Europeus, Paula Blasi i prèvia Llombardia-Paris Tours

Fins demà! Què tal? Molt bona nit, estimats i estimades ràdioients de Ràdio Molins de Rei. Avui és dia 6 d'octubre de 2025. Difícil, eh?, dir això de bona nit. Roger Castillo, com estàs? Molt bé. Boníssima nit. Després de dinar. Sí, perquè venim de dinar. Venim de dinar, sí. Però passa el temps volant amb vosaltres. És increïble. Sergi, com estàs? Molt bé. La panxa plena, eh? És un secret. Quin joc de paraules. Saps què passa? El Sergi ha demanat paella, o arròs en secret, i no me l'ha deixat tastar. T'he deixat una mica de sucarrat i de... Només bon. Quatre grans d'arròs, però ja t'has fotut un peix bullit. S'ha fotut una paella. S'ha fotut una paella el Sergi, el Marc. I tu també, el que passa és que ells dos han compartit. Sí, home, últimament menjo bastant. Doncs ells s'han fotut una paella de secret i xampinyons, eh? I han dit, en voleu els altres? Sí, si ho han dit una volta, s'han aixecat pel moment aquest. No han deixat res de la paella. I després el Sergi, per cada vegada, s'ha menjat un iogurt natural, com dient, mira que san ho soc. Això va per l'estómac, per la flora intestinal. I una dona, eh? Què has fet de pòstres, tu? Jo, Torrija. Perquè Sergi iogur, jo, Síndria, i tu vas anar de Torrija, eh? Torrija. Jo he anat de menys a més. De menys a més. T'has reservat pel pòstre, eh? Sí, sí, Torrija. T'he de dir que jo la faig més bona, la Torrija, eh? Està bé fer un programa culinari a la nit, això no es porta tant. Després de dinar sí, però a la nit no... A la nit no es menja massa. La gent no menja torrijas. Hi hauria molt més morts a Catalunya. És el que recomana l'OMS, menjar torrijas abans d'anar a dormir. Marc, que a tu no t'he saludat, no? No, no, ara. Què tal, tio? Ara entro. Bé, bé, bé. Jo trobo que sí, trobo que sí. Hem fet un cap de setmana xulo. Hem fet també activitats ciclistes el cap de setmana. Així que molt bé, molt bé. I eres a les activitats ciclistes? Sí, sí, sí. Sí que és una mica tafaner, i pregunteu bé. Ah, amb la tafanera. He tirat aquí el ganxo. No, sí, vam... Vam fer una cosa, que tots els crèdits per Castellbisbal, perquè és una cosa que s'han inventat ells i ho fan molt xulo per festa major, que és la cursa dels cargols, amb bicicleta, que es guanya a l'últim carril. Això és xulíssim. I va ser molt xulo. I difícil, no? Difícil. Jo ho vaig participar i molt difícil. I ho fan encara en aquell carrer que té dues alçades i a la part de dalt hi ha gent animant, que allò és un anfiteatre. Sí, a Castellbisbal sí, a Terrassa no, perquè no tenim un carrer en aquestes condicions. Que ho hem muntat a Terrassa a la tafanera. A Terrassa, a Terrassa ho hem muntat. Ah, pensava que havíem anat com a la tafanera. Que han replicat la idea i l'han portat a Terrassa i a Terrassa. Potser no m'he explicat bé. En tot cas, hem fet això. I ja està, ja sent molt divertit. Vale, vale. Qui va guanyar, tu? Ah, no, no. Va guanyar un esportista d'elit, de fet, Bru Bozón, que és alpinista. Com es diu? Un crac, Bru. Un crac, Bru. Bru Bozón. Bru, com es deia Bru. Seu la cançó? Es deia Bru... No els veu? Jo no tinc el... Doncs tothom, els oients que la sàpiguen, hauran gaudit d'un moment de nostàlgia. No sé què és Brubusson i... Fico els espel·lo de nom i bujom de cognom, és un alpinestat. És un crac, eh? Ara fora conyes, aquest nano... Sí, sí, i els pares són uns catxondos de ficar-li... Brubusson. No? Busom. O Busom. El Busom no el va triar. No, no, clar, però llavors... Tu ho recordes, no?, quan neixes que ja has de fer... Sí, però, clar, ells saben que es dirà... Com es diu el cognom? Busom. Busom. No sé, hi ha altres noms. Estic content que siguem parlant d'Abru Busom en un programa de ciclisme. Ell és un alpinista reconegut. Sí? Sí, sí. El millor del país. Sí o no? El referent. Molt bé, doncs Bru, endavant. Tenim l'Eli Arjona a les vies de sol de Ràdio Molins de Rei. Vosaltres esteu escoltant des de l'Escala, on heu fet una festa de l'Anxova i no ens heu convidat. Ja fa uns dies. Ja fa uns dies. Gràcies a la gent de l'Escala per no convidar-nos. L'any que ve espero que no s'ho passi. I començarem el programa amb una reflexió, perquè avui serà un programa de molta reflexió. Si hi ha reflexió, hi ha música de reflexió. Ah, cert. Jo crec que les coses es fan ben fetes. Si ja pot entrar quan vulgui la música... T'esperaves aquesta música? Reflexionant tu, sí. Sí, oi? A mi em quadra. Jo només faré una reflexió avorrida. No cal d'anar més lluny. Aquest cap de setmana s'ha celebrat la bicicletada popular Miquel Tort i Joan. Això està molt bé. El que no està tan bé és el que em va passar a mi, amics i amics. Heu de pensar que sempre és important, si tens un objectiu, intentar assolir-lo, no? No sigueu d'aquella gent que renuncia mig camí. Jo vaig seguir la tònica de seguir l'objectiu fins a assolir-lo i, per tant, aquest diumenge ja estava compromès amb la família a participar de la bicicletada. Vam arribar, acaben dos minutets per començar com cada any, havia de recollir els dorsals. No, perquè havia de recollir els dorsals. Sempre acabo fent tard mentre intento posar el dorsal a la bici, que no ho acabo de fer bé. En aquest cas, ho vaig aconseguir, vaig anar superràpid, érem quatre, tots els de la família. De fet, el petit vam descobrir donar la bicicletada, perquè vam acabar últims, que això no és el problema, de la bicicletada, aquest no és el problema, que necessitava una bici nova, perquè, pobre, va fer més gasto de cames ell que qualsevol de la bicicletada, i tot i així no podia avançar més, i a la tarda vam sortir amb la bici, i el Sergi ens va veure, i anava perfecte ja, o sigui, bici nova perfecta. canvi de bici. Però això no és rellevant, tot això són... La vida del teu fill no és rellevant. Exacte. L'important és que mentre jo ja acabava de posar els dorsals i estava ajupit, estava ajupit al terra intentant d'això, mentre sentia l'organitzador allà, que teníem un tàndem al davant amb l'alcalde, etcètera, que teníem tota gent per allà situada, que allà sortíem, jo vaig notar que la meva sabata, la meva sabata de ciclisme... Aquesta sabata aquí era guapa. Això és la mena de sabata d'anar amb bici. Va fer croco. I es va obrir. I llavors què va passar? Doncs que jo vaig dir, jo he vingut aquí a complir un objectiu. I vaig fer la bicicletada. No, home, però l'hauries de fer com això. Amb aquest peu. No, però aquest és el que portava. Però res, que se m'ha trencat la sabata. Tu anaves en pla professional i quedes allí com... És que jo després la meva idea era... Va, ara que ja fa moltes setmanes que no estic fent la bici una altra vegada, com em passa sempre, avui aprofito, ja que tinc una estona de bici, doncs... Doncs no, no. La vida em porta per altres... Vols que obrim un crowdfunding d'aquests perquè... Sí, esclaro. Perquè comprin... La portarem al sabater. Això, això, perquè comprin cola. I ja està. Molt bé, molt bé. Que aquesta és una història de superació que t'explica avui. De superació dura, de les més dures que heu sentit últimament, però en final feliç perquè la sabata s'ha arreglarat. Anem a l'emmascarat? Comencem el programa. Anem a l'emmascarat, sí. Anem. Sergi Soler, l'enmascarat és molt més feliç, té moltes besòries, ens porta joia al cor, i ens la portes precisament quan ens dius la resposta correcta a les preguntes fetes, a les pistes donades. Sí, doncs, darrera setmana vam parlar d'un equip del Regne Unit, que el Marc segurament sabrà quin és. És un equip que ell... Mirada perduda, el Marc, eh? Està fent així com dient... Home, a veure. Vaig parlar que havia... Miquel Landa, Elia Viviani, Richie Port, podria haver dit d'altres molt més... Bons. Encara i bons, però vam parlar de l'Sky. Equipàs Que actualment Continua l'estructura Amb el nom d'Ineos Ineos I Grediers I tota l'Energies Per cert, ja ha dit que ja no patoixen més A l'equip francès a partir del 2026 Quan acabi Tindrem dos equips Però que ja té contracte signat Però que després ja els ha avisat Busqueu-vos en temps algú altre Que nosaltres aquí ja tenim altra feina Doncs res, bàsicament això d'aquest equip dels més potents de les darreres... de la darrera dècada, segurament. Molt bé, doncs som-hi amb les pistes per descobrir l'equip d'avui. Vinga, som-hi. Pista 1. El país d'aquest equip és Itàlia. Pista 2. Destaco un any i és el 1998. Pista 2. I pista 3. Tres ciclistes que han format part d'aquest equip al llarg de la seva història. Fabian Cancelara, Fernando Escartín i Gianni Buño. Ja sabeu que si mireu aquest programa per YouTube, que també es pot fer per d'escoltar-nos a Ràdio L'Escala i Ràdio Molins de Rei i a totes les plataformes que vulgueu, doncs tindreu pista visual afegida, que ja sempre ho diem, no cal que la mireu, és només un afegit per a aquells que esteu a YouTube. La resta hauríeu de poder saber amb aquestes tres pistes. S'haurem caradona, que a l'importada fa que ja s'escoltem. Parlem una mica d'actualitat. Sí, el Sergi, de fet, xiua. Ah, fica't el cartellet. Des d'aquí, si surt actualitat a la pantalla... Ja està. Què tenim d'actualitat? Cosetes, no? Bastantes coses. Com, per exemple, tu li has parlat a Paul Magnier. Paul Magnier. A mi em sembla un ciclista que no se n'ha parlat prou. Per què no? Perquè ja porta 14 victòries i està només a una victòria de ser el ciclista francès més llorejat en una sola temporada de la història del ciclisme. Com, com? Com, com? Vols que t'ho repeteixi? Sí, sí, sí. Si arriba a la quinzena victòria, Paul Mangué, abans que acabi aquesta temporada, haurà completat la temporada més exitosa d'un ciclista frances en nombre de victòries, no en qualitat de les victòries. És molt bèstia, això. En porta 14, Arnaud Demart en una temporada amb aconsell 15. Més cerca de diferent nivell. Depèn, no ho sé, no recordo la temporada de mar de les 15. Ho vas dir, eh, Pol Magnier, a inici d'any, això, les coses... Serà l'any de Pol Magnier. Ah, anem a dir, vaig dir això. No, no, no. Faria 14. No. A Reines del Pilot no el vas posar? L'he posat el joc aquell, diria. El joc, oi? En tot cas, tampoc està subint gaire punts, perquè són victòries en proves com aquesta setmana a Croàcia, per exemple, doncs ha guanyat quatre etapes de sis que es disputaven en un escat segon. A la setmana anterior també havia guanyat moltes etapes, però són proves... Hem de menors dins del que és un calendari ciclista que seguim nosaltres. Però vaja, en tot cas, guanyar tan seguit i de fer-ho tan, no sé, portar un últim vesc, diria que portar 9 victòries en 11 etapes o curses disputades, doncs crec que Pol Magnier es mereix un petit espai a l'inici del programa. Una mica la sensació d'Arnaud Elí del primer i segon any, que van guanyar 15 carreres cada any, i que quan ha fet el següent pas... Que ara li costa, li costa potser un pèl arribar a ser ciclista top. Tot i que també està en un nivell de forma... Sí, sí, sí. Dèxi, eh? És un sprinter, eh? Paul Magnier. És un classicoman que serà millor que Tom Bunen segons i flambar. No, no va dir ben bé això, però va dir que li recordava Tom Bunen. Jo ho inflo una miqueta, estem en un pla de barra i què hem de fer? Mò sotiu molt fort, que té aquesta punta velocitat increïble, òbviament. I té bona pinta, és molt jove. I al final... Bueno, estem veient, no? Ara tenim el cas, que ara parlarem de Pol Seixas, tenim el cas de Juan Ayuso, que potser seria un cas ja evolucionat d'això. Quan som molt joves pots esperar-ho tot, però a la vegada no s'esperarà ni a la cosa. Jo no sé, perquè la música i reflexió no sona ara. Sergi Soler ha fet un aforisme, pràcticament, en aquest programa. No serà l'únic. No serà l'únic. Quina reflexió. Això no sé si és promesa o amenaça. Véns amb reflexions, eh, Sergi? Vols fer la primera sobre uns bolets que has anat a buscar aquest cap de setmana? Eli, fica-li música de reflexió al Sergi, que durant el dinar, Sergi, ens has començat a fer una reflexió i t'hem dit, para, para. Mentre menjaves secret. Sí. Que la faràs durant el programa. Em va passar una cosa... És que el següent eren bolets, no? Clar, hi havia allà alguns bolets, no? Llavors m'he inspirat i m'he recordat una cosa, una anècdota que em va passar dissabte. Dissabte estava veient i assistint a l'Ultra Pirineu, a la cursa de trell, que és el més important de Catalunya, que surt des de Bagà i fa la volta al Cadí Moixaró, al Pedra Forca, etcètera. Una matada. Des del Club de l'Atlisme portàvem bastanta gent. Què em va passar? Jo vaig dir, ostres, estaria molta estona a la muntanya, perquè passava un, al cap d'una estona em passava un altre, i dic, què faig tanta estona a la muntanya? Bona pregunta. M'agafo el cistell. M'agafo el cistell. I això que hi havia un tram de temps, un espai de temps que teníem molt de temps, i vaig a buscar bolets, em foto dins del bosc, pam, pam, i de cop i volta començo a tenir gana. Mare meva. Jo, quan tinc gana, em quedo així com en un mode stand-by, saps? I clar, ja no veia els bolets ni res. I vaig dir... Tota la pinta que serà la segona història de superació d'aquest programa d'avui. I vaig dir, calla, calla. Una cosa, que l'altre dia vaig agafar una barreta d'Ètics. Un programa que entenint sempre pel que pugui passar, per si veu un bajón. La tenies allà, eh? La portaves. Sí, duia una a la motxilleta que portaves, justament, perquè l'altre dia la vaig posar. pam, pam, i a partir d'allà vaig començar a veure bolets, bolets, bolets, i ja està, i vaig poder arribar un altre cop a la zona de la carrera, animar els meus atletes, i fins aquí la història en final feliç, gràcies, sobretot això, el xut d'energia, de proteïna, de les barretes d'Ètics. Gràcies. Que quedi clar, perquè això és ràdio... Que quedi clar, perquè això és ràdio, que no són al·lucinògenes, perquè potser sense veure... De moment podem donar idees a ètics perquè potser suplementi els boletaires amb... Ah, una altra idea. Sort que acabes les parades. Que et va salvar. Que et va salvar, perquè m'estava morda. Que era de les blaves? De les blaves, de la proteïna. De la proteïna. No, el xocolata, tal, tremendes. I et van salvar. Molt bé, tío, doncs aquesta història de superació. Quin programa, eh? Aquesta història. Doncs mira, es va evitar els bombers un rescat, en aquest cas. Un rescat, això són molts diners per la Generalitat. I tot això gràcies a ètics. Escolta, hem parlat de Pol Magnier. A Croàcia també ho va fer molt bé el Pau Miquel. El Pau Miquel, sí, que ho ha fet bé, sí, és veritat. Ho ha fet què? Una vegada... Tercer. Tercer en una etapa. Tercer en una etapa. El top 10 en algun altre. Ha estat sempre pel davant. Llàstima que és la victòria que l'únic que va arribar al Pau. Jo diria que... I el Molenar també estava per allà, va fer cinquè en una etapa. Sí, i a la General va fer cinquè al... Quart Joel Nicolau. Quart Joel Nicolau i nove al Molenar. Sí, sí, quart Joel Nicolau a la General, que és el seu millor resultat fins ara. Una carrera que hi havia quatre o cinc equips World Tour, vull dir que aquí mirem el top 10 i està per davant de corredors, vaja, amb nom, força nom, vaja. I victòria de McNulty per segon any consecutiu. Ah, sí, Magnúltia, guanyat. A UAS segueix guanyant, diguéssim, això no canvia. Guanyat Del Toro a Emília, o sigui, ells van fent a la seva. Heu vist Emília? Hem vist trossets i al final, que de fet és una cursa interessant perquè Del Toro, justament, que era el favorit per com venia a totes les curses, semblava, doncs, que allò, no?, típic moviment de Del Toro, que es queda sol, una mica l'estil Pogacar que estem veient. I no va passar això, va passar que Tom Pitcock a l'última pujada va atacar, de fet havia atacat Rudi Molar d'uns metres abans, però quan se'n va Pitcock se'n va sol, si la càmera, tota la presa de càmera és d'ell sol i la resta, doncs mirant-se, vigilant-se, que penses, mira, ja ho he fet, queda un quilòmetre a 200 metres. I no, no, per darrere van tirant una mica, hi ha un moment que el Toro fa un canvi de ritme, atrapa Pitcock i Pitcock fa una cara com de... O una droga. És sensació de dir, veu aquell moment que ja no... O sigui, ja està. I l'altre, clar, l'esprit l'acaba remetant. Però és aquella sensació que estem veient tota la temporada. De pogatxar americà. Sí. A més, amb una cursa que ja havien... Veus les curses d'aquests dies i sempre tenen molta gent. Ahir era Adam Yates, que em sé que era Agostoni, que també guanya. Però hi havia tres més al grup perseguidor. Déu Toro, que es va quedar enrere tranquil·lament. I al final es van com metge a juntar al grup perseguidor. Però que fan una mica el que volen a qualsevol cursa on van. I res, a veure el 2026. Encara queden unes quantes coses que puguin guanyar pel camí, però realment no canviarà el guió. Ara mateix hi ha el Bisma, l'únic equip al nivell de pressupost i de capacitat de UAE. Segurament el que passa és que el Bisma és un equip molt més centrat, única i exclusivament a grans voltes, i clàssiques amb Ben Aerts i tot això. I clar, on no van ells amb l'equip top, doncs UAE fa el que vol. Esperem, pel bé del ciclisme, que amb dos o tres anys un Ineos, un Decathlon, un Red Bull, pugui... pugui llepar-hi una mica l'orella, perquè si no és inclús avorrit segons com, perquè dius que guanyarà un 1, eh? Guanyarà un 1, eh? Molt bé, i retirades, abans d'acabar l'actualitat, retirades? Mira, dues d'importància, diria. Una d'Anna Sant Esteban, que ha plegat el Gran Premi d'Iber, que és una cursa que tenia prou nom, i en canvi miraves la Llesenskins i pensaves... ha fallat alguna cosa de, bueno, hauria estat més xulo poder tenir una llista en el final, però, clar, en el Sant Esteves es retirava a casa, molava, o sigui, va ser un comiat crec que interessant. Ha sigut bonic també tenir l'any de la seva retirada, destacant a la Volta a Catalunya, després d'un temps que no trobava les millors sensacions. Totalment, ha fet un últim molt bon any, jo diria, i a més mola veure que moltes companyes han fet referència a aquesta retirada amb bones paraules, crec que és una persona que era molt estimada dins del grup, i això es nota quan et retires, és un dia especial per notar si això has deixat alguna cosa o no i ella, en tot cas, ha deixat molta empremta. Bueno, juntament amb l'Amavi jo crec que és un referent, és el mateix, perquè porta molts anys i per moltes noies que estan pujant ara és un referent. Totalment. I l'altra, un senyor una mica més gros. Deixem dir abans de passar de cara a en Premi Reiber, perdona, guanya una companya i tercera fa una corredora del massi dàctica. Ah, sí, és veritat. Alice Coutinho. Sí, sí, un pollo del massi. És una francesa d'aquestes que fan olor que els durarà poc també al massi, així que amb un gran diòxim resultat, vaja. El Massi va tenir dues escapades, l'Ea Bosch i la Maria Banyes. I l'altra retirada. I el senyor Gros que deia, Alexander Kristoff. A més és una retirada que té una certa intrahistòria, que és que ell ha anat a l'Anguaki, l'Ancaui. L'Ancaui o l'Ancaui? L'Ancaui. És una illa de Malàisia. I per què has dit Languaki? Perquè ara estàvem intentant recordar les lletres. T'has equivocat. M'he equivocat, clar. Hi ha una B doble pel mig. Tu amb una B doble no t'equivoques? No, però anem a ressaltar que t'has equivocat tu. Quan veig una llengua... No anem a millorar quan jo m'equivoco, sinó... Anem a ressaltar quan s'equivoquen els altres. Mola més Languaki que Languai. Sí, mola més, però s'ha equivocat. Anem a dir, el Roger Castillo s'ha equivocat. Què ha passat a Languai? A Languai? A Languai? Alexander Kristoff, ell buscava les seves dues últimes victories com a professional, perquè en tenia 98 i volia arribar a 100. I el van portar allà, bàsicament, amb un equip que tots els dies d'esprints, perquè tot eren esprints excepte d'un sol dia, el llançaven a ell. De fet, Erlen Willicre, company d'aquí, Podia haver guanyat alguna etapa. Podia. Però el llançava allò escala de tercer i Cristof segon, saps? O sigui, sempre hi havia algú que posava la roda per davant. Qüestió que va tenir una petita caiguda el penúltim dia i ha acabat, doncs, diguéssim, per la porta al darrere, 98 victòries, que era increïble, la gran classicòmen, i li van fer, doncs, un passeig de campió, allò típic que es va aixecar les bicis, però ell ha assegut en una bici d'aquestes de Malàisia. Amb un tuc-tuc, no? Amb un tuc-tuc, que va assegut allà amb un home treballant per ell i tots els ciclistes amb la bici roda que ni el veuen, perquè està més a base. Vaja, carac. ja parlarem hauríem de trucar se sentirà soroll de nens té 4 o 5 crius té una manada de crius a casa és bèstia també això 38 anys té aquest home A veure, és del 87, jo diria. 38, sí. Doncs parlarem més extensament d'aquest tio quan acabi la temporada i fem balanç de les retirades, perquè té un palmarès espectacular. Sí, sí, totalment. I abans d'acabar el tema actualitats, ja hi ha el vídeo de la penia escalada, el teniu a Instagram. Està a Instagram? Espectacular. O sigui, un vídeo resum de Peni Escalada, que és com un videoclip. Dos minuts. Videoclip. Sí. Videoclip. Amb una cançó que ens han fet els tiets... Els vam demanar... La van avançar uns quants dies, uns mesos, això. Sí. Però al final, ara ja se sap per què la van fer. Sí, sí, per nosaltres. Una cançó que es diu? Tàndem. Tàndem. I què posem mentre diem tàndem? Precisament dos tàndems que van participar a l'Aven Escalada. Queda impecable. És una edició de vídeo que entrarà segurament als Premis Gaudí 2026. I no ho diguin conya, perquè crec que està realment bé. Jo et felicito, Lluís. Jo m'he equivocat, i en canvi el teu encert jo avui te'l valoraré com cal, amb un aplaudiment. Gràcies. Molt bé, Lluís. No, no, vídeo increïble, de bo, dos minuts trenta, que us faran gaudir, i l'any que ve segurament veureu aquest vídeo i direu, ah, jo no sabia si venir, no acabo d'entendre. Vindreu, si veieu el vídeo, veniu a la Pena Escalada 2026. Escolteu, tenim una trucada molt especial, molt especial. L'Eliens tira una sintonia a qualsevol i aneu a parlar amb aquesta persona? Vinga, som-hi. Atenció, perquè tenim al telèfon la medalla d'or del Campionat d'Europa, la medalla de bronza del darrer Mundial en ruta i filla predilecta de l'etapa reina, Paula Blasi! Paula! Paula! Com estàs? Doncs amb aquesta presentació, molt feliç. Nosaltres sí que estem feliços, tia. Ens fas molt feliç, eh, tia? O sigui, és que cada 3-4 dies tenim una bona notícia teva. Bueno, això és la vida, no? Ara què? Ara ja tranquil·la, o què? Fui sentir que el que tinc la setmana que ve em vaig a Mundios de Gravel. Què diu? Però i això, quan t'ha sortit? No, no, durant la fora de temporada vaig dir començo l'off season. I vaig dir, bueno, va, portava dues setmanes paixant al Mundial de Grave i vaig dir, bueno, faig el Mundial de Grave, va. Però me'l prendré una mica més tranquil·let. Sí, bueno, segur, segur. Tu segur que t'obres molt tranquil·la, sí. La intenció és aquesta. On és el Mundial? A Holanda, si no em confongo. És que encara no sé anar al circuit. Vull dir, va ser així la decisió ràpida. I quan hi vas? dijous. Molt bé. Dijous allà, entrenar una mica i el diumenge la medalla d'oro i cap a casa. No, no, jo Gravel, mentre arribi sense la meta, jo ja puc firmar. Has conegut Gravel? Aquest any. A Girona. Bé, vaig fer la traca. Com va anar? Bé, per fer la primera carrera i clar, és que vaig anar també a fer la de 200 quilòmetres, qui m'obliga a fer això? Ningú. Però bé, hòstia, vaig Crec que vaig acabar dins del top 5. Efectivament. Home, sigui com sigui, serà una altra experiència superxula, tio, aquest cap de setmana. Sí, no, no, jo vaig veure que és un mundial de gravel, com és l'ambient, i al final a mi això, el que em mola és competir, i a mi jo dic, porfa, quan acabi la temporada no m'obligo a fer una setmana sense bici, perquè a mi això és un càstig. No és la victòria que tu tinc de tot l'any entrenant, per fin tinc una setmana sense bici, no, no, m'hi vaig Molt bé, molt bé. Clar, i ara, al final de temporada, o sigui, després del Mundial de Gravel, moltes altres coses, o no? Ah, potser vam quedar ciclocross. Ho anava a dir, ho anava a dir. Clar, començar la temporada ciclocross, bueno, ja ho veurem. Però, ja et dic, tot, sense fer una preparació específica, més que res, ara, per tant, una mica la carbonilla els quarts de setmanes i poc més. Molt bé, que guai. Escolta, aquestes darreres setmanes que ens has fet gaudir tant de la teva competició, tant al Mundial com als Europeus, jo destaco molt, ho hem parlat, destaco molt que com has sabut donar-li la volta al CAP després que les cronos, que sempre són abans que les proves en ruta, no t'hagin anat com tu esperaves, que no vol dir que t'hagin anat malament, sinó que no t'han anat com tu esperaves, i després a la ruta has donat la volta a la truita. Sí, o sigui, sobretot per mi va ser el Mundial com el punt d'inflexió, perquè jo la crono la portava amb molt amor, i portava ja sí que tot l'any amb un objectiu bastant fort anar aquí a la crona del Mundial, i ja et dic, va ser... Més que res, no vaig estar trista pel resultat, perquè al final s'hi guanyen perquè la gent està més forta. Jo sabia que la meva... El que havia fet jo no era jo. No em trobava bé aquell dia. Jo arribo a Meta i li dic a les seleccionadores que és la primera vegada que jo, en carrera, no només em vull baixar la bici, és que portava 5 minuts i us ho dic. Vaig buscar una valla que estigués oberta per sortir al circuit i anir-me'n. Però després estava allà i dic, bueno, més que res també pel respecte que t'han triat a tu i estàs corrent en només hi ha un lloc i estàs tu corrent llavors. respecte a la selecció i a la roba que he portat, arriba a meta. Però sí, sí, va ser com un... Uau, vale, bueno. Intenta confiar que al final les hores estan posades. Llavors, un dia o altre ha de sortir. Sobretot va ser el primer parcial, no? Jo anava seguint i vaig veure el primer parcial que no va sortir massa bé, però després dels tres parcials que... O sigui, dels altres dos, anaves amb temps bons. Sí, o sigui, bons, relativament. Jo no em vaig fixar, ja dic, tant en els temps, sinó amb els bats i la potència que estava movent, que és que era brutal, però a molta gent li va passar, ningú sap ben bé per quina raó, perquè altura, o sigui, sí, estàvem a 1.500, però no és una altura molt alta. I al final jo també he viscut una mica alt, llavors. No sé si era la qualitat de l'aire, aquest país, que jo què sé, costa més una mica el respirar, però moltíssima gent anàvem simplement buits jo, els bats que vaig moure a la crona és que parlaven no entre no. que són els meus bats, eren entre zona 2 alta i zona 3. I clar, quan a Corona o baixis aquests bats, dius, va, és que hi ha algú que no... Però ja et dic, jo anava al 200% a pulsacions pels cels i no baixaven les pulsacions i, bueno... Correr. I després, dos o tres dies després, corres la crono mixta, que va bastant bé, i el dia següent... I el dia següent, no?, de la crono mixta. Sí, sí, sí. O sigui, va ser la crono individual, un dia de descans, la crono mixta i el dia següent la ruta. O sigui, va ser una mica... La crono va servir per cremar la carbonilla, perquè després vas demostrar les altres dues proves, no?, o què? No, no, sí, sí. I a mi també et dic... Em va ajudar a aixecar molt el cap quan vaig fer la crono mixta junt amb la Mireia, que al final, per mi la Mireia és un referèndum, la crono, i simplement el poder arribar a meta amb ella ja va ser com una pujada sense, va, estar recuperant. Molt bé, i explica'm una mica la prova en ruta, perquè aquí vam destacar sobretot la mentalitat de no anar a buscar la medalla, sinó anar a guanyar. Sí, sí, sí. Bueno, jo et dic, primer, la ruta, el meu plantejament era, ves a intentar recuperar sensacions. Després de la crono que havia fet, jo anava amb molt poca confiança, perquè al final una hòstia tan forta, de quan vas a buscar un podi i acabes fent la 12 i arrossegant-te, era com un, bueno, torna a tocar els pors de terra, agafa aire i ves a córrer amb el cap, potser les cames estan, potser no estan, però si no estan, és igual, tu córrer amb el cap. I si vas intel·ligent. Llavors sí que les sis primeres voltes el meu fet era aguanta, aguanta, aguanta, no gastis res. I ja quan vaig veure que la gent s'anava quedant, quedàvem un grup molt reduït, vaig dir, vale, crec que estàs tornant a ser tu, ves a pensar ara un altre cop en gran, recupera la teva ambició, ves a buscar les medallanes i ves a buscar l'hon. Hòstia, el mur de qui galgui per la terra no semblava tan bé, però com s'enganxava la roda ja. M'agrada molt el que has dit perquè vaig mirar-me tota la cursa sencera, i això que dius d'anar guardant, tens tota la raó, perquè realment s'han de sempre protegida, amagada, dins de la resta, però hi ha un moment que jo dic, mira, la Paula ja no pot més, perquè ja fas una primera prova d'atac, a veure com estan les altres, i a partir d'aquell moment, o sigui, ho dones tot. Les últimes dues voltes o tres, és increïble, és increïble el gasto que vas fent en tot moment, però sempre ben pensat, sempre amb bona intenció. Jo crec que van ser moviments boníssims, la veritat. Sí, sí, sí, i bueno, sí, per exemple, el que tu dius, doncs hi havia una fuga de 3 i jo vaig intentant lliçar, perquè no puguem, és molt bo, l'únic que per darrere el van tancar, però sí, sí, allà, jo sempre vaig dir, el mandrador em coneix molt, quan se'm veu moure amb bord per davant vol dir que ja estic bé, ja que torno a ser la paula de sempre, perquè les cames les tenia i el cap tornava a funcionar bé i dir, vinga, va, anem a per tot, i al final els equis m'han fet una mica d'espectacle, no també, doncs, a mi m'agrada més, doncs, jugar, arriscar-ho tot, I al final, quan ataca la Chaboco, que ja et dues a davant, t'enganxes allà a la roda i dius, aquesta li robo la cartera. les tenia totes, més que res, de no tan amb ella, sinó si agafaria mala francesa o no. Perquè això, per una vegada, jo vaig dir, jo no tanco aquest forat. Perquè ja ho he fet moltes vegades, a tancar el forat per a algú que l'he portat a meta i m'ha davantat al final. No, si no es tancar el forat, lluitarem pel quart lloc. Si algú vol tancar, s'estarà eliminant ella. Però, buah, jo ho veieu molt just, jo sabia que era el xabo que llavors la podria passar perquè això va tancar un forat molt gran. No sé si pilla mala francesa, eh? Va estar bastant just. I sobre l'europeu, explica'm una mica... No l'hem vist, l'europeu, no l'hem vist. Vam veure només les fotos de tu arribant a Meta, que se't veu disfrutant l'arribada a Meta, perquè tens l'espai per disfrutar-ho. Explica'm una mica com és l'experiència de ser la millor ciclista d'Europa. Primer, és una pena, perquè ja és una carrera molt maca, però crec que és la carrera que més intel·ligent he corregut I vaig assegurar-me l'or, no tant per cames, que al final les que quedàvem totes jo crec que anàvem igual, sinó per això, per ser una mica més pilla. I bàsicament el circuit era això, eren voltes amb un port molt llarg al mig, però es va decidir tot si el port llarg, que eren vuit quilòmetres, que sí que es va fer una mica selecció de les que estaríem viutant per davant, i vam quedar dotze o tretze. i hi havia dues escapades per davant, una alemana i una francesa. I, buah, fins l'última volta, arribem a l'última volta i s'ha deia una alemana sola a un minut i mig. Clar, tothom fins i tot anava per perdut, però jo sabia que si la francesa que anava a la fuga es quedava, llavors teníem tres franceses al grup, per tant, anaven a tancar el hueco. I res, va quedar la francesa, van començar a tancar, i l'últim repetit, que jo sabia que seria el decisiu, que era quilòmetre i mig, no sé si al 10% o... Bueno, en Poitxel també es va escapar. Sí. Doncs allà, res, va ser el moviment de... van posar ritme entre la francesa i la italiana i ens vam anar a les 4 que vam arribar, doncs, entre les 4 primeres. Arribem a dalt, ens tirem cavall i això, queden 3 quilòmetres i mig i jo començo a pensar, uf, som 4... Hi ha tres medalles. Jo confio en el meu sprint, però és que un sprint... Bé, després veiem l'esprint d'Ector Albert, que quasi es cau perquè et pot saltar la cadena, et pot saltar la cala, et pots col·locar... Bé, com passa a mi distració? És que no m'agrada jugar-me de tant. I res, doncs va ser... Estàvem tirant entre les quatre i jo em vaig posar ja a Navarro de Chaboco, de la italiana, que sabia que era l'esprint que estava més, i just en un moment jo anava última i va endavant a relleu la que anava primera i la segona no passa. I és això que comença a parar la velocitat del grup I entre les tres per davanar començo a mirar i jo m'obro i ataco, a falta de dos quilòmetres i mig. I vaig atacar molt, molt, molt fort i dic, si en cinc segons no tinc ningú a roda, probablement arribi, perquè després es començaran a mirar. I sí, sí, doncs no van tancar algú curat perquè es van començar a mirar i ja està. Vaig dir, fes-te nova en Bleu Tent com el Mundial de no sé quin any. És la millor, Paula. Amb les pulsacions tan altes i això, pensar totes aquestes coses, tenir clarament... O sigui, tenir la ment clara... Tenia la capacitat de, tàcticament, fer la lectura correcta. Quan portes 18 mesos corrent en bici, és increïble. Davant de gent que porta tota la vida preparant-se per moments com aquest. És increïble, Paula. Merci, merci. Jo també, això sí que estic molt preocupada, també. S'ha d'agrair que, per exemple, jo tinc un... un mig entrenador amic que és molt friki i sempre avança carreres, és com que intentem plantejar sobre la taula tots els possibles escenaris que puc durar-me a carrera. I això també et fa tenir la ment molt clara de... És com un examen, no? T'estudies totes les preguntes i ja està. Doncs... Doncs mira, ja parlaré amb ell i potser també em presento el Mundial. Doncs mira... Escolta, dues últimes coses ja per deixar-te perquè el que volem sobretot és que algun dia vinguis aquí, ens portis els mallots i les medalles i ens les ensenyis, tia. Ho he de fer, totalment. Algún dia ja ho trobarem, va, abans de final d'any, si tens temps. La pregunta és... Bé, no és una pregunta, és una foto que he vist a xarxes que m'ha emocionat, que són els teus avis, cadascú amb una medalla. Sí, la veritat que... Em toca la fiure, eh? És que jo també em vaig emocionar quan vaig veure la foto i vaig dir, hòstia, que xula, tio. Sí, tio, o sigui, jo... sobretot aquests dies m'he adonat que les madres estan molt bé, però si a veure la teva família orgullosa de tu, buah, és que no té preu. Llavors, no sé, és una foto que ja et dic, la tinc sentit tot ja em presa a casa, perquè sí, sí, sí, és que a veure els meus avis, vamos, ma mare i meus avis ho són tot, no, doncs, veure'ls així de feliços, i ja et dic, és que quan va acabar la carrera a l'Europa, els vas trucar, els estaven plorant, i mira que no miren les carreres perquè ho passen malament, però se la van mirar, i se n'estaven plorant. I veure'ls així emocionats, a mi, és una cosa que em dona molt orgull, veure que les coses estan anant bé. Llavors, bueno, per mi és molt especial. Que guai. Jo crec que és una foto que vas emocionar a molta gent i va ser una foto molt bonica i molts l'hem compartit. I ja està, no? Ja està, ja està. Paula, no et molestem més que el diumenge Templo Mundial. Dissabte, dissabte tens un bon dia. Dissabte. Doncs això, Paula, que moltíssimes gràcies per atendre'ns i que gràcies per fer-nos-ho passar també. Sí, sí. Intentaré ser-ho fent durant molts anys. Guanyis o no, és increïble veure-te en acció. Molt divertit. Va, una abraçada molt forta. Una abraçada. Vinga, que vagi bé. Adéu. Espectacular. És molt divertit, com explica les coses. Sí. És que fa una naturalitat que ho veus. Perquè ho viu així. I, hòstia, quan contàgia molt, com a aficionat de l'esport, escoltar un esportista, sigui de l'àmbit que sigui, explicar les seves gestes d'aquesta manera et fa entrar molt més i agafar molt més vincle amb la persona esportista, diguéssim. Sí, perquè no es queda ni neutra ni posa més pac a formatge, o sigui, ella ho ha viscut així, ho transmet, ho explica, serà una cosa més bona, més dolenta, etcètera, però clar, si a sobre més les coses li van bé i guanyen tantes coses o tants resultats bons, doncs molt millor encara. Em fotrà il·lusió que vingui, eh? És una de les esportistes catalanes més importants que tenim. Ja ha estat aquí el programa, tenim l'opció de conèixer-la, de parlar amb ella, és un esport que ens agrada molt. I sobretot això, una ciclista que no ens oblidem, com ha dit el Roger abans, que porta 18 mesos fent ciclisme, que està aprenent encara, perquè realment tothom que ha fet esport i tots els que ens agrada l'esport sabem que això requereix un temps d'aprenentatge. Ho ha demostrat a l'Europeu, tal com ens ha dit ella, que està aprenent i que està, ja es va veure, aquests moviments tàctics que tot això també amb anys d'experiència s'agafen i després té la base, té el potencial i ara acaba d'afinar i acaba de conèixer-se ella mateixa per... per, com ens ha dit també, per molts anys, doncs, poder-nos fer gaudir, i que n'estem convençuts, és una sort. Per una de les Icairol. Sempre li diuen a les... M'agrada molt quan hi ha el comentarista de qualsevol país, Cairol. Però és que això és una cosa... Els ciclistes i les ciclistes de l'estat espanyol, o que competicen sota bandera espanyola, sempre llegeixen els dos. Sí, sí, sempre. Si facin el colegiado... Cosa que... D'Odeni Banyer. Em sembla bé, perquè he vist també com se li dóna cert valor al cognom, però només es fa, no es fa amb la resta de països. És curiós. No, no, saps el que és curiós? Que a les bars d'en Saire, aquí a Molins, balla la filla del Roger i la filla de l'Eli, també. I a la de l'Eli només li piquen el primer cognom. A l'Eli i a totes. A totes, a tothom. Menys a l'el Roger, que li piquen els dos. Aquí hi ha hagut alguna... No, no. És que jo encara... I a més, encara és més greu el tema, encara és més greu el tema perquè el Roger, els fills del Roger no tenen el primer cognom del pare i el segon de la mare, sinó al revés. És el del Roger, el que es diu. És lamentable. Aquí hi ha hagut una... Aquesta és la filla del Castillo. Aquesta és la filla del Castillo. Seguim, no sé, en què seguim? Els europeus, no? Podríem estar amb europeus. Sí, és veritat. Perquè hem parlat del sub-23 femení. Clar, hi ha hagut europeus i heu guanyat el Pogatxar, no? Em sembla que sí. Per sorpresa de ningú. Sí, sí. Em sembla que hem reviscut el Mundial d'una forma diferent, però, clar, el podi és Pogatxar, Ebenepul i un altre. Potser l'altre és el que ens dona una mica més d'això que vull. Sí. Voleu parlar alguna cosa de Pogatxar i d'Ebenepul? no especialment. És que ja ho vam parlar la setmana passada. És el mateix dinàmic, ataca 75 quilòmetres, l'altre veus que no pot seguir, es fa un bon grupet perseguidor, MNPUL, evidentment, el moment de la cursa és molt superior al grupet perseguidor, per tant, tirant davant sol, i hi ha una persecució 1 a 1, però que estan a un minut de diferència, i quan estan a un minut de diferència, l'Alicien es perd. Si aconseguís aquesta persecució, estigués a 20, 25, 30 segons, les curses serien molt emocionants. Com que no hem arribat a aquest punt... doncs Pogatxar gestiona l'avantatge tota l'estona. Jo voldria dir, no pretenc obrir cap debat de Pogatxar, que ja n'hem tingut, i sobre tot el que hem dit. Ui, però potser jo per reflexió. Jo vaig escoltar ahir en algun informatiu, crec que d'aquests informatius que normalment no posen ciclisme, per tant, de fet crec que era TV3, que va sortir notícia important a l'europeu, que em va sobtar, En tot cas, deien, la millor temporada de Pogacar, Mundial i Europeu. Jo vaig pensar, ostres, que l'any passat va guanyar Mundial i Olimpiades, més enllà del Tour, que les ha guanyat les dues. No, Pogacar no. Va guanyar el Gido, va guanyar el Tour. Ah, clar, ostres, jo estava pensant. En tot cas, vaig pensar, segur que ha sigut la millor temporada, perquè jo recordo... No sé si el 24 també dir... Hosti, ha fet una gran temporada Pogatxar. De moment Pogatxar té millor temporada el 24 que el 25. Diria que encara que guanyi Lombardia es queda així. Que ho van fer per punts, us i no sé què i tal. Si cau ell... amb tots. És que no s'ha vist ara. L'any passat, l'any passat Pogatxal va guanyar Giro i sobretot va guanyar Volta. De la seva manera, eh? Ara Marc. T'hem posat l'herbe. Pogatxal va guanyar Giro i Volta, que aquest any... Jo crec que la diferència és que ha guanyat, què? Flandes i Mundial? No, aquest any. No, Flandes i Europeu. Jo que volia parlar un moment d'això. Espera, espera. Espera, espera. Posa música de reflexió. El Sergi farà una reflexió... Un moment, ara baixa un moment el to. Fals ullets. Fals ullets. El Sergi Soleimaza farà una reflexió sobre... No t'interessava, no, Eli? Ara el Sergi Soleimaza farà una reflexió sobre Tadej Pogacar i l'esport. Efectivament, amics... No és un SMR, aquest, com vas dir. Estem a quals, doncs, oli. Potser sí que ho podria fer així. No, el Mar ha avançat ara. És la millor temporada del Pogatxer, de la seva història. L'hem passat ja ben destacada, això, va guanyar moltíssimes coses. Aquest any n'ha guanyat moltíssimes, també. No sé què és millor. Hi ha una cosa destacable que pot aconseguir aquesta setmana mateix, que és... guanyar l'Ombardia o fer podi a l'Ombardia, que sembla una cosa que és claríssima que passarà, i haurà fet podi als 5 monuments en un mateix any, guanyant anar 3, segurament, si guanyar l'Ombardia, com pot passar fàcilment. A part d'Estrade Bianche i a part de guanyar fletxa balona, també. Mundial Europeu, Tour de França, Dauphiné... Montreal. Montreal, UAE... Bé, és inacabable, no? És la millor temporada de la història, probablement aquesta, potser sí, i juntament amb l'altra estem parlant d'un esportista que ja, a nivell de la història de l'esport, segurament ha estat dins del top que podem anomenar, ho comptem amb el mail de la mà, de millors esportistes de la història. I més... Tenir en compte que l'evolució de l'esport en els darrers anys, sobretot, en alguns abans, en altres en aquests darrers 15-20 anys, ha evolucionat molt. La tecnologia, la investigació ha fet que l'esport evolucioni moltíssim i el cas del ciclisme és un d'ells. Crec que actualment és més difícil destacar En els esports, que fa temps, perquè tothom o la majoria dels professionals sostenen l'opció de tenir molta tecnologia, molta informació al seu abast, moltes dades, molt de feedback. Per tant, estar molt professionalitzat l'esport i destacar avui en dia és molt difícil. I ell ho fa. Ho fa com el que més ara mateix. Segurament, juntament, potser amb en doplantis, podríem ser... Són els dos millors esportistes de la història en categoria masculina, eh? Què passa? Que... Hi ha una cosa, quan veiem ara el Mundial, o és igual, amb l'Estrade o amb l'Europeu, que s'escapa a 70 i escapa o 100 quilòmetres. Passa a una altra cosa. Quan un altre esportista destaca molt en un esport, o en la majoria dels esports, tot i destacar molt, imagineu-vos, Leo Messi, destaca, però està cos a cos amb els seus rivals. En el seu cas, vull dir, aquí què passa, no?, el cas de Leo Messi o Michael Jordan al seu moment. Doncs que sempre hi ha aquesta incertesa, sempre hi ha la... Vull dir que s'ho ha d'anar currant en tot moment i ser més hàbil i més llest en tot moment. Vull dir que hi ha una connexió i això et fa que encara estiguis més atent a la televisió o si estàs a l'estadi o si estàs on sigui. Què passa amb Pogatxar? És tan superior, però aquesta superioritat no la posa, no fa el cos a cos amb els... Al principi sí, quan s'escapa, però després estàs dues hores i mitja Que és un... Bé, el cos a coses, jo poso uns bats, poso un ritme i l'altre posa un altre. Però no hi ha aquesta interacció. I això fa... Això és un problema, també pel ciclisme. Fa que al final la gent s'avorreixi. Poses la tele i dius, saps, me'n falten dues hores perquè acabi l'europeu. I jo l'he escapat. Jo ho vaig fer l'altre dia, també perquè jugava al Barça, estàvem a casa amb uns pares, però vaig agafar i vaig dir, m'apago, i ja no vaig mirar. O sigui, crea una mica desinterès a aquesta desigualtat tan gran, i sobretot en un esport com aquest, en el qual l'ideal és que hi hagi això, aquest tu a tu, que trobem a faltar últimament bastant, i que en èpoques anteriors... Doncs ja havíem tingut aquest debat, però en époques anteriors potser no havia passat, hi havia més igualtat. Clar, tampoc volem aquella igualtat que ningú ataca, però potser tampoc desitgem aquesta desigualtat en la qual ningú pot revocar aquest atac. Ningú? Segur? Juan Ayuso. Polseixes. Aquí són... Bueno, hem parlat avui en el dinar, no? Ara ja podem trobar la música i reflexió perquè parlem del dinar i el dinar no té pinta de ser cap reflexió. Jo tinc una solució i que no és cap nom de ciclista. Atenció. És que la UCI, a partir de l'any que ve, a cada carrera on corri Pogacar, li posi un llastre de dos quilograms a la bicicleta. D'aquesta manera equiparem el nivell dels corrents. No, però em preguntava, no sé si era el... l'Oriol, el director de la ràdio, no sé qui diu. Al final, clar, és tanta la superioritat que és això que al final deixes de veure la tele. Mira, abans que he colat una fake news, com tu ens encerres, he vist a Montreal perquè va guanyar a McNulty, i no ens estranya, perquè els dies que deixeu guanyar també és victòria de Bogatxer a la fons. Fins i tot el dia que el pot acompanyar algú és el seu equip. Llavors ja no té gaire misteri. Mira, jo precisament aquest any, quan m'ho he passat millor amb Pogatxar, és quan en principi no comença la cursa com a màxim favorit. Quan hi havia l'Anderpool, vaja. París-Rubé. París-Rubé. O Sant Remo. O Sant Remo. On ell no és el primer candidat. Però o Flandes fins i tot. Flandes que... O sigui, guanya ell, però que també tens la incertesa de com dirà la cursa. L'Anderpool el pot guanyar, la Flandes. Sí. El tema era que potser fins quan tindrem poc àxar, és molt jove, 27 anys, pot tenir, i més avui en dia, amb l'alimentació, etcètera, etcètera, poden aguantar molt de temps, però... l'avorriment propi de Pogacar fins quan arribarà. Jo crec que aquest és un element clau. Podem veure també amb un altre megasportista de la història nostra. Com Sagan. No, com és a... Bueno, Sagan no es va avorrir. Sí. No, no, el cas de Kilian Jornet. El cas de Kilian Jornet, per exemple, veiem que ha estat el millor corredor de la història del trail, de l'ultatrail, de les curses de llarga distància, i doncs ara... Podria entrenar i guanyar, segurament, i ser el màxim favorit, però està buscant reptes diferents i altres coses. Li pot passar això a Pogatcha? O li pot passar... Pols eixes. Ostres, molt bé. A veure, parla de polseixes. Moment, moment, que em sembla que vol parlar de polseixes. Només m'agrada molt que sempre diem que hi ha el Francesc proper que arribarà del Tour, que estan bojos. L'equip... Quantes vegades ho han dit, això, eh? L'equip, quina portada porta? Quina portada. I porta el podi dels europeus, que, a més, polseixes és altíssim, perquè és més alt que Pogatxer. Està en un podi inferior i és molt més alt que Benepunt, llavors. És un podi descompensat totalment. I què posa el titular? Posa alguna cosa de Pogatxar? Posa alguna cosa de Benepul? O parla ja de Pol Seixas com ja està aquí, ja ha arribat. Sí? Home, clar. I què diu? La presa és vinculada clarament a la presa. O sigui, es justifica la portada en tant que hi ha Pol Seixas. I això, a mi, francament, m'il·lusiona. Jo he vist una portada a l'equip de fa un any i mig, més o menys, dos anys, com a molt, on sortia Leni Martínez i hi posava l'hereu. Però què havia fet Leni Martínez per dir l'hereu? Mira polseix, és més alt que apogat. No sé si havia fet alguna cosa o no, però l'equip el va ficar emportada. Sí, sí. Mira, d'aquests en portem molts, en fa una mica de por. A veure, jo crec que és increïble que Paul VI estigui en un podi europeu, venint de fer el Mundial Clàfica, que ja va ser destacat. És a dir, crec que realment el nano, tal en el té, és superjove. És que és realment jove, aquest. Pol Seixas. Que té 19? 19 anys. Primer any de professional. És 2006. Sí, sí, sí. És l'edat d'Adrià Periques, que evidentment té una altra carrera, que ja veurem com va, però que és molt prometedora. Però és que mires Pol Seixas, el punt on està... Se s'ha passat una etapa. És a dir, és com hi ha un nivell... És, crec que abans de Seixas, el nivell d'un primer any World Tour rendia així, crec que només Renko Benepul l'havia fet. I és un dels tres millors corredors del món, o dels cinc. No sé, Seixas, d'aquí dos o tres anys... Potser té l'edat de Seixas, ara que està fent aquests resultats. Llavors és com... Potser sí que hi ha tros de ciclistes. El Sergi fa cara de voler parlar. Que... Posaré nom al títol del programa, perquè el Roger, quan posa el llotuf, tal, en francès, l'Elegit és... Es diu... L'Elu. L'Elu? L'Elu. L'Elu. És l'Elu. Que no l'Ulu. No és l'Ulu. o, més aviat, l'Elu. Jo m'he perdut. L'Elu és l'elegit, l'escollit. L'Elu són la galeta, l'Elu. Jo he perdut aquest títol a YouTube i segur que funciona. L'Elu. L'Elu. L'escollit. Paula Blasi, l'Elués. L'Elués. Clar, clar. No, res, que sembla que hi ha un tros de ciclista i ja està. Més enllà que puguin explicar d'ell els francesos cada vegada, cada cursa que el veiem competir contra ja els més grans... Hosti. De debò que te n'adones que sí que hi ha ciclista. Fem la prèvia que tenim dues curses bèsties aquest cap de setmana. Alguna cosa més de l'europeu? No, Ayuso, que va intentar una mica l'estil mundial, diguéssim. Després es va queixar dels seus companys d'escapada i va acabar pitjor aquí. I Mavi Garcia, que va fer Setena. Hi ha gent, per ser el que ens escolta, com el Gambus a YouTube, que et dona la raó amb tu, amb Ayuso, amb el Mundial. Però diu que la meva opinió, que no serveixi de precedent. És una cosa que m'agrada molt. Què diu això? Que no serveixi de precedent. Gambus. Gambus. Que no serveixi de precedent, però t'estimo. I sobre... I sobre l'europeu femení. perdó, que no n'hem parlat, va guanyar Bollering, amb molt bona estratègia, o sigui, molt bona coordinació entre Bollering i Van Der Bregen, que feia de Sacan al darrere. O sigui, tenia un grup de dos, que era Nia Biatoma i Van Der Bregen, i Bollering anava al davant. Doncs Van Der Bregen què va fer? En lloc de jugar cartes estranyes, com han passat allà de la història, L'equip dels Països Baixos va treballar bé. Un al davant, l'altre al darrere, i fent la feina que havia fet. Finalment, Van der Breck em va deixar que en Eviadoma guanyés la plata, no li va disputar l'esprint en una hora que havia 30 quilòmetres sola treballant. Vull dir que... que molt bé. El Marc s'ha intentat en dispeure. Va ficant vídeo, va ficant vídeo. És aquest mòbil? Ens queda un minut i mig. Un minut i mig per fer la prèvia d'un monument. una prèvia d'un monument, que no farem prèvia perquè, com sabeu, a Itàlia normalment no hi ha llistes d'inscrits. Sabem que hi haurà Pogacar, hi haurà Benepul. Em sembla, de moment, que hi ha Yusso? Reviurem el que estem veient europeus i veurem també Mundial. Seixas crec que també hi va, però si voleu estar atents a veure si és capaç o no de disputar un Mundial com... Hi ha un monument com Llombardia, però vaja, és el mateix tipus d'inscrits que estan en forma. El loro que és dissabte. És dissabte perquè diumenge tenim el monument de debò. Perquè diumenge tenim Paris Tours, que és un tros de cursot molt xula. Hòstia. Arnaud Delí vol córrer-la. Però està mig lesionat, llavors no sé si acabarà arribant a temps. I sabeu si corren els Querforma o algun d'aquests? Segur que sí, segur que sigui Paris Tours. Alguna ha de córrer. És un perfil d'equip que li agraden aquestes curses i que dóna joc a l'invitat. A mi no em sona. A mi no em sona. Però ara mateix no tinc elements digitals amb qui comprovar-ho. El teu mòbil, tio? Jo no ho sé buscar. Marc Brustenga ho ha fet molt bé aquesta setmana. Un montón de top 10. Això ja ho dic i ja m'ho deixo fet. I qui quedarà segon a l'Hombardia? Aquí quedarà tercer, no? Ibenepul, en principi, el seguim comptant allà, no? Sí, però, ostres, no les tinc totes que l'ombardia, Ibenepul tinguin tan fàcil per cada segon, eh? Doncs vinga, va, aquí ja quedarà segon. Pitoc. Ibenepul. Ayuso. Jo també dic Ayuso. Molt bé. Carapà. Jo dic carapà. No ho farà. No ho farà. Bueno, que vagi molt bé. Tinc un pollo. Pots parar-pots. Sí, mira, puc dir que si no hi ha podi de U a E a Llombardí, el Lluís es reparava el cabell en honor vostre. Com, com? Que has dit? Bueno, que vagi molt bé. Gaudiu del ciclisme. Gaudiu d'aquesta setmana, que serà molt divertida amb el ciclista i escolteu el programa. I mireu el vídeo que hem fet. Ah, tingués calada, el millor. Que vagi molt bé. Bona setmana. Adéu, adéu. La ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei. Fins demà! La radio nostra, Radio Molinsa Rey.