Molins de Rei al Dia del 20/1/2014

La primera veu és nena txècat, nena bestesta, la segona veu som nosaltres. I tenim una responsabilitat social, però sobretot tenim l'estre més màgic, l'acompanyament. I això no ho hem de perdre. En aquella època, avui, aquesta setmana, crec que va ser-hi, que llegia la venguàrdia a una carta al lector, que explicava que feia 50 anys del naixement de radioscop. Radioscop era un meravellós programa que feia una de les grans veus del país, que era el Salvador Camilla. D'aquelles veus, el Salvador Camilla se li pot comprar a la persona que honora aquest premi amb el seu nom, el Miquel Armangol. Del Miquel Armangol, recordo la veu, aquelles veus que només tenien els escollits d'aquelles èpoques, aquella veu excelsa, aquella veu on rescava les erres d'una manera profunda, aquell somriure gairebé històric, repeteixo que per mi és un honor que el jurat hagi decidit premiar-me amb un premi que porta el nom del Miquel Armangol. I acabaré parlant un instant de les radios municipals. Avui les radios municipals són una eina molt útil de la proximitat. Nosaltres veiem la informació d'una manera gairebé amb un gran angular. Posem el focus en el país i només baixem el focus quan tenim algun merder, sinó el continuem allà de l'ampliat. Avui les radios municipals són aquesta eina imprescindible per els ciutadans, per les ciutadanes, per la gent dels pobles, de les viles i de les ciutats. Però també ho és, emportat pel canvi d'hàbits, sobretot dels més joves, les municipals han perdut un punt de ferbascència que vull reclamar. No és el cas en consta de ràdio Molins de Rei, però ja que parlem de ràdio municipals, hem perdut molts cops la força de les radios municipals imprescindibles en el segle on estem, per ajuntaments que han usat les retallades per usar-les a l'engròs i retallar allò que és més fàcil de retallar. I la primera cosa que ve al cap és la ràdio. Vull reclamar la ràdio municipal perquè el país la necessita. Més enllà de la funció que fan, més enllà de la funció que feien a cada poble, hi ha una funció més genèrica, que és de servei a la ràdio. Avui les emissores, diguem-ne que grans, trobem a faltar l'arribada de gent de ràdio formada a aquestes emissores. Per tant, reivindico aquest espai de comunicació on era possible equivocar-se un milió de vegades per acabar-se en un professional de referència. Per tant, convido als més joves a prendre fer ràdio estimar-la en aquest petit univers de comunicació que són les ràdios municipals. Dèiem l'Oriol i la Sílvia, només començar que la ràdio s'apaga el micròfon, se'n sent, s'apaga la llum, s'apaga la llum. Això no només passa a les ràdios municipals. L'èxit de recú és que tampoc funciona el micròfon i tampoc funciona la llum. El dia que funcioni la ràdio i que funcioni bé, llavors no serà la líder de l'Audiència Catalunya. Això és el que ens ha fet grans. Per tant, avui aquest premi és d'agraïment a aquestes ràdios municipals, d'agraïment a tota la carrera i a totes les ràdios, però no he passat per començar en aquella ràdio municipal barcelonina, que no deixa de ser de ràdio i joventut. També el vull compartir amb els meus amics de Catalunya Ràdio i els vull convertir amb el director de recú que vull m'acompanyar aquí, a la gent de recú, perquè quan ara comentaven que jo vaig travessar la Diagonal i vaig fitxar per recú, va passar una cosa molt curiosa, que vaig passar de ser el més petit de Catalunya Ràdio per acabar sent el més gran de recú. Això defineix molt bé quina és la ràdio que ara ens acompanya, una ràdio jove, una ràdio ferma i una ràdio de futur. I una última cosa, hi ha una paraula que no hem d'oblidar mai, no hem d'oblidar mai. Ara en Jordi, abans, l'últim premi d'innovació, parlava del país. Aquest és un país collonot, els que pensen d'una manera, els que pensen d'una altra, els que votarien que sí, els que votarien que no, els que votarien si sí, els que es quedarien a casa, aquest és un país collonot, aquest és un país magnífic, un país d'emprenadors, d'innovadors, de gent ferma. Hi ha una paraula, una, que els catalans vam saber utilitzar i sabem utilitzar millor que cap altra. Nosaltres no treballem, nosaltres hem de reivindicar la paraula que ens ha fet més grans. I a la ràdio i al periodisme és una ràdio que aquí se'l prengui així, amb aquesta paraula haurà aconseguit la possibilitat de ser encara més feliç. Aquest país és un país amb ofici, no treballem, no fem treball, tenim ofici. Que no el perdem mai. Moltes gràcies i visc a la ràdio. Paraules del premi de comunicació d'en Gwany, els premis de Ràdio I Molinsarra i en Jordi Bastel, el qual li agraïm moltíssim, ja ho oblidem transmetre al foment que ens acompanyés en aquesta gala i ens consta que va estar content d'acompanyar-nos. Bé, doncs tanquem aquí el programa, us hem acompanyat a la Silvia Artes, el Roger Tossetti i l'Oriol Romeu, amb tots els col·laboradors que han fet possible un dia més aquest programa. A veure que aixem amb la Silvia i el resum informatiu i després restes de sèrie amb el Josep Lluís Ravenga. De una a dues repetirem el programa Brit Power amb en Cris Vela, Christian Vela, ja que no teníem el sobre de la marxa perquè era l'hora dels premis i per tant els vam a meta en directe i no vam fer programa a la mig Jordi Julià. Per tant, tot això fins les dues i a partir de les tres la resta de programació pròpia fins de mala una de la matinada. Gràcies per seguir-nos, que acabeu de gaudir d'aquest dilluns i fins a males buit en punt del matí. Que vagi molt bé. El govern comença avui una ronda pels barris per explicar el pressupost. La setmana passada vam fer una audiència pública per explicar la població que destinaran els diners. I avui comencen un recorregut per explicar els números d'aquest 2014 als barris. La setmana que se setmana seran el canal i el barri Bona Vista i acabaran a finals de febrer. També repassarem algunes propostes com la musical que fa contrabaix aquest dissabte en el marc ja de la Fira. El concert en Gheoraltrio han format per Andrea Mottis, Joan Xamorro i Josep Trebé, que interpretaran clàssics del jazz i de la música brasilera. Serà dissabte a la set de la tarda a l'apèndi. I també farem un cop d'ull els premis de la ràdio que es llibraven divendres. Avui hem parlat amb el Molinenc d'onor Jordi Molet, jugador d'Ukai Patins i actualment també director tècnic del planter de l'equip alemany Cronenberg. Comunicació Miquel Armangó Lenguany va ser pel perdista Jordi Beste, actualment director del magazine Almonaracú, líder d'Audiència als Matins de Catalunya. Un premi en reconeixement a la seva tasca i el compromís amb la professió. En la seva intervenció, Beste va reivindicar el paper de les ràbies municipals, com a mitjà de proximitat, i va alertar de la desaparició d'algunes emisores per les retallades que fan alguns ajuntaments. I en esport destacarem el paper de Xavi Fogal de Carc, que finalment ha fet podi, i parlarem també de l'absolut de Badr Pol del club Natació Molins de Reis, que s'ha col·locat segon l'equip de guanyar a 13 avui contra el madrilell de la Latina, en un partit més complicat del que es podia esperar. El Govern Municipal ha començat una ronda pels barris per explicar el pressupost d'aquest any. La setmana passada es va fer una audiència pública per parlar-ne de forma oberta tota la població i per explicar què es destinaran els diners públics, i avui comencen un recorregut per explicar els números d'aquest 2014 pels barris. Aquests setmanes seran el canal i el bona vista i acabaran el recorregut a finals de febrer. Des de l'oposició s'ha criticat que s'explica el pressupost un cop fet i aprovat i no es dona l'opció a la gent de participar-hi ni de portar-hi res. Doncs el portaveu socialista ha dit aquest matí el bon dia a bona hora, que el model d'aquest govern és el de la participació des dels seus representants polítics. Escoltarem ara aquest tall d'endaveu del portaveu socialista de l'espai d'aquest matí, del Magasim Bonilla de bona Hora, l'espai polític que dediquem pel que passa en els diferents grups municipals. Dèiem que el portaveu socialista ha dit avui que el model d'aquest govern és el de la participació des dels seus representants públics. Si el que volem dir és que no hi ha uns pressupostos o una experiència de pressupostos participatius, nosaltres considerem que aquestes d'aquestes de bé des de els que són els representants legítims dels ciutadans, que són els grups municipals i amb els quals insisteixo hem tingut de l'entorn de dos mesos de negociació, parlant dels pressupostos de l'esperitatge que ha descut, de què podíem incorporar, de què és el que finalment hem pogut incorporar i bé, amb els que no s'ha vingut i no ha pogut haver un acord s'ha explicat el perquè no ha pogut ser. La primera trobada i explicació als barris serà avui com us diem el canal. Començarà la trobada de l'alcalde i membres de l'equip de govern amb els veïns del barri del canal a dos quarts d'avui del vespre, el cas del Davis, 1 de maig. Aquest cap de setmana de fet i vendre es fa el pregó inaugural de la Fira de la Candelera, cava càrrec de mossèn Xavier i Maric i el dissabte ja hi ha la primera proposta cultural. És un concert que organitza contrabaix amb Andrea Mottis, que és la veu, Joan Chamorro, el baix i Josep Travé a la guitarra. Andrea Mottis és considerada una de les joves promeses del panorama musical actual. Joan Chamorro, el seu tutor i director musical de la Sant Andreu Jesbán, estaran acompanyats de Josep Travé a la guitarra. Anem parlat aquest matí amb Pep Vergada, que és el curdinador de contrabaix amb Molinsa Rey, i ella ens ha avançat el repertori que oferirà aquest trio. El repertori que fan són peces estàndards del jazz, de la música brasilènia, que són clàssics, i sobretot l'Andrea, que és una mica qui va canviant el repertori també en funció de la seva experiència musical, són peces que en ella li agraden i acostumen a ser, ja et dic, clàssics del jazz, de la música brasilènia. El concert serà el dissabte a la set de la tarda, al Teatre de la Pèni, encara queden algunes entre les anticipades, no gaire, valen 13 euros, i si voleu, en el concert podeu passar per l'estang margarita a comprar una entrada anticipada, o també per l'atràs que trobes, que el concert aquest dissabte a la set a la Pèni. I els divendres es van llorar els premis de ràdio Molinsa Rey 2013. Recordem que el Premi d'Educació va ser pel programa de qualificació professional inicial, el conegut amb les sigles de PECO-PI, el pla de transició al treball, el PTT. El Premi Comerç va ser per Jordi Costa, el Premi Esport per Santi Prat Casas, el Guardó d'Innovació va ser per Jordi Irviol, el Premi Solidaritat per Càritas, i el Premi Cultura per Lluís Posada. Amb tots ells van parlar la setmana passada, van passar tots ells per Ràdio Molinsa Rey. Avui hem parlat amb el Molinenc d'Honor, que ha estat escollit per votació popular, una votació molt ajustada aquesta any, de fet, la que ha estat més ajustada de les 3 edicions de la nova etapa, només 8 punts al separàvem del segon candidat, Jordi Molet, jugador d'Ukai Patins, i actualment també director tècnic del planter de l'equip alemany Cronenberg. Com deien, hem parlat amb ell aquest matí, Jordi Molet. Qualsevol persona escrivia candidats podien guanyar-la, jo faig coses diferents a ell, sobre ell sóc més de... porto amb el Molinenc més d'ara del món, però a ells, treballem molt més a la ciutat mateixa de la vila, i sabem que qualsevol més podria guanyar, no? Evidentment, sóc amb l'ajuda dels 12 que hi havia, i en seré per aquesta banda, no? Seré, doncs, que, al final, s'ho tingués jo guanyat, però a qualsevol cas, el comparteixo més. I el premi Comunicació, Miquel Armangol, en guany, com ja us hem dit, ha estat pel periodista Jordi Basté, que és el director del magazine El Món Arracú, que és líder d'audiència als Matins a Catalunya. El premi ha estat com a reconeixement a la seva trajectòria professional i pel compromís amb la professió. A la seva intervenció d'hivendres, Basté va destacar que l'aparició de nous mitjans, com va ser la televisió al seu moment o després, amb internet, no han acabat mai amb la ràdio, tal i com es pronosticava, i el motiu principal és la funció de companyia que té la ràdio. Va recordar que la ràdio en català té més ullens que mai i va reivindicar el paper de les emissores municipals, va dir Jordi Basté d'hivendres després de rebre el premi. Avui les ràdios municipals són aquesta eina imprescindible per els ciutadans, per les ciutadanes, per la gent dels pobles, de les viles i de les ciutats. Però també ho és, emportat pel canvi d'hàbits, sobretot dels més joves, les municipals han perdut un punt de farvescència que vull reclamar. No és el cas amb consta de ràdio Molins de Rei, però ja que parlem de ràdio municipals, hem perdut molts cops la força de les ràdios municipals imprescindibles en el segle en testem per ajuntaments que han usat les retallades per usar-les a l'engròs i retallar allò que és més fàcil de retallar. I la primera cosa que ve al cap és la ràdio. Vull reclamar la ràdio municipal perquè el país les necessita. Fem una punt teatral i és que filagar-se el grup de teatre d'Alfoment ha guanyat la 37è edició del concurs Vila de Piera. El grup de teatre d'Alfoment s'ha proclamat Bansador en aquesta edició amb el musical Menage a Troar. Han aconseguit set guardons. El primer premi per votació popular, el segon per lector principal Xavier Viel, el primer premi per les actrius principals Estel Tort, Laura Miquel i Mercè Alvarez, el segon premi per la direcció, Hermana Gilcinyol, i el primer premi de companyia i han estat els Bansadors d'aquest concurs. En aquests moments ja són dos dels concursos que filagar-se guanyat. Han guanyat en total 12 premis amb aquest musical Menage a Troar. Aquest cap de setmana actuen a San Vicens als Ors, el diumenge a les 6 de la tarda, a la Teneu, i per aquest any ja tenen de moment pactades fins a 18 actuacions per diverses poblacions catalanes. I parlarem a la puna esportiva, avui, de Xavi Fogg. Esperem poder tenir-lo aquí a la ràdio els propers dies, si més no escoltar la primera valoració de la seva classificació final, i també, com us diem, en entrevista aquí als micròfons de ràdio Molinserre, i, finalment, Xavi Fogg ha pogut pujar al podi del Decart. 2014 el pilot Molinenc ha acabat tercent de la seva categoria en una edició més que accidentada. L'equip Fogg Motorsport queda molt lluny dels dos pilots de l'equip Toyota, i no ha pogut revalidar el títol de campió, però, finalment, ha aconseguit superar totes les dificultats i arribar al final de l'aventura. Ha tingut molts problemes tècnics pràcticament a totes les etapes, i, finalment, com diem, ha quedat tercent. Després de patir problemes, com diem, pràcticament cada dia, la remuntada va arribar a la zona de Takama, al terreny del desert, el que més domina el pilot català. És el 6è podi consecutiu pel pilot català, i, a més, és el pilot espanyol amb més participacions al Decart. I ho deixem aquí, punt i final, el resum informatiu del dia tornarem demà, com sempre, les 12 fins llavors que vagi bé i que acabo de passar bon dia. Ràdio Morins de rei, la ràdio mostra. Ràdio Morins de rei. Ràdio Morins de rei. Hola, joves! Una setmana més d'un eminici a les zones de Ràdio Morins de rei a una nova emissió de l'espai de les restes de sèrie, dedicat, com he sabut, a recordar algunes peces musicals de fa uns anys. Avui ho fem fent memòria d'una cançó força coneguda que ens parla d'un animal pertenient al gènere dels cocodrils de la família dels aligatorits, que es distribueixen a les regions subtropicals i tropicals d'Amèrica, des de Mèxic fins a Sud-Amèrica. El Caimán, que en aquest cas es veu que se'n va cap a una zona determinada de Colòmbia, on hi ha un dels ports marítims i fluvials més importants del país, la Barranquilla. Que m'estic oferint a Cebal Caimán, interpretat per Joaquín Romero. El Caimán, que en aquest cas es veu que se'n va cap a una zona determinada de Colòmbia. Voy a empezar mi relato con alegría y con afán, que en la población de plato se volvió un hombre caimán. Una niña patinando, patinando se cayó, y en el suelo se le vio, que no sabía patinar. El Caimán, que en aquest cas es veu que se'n va cap a una zona determinada de Colòmbia. Se'n va cap a la Barranquilla. Una vieja se monto, arriba una camioneta. Es soper sacó la mano, luego tocó la corneta. Seguidament podem gaudir escoltant El Relicario, una bonica cançó amb lletra d'Armando Oliveros i José María Castisbí, redactors que foren del diari de Barcelona, El Liberal, i amb música del mestre José Padilla, que aquest va dedicar al seu amic, Don José Pérez de Rosas. El Relicario va ser estrenada per Mari Fosela, el teatre El Dorado de Barcelona, el setembre del 1914. Si bé, aquella primera representació no va tenir pas èxit. Tot el contrari que amb l'aposta d'escena que va fer Raquel Mellor, que, més prou, és qui la interpreta ara mateix. Un dia del San Eugenio i d'aquí al Porto l'he conegut, que el Torero de Mas Prodeo i el Mas Castito de Tomarí preveix el alto tarot d'Alton de José, i muy garbó conmigo a mi amic. Tiro la cancó con respetivo, y bien sugiriendo que me digo así. Vista morena, vista con garbó, que un relicario, que un relicario me voy a ver con el prostito de mi capote, que haya pisado, que haya pisado tan lindo bien. Y un estable niño, el Torreia, vaya a ver el cuello. Nunca lo hiciera que a aquella torre y que el sentimiento creí morir. Al dar un lampe, cayó en la vena, y no se impiedió ni no había venido. Y un relicario sacó el sentimiento, que yo enseguido pregunto si, cuando el Torero caía en este, este delirio estiaste. Vista morena, vista con garbó, que un relicario, que un relicario me voy a ver con el prostito de mi capote, que haya pisado, que haya pisado tan lindo bien. Com ningú lo ignore?