Molins de Rei al Dia del 21/11/2013

A prova té 74 quilòmetres i el recorregut és complet dins del parc natural. Es busca l'equilibri entre l'activitat esportiva i aquest entorn natural i la intenció és fomentar l'esport a l'aire lliure, reunint tant els amants a l'esport de tots els niments, tant aquells que ja estan especialitzats, com els que volen, iniciar-se en la llarga distància. Per això hi ha tres tipus de recorreguts, les inscripcions ja estan tancades i hi ha 1.500 corredors apuntats. Des d'iniciativa, per Molins de Reis, qüestiona el paper del Govern Municipal a les inundacions que hi va haver, diu Menja. Per això hem plantejat una bateria de preguntes centrades en quina informació va rebre l'Ajuntament dels avisos del servei de protecció civil i quines mesures es va emprendre pel pla inuncat, quines han estat les incidències i actuacions que s'han dut a terme per solucionar els problemes que hi va haver, i quina és la planificació que tenen en matèria de neteja d'ambornals i manteniment de les rieres. El portaveu d'iniciativa per Molins de Reis, Sergi Conde, considera que no són capaços de reconèixer errors davant de l'actuació d'aquest passat, diu Menja. Ho ha dit aquest matí al bon dia i bona hora. El que a mi se'n fa estrany és que un Govern no pugui ser capaços de reconèixer errors, perquè ja sigui perquè els ambornals no tenen suficient capacitat per empassar les fulles, perquè els ambornals no estan disposats en prou quantitat. O bé, per la manca de previsió de neteja d'aquestes fulles quan hi ha avisos del pla inuncat, aquí hi ha alguna cosa que s'ha fet malament. El primer penso dir-ho que es reconeix, que hi ha hagut alguna rara, buscar, més que buscar responsabilitats, buscar solucions i tirar endavant. Com ho he comentat abans, no crec que sigui un tema per fer debat polític més enllà del que seria a curar solucions entre tots i totes. En el pla de la setmana que ve, iniciativa proposarà, a banda d'aquesta qüestió que ja ha plantejat, proposarà dues moçons. Una per denunciar els incumpliments de la llei de la dependència i per la manca de places residencials. Aquestes són les dues principals temes que centraran algunes de les moçons, que presentarà iniciativa en el pla de dijous de la setmana que ve. També presentarà una altra sobre energia en el mar que hi ha famílies, que els costa molt poder pagar les factures bàsiques, tal suministraments com serien de l'aigua, de la llum i del gas. Aquest són els dos temes de les moçons que presentaran el pla de dijous de la setmana que ve. L'any que ve s'arreglaran les guteres del Poliesportiu Municipal. Arran de la intensa pluja del passat cap de setmana, sobretot diumenge, es van veure afectats alguns partits de l'IGA al Poliesportiu Municipal per deficiències a la coberta. Un problema que s'arrossega des de ja fa temps. En principi, el pressupost del 2014, que tot just s'acaba d'aprovar, ja preveu a arreglar aquestes guteres o va avançar el viu esports del Bon dia Bonora, el regidor d'Espors, Xavi Paz. És un pla que tenim a la coberta, és un problema que hem de resoldre, és un problema que hem posat diners en pressupost del 2014 a nivell de repressió d'equipaments esportius per mirar-hi i de fer alguna cosa, i des d'avui mateix ja s'estan encara no els pressupostos per veure si l'acció que puguem fer de cara al 2014. I això és el que hem trobat, aquest caldeçana. Per tant, aquest caldeçana s'ha pres bono, no tot això, i és el que hem de veure de resoldre del més aviat possible. Era el regidor d'Espors, Xavi Paz, que avançava dilluns en aquest espai esportiu del Bon dia Bonora, que finalment, dins de pressupost de l'any que ve, hi ha una partida destinada a arreglar, esperem que, de forma definitiva, aquests problemes de la coberta del Poliesportiu Municipal que provoca guteres quan hi ha intenses pluja. Aquesta setmana, Alexandra Moreira, presenta el seu tercer CD de poemes, Essències de la Federació Obrera, serà avui a la set de la tarda. Ja haurà recitat el poètic i presentació d'aquest darrer treball. I comptarà amb la col·laboració de l'escriptor i poeta Miguel F. Martín. L'entrada a l'acte és gratuïta, està oberta a tothom. Alexandra Moreira ens ha avançat avui. Què faran aquesta presentació? Em recitaré moltes, però no totes, perquè el que vull també és deixar aquell tasc, no? Perquè la gent ens el pugui comprar amb l'il·lusió de desconeixer una miqueta en cap al que queda, no dins del CD. Sí que faré un resum d'alguns dos poemes, que inclou a aquest CD algun poema que hi ha en el tal com sóc, que és l'anterior que va sortir a l'Internacional de la Dona, i algun que no està editat encara. Avui a la set de la tarda, presentació del seu tercer CD de poemes, Alexandra Moreira a l'Alfadració Obrera. I també avui hi ha una xerrada sobre Wagner i Verdi a la Biblioteca. És com a complement a l'exposició que hi ha a la Fadració Obrera i que mostra el fons documental que té a la Pau Vila sobre aquests dos compositeurs. La xerrada serà avui a dos quarts de nou del vespre, com us deiem, a la Biblioteca, en aquest gas, i el divulgador musical Pere Andreu Xeriot, parlarà de la importància i influència que han tingut aquests dos autors, o els escumamora, a l'Internari del seu naixement. L'encarregat de fer la xerrada és Pere Andreu Xeriot, ell és periodista que treballa en el camp de la divulgació musical, en àmbits escrets, radifònics i educatius. També col·laboren programes de música com a Catalunya Música, a publicacions com Time Out o Revista Musical Catalana, i s'ha format el conservatori superior de música de l'International i ha estat membre de l'Orfao Català. N'hem parlat aquest matí fa una estona. Ell ens ha avançat la importància que ha tingut aquests dos músics, cap d'als Wagner i Verdi. Són compositors molt importants pel que fa la història de l'òpera durant el segle XIX, però que ens afecta fins i tot avui en dia. Són els dos grans referents de dos estils de música, dos estils de fer èpoques, com és l'estil alemany que representava Richard Wagner, i l'estil itàlia del qual un dels màxims representances, Josep Verdi. Aleshores, aquesta xerrada, en principi, busca quines diferències hi ha entre aquests dos compositors, i també, a l'hora, mirar quins trets hi ha en comú, més enllà de néixer el mateix any. Aquest diumenge es disputa l'Ultra Trail Collserola, la primera cursa en de llarga distància de muntanya. Durant els últims anys hi ha hagut un gran increment de competicions a muntanya, que han facilitat que es passés d'una minoria especialitzada a un gran nombre de corredors que van per camins i pistes de muntanya. Per aquest motiu, el parc de Collserola ara permet participar corredors de tots nivells, tant els que estan més especialitzats, com els que comencen i s'estan iniciant en el món de la muntanya. Tot això per aquest boom al voltant d'anar a córrer. Per això, tot neix aquest primer Ultra Trail Collserola, serà pels nou municipis que formen part del parc natural, entre ells, molt interveït. Hem parlat aquest matí amb Mónica Aguilera. Ella és una corredora amb llarga experiència dins de la competició de llarga distància i forma part de l'organització d'aquesta prova. Ha destacat la complexitat de preparar una prova així, com tant 150 col·laboradors voluntaris, i també ha explicat que és especialment curosa la cursa amb l'entorn natural pel qual transcorre. Mónica Aguilera. Hem intentat fer el mínim d'impacte. En aquest sentit, per exemple, és una cursa molt poc habituallament. Penseu que per la cursa 74 quilòmetres tan sols tenen 5 habituallaments. Això no és un poc, per tantes distàncies. I això ha d'haver hagut això. Només els hem posat a llocs on hi ha àrees recreatives i, per tant, l'impacte en aquests llocs és mínim. És una cursa, és un projecte complex, hi ha molts quilòmetres. Hem de marcar 74 quilòmetres amb un entorn com el que tenim, que és amb moltes cruïlles, amb molts camins, corriols, etcètera. Per tant, aquells esdeveniments que sense el voluntariat no seria possible. La prova té 74 quilòmetres amb un recorregut complet dins el parc. També hi ha una segona prova de 43 quilòmetres i la popular de 21. Les inscripcions ja estan plenes i seran 1.500 corredors. Això és tot per per nostre. Tornem demà a les 12, que vagi bé, bona tarda. Ràdio Morins de Reis. La ràdio mostra. Durant taúd com dos. Què passaria si vagessis aigua només una vegada? Que al cap de poques hores et trobaries la boca i els ulls resecs, s'acceleraria el pouls i tindries convulsions. Després tindries vertigen i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de poques dies ens comencen a faltar globus vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes. Així no podem ajudar els malalts de càncer. Ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang. Com tu necessites tornar a veure aigua. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Bank de sang. Allàs és informació local. És divulgació. És tradició. Allàs és història. És opinió. Allàs són els esports. Allàs és entreteniment. Allàs és Molins de Reis. Subscreta Allàs. Compre Allàs. Cada mes a les llibreries de la vila. Allàs, la revista independent d'informació i opinió de Molins de Reis. Els informem que aquest programa s'ha met en segona audició. Tu no ets com els altres. I neveis molts i els conec. Quan parlo tu em mires. Ahir la nit, quan vaig parlar de la lluna, tu vas mirar la lluna. Els altres mai farien res de semblant. Els altres em deixarien parlant sola o m'amenaçarien. Ara ningú té temps per a ningú. Tu ets un dels pocs que em suporten. Per aquest motiu és molt estrany que siguis bomber. No em sembla apropiat per a tu. La lluna. Hi ha atreferits. Benvinguts a la lluna. La lluna. Tan a prop i tan llunyana. Quantes nits fa que no us heu parat de contemplar-la? Encara que aquests dies estigui molt núvol i no la pugueu veure, tenim lluna plena. I els atreferits es fa endilluns al dia dedicat a la lluna. Per això avui retrem un homenatge a la nostra protectora celestial, la lluna, i li dedicarem al programa. Tal com li passen els personatges de la conversa de la novel·la amb la qual hem començat, del rei Bradbury, Faranget 451, sovint, tan sols, els més valents gosen mirar la lluna. Gosen i volen anar més enllà de la realitat que se'ns imposa. Per aquest motiu, avui els atreferits viatxarem a la lluna. I no ho farem sols. Estic amb la Glòria i la Maria. Bona nit, Glòria i Maria, com esteu? Bona nit, i bona lluna. Hola, bé. I esteu de bona o de mala lluna? Jo, normalment, estic de bona lluna, o almenys això és el que em penso. Perfecte. Estic de bona lluna, perquè el que no vull és estar de mala lluna. Per mi i pels que tinc al voltant. Que de molt tant. He buscat una cosa que sempre diem, allò d'estar a la lluna de València. Perquè he pensat, mira, pot ser un bon moment, perquè com que no sabíem què ens preguntaria avui el Xavi. Exacte. Resulta que es veu que a banda de l'estar fora de joc, que quan et diuen que estàs a la lluna de València, pot semblar que no estàs al cas del que està passant. Sembla ser que es deia, perquè antigament València tenia portes, també, que una hora determinada es tancava la ciutat. I si arribaves una hora que la porta estava tancada, doncs et quedaves a la lluna de València, et quedaves a dormir al ras i no podies entrar. És una de les diferents explicacions que hi ha. Ja m'ha pres una cosa, perquè es diu quedar-se a la lluna de València. Molt bé, i Glòria, tu estàs de bona o de mala lluna? Jo soc llunàtica. Sí. O sigui, que depèn del dia. I avui, en quin estat llunat, exacte. Jo crec que avui estic de bona lluna. No ho voldria afirmar-ho del tot. Un dissimula bastant bé, no? En tot cas, els diuen lluny. Els diuen sempre estic de bona lluna. Això és veritat. Ens unirem descobrir en la llar del programa si aquesta lluna... El sol per tant... No, però avui estic de bona lluna. Molt bé. Ens acompanyarem nosaltres tres sols en aquest viatge lunar. Perquè ens acompanyarà d'aquí una estoneta, la Miriam Cano, la poeta guanyadora del darrer premi Martidot, de Poesia de Sant Feliu de Jobregat, amb el seu poemari Buns and Stain. I la Miriam ens explicarà què hi trobem i de què van aquests poemes que acaba de sortir llibre. Fa ben poquet. I, com sempre, ens haurà de posar-nos en situació i esperem i desitgem que ens acompagneu en aquest passeig per la lluna. I, com sempre, ens haurà de posar-nos en situació i esperem i desitgem que ens acompanyu.