Molins de Rei al Dia
Les notícies del dia, amb Sílvia Artés
Subscriu-te al podcast
Molins de Rei al Dia del 5/2/2014
Resum informatiu amb Sílvia Artés
guerra de mar menuda i de prosa, no de ficció, el que en podíem dir periodisme literari, pregar-hi el vent, vent sense paraules, gent i ninoig, nadal i nadales. He col·laborat a diverses publicacions periódiques com l'avui, Serrador, qüestions de vida cristiana, Sao, xarxa, Cop d'ull, l'arol i a diversos programes de ràdio i televisió a TV3, Catalunya Ràdio i Ràdio Estel. L'any 1991 em fóc concedida a la creu Sant Jordi, en reconeixement de la meva tasca religiós i literària, i el 1996 vaig guanyar el premi Ramon Llull de novel·la amb l'obra Santa Maria Pà cada dia. Guardo un gran record dels 3 dies que va passar el periodista i presentador Albert Tom Magósol, al Vergadà. Tinc l'honor, si és qüest, de ser el personatge més gran que han entrevistat en el seu programa al convidat, i se'n digui que fou un dels més vistos de les temporades que se manté. De mi va dir l'Albert, és un capallà diferent, no s'ha callat mai el que pensa, ha escrit més de 30 llibres i ha estat mediàtic abans, fins i tot que existís la paraula mediàtic. Mai m'havia ficat en política, perquè en política és millor que notifiquis gaire, que siguis amics de tots i anar fent el teu fet, però ara fa poc vaig voler trencar la norma i explicar com veia des de Gòsula al país, l'economia i el papa. Encara que quan ja estava a l'imprent a l'original de Plujeneta, Bassals Bruts, va abdicar i ara en tenim un de diferent. Ja veurem el que li deixem fer. Esperant-se'n tinc, encara que és molt difícil conservar-la veient com funciona tot. Una nova creació seria necessària, però també penso que en 5 dies el de dalt no en tindria prou. Molt bé, doncs volem... Josep Maria Ballarín, eh, tota una referència. Fem una pregunta? Sí, sí. El proper dissabte, dia 8... Quants anys farà? Quants anys complirà? Quants anys farà, mossèn Ballarín? Us sabeu, està arribant mica a mica, cap al 100, eh? Però encara li queden alguns anys, més de 5. Recordo aquella imatge fumant des de dins de llit amb el puro, quan m'ho ha aberto allà. És un personatge molt especial. Quants anys farà mossèn Ballarín? Mossèn Ballarín? El dissabte. M'ho sabeu dir? Vinga, queden 4 minuts i... Va néixer l'any 20. Vinga, això serà més fàcil, eh? Vinga, fantàstic. Ara ho tenim més rodoixa, eh? Doncs tens trucada, Joan. Molt bé, bon dia, Marora, en qui parlo? Bon dia. Bon dia, la dolors del paperol. Com? La dolors del paperol. Digues, dolors. Dolors del paperol. Mira, mossèn Ballarín farà 84. No? Molt bé. Ara sí que va bé. 94. Molt bé, 94. Molt bé, dolors del paperol. Molt bé, moltes vegades per escoltar-nos, eh? Quina llibre voldràs? Tenim l'exorcista o aquest, dels acudits del roto, el llibre dels desordres? No, l'exorcista no, l'altre. Molt bé, doncs dolors del paperol. Pots venir a buscar-ho, quan vulguis, aquí, Brad i Molins de Reia. Molt bé, moltes vegades per escoltar-nos, adéu. Moltes vegades. Moltes vegades. Ens queden 3 minuts i mig. Veurem si podem encabir. Vam dir la setmana passada que volíem parlar dels 75 anys de la Guerra Civil. Hi ha un carrer aquí, Molins de Reia, que és de 25 d'anero, que ara és 11 de setembre. I vull parlar de la liturgia política franquista, caïdos per diors i per a Espanya, presentes. Creus dels caiguts, llistes amb els seus noms a les façanes de les esglages i catedrals, altars, mausoleus, nomenclatura urbana, festes al calendari et zeta, ocupant l'espai públic físic i simbòlic de les ciutats i pobles espanyols i catalans durant la posguerra i es convertiran en llocs de memòria propis del franquisme, que trobava en la Guerra Civil la font de tot discurs legítima d'un. El culte els caiguts constitueix el ritus més solemne de la liturgia política franquista, i ens ofereix elements molt interessants en l'anàlisi de la dictadura, tant des d'un basant ideològic i simbòlic, com també social i polític, i confluia en les diverses liturgies que configuraven l'essència del règim, sobretot la felangista i la catòlica. M'insençant una cenografia que combinava creus i verediccions amb banderes, discursos polítics i desfilades militars, els elements més vinculants a la simbologia feixista eren integrats en el discurs teològic de la jerarquia classiàstica espanyola, que havia justificat la guerra com a cruada, transferint caràcter sacre al genel Franco, caudillo por la gracia de Dios, i als martis, la sang dels quals era font de vida per a la nova Espanya, arredimida i purificada. Aquestes cerimònies tenien clars funcions socials i polítiques per a una banda la participació activa dels diversos grups del poder locals i provincials, autoritats civils i militars, jerarquies de la Feta i les Jons i a classiàstiques, representants també dels poders econòmics. Mostrava ben clarament la comunió i la unitat del poder franquista, així com la jerarquització política del nou règim. Per altra banda, els ritus servien per reafirmar periòdicament els vincles socials i emotius que mantenien la unitat moral de la comunitat, i en el cas de la dictadura franquista, per patuar la fractura entre vencedors i vençuts. Els primers manifestaven públicament el dolor per la pèrdua dels seus familiars, mentre que els altres, vençuts i escenyalats com a culpables, havien de patir-lo en l'esfera més estrictament privada. En general, el sofrage dels monuments provenia de subscripcions populars, les llistes de les quals eren publicades a la premsa local que es devenien una manifestació pública de desci el nou règim i mirall de la posició social i econòmica de cadascú en uns anys de grans misèries materials. L'anàlisi dels ritus, mites i símbols, les liturgies i la seva utilitat política que en les darreres dècades ha obtingut fecuns resultats en l'estudi dels fascismes, suposa una ampliació de l'història política dels fascismes, suposa una ampliació de l'història política en contacte amb altres disciplines com la sociologia, l'antropologia o l'estudi de les mentalitats. En el cas del franquisme, encara ara, en el 2014, hi ha molt a fer. Doncs fins aquí, avui, aquestes històries de tot i una mica més amb el Joan Vilaseca. La setmana que ve, fem més preguntes. Molt bé, perfecte. Doncs bona setmana a tothom. Bona setmana, eh? Que vagi bé. Gràcies al Joan Vilaseca i a tots els uents que ens heu acompanyat. Tanquem aquí el bon dia i bona hora acompanyats de tot i una mica més. Demà hi tornem a les 8 en punt del matí. Ara us deixem amb la Sílvia i el resum informatiu a l'original del Pasqual, amb el Lluís Pasqual i la repetició del vacat amb l'Adrià Ribes, que vagi bé aquests dimecres fins a les 8. Molins de rei al dia amb Sílvia Artès. Són les 12. Ens repassem als principals continguts informatius d'avui dimecres. En dues setmanes començaran a fer feines de pruspecció arqueològica i en un mes i mig a pròxims places de zona blava es traslladen al solar on ara hi ha el dipòsit de vehicles, el carrer Josep Cariteu. Jordi Juárez ha estat escollit cap de llista per Esquerra Republicana a les properes eleccions municipals. L'Assemblea d'Esquerra ha triat una candidatura encapçalada per dos independents, Jordi Juárez i Sílvia Guillén, que és l'actual portaveu de grup municipal d'Esquerres per Molins de rei, que serà la número dos. I aquest divendres es trena el documental del mes amb la pel·lícula Palme. És un film que s'està estrenant durant aquesta setmana a diferent sales catalanes i de l'Estat i que gira al voltant de la figura humana i política d'aquí va ser el primer ministre Suec entre els anys 1976, a l'OF Palme, que va ser assassinat ara fa 28 anys. TV3 decidirà demà i divendres i comencen una vaga indefinida. Hem parlat aquest matí el bon dia i bon hora que s'està negociant al conveni col·lectiu sense resultats amb la qual cosa ha caducat i te l'hi compraveu. La reforma laboral als treballadors de TV3 s'han d'acollir a un conveni del sector que té condicions laborals molt inferiors a les que tenien fins ara. I en esports parlem de l'escola d'OK del Club Esportiu Molins de Reis Futbol Club Barcelona, que ha començat una lligueta cada 15 dies els petits del club juguen contra altres equips de les 7 escoles que el Club té a Barcelona. I per altra banda, el senyor continua lidar i perseguint l'objectiu de pujar a primera catalana. L'alcalde ha retirat avui el bon dia i bon hora que aquesta ha estat la millor firma de la història, el millor divendres i el millor diumenge. Dies en què hi va haver molta fluència de públic, sobretot diumenge, que es va col·lapsar sobretot a nivell circulatori. Ara es plantejen si cal créixer per donar acabuda a tots els expositors que volen venir i no poden. L'alcalde ha dit que si s'amplia hauria de ser pel barri del canal o la granja, però això dificultaria encara més la circulació i l'aparcament. I és que justament l'any que ve el Pati del Palau no formarà part del recinte final, perquè serà una zona verda. En dues setmanes hauran de començar els treballs de prospecció arqueològica i a pròxima de mes i mig ja començaran les obres. Ha parlat aquest matí l'alcalde Joan Ramon Casals. Tu som conscients que aquesta decisió de fer el Pati del Palau zona verda té una conseqüència molt complexa i és veritat, i és una conseqüència. Té moltes positives però en té una negativa important, que és el tema de la perdoa de llocs aparcament al centre de rotació. Nosaltres això ho compensem amb dues mesures. Una és que ja està en vigor, perquè ho vam fer amb el carrer de baix, que és el tema de les places que es guanyaven al carrer Ruyoyors, i després que justament quan es tanqui a la zona blava del Pati del Palau s'obrirà més de 40 i 45 places de zona blava. Serà el solar on ara hi ha el dipòsit de vehicles just al costat de la Renault, el carrer Josep Cariteu. La intenció també és igualar els preus de l'aparcament soterrani del mercat amb el de la zona blava per potenciar-lo i augmentar així les places de rotació. Jordi Juárez ha estat escollit cap de llista per Esquerra Republicana de Molinsarrey a les properes eleccions municipals. L'Assemblea d'Esquerra ha triat una candidatura encapsulada per dos independents, Juárez i Silvia Guillén, que és l'actual portaveu del grup municipal d'Esquerres, que serà la número dos. La proposta va tenir el 83% dels vots a favor i el 17% dels vots amb blanc. Amb l'acció de Jordi Juárez, explicant des d'Esquerra com a candidat per encapsular la llista per les properes eleccions, la formació completa així al procés de renovació que va començar després de les eleccions del 2011. Juárez té 33 anys, està casat i té un fill, és llicenciat en història per la Universitat de Barcelona i és especialista en història contemporània i història política del segle XX. Té estudis en gestió del patrimoni, imosiologia i també d'urbanisme. Fa 9 anys que és professor de Secundària i he batxillerat a un institut de Sant Boi de Llobregat. Hem parlat amb ell des del bon dia i bona hora i ell ha explicat què li suposa ser cap de llista d'Esquerra. Molta il·lusió i responsabilitat, perquè el temps que estem vivint són un temps una mica difícil, complicat, econòmic, social i polític, però són molt engrescadors. Tenim un repte molt engrescador i això és el que ens aporta en el seu cas molta il·lusió. Recordem que ara mateix Esquerra Republicana forma una coalició amb Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. La formació té dos regidors, Jordi Rumeu i Silvia Guillen, i amb dues parts asseguren que la Unió es mantindrà fins al maig del 2015 i que hauran de negociar què passa després. Parlem ara de propostes culturals. Aquest divendres es trena el documental del mes amb la pel·lícula Palme. És un film que s'estrena en aquesta setmana diferents a les catalanes i de l'estat, i que gira al voltant de la figura humana i política d'aquí va ser el primer ministre Suec entre els anys 1969 i 1976, o l'OF Palme, i que va ser assassinat amb un tret per l'Esquena ara fa just 28 anys. El documental recupera la figura política d'aquest líder polèmic i extrem més enllà de la seva ideologia defensava una política compromesa i propera a la gent. També es veuran imatges inèdites de la seva vida privada i testimonis dels seus familiars. El documental del mes arriba en un moment amb poca credibilitat i confiança de la ciutadania cap a la classe política. Martina Rogers és de Paral·lel 40 la distribuidora del documental del mes. De ara mateix es pot dir que hi ha una crisi de confiança entre els ciutadans i els polítics i la classe política que ara mateix reclamem noves formes de bordar, plantejar i resoldre les nostres necessitats socials. I veure aquest documental realment demostra que hi ha un altre tipus de política que hi ha altres tipus de presidents i que se'n pot entendre des de molts punts de vista diferents. Aquest i vendre's a la seu de la nit estrena de Palme a l'apeni. L'entrada val 4 euros i reduïda 2. Televisió de Catalunya decidirà de mai de vendre si comença una vaga indefinida. Aquest matí hem parlat amb la presidenta del Comitè d'Empresa des de fa mesos que s'està negociant al conveni col·lectiu sense resultats amb la qual cosa ara caducat i s'han quedat sense conveni. Tali com preveu la reforma laboral, els treballadors de Televisió de Catalunya s'han d'acollir a un conveni del sector que té condicions laborals molt inferiors de les que tenien fins ara segons ha explicat la presidenta del Comitè d'Empresa. El juny es van fer fora de 234 treballadors a TV3, també els corresponsals que havia repartits per tot el territori català. La direcció proposa una retallada del 13% del sou i negociar a partir d'un conveni nou, un punt de partida diferent i un conveni de mínims. Això és el que ha dit la presidenta del Comitè d'Empresa, Núria Mat. Ja fa molt de temps que estem aguantant. Diuen les coses clares. La direcció parteix d'un discurs molt endigur. Entenem que el president de la corporació, el senyor Braulí Duart, compleix ordres i les hauràs executor del que s'havia de dir des del govern. Els interlocutors que hem tingut en representació d'aquesta direcció han tingut tota l'estona, la sensació que no coneixien exactament quin era el converruta i quin era l'objectiu de tots aquests dies de negociació. I ens han portat amb un carrer sense sortida. Les mobilitzacions no s'aturaran, mai divendres han de votar si comencen una vaga indefinida o si fan altres accions. L'escola d'oque i del club Esportiu Molins de Reifgutbol Club Barcelona ha començat una lligueta que de 15 dies els petits del club juguen contra altres equips de les set escoles que el club té a Barcelona. Per altra banda, el senyor continua líder i persegueix el seu objectiu assequible de moment d'apujar primera catalana. No han perdut cap partit i ara comencen tot just la segona volta. Dani Calvo és el president de la secció d'oquei. Per tant, una bona ratxa. En principi, ara estan van primers amb una jornada anticipada de joc. Per tant, un bon ritme, perquè en principi només han empatat un partit, els restes són victòries. Per tant, hem de ser que si continuen així, en principi per nosaltres era un sol ritme, et podràs aconseguir. Ja la primera catalana. Tot serà que falten aquestes escoles. Tot s'acaba de començar la segona volta. Jo crec que pot ser un bon èxit si continuen com estan treballant. L'equip juga el proper partit de Lliga de Segona Catalana contra el Barbarà. I abans d'acomiadar-nos, us recordem que els veïns de la Granja, que vulgueu conèixer o formar part dels veïns que tot just s'acaba de crear, avui podeu anar a la Federació Obrera, a les 8 del vespre, perquè hi ha convocada una reunió per parlar-ne, per obrir-se a tothom. La intenció és fixar una data per una propera assemblea de la sociació de veïns, parlar de com va anar la Fira, i també parlar de la festa dels 3 toms que centrarà la seva activitat de diumenge al matí, al barri de la Granja. I pels veïns de les conserves, recordeu també que demà, a 2.4.8 del vespre, local de la sociació de veïns, hi ha una trobada amb l'equip de govern municipal, local deia els regidors, us explicaran el pressupost de 2014 a les inversions que hi ha, i s'hi ha previst fer alguna actuació al barri de les conserves. I això és tot per el nostre punt i final, aquest resum informatiu del dia. Tornem, com sempre, demà, a les 12 filla bords que acabo de passar. ... ... ... Estimats amics, aquest programa no lleve els maldecaps, els famílies soportables, aquest programa no us farà més guapos, però... potser us alegri la cara, aquest programa no és ni lexant ni diurètic, però... us pot desllurar dels mal humors, remeneu abans, mentre i després d'aprendre'l, i manteniu-lo a la baix dels infants. ... Aquest programa conté dosis elevades de música i no té contraindicacions. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... Cada pas que dono cap abans és una mirada enrere buscant el teu record. ...