Mundials de Kigali: Pogacar imperial, sorpresa al femení; podis de Mavi García i Paula Blasi; perfil de Lorenzo Finn i prèvia dels Europeus

Fins demà! Fins demà! Un programa de ciclisme en català des de Ràdio Molins de Rei. Avui és dimarts 30 de setembre, excepcionalment aquest programa no es fa en dilluns perquè ahir, amics i amigues, era Sant Miquel, patró de Molins de Rei. Per tant, festa major i fins ahir vam estar de festa major que va durar aproximadament 10 dies. Des d'unes hores abans que començés la peni escalada fins ahir al Castell de Pocs Artificials, que va ser ben bonic i ben compartit entre tots els molinens i molidenques. Avui parlem de ciclisme perquè hi ha hagut mundials en ruta, cronos, sub-23, juniors, en elit i tenim europeus també aquest proper cap de setmana. Us parla el Roger Castillo però també tenim a l'estudi el Sergi Soler. Sergi, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Tenim en Marc Vives, Marc, què tal? Com estàs? Molt bé, com estàs? I en Lluís Àries el tenim arribant perquè la festa major, clar, es fa llarga i hi ha gent que li costa tornar a agafar el ritme. I a les vies de so tenim l'Eli Arjona, Eli, sisplau. Puja i baixa palanques, també, també, també, com si fossis la millor tècnica de so que tenim a la radiodifusió catalana. Doncs sense més preèmbols perquè tenim molta, molta, molta teca. Avui comencem un programa centrat principalment en Padei Pogatxar, que aquest el coneixeu tots, però també amb altres noms, com Matelet Baliers. Avui us intentarem situar com ha anat aquesta setmana a Ruanda, un país que hem pogut veure a través de les càmeres de televisió i gràcies al ciclisme. Som-hi, comencem. I tal com us indica la sintonia, el primer que fem a l'etapa reina sempre és intentar, doncs, fer un enmascarat com Déu Manem. Sergi, primer resolem la incòmica de pendent. Sí, teníem un enmascarat. Recordem, aquest any és, o aquest curs radiofònic, és un equip. I en aquest cas, la setmana passada, us vam presentar la Gewis. Sí. La Gewis, que era un equip italià. Mític. Molt mític. Tot bones notícies. En color blau-cel. Bé, una època molt nítida. De fet, segurament molts dels seus ciclistes han estat una mica en problemes. En trifulques, també. Teníem un grum-off, per exemple, aquest era un màquina, i Van Goti, Jenny Bersin. Un dia podríem fer la llista de tots els ciclistes del Gewis i començar a dir un sobrenom, un màquina, a veure com els havíem definint. Sí, estaria molt bé. En tot cas, era un equip, doncs, aquests que fa temps que seguim al ciclisme, quan érem petits. Uah, el Gewis. No sé, molava el Mallot, també era xulo. Vam marcar una generació, això, sens dubte. A veure on ens porta el Sergi aquesta setmana. Som-hi amb les pistes d'avui. Pista 1. Doncs l'equip que ens presentem avui és de Gran Bretanya. Pista 2. Un any que destaquem és el 2017. Pista 3. Alguns equips, alguns corredors que han estat en aquest equip, a llarg de la seva història. Miquel Landa, Elia Viviani, Richie Port. I malgrat que segurament tots els oïens de la Tavarrina ja teniu bastant ubicat aquest equip, avui també el Sergi ens oferirà una pista visual. Avui tenim una càmera, els que ho esteu mirant per YouTube, que és càmera amplificada, podríem dir, que es veu tot l'estudi. I jugarem amb això. Avui fem plano fixa perquè és postre esta major. A veure si ho podem arreglar i posem les dues, però bueno... No, no, però ho hem decidit així per provar. Per provar, no, estem innovant, innovant coses. Bé, doncs aquestes són les pistes per descobrir l'enmascarat d'avui. Ja sabeu, aquesta temporada és un equip. I dit això, jo diria que ja podem anar directe al Gra, que podem anar cap als Mundials. Quan arribi el Lluís, tranquils, que farem una pausa, doncs per saber com ens ha anat el cap de setmana, comentar una mica la jugada, però vull que hi sigui el Lluís específicament, per tant ja ho farem al seu moment. Mentrestant, això, anem directes cap al Mundial i començarem pel Mundial en ruta masculí. I ara ja s'ha de llançar-me, has d'escoltar-me, que m'atrapa l'ansietat. Doncs tenim el Mundial en ruta masculí per iniciar aquesta toncada d'anàlisi, de valoracions, de debat, de tertúlia distesa sobre els Mundials. I, bàsicament, ho fem perquè és l'últim que hem vist. És a dir, ho farem per ordre invers, de mica en mica, no perquè sigui el més rellevant, ni molt menys el més emocionant que haguem vist durant aquests darrers dies. Però a parlar del Mundial, tenim un convidat de luxe, tenim un especialista en Mundials que es mereix, jo crec, sintonia pròpia, una arribada triomfal, se l'ha de rebre com es mereix, amb tota la fanfària possible, sisplau, que soni ell i ben fort això, que arriba... Lluís Àries! Lluís, estem... estem gravant fa ja una estona. El programa ha començat, per tant, una mica de ritme, sisplau, a l'hora d'agafar el micròfon, i parlar dels Mundials masculins, que és el que anem a fer ara mateix. Com esteu? Ara mateix ets... Ets Antonio Alix. Antonio Alix. En jove, en jove. Sí, no? Antonio Alix. És com a l'univers ària s'arriba, al programa, normalment. Sí, sí, sí. No amb aquelles samarretes... No tan cunyat, tampoc. No tan cunyat. Bueno, bueno. Bueno. Fa molts punts, eh, Lluís? Escolteu, com esteu? Bé, estem bé, i abans de parlar dels Mundials hem guardat la secció com estem per quan arribessis tu. Ah, vale. Perquè he passat Festa Major, i jo t'he vist a alguns llocs, no? I vull preguntar-te com estàs, Lluís. Molt cansat. Molt cansat, eh? Sí, sí, sí. Molt cansat. Hòstia, la Festa Major cansa molt, eh? És dura, eh? És molt bonica, però també ve de gust que s'acabi, eh? Sí, hi ha un moment que sí. Sí, sí, sí. També passa que quan estic treballant el dimarts, com avui, prefereixo que torni, diguéssim. Ja, ja, ja. Jo ahir per la tarda que, per exemple, et vaig veure en un acte infantil. Sí, familiar. I que em vas dir que havia sortit el meu nom per ià, ja vaig pensar, ja seria això, rematar la Festa Major. Però no, eh? No, finalment. Vam salvaguardar el teu honor. Què, voleu parlar del Mundial o no? Sí, no? Passant directament. Sí, no? O què? Estem aquí, estem parlant de Tadej Pogatxar. És que hi ha moltes coses a parlar, no? De moment hem dit que anirem per ordre invers, parlant primer de masculí, o sigui, del que hem vist últim, i anar tirant enrere, si et sembla bé. Cullinut. I hem pensat que podríem començar amb la cursa més avorrida d'aquest Mundial. És la pitjor cursa al Mundial, no? No la pitjor per nivell, però sí la menys emocionant de cara a l'especte d'Ejadria, no? És una carrera, quan parlem del Mundial masculí, com hem dit, és una carrera que es defineix a 5 quilòmetres d'arribada, igual que l'any passat, una mica més lluny, i es decideix amb dues ascensions seguides, les dues més dures probablement. El Monkey Gali, que era l'únic port, probablement, de la carrera, on allà es destaquen, diguéssim, els tres corredors que a priori eren més forts en aquell moment. Ara parlarem de si va ser una bona estratègia per uns, per altres, no? Aquí hi ha molt debat. Però, en tot cas, queda clar que aquests tres eren més forts en el següent. I en el mur de Gali, que és aquell famós mur que si algú té el cap al Tour de Ruanda, que és una carrera que es fa al febrer, aproximadament, i, bé, és una bogeria, no?, perquè és molt dura, doncs allà es va demostrar que el més fort, evidentment, era Pogacar, i ja, fins al final ningú li va poder tossir, la veritat. Bé, ens està mal acostumant, no?, ja no és la primera, ni la segona, ni la desena vegada que fa aquestes exhibicions, i com deia el Roger, no?, doncs segurament és la cursa més avorrida, no?, perquè al final és la cursa en la que... Al final, les medalles, sí que l'elicient del Mundial té que hi ha les medalles, no només és guanyar l'etapa, no?, no només és guanyar la cursa en concret, hi ha l'elicient de les medalles i sort d'això, però cert és que ja, com jo veus que hi ha tanta superioritat amb un corredor, doncs, no sé, potser és fàcil, si no ets molt friqui del ciclista, doncs apagar la tele i dir això ja està fet. Bé, de fet, hi havia gent que encara no tenia la tele ni en Cesà. Aquest és el tema de Pogacar. Bé, sí, sí, evidentment, és el meu cas. Clar, el just ataca quan queden 100 quilòmetres, és el segon any que ho fa, això és llegendari, és històric i tal, però clar, hi ha molta gent, o sigui, tot just acaben de connectar amb RTW Play, per exemple, que jo ho vaig mirar per allà, i tot just van connectar llavors. És a dir, un minut abans, Carlos D'Andrés tenia el micro obert i no ho sabia. i un minut després... Que bonic, quan passa això. Una clàssica, això, eh? I un minut després ja estan amb l'atac definitiu. Per cert, s'ha jubilat, Arcadi ja li vés. Ah, sí? S'ha jubilat. Ostres, quan? Des d'aquí jo crec que es mereix un aplaudiment. A la taula reina, no? Bravo, Arcadi. Bravo. L'agenda, eh? Home, ara m'has fet pensar en ell. Molt bé. Hòstia, però molaria que algun dia vingués, no? Ja ha jubilat. Sí, o sigui, el vam portar com a persona activa, ara persona desactiva. Escolteu, Pogatxar, sobre Pogatxar, actiu seguirà sent més, perquè aquest, ara, si feia no sé quantes maratons... En una entrevista deia, home, jo prego per no fer tap, perquè em toca per edat, no perquè no en tingui ganes, eh? Això en som conscients. Sí, sí. Va, sobre Pogatxar. O sigui, tenint en compte que Pogatxar portava un equip, en principi, inferior a Bèlgica... Quin equip? UAE o... Això anava a dir, això anava a dir. Amb què jugué ell? Va, anem a ramificar. És a dir, primer us pregunto, com Bèlgica pot parar Pogatxar? Com es pot fer perquè no guanyi un Mundial Pogatxar? Jo ho tinc claríssim. Tenint un líder que sàpiga anar amb bici. Que sàpiga gestionar emocions. Que sàpiga gestionar les emocions, no? És a dir, jo crec que el problema de Bèlgica en aquest Mundial ha estat el seu líder. És a dir, jo crec que és un Mundial que han acabat un, dos corredors per selecció, per tant, no podem analitzar els blocs com una cosa molt intensa quan hi ha un senyor que ho trenca a 100 quilòmetres i per tant deixa que totes les opcions tàctiques queden en no res. És a dir, quan tu fas un Mundial de força, que és el que ha fet Pogatxar, és a veure qui està més fort. Al final ha estat això. Han anat entrant d'un en un en funció de les cames que tenien aquell dia en bona part, eh? Hi ha un cas concret que és el de Benepul, que ara el parlem. Però la resta de corredors, la majoria d'ells, estan allà on les seves cames l'han portat sense que les seves seleccions hagin pogut fer molta feina per una cosa, perquè no han tingut espai d'anticipació. És a dir, tu no pots atacar 150 quilòmetres pensant que arribaràs a meta quan ets el pla B de la teva selecció. Però tu no pots fer malament, eh? O sigui, potser ho pots provar, però costa. O sigui, tenint en compte que les seleccions no són els equips i que hi ha moltes complicitats entre gent de diferents seleccions, ja no parleu d'ho, eh? Vosaltres no creieu que hi ha segons homes de moltes seleccions que es poden posar d'acord per intentar atacar abans, formar un grup potent? En Bèlgica qui? En Bèlgica? Sí. Home, a Bèlgica hi ha bastants noms. Però tots són de tercera fila, no de segona. Bueno, però per exemple, hi ha diferents ciclistes. I en quin quilòmetre ataques? Quan abans del món qui gali, tampoc tens recorregut per fer un atac que puguis deixar enrere pogatxes. O sigui, a mi el que em dóna la sensació és que Bèlgica és una mica pagafantes. És a dir, van tirar, tirar, tirar, hasta que l'altre va dir, bueno, ahí us quedáis. Jo crec que és un Mundial, era un Mundial molt dur. Sí. I jo crec, i això és una cosa que potser amb els anys m'han adonat, que no sé si ens ha agradat tant un Mundial. Ara, això ho podem debatre perquè jo tinc teoria. Jo deixo pel d'aquí dos anys, de seranys, que serà tan o més dur, ja ha sortit el recorregut i d'una cota molt dura, i fan 20 voltes, un recorregut d'una cota del 10% i dos quilòmetres. Serà el quart seguit d'apogatx. Clar, i el problema d'això és que, clar, com més dur és, més fàcil que el millor corredor guanya. I això t'hi sumo, que històricament hi ha hagut moments que no sabíem qui era el més fort, per tant, un Mundial així podria tenir sentit en tant de... Hi ha hagut debat durant tota la temporada de 3, 4 corredors, a veure realment qui és el més fort en aquell moment. Ara ja fa anys que sabem qui és el més fort, per tant, és una cursa que no té aquest al·licient extra. I Remco és un corredor que un Mundial llarg li va bé, o sigui, ell té molta energia, i jo crec que sense aquell Monkey Gally i aquell mig, hòstia, les cotes de després, que no eren tan dures, jo no sé si Pogatxar l'hagués deixat. Què passa? Que amb el Monkey Gally, Pogatxar fent un esforç de 5 minuts al 100%, Remco, a veure, no ho va poder seguir. I ho hem vist totes les últimes temporades. I no és que no sap, a part que no sap gestionar emocions, després segurament, si no fot l'aliada aquella, segurament hagués estalviat certa energia, però tampoc hagués pogut agafar Pogatxar. Jo crec que el que fa aquí Remco no pugui competir-li el Mundial a Pogatxar és que cap amunt, amb un esforç llarg, no és inferior, i no hi ha més, jo crec. I aquí no entren seleccions pel mig. És que per mi no hi ha treball de seleccions. És el problema d'aquest tipus de Mundial, que t'impedeix veure altres jugades, altres opcions. Això que dèiem a la prèvia, que tu deies que la millor selecció d'aquest Mundial era Espanya, i deies que hi havia opcions de corredor, és que és, vist com va el Mundial... Es va demostrar, perdona, es va demostrar. Vist com va el Mundial, és impossible jugar a aquestes opcions. És que és impossible, no pots enviar algú a 150 pensant que arribarà a meta amb el nivell que hi ha al darrere. Pots provar-ho, o sigui, això està bé, provar-ho. Però ja saps que aquell moviment difícilment faràs un grup que et pugui arribar fins allà. És molt complicat. Com a molt necessites una segona persona dins d'aquesta selecció. Què és el nom? Wood Van Aert. Una persona que tingui un nivell semblant al del co-líder. Necessites dos cracs que puguin moure la carrera ara un, ara l'altre, i jugar amb aquesta d'allò, o un el sacrifices, però que ha de ser algú amb molt de talent. Clar, i això només ho sabia a Eslovènia, que era Roglic. Sí, sí, Roglic, que al final arriba amb el grup, diguem, de darrere. Però bé, tampoc va haver de fer gran cosa, perquè el seu líder, diguem, ja va fer el que va voler. Però mires el top 10 i no tens cap selecció dels que entren al top 10 que tingui un company d'equip equiparable al seu nivell. No, no, no, no. El Roglic. Excepte el Roglic, que és un cas, el que és satèl·lit, eh, tampoc no és que faci un mundial especial, diguem. Podia, és que tampoc és... J. Vine amb J. Hindley, amb Storer, no ho sé, no tenen aquest nivell, però són prou bons com per potser ara es mou un, ara l'altre, sacrifices un, però així és molt difícil. La duresa del circuit fa que això, que al final és una selecció natural. I no tant perquè la seleccioni cap equip, sinó perquè la selecciona al final el millor ciclista. És una llàstima, sí que és veritat que, bueno, que també reflexa també moltes coses, no, aquest mundial, no només amb la posició del Pogacar, no, sinó de, bueno, de veure una sèrie de corredors que sí que s'adapten molt bé a aquest tipus de curses, que són grans fundistes, que tenen aquesta capacitat de sacrifici, que són bons estrategues, que saben moure, altres, doncs que potser són molt forts, però saben moure també, increïble, per exemple, bueno, per canviar una mica, però Ben Healy m'encanta, bueno, és, és, és, és que és la persona ideal per aquest tipus de curses, òbviament, és una cursa molt dura, potser per ell, i, evidentment, no pots competir amb Pogacar, o amb un motor com el de l'EVN Pool, que en algun moment donat, doncs, et pot treure de roda perquè constantment, no, deu estar movent una quantitat de, tot i que en la pujada, diguem, forta, no li foti tanta, no pugui tenir aquesta xispa, però és que no parava com un boig de tirar, tirar, tirar, fent el teu desgast enorme, però molt bé, i molt bé Escugins, per exemple, no, que és un corredor que sempre en aquestes curses llargues està allà davant, és un, és un, bueno, és molt fiable. Sí, hi ha molts noms, eh, en aquest mundial que han destacat, altres que han decebut, jo volia començar, o sigui, diguéssim, per ordre cronològic, primer, has parlat de J. Hindley, ai, perdó, de J. Biden. Voldria preguntar-vos, a veure com veieu, J. Biden no va estar al nivell, potser no va estar al nivell per treballar per Pogacar, volia preguntar-vos com veieu això, l'any passat va ser Sibakov, qui se li va criticar que va treballar per Pogacar. Aquest any, aquest any, es creu que Del Toro ha fet una cosa similar, creieu que ho ha fet, creieu que no? Rotundament no. No, eh? Jo crec que no. Jo crec que Pogacar ha treballat per Del Toro. Jo crec que Pogacar volia que el seu company d'aquí, i amic Isaac Del Toro, pujés al podi del mundial, li feia il·lusió, i va dir-li, va, anem fent, anem fent, però clar. L'altre va patar com un gripau. L'ho sobrat que has d'anar, com perquè en un mundial, a 90 de meta diguis, baixo el ritme perquè pugui aganxar-se a Del Toro. Del Toro el que va fer és, és un nano de 20 anys o 21, els que tingui, es va veure amb la força i va atacar. Va patar, doncs va patar, ja tindrà molts anys per fer-ho bé, no passa res. Del Toro tenia una mica al costat, que era la seva opció d'arribar al podi. Ho va fer bé. En canvi, en canvi... En canvi què? Hi ha un altre, que es pensava que tenia amics. Doncs mireu, no, no. La foto que la va emburrar, eh? L'ha emburrat, no? És que jo, però després he tornat a veure el tuit. Sí, no sé, és alguna cosa rara. Algo rara. El tuit hi és, però quan el comparteixes no el pots veure. El tema, el tuit del que parlem és UAE. Atenció. UAE va penjar un tuit, malparits els d'UAE, amb el món Kigali, si no m'equivoco. Espera, espera. El mur, el mur de Kigali. El mur de Kigali, on es veuen els dos Del Toro i Pogatxar, quan tot just deixen enrere a Ayuso, que a més a Ayuso se'l veu cap cot, saps? O sigui, que fos. I llavors fiquen uns cors allà, dic, hòstia, quina mala baba, tio, de foto. Jo defenso l'actuació d'Ayuso. Crec que ho va fer bé. Sí que és cert que quan tu... No sé a qui li vaig llegir, a un tio d'aquests que piula també famós, que quan tu t'apropes molt al sol et cremes. I el que més s'apropa, més es crema. Ayuso es va a cremar. Ayuso no té aquest problema de cremar-se. Ayuso el que es pensa és que ell és el sol. És el problema d'Ayuso de tota la vida. La gran virtut que té Ayuso és pensar-se que és el millor. El gran defecte que té Ayuso és pensar-se que és el millor. Però això ho hem de valorar positivament, perquè és algú... No, en aquest cas no, perquè tots, a la prèvia, què dèiem? O sigui, jo, com a mínim, recordo bé dit. Què passarà amb Ayuso? Que es fliparà, que atacarà quan ataci Pogatxar i morirà la seva carrera allà. Què ha passat? Exactament el que tothom veia venir. És un tio flipat i que no té cames. Ja està. No, que no té cames, no. Que no té les cames de Pogatxar. Però és que ell què volia? No és conformar amb la plata. No, volia l'or. Ell volia l'or. I les declaracions seves, òbviament. Doncs això has de treure's al barret, tio. No, perquè jo també puc dir vull l'or, però competir millor. És a dir, Ben Healy, què és? És un tio que sap córrer. Ben Healy? Posa Ayuso i Ben Healy la seva trajectòria quan acabin i mira les victòries que tindran, mira d'això. Però ara no em facis comparar Ben Healy i Mayuso perquè això és fer trampes. No, perquè és un tio sensat, que sap córrer i sap quins són els seus lípids. Ben Healy, l'únic que no va fer... Optimiz els resultats. I a més cau bé l'afició. Sí. Ho té tot. Però ara m'estàs intentant ficar Ben Healy com en contra d'Ajuso i no té res a veure una cosa amb l'altra. Jo crec que Ben Healy va córrer de putíssima mare, va ser molt valent, va ser molt intel·ligent, però va gastar molt també Ben Healy. L'únic que passa és que no va voler ficar-se al nivell de pogatxa. Va saber on era la seva aspiració real d'aquest Mundial, que era el podi. A Juso què es va pensar? A Juso es va flipar i a mi m'encanta que es flipi un tio i que segueixi la roda de pogatxa. A mi m'agrada perquè el resultat acaba de ser el que es mereix, que és fora del top 5. I que segurament, si no hagués sentrat aquell atac, potser hauria fet podi, eh, a Juso. El problema és... El problema és que ell no volia. No volia... No va plantejar la carrera així. Doncs, hòstia, hem de defensar un tio que diu a tope, em dóna el mateix si faig top 10, però jo vaig a guanyar? Mira. És que ara l'estem criminalitzant. Jo no l'estic criminalitzant. Oblidem-nos de tot el que ha fet Juso aquest any, que està clar que és indefensable. Però en el Mundial, tio, el tio ha intentat guanyar. I això, jo em trec el barret davant de pogatxa, és que, hòstia, el que pogatxa, és que no el segueix ningú. Un tio que el segueix peta. Doncs, ole, ole, tio. Jo... És el mateix que fa del Toro, de fet, eh? Sí. Del Toro s'ha la bala i a... Del Toro té un amic. Sí. has de saber amb qui competeixes. I a més, m'agrada molt que Juso intenti no deixar entrar del Toro. Tu no creus que Pogatxar va ser el home més fet fet del món quan va veure Juso enrere? Home, i tant. I tant. Doncs tu has de saber que estàs competint contra aquest boig. allunyat d'ell. Doncs, ole als bojos que competeixen contra Pogatxar, tio. Ole als bojos. O sigui, i reitero, a Juso fa moltes coses malament, però, hòstia, puta mare d'intentar plantar-li cara a Pogatxar. Saps qui podia haver plantat cara a Pogatxar? Ebené Púl. Ebené Púl. Creus? Hauria d'haver intentat. Però abans, però abans. A on? Atacant a 200, com fa el Lluís quan diu que han de tenir valentia. Quan era júnior ho feia. Per què no ho fa? Ara, ara, ara. Ja no s'amusa, nanos, ara. Jo crec que Ebené Púl hauria d'haver plantejat... Era l'únic ciclista. Era l'únic ciclista d'aquesta cursa que tenia un nivell equiparable al de Pogatxar en un dia més fluixet. Jo crec que Ebené Púl hauria d'haver plantejat un altre tipus de cursa amb una Bèlgica molt més lliure, amb un parell de ciclistes per ell, una Bèlgica dient-li tireu endavant, formeu un grup de 10. Si no va arribar cap de Bèlgica. Formeu un grup de 10 i que ens pillin. I ja està. Jo crec, eh? Jo crec que Quinten Hermann s'escapa i Pogatxar fa un... Sí. Ja cauràs, ja tu sol. De mort cauràs. Sí, sí. Et retiraràs. Bueno, però si agafen 5 o 6 minuts, què? És que jo el que em plantejo és un Mundial diferent. És a dir, si tu saps que... Pogatxar tots sabíem què passaria, no? És que no hi havia Mundial aquest cop. No passa res. Assumim que ha estat un Mundial com està. Ole, Juan Ayuso. Aquest és el resum. Ole, Juan Ayuso, tio. Molt bé. Molt bé, no podies. No, no, molt bé Valverde dient Ayuso. Juan, tu ataca quan ataquí Pogatxar. Sobretot. Molt bé, molt bé Valverde. Amb l'experiència que té de fer-ho bé. Insisteixo, un tio valent que li planta cara a Pogatxar, pues ole, pues ole. Que peti, pues peta. Échale huevos, Juan. És lo que li va dir a... És que el tipus de comentaris deuen ser tan lamentables. Échale huevos, Juan. Bueno, pues sí. Pues le echo huevos, tio. No sé. I a mi em va agradar, realment. que després la caga, la caga. Bueno, canviem a això ja. Gili, alcalde, ja, no? Sisplau. Sí, sí. Solsona, no sé... No sé què espera. I ja està, no? Home, és que el Moseu va fer molt bé. Sí. Crec que és un quart lloc en un Mundial per ell. Crec que és un molt bon resultat. I ha fet el que havia de fer, que és el ventà. És el que dic, és una selecció més o menys natural. El que ho fa molt bé, ho ha dit el Sergi, és Cugins, que porta tres Mundials al top 10. I els Jocs Olímpics, també. És un tio... que vam parlar amb ell. Que fa molta gràcia la declaració. Vam parlar amb ell? Vam parlar amb ell a l'aeroport. Ah. Amb els Cugins. Amb els Cugins vam parlar? Sí, sí. Sí, sí. És veritat. Sí, súper normal allà. I jo estic pàniant, que aquest tio és una màquina, saps? Aquest tio és tot... Jo no me'n recordo. Té top 10 al tot arreu, saps? Però vam parlar amb ell, sí. És que volíem parlar amb Pol Gatchart. Tenim una foto amb els Cugins. No, tenim una foto amb els Cugins. Tenim una foto amb els Cugins. Sí, sí, té raó. I amb Narvà, eh? En Narvà és... No, no, no, els Cugins també. Sí, sí. Ja, però un xaval molt maco d'allà. Sí, de fet, molt agradable, els Cugins va ser. Hòstia, jo no me'n recordo, d'això. I els resultats que té. Aquest sí que és optimitzant. A més, em fa molta gràcia, perquè és un tio graciós que diu que és el guanyador de la categoria més 70 quilos del Mundial. Se sent així, perquè l'uri del top 10 és ell una màgada més. Doncs el tio defensa, no? És de la Toni, oi? Sí. Sí. Deixa'm dir dos noms més. Alfonso Eulàlio. Sense més, eh? El típic top 10 de Mundial que ningú compta i ja està allà. Mireu, que porto aquí. Gorra. De Portugal. De Portugal. Per què? Perquè Alfonso Eulàlio a Fons Carrerón. Alfonso. Alfonso, sí. Alfonso Eulàlio va fer un Carrerón i avui és el seu aniversari, tio. 24 anys, Alfonso. Alfonso, felicidades. No, aquest no corria un continental portuguès l'any passat, eh? Ah, sí? Sí, sí. Bé, i a Pol Seixas. Pol Seixas. Que és el seu primer any de sub-23. Que no ha corregut sub-23 perquè no podia, però si l'hagués corregut, segurament hagués guanyat per 10 minuts. Ja ha fet el 12 o 13. Sí, sí. I mostrant-se tota l'estona. I, bé, com a líder del seu equip, realment, al final, per selecció natural. Em sembla fort. Hi havia Sibakov, però sí que Seixas. Bé, hi ha un moment que estan els dos i Sibakov li l'ajuda. Quants apunts, quants apunts? Molt jove i que aguanti una cursa d'aquest nivell tan llarga, realment promet. Us he preparat una secció per acabar el Mundial Masculi. Molt bé. Aquesta secció, la Eli. Eli, et faré tirar sintonia i et faré treballar perquè pujaré i baixaré sintonia constantment perquè la gent des de casa es torni boja. Que sigui dinàmica, no? Serà molt dinàmica. Semblarà el Mickey Puig. Perfecte. Aquesta secció es diu Oportunitat perduda. Estimats ràdioudiants, entomem el mea culpa. Aprofitem els micròfons que ens brinda Ràdio Molint de Rei per demanar perdó. Lo siento. And so sorry. No hem estat a la Sada. Un cop més. Però aquesta vegada, volem, no volem que passi per alt. El Mundial és una gran cita. En un Mundial vam descobrir un ídol. Un tòtem. Un amic. Català nascut a Holand, Bator, ja sabeu de qui parlo. Jan Valjans, Sainte Bayard. O Sainte Bayard, Jan Valjans, que mai sabem què és el nom i el cognom. Aquest any, Jan Valjans ha rebutjat a participar al Mundial. Perquè coincidia amb festa major. Bravo, Jan Valjans. I sense ell? Sense ell hem perdut una oportunitat històrica. Un any en què quatre ciclistes dels Països Catalans han participat a la prova masculina elite. I en un moment en què el 80% dels ciclistes d'aquest país es plantegen una situació com la de l'amic Jan Valjans, que no saps què és el nom i el cognom. Roger Adrià. Pau Martí. Pau Miquel. Joder, fins i tot Mireia Benito. No entenc. Com se'ns ha pogut passar per alt? La participació de l'únic ciclista que va participar sota la bandera de Tailàndia. Però representant Catalunya. El nostre home aquí, Gali. Esteu preparats? Pere Pol Chau-Chianguang. Pere Pol Chau-Chianguang. Voleu conèixer una mica més sobre el Pere Pol? Sí. Amb 38 anys va ser el segon ciclista més veterà del Mundial. La seva participació la resumim amb tres lletres. D-N-E-F. Voleu saber més d'en Pere Pol? La seva edat també es veu reflectida a les xarxes socials. Té TikTok? No. Té Facebook. Quatre vegades campió contra Rayotja. Barbie Lampinyo. Que en català es diu Barbamec. Té bessons, nen i nena, que es diuen Alfa i Ongfong. Són molt boniquets. El 4 de desembre fan 4 anyets. Aquí Gali va penjar un vídeo fent un sprint cara a cara contra un home, un home d'allà que anava per allà amb bici. Un local, no? Un local. Un local que el local portava xancletes i van empatar. Al Pere Pol li agrada el cafè. Té una foto amb Sagan. També té una foto fent-se un piquito amb un dromedari. Si després et mires bé la foto, el dromedari és de plàstic. I el 17 d'octubre, aquest proper 17 d'octubre, el Pere Pol fa 39 anys. Des de l'etapa reina impulsem una nova campanya. El 17 d'octubre, el proper 17 d'octubre, ara que no se'ns passi, farem una publicació a Instagram. Saps? El 17 d'octubre publicarem una imatge del Pere Pol a Instagram. Amb un pastís d'aniversari. Programem-la. La programem? Sí, perquè és greu. Doncs el 17 d'octubre, atens tots i totes, perquè a Instagram de l'etapa reina farem una publicació del Pere Pol amb un pastís d'aniversari. Objectiu? La vostra missió, Radio Lentes, és etiquetar-lo, felicitar-lo, pels seus 39 anys. En català. En català. Per molts anys, Pere Pol. Que vagi molt bé. Han anat amb vici avui, Pere Pol. Què t'han regalat, Pere Pol? Doncs aquest és el Pere Pol, tio. Té moltes virtuts, eh, Pere Pol? Sí. La primera és que és més veterà que jo, la qual cosa, encara que sigui qüestió de dies, em fa molt feliç, que hi hagi ciclistes que encara estic competint. En el Mundial de Ciclisme, Roger. Això m'agrada molt. La segona que no hagi posat Omega, a l'altra? Alfa Omega. O sigui, això ja també diu molt de si molt a favor. Hústia, el nom del nen o de la nena no sé quin és, però és raro, eh? Digues, digues, i què més? No, no. Ong Fong, Ong Fong. Doncs millor, o sigui, millor que agafi la... Jo hagués fet les juguetes, però entenc que la gent no ho faci. Ja està, ja està, aquestes dues coses per mi són essencials. El Sergi li hauria explicat Indústries, Alfa Indústries. I l'altra cosa és que no té res a veure amb ell, però que sí que té res a veure... Té molt a veure amb tu, que m'has deixat al terra quan has dit Mireia Benito. O sigui, m'ha semblat de lo millor que estic d'aquest programa en 11 anys. Escolteu, per tancar ja el tema del masculí, i ja que deies, ciclistes que som més grans que tu i Mireia Benito, anem a parlar del femení? Som-hi. Doncs vinga, som-hi. L'any 1434, Hosti, collons. Jan Van Eyck va pintar la seva gran obra. Si ja era festa, m'ajuda on has trit el temps aquesta setmana per preparar això? Són 5 minuts. Doncs si està patillant. Fa el mateix que jo. Chat GPT i després... D'això no hauríem de parlar, eh? Fer de rates, fer de rates... Tenim algun lloc amb parlar d'això? No, no, explica-ho. Fer de rates, ara agafant el tema, fer de rates perquè vaig confiar massa amb el Chat GPT. Normalment ho comprovo perquè sé que a vegades patina bastant, però em va sortir l'altre dia quan preparava el concurs que Miquel Poblet havia quedat segon en un Mundial i no ho vaig dubtar perquè no dubto del talent. Clar, clar, clar. I per tant ho vaig donar per vàlid. No ho vaig comprovar i... Chat GPT et va... I Chat GPT em va colar una bastant gran. Falliu meu i des d'aquí, doncs... Miquel Poblet té moltes victòries, molts podis, però cap al Mundial. Bé. Doncs... Cosa que vol dir que la meva... Que vaig guanyar jo? No. Que jo vaig dir Purito i tenia raó. Sí, sí. Hauria guanyat per més. Exacte. Bé. Deixeu-me dir que l'any 1434 Jan Van Eyck va pintar la seva gran obra, Mestre, El matrimoni Arnolfini. En aquesta obra es veu un matrimoni i la dona està embarassada de la que ha sigut la nova campiona del món, que és Madeleine Balleres. Perquè, o sigui, sembla pintada... Ho havies dit fa molts programes, això, eh? Sí, vam parlar fa temps de la Madeleine i de... És un quadro de Jan Van Eyck i ara jo crec que és la gran sorpresa del ciclisme des d'Anna Kissinghofer. Sí, sí, totalment. Totalment. I a més equiparables, perquè al final sí que pot ser escaladora digna, pot ser considerada una bona ciclista, en això no ho neguem, però guanyar un mundial com aquest, com el va guanyar, això és un altre nivell, eh? Kissinghofer, a més, hi havia un factor que és que les ciclistes de darrere no sabien que estava al davant. És a dir, que jugaven una mica cegues de no saber com anava la cursa realment i pensar-se que no calia que atrapessin ningú més. Aquí, en canvi, tothom sabia que hi havia gent al davant i que l'havien d'atrapar i no ho van aconseguir. Per tant, moltíssim mèrit, eh? Jo, aquesta persona deu ser la més feliç del món des que encara jo crec que encara no ha baixat una mica del núvol que deu estar. No ho semblava, eh? No ho semblava, això és increïble. A mi em va sobtar perquè en quin moment de la teva vida t'havies pensat que podies guanyar un Mundial? Tu has vist el pare del matrimoni Arnolfini? Potser ha tret el caràcter del pare. No, però perquè, evidentment, guanyar a Valliers perquè és la més forta, segurament, del grup de davant, però passa una situació com a mínim estranya en aquest Mundial que és que el grup de favorites, no, doncs, Bollering, Lecourde, Reuser, Neva Dioma, Labus, es miren, tot el rato es miren. És que els hi ha d'anar juntes. I en cap moment decideixen. Hi ha un moment que jo no entenc com ningú diu escolta, noies, és que o ens fiquem a rellevar o aquí ningú llepa medalla. I sembla que a ningú li importa. Ostres, jo em poso en la seva posició en un Mundial i, hosti, és que quasi que preferiria tirar i quedar-me en sa medalla que perdre de facto l'opció de medalla i em costa entendre com això ha passat. Jo crec que al final que era aquesta costa cap amunt, aquesta pujada, aquesta rampa, no només la part de Pavea, sinó el final del quilòmetre aquell que això tira molt enrere perquè saps que quan gastes una mica abans allà ja has perdut la força. Després parlarem de Paula Blasi i com guanya una medalla, però tot això jo crec que ho tenen massa dins tota l'estona i crec que falten indicacions també des de vehicle. o sigui, la selecció, per exemple, neerlandesa, no es pot permetre no estar al podi. Una cosa és no guanyar-lo, l'altra ja és no lluitar per la medalla. És a dir, amb l'equip que portava, aquí sí que portàvem un autèntic equipàs que podia jugar 50 opcions diferents, tàctiques i la cursa va donar peu a que hi haguessin aquestes opcions. No et pots permetre això que van fer. Llavors tens alguns equipassos al darrere, faran-se el mateix, és a dir, tens, no sé, has de moure coses i has de gastar qui sigui perquè això passi i molt abans que arribi aquest moment de vigilància que no saps com sortiran d'allà perquè ja veus que allà ningú farà el que ha de fer realment. És curiós quan passa això en el ciclisme. És un dels esports més agraïts de veure justament quan passen aquestes coses però ciclisme és la gràcia d'aquest esport. És la gràcia també del Mundial que al final no anàvem amb el pinganillo. Doncs passen aquestes coses que al final no es deu veir cap ordre per molt que puguis baixar un moment el cotxe et diguin alguna cosa però hi ha aquesta incertesa que evidentment els indiquen quin temps porten de desvantatge etcètera, etcètera però però és com que potser estan acostumades o mal acostumades o en general els nois també a esperar massa a rebre ordres a ser una mica poc autosuficients en aquest sentit a prendre no prenen les seves pròpies decisions potser en moments donats i aquest conformisme aquesta espècie de por es va desencadenar es va veure que al final les tres ciclistes sobretot que anaven més endavant inclús podríem dir l'Antonia de Hermayer també etcètera doncs bueno van tenir prou avantatge com per després doncs inclús poder gestionar entre elles la victòria vull dir van acabar al final li retallant una mica de temps però durant molta estona doncs estan molt per davant i això el passi el passimisme no el passiu de passiu com seria la passivitat la passivitat la passivitat del pilot de favorites no em va sorprendre i no sé en tot moment doncs això estava esperant dic ara ataca aquí la bólerín ara ataca ara ataca l'he cobrat a cara i quan ho fan és molt tard i malament i això no que deia els de Països Bajos tenen qualsevol de les tenen com a mínim sis ciclistes que podrien pujar al podi però el que passa és que les dos líders són rivals que és l'altra cosa vaja amb el rellet que hi ha allà les dos líders són rivals sempre l'hi ha hagut eh mai ha funcionat sempre les dues més fortes eren d'equips diferents digue-li Van Der Bregen Van Bleuten Bosch i Van Der Bregen mira recordo l'última vegada que recordo algú treballant per algú a Molanda a Països Baixos va ser precisament a Wollongong Van Bleuten treballant per Bosch que al final s'endú el Mundial Van Bleuten amb l'ataca aquella un quilòmetre i jo crec que això pot tenir a veure el Sergi ha fet una cosa ha dit una cosa molt interessant que és que no tenen iniciativa les ciclistes i és que segurament durant tot l'any és a dir se'ls penalitza la iniciativa perquè van amb la orellera i llavors des del cotxe li diuen ara no ara tal ara qual i no facis el que jo no et digui que facis i en canvi el Mundial l'instina ha de preval hi ha una cosa amb això que és molt interessant que és que sí que l'inici de cursa és molt bo és a dir quan ataca Yara Castellin Xiren va anar a Anroi tots fan moviments molt llunyans de meta que és el que havia de fer en aquell moment el que deies de Bèlgia que esperaves tu doncs a Aixos Baixes ho estava complint la perfecció la cursa femenina que és dir totes les armes que sabem que no estaran al final provar-les abans a veure quina d'elles funciona si hi ha un moviment com el que hi acaba havent però és que el que hi acaba havent no hi són i llavors en aquest moment t'ho has de tallar allò cada vegada que hi hagi un moment que tu no hi ets tens encara prou forces per tallar allò i no ho aconsegueixen de fet de totes aquestes eleccions que hem dit ara suïssa per més la diferència perquè sí que tens un moment que a l'Ixavi aconsegueixes que vagi per davant doncs amb això Marlene Reusers sí que està més protegida en el sentit de algú tens al davant que pot lluitar estigui més dispersa o menys o més opcions o menys això ja és debatible el moment que ho fa però tens algú llavors has jugat una eina que tenies les altres seleccions el moment important el moment decisiu mira que ho han intentat abans amb altres opcions no se saben moure i és una qüestió que a mi em sorprèn perquè al final són ciclistes boníssimes totes voleu parlar alguna cosa queden 10 minutets 12 minuts i hem de parlar també del Sub-23 perquè tenim moltes coses a parlar per tancar el femení Mavi Garcia que ha fet un any amb 41 tacos espectaculars guanyant el Tour guanyant una etapa el Tour i pujant al podi del Mundial que era la més feliç amb diferència d'aquell podi i amb raó i la selecció espanyola en aquest cas la Mireia Benito brutal brutal quines cames clar la Mireia justament va fer això anticipació provar-ho provar-ho està al davant acaba 22-en em sembla i una companya d'aquí puja al podi és impecable l'ho següent jo crec que l'equip que portava una segona o tercera fila en comparació a Països Baixos França Suïssa crec que el rendiment que li han tret tant Mireia com Benito ai perdó com la Mavi bona campanya Lluís però també el treball previ de les altres companyes de la selecció jo crec que xapó al quadrat i Mireia i la Mavi que són dos corredorasses que ens estimem molt tant com a esportistes com a persones crec que veure-les tan feliços durant el Mundial i després a mi personalment em fa molt feliç la veritat sí, sí perquè a més ja havien gaudit altres triomps d'altres companyes d'altres seleccions que ara en parlem i no sé era la sensació que els estava sortint tot rodó llàstima de l'equip de Yusso però la resta escolta no, Mavi García increïble com aguanta també la medalla al final que estan tres que ella ja es veu de seguida que li costarà més aquella pujada final i té Xavi al darrere que pot pressionar o ho sembla i el mateix que el dia del Tour la sensació de dir t'estan potser atrapant i tens forces de no sé les teves amb 41 anys però que arribes a meta i tens un podi és increïble és la millor i sense el ruix o sigui una tia dies clar, clar totalment bé, no ho sé en fi bravo m'alegro molt aneu a parlar del Sub-23 hem de parlar de moltes coses del Sub-23 i queda molt poc temps vinga, som-hi comencem pel femení si us sembla home és que masculí mera si no hem començat el programa sí, ja és això si no hem començat el programa pel femení del Sub-23 és per respecte a l'ordre cronològic de la vida però Paula Blasi des d'aquí o sigui ens traiem el barret i és que no no ens en sabem a venir de lo crack que ets però no només lo crack que ets en el sentit que acabes pujant a un podi sinó de l'ambició que tens durant tota una cursa d'un mundial per pensar que ets la millor d'aquella cursa i en aquest cas tenir cames per lluitar tot el que puguis fins al final i pujar al podi és una ambició molt ben entesa del ciclisme de Paula Blasi perquè es passa en les primeres 4 voltes o 5 que ja no té cap companya o sigui va amb altres companys de selecció però la primera volta ja veus que allò no va enlloc i ja sap doncs protegir-se tota l'estona no gastar ni un gran mes de quan no toca és una cursa que és molt tancada molt sense cap moviment interessant hi ha algun moment que acceleren les canadenques que tenien a Isabel Holmgren com a nom important o sigui van controlant altres seleccions però Paula Blasi està allà a la white intentant mantenir mantenir mantenir hi ha un moment que ja s'encança i es nota que veus que està nerviosa i fa un primer moviment no va enlloc però a partir d'aquell moment no sé si queden encara tres voltes o sigui encara queda bastant de cursa el de Paula Blasi és o sigui gasto despilfarro diguéssim total però en tot moment amb la mirada posada hi ha un tall ella si cal rema fins a formar part d'aquell tall després l'atrapen no passa res ho torna a intentar amb una altra pujada cap problema no se'n surt d'això dues són més ràpides ella tanca el forat durant mitja volta fins que la resta no fan res és Paula Blasi contra aquelles dues que són les dues que acaben al podi per davant d'ell al Mundial però ja es veu que ha de fer alguna cosa i està sola ho fa tot és que és increïble però és que fa tots els papers de l'AUCA en una sola cursa i que la pujada final quan ja veus que se'n van Cladonova que sembla doncs potser la més força i se'n van les dues franceses Marion Bonnell i Geri penses fins ahir o sigui gràcies Paula pel que ens has regalat i em demana lluita pel top 10 per on puguis acabar perquè jo penso ja no pot tenir més forces i no la tia guarda diu que pugi un altre que pugi Chia Bocco que no ha treballat tant es posa a roda i a la recta final és capaç de passar-la i passar Marion Bonnell i entrar o sigui és un podi però celebradíssim no l'ho següent és increïble com va córrer Paula Blasi aquest Mundial a mi em flipa em flipa que guanyi una medalla el Sub-23 estan sola perquè amb Espanya tenint algun altre nom Paula Blasi era l'or o sigui si hagués tingut opcions tàctiques en aquella cursa clarament Paula Blasi tenia cames per guanyar l'or cal ficar en context també que dic jo diumenge dissabte ve de l'hòstia moral de la crono que per ella és un cop moral gordo que acaba dotzena que acaba dotzena i es veia molt més endavant el dia abans de la cursa fa la crono mixta gastant i després fa la cursa que fa o sigui perquè fiquem en context i per acabar el context és que va venir l'any passat aquest mateix dia tal dia com avui la teníem aquí que passava entrenant i ara la tenim entre les millors del món sub-23 i entre mundial i europeu que també ara aquest europeu a veure si és capaç de rascar medallet per cert li he donat el telèfon de ràdio Molins de Rei perquè potser truca perquè no sabia si podria entrar avui per telèfon molt a favor si truca a Paula Blas i entra en un altre programa tant de bo passi això com a molt truca a les 4 ja no crec que truqui però bueno té el telèfon anem a conèixer l'anmarcat que em sembla que té a veure amb el masculí no? amb el sub-23 amb el masculí quins presentes Marc? bueno tant té a veure amb el masculí com que és el guanyador del mundial sub-23 masculí que no és altre que Lorenzo Finn que és un corredor que ha trencat rècords per què? perquè és el segon corredor de la història després de Mohorich que guanya seguit junior i sub-23 i és el corredor més jove de la història de guanyar el mundial sub-23 amb 18 anys i 9 mesos i escaig és de l'edat de la Pol Seixas és de la generació del 2006 que també hi ha Jarno Veeder vull dir tremendos 3 cracks que es venen què passa? que Seixas no podia córrer aquest mundial perquè estava amb el World Tour ho hem comentat abans i Veeder que a priori era el màxim favorit no va tenir el dia o va gastar més del compte i no va ser llavors Lorenzo Finn que és un corredor com veureu ara un escalador polivalent a més que ha fet molt bona temporada doncs es va imposar Lorenzo Finn però és un corredor que va començar força tard en això del ciclisme perquè ell jugava a futbol i a tenis de petit no és de família ciclista és fill únic uns pares són enginyers son pares britànic la mare anglesa per això té aquest cognom Finn que no és molt italià la mare anglesa? la mare és italiana el pare és anglès britànic i va ser amb 13 anys que degut a una lesió va haver de deixar una mica el futbol i el tenis va començar amb el ciclisme i li va enganxar però gairebé fins a júnior no s'ho pren ell en sèrio perquè és en aquell moment 2023 és a dir fa dos anys i mig que competeix fitxar per la CPS que és un equip del sud d'Itàlia ell és de Gènova per tant hi fa una aposta perquè és un equip amb cert nom a Itàlia dins de la categoria júnior i allà doncs és l'any on ell fa un pas endavant a nivell nacional és a dir sí que a nivell nacional a Itàlia doncs guanya molt domina el calendari de fet aconsegueix 7 victòries en solitari i competeix fora d'Itàlia una miqueta amb la selecció però no destaca molt tampoc fora d'Itàlia és el 2024 que creix més quan per fin quan per fin perquè és és el 2024 quan creix més perquè se'n va d'Itàlia se'n va l'equip juvenil del Bora júnior del Bora perdó i allà fa un calendari més internacional segueix competint a Itàlia on segueix arrasant diguéssim però fora d'Itàlia doncs augmenta molt el seu rendiment aconsegueix 10 victòries la majoria a Itàlia però també doncs per exemple competeix molt contra 6es les generals de les curses de la Copa del Món sub-23 de júnior i finalitza l'any on segurament arriba el seu millor gran resultat que és que guanya el Mundial el júnior com hem dit l'ha guanyat júnior el 2024 i l'ha guanyat aquest any sub-23 segurament a júnior no era el màxim favorit tampoc perquè teníem a Seixas i teníem a Jarno Bidart igual amb més palmarès previ que fin però va guanya i en guanya el mateix què ha passat aquest any primer any de sub-23 ha seguit a l'estructura del Red Bull en l'equip de sub-23 que té el Red Bull i ja va córrer de fet a principi d'any amb algunes carreres a Mallorca amb el primer equip però l'ha fet tota la temporada com a sub-23 5 top 5 a la primavera guanya el Giro del Belvedere que és una cursa de renom també fa 5è a l'Aliege llavors ve el Giro on queda 6è sent el millor escalador i queda quart el Tour de l'Avenir que nombràvem l'altre dia els corredors del podi i com dèiem Mundial on a priori Bidart o Merzel que eren dos corredors que jo crec que tenen més palmarès aquest any mateix que fin doncs també els ha passat la mà per la cara és un corredor que a diferència de Seixas o Bidart que ja estan al World Tour ell seguirà l'any que ve encara el segon equip de Bora segur que competirà diverses carreres però la fitxa serà de l'equip de Bora segurament entrarà a guanyar el Tour de l'Avenir i el Giro que aquest any se li ha escapat i bueno i doncs el Bora veuen amb ell jo crec que també un cert projecte de futur d'anar un pèl a poc a poc però tal res com a curiositat ja que Remco en MN Pull correrà amb ell l'any que ve diu que doncs que li ha fet un ull a sobre perquè correrà amb ell i doncs és un tio amb talent i ha dit una frase també molt Remco en MN Pull que és no sembla italià que corre de manera intel·ligent uff això ho ha dit Ebenepul com m'agrada com m'agrada això seria tot d'en Lorenzo Fint l'actual campió del món sub-23 molt bé doncs Lorenzo Fint pinta molt bé pinta molt bé perquè és un d'aquests tios que potser no no el veure és és és és no no no val ja ens entenem nosaltres quatre Pau Vestiu campió del món júnior i segona de crono espectacular Lorenzo Fint que sembla un d'aquests ciclistes que durant l'any no farà massa cosa i guanyarà un parell de curses enormes i així acumulant palmarès bueno veurem vull dir no ho sé de moment és sorprenent jo crec que hagi guanyat altres mundials no sent el favorit a veure a veure i l'ha guanyat bé més sí sí és un bon corredor és un mal bon corredor el set podi de Seth Bunker-Cove en crono sí que també o sigui un mundial que accent dels peixos catalans increïble no en recordo cap igual tenim dos minuts per parlar dels europeus sí vinga som-hi ens diu la Eli però dos sí sí cap problema escolta serà segurament és una cursa molt més guapa que el mundial per inscrits de moment home hi ha Vingegaard Vingegaard confirmat Dinamarca Pedersen Mads Pedersen també hi va amb Dinamarca i Esquilmose o sigui Dinamarca va amb tot hòstia va amb tot hòstia i Apogatxar de moment no ha confirmat i Apogatxar i Apogatxar i Abengili i Abengil i Abengil confirmat i Abengil i el millor qui era Juan Aguirre no realment són tots els del mundial tots els protagonistes importants del mundial més altres llavors és un europeu molt guapo segurament és la millor llista un europeu des que fa 10 anys va començar a néixer la cosa i segurament en tenim un europeu guapo perquè a més és de desnivell hi ha un port de muntanya que es puja 3 vegades i és al 7% i uns quants quilòmetres després hi ha una cota bastant dura durant el circuit jo crec que és un europeu d'aquests xulos que per primera vegada a la vida crec que passarà per davant d'altres curses quan competeix amb altres curses és el primer cop que tenim mundial i la setmana següent europeu a mi em sembla un encert increïble perquè trobo que això ajuda molt a aquesta cosa que li faltava a l'europeu que era trobar un lloc al calendari i fer un perfil similar clar és a dir, jo crec que pot estar bé que cada any sigui una rèplica perquè ja sabem que en general als mundials molts europeus són protagonistes normalment i crec que està ben tirat no sé si ho voldran mantenir altres anys o podran però em sap greu pel Giro d'Emilia que és una cursa que no ha convidat Israel cosa que està molt ben feta i que tindrà competència de cap de setmana amb l'europeu però en tot cas celebrem, no? que aquest europeu pugui ser més seguit que altres anys a l'europeu corre Israel i es celebra França i veurem a veure què passa un guanyador ràpid, ràpid, ràpid de l'europeu? sí home, jo diria que hi ha Benepul, no? Pedersen Vingegaard que vagi molt bé gaudiu del ciclisme gaudiu de la setmana passeu-vos-ho molt bé adeu, adeu, adeu Vingegaard Fins demà!