Comentaris sobre l'actualitat de Molins de Rei

Just ones. Tornem a parlar dels barris de muntanya. que no acaba de funcionar del tot bé. Actualitzarem aquesta qüestió. També el portaveu d'Ara Molins, que és el primer regidor de l'Ajuntament que passa per la ràdio, després d'aquest comunicat, també ho ha valorat. I a banda dels temes de la setmana, també avui us parlem d'una exposició que es pot veure fins diumenge a Can Amatller sobre la salut mental. Hi ha il·lustracions i també una part interactiva. Això i els continguts d'aquestes coses. Comencem una nova edició d'Ara Molins. Avui divendres, 12 de juliol. Com sempre, comencem amb la informació de servei. En primer lloc, el temps amb el Jordi Miralles. Bon dia, Jordi. Hola, Sílvia. Bon dia. La temperatura mínima avui aquí a Molins ha estat de 21 graus. Esperem una màxima al voltant dels 28-29. Afluixa una mica la calor respecte a la que teníem, per exemple, ahir o abans d'ahir, però la humitat no baixa. Per tant, encara que estiguem parlant de descens de les temperatures, l'ambient continuarà sent càlid i xafogós. I aquesta tarda amb un augment de la núvolositat, que en principi no ens ha de portar precipitacions. Aquestes precipitacions podrien arribar fins al nord de la comarca del Baix Llobregat i d'aquí cap al nord, és a dir, des de la ciutat del Baix Llobregat, i d'aquí cap al nord, és a dir, des del Pirineu cap al sud, arribaríem fins a prop nostra, però en principi no ens haurien d'afectar nosaltres aquí a Molins darrere. Les temperatures de cara al cap de setmana, doncs, demà dissabte baixen encara una mica més, per tant, un ambient més agradable, però diumenge tornen a pujar i més calor que farà la setmana que ve. Demà dissabte, amb la presència d'alguns núvols a primeres hores del matí, més clarianes la resta del dia, i de cara a diumenge un ambient força més assolellat i temperatures secundàries tornen a pujar. Gràciesgal, xafú, i a les protagonistes de Carles Polpés-Dies, tot i que demà tingueu un petit respir. Adéu. Adéu, Jordi, gràcies. Anem ara cap a Transmet per saber com està el transport públic. Aquesta hora ens ho explica el Daniel Cáceres. Bona nit. Què tal, bon dia des del Transmet. Doncs en aquests moments podem parlar d'un divendres de plena normalitat a la xarxa de transport públic de l'àrea metropolitana. Els principals superadors de transport no han informat de cap incidència significativa, així que el conjunt de les línies funcionen sense cap alteració destacable i es mantenen les freqüències i horaris habituals tant als serveis ferroviaris com de bus. De moment, això és tot des del Transmet. Bon dia. Bon dia i acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui és la Milan del carrer Riera Mariona número 3. Els veïns dels barris de muntanya elementen el mal servei de subministrament d'aigua. Aquesta setmana, recordem, s'ha reprès aquest servei, segons ha explicat l'Ajuntament, ha iniciat des del dimarts passat amb un camió de quàlia, tres dies a la setmana, i en unes setmanes serà ja el servei al 100% cada dia i, a més, hi haurà dos camions. Els veïns a la Riera de l'Ivall Pineda han emès un comunicat per explicar que aquest nou servei no funciona bé. Diuen que les comandes d'aigua que fan tenen previsió d'entrega al mes d'agost, és a dir, tres setmanes d'espera. Fins l'1 de juliol, el servei el rebien 24 a 48 hores com a màxim des del dia de la comanda i s'oferia de dilluns a divendres. I denuncien que les promeses de millora del servei no s'han complert i els problemes persisteixen sense cap indicació clara que es resolgui a curt termini. A més, la falta d'un subministrament diari amb un camió dedicat exclusivament al barri, tal i com asseguren que se'ls va prometre, fa que la llista d'espera de veïns amb cisternes buides sigui cada vegada més llarga. Afirmen que la situació és inacceptable, especialment tenint en compte que l'accés a l'aigua potable és un dret bàsic. Una veïna de Vallpineda ens ha explicat la situació en què es troben. En el seu cas, va demanar aigua el dia 8 i la tindran 10 dies. Diu que altres veïns els arriben retard o els agafen malament les comandes. Ho ha explicat avui a Ràdio Munins de Reí, Anna Ramallo. Estem tenint el mateix problema d'estar sense aigua. Jo estic racionalitzant l'aigua amb la meva família perquè en 10 dies s'ha d'aguantar amb el lupo que tinc. Dutxes fora de casa, rentar el mínim possible, perquè he d'esperar 10 dies. Només hi ha un camió, només ofereixen el servei 3 dies. Quan abans era tots els dies, dos camions. És molt complicat i estem... No sé, estem... Jo ja de veritat, ja penso que és una desíria, ja. Sí, s'intenta arreglar el problema, però sense tenir ni idea de com s'ha d'arreglar, de veritat, el problema. I avui el portaveu d'Ara Molins, Ramon Sánchez, ha criticat la gestió del govern davant de la situació que passen als veïns. Hi havia uns informes jurídics que impossibilitaven que aquest servei es prestés com s'estava prestant fins i tot. Aquests informes, sospitosament, ja ningú en parla, han decaigut o s'han amagat a un calaix i resulta que tota una entitat com l'Ara metropolitana fa cas omís dels seus propis informes, dels seus serveis jurídics i soluciona aquest problema. Benvinguda sigui aquesta rectificació, però és evident que això ha provocat un desgast per part dels veïns i de les veïnes molt gran, un desgast que no s'hauria tingut que arribés mai i que si no hagués estat per aquesta capacitat que ha tingut els barris de muntanya de mobilitzar-se, doncs venir a aquest govern no hauria reaccionat. Els veïns demanen a les autoritats competents que prenguin mesures immediates per solucionar aquestes eficiències. I també demanen que no es vinculin tenir una xarxa d'aigua directa, una xarxa d'aigua potable a l'urbanització dels barris. I s'allarga el procés per licitar les obres i la gestió de la residència, ho hem sabut aquesta setmana. L'alcalde explicava que el primer trimestre de l'any van saber que s'ha de remetre informació i documentació a la Oficina Nacional de Evaluación de Proyectos, que és un òrgan del govern espanyol que té la finalitat d'analitzar la sostenibilitat financera per les contractes de concessions d'obres i serveis i que emetin formes perceptives. Doncs l'Ajuntament s'hauria saltat aquest pas i ara s'ha de preparar i passar tota la informació, cosa que ha allargat tres mesos més el procés i la licitació es podrà fer fins a l'octubre. Ho valorava ahir el regidor d'Esquerra Republicana, Ricard Vinyets. Un pas intermig que havia de passar tota una sèrie de documentació per un organisme de Madrid d'Evaluació que es desconeixia. Ha fet que retar-s'hi tot tres mesos. Per tant, ostres, que no s'hagi previst aquest pas, que es pot comprendre, no estem ficant el dit en cap llaga. Però, evidentment, quan tu has vengut una moto i resulta que en tens una altra, és normal que es cridi tota aquesta frustració. I el que també ens ha sorprendre és que tot aquest problema, que se sap des del mes de febrer i que no s'hagi traslladat fins que la cosa ha estat bastant pública o fins ara, aquí, al mes de juliol, hauríem agraït tant la plataforma com els partits de l'oposició per una millor explicació. El projecte de la residència ja està aprovat. Tindrà 102 places. La intenció de l'Ajuntament és que sigui una mateixa empresa que hi faci la construcció i després la gestió. La construcció costaria uns 13 milions d'euros i després també s'ha de fer la gestió amb una concessió de 40 anys. Es va anunciar que entre abril i maig s'aprovarien els plecs de clàusules per fer el concurs públic, per adjudicar el constructor i el gestor, però això no s'ha pogut fer. I Canamaller acull una exposició dedicada a la salut mental. La mostra ocupa la sala principal de la planta baixa de l'edifici de Canamaller. Hi ha il·lustracions i una part interactiva. L'exposició és el projecte d'una jove de Castellbisbal, Marta Marín, que a través de les il·lustracions dona visibilitat a la salut mental. Ella ara mateix té 140.000 seguidors a Instagram, amb el sobrenom de Blanco y Negro. Avui hem parlat amb ella d'aquesta mostra fins diumenge i ens ha avançat com és i com s'estructura. M'agrada que la gent passegi per l'exposició sense un ordre, però hi ha tres estructures principals que una, per mi, representa com més aviat el trastorn mental, el segon és el procés de sanació, de teràpia, de psicologia, i el tercer és ja il·lustracions des d'un punt, més des de la salut mental. I la quarta, hi ha aquest punt interactiu, hi ha una mica de pisarres, que també els nens interactuen molt, però la veritat és que sempre acaben molt plenes, i hi ha unes urnes molt curioses que ens ajuden a veure com està la població, que pregunto com creuen que està la seva salut mental. Aquesta exposició també s'ha pogut veure a Castellbisbal, la seva localitat natal, a l'Hospitalet de Llobregat, i aquí a la Vila es pot veure fins diumenge a Canamaller. I també us hem explicat aquesta setmana que ja són aquí els infants a Rauís per passar l'estiu a la Vila, que són les vacances solidàries que organitzen des de Molins de Reia amb el Sàhara. Aquest any són quatre, tres nenes i un nen. En principis donaran aquestes xifres, després crec que eren un parell més, però en tot cas són tots ja aquí. Passaran l'estiu amb famílies acollidores, totes repetidores. Van arribar el dijous de la setmana passada, marxaran a principis de setembre a casa seva, tornaran a casa seva els campaments de refugiats de Tindurf, Argele, al desert del Sàhara. Sara Vidal és una de les mares acollidores que han arribat i què faran aquest mes. Els nanos han arribat supercontents perquè ja saben a la casa on van, a família, i llavors és retrobar-se. Mai sabem el dia en concret que arriben. Ara sí que tenim ja fixada el tema de la visita del dentista, que sempre és a l'Hortodent d'aquí de Molins de Reia. Anirem al CAP i on li faran tot el seguiment. Pràcticament tots van a casar, n'hem passat de futbol, i les quatre nenes marxen al dance studio a fer ball. I a l'agost passaran el mes de vacances amb les famílies acollidores. També tenen previst fer la festa de benvinguda, com és habitual cada any, el que s'obre a tot Molins de Reia perquè coneguin el projecte i aquests infants, però encara no tenen ni data ni format a la festa, però en principi la seva intenció és fer-la com cada any, aquest mes de juliol. I també altres activitats pròpies del juliol, doncs el jugar a l'estiu, que és a les tardes, a l'Escola Pont de la Cadena de 5 a 8, els nens i nenes de 4 a 12 anys poden anar a passar una estona de joc i de lleure, hi ha activitats programades per cada tarda, són diferents cada dia. Avui, per exemple, hi ha llits elàstics, és una proposta de l'Ajuntament per a les famílies, un espai de joc i de lleure, un lloc de trobada pels infants i perquè les famílies que encara treballen tinguin aquesta alternativa. Carme Madorelles, la regidora d'infància i famílies. Pot ser fins i tot complementària, si alguns pares necessiten, el casal d'estiu, o simplement nens i nenes que els seus pares els puguin portar a les tardes. Fan activitats, també corren i disfruten, i ens ho passen bé. Si el jugat a l'estiu és més, doncs aquesta tarda, els es porta l'infant aquí, i aleshores està aquesta estona, i no és un compromís de cada dia com pot ser el casal d'estiu. Doncs el preu per sessió per tarda a forma puntual és de 4 euros, i si voleu l'abonament setmanal és de 15 euros per la cadena fins al 26 de juliol. Demà torna el Move Your Fucking Brain Extreme Fest. És el festival de música metal que organitza l'entitat Metal Defenders, que ha fet aquest any un cartell amb vuit grups, cinc de catalans i espanyols, i tres de fora, un és britànic, i la resta són dels Països Baixos. El festival és considerat un dels més importants a nivell europeu d'aquest gènere de música per la qualitat dels grups, i també perquè és gratuït. Aquest any per primera vegada s'ha habilitat una zona per persones amb mobilitat reduïda. I com és habitual, a més hi haurà parades a marxandatge dels grups, els aixells discogràfics i hi haurà servei de bar. A l'associació Metal Defenders ens ha destacat que aquest és un festival que té públic que ve darrere. És una iniciativa que es valora molt també amb el públic, més semblables a l'underground, perquè és un festival gratuït que permet difondre iniciatives una miqueta més desconegudes. I això és una idea molt ben acollida per al públic que es mou de diferents llocs de la geografia espanyola fins i tot a nivell europeu, també. Existeix una logística de molts mesos de feina amb tots els sectors que fan que finalment el festival sigui possible. La veritat és que diferents equips que hi treballen han de treballar junts o constantment connectats perquè això pugui sortir, perquè és realment un esforç gran. Doncs demà és aquest festival, obren portes a dos quarts de 6, ja abans de les 6 el primer grup actuarà i s'allargaran fins a les dues de la matinada. La vinguda a Collserola, polígon Riera del Molí, l'entrada és gratuïta. I parlem d'un altre sil musical molt diferent, el Pere Vergoñón Pierre. De noche cuando me apuesto me duermo con la emoción de tu sonrisa, de tu cabello y son tus labios mi perdición. Continua aquest estiu amb les sessions de música i ball. El Pierre en record del dissabtes, el nom de l'activitat, que suposa que el dissabtes de juliol qui ho vulgui pot anar a casa seva a partir de dos quarts de 9, escoltar música i avallar, si ho volen, al seu pati particular, al carrer Encelm Clavé 54. És una cosa que ja fa anys que duu a terme, va començar just quan sortíem de la pandèmia i ho ha anat mantenint els últims anys. Ell mateix ens ha explicat què acostumen a fer. L'entrada és lliure i llavors hi ha música d'ambient i se serveix a la primera part un petit refrigerri de pica a pica. Després hi ha les cançons per escoltar unes quantes segons al públic i hi hagi unes quantes segons per escoltar les cançons i unes quantes segons al públic i hi hagi boleros, adoro, contigo aprendí, més coneguts, no tan coneguts, alguns que es descobreixen allà perquè són cançons que aquí no es coneixen massa, després alguna cançó meva i després també molta cançó ballable. Doncs tots els dissabtes de juliol a dos quarts de 9 del vespre al carrer Encelm Clavé 54 i l'entrada és gratuita. Moltes gràcies. Ja el diumenge la secció de medi ambient fa l'última sortida de la temporada. Faran una matinal a la vall de Vall Fornès, Canoves i Samaluça, als peus del Montseny, al Vallès Oriental. Una excursió matinal de vuit quilòmetres de nivell molt fàcil, deien vuit quilòmetres en total. Visitaran el pantà i tota la zona natural. Una sortida, com dèiem, que ja és l'última de la temporada fins al setembre. Nosaltres el que farem serà un itinerari que està ben adaptat i que fa uns anys ho van arranjar amb petits ponts, passeres, o sigui, unes rutes a l'eixapuc de la calor perquè hi ha força a arbres, albers, hi ha també alguns pollancres també, perquè en principi no hem de patir per la calor. Aquest paisatge de Rivera no presenta cap... Aproximadament són entre l'Anada i Tornada uns vuit quilòmetres i no presenta cap dificultat. Doncs si voleu anar-hi, encara sou a temps d'apuntar-vos. I aquesta tarda, si passeu pel CEM de 7 a 9, podeu apuntar-vos aquesta matinal de diumenge. I aquest cap de setmana ja us hem explicat que hi ha molt de cinema. Estimados conciudadanos, los miembros de la alianza de Florida, y las fuerzas occidentales de Texas y California, serán bienvenidos de nuevo a los Estados Unidos una vez que su gobierno ilegal y secesionista sea derrocado. Entonces, ¿no sabéis para qué van, Don Luchin? Esos quieren matarnos y nosotros a ellos. Al cineclub Ilappeni programen dues pel·lícules de cinema a la fresca per aquest juliol. Aquest diumenge, amb la pel·lícula Civil War, dirigida per Àlex Garland, interpretada per Christian Danst i Wagner Moura. Es podrà veure a les 10 de la nit de diumenge a la pista de l'Ilappeni. Una pel·lícula nord-americana, bèlica, una distopia, de fet, que mostra una hipotètica guerra civil als Estats Units. Pep Vergada, com a portador del cineclub, ens ha explicat de què va el film. En aquesta guerra en què la pel·lícula no pren posició, no hi ha, diguem-ne, una reflexió sobre bons i dolents, simplement la guerra està engegada, va com va, i el que sí que retrata és una mica el viatge d'uns periodistes cap a la Casa Blanca, intentant avançar-se a l'exèrcit, que en aquest cas revela, que intenta derrocar el president dels Estats Units. Hi ha diverses històries paral·leles o diverses reflexions dintre de què és una pel·lícula d'acció, bastanta violència, però hi ha reflexions d'aquesta situació que malauradament estem ja acostumats a veure. Doncs aquesta pel·lícula, com dèiem, diu menys a les 10 de la nit a la pista de la Peni, l'entrada val 4 euros i la podeu comprar anticipada a Entràpolis. I avui i demà també hi ha cinema a l'aire lliure, en aquest cas, la programació que fa l'entitat Estrellat Molins, en aquest cas és al pati de Canamballer i l'entrada és gratuïta. Obren portes a dos quarts de deu i la projecció comença a les deu, deu menys, menys algo, depèn de la gent, ens explicaven. Avui amb la pel·lícula Super Mario Bros, dublada al català i per a tots els públics, i demà 42 segundos per majors de 12 anys, una pel·lícula que parla de la selecció espanyola de Vater Polo durant les olimpiades de Barcelona 92. Entrada lliure, com dèiem, i servei de bar a Canamballer, avui i demà a dos quarts de deu i el diumenge a la pista de la Peni a les deu. Els matussers han fet castells a set a l'actuació d'aniversari que feien per acabar l'activitat abans el parèntesi de l'estiu, va ser tot un èxit de participació, la gent va donar suport i hi havia molta pinya i es van assolir els castells de Gamalta de la Colla. Van comptar també amb colles convidades, els castellers de Barcelona, els de Castelldefels i els d'Esparreguera, que acompanyaven els matussers en aquesta festa central per la Colla. Pol Amat, president de Matussers, ens mostrava satisfet per la diada. Hem pogut fer la millor diada del que portem de primer tram, vam poder fer 3 de 7 i 4 de 7, que eren els objectius de castells de 7 que portava la Colla, i per acabar-ho de rodonir vam poder fer la cirereta del 5 de 6, que és un castell que no és un 7, però agrada molt a la Colla per tota la gent que hi pots posar i perquè al final contribueix molta més gent de la que normalment contribuiria en un 3 de 6 o en un 4 de 6. Al final necessites més grosses, més vents, sempre agrada una miqueta més i obri una miqueta més posicions a l'altre. Aquest passat cap de setmana actuaven a la Palma amb els magents de Sant Feliu, feien un castell de Germanoi i diversos castells i es va notar la falta de gent per aquest cap de setmana. Amb aquesta actuació d'aquest passat cap de setmana tanquen el primer tram de la temporada, van començar per Setmana Santa, acaben ara, faran vacances i tornen els assajos el 16 d'agost per preparar l'actuació que tenen el 18 d'agost a Castellbisbal. Els joves sardanistes de la grup han començat un curs per aprendre a ballar sardana, sardanes satàniques, un curs introductori que fan tots els dimarts de juliol a dos quarts de vuit del vespre, a la seu de la grup. Van una mica més enllà amb els passos habituals i clàssics de la sardana, però van a altres estius, com els punts lliures i, a més, els punts lliures també experimenten amb un altre estil que s'anomena popularment com a ballar fer la persiana o ballar rodant i que ells no poden fer-ho. S'anomenen sardana rodant i que ells li diuen sardana satànica, que reformulen els passos clàssics i li donen més dinamisme. Adrià García, de la colla jove de la grup A, ens ha concretat com són aquestes sardanes satàniques. Una mica el mateix que les sardanes convencionals, però en comptes que el moviment sigui vertical, ja que a l'hora de botar fa que bàsicament l'anella sigui el moviment vertical en la sardana convencional, doncs en les satàniques el moviment és horitzontal, o sigui, circular. I això fa que la sardana, o sigui, la rotllana agafi molt més dinamisme i per a molts joves és més atractiu. És a dir, el sardanisme de plaça, el que són les ballades i els aplecs, el jovent d'avui dia majoritàriament balla així. Doncs aquest curs de sardanes satàniques, curs bàsic, però sí que diuen que hauríeu de saber ballar les sardanes clàssiques, per entendre'ns, es fa tots els dimarts de juliol a les 4.8 del vespre de la grup, i a més, també, aquest mes, els dilluns, van a les ballades de sardanes nocturnes a Olesa de Montserrat, són ballades en copla, i els joves sardanistes de la grup, també qui vulgui pot anar-hi, hi van els dilluns a dos quarts de deu de la nit. Hem parlat també de perifèria cultural, aquesta setmana l'hem presentat, és un cicle de música dels països catalans amb una trentena de concerts en llengua catalana de format mitjà, i que estan repartits en el temps i l'espai, i, a més, s'acompanyen de degustacions i d'oferta de productes i plats locals de cada una de les zones. Les actuacions s'han fet ja en comarques i es faran en comarques diverses, la Selva, Vall d'Aran, l'Urgell, el Lluçanès, el Port de la Selva o Tordera. I la Molinen Castell Soler, actriu, poeta i activista cultural, és la co-directora del perifèria cultural, i ens explicava aquesta setmana els objectius que tenen. Per reivindicar la cultura i la cultura catalana, i, a més, fer de terra el país, en aquest cas, els països catalans. Perquè, d'alguna manera, crec que estem en moments, diguéssim, tocats a nivell polític, però també hi ha unes maneres de fer política que són des de les bases, des de la cultura, des de reivindicar els països catalans, la nostra gastronomia, la nostra llengua, que està passant per moments tan durs i més en aquest auge dels feixismes arreu, també a casa nostra. Aleshores, per nosaltres, els països catalans, com diem, des del millor de la nostra cultura i del millor del nostre país. Doncs, si voleu més informació del festival, la programació, els grups que actuen, o comprantrades, al web periferiacultural.cat. I continuant amb aquesta mirada fora de la Vila, mirada cultural, hem de parlar de la cultura balafon, que torna a la Palma de Cervelló, justament avui, un gen edició, i aquest any serà un únic dia amb un recital de poesia a la Font de Santa Rita, amb poetes de primera línia com Enric Casasses, Blanca Llum Vidal i Malcion Mateu. Jordi Roig, escriptor, poeta i organitzador de l'Activitat ens parla de com volen que continuï evolucionant. L'any que ve intentarem ja fer potser dos actes i tornar poc a poc a fer els tres actes que fèiem, perquè en fons és la cultura, no és la poesia. La filosofia de la cultura balafon és intentar portar coses que a la Palma no arriben per si soles i apropar-les a la natura. O sigui, d'aquí ve, no? O sigui, cultura i natura. La finalitat d'això és poder portar gent que no... que seria difícil que vinguessin a la Palma per les seves característiques ni que siguin musicals, ni teatrals, ni poèticament, i acostar-los a l'entorn natural de la Palma. Doncs avui, divendres, es fa aquesta sessió dos quarts de nou a la Font de Santa Rita i a Servei de Bar i l'entrada és gratuïta. I comencem parlant de Cauasac i Català, que hagut d'abandonar la darrera cursa de 24 hores de resistència. Us en parlàvem just fa una setmana. Es va fer dissabte passat, entre dissabte i diumenge, aquestes 24 hores de motociclisme. Hi va haver una primera caiguda, la moto va quedar molt malmesa. Quan la van reparar, després de 3 quarts d'hora, van intentar la remuntada, però una segona caiguda, i el fet que quedessin pocs pilots va fer que Eduard Català, el cap de l'equip, decidís retirar-se. Ell mateix n'ha parlat aquesta setmana. Quan vam fer el relleu de l'altre pilot, ja va dir que la moto no anava molt bé, va tenir una petita caiguda i vam acordar no fer-se més mal, que ja n'hi havia prou. Teníem l'auto molt mesa, ens saltava un pilot, que, de fet, pilot aquest, el van tenir que operar ahir, i si va ser l'energisió, evidentment no és la que volíem, però crec que era la correcta per la situació que estàvem. I la moto va quedar una mica tocada, la moto tenia xàter, la moto no anava com havia d'anar. Després d'una caiguda d'aquestes bestials, costa reclar-la amb les presses que s'arreglaran. No teníem la situació com per poder-nos lluitar fort. Doncs l'any que ve ja deien que pensen tornar a participar, i de fet són un dels veterans d'aquesta cursa. I també hem destacat que el Club d'en Bol ha posat punt i final a la competició de pista amb la participació a la Granullers Cap, que es disputava a Granullers. És la competició internacional d'en Bol Base més gran del sud d'Europa. Dani Martínez, president del club. David Martínez, president del club. Anar força bé al final es va complir l'objectiu de fer una festa blúdica i, per dir-ho d'alguna manera, amb tots els equips. Al final vam poder muntar 11 equips, vam participar, vam començar dijous, cinc diumenges, que era ja la fase eliminatòria. I res, amb això ja vam donar per tancada la temporada de pista. Molts que ja no continuen fent platja, és el seu amic. A més a més a més, el club d'en Bol, el club d'en Bol, el club d'en Bol, el club d'en Bol, és la seva manera de començar les vacances. Espera ja l'última setmana d'abost que ja tornen a començar les pretemporades. És una manera de despedir la tradicional que tenim nosaltres. I continuant amb les competicions d'en Bol Platja, aquest cap de setmana van amb el Grad de Mar i l'últim serà el següent, el del 2021 de juliol, que acabaran a Materó. La betterpolista Molinenka Lídia López ha guanyat el Mundial de Butterpolo, cadet que està disputat a Túrquia. La final va ser entre Hongria i Espanya i l'equip espanyol va guanyar 7 a 10. Lídia López té 15 anys i és jugadora de l'equip cadet del Club Natació Molins del Rei. També juga en ocasions als absoluts a Nalà, com el vella. Estudia i entrena el Carls Sant Cugat, també entrena aquí al Club Natació, i va ser escollida per formar part de la selecció espanyola de Vater Polo. La seva entrenadora, el Club Natació Molins del Rei, Laia García Pacheco, ens parla del seu paper al Mundial i de la qualitat de la jove jugadora. El seu punt fort és la velocitat que té Nadal, i és molt important la falta de por a l'hora de fer qualsevol moviment. Mai té por a intentar noves coses o fer moviments nous o provar coses. Durant tots els partits, la Lídia ha jugat prou, o sigui, ha estat jugant. Fins i tot ha fet alguna aparició amb gols. És important, sobretot, la part de defensa. O sigui, ella és una jugadora que defensa molt bé i és molt important en l'aspecte defensiu, però això no la treu que pugui fer gols i que aporti coses a l'atac? Ara descansa, vacances, i el curs que ve continuarà estudiant i entrenant el Carsten Cugat i també el Club Natació. I també el Club de Bàsquet, aquesta setmana continua amb els Casals d'Estiu i també el campus Arnau Moreno. Avui és l'últim dia. Òscar Bonet, president del club, ens ha parlat dels casals i del campus. Acabarem la temporada, com sempre, i és la sisena edició amb el campus Arnau Moreno, amb els casals i els casals d'Estiu, i també amb els casals d'Oriol, encara obertes, i en paral·lel, evidentment, d'on hi estem tancant els equips sènius, masculí i femení, el senyor femení, que seguirà la temporada que havia entrenat per l'Adrián Canyete, i el senyor masculí, que com ja vam explicar, Xai Bayot, que segueix com a coordinació masculina, deixa la banqueta, i l'entredor, per la propera temporada, serà una entrada a la casa de l'Òscar Montero, que ha iniciat un projecte molt engrescador i el qual desitja molts èxits. A més, hi ha 175 inscrits i van fent diferents activitats. Justament aquest matí estaven al Parc de la Mariona, a la Jugateca Ambiental. I també parlant de pràctica esportiva o de lleure, recordeu, els patis oberts al pati de l'Escola del Palau, obren cada dia de dilluns a divendres. Avui, tant al pati de l'Escola del Palau com als dos camps de futbol, ara que han acabat ja la competició dels entrenaments, el Ricard Genevreda i el Josep Rai, que estan oberts cada dia, avui divendres fins les 9 de la nit al pati de l'Escola del Palau i als camps de futbol, com diuen, obren el matí de 9 a dues i a la tarda de 4 a 9 del vespre, és accés lliure per famílies, infants i joves, que vulguin anar a jugar o a passar una bona estona en aquests espais amplis de joc i de lleure. Doncs res més per per nostre, gràcies per seguir-nos, i que passeu molt bon cap de setmana, fins dilluns. Gràcies per atendre'ns.