Molins de Rei al Dia
Les notícies del dia, amb Sílvia Artés
Subscriu-te al podcast
Molins de Rei al Dia del 10/4/2014
Resum informatiu amb Sílvia Artés
Et trobis el que t'ha mencat en mi. Si em dius de bull, que el sol faci el dia molt més llarg. I així robar, tens el temps d'un rellotge aturat. Que tinguin sort, que trobem tot el que ens va mencar ahir. I així pren, i així pren tot el fluig que et pugui donar el camí que a poc a poc escrius per demà. Que demà, que demà, mencar al fil de cada pas, per això menjat la boira cal caminar. Per això amb el grat la boira cal caminar, ens deia Lluís Llach, una cançó que tenim present des de fa molts anys, des que va publicar aquesta pressió que tinguem sort. Dos minuts i seran les 12 recordar-vos que avui presentem la presentació d'aquesta segona novel·la del Jordi Roig de la Palma de Cervelló. La novel·la també la vendrà a la Fadració Obrera, que és on fem la presentació a dos quarts d'avui del vespre amb l'entrada lliure, la sala d'actes i sou tots convidats. Hi haurà el Ricard Miravete, que és periodista i filòleg. Tindrem el Lluís Posada, que llegirà fragments de la novel·la i el mateix autor. El Jordi Roig ens parlarà d'aquesta proposta, una novel·la interessant, que hem comentat aquesta setmana al programa. Avui, a dos quarts d'avui, a la Fadració. Per part nostra, tanquem el programa d'aquest dijous 10 d'abril. Us hem acompanyat la Silvia Artes, el Roger Doset i l'Oriol Romeu. Ara la Silvia torna amb el resum informatiu, després parlarem de llibres. Ho farem amb els lletres ferits, amb el Xavi Ballester, la Gloria Massana i la Maria Casals, que, per cert, avui seran presents també en aquest acte, que es fa una hora més tard, el que us citava ara, a dos quarts de nou. Amb l'escriptor Jaume Cabreré, la biblioteca, i li volen fer una entrevista. Per tant, estigueu atents a la setmana que ve, o a l'altra, perquè segurament mataran aquesta entrevista. Lletres ferits de 12 a 1 i de 1 a 2, recordeu la repetició del músic amb 8 mil·límetres amb el Ferran Cardona. Conecció amb la xarxa i aquesta tarda. Veureu connexions curts i llars, al mig com el dijous, l'altre veu, el tàper, la repetició de la tertúlia del bon dia i bona hora, i els pagersos de ciutat ens portaran fins a l'una de la matinada. Gràcies per seguir-nos un dia més, que acabeu d'agaudir d'aquest dijous i ens hi tornem a posar de males 8 en punt del matí. Que vagi molt bé, adeu-siau! Són les 12, repassem els continguts informatius d'avui, dijous, 10 d'abril. Comença la ponència per parlar del transport públic, desinitiativa i esquerra es van demanar crear aquest grup de treball per veure si és factible ser zona 1. És un grup en el que participen els diferents grups municipals. Els tres eixos seran saber com es reflecteix econòmicament ser zona 1, com es finançarà el Molins Bus i quant en quina data del calendari podríem arribar a ser zona 1. Per altra banda, avui també parlem dels matucers de Molins de Rei, perquè es trena la temporada descarregant 3 castells de 6. A actuació a Viladecans, amb 130 castellers de la Vila, l'objectiu de la temporada és recuperar els castells de 7. I l'associació obrera prepara una sortida a l'Ebre pel 26 d'abril. La intenció és anar a Corbera d'Ebre per conèixer els fets de la coneguda batalla, que va ser una de les més cruentes de la guerra civil. I per altra banda, Adrià Sàbat treu un nou llibre de poemes i comença una campanya de micro-massenatge per publicar la col·lecció amb els 4 poemaris. L'últim obra conté 62 poemes. En aquest cas, després de parlar de l'Amor i el Desamor, en els 3 llibres senteriors, l'automolinenc es centra en la crítica social. I en esports destaquem que el senior A Duquei, del club esportiu Molins de Rei, ajuga la Lliga al campionat. Aquest diumenge. Ara mateix som primers de segona catalana, ja tenen l'ascens assegurat, i diumenges jugaran a casa l'últim partit de la Lliga contra el segon clasificat, el Valls, en un enfrontament que decidirà qui es proclama campió. Ha començat la ponència per parlar del transport públic. Des iniciativa i esquerra es van demanar al govern crear aquest grup de treball a l'Ajuntament per poder veure i analitzar com podem ser zona 1 del sistema de tarifes, el sistema tarifari integrat, per tractar també aquesta ponència de servir, per tractar altres temes relacionats amb el transport públic. S'ha creat, finalment, aquesta comissió que integra tots els grups municipals i que d'estudiar els pros i contres de ser zona 1, que suposarà, a nivell econòmic, quin tribut s'hauria de repercutir o afegir els que ja tenim i quines bonificacions hi podria haver. I també, segons se'ns ha explicat aquest matí, Sergi Conde, portaveu d'iniciativa. Un dels temes centrals que han d'abordar és el Molins Busc, com canviarà la seva gestió. Si canvia, sí, ens convertim en zona 1. Sergi Conde. Sergi Conde. És iniciativa, el portaveu d'iniciativa. Molins de rei ha anat d'avui, que ens explicava, justament, com podria afectar. Si passem a ser zona 1, doncs sembla ser que la gestió del Molins Busc, segons ha dit l'alcalde aquí, la portaria l'autoritat al transport metropolità, des d'iniciativa se'ns va dir que no acabava de ser així. Per tant, en aquesta ponència hauran d'analitzar en profunditat com és aquesta qüestió. Escolta, ara, el que deia Sergi Conde al voltant del Molins Busc. Com es financeria el bus urbà? Això, quan hi ha tot un seguit de municipis, que reben una part del finançament del déficit, que tenen el bus urbà, el bus urbà és un servei de fisitari. Això no és cap novetat, però és un servei molt important. És un servei molt important. Hi ha la possibilitat que des de l'incorporació de la zona 1, això suposi finançar part d'aquest déficit de l'autobús municipal. Després hi ha un altre aspecte que hem de tenir o clar, treballar de manera conjunta. Quan anem a fer les demandes, una postura conjunta i unitària. El calendari que proposa l'horitzó temporal que es proposa d'iniciativa per Molins Reis, que al gener del 2015, a l'1 de gener de l'any que ve, ja sigui zona 1 Molins Reis. I els matussers estrenen la temporada amb castells de 6. El diumenge passat van actuar a Viladecans. Un 130 matussers van participar en aquesta primera actuació de la temporada amb les colles castellers de Viladecans i els castellers de Sant Adrià. L'actuació va començar amb els tradicionals piles de benvinguda, piles de 4 descarregats. Els matussers van completar les 3 rondes amb castells descarregats de 5 de 6, un 3 de 6 de magulla i un 4 de 6. Tot i que els castells diuen que no van quedar tan rodons com la Junta Tècnica de la Colla hagués volgut. Salva Prat és el cap de colla dels matussers. Van anar molt bé, tots 3 castells, tots 3 descarregats. El que passa és que s'han de quadrar millor de mides i van ser una mica petits. La idea és que són castells de 6 i no els hem de patir. Si volem pujar un pis més hem de poder fer aquests castells molt quiets. I no ho estaven llavors per això som una mica autocrítics. Tot descarregat molt bé, 130 persones a l'actuació, això és impressionant, però sempre hi ha aquest punt de millora i d'autocrítica. L'objectiu d'aquesta temporada és rapascar els castells de 7 que van assolir l'última jornada de la passada temporada i la propera cita que tenen els matussers serà el diumenge 27 d'abril a Mollet del Vallès. L'associació obrera prepara una sortida a l'Ebre pel proper 26 d'abril. La intenció és anar a Corbera d'Ebre per conèixer els fets de la coneguda batalla que va ser una de les més cruentes de la Guerra Civil. Visitaran les trinxeres de la Faterella i el poble vell de Corbera. Continuaran després que pel museu de la Batalla de l'Ebre i després de dinar, visitaran el cementiri de les camposines on hi ha enterrats els soldats. Leandra Paisa, que és president de l'associació obrera, ha assacat avui el bon dia bona hora la duresa d'aquell capítol històric. Es va matar molta gent allà. Molta. Però, principalment, em sap molt de greu perquè estaven a la flor de la vida, els de la Quinta del Dibro. Aquesta és fatal, això la va ser, va ser... Bueno, va ser... Em sembla que serà unic a la història. Home, aquí morís darrere, ja has de pensar que em van marxar una 88 i em van tornar una 9. I m'imagina't a cada poble, tu la tenies a ser. Per aquesta sortida a Corbera d'Ebre, per conèixer, doncs, en profunditat, la Batalla de l'Ebre, encara queden algunes places. 12 ens ha dit a Leandra Paisa per participar a la sortida. El preu pels socis de l'entitat és a 45 euros i 49, podeu passar a apuntar-los i apagar els tiquets per la Federació Obrera al dimarts de 5 a 7 de la tarda. Adrià Saba t'ha publicat... ha preparat un nou llibre de poemes i comença una campanya de micromassanatge per tal d'editar-lo. És el 4 poamari des de l'any 2005, que va ser com va publicar el primer llibre, l'espera de l'Ignitorp després va tornar dos anys més tard i ara surt la segona part de mal mateix títol i que té el subtítol no tots els àmbits. Aquest últim llibre conté 62 poemes i, en aquest cas, després de parlar de l'amor i el desamor a les anteriors obres, l'automolinenc es centra en la crítica social. Les obres són fruit de 9 anys de treball i, amb aquest últim, es tanca el cicle. Ho ha explicat, al bon dia i bona hora, Adrià Saba. Tanca tot el conjunt. L'amor i l'humanitat, que és un títol molt descriptiu, els dos primers llibres, tracten de l'amor, en el primer, podríem dir, de l'enamorament, en el segon, el llarg saqueig, era el desamor, des d'un punt de vista de les dues basants, més clàssiques de l'amor, tenim els dos primers llibres i els dos segons, que són les dues parts del mateix llibre, poemes d'emergència, el llibre de l'amor, el llibre de l'amor, el llibre de l'amor, els dos segons, que són les dues parts del mateix llibre, poemes d'emergència, si volia reflectir de fer poesia, no des del jo. L'intentió és editar aquest llibre i la col·lecció amb els quatre volums, amb una caixa d'estot, i per això han degat una campanya de micromassanatge a través del web, tot suma. Li calen 1.200 euros més per pagar una part. L'edició d'aquesta col·lecció i de moment porta recollits del 25% del total. Passem ara a la informació esportiva. El senyor Aduquei del Club Esportiu Molinsa Reia juga a la Lliga, diu Menja. Ara mateix són primers de segona catalana, ja tenen la 100 assegurat, i el diu Menja juga aquí a casa, en l'últim partit de Lliga, contra el segon classificat, el Valls, en un enfrontament que decidirà qui és el campió. L'equip ha tingut una molt bona temporada, la primera volta han perdut només un partit, i la segona volta els han guanyat tots. Dissabte es decidirà el campionat. Dani Calvo és el responsable de la secció d'Aduquei. El partit més important en aquest cas de la secció és que ja fa molt temps. El senyor A es juga... Hi ha un cop assolit a la 100 primera catalana, es juguen guanyar la Lliga, cada primers de la classificació, contra el Valls, que és el segon classificat, i estem a un punt. És un petit que serà molt emocionant, estem intentant consensar la gent de la secció, i el Partit Socialista, que té la mateixa decisió, que per la majoria de les que vinguin, tots fem força i un cop acabem el partit, tant si guanyem com si perdem, i si quedem primers o no, fer una foto de la conjunta per celebrar aquest èxit de la secció d'aquesta temporada. El diumenge, a dos quarts de la meitat, el Poliesportiu, un municipal, hi haurà aquest partit tan important, i abans d'acomiadar-nos-nos recordem que avui, a dos quarts d'avui del vespre, la Federació Obrera es presenta el llibre de Jordi Roig, un segon després de Praga i una hora després, a dos quarts d'anou del vespre, Jaume Cabrer, l'escriptor, l'autor de jo confesso, serà a la biblioteca. I amb això acabem aquest resum informatiu d'avui. Avui, dijous, tornarem demà a les 12 de febrer, que vagi bé, bon dia! El informem que aquest programa se met en segona audició. Que maravilla mirar-se al espejo i veure la figura d'un viejo de Buenberg que se dedicava a deixar que les coses li arribaran i luego se fueran faltas de sentido, a diferència de lo que les sucedia a los pobres jóvenes que solo estaban preocupados por integrarse en la sociedad. Además, pensaba Mayor, solo el viejo es un verdadero hombre, porque está fuera del lugar. Qué absurdo era pensar que un hombre debe ocupar un lugar en la vida. Qué absurdo y sin embargo muchos jóvenes creen que han de luchar por hacerse con un sitio en el mundo. Un sitio que no existe porque todos los hombres están fuera del lugar. Pero solo el viejo lo sabe y por eso tiene la posibilidad de sentirse feliz al saberse fuera del mundo i un dièndose cada dia más en su atractivo abismo propio. Hi he traferits i hi he traferits benvinguts a la belleza amb B baixa. Un dels símptomes, crec jo, més clars de la màquina de la nostra societat contemporània és no atrevir-se a viure una de les aventures i plaers més profuns amb alli, acceptar el pas del temps. Per això avui als dietreferits ens revelarem contra Vixi, contra l'Encom, contra L'Oreal, contra Chanel, contra Olei i totes les cremes antiarrugues del mercat. En tot cas, reclamem un tractament radical antitant a tonteria o antitanta hili pollev de voler ser jove per sempre, tal com descobrirà en Frederic Omayol en el seu prodigiós i desconcertant viatge vertical d'Enrique Vilamates, amb el qual hem començat avui. Gloria, Maria, benvingudes. Hola. Hola. Visca les radicals lliures. No? Sou homes que demè... dones que demèu la belleza amb B baixa? No, jo no. Jo no. La Maria, no? I la Gloria? Jo penso com la Teresa Pàmies. Què dius, la Teresa? Diu que d'envellir, bueno, deia que d'envellir se n'aprèn. Ah, sí? És veritat. Jo espero aprendre'n i portar-ho molt bé. Jo crec que és veritat. La meva àvia deia que envellir era aprendre a renunciar, amb consciència, eh? Però és aprendre que d'avui a demà hi ha una cosa que a la millor ja no la pots fer. Doncs avui en tindrem... I descobrir una d'altres? És aprendre. Avui veurem un ampli vantall de renúncies, un ampli vantall de nous aprenentatges, de viatges, d'estades a casa, de gent que ja té una certa edat, però tot i així no renunciat a viure. I a fer el que li doni la gana. Perquè no hi ha res més trist ni hipòcrita i rebugnant, crec jo, que el paternalisme ha verat que molts polítics hi van, que es gasten amb la gent gran. I per aconseguir el seu vot o per enxufar, el diré una preferent. La gent gran, de data avançada o com vulgueu dir-los, no són pas un col·lectiu. Són individus i cadascú és lliure de fer i viure, i fer el tridoni la gana. I els altres, que encara no hem arribat a la seva edat, els escoltem i n'aprenem. Doncs a tota aquesta impostura avui hi afrontarem les millors armes i escuts. Els llibres, així doncs, som-hi. Anem apagant la cançó, perquè és força llarga, i segur que ho heu reconegut aquesta veu enrou gallada amb un punt de crépita, que pertany a un dels músics i poetes més excels i vius. Bob Dylan, Thunder on the Mountain, el disc Modern Times, Times Moderns, que el senyor Dylan va publicar el 2006. Després de 32 discs va publicar aquest Modern Times, que va recollir crítiques molt bones, i està considerat una de les seves obres mestres. I la va publicar quan tenia 65 anys, quan uns es joveguen, el senyor Bob Dylan va treure un dels seus millors discs, i amb aquesta força rockabilly que hem començat avui, donem pas a la glòria que vull ver molt creativa i molt farsida, perquè això de caminar ja ha despertat la creativitat. Som-hi. Doncs jo la primera proposta us porto un títol que ja diu molt, i és Velles amb ve baixa de vida, i és de la Mercè Furadada, és un llibre que ja té uns anys, va estar publicat a 162 al 2003, però m'ha semblat molt curiós, perquè són 10 relats, són relats curts d'aquests que ens agraden tant, i són 10 relats de 10 dones diferents. Però, com diu la Mercè Furadada, del riure clar i la pell tendra d'un nen a la indefensió de la belleza, només hi ha una pila d'hores, hores que han anat arribant, suaus o aspres, denses o inflades d'avuidor, però sempre puntuals, inclaments, sense aturar el seu pas implacable. I això és el que trobarem en aquestes 10 històries sobre 10 dones ben diferents, a muntar en nai amb unes històries molt diferents, però, tant mateix, totes tenen en comú, que són velles. I no ho són tant perquè han complert molts anys, que sí, sinó perquè tanta vida com han viscut, per tanta vida, com el seu pas l'Ena Rossega, doncs això és el que els hi confereix, aquesta pila de sabidoria. I són, com diu la Mercè, són velles, però amb ve de vida. Ve de vida. Jo no he trobada aquesta ve baixa de vida. Molt bé, doncs hem començat amb la Mercè foradada, 10 històries, 10 dones, 10 maneres diferents d'envellir, perquè cadascú en velleix com vol o com pot. Com quasi tot. I la Maria amb qui han vellit aquesta setmana per portar-nos-en. Jo he vingut a acompanyar de dos senyors. Tu sempre vas ben acompanyada. Sí, però de dos senyors que ens agraden molt, a mi un sobretot. Algo a l'assistenya. Que mai agrairé prou que la Maria em feia descobrir aquest sabi i avió. Sí, perquè és un escriptor que és un home sabi. És un home sabi. Doncs avui us porto el Pàjaro Espectador, i està publicat per l'Esteroide, també hem d'agrair-los i...