Llombardia de Pogacar, Mundial de Gravel i Paris-Tours

Hola, hola, molt bona nit, benvinguts a l'etapa reina. Avui és dilluns 13 d'octubre de 2025 i la temporada ciclista comença a enfilar el seu final. Vam viure la clàssica de les fulles mortes, cadascú al país on vulgui, perquè cadascú us posa aquesta etiqueta cada vegada més, perquè sempre hi ha fulles a l'octubre, això ja ho sabeu. Hem viscut, per tant, un cap de setmana de monument, un cap de setmana també amb mundials de gravel, per tant, amb biciclisme, amb la màxima expressió i expansió. I per parlar de tot això, avui ens acompanya el Sergi Soleimaza, que per un canvi de càmera, perquè hauria d'haver anat per l'altra banda. Primer, Sergi, què tal com estàs? Cap problema, aquí se'n fa ràpid. Cadem de banda com el Michael Daudrup. Portes una gorra que ja ha generat una mica de debat abans d'entrar al programa. Ens la pots explicar una miqueta? Sí, és la gorra del Saret Esportif. equip de rugby del Vallaspí, doncs que justament ahir vaig anar a veure un partit. Ahir vas anar a veure un partit, eh? Sí. Què tal? Victòria, derrota. Van perdre de forma contundent i, a més, una mica... O sigui, jugant bastant malament. O sigui, cap al·licion. Anim Seret, cap al·licion del terreny de joc. I va ser una miqueta... Bueno, una miqueta això, decepcionant en aquest sentit, que vas amb il·lusió, dius que és un partit que pintava igualat i va començar molt igualat, però al final, doncs, totalment, no tenia més. Era una banqueta bastant fluixa. Vas poder veure Seret, fer una volta, tirar per allà, alguna coseta interessant? Bueno, és un poble... Quina crítica li faries a Saret? Crítica. Bona o negativa? Sí, sí, sí. A veure, és un poble... És tranquil. És tranquil? A l'hivern, si aneu a l'hivern, ara perquè vam fer l'any passat això que tu vas anar, no? De les llums i tot això i tant. No hi neu, no hi neu. A l'hivern, on hi hagi llums, en general no hi neu. A l'hivern allò queda mort. O sigui, realment és fantasma. Però, bueno, ara encara que fa una mica de bon temps, doncs sí que la veritat és que és molt maca la natura que acompanya i el mateix poble, doncs és bonic, és tranquilet, no té massa, però està bé, perquè abans el no tenir massa... És suficient. És suficient. És positiu. Sí, perquè no està carregat, en aquest sentit. A veure, molt millor que Molins, això s'ha de dir d'entrada. Em vaig trobar un trenet, d'aquells que donen volta tipus Fira, quan vaig anar-hi amb aquest tema de les llums, no parava a donar voltes. Vaig fer moltes voltes en aquell trenet en una plaça molt petita. És que tampoc és tan gran, Seret. Sí que és gran, però el centre tampoc és. Com a positiu, dic a l'arambla principal... Bona tarda, bona nit. Bona nit, Roger. M'he presentat. Ja estem parlant de Seret i tinc idees al cap. Només dic que a l'arambla principal hi ha una creperia on t'atenen amb un català perfecte. que tant de bo fos una cosa més comuna, però no ho és tant. A mi m'agrada que es pugui jugar amb els canalets aquells d'aigua. Això és el més divertit que té el poble. Bé, el control de sota animal, Elia Arjona, que puja i baixa el so de Maravella. I, per tant, si ens hem presentat tots, falta una persona, que és el director d'aquest programa, que és Lluís Àries. Per tant, el primer que podríem fer, si no hi ha Lluís Àries, és treure això d'aquí. Això que esteu veient per YouTube. Molt bé, ens hem quedat sense put banar, per un programa no caldrà tenir aquest senyor amb nosaltres, perquè el Lluís no el tenim aquí, si després pot entrar per telèfon ja el farà, si no pot doncs el deixarem descansar aquesta setmana de forma exclusiva, la resta de la temporada el tindrem sempre aquí amb nosaltres. Bé, fets aquests preàmbuls, ahir vam anar... marca RAC1, ahir a la nit, tard, vam tornar tardet a casa, però prou bé, no? Es parla de ciclisme tant en tant a aquella ràdio i som nosaltres per fer-ho. Parlar de ciclisme sempre mola, no? I si tens un espai prou distès per fer-ho tranquil·lament, doncs encara més. És d'agrair que també se'ns convidi un cop a l'any a participar. Nosaltres, doncs, encantats. I si som més, doncs, també benvinguts. I també que anem al Pau Mitjans, que també és un bon amic del programa. I també fa una feina molt bona amb diversos mitjans, doncs, Doncs mai més ben dit. Ara, ara. Mitjans, mitjans. Si voleu recuperar aquest programa d'una horeta, més o menys, de 10 de la nit a 11 de la nit, ho hem penjat a xarxes socials. I sense ara sí més preàmbuls, comencem el programa que tenim molta teca, com sempre, amb la mascarat. I l'enmascarat, Sergi, comencem sempre pel mateix procediment, eh? No enganyem mai a ningú. Anem enrere, resolem i després anem endavant. Sí, sí, vam parlar d'un equip italià la setmana passada, un equip italià que a la dècada dels 90 va ser molt important, guanyant coses importants també, va ser molt present, sobretot amb... amb diferents classicòmens. Mapei. Un equip de classicòmens, un equip guanyador. Vaja, jo diria que era d'aquells equips que recordes durant anys i anys pel nombre d'estrelles que arribava a tenir durant una temporada. Sí, dir que Fernando Escartín va estar allà, va estar allà. Vas intentar enganyar aquí, no? Sí, sí, sí, despistar. Desquadrar tothom. Molt bé, doncs el Mapei, un dels grans equips de la història del ciclisme. A veure quines són les pistes d'avui. Pista 1. El país d'aquest equip és Colòmbia. Pista 2. Un any que destacaré és el 1986. I pista 3. Tres ciclistes. Lucho Herrera. Condorito Corredor. I Mario Esirea. Molt interessant avui, especialment la pista visual que podràs fer durant el programa. Sabeu que si ho veieu a través de YouTube, doncs teniu aquest extra, però que amb les pistes que hem donat, aquestes tres auditives, heu de ser capaços de resoldre-ho segons els criteris de ser isolat. I tant. Doncs bé, fet l'emmascarat d'avui que ens porta cap a Colòmbia, així que anem directe cap a l'actualitat, anem directe cap a Llombardia, que hem tingut un autèntic monument. I va obrir les portes I ara es passeu Fins demà! Doncs un monument que és el que tanca la temporada, tant de monuments com pràcticament la temporada ciclista. Ja sabeu que ara tenim algunes curses que després en podrem fer referència, especialment cap al continent asiàtic, però el més important de tot és que el cinquè monument, i per tant l'últim, ja s'ha disputat i no hi ha hagut cap mena de sorpresa. Podríem dir que el primer lloc del podi tots el podíem intuir, el segon lloc també i el tercer era el que estava en joc i efectivament aquí hi ha hagut una miqueta més de distracció, però... Teddy Pogacar, hem de parlar d'ell, hem de parlar d'ell perquè ha guanyat el seu tercer monument d'aquest 2025, el seu desè monument al llarg de la seva vida, ja en porta 10, això només ho han fet tres ciclistes al llarg de la història, ell és el tercer, per tant, interessant que ja estiguin xifres de podi històric, i ho ha fet d'una manera, doncs, no ho sé, com està guanyant sempre, o sigui, amb superioritat abismal respecte a la resta de rivals, Marc. Aquesta conversa de Pogatxar a vegades sembla un déjà vu perquè crec que portem quatre programes seguits obrint en Pogatxar i dediquant-li 10-15 minuts de programa. Pot ser un déjà vu, també tinc que... Venim d'europeus, venim de Mundial, venim de grans victòries, que també s'havien de... No, no, no dic que no ho haguem de fer, crec que és el que s'ha de fer, i no només nosaltres, qualsevol altre mitjà o programa que estigui parlant de ciclisme està pagant de poc gatges, no? I... A veure, és que és un... Jo crec que és indubtablement la millor carrera, la millor temporada que ha fet, no? Jo l'altre dia ho posava amb dubte a comparar-ho amb el 24. Mira, m'he mirat punts 1, si t'interessa. I no, eh? L'any passat va fer 11.655 punts de la Unió Ciclista Internacional. Aquest any, de fet, 11.680. N'ha fet 25 més al final. No, però... O sigui, si no hagués anat a trevar l'Iberesínia, no era la millor temporada de la història a nivell numèric. N'imagines que no... Bueno, no ho sé, que no la tingués planificada i va dir, hòstia, vull superar en punts UCI. És capaç, és capaç. Al final... A veure, ell diu que no li interessen els números, ho havia dit ahir la Rai. Bé, i abans d'ahir va dir, no, no, a mi això dels números i tal no m'interessen. No m'interessen els números, però s'ha de buscar alicients. I potser ser un alicient tonto, no? Però dir, hòstia, és un alicient. Igual que és un alicient guanyar 5 tours, igual que serà un alicient completar els 5 monuments de la mateixa temporada, igual que serà un alicient guanyar la Paris-Roubaix i la Milan-Saint-Raymo algun dia. Fora d'això, no sé quins al·licients més. Per tant, esperem que li quedin al·licients per poder gaudir més anys a poc gatxa, perquè no és una qüestió d'edat. Vull dir, ahir ho comentàvem també al programa. És que està millorant. És que té 27 anys. És que... està amb el seu pic ara, o encara pot arribar al seu pic l'any que ve, o d'aquí dos, i fins als 32 anys pot mantenir un nivell top, top, top, abans de començar a fallir. Vull dir que serà mental o de cansament físic, no tant de potència o d'habilitat, capacitat física. De moment continua fent història, perquè és el primer corredor que guanya 5 llombardies de forma consecutiva, és el primer que puja els 5 monuments al podi en una mateixa temporada. Sergi, creus que el 2026 de Pogatxar serà millor? Tant de bo. Tant de bo, però que sigui diferent, també. És a dir, que lluiti molt, com va fer aquest any, la Paris Robert, que la va tenir a prop, i que ho torni a intentar i tant de vola guanyi. No sé, com deia el Marc, que intenti coses que semblen molt difícils i que a priori no seria ell potser el màxim favorit, però... Pedalar amb una sola cama, diguéssim, durant unes quants quilòmetres. Al final sí. O no sé, o que durant... Sortir més tard que la resta, no? Això va fer perico, eh? Això va fer penícola. No per voluntat pròpia. Però hi ha el vídeo aquell del nadador, l'Adam Piti, que no sé si de vegades l'heu vist o no, que deixa 18 segons els seus rivals per fer una piscina i acaba guanyant-los. Doncs, no sé, potser estem aquest de vella. Bé, doncs, ves a saber. Potser és la manera que... de crear emoció, perquè al final és això el que parlem ja de les últimes setmanes l'emoció es trenca molt abans que acabi la cursa i sí que hi ha emoció pel segon lloc o per veure com m'acaba però cert és que ha de buscar nous reptes i que sobretot jo espero que ho tingui difícil és a dir, que la gent, els rivals li posin difícil i que ell mateix ja se'ls busqui ben difícils de guanyar, no ho sé És que, clar, Pai Robert, que no guanyarà, no sé, un sprint al Tour de França, bueno, si s'ho proposa, potser... No crec que sigui un edicient gairebé, de bo. És més això, aconseguir guanyar tots els monuments. Aquest any ha pujat a tots els... No, clar, a més és el que té entre cell i cell. Guanyar tots els monuments. Després, no ho sé, fer... Bueno, la Vuelta no l'ha guanyat mai. no l'ha guanyat mai perquè la quarta, i llavors diu, no la tinc. Potser la vol tenir i fa un altre doplet que no ho ha fet mai. Jo crec que la volta la farà quan tingui 30 anys i hagi aconseguit, o no, però hagi estat 3 anys a tope lluitant pels en Remo i Rubé, i digui, bueno, amb 30 anys o 31, preparant-me a mig gas, la puc guanyar igualment. Queda l'Olimpiada. Queda, sí, els del 2028, a Los Angeles, que ho té marcat al seu calendari. Això és boníssim, que ho té marcadíssim. És que no ho sé, no ho sé. És boníssim. És tan bo que, bueno... I és això, no? L'hem de disfrutar, o sigui, realment... No hem de deixar de banda... L'hem de disfrutar. Deixem-ne aquí el disfrutar, perquè jo, per exemple, el dissabte vaig gaudir bastant. És a dir, a diferència d'altres curses d'aquestes darreres, que potser el seu domini era absolutament... No hi havia cap mena de persona que li pogués plantar cara o cap mena de dubte. A mi aquesta cursa em va agradar bastant més perquè hi havia un escapada abans i vam tenir a Queen Simons, que és potser el Thomas d'aquest modern, malgrat que no ens caigui tan bé, que, clar, és un ciclista que quan el trobes a davant amb una cursa, fa patir una mica, perquè és bo, o sigui, és bo i boig, diguéssim, el sentit que, de vegades, és capaç de tirar com una mula, en trossos de terrenys una mica no d'alta muntanya, però que déu-n'hi-do el que piquen, i que, vaja, quan es posa un objectiu, és un tio que rendeix bé, i llavors el teníem allà tres minutets, I quedava una sola ascensió dura. I a UAS va haver de fer feina, diguéssim, important abans que hi hagués el moment pogatxar. I crec que això li va donar un punt delicient a la cursa, que era jugar tàcticament bé les teves armes per no deixar escapar un monument, que és evident que era teu, per culpa de no haver controlat bé els temps. Això també podia haver acabat passant. Evidentment, la realitat va desmentir-ho tot, però va haver-hi un punt delicient, no? Sí, és el que deia el Sergi, que al final gaudir Pogatxar, per on tot depèn d'ell, però depèn també que els rivals hi puguin plantar cara. I veiem, probablement, un dels moments... El tour de França, tot i saber que Pogatxar parteix de favorit, i segurament el 26 partirà encara més de favorit, saps que el gaudiràs, perquè Bisma anirà per totes a intentar arrebatar-li el triomf. I veus que Pogatger ha de posar ell més eines que la seva pura qualitat i superioritat. Llavors, jo crec que és una mica anàl·loca el que s'ha pogut veure al Llombardia aquesta edició, o es pot veure en altres moments. I... Ja sé que no, però vinculo el pogatxer a l'Emirates, perquè ja parlarem potser com fem el repàs de l'any, de fons de l'Emirates i els punts i la superioritat que ha tingut amb els altres, però sí que m'agradaria només tirar la dada i perquè la gent ho tingui en ment, és que Mirant altres coses, avui he vist la llista de punts, no UCI, però sí del ProSackling Sports. I el primer era Pogatxar, amb molta diferència, pel segon era del Toro i el Meida era el quart. Llavors, només volia dir que, així com del Toro té contracte fins al 30, igual que a Yusso, ja ha passat el que ha passat, però el Meida té contracte un any més, només. O sigui... No ho sé, també pot canviar el panorama l'any que ve, veure el Meida potser dient, hosti, jo aquí no tinc forat per liderar perquè Del Toro sembla que com a mínim a l'equip li interessa més i tres líders tops mundials no hi caben en un equip, jo crec. Llavors, potser també veiem, no sé, un nou escenari... Si planteges alíciens a veure'ls venir. Exacte. Aquí volia anar. No ho sé, potser no. Potser d'aquí una setmana surt el meïda remolat fins al 30, també. Però, bueno, no ho sé, és una opció. Tornar en Lombardia, Del Toro va ser un dels protagonistes, també, perquè va estar al grup del davant, i quan ataca Pogatchero fa el canvi de ritme, ell no sé si té aquesta funció de sacant o no, però en tot cas fa la feina que ha de fer. És a dir, potser en aquell moment té cames o no, això no ho sabem realment com estava, però fa la feina d'agregar-hi absolut. I això és una cosa que, ua, quan hi ha pogatxar, és veritat que funciona molt bé, perquè tu pots ser del Toro i haver guanyat 14 curses aquesta temporada, però quan arriba el Llombardí, encara que sigui un monument i potser vols pujar al poc aquell monument com a ciclista individual, tu saps que si hi ha pogatxar, la teva feina allà no és seguir pogatxar, perquè pots estar fent una feina pels altres. Llavors... Crec que això ho és i que ho té treballadíssim quan hi ha Pogatxar i tot el m'ho té molt clar. I quan guanyen altres curses, doncs això és debat de final de temporada que podem fer. Però vaja, quan ataca Pogatxar, Déu Toro, evidentment, no segueix res. Ebenepul no prova cap mena de canvi de ritme, sinó que senzillament busca el seu espai per aconseguir la serona plaça i ho se l'acaba guanyant de meravella. I no sé si us va sorprendre el moment de Seixas aguantant allà amb Storer, que és qui acaba pujant al podi de forma absolutament merescudíssima, perquè va fer una cursa... d'alçada d'un campanar, però Seixas, en aquest moment, Seixas, de dir, ei, que estic aquí enviant els 5 millors de Llombardí, aguantant, aguantant, aguantant, a veure fins on arriba el cos, amb els 19 guanyats que té, i sent un top 10 després final a l'exilió, que es feia no sé quants anys, o sigui, que això no passava en un monument. Us il·lusiona aquest punt de... No tant del corredor, que és bo que això ja ho estem sabent, sinó de la manera de córrer, de provar-se fins a veure fins on arriba i de veure que estàveu, en tant, patint molt ja. O sigui, hi havia un moment de l'ascensió que pensava, deixa'ls anar una mica perquè, si no, t'agafarà alguna cosa ja. Sí, és sorprenent que algú tan jove en aquestes curses, però a més no ho ha de mostrar el Mundial, a les curses molt llargues aguanta molt bé i això amb un esportista molt jove no acostuma a passar perquè això necessita aquest fons d'haver entrenat molt durant la teva carrera esportiva, de conèixer-te molt bé, d'administrar molt bé les forces... I al final acostuma a passar que els millors fundistes, els que aguanten millor i resisteixen més, no acostumen a ser atletes tan joves, que potser poden ser més explosius, o esportistes tan joves, que són més explosius, potser, sinó aquells que ja tenen una certa edat. I això sorprèn. Això sorprèn per una banda. No sé com dir-ho, però potser em fa patir una mica, també. en el sentit que no l'hagin... sobreentrenat de molt jove i que porti un entrenament que potser encara no li tocaria i que ara s'estampi una miqueta i ja no evolucioni més. Que hi hagi lesions, que hi hagi... No l'han cremat, eh? Ha corregut... No he contat els dies, però la sensació és que ha corregut 50 i pico dies, 60, que em sembla adequat, eh? Que la gent de 20 llargs corre 70-80... Llavors, jo crec que van en compte i crec que això ho tenen bastant en compte. Sobre el tema de l'actitud, només, jo crec que quan Pogatch, Van Der Poel, Van Aert van irrompre el ciclisme mundial i eren corredors marcadament més ofensius que la generació anterior, ens va sorprendre perquè veníem d'uns anys d'un ciclisme més conservador. Què passa? Que els eixes, els buida, els periques, tota la generació... En mamat, això. En mamat, això, com a referents. Llavors, són corredors que els agrada atacar, els agrada forçar el límit, els agrada veure fins on arriben... Ens esperen anys de glòria. No vull aquí tampoc llançar les campanes, però en tot cas, són corredors que prefereixen, en general, petar, aguantar i fer el cinquè. Llavors, això sempre és positiu. Sempre és positiu, estem d'acord. He tret Seixas no tant per Llombardia. Us ho reconec. És perquè van entrevistar Tibó Pinot uns dies. I va deixar anar un titular que li va passar tota la pressió del món a Pol Seixas. Com ens ha escalat Tibó Pinot al programa? A mi em fa molta il·lusió que Pinot, algú s'ha recordat ell, això ja ho sabeu, però a més a més, que tingui la capacitat, després de tota una carrera marcada per la pressió mediàtica de Pinot, Pinot, al tur, o sigui... arriba el moment que li pregunten a ell sobre un altre francès més jove i què fa? Tot allò que havia acumulat al sac, diu, per tu, Pol, aquí ho tens, t'ho passo, aquest noi serà molt bo, aquest noi d'això, i l'any que ve l'equip segur que el portaré al tour, perquè he pensat, fantàstic, és la manera de passar tots els aprentatges d'una vida al següent, anar fent un relleu inacabable. Llombardí, alguna cosa més que us sorprengués? Bé, de sorprendre o no, Però em va agradar veure Egan Bernal, i tant, amb una cursa així. Sempre fa vella. Sí. I després, ja l'hem comentat, és Torer, perquè al final va tenir aquell moment que va començar molt bé, després va desaparèixer una mica, i ha tornat aquest any a un nivell molt alt, molt alt. El seu millor nivell de llarg, a més. Sí, sí, sí. Sí que l'any que va començar a destacar va patar-ho, però... Crec que Storyt té marge també per créixer i ser un bon rival per aquest tipus de curses, per generals. No estem parlant d'una alçada de Pogatch, evidentment, però sí que crec que és un ciclista molt complet i que té molt de talent. A mi em fa il·lusió que el Tudor ja estiguin confiant en ell com a líder per certes proves, que ho han anat aconseguint cada vegada més durant la temporada, però crec que ja el veuen. Mira, el 2026 és història, tenim un tio amb qui no fiable, que segurament abans de començar aquesta temporada no ho devien intuir així. Has fet molt bon final d'any el Tudor, més enllà de... dels teòrics líders, que eren a la Philippe i Hirschi, que crec que els dos han rendit per sota. Bé, a la Philippe, al final, mira, ha fet el que ha de fer, perquè ja també està en un moment diferent de carrera. Hirschi crec que ha sigut una clara decepció aquest any, tant de bo torni a un nivell bo, però n'ha aparegut potser Storer, que no partia com a líder absolut, o no sé, o Matis Rondel, ha fet molt bon final d'any aquests dies... que era un corredor jove, que jo també tinc una mica a la llista, perquè crec que teniu 22 anys. Avui farem el mercat, no? Avui sí, portarem un... Avui hem llançat una cosa que no hi he fet mai, hem llançat una fotografia per Instagram, de dir... Una mica fent joc, també, quan era jove, a veure si algú picava. Molt bé. Doncs després hi anem, però abans d'anar cap a la cursa on aquest mercat crec que ha estat protagonista, a Itàlia, a part de Llombardia, s'ha disputat un gran premi que es diu el d'Europa, que feia molts anys que no es feia, la categoria masculina des del 90 diria que es va fer per última vegada. M'hem tingut actuació de UE... de la mateixa manera que hem vist a Itàlia tot l'any, amb Adrià Periques, per cert, fent-ho molt bé, però amb victòria d'Adam Yates, que ha aconseguit un parell de victòries aquesta darrera setmana i mitja per intentar que el seu any quedi prou compensat i que més o menys dins dels estatus de l'equip no acabin de canviar del tot. Per tant, bé per ell, bé ben aconseguit, en categoria femenina, que ens interessa bastant més. Elisa Longo-Borgini, en solitari, guanyant molt bé, però sobretot Mireia Benito. top 5, eh?, amb una companya que és buscar Zígard al podi tercera, però ella cinquena, aguantant molt bé, jo diria que la Maria aquest any, en temes de curses muntanyoses o amb relleus complicadets, ha fet un salt endavant increïble. És l'última gregaria a la muntanya. Sí, sí, i de vegades líder, o sigui, de vegades va compaginar els rols. Ha liderat un parell de carreres aquest any i jo crec que, bueno, no sé, pocs arguments té l'equip per no portar el Tour de França l'any que ve. Bé, segueix millorant, no? I això que dèiem amb les edats i tal, doncs la Mireia continua en progressió i continua conscient que a vegades més bons resultats. Perdó, Sergi, un últim apunt... I tenim sempre l'equip al cap, vull dir que és difícil fer això. No, no, i que ella ho té clar, el paper que el té, i jo crec que això és un element molt valuós per qualsevol equip, tenir una corredora de la qualitat de la Mireia, assumint un rol de gregària, sabem, potser, com un equip una mica menor, també del World Tour, podria ser líder. I Urske Ziggert és una corredora que potser no teníem tant al radar, la coneixíem més per ser parella d'a, o per altres coses, però jo crec que aquest any... És una corredora que... Jo he escoltat una entrevista, l'any Sant Esteban, just que s'ha retirat... Sí, sí, sí. i van compartir un parell d'anys o tres i es porten molt bé. I ella ho deia el 23 o el 22, quan va fer una corredora que va començar tard en el ciclisme, Quan feien cronos de muntanya o coses així, ja tenia un molt bon nivell, però, clar, les carreres gastava energia col·locant-se i a l'hora de veritat no rendia. I ara que ja han passat un parell o tres d'anys i ja això ho està subsanant, jo crec que aquest any ha fet una clara passa endavant i crec que és una de les líders de cada l'any que ve de la Geny Surans. Totalment, jo crec que s'ha guanyat aquest rol. I al cap de setmana una altra cursa, que és la que més ens estimem de totes elles, que és la Paris Tours. Sempre, sempre, sempre la Paris Tours val la pena veure-la, i aquest any no t'has sabut en cap cas, perquè el final de la Paris Tours és un dels finals més curiosos d'aquesta temporada 2025. A mi, francament, em va sorprendre bastant, perquè és una cursa que des que fa uns 10 anys més o menys va canviar el tipus d'estil, va afegir tots aquests camins de vinyes per allà al mig, que li donen un extra d'interès esportiu i de poder fer alguns atacs. És una prova que normalment els sprinters també ho fan molt, molt, molt bé. Però sempre hi ha aquestes arribades en petits grupets, més aviat, no? I aquest any hi havia hagut un molt bon moviment, s'havien quedat Pol Lapeira i Thibault Gruel al davant, dos molt joves, Lapeira més palmarès, però vaja, dos ciclistes de potència de França, jugant a casa, peristurs... És a dir, que pensaves, mira, doncs aquest any un francès guanyarà la peristur i més que no facin triplet al poli, perquè la Port anava per darrere amb un grupet... No ho sé, hi havia una situació de cursa bastant delimitada, I quan quedava un quilòmetre i mig, teníem 12-13 segons d'avantatge sobre el grupet de 4 que perseguia. I hi ha un moment que decideixen començar-se a vigilar, però d'una manera... D'aquestes coses que sorprenen perquè estèticament, per càmera, semblava que algú els hagués dit heu de parar una estona. No sé com dir-ho. Altres vegades que passa això, es veus que es van vigilant, però els de darrere veus que fan un esforç extra per arribar allà. En canvi, aquí era evident que havien decidit parar sense cap criteri aparent que els beneficis a cap dels dos. Hi havia, en el cas de la Peira, Visegger per darrere, que era el seu company d'equip, que per tant tant podia atacar a Visegger quan els atrapéssim com podia llançar-lo, que és el que va acabar fent, però a veure, està situat entre un primer i un segon lloc. En principi, molt millor estar aquí que el darrere. I en el cas de Groel, no sé, és una oportunitat d'or que tens amb una peristur, doncs acaba de fer el que tinguis i si que és segon, doncs no hi... el proper potser on lluitares per la victòria, però era un escenari molt clar pels dos, molt favorable pels dos, sense cap mena de recança i de cop i volta, es deixen caçar un quilòmetre i acaba d'haver un esprit agònic d'aquests llargs i guanya Mateo Trentin. O sigui que és increïble que segueixi guanyant paris durs, és la tercera que guanya i més els tres de forma bastant diferent. És una cursa que el tio està enamorat d'aquesta cursa perquè sempre és ella el guanyador. A veure, jo vull apel·lar, suposo que apel·lar una mica a la falta d'experiència dels dos corredors, perquè... Tot i que normalment la falta d'experiència va més per tirar més del compte que no per parar. Ah, per cansar-se i que et pillin, no sé, 200. És estrany. La veritat és que és molt estrany. Jo no vaig poder veure la carrera, però he vist repetit al final i aquests moments, i és... I més amb dos corredors que no tenen un gran palmarès encara, i segurament seria la victòria més prestigiosa que tindrien. I, ostres, no sé, tu tira i queda segon, queda segon, però més queda un punt de ridícul amb el que va passar. Sí, perquè a més cap dels dos acaba pujant al podi, que podia haver passat que amb l'esprint, no sé, un quedés segon igual, i diu, mira, no és que... No, i dius... Però vaig triar l'altre, cap problema. I la peira, dius, tinc viceguerra darrera que em pot llançar, i... Vale, però és que hi havia mínim dos corredors més que sabien que eren més ràpids que ells, que són els que van fer primer i segon. Llavors, no ho sé. Molt estrany, molt estrany, però en tot cas una resolució d'aquestes concretes divertides de cursa. I un podi final que tens a Mateo Trentin, tens a Christophe Laporte, que havia guanyat l'any anterior, i tens a Albert Witten Philipsen, que ara Marc ens dirà si es diu així o no, que és un podi que ja el col·loca a una lliga superior, això podria dir. És un corredor... Bueno, ja en parlarem després amb més detall, no? No, anem-hi ara, vols fer la marca? Vinga, vinga, vinga. A l'Eli li demanem que ens busqui cintura d'emmarcat. I quan la tingui, la llancem i anem directe amb l'Albert. L'Albert és amic nostre. Ara el coneixerem bé des de petit fins al dia d'avui. Som-hi. M'agrada que li diguin Philipsen ja, perquè ahir a la narració ja deien Philipsen, Laporte, i pensava, clar, això ja ho he sentit moltes vegades, però és un Philipsen diferent. Sí, sí, sí, clar. De país diferent, també. A la majoria d'escrits i tal, Albert Philipsen, Albert Philipsen. Avui tenies aquest segon nom que jo crec que acabarà desapareixent, a la que sigui més nombrat, i per tant jo crec que en el futur el coneixerem més com a Albert Philipsen que no com a Albert... Witten Philipsen. En tot cas, temes de noms, a banda, com deies, es diu Philipsen però no és belga, sinó que és d'anès. És un corredor de 19 anys, és el 2006, és un corredor que ha sigut la seva primera temporada com a professional, per tant, no ha corregut sub-23. Ell és d'Oberot, és una ciutat perifèrica de Copenhagen, fa 1,84, i podríem dir que és un classicòman polivalent. I això de polivalent és la màxima expressió de la polivalència, perquè jo és un corredor que realment no era conscient que estava tocant i segueix tocant tants pals. A veure. És un corredor que ara el coneixem per la carretera, però on ell ha fet la major part de la seva carrera ciclista i també èxit és a la muntanya, a la mountain bike, i també ha testejat el ciclocross. I la seva mentalitat, de moment, és la de tocar tots els pals fins que l'equip li diguin prou, centra't a la carretera. Que sembla que serà més aviat del que ens agradaria. Sí, perquè els resultats quan arriben... Però la idea és aquesta. Ell, com deia, va començar amb cinc anyets anar amb bici, per tant, és un cas diferent a molts dels que diem que comença d'adolescent, mig de rebot... No, ell... Cinc anyets en un club. Sí, ell en un club, amb bici de muntanya, i amb nou ja comença a competir i comença a guanyar bastant, perquè... Son pare era preparador físic i és el típic pare una mica que li marca molt com fer les coses. De fet, li fa de gent fins que fa un parell d'anys el fitxa a l'agència de Pogacar i és on el porta, on està ara. Com deia, ell ja des de petitó ja és bo, diguéssim, amb mountain bike. En tot moment estem parlant de mountain bike. I, de fet, infantil i de cadet, campió nacional. I és quan arriba júnior, que... 2023, per tant, fa dos anys, i jo crec que pocs anys... O sigui, el primer any de júnior de Remco segurament és imbatible, a nivell de carreratera, perquè... Però Remco només fa carretera. Aquest tio, evidentment en carretera, no iguala a l'any de Remco, però aconsegueix el campionat nacional de ciclocross, de mountain bike, de ruta, de contrarrellotge... campionat d'Europa de mountain bike i de carretera, i campionat del món de mountain bike i de carretera. Poc em sembla. Poc em sembla. Déu-n'hi-do, eh, la bestiesa. És una bestiesa, és una bestiesa. Són el 2023. 2023, 2023. Ciclocross era la segona cursa que feia en la seva vida, el Nacional de Ciclocross, i el guanya també. O sigui, és aquest tipus d'esportistes una mica tocats per la vareta, que allà on s'hi fiquen ho fan bé. És júnior i a veure com desenvolupa com el World Tour, però clar, aquest primer any, evidentment, tot li van arrodar, evidentment, tots els equips World Tour ja li van anar darrere a l'acabar l'any, i va signar, va fer un acord amb el trec, que a partir del 25, és a dir, un any ja passava a ser professional, i el 24 el seguia a Dinamarca Natal, al seu club de júniors, i el 24 va fer una planificació molt semblant. Hivern-Ciclocross, on va revalidar de nou un les nacional. Primera part de temporada mesclant tan carretera com... com mountain bike guanya les carreres nacionals de carretera les guanya clarament en general mountain bike guanya una prova de carrera de copa del món repeteix campionat mundial de mountain bike i a l'estiu repeteix amb europeu també en ruta i mountain bike també per tant, no guanyar tot però segueix ser un any extremadament bo amb diferents disciplines Llavors, a més a més, on fa la passa endavant en aquest 24 és a la carretera, que li fico una mica més la banya. Competeix només dues o tres proves a nivell internacional, però ho fa molt bé, ja que aconsegueix la general i dues etapes del Tour de Val Romell davant de Pol Seixas i Lorenzo Fint. La general i una etapa de la Cursa de la Pau. i la Rubé queda quart a l'esprint al Valodrum que arriba per tant ja fa incursions de gran qualitat dins la Copa del Món Sub-23 doncs amb aquest panorama júnior de dominador no a la ruta però sí en el global doncs segurament el millor júnior de la seva generació arriba professionals amb el Lidl debuta ja el Tour Down Under amb escatxos 18 anys queda quart a una etapa i guanyament de jove És el corredor més jove, encara avui ha debutat a l'Estrade Bianche, on a més s'escapa 80 quilòmetres i queda el 25è. Sí. I bueno, queda tercer Hongria, i al final d'any aquest que hem dit, perquè, com molt bé has dit Roger, doncs fa podi al Treballe Varegine, i també aconsegueix diverses... A Peristurs, perdona, i al Treballe Varegine també fa un bon resultat, i també el gran segon. Desè a Emília. Correcte. Llavors, l'entrevistaven, mira l'entrevista que ha rebut aquests dies al finalitzar aquestes proves, i ell estava molt content de l'any de debut. Ell és conscient que ha fet un molt bon any, per ser un primer any, per molta trajectòria que portis de júnior. és una altra història, el World Tour, i fer aquest salt ho hem vist, no molts cops, del Toro mateix, aquest any ha fet una temporada apostoflant, però l'any passat... Bueno, se'l veia desinvolt, com ell, però... Jo tinc la senzillada d'aquest tipus de ciclista que, sí, veus que es mou bé, que sap moure's bé, que té aquest talent, jo li veig molt de futur, molt de projecte. I Pogatger també l'hi veu, perquè sembla ser perquè ha tingut la... Això és un indicador, jo crec, que Pogatger et lloi les teves capacitats a futur que tens. Amazing talent. Amazing talent. No sé, no sabem cap on... O sigui, a veure, jo crec que és clar que és un classicoman, que és un corredor potent, però jo crec que és un corredor capaç, si segueix desenvolupant físicament cap on sembla que va... de poder lluitar per proves d'un dia, tant de perfil més aviat de muntanya com de perfil de clàssica d'hoquins. La Rubé l'ha guanyat, no?, aquest any, en categoria... És això, no? Sí, sí, m'ho he saltat, m'ho he saltat. A mi em sembla que sí. Van arribar, clar, va córrer la Rubé amb el sub-23 del Lidl, perquè això es pot fer, els joves que tenen plantilla primer aquí poden baixar, i clar, van anar ell i Soderkvist, que és un altre cas... també d'un corredor, és un parell d'anys més gran que ell, i van fer el que van voler, van arribar junts, de fet, i van decidir una mica pedra de tesora gairebé qui guanyava, com Maica i Pogatxar. Sí, això és un corredor que enfoca, però com hem vist a Júnior també ho ha fet bé a la muntanya. Jo crec que és un corredor que ara, entre els professionals, caldrà centrar-se més en un tipus. Llavors també tindrà un cos, segurament, que la muntanya de les grans botes l'impatirà. Però no ho sé, un bot benart, per dir alguna cosa, que és capaç de rendir-te molt bé les clàssiques i a la muntanya, si se t'escapa l'etapa del Mont Ventú, te la pots guanyar. O fer un treball impolut per Juan Ayuso. No, hi falta muntanya, em costa, però mira, vale, veresguiner, o sigui, que són curses amb certa exigència també de muntanya, llavors el veig bastant polivalit, com deies al principi, sembla una definició més que encertada, i amb moltes eines, li veig moltes eines. Moltes eines, són aquests corredors que són, bueno, que engresquen, no? A vegades la... Et posen més al radar els corredors de muntanya, com a mínim aquí a Catalunya o l'estat espanyol, que la premsa fixa molt els escaladors. I a vegades queda fora del radar aquests corredors, Witten Philipsen, Soderbys, com deia, Sprinters, que també portaré, que a vegades no en portem tant aquí a l'emmarcat. però són corredors que tenen el mateix pedigrí que els Buíder o que els Seixas o que els Lorenzo Fint. Aquest serà millor que Lorenzo Fint, per exemple, i és evident. Albert, ja li veurem així a partir d'ara. Bé, doncs ha presentat l'Albert Philipsen de Dinamarca, d'Overot, si no recordo malament, m'ha agradat molt aquest nom. Podem anar cap al Mundial de Gravel, que també és un Mundial que podia haver disputat perfectament aquest senyor i lluitat amb els millors, però ho van fer altres ciclistes. Sergi, digue'm, pots dir-ho l'entén, eh? No, no, que després de parlar del Mundial de Gravel, que a més tenim teca aquí perquè tenim presència catalana a diferents llocs, eh? El Lluís, mitjançant la telepatia, m'acaba d'enviar un missatge, és que hem de destacar un ciclista ètic. Sí, va després d'això. Saps què passa? Que a vegades fem esqueleta i a vegades no. I l'esqueleta crec que l'he fet just un minut abans que comencem el programa. I a més l'he fet que ha quedat desordenada. Però en principi sí. La idea era parlar de Gravel i just després d'un senyor que ho ha fet molt bé i que crec que podria ser el ciclista ètic. Però ara ja arribarem. Gravel. Cada vegada hi ha més noms importants en el món del gravel, cada vegada els grans ciclistes que hem vist a la carretera aprofiten aquest mundial de final de temporada per convertir-lo en una festa en què hi ha molts noms que hem vist brillar en grans proves clàssiques, grans voltes, etcètera, etcètera, etcètera. I hem tingut un cap de setmana amb dues curses força diferents. d'entrada perquè la femenina era un monòleg de Països Baixos a nivell d'inscrites i de talent de les inscrites, després la resolució és un dels grans moments d'aquesta temporada ciclista, i en la masculina perquè el senyor que guanya està content i agraeix al seu equip que no l'hagi portat a la Paris Tours per poder ser campió del món, que això també és una cosa força curiosa. En tot cas, comencem per la femenina, que és la que ens dona la vida, sisplau. Hem tingut el millor moment de la temporada ciclista, o el pitjor moment, podríem dir, depèn per qui s'ho miri, Però Països Baixos ha fet una cosa molt lletja, absolutament lamentable, de les coses més abarrants que he vist en una cursa ciclista, que és tenir una campiona del món al davant, perquè serà la campiona del món, perquè queden pocs metres i saps que està guanyant ella i que saps lluitant, que va al davant sola, i dir-li no, no, no volem que guanyis tu, volem que guanyi un altre del teu equip, però tu no. Xirín Manà, en Roy. Ho fèiem en broma a les xarxes socials, que si jo fos ella, o si fóssim nosaltres ella, ens estaríem buscant una nova nacionalitat, perquè fa una cursa de traca i mocador, ho fa perfecte, està al davant sola quan la cursa està resolent, i en lloc de dir, mira, és que m'han atrapat al grup de darrere i què vols fer, i al final ja no tenim més cames... demostra tenir cames, demostra poder arribar perfectament a meta, però qui la persegueix? Les seves companyes d'equip? Posen tot el que tenen al seu abast, especialment una Yara Castellin, que ningú sap ben bé d'on ha tret el nou sou que tindrà el 2026, però és que la van a caçar per intentar que guanyi algú altre del seu mateix equip. A mi és una cosa que jo no recordo haver vist amb aquests termes, amb aquesta situació concreta de cursa, enlloc. Tan exagerat, no. Però Països Baixos ens té acostumats, amb cites mundialistes, a fer coses estranyes. Coses estranyes, sí, però aquest punt de rebuig a una de les teves cicles és fer bullying en direcció davant de tot el món. I el que sobta més és que cap era companya d'equip de l'altre. És a dir... Seguiria sent lleig, però no sé. Si totes fossin d'un mateix equip i ella no... Castellín, Vos i Vives són del mateix equip. Per tant, mira, Castellín tira mort perquè sé que Vos o Vives guanyaran. I mira, aquí al final qui paga mana i qui paga... És el pèssim, Visma i SD Works. Però és que no, són quatre equips diferents. I a més que el Mundial de Gravel és veritat que... que et pot donar prestigi a nivell personal, però no ho lluiràs durant el següent any. Llavors, no ho sé, també és una ambició de vós i de vives... Desmesurada. Desmesurada, jo crec. O fora de lloc. És a dir, no, desmesurada no està bé, voleu guanyar el Mundial de Gravel. Està molt bé. I Castellín no sé què faria, la veritat. Has d'entendre la situació de cursa. No ho sé, jo vaig flipar, però absolutament. Mostradablement i pensava, és que no pot ser que estigui fent això, perquè a més hi havia Kopecky, que és companya d'equip d'una de les que anava al darrere, que és a The Works, doncs puc entendre que ella que es veu que no guanyarà allò pugui treballar per la seva companya perquè, mira, es porten bé, no sé, això ho puc arribar a entendre, fins i tot són de països diferents. Però, clar, la resta és tenir... Tenien a Persico, que és italiana, que està ballant aquest grupet perseguidor, I tenien la victòria feta al davant. Llavors, si tu com a equip acabes, pel que sigui, que ja sabem que no, perquè hi havia Lorena Vives i Mariet Bosch, ja ho sabem. Però imagineu que passa qualsevol cosa, les caçen, o sigui, caçen a Sidit Maranro i acaben guanyant Pérsico. O sigui, el ridícul seria, però històric i monumental. I, clar, acaba pujant al podi i perds i coi, i ara en roi, amb bona lògica, molt enfadada després de la cursa, i en roda de premsa quan l'entrevista ni parla amb ella, clar, diu que no ho entenc, que eren companyes d'avitació, que això no es fa, perquè ja tenia el munt... O sigui, que un mínim respecte, que no s'ho esperava, bla, bla, bla. I diu una cosa que és molt sensata, que diu, és que jo ja estava assegurant el primer lloc per Holanda. I elles podien haver fet segon i tercer, i al final ens hem quedat sense un lloc del podi quan teníem el podi com garantit dels preus baixos si tot anava més o menys en ordre. Ella no ho entenia, ningú ho entès. Ningú. Tu, Sergi, què faries amb Shirin Van Anroen a partir de demà? Doncs aniria amb la Lorena Vives i li deia, escolta, jo soc una màquina del ciclocross. Bàbila. Saps què diu, Lorena Vives? Tant de bo en el futur pugui ajudar a Shirin Van Anroen a guanyar un campeonat del món. No, no, no, m'agrada el que dius. Des d'aquí, convoquem a Lorena Vives, Mariana Vos i... A Castell. Sobretot a Castell. A que vagi al Mundial de la Cicla Gros. A veure què passa. I que ella faci el mateix. Seria molt divertit. Donde las dan las toman. Bé, en tot cas, Florian Vermes ha estat el campió masculí. Especialista. Especialista. Li agrada molt, això passa bé, és un ciclista que ens agrada perquè veiem que és d'aquests que gaudeix amb altres disciplines i ja està, fantàstic. I fa la seva feina molt bé quan ha de fer-ho. Correcte. I, vaja, una victòria més dura, si la voleu comptabilitzar per aquí i per allà. I el Mundial de la Gravel per mi ja està, bàsicament era això, sobretot dir que la Marta Turà molt gran, que va ser vuitena de la seva categoria, i que la Paula Blasi, que vam parlar amb ella la setmana passada, doncs estava allò dubitat a dir, però que havia dit a l'última hora, va, sí, vaig al Mundial de la Gravel, va acabar catorzena amb un grup perseguidor que estava allà, o sigui, resultats d'aquests sensacionals, però que ens porten a parlar d'això. No sé si hi ha algun comentari més del Gravel, que va córrer Pitcock, el dia després de... Sí, sí, certament després de Llombardia. De Llombardia, que va fer un bon paper, vull dir que hi havia un munt desgast bastant gran. Sí, és el top 10 a Llombardia, oi, sí. I, bueno, també, doncs, pensar que a cada sisè al Mundial de Gravel... A vegades també... Qui mou la barca a poc a pret. Això també em diu en català. D'una altra manera, però sí. Clar, què hagués passat si, per exemple, si hagués guardat energies el dia anterior, potser, i el mundial de Graven, evidentment, és molt més important, entenc, per ell. Compati amb l'ombardia, i l'altre, mira, si soca alguna cosa, soca. Crec que aquí també hi ha l'equip, que el Q36.5 necessitava que Pitco que estigués bé allà. Crec que hi ha una mica de barreja de les dues coses, i que clar, que coincideixi el mateix cap de setmana d'un dia per l'altre, doncs, mira, segurament el Mundial de Gravel... faria bé de fer-ho el 19-20 d'octubre, o sigui, esperar la setmana següent, perquè segurament hi ha tots els focus a sobre, però aquí cadascú. Home, molta gent que ha anat a Peristurs i d'altres. Hi haurien molts candidats que sortirien d'allà. Incluso un tal Today Pogatch. Algun any pot ser que haurà passat això. Però vaja, de moment... Hem viscut el Mundial de Gravel un any més amb aquest cap de setmana de Llombardia. L'hem gaudit prou per aquests finals estranys, però tenim uns ciclistètics de la setmana que el teníem pendent. I, Sergi, et proposo que anem una mica més lluny de tots aquests... Encara, al final, tot això ha estat bastant proper aquí a Europa. Anem a buscar algú que hagi destacat lluny. El que trobis més lluny i que hagi destacat més. Doncs... Més i més lluny, a veure, a veure... Doncs hi ha un ciclista... Idalia, que no és un pipiolo, vull dir que té 31 anys, diguem que ha competit molt, però mai ha destacat gaire, fins les darreres dues últimes setmanes, com aquest que diu. Fins que ha dit bé, i jo vull formar part del 2025 d'Estana. És aquest? Clar, perquè no té contracte. És un ciclista que no té contracte. No té contracte? Ara parlarem dels ciclistes. Ara és estrany, perquè gairebé ningú ha robat encara. No sé què és tan estrany. Vostè ho volen anunciar tots junts. Crec que si tenen una mica de vista, els renovaran, perquè punts els hi dona, i els hi ha donat molts punts. És el Mateo Maluchelli. Matiu Maluchelli, ciclistètics d'aquesta setmana. Per què, Sergi? Perquè en els últims 10 dies... Ciclista de la quinzena. Ciclista de la quinzena. S'ha guanyat boter 6 victòries. Concretament a l'Ancaui, on va guanyar 3... etapes, i després té dues etapes, el Tour of Tayul Lake. Si vols dir Languaki, també ho pots dir. Si voleu creure com a tradició. Doncs ha guanyat la General, també, no? I, a veure, són curses de 2.pro que no són les més importants, però... Però Maluchero guanyant una General és curiós. Sí, és curiós. No, no, el destaquem i està simplement dir que té més victòries en els darrers 10 dies que Teddy Pogacar. Maluchelli ha corregut, no sé si n'hi ha més, però totes les proves punt pro asiàtiques aquest any, que són 24, i ho ha fet molt bé totes. És que és la conjuntura, no? M'agrada molt aquest llista d'ètics perquè és la conjuntura del sumum del que s'ha convertit una mica els últims anys, això dels punts, no? Estan a... I ara el veurem aquesta semana. Corredors que estaven semirretirats. Aquest tio corria a Japó amb aquest equip... Sí, sí, sí. Uquio. Imita'l ara, imita'l. I Bascana diu, el repesco perquè aquest tio es coneix bé les carreres asiàtiques. Exacte. Puc dir una cosa sobre això? M'ha flipat avui. És surrealista. Burgos? Burgos ho fa molt bé, amb això. Burgos ha anat a una cursa 2.2. És que això ho he trobat sensacional, perquè aquí hi havia... Hi havia mil coses d'aquestes aquí, Oixo. Hi havia com vàries curses simultàries. He anat a una 2.2 a fer triplet de podi a la primera etapa, que els hi dona molts pocs... Objectivament, no els hi dona molt de reddit. Que podíem haver anat a una 2.1, com a mínim. I no he entès què feia Carlos García Pierna guanyant una etapa a no sé quin lloc del món per tenir 14 punts. O 7, em sembla que devien ser, si és 2.2. A veure, en la seva defensa, dir que també anem a... No sé quina prova, a Itàlia, la d'Europa, ja han fet el quart i el vuitè. Vull dir que no és que estiguin... Bé, jo crec que... O sigui, ho he trobat com molt ja a estirar el fil, saps? Però ho va fer molt a Burgos aquest any. A l'inici d'any va una que es diu Tour of Sharjah, que també és 2.2 a amigats àrabs. Jo ho puc intuir com una cosa de pretemporal, però aquí, aquest moment que tenies 50 curses diferents que totes puntualment més... Jo crec que el Burgos té algun acord comercial amb Àsia perquè van fitxar un japonès que es diu Tomoya. Et compro l'argument. Que no té nivell per... Això em quadraria. Jo crec que té algun tipus d'acord. I al final, algú com García Pierna, que segurament no guanyarà mai una prova 1.1 o 1.pro, pot dir, mira, un dia vaig guanyar una carrera. Ja està. Té la foto, té la foto ja per emmarcar i podi amb els seus companys aquí, perquè això és molt guapo. De Xina, hauríem de parlar, perquè tenim a partir de demà les dues proves World Tour que comença a tancar temporada, la femenina n'hi ha una altra després, que és la mateixa que la masculina d'aquesta setmana, o sigui, són dues seguides. Heu vist l'equip de Movistar? Bé, aquí jo volia fer una pregunta. Tots els que margen com a càstic. Què creieu dels equips quan fan el seu número final, aquest espectacle de xou de tancament de temporada? Jo crec que hi ha dos criteris a la tria dels ciclistes, a veure si esteu d'acord. Un és el càstic, aquest és el més evident. O sigui, hi van tots els ciclistes que canvien d'equip i que no ho han fet bé. inclòs aquí a Neidebrooks, o sigui, poses noms que ja no volen... Roger Adrià està allà, o sigui, són gent que els fas fora de l'equip o els convides a marxar i a canvi els hi regales un viatge a la Xina. No hi ha Juan Ayuso, sabeu per què? Sabeu per què no hi ha Juan Ayuso? Ja ha passat de tot, aquest tio està escoltat al mòbil. No, perquè havia fet un pacte amb l'UAE que si guanyava dos etapes de la Vuelta a Espanya no hi anava. Això va sortir en un reportatge de no sé quin mitjà. És molt intel·ligent per la ciutat. I que per això s'ha estalviat a anar fins allà i que per això hi ha Narváez com a cap de fila. Dit això, aquesta és la primera opció, i la segona són els joves. Els joves pringuen el que no està escrit, és a dir, ets jove, veus que el teu futur serà molt bo? Vés allà, perquè tots tenen entre 20 i 22 anys, excepte els castigats. Hòstia, sí, eh? I un nom que a mi m'ha sorprès molt, que és Matías Esquielmose, que és l'únic que deu voler guanyar aquesta cursa, amb pell o violó, potser. però no crec que l'estiguin felicitant per la temporada que ha fet. Matías Kilmose evidentment ha fet una temporada molt bona i crec que va a guanyar la Generalitat, que és l'únic ciclista que està apuntat que té l'objectiu real d'anar a la Xina a fer una victòria de... Perquè vas mirant equip per equip i cada equip fa més por que l'altre. I en canvi, en categoria femenina això no passa. En categoria femenina és molt més respectuosa la gent que hi va, amb els noms que tenen i els equips que tenen en general. No és que hi vagin els millors equips, tampoc, tots, però els que hi van, com a mínim, s'ho prenen. M'estan augmentant les ganes de veure-la. Jo tinc moltes ganes. Si hi hagués una... No sé, corredors realment importants, em faria mandres en un equip. li importa una carrera a finals d'octubre a Japó i a Xina. Però amb aquest al·licient de dir... No, i a més, és que hi ha veu que se'n forma i va per guanyar, perquè està en forma, perquè pot guanyar 6 etapes, perquè, clar, evidentment pots inflar-te de punts, però hi ha molts altres que penses... No, no, molt bé, molt bé, molt bé. Doncs a veure si es pot veure. Mira, avui volíem fer una cosa que ho deixarem pel proper dia perquè se'ns acaba el temps, que era mirar els ciclistes que no tenen equip, que ho teníem pensat i, bueno, mig estructurat per fer avui. La setmana que ve sí que tenim molt clar què volem fer, que és que farem tancament de temporada, farem balanç, no sé, podem anar a recollir què havíem dit al principi de temporada i veure com ho recollim un cop hem viscut la temporada, destacar millors moments, o sigui, tot això crec que podem fer un programa molt xulo dilluns que ve, i aquesta d'equips i ciclistes que no tenen equip encara, doncs intentarem colar-ho allà algun moment, perquè si no ja farem tard, perquè segurament els que ja no en tinguin a finals d'octubre és que difícilment en tindran també al principi de gener. Estaríem en aquesta fase. Hi ha corredors en aquesta llista que... Ara no us diré perquè la tenia preparada. Si ho tens algun d'aquests sonats, ho podem dir. Sí, sí. Hi havia el sonat de... Per exemple, hi ha corredors que és molt evident que s'han de retirar, però altres que és un tema que encara no ho tenen. Llavors, per exemple... Entre els que retiren, jo ho sé, Lluís Menges s'ha retirat. No fa mai que s'ha retirat. Hi ha alguns que ja sabíem que no tenien equip perquè s'ha retirat. Corredors que han fet mal any, però tenen... Encara no té equip, eh? No té equip. Sabem que marxa d'Avecatlón, això sí que estava confirmat. No sabem on va parar encara. Matei Mogoric. Sí, però potser jo crec que renovarà, no? Jo també ho crec, però... Jo si fos barany per tenir qui tinc ja em quedo molt gori. Richard Carapaz, que sí que ha portat un parell d'anys de baixada, però és un corredor que et pot assegurar. No té equip, no té contacte. No té equip a dia d'avui. Sí, va caure, però diu que està bé, eh? Sí, però anava a fer top 10 també, sí, sí. Llàstima. Són noms, o sigui, Carapaz, si el vols que es quedi, ja el podries deixar clar davant dels mitjans de que seguirà una temporada més. Sí, sí, sí. Són coses curioses que no sé si és que estan negociant amb equips o és que l'equip no té classe a renovar-lo i està esperant el desembre, si no aconsegueix un altre, doncs et renovo tu. Però, bueno, són corredors en pedigrí que veure's a finals d'octubre, encara sense futur definit, bueno, crida l'atenció. Jo suposo que molts d'ells ja ho deuen tenir clar, i que senzillament deu faltar l'anunci oficial, o potser alguns equips han triat una manera d'explicar-ho diferent, estarà mateix, que em falta veure com resolen les coses, potser és que volen fer-ho d'una... S'ha inventat un xou mediàtic al seu país. Estan a l'espera d'algun patrocinador que entri amb més calés, llavors tenen algun forat pendent de fer una bomba, no sé... Bé, estarem pendents, estigueu molt pendents del ciclisme aquesta setmana a la Xina, que és el que millor passa, també algunes semiclàssiques italianes per acabar a Veneto. Nosaltres ens ho hem passat molt bé parlem de Llombardia amb tots vosaltres i us esperem dilluns que ve aquí amb el Lluís Ares, amb el director que torna per fer balans de la temporada ciclista a la Tapa Reina, a Ràdio Molins de Rei. Que vagi molt bé, bona setmana. Adéu, adéu. La radio nostra, radio mulia.