Escriba del Tao, quarta dimensió i ment/ànima

Hola, molt, bona tarda. Benvinguts al vostre programa Una Finestra Berta del Món. Avui saludarem el Joan, que s'està preparant un cafetonet, no? Sí. Què tal, Joan, com estem? Molt bé, bona tarda. Bueno, esperem que no es plou de aire, eh? Bueno, està plovent, eh? Està caient aigua. Sí, i massa, massa que va plovar. Sí, sí. Salvemos, Albert. Què tal, Albert? ¿Cómo ha ido el viaje hoy? Hola, bueno, hoy he un poquito pasado por agua, pero bien. ¿Dónde te he cogido el agua, a ti? A mí, justo coge la Diego en el... Me paré a echar gasolina y el tiempo pensé, bueno, me salgo ya antes de que se ponga a llover. Y solo coger la llagona me ha pillado toda la lluvia. Y he empapado, claro, la camisa y todo ahí. Bueno. Bueno, has entrado en calor ahora, un poquito aquí en la radio. Sí, hombre, con el cafetito y luego, y más con el programa. Claro que sí. Con eso siempre entras en calor. Luego echarás fuego. Bueno, saludan también a la Gabriela. ¿Qué tal, Gabriela? ¿Cómo estamos? Hola, buena tarda. Mira aquí, rodullada. Sí, sí, sí. Bueno, i també saludem a l'Enric. Què tal, Enric? Com estem? Molt bé, molt bé. Mira, estava mirant aquesta frase. Si ens coneixem a nosaltres mateixos, tot el que més es serà donat gratuïtament. Però si un no es coneix, doncs no. Mira, arriba aquí la... Molt bé. Saludem-nos també a José. Què tal, José? Com estem? Hola, muy buenas tardes. Pues bien, encantado una semana más de estar aquí con todos los presentes y los que están al otro lado para escuchar y aprender, como siempre. Gracias. Molt bé, doncs avui saludarem una nova amiga, una nova amiga que ve des de Cerdanyola i com moltes de nosaltres li ha agafat el temps en pluja, no? I bueno, s'ha arribat però clavada, eh? Les hauràs passat però canutes, com es diu normalment, no? Benvinguda al programa, Mari Àngels. Moltíssimes gràcies, Carles. Maria Àngels, Hernández Galera, no? Maria dels Àngels, Hernández Galera, efectivament. Molt bé, molt bé. L'has passat una mica amb problemes, no?, aquest viatge cap aquí? Doncs efectivament. Autopista a tope, no? Exacte. Molt plena i, bueno, dificultat, com ja sabem, de camions i de més fins a poder arribar. Però jo crec que ens ajuden, ens van retirant alguns i finalment, com dius, podem arribar ni que sigui uns minutets. Has arribat quan tenies que arribar, precisament. Bé, doncs avui parlarem amb la Mari Àngels sobre temes molt interessants, no? Descobrem el que és els ensenyaments de l'esquiva del tau i el que és la teràpia transpersonal, no? Efectivament, la psicoteràpia transpersonal, que és molt antiga però en canvi és poc nomenada. Doncs molt bé, vinga, endavant, música! Fins demà! Molt bé, doncs, mira, Maria Àngels, és un ple que estiguis aquí amb nosaltres, no? Portem una ratxa de programes molt espirituals, no? I aquest de l'escriva del tau ens ha agafat una mica descol·locat, no? Perquè tots hem començat a mirar per internet què és això de l'escriva del tau, no? De on surt, no? Perquè tots pensàvem, bueno, això... el tauisme, no? Però explica-nos tu una mica la història de l'esquiva del tau i com va sorgir que tu et fiquessis en aquest tipus d'ensenyaments, no? Ahà, doncs bé, sí, efectivament. D'entrada, permeteu-me que avanço que el tema de la psicoterapia transpersonal és una psicoterapia que és una integració entre la psicologia occidental i l'oriental. D'aquí t'ho dic perquè després en parlem del tau, del per què, no? Ah, perfecte, com vulguis, eh? Comencem per la... No, ben envinculats, ho faré ràpidament per poder fer. És a dir, jo inicio psicoterapia transpersonal, que ve de Carl Llunk i d'aquest origen, podríem dir, de repesca, per dir-lo d'alguna manera, i m'hi trobo posteriorment amb l'escrivà del tau, que és contemporani, És a dir, si veiem el seu personatge, és una persona que neix l'any 56 i, bueno, malauradament o no, ja veurem si en parlem una miqueta més del tema, va morir el 2023. I dic malauradament... perquè la seva properitat feia que parlessi molt i molt profundament i es notés una saviesa meravellosa amb ell, no?, i amb la seva gran obra que ha deixat, que és La quarta dimensió, i llavors el fet que manqui T'haig de dir que personalment i moltes altres persones que han seguit les seves ensenyances no el trobem a faltar perquè de fet ens ha deixat tot el que ell parlava ens ho ha deixat en els seus llibres. És un missatge, anem a dir, a la humanitat. Per què és l'escriva del Tao? Efectivament, el Tao és una doctrina oriental, una filosofia oriental. Però què li passa a les ensenyances de l'escriva del Tao? Doncs que parla molt de la ciència i la religió, anem a dir, o ciència i espiritualitat, per dir-ho millor. les religions estarien una mica per sota de l'espiritualitat, podríem dir, no? I llavors, sí, efectivament, jo me'l vaig trobar caucísticament, no?, diem causalment, a través d'uns amics i de més, que em van comentar, escolta'm, l'escrivador del Tao és una persona que viu a Toledo, i concretament a Tembleque. A Tembleque, si coneguem una mica el tema de la manxa, està com anant cap a la part de... Bé, deixes Aranjuez i llavors baixes i te'l trobes abans d'arribar a la capital de Toledo, no? Quina és la circumstància que t'hi trobes? Que allà estava, en un terreny determinat, doncs estava fent una escola de saviesa i d'agricultura. Ah, sí? Estava practicant agricultura. Sí, sí, sí. I, a més... Un pallès, un pallès. Jo diria que era versàtil, més que pagès. Ah. No? Perquè era mecànic, doncs era políglota en el sentit de la comunicació amb l'ésser humà, ja no tant dels idiomes. La políglotomia, que en parlem, de vegades és de l'idioma, no? Aquí no. Jo li dic políglota el fet de poder entendre't amb qualsevol... es laó de la humanitat, tant siguin persones senzilles com persones molt elevades o de carrera, de coneixements, anem a dir. Era un home que va fer una professió i llavors es va vincular a l'agricultura? És un home que des que va néixer va tenir una certa, anem a dir... vida de qüestionar-se que estàvem visquent en el seu moment. Ho dic d'aquesta manera, torno a dir, em profunditzarem, perquè de vegades costa una mica desgranar una persona que és senzilla, però alhora molt sàvia, en aquest sentit. Per la qual cosa, ell ja es qüestionava i des dels 18 anys ja era una persona que tenia una branca familiar de... d'avis, que eren constructors i empresaris, i una altra banca que era en Guàrdia Civil. Per la qual cosa s'hi trobava amb dues circumstàncies completament oposades. Una era la del risc, anem a dir-li en el tema empresarial, i l'altra era la del funcionarisme, que d'alguna manera t'ho donen tot. Per la qual ell, ja és de ben jove, va buscant el que és bo, veritable i útil per poder compartir amb la resta de gent, és a dir, per guanyar-se la vida I amb aquesta dicotomia, doncs, crea grups de treball, però en parlem ja de la seva joventut, no? Sí, sí. Crea grups de treball i va veient tot allò que és bo per les persones a les que va entregant el que sigui. És a dir, si un material determinat amb ell no li convencia i observava que no podia ser bo per la gent, senzillament el retirava, no?, del seu entorn. Posteriorment, la seva circumstància està en què s'oblida de renovar, recordeu aquelles absències del servei militar, no? O sigui, no recordo ara el nom. Les pròrrogues? Correcte, les pròrrogues. I llavors li diuen de marxar cap a la part d'Andalusia, a Cádiz, completament, doncs, tenia que fer el servei militar. Ell era contrari, doncs, a les armes i demés, i llavors allà logra, per la seva circumstància, col·locar-se a la infermeria. I llavors la casuística i tot això que us estic relatant està en un dels seus llibres, perquè de fet solament té una trilogia, després ha pogut desenvolupar alguna cosa de la trilogia. Però el diari de l'Escriva és on diu, on relata, i fins i tot amb anuncis de premsa justament d'allà de la part de... d'Andalusia, i llavors va detallant tots aquests perfils que jo, d'alguna manera, agafo a pincellades. La realitat és que no arriba a jurar bandera, ja va ser un dels opositors, també, com se li... Correcte. I llavors, a partir d'aquí, què fa ell quan està en el servei? Doncs parla amb altres companys militars i demés, i llavors obren a la part d'Algeciras, a la part de la playa del Rinconcillo, un restaurant. Un restaurant molt casuístic perquè eren els balnearis de la platja que durant la nit els convertia en restaurant i durant el dia eren balnearis. Amb tot allò el que fa és recicla material i llavors s'ajunten amb diferents, podríem dir, militars o soldats, que cadascun tenia una professió determinada. I Curiosament, arriba a generar un bar-restaurant vegetarià, us estic parlant del 80 aproximadament, i amb la movida del Geziras, o sigui, igual que hem tingut mogudes joves a diferents llocs, al Geziras també va haver-hi la seva moguda, una moguda més social i més de moviment. una mica contrari al propi govern que podria anar, o com a mínim a les actituds que tenia el govern, no el propi govern. Llavors, doncs, reitero, en aquest restaurant es va fer molt famós, us haig de dir que van anar-hi artistes importants nostres, com podia ser Serrat i demés, causísticament, és a dir, no s'ha donat com a massa... Publicitat. Publicitat. La realitat és que ell, durant un període del temps de la Setmana Santa, li volien tancar per diferents coses perquè algú s'ensumava que no acabava d'agradar a la política, que en aquell moment era socialista i estava a la zona dels Egires, i llavors li volen destruir finalment ho logren, el Tao, que era el nom d'aquest restaurant-pizzeria, que era cultural perquè allà podien anar-hi escriptors i anar-hi gent de la cultura de diferents temes i llavors expressar-se, anem a dir. En la meva mirada, reitero que és comprobable en el llibre, amb tota la seva històrica, doncs el van tractar com un terrorista, un terrorista jo diria espiritual, no? És a dir, no és que sigui un terrorista d'aquests que coneixem avui dia, sinó una persona molt empenta que feia tambalejar aquella seguretat que hi havia de certs governs. Era un pacifista. Si li posem etiqueta, sí. Però més que un pacifista que sí... Era una persona que el que pretenia era que cadascun del que li veies reconegués el que té a dintre, és a dir, el que cadascú tenim a dintre, que és amor en quantitat industrial, que diríem, no?, i sobretot sabidoria, saviesa. Llavors... Si volem reconèixer com a pacifistes, sí, però no era tan pacifista en el sentit que era, és a dir, feia batalla a qui generava injustícia. Clar, era una cosa innovava, en el moment era una cosa molt tancat, obria portes. Correcte, correcte. I, a més, o sigui, va crear, a més, reitero, en el seu llibre ho podem veure, un organigrama del que és l'empresa real. L'empresari real... Sempre, depèn de la mirada que tenim, es poden veure circumstàncies alienes o no, però la realitat és que ell considerava que un empresari real era aquell que primer pagava els seus treballadors, després pagava els seus proveïdors, també pagava els impostos que pogués ser, però que l'últim que cobrava sempre era el director. Perquè era l'única manera de poder veure que veritablement la pressa funcionava o no funcionava. Així és, eh? Jo crec que avui dia l'he capgirat. Avui dia primer cobrem els que tenim al mando, no? I després paguem els altres o els enviem que vagin a buscar el riu. O es fa un ere d'aquests. Efectivament. Per això et dic que és com va anar creant les pautes o el recordatori de qui som, d'on venim i cap a on anem. Que aquesta seria la base de l'espiritualitat. I aquesta seria la transpersonalitat, que d'aquí jo la lligo. Perquè la paraula transpersonal com a tal, que ens genera, que ens diu la paraula trans, més enllà. Persona, semàticament, en grec és màscara, Més enllà de la màscara hi ha la consciència. D'aquí el vinculava amb el tema oriental, que tenen més en compte la consciència que no la tenim a Occident. A Occident quasi-casi l'anem perdent. L'utilitzem allò per dir, aviam si dormiràs, aviam si la teva consciència et deixa dormir, en el millor dels casos, no? Però avui dia se m'ocorre que quan ell el que ens diu és, escolta'm, vull dir que tenim consciència i que tenim, a més... ens explica el que és l'electromagnetisme, és a dir, el que és la matèria i el que és l'ànima, que és l'electricitat. L'ànima belluga el cos. Ara ho anirem... Descobrim tot això. Vinga. Vinga. Fins demà! Fins demà! Gràcies. Bueno, pues tornem amb la Mari Àngels, però abans el José ens ha preparat avui una infusió. ¿Qué composición tenemos aquí hoy? Pues mira, hoy, pensando un poquito en el día que tenemos, he hecho una infusión a base de escaramujo, que es el rosal silvestre con un aporte de vitamina C, la farigola, el tomillo, el hinojo, que també viene muy bien, y luego pues tiene un poquito de esencia de anís y miel. Muy bien, pues esa es la combinación. Está muy importante, está muy bien. Sí, yo creo que nos viene bien para este día húmedo. Sí, sí, sí. Avui sortirien tots curats aquí, eh, del que tinguem, eh. Ja va bé, ja va bé. Sí. Perquè amb aquests canvis... Sí, sí, sí, ja ha entrat la tardor i es nota que ha arribat en pluja, no? I bé, Déu n'hi do el que ha plogut en altres comarques d'aquí de... de la vorda de Catalunya, no?, i la Catalunya ja surt, no? Bueno, doncs avui tenim la sort de tindre, ho repeteixo, perquè la Maria Àngela ens ha encertat, o va ser una altra persona que diu... El escriu del Tau és el Tomàs Hernández Muñoz. Com a nom, aquí a la terra, anem a dir-li, va ser Tomàs Hernández Muñoz, de pseudònim a l'Escrivà del Tau, a nivell de la seva obra. És a dir, que una altra persona escrivia? No, no, ell. Ah, i mateix. Ell escrivia. El Manuel és el seu germà petit, que és el seu primer testimoni. Ah. en el seu llibre. Si em permeteu, us diré que jo, aquesta trilogia, que és una gran obra mestra, doncs jo li dic que és com un banquet de noces, i us explicaré per què. Té tres llibres. Un és El devenir en el ahora, que ens explica una mica quina és la circumstància social i cap a on anem, no? Quins són els miracles, quina és la forma de comportar-nos, és a dir, el sentit comú que moltes vegades hem perdut ara, no? Llavors jo això li dic que és una degustació, és un llibre molt petitó. Sí. Estan parlant de tres obres que va escriure el... Qui les va escriure, exactament? Tomás Hernández Muñoz, el Escrivá del Tau. I aquest el volia regalar. Ah, molt bé. El devenir... Aquest, el devenir en el ahora, és el... Desconeixia que podíeu estar... Claves para comprender el final de los tiempos y el comienzo de la nueva era. Això va ser en el 95... És a dir, ell relata el que hem comentat abans de la seva vivència a Cádiz i a partir d'aquí té una sèrie d'experiències però no plasma la seva obra escrita. Fins a l'any 95, aproximadament, que comença amb aquest llibre. Jo amb aquest llibre li dic que és el llibre de la degustació. És a dir, el palpar una mica aquesta vibració de la qual tu parlaves, en el sentit de dir, ui, això ressona amb mi perquè està amb mi. Llavors, què passa avui dia en els banquets de noces? Normalment els novis se'n van a catar, no? A veure allò que poden servir en els convidats, vull dir, quina degustació poden tenir, li posen al restaurant, al camarer. Jo li dic això. La quarta dimensió, amb tots els seus capítols, doncs, que ara en parlarem, si de cas, de quin és el seu contingut i de més, desenvolupa... Amb el paral·lelisme que és aquest, que té el contingut que us deia, que expressava les seves vivències a la mili i de més, doncs aquest seria com el diari de la persona, el diari del xef. pel qual diu per què ha escrit això. Però un diari, a més, unes memòries molt concretes. No parla ben bé de la seva vida, sinó de la relació de les nostres vides amb la societat que estem. Per la qual cosa, la seva obra mestre és una trilogia. Únicament tres. primer, segon i tercer. Després ha fet entrevistes, que a l'Alfredo és qui li ha fet les entrevistes i ha desenvolupat del que deia en el llibre mare, podríem dir, el llibre mater, és la quarta dimensió, que en parla de la voluntat, que en parla de l'ànima, que en parla de l'esprit, que en parla del treball, que en parla de la tercera dimensió. Per això comentàvem que és una barreja entre ciència i espiritualitat. Jo li dic que és una obra simpleja. simple, quan ja l'has traspassat, complexa, perquè la ment no ens deixa traspassar-lo. Tenim una sèrie d'informacions i d'estructures mentals que hem adquirit al llarg de la nostra vida, per l'educació que hem tingut, i llavors costa, si no veiem alguna cosa, creure-ho. I aquí te'n diu, tu creu, què veuràs? Amb aquesta simplicitat. Per la qual cosa... D'alguna manera, ha estat un missatge. Un missatge, per aquests tempos, ho anirem esbrinant. Us haig de dir una cosa, jo, que el coneixo fa vora de 30 anys, per la qual cosa he investigat molt, jo soc una investigadora nata, de tot, però sobretot d'allò que em crida l'atenció i que no li trobo respostes, no? com la majoria ho som. Buscadors. I aquí, de vegades, la vida ens ha posat coses davant, però les hem... vull dir, mirem cap a un altre cantó, no? Llavors, suposo que també ho he fet i no en tenia... Jo, per mi, la vida era una mena de puzle amb diferents peces. Com a tot, crec que no estic descobrint perquè fins i tot els oients i demés així ho veuran o ho viuran. Tenim una sèrie d'experiències, però no sabem on col·locar-les. Llavors, en aquest punt, a mi m'ha ajudat molt a col·locar-les. No tinc totes les peces encara, però m'ha ajudat a col·locar-les, a entendre-les, a comprendre-les. Llavors, reitero, fa vora de 30 anys, i el que sí que és cert és que quan algú em crida l'atenció, la meva actitud és investigar una miqueta més a fons. És a dir, veure si veritablement allò que palpita, doncs més o no. I m'enveïna a conèixer-lo. A partir d'anar a conèixer-ho, i us haig de dir que no sóc ni l'única, hi han hagut multituds molt més superiors a mi, el que passa és que han trobat una persona molt senzilla, una persona que estava en el Tajo, per allà a la zona de Castella, quan s'hi poden anar a treballar els diuen el Tajo. Vamos al Tajo, no? Tajo, sí, sí. I llavors, doncs, era capaç de, quan estaves treballant ell com el primer, doncs anar a l'hort i, a més, podia dir, voleu prendre aigua, i ens en anàvem, i això era l'esplaiament per una o dues hores de conversa profunda. Clar, també és cert que depenia de si ens en anàvem una mica per les rames, llavors tornàvem al Tajo. Això ha sigut una pràctica al llarg d'aquests 30 anys per mi. I us has de dir que per molta gent, per moltes persones que han passat per allà. Us puc dir que han passat polítics, han passat espiritualistes, han passat molta gent important. Però, com no era un Mahatma, llavors senzillament no se li dona. De vegades ens quedem únicament amb la imatge, però no amb la profunditat del que diem, no? Per la qual cosa, reitero, ell, al llarg d'aquests anys, jo anava i venia, quan tenia feines per fer, aprofitava la vinentesa, i llavors, igual, m'anava, no sé, hores o un o dos dies. I la veritat és que totes les seves rebudes... les pròpies i les del seu entorn, el seu germà, que és el Manuel Hernández Muñoz, i l'Ester García, també, que és la seva, anem a dir, l'acompanyant, la seva parella, la persona com a dona, que és el segon testimoni que ha tingut de les seves vivències, i la realitat és que sempre ens hem sentit tots molt ben acollits, o sigui, molt familiars. Saps allò que dius... Quan el vas conèixer amb el... Com es diu? Fernando? Amb el... Tomàs Hernández Muñoz? Quan el vas conèixer et vas sentir familiar, no? Correcte, efectivament, que ja el coneixia des d'aquí, efectivament. No ho digues per què, però ja el coneixies, no? Sí. Amb una familiaritat que tu mateixa no t'esperaves, potser. Anaves amb unes expectatives, potser, i a arribar ja vas dir... Doncs ni t'imaginava res, ni tampoc... Tu ho vas trobar, no? Sí, t'hi trobaves còmode. Fixar-vos, de vegades, per arribar allà, de vegades he pogut arribar en cotxe, altres vegades en bus, potser he tingut que anar a Madrid per alguna qüestió i llavors m'agafo un bus cap allà, o tren, també, que hi ha un Rodalies, no? I jo suposo que això ens ha passat a la major part de persones amb diferents circumstàncies. Però sabeu allò que sortim d'un lloc i diem preguntaré això, preguntaré l'altre, preguntaré l'altre, no? I a mesura que t'anaves acostant es dissipaven totes aquestes pressions de pregunta. Reitero, estic relatant el que he viscut jo, però crec que no és diferent del que moltes persones hem pogut viure. I és això el que passava. I després feies alguna pregunta, però ja eren preguntes que tu mateixa deies de què em surt aquesta pregunta, que és importantíssima per mi i per la resta, i generava un diàleg, però que eren preguntes que no te les havies previst. Aquesta era la circumstància. Quina edat tenia el Tomàs en aquella època? Doncs si et parlo de 30 anys enrere i ell va néixer el 56, estaríem parlant... Doncs, bueno, ha mort en 67, o sigui, 40 i pico, no? Més o menys. Va morir en 67 anys, no? Carai. Jovenet, entre cometes, vull dir que... Certament, certament. Jovenet, però com veieu aquí, doncs tu et miraves aquesta cara i tenia uns ulls de color mel... que t'introduïen, saps? És a dir, que solament amb la mirada t'obrien el camí per poder trobar-t'hi còmode. Aquesta era la realitat. Permeteu-me que us digui una anècdota, la referenció, quan me'n recordo, perquè de vegades diem coses i altres no ens en recordem. Una vegada anava de vol cap a Madrid i al seient del costat hi havia un... Em permeteu que se m'han anat? Com se li diu als jueus aquest? Sí, un alsus. Ah, no, un turban. No, no, els jueus que porten... Ah, sí, els... Som unes coletes, aquestes. Exacte, aquests que porten jueus molt concrets tenen un nom... Sí, són els més ortodoxos del judaïsme. Correcte. Doncs recordo que allò que anàvem parlant, fas amb una hora de vol, i llavors ens diu, mira, jo vaig cap a Israel, perquè feia Barcelona-Madrid, Madrid-Israel, feia escala. I parlant diu, i tu cap on vas? Dic, doncs mira, jo me'n vaig a Madrid, faig tal tal, i després m'aniré a veure uns amics. Per mi ja era una amistat, no? Però una amistat estranya, eh? No l'amic-amic que vas i tal, sinó una amistat allò familiar, còmode, no? A tembleque, vull dir. Ah, llavors li dic, jo vaig a tembleque. I se'm queda així. Diu, tembleque? Dic, sí, per què? Que el coneixes, et sorprèn? I diu, no, saps el que vol dir tembleque amb seferdí? Dic, doncs no. Diu, pequeño velén. Dic, ah, està molt bé. Curiosament, no? O sigui... Aquelles coses que no saps què ni com. Una de les coses que jo he anat integrant en mi és que, això crec que també ho hem dit moltes vegades, res és casual, sinó causal, sent causal vol dir que sempre ens passem missatges, que era una mica el que comentàvem abans, però no ens n'adonem. Anem tan ràpid sempre que no escoltem l'altre. Però hi ha coses que et queden, no? I tu dius, jo no sé què és. Solament sé el que vaig sentir, el que vaig escoltar. Vull dir, aquestes petites coses. Per la qual cosa t'haig de dir que sí que t'hi trobaves còmode si podríem dir un poblet d'aquest tipus et fa sentir còmode. No ho sé pas, cadascú et pot dir. Sí, sí. Una mica de música i continuem. Vinga. Fins demà! Fins demà! Bueno, tenim aquí unes dubtes sobre els noms, no? Parlem dels personatges. L'escriva del Tau és Tomàs. Tomàs Hernández Muñoz. Molt bé. Llavors, la persona que ha agafat tots aquests missatges i ha fet els llibres, qui és? Els llibres estan fets i editats pel seu germà, és a dir, estan manuscrits pel Tomàs Hernández Muñoz, l'escriva del Tau, i estan editats per Manuel Hernández Muñoz, que és el seu germà. Ah, perfecte. I després hi ha un altre personatge. Efectivament, després de la seva gran obra mestra, com estàvem comentant, que és el Devenir en l'hora, que és la quarta dimensió, l'obra mater, i el diari de l'escriva, després ha hagut l'Alfredo, que li ha fet les entrevistes per desenvolupar el que hi ha en aquestes tres obres. És a dir, tenim una sèrie d'entrevistes que parlen més ampliament d'un tema concret. el periodista, anem a dir-li, que li ha fet aquesta entrevista, ha sigut l'Alfredo López. Muñoz, també. Sí, sí, sí. Però és una persona aliena, és una persona que potser, igual que jo mateixa, o igual que d'altres companys, companys, persones que hem estat a prop... És que no m'agrada dir qualificatius, però, bueno, li podem trobar qualificatius. Quan hi ha una persona que t'ensenya coses... Llavors, t'agrada estar al seu costat per aprendre-les. Aquesta és la idea. Per la qual cosa, Alfredo va ser una persona com jo que, caucísticament, es va trobar un dia al llibre amb una llibreria de Granada. I llavors, d'aquelles coses que també ens han pogut passar la majoria, dius, ui, aquest no l'agafo, agafo aquest. I llavors, també és... com ens passa a molts, som buscadors en la vida, no? En la vida i en la mort i en aquesta dimensió hi ha d'altres dimensions, no? Una altra cosa és que sapiguem col·locar-les en el seu lloc, no barreixar-les. Per la qual, moltes de les persones que hem arribat a conèixer presencialment personalment a l'escrivà del Tau, el Tomàs Hernández Muñoz, hem arribat amb ell de casualitat. I després ens hem volgut quedar no al seu costat. Cadascú estem a casa nostra. Quan dic casa nostra vol dir amb les nostres obligacions, amb les nostres famílies, amb les nostres amistats i prenem fins i tot cerveses. És a dir, que no s'ha provocat una... per dir-ho d'alguna manera, alguna congregació o algun tipus d'organització... Una estructura, diguem... Algunes persones que hagin continuat el que ell ha transmès Curiosament, diríem que quan hem estat al seu costat, tot aquell que ha avançat ja no ha retrocedit mai. però alguns s'han pogut quedar aquí i altres, com en aquest cas no us nego a l'Alfredo i jo mateixa, per això estic aquí avui amb vosaltres i agraïda, doncs ens hem ocupat de poder transmetre aquesta informació. Informació que l'expandim a través de xarxes, informació que la comentem a través de xerrades i, sobretot, informació que hem integrat amb nosaltres i la nostra vida doncs té un diàleg diferent, com quan un té una professió determinada que va canviant una mica la seva forma o les seves paraules o frases a dir, aquí passaria així a nivell, anem a dir, més espiritual, però sense, és a dir, baixant el cel a la terra, sense bellugar els peus de la terra per la del cel. És una mica complicadet, de vegades, i sobretot amb mitjans com estem fent ara, més amb tempos tan revolucionats com tenim, perquè parlar del cel resulta una mica complicadet, no? Però en parlem únicament de l'electromagnetisme. L'electricitat està por ahí i el magnetisme està aquí, no? Vull dir, cel, terra, matèria, matèria, electricitat, no? I una mica... l'atrevinzen a anar parlant-lo, ens ha permès cada vegada parlar-lo amb més seguretat. Vull dir, recordo una primera vegada que vaig tenir l'oportunitat de parlar-la, jo mateixa no podia, no sabia, no em sortien les paraules. I avui dia ens serveix a totes aquestes persones que no estem congregades, però ens comuniquem moltes vegades. i en parlem, i diem, escolta'm, aquesta frase de l'escriva, doncs, resulta interessant per poder compartir-la avui dia i de més, no? No sé si us he pogut... Sí, sí, podem dir que de musiceta hi tornem. ¿Por qué tengo miedo si nada es imposible para ti? ¿Por qué tengo miedo si nada es imposible para ti? ¿Por qué tengo tristeza Nada es imposible para ti. Bueno, pues tornem aquí, no?, amb la Mari Àngels, i ens hem imaginat com seria aquell bar tau, no?, a Algetires, no?, amb aquell ambient novatós, amb un menjar vegetarià i amb gent que volia... que s'acostava per aprendre... I que inexplicablement molta gent sentia afinitat per la persona que tenia al costat, no? Com avui estem amb la Mari Àngel, no? Sentim afinitat amb ella i n'està portant un coneixement interessant, no? Això de l'escriva del Tao... És una cosa com... Com ho explicaria jo? És una cosa, diguem, que és per tothom, això, en l'aspecte que en totes les etats, això, homes i dones... És per a l'ésser humà. Qui som, l'ésser humà? Homes i dones. No diferencia. A mi m'encanta dir Hi ha certes cultures, que aquí també l'hem tinguda, que tenim un nom de base i després uns cognoms. El nom de base aquí era José. I també hi ha països que primer tenen el cognom de la mare i després tenen el del pare. Nosaltres aquí el tenim al revés, primer el del pare, després la mare. Per la qual cosa, el missatge de l'escriva del Tao està dedicat a l'ésser, tothom ens deiem ésser, ser, humano guión divino. Humano per la Mare Naturalesa, divino por el Padre Celestial. És a dir, la idea és que no hi ha diferències entre home o madona, sinó que tots serveixen. I mireu, hi ha un... A l'últim llibre, El poder de la palabra, es va recopilar amb una sèrie de respostes a preguntes de lectors, perquè hi ha molts lectors que han tingut inquietuds sobre un fòrum mundial, i llavors es van fer una recopilació d'unes 18 preguntes. Però també té un text que és L'òrden de les almes. Aquí, potser no entrarem ara, o sigui, però diríem aquesta, anem a dir, igualtat que fa entre totes les persones, tots els éssers humans. Si em permeteu, encara que m'havies preguntat alguna altra cosa, però m'hi posaria aquí. No, no, endavant, endavant. Aquí no hi ha ni machisme ni feminisme. Estem parlant d'algú transpersonal. Certament, certament. I de vegades el bo de l'electricitat transpersonal, anem a dir, és que fa sigui saga. És a dir, vas amb una vall, amb una vall, amb una vall, una mica, aquesta seria... Què és el que ens ensenya l'escriva del Tao amb tot el seu missatge? Senzillament a discernir, per allò que ja he comentat, però posem-lo una mica més tangible. Ens ensenya a discernir què és la ment i què és l'ànima. Algo que sí que en parlem, però que moltes vegades resulta complicat perquè no reflexionem. Pensem ràpidament, però no reflexionem. Si em permeteu, aquesta és una de les particularitats també de la transpersonalitat, diríem que és la ment, no? La ment és un, anem a dir-li, un magatzem que s'instal·la en el moment que naixem. És a dir, en el moment en què l'espermatozoide de l'home i l'òbul de la dona s'ajunta, es fecunda. I a partir d'aquesta fecundació es va generant un feto. És a dir, la mare és la que amb els planells de l'espermatozoide va construint un cos. Però, clar, aquest cos, en principi, no hi pensa. Però en el moment de néixer, hi ha una, podríem dir, dissolució. És a dir, la mare queda respirant per un cantó i el fill es converteix en bebè quan respira una sola vegada. Amb la respiració s'incorpora a l'ànima, que és aquella electricitat que em mou la matèria, que és el cos nostre. Si no hi ha respiració, doncs resulta que el bebito no es converteix en bebito, es queda amb un fet o és mort. Anem a mirar el final de la nostra vida. En el moment en què ens fem més grans i deixem de respirar, la nostra matèria, el nostre cos, es queda sense moviment. Per la qual cosa, l'ànima que ens transmet el missatge de l'escriva és que és l'energia que veiu el cos en aquest tempo. Aquesta és la simplicitat, anem a dir, no? Ja sabem que al llarg de tots aquests estudis, o sigui, d'aquestes vivències, de vegades diem, oh, és que l'ànima està aquí, l'ànima està allà, pam, pam, i divaguem molt. Però ell ho deixa amb aquesta simplicitat. I la ment és... Ja que estem en tempos digitals, anem a dir-li que és una aplicació que se li col·loca en el cos quan l'ànima ja li ha fet respirar... I aquesta aplicació té un programa determinat, però primer és com un magatzem, vull que en funció de les experiències que anem tenint de Bevitos, és a dir, si jo tinc que cridar massa perquè em donin de menjar, llavors faré una caixeta que em digui, up, alarma. Si no em treuen els pipis, hi ha una sèrie de casetes, es va construint en aquest magatzem una sèrie de casetes emocionals. El caràcter, la personalitat. Diferiria... Personalitat, correcte. Diferiria perquè a l'escriva del Teó diferencia molt. El caràcter ve amb l'ànima, la personalitat ve amb la persona, amb el bevito que es converteix en persona. I efectivament els set primers anys són els que es van fent aquestes capsetes. A partir d'aquí, doncs, jo vaig visquent de la meva vida, que és quan començo a relacionar-me amb l'exterior de casa, no?, i llavors, amb els meus amiguets, pues tiro d'aquesta capseta. Els hi reclamo molt, els hi patalejo, els hi faig una sèrie de cosetes. Per lo qual, una de les coses que ens deixa molt claras, simplejamente... Permeteu-me que utilitzi la paraula perquè és que veritablement no és fàcil entendre-ho ràpidament, però si ens esforcem sí que podem fer-ho. Doncs ell el que ens ensenya és a veure la diferència que hi ha entre la ment, que no hi ha un abicment. Com habitualment, de vegades, en el món energètic, de teràpies energètiques i de més, ensalcem a la ment, no? Diem, hay una mente grande, hay una ment gran, o una ment petita. No, la ment és ment i és únicament d'aquest cos, no? Per la qual, diferencia el que és la ment i el que és l'ànima. Diferencia que la ment va adquirint personalitat, però l'ànima porta implícit el caràcter. Llavors, en aquest punt, diu, vale, però és que també teniu un ordre. I hem dit abans que la ment té una aplicació que se li instal·la. No sé si estarem d'acord, però sempre, sempre busca el plaer. Sempre, sempre fuig del dolor. I sempre, sempre vol estar present, vol aparentar. Per aconseguir-lo, és capaç de matar o morir. Us deixa-ho aquí perquè ens espera una segona hora apassionant, perquè acabes de començar i has tocat el punt clau. No marxeu, que ara tornem. Fins aviat. Fins aviat. Fins demà! Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 6, us parla Mercè Rauràs. Manté l'emergència del Pla Inuncat i les restriccions a les Terres de l'Ebre. De fet, es poden sopar els 20 litres per metre quadrat en 30 minuts al litoral i prelitoral central, a la Catalunya central i al Prepirineu, i amb especial atenció de cara a les properes hores a les comarques de Valcamp, l'Alpenedès, l'Anoia, el Baix Camp, el Baix Llobregat i el Baix Penedès. Cap al vespre, a les comarques del sud del país... També s'afegiran a la zona avisada per possibilitat d'intensitat de pluja i els xàfecs, recordem, on poden anar acompanyats localment de tempesta. Per cert, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, i la consellera d'Interior, Núria Parlón, compareixeran al Parlament a petició pròpia per explicar la gestió que s'ha fet als aiguats a les Terres de l'Ebre. L'anunci arriba després que Junts hagi demanat que tant Parlón com la consellera de Territori, Sílvia Panec, s'expliquin al Parlament. També volen que ho faci la directora general de Protecció Civil, Marta Cassany, i el director de l'Agència Catalana de la Ingua, Josep Lluís Armanté. Un sistema de visat per punts, limitar el permís de residència per arrelament, de portar al màxim el de menors estrangers no acompanyats o endurir els requisits per aconseguir la nacionalitat espanyola. Aquestes són algunes de les propostes del pla d'immigració del Partit Popular que el seu líder, Alberto Núñez, ho ha desgranat aquest matí des de Barcelona. L'escoltem. Se trata, pues, de propiciar una inmigración ordenada, legal y humana. Insisto, una inmigración ordenada, legal y humana. Se trata de garantizar mano dura con las mafias y con la delincuencia. Y mano tendida a quien venga a prosperar y a hacer prosperar nuestro país. La resposta del govern espanyol no s'ha fet esperar. Pilar, l'eregria és la portaveu. Ja està bé de senyalar i de criminalitzar i de generar aquesta imatge tan injusta sobre aquestes persones que venen a nostre país a labrar-se un millor futur per ells i per les seves famílies i que, a més, estan permetent que Espanya avance i que Espanya millore. I els accionistes del Banc Sabadell, que també són clients, rebuixen majoritàriament l'OPA del BBVA. Segons el Sabadell, només un 2,8% d'aquests clients han venut les accions. Ara bé, aquest col·lectiu només suposa un 30% del total del Banc. I és que falta saber què en pensen els petits accionistes que no tenen accions domiciliades del Banc. I també el parer dels institucionals, els que tenen, en aquest cas, més capital. Fins ara, en aquest àmbit, se sap que David Martínez, amb prop d'un 4% d'accions, va a dir que anava a l'opa, mentre que Zurich i el Heavis Investments han dit que no les vendrien. Informació local. Repassem algunes activitats que organitza el SEM per aquests dies. Avui mateix es presenta el llibre de fotos 100 del SEM per celebrar la fita d'arribar a 100 components de la secció d'Alta Mutanya. Per això s'ha fet un recull de diferents gestes dels socis d'aquesta secció. Presentació avui a les 8 del vespre local del SEM. El dijous hi ha una xerrada titulada Hàbits simples i sostenibles en el nostre dia a dia. La farà el naturalista Alfred Vallès i la intenció és conscienciar sobre com podem ajudar a tenir un món més sostenible. És una xerrada oberta a tothom que vulgui aportar hàbits casolans que contribueixin a un millor futur o un futur més verd. La xerrada aquest dijous a les 7 de la tarda al local del Sem. Aquí el divendres hi ha una exposició artística titulada Entre còduls, Montserrat, és el títol d'aquesta exposició, treball d'Aina, Vila i Ferrés. Ella dibuixa les parets i agulles a Montserrat en paper i les transforma en escultura. Una exposició que ja s'ha vista a Montserrat a motiu del seu mil·lenari que s'inaugura aquest divendres a dos quarts de vuit del vespre al local del CEMI. I la secció amb el teatre anirà a Barcelona a veure l'obra pel demà i pel darrere aquest proper dissabte. Sortirà un quart de quatre o des de la vila. L'entrada, l'activitat pels socis és de 36 euros i pels nostres socis de 41 euros. Si voleu anar i obtenim més informació de com és aquesta activitat, podeu passar pel local del SEM a les tardes de 2.47 a 2.45 de 9, que és l'horari d'obertura. També podreu informar-vos o apuntar-vos de la sortida que fan diumenge els membres de la secció de Sant Derisme. Faran una circular al port del Comte, pujaran al padró dels Quatre Batlles i a la Tossa pelada, una sortida de nivell moderat fàcil amb un desnivell de 568 metres de desnivell. Si voleu més informació, podeu passar les tardes pel local del SEM. I també destaquem que s'ha convocat el 20è concurs de dibuix i pintura Lluís Fises i Moreno, concurs per a infants i joves de 6 a 18 anys. Podeu presentar les obres fins al 7 de novembre a la Federació Ogrera o tindreu tota la informació que vulgueu si envieu un correu a punxobarroba morinsderrei.cat En aquesta edició el concurs dedica la seva temàtica a l'obra d'Antoni Gaudí, coincidint amb la celebració de l'any Gaudí. Doncs concurs infantil de dibuix i pintura Lluís Fises i Morena. I per acabar també recordem la xerrada de debat que organitzen des de Molins Antifeixista, titulada Experiències contra l'extrema dreta, Aliança Catalana-Ripoll. La faran membres de la Plataforma Antifeixista del Ripollès i del Casal Popular La Metxa. El dissabte a les 11 del migdia, la CSO a la 13, a l'Avinguda València 84 de Molins de Rei. La farmàcia de guàrdia avui és la Milà Castalgarrer Riera Mariona, número 3. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. Vaig a reviscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. T'hauries de posar un plat de dutxa. Ja ho saps, que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti el seu habitatge. Vols dir que val la pena? I tant. Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros hi cobreixen el 100% de les obres. Si tens més de 65 anys i vius a Girona, Lleida, Tarragona o a les Terres de l'Ebre, pots demanar una subvenció per adaptar l'interior del teu habitatge. Informa't a habitatge.gencat.cat o truca al 012. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma. Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la Generació Chic. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock, disco i el que faci falta. Generació Chic. Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació T, la banda sonora de la teva vida. Saps l'Olivi, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar a Italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. Aquí diu que la preinscripció és de l'1 al 8 de setembre. I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't a natriaeducativa.gencat.cat. 0 i 12, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. T'agrada cuinar i no saps per on començar? No! Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla. A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem. Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes? Fins demà! Bona tarda, Francesco. ¿Qué tal? ¿Cómo estás? Hola, buenas tardes, Carlos. ¿Qué tal? ¿Cómo están las lluvias por allí? ¿Está viviendo por Madrid o no? No, no, por Madrid nada. Aquí tenemos un día muy soleado, muy bueno, y además con una temperatura muy buena para pasear. Muy bien, pues venga. Hoy seguro que nos tienes un tema interesante, pero antes la musiquilla. Vale, venga, de acuerdo, gracias. ¿Por qué me haces así? Bueno... No, porque vamos a cambiar del misticismo, vamos a hablar otra cosa más relacionada con el ocultismo. Muy bien, pues venga, adelante. Música maestro. Bueno, pues como decía, hoy vamos a dejar un poquito a un lado el misticismo y vamos a profundizar un poquito más en las enseñanzas ocultas, en el ocultismo. Vamos a comentar algo sobre la mente, los pensamientos y sobre el aura. Todos los ocultistas sabemos que la mente piensa por sí misma gran parte del día y que, aunque piense negativamente, no hacemos nada para impedirlo. Es decir, somos testigos y a veces colaboradores de lo que piensa nuestra mente sin darnos cuenta de que muchas veces hacemos mal en forma de críticas, juicios y malos pensamientos en general. Notemos que la mente es el lato de unión entre los cuerpos inferiores o personalidad y el yo superior. Por eso la mente es tan importante como herramienta suya, ya que el yo hace el papel de pensador y observador de los deseos y sentimientos inferiores. que también impulsan al cuerpo a actuar. Los pensamientos tienen forma y vida, según afirman los iniciados, capacitados para verlos. Y eso hace que sean una especie de espíritus artificiales que utilizan esas formas mentales a modo de vehículos para influenciar a alguien, para bien o para mal, según la clase o naturaleza de los pensamientos. Los pensamientos de una misma naturaleza repetidos una y otra vez mantienen y fortalecen al pensamiento original. Pero si no se repiten o no se trabajan como ideales mueren y los espíritus se marchan de nosotros, de nuestra aura que es donde los tenemos con nuestros deseos, sentimientos y pensamientos. Pero lo mismo que somos creadores de pensamientos También lo somos de formas, de deseos, de sentimientos, pasiones, etc. Ocurriendo entonces que dichos espíritus elementales ocupan a la vez un deseo y el pensamiento que lo ha creado, actuando entonces en consecuencia en la atmósfera mental donde se encuentre. Por ejemplo, yo deseo enviar pensamientos de ánimo y de esperanza a una persona con problemas Si mis deseos son intensos, si mis pensamientos son creados con una fuerte voluntad, esos pensamientos y deseos alcanzarán el aura de esa persona, penetrando en ella e influyéndola para bien, gracias precisamente a esos espíritus elementales. Los pensamientos creados con voluntad y los repetitivos que se hacen fuertes son ocupados por esos espíritus que son atraídos por la naturaleza buena o mala del pensamiento, siendo nosotros entonces afectados por el poder de dicho elemental como creadores suyos que somos. Así que los pensamientos positivos, elevados y de buen carácter atraen elementales brillantes y alegres. y los negativos atraen formas tristes y poco definidas de pensamientos repugnantes en su forma y oscuros de color. De esta forma podemos decir que llevamos con nosotros luz, optimismo y alegría, o, por el contrario, tristeza, pasión, miedo, etc. Todos tenemos un color básico en el aura, según la clarividencia, pero ese color puede estar cambiando constantemente, dependiendo del estado emocional o sentimental de la persona. Pues no es lo mismo un predicador tranquilo hablando del amor de Dios que un político provocando el enfado de los suyos contra la oposición. El aura de deseos y pensamientos de esas personas no son ni parecidos. O sea que los sentimientos o pensamientos que tengamos en cada instante cambian nuestras auras o cuerpos superiores, creando colores indescriptibles y formas armónicas o, en sentido contrario, sucias y casi violentas. Las emociones y pensamientos no solo dan color al aura, sino que también dan forma, sea armónica y bella o lo contrario. Lo positivo... Crea formas bellas con colores claros y bellos en nuestro cuerpo emocional y en el mental. Y los pensamientos, emociones y deseos de bajas vibraciones crean todo lo contrario. Por eso debiéramos estar siempre alegres y felices y crear pensamientos positivos para que esa especie de siembra sea buena para la atmósfera del mundo. La tristeza Las depresiones, las preocupaciones, el miedo y las emociones similares pueden crear una especie de concha en forma de aura por donde no puede penetrar nada de lo bueno que haya alrededor de la persona. Y para que esto no ocurra, no hay mejor cosa que estar alegre, escuchar música armónica, melódica, clásica... ser optimista y mantener la mente centrada en algunos asuntos que contengan esas mismas vibraciones para que solo puedan surgir vibraciones elevadas que atraigan a esos espíritus elementales similares. Esto beneficia mucho a la persona, al mundo y, además, atrae lo que sea de su misma naturaleza del alrededor ambiente donde se encuentre dicha persona. Las enseñanzas ocultas afirman que el espíritu es voluntad y conciencia y que la mente es el medio por el que dicho espíritu puede dominar a la personalidad que creemos ser. O sea, los deseos, sentimientos y las acciones o expresiones que hacemos en general. Por consiguiente, quien desee cambiar su carácter y su forma de pensar para bien debe hacer de observador de su mente para que no piense por sí misma y para controlarla para que no piense mal tan asiguamente. El espíritu, como voluntad, tiene poder sobre la mente y debe gobernarla. Y la mente, a su vez, tiene poder sobre los deseos y sentimientos. Por tanto, quien acostumbra a pensar y desear mal es porque quiere, porque no quiere hacerse consciente de ello... o porque su voluntad está poco desarrollada. Los pensamientos negativos, destructivos, de miedo, sensualidad, etc., agotan la resistencia del cuerpo físico en la salud y crean enfermedades. Un ejemplo de ello es la ira, que llega a agotar incluso físicamente. Las personas alegres, optimistas, agradables y religiosas, suelen tener más vitalidad, más armonía y mejor salud que las otras. Los pensamientos y sentimientos positivos crean las virtudes por medio de la repetición, lo que en un futuro se convertirá en un buen destino. Así que, como se suele decir, somos lo que pensamos. pero también creamos y nos movemos en el mundo armónico o inarmónico efecto de esos pensamientos. Esto es todo, querido amigo Carlos. Muchas gracias, Francisco. Un abrazo. Hasta pronto. Fins demà! Bé, doncs, després del Francisco, continuem amb la Maria Àngels, no? I li volíem preguntar, escolta, si volem, sapiguem més de... de les ensenyaments de l'escriveta del Tau, com podem fer? Podem tindre alguna xerrada amb la Maria Àngels, o alguna trobada, algun taller, algun tipus de... de conferència, com es podia fer tot això? Veiem, la primera font i molt important és la seva pàgina web. Hi ha una pàgina web que és la quarta dimensió de l'escriva del tal, perdó, laquartadimensiondelescriva.es, laquartadimensiondelescriva.com o laquartadimensiondelescriva.info. En allà està tota la seva biblioteca. per la qual cosa, com hem comentat ara mateix amb un altre compan, la llavor la portem a dintre tots. L'únic que necessitem és regar-la. Ja no seria necessari ni la Maria dels Àngels, ni l'Alfredo, ni qualsevol altre que pugui ser. Primera cosa important, no sempre som accessibles a tots. Ara, la Maria dels Àngels... Aquí a Catalunya, com a l'Alfredo per Granada, en aquest cas, de dos noms que avui hem nomenat, estem sempre disposats a fer xerrada amb qualsevol que ens ho pugui demanar. Quines són les xerrades que fem? Doncs aquelles vivencials, allò que nosaltres hem viscut. Primer, perquè el llibre l'estem llegint constantment, perquè com tot llibre i com tot texta, A mesura que el vas llegint, vas descobrint coses noves, no? Però concretament aquests de l'escriva del Tao... A mi m'agrada dir-los que són llibres de paraula viva, paraula vibrant, paraula que es va movent a cada moment i a cada comprensió. Xerrades, sí, en fem. Programades, no. Però també és cert que qualsevol que vulgui dirigir-se en el propi correu, fins i tot, que tenim, o fins i tot vam obrir el Fòrum Mundial, per al qual s'hi poden fer preguntes, aquelles que els que seguim l'obra, doncs, podem respondre, en respondríem. A mi m'ha sorprès, bueno, gratament, no?, que la Maria Àngels, a part que ens està avui informant d'uns ensenyaments molt espirituals, que també és cofundadora... d'una associació per la consciència, no? Efectivament. Com és això? Bueno, anem a dir-li que és l'escola d'atenció conscient. Com a tal, escola queda molt gran, però escola és perquè, com quan parlàvem aquí ara mateix també, o fa una estoneta, tots som maestres i alumnes alhora. mestres de nosaltres mateixos, alumnes dels de més, per la qual, en el seu moment, efectivament, vam obrir aquesta associació per poder difondre tant el que és la profunditat de la teràpia, de la psicoterapia transpersonal, com la vinculació que hi ha amb els ensenyars des de l'escriva. Permeteu-me que digui Vinculat amb aquelles, perquè de fet hem comentat al principi que la psicologia transpersonal existeix ja fa 50 anys. Va ser fundada, se li diu la quinta humanística, per Carl Jung, que era un deceble de Freud. I anem a dir que als Estats Units és carrera. És a dir, si volem donar magnificència a el que diem estudis i carreres, no? Perquè quina més o millor saviesa que la que tenim tots a dintre i ens atrevim a compartir-la, no? Però, efectivament, el tema és que la transpersonalitat, que és aquesta integració que hem comentat, permet a les persones aprofundir molt més... amb resoldre nusos que podem tenir emocionals, i aquesta va ser la primera idea. Posteriorment, fa uns 30 anys al conèixer l'obra de l'escriva, i a partir d'aquí vincular-me més o aprofundir més, he vist el paral·lelisme, és a dir, per mi, el primer, anem a dir, ésser transpersonal és a l'escriva del Tao, Tomàs Hernández Muñoz. Doncs per què? Per el que hem comentat, perquè el que fa és baixar com es viu en el cel per intentar viure'l aquí a la Terra. Però hi ha alguna cosa molt important que avui has dit, no? La consciència, no? Desenvolupar la consciència. Potser que avui dia vivim com a autòmates i hem de parar en algun moment de la nostra vida, ja sigui voluntària o involuntàriament, hi ha molta gent que rep un cop, llavors comença a pensar que faig aquí, a on vaig, etcètera, però crear consciència és una cosa necessària perquè tenim el que tenim, aquest món real de les guerres, de l'odi, etc. I s'ha d'aprofitar la vida, els quatre anys que estem aquí. Crear consciència tu ho has portat també a l'àmbit personal, de la teva tasca diària, perquè tens també un gabinet jurídic psicològic. Tu fas de mitjancera de conflictes. Efectivament. Part de la meva professió també és un gabinet de mediació jurídic. vol dir que una de les circumstàncies que m'he adonat que aquesta vida m'ha propiciat ha sigut el resoldre conflictes externs e interns externs serien els que tenim entre nosaltres per coses més mentals e interns són els conflictes que tenim que no sabem com desenvolupar-los però que tenen una mirada important a aquesta part energèticament elèctrica que diem que és d'on ve la consciència Aquesta és una manera molt maca de fer un servei a la societat important, no?, perquè si tu ja coneixes com desenvolupar aquesta consciència de molta gent, quan hi ha un conflicte, on hi ha emocions i temes legals, arribar a un acord que quedi grat per ambas parts és difícil, no?, s'ha de tindre una mica de màgia, per dir-ho d'alguna manera, no?, Sí, jo crec que la màgia, la meravellosa màgia posada a la paraula com a tal, és el camí que ens porta a descobrir per què passa alguna cosa. En el moment en què ja el descobrim ja no és màgic. Llavors la màgia és atrevir-te a encetar aquest camí. I efectivament no és fàcil, perquè abans ens hem quedat una mica, i m'ha agradat el que comentava també el company, la persona que ha entrat també, el Francisco, perquè és important el discerniment de conèixer què és la ment i què és l'ànima. Anteriorment comentàvem que la ment és aquell espai, aquell magatzem que es va omplint de capsetes per poder desenvolupar després en la nostra vida. I aquesta té una pràctica. Comentàvem que ella sempre, sempre la ment, com és mortal, perquè no s'hi sap que és immortal, ella pensa que viurà des que neixi fins que es mori. I ella sempre, sempre voldrà Fugir del dolor, viure el plaer i no desaparèixer. I dèiem abans que per aconseguir-lo és capaç de matar o morir. Quan en parlem de matar o morir pot ser físicament o pot ser emocionalment. I si em permeteu, li poso habitualment el paral·lelisme amb la malaltia de l'anorèxia. I per què aprofundir-ho aquí? Per distingir veritablement quina és la posició de la ment i quina és la posició de l'ànima. Quan aquest discerniment el tenim, resulta molt més fàcil seguir caminant per aquest camí de la vida. És a dir, la malaltia de l'anorèxia, aquesta malaltia tan dolorosa per moltes persones que la poden viure, o que la poden patir amb els seus essers estimats, doncs resulta que la ment t'està interpretant el mirall que tu, encara que estàs primíssim, et veus gros. per la qual cosa insisteix en que has de menjar menys, fins que arriba un moment que et porta al punt del precipici i et fa caure, vull dir, mata el cos. La ment, en el moment en què mor el cos, també mor ella, perquè la ment és una acumulació de coneixements. Quan aquest coneixement hem sabut, igual que fem un suc de taronja, hem sabut exprimir-lo i llavors quedant-se amb el suc, això és saviesa que es queda incorporada a l'ànima. Per la qual cosa és important saber aquesta diferència que hi ha. La ment diríem que és matèria encara que no la veiem. però senzillament va unida amb el cos, va unida amb la matèria. És l'ànima la que en el moment de morir, una energia que segurament per alguns oients diran és cert, altres no, altres ho han vivenciat, altres senzillament ho rebutgen, però en el moment en què el cos... va exhalant la seva última respiració, a través de la glàndula pineal surt aquesta energia. És a dir, habitualment es va refredant des de la part dels peus fins a la part de la cara. Llavors, aquesta és l'ànima que s'emporta la saviesa, és a dir, la part del suc de taronja que es pot quedar impregnat aquí. Clar, això és important saber-ho. Perquè a partir que dius jo sóc un, però alhora sóc dual, hi ha, com comentava el company Francisco, però hi ha uns pensaments que venen de la ment que ella habitualment els posa negatius, i hi ha un pensament que ve de l'ànima que habitualment són positius. Amb la siga-sega aquesta... És on nosaltres estem i les ensenyances de l'escrivada d'Altava ens han fet veure aquest discerniment, que està funcionant un o l'altre, com els pols, pol positiu o pol negatiu. El que ens ensenyen de petits, quan tenim l'angelet i el diable. Agafa aquest carmelo, no l'agafis. Agafa aquest carmelo, llavors tens que decidir. Correcte. Per la qual cosa no és diferent el que hem viscut des de sempre. ¿Ya tienes preparado el billete para tembleque, Albert? No, no, yo estoy totalmente... Tengo que asimilar todo eso. Pero bueno, ¿cómo lo ves? ¿Cómo lo ves? No, a ver, yo es... O sea, es una enseñanza bonita, positiva, bueno, como la de todos los martes, sinceramente. O sea, es que es por eso que es adictivo venir aquí. O sea, venir aquí es como una droga, sinceramente. Es adictivo porque aprendes y conoces gente maravillosa y... A mi me gustaría decir algunas cosas en función de lo que yo he entendido, porque la verdad creo que nunca había escuchado hablar de la escriba del Tao. Ninguna de nosaltres, jo crec, l'hem descobert amb tu, la veritat. No ho coneixeu ara. Havien escoltat del taoïsmo, del tao, no? No me lo sé bien. Però bueno, no sabíem que teníem aquí a Espanya un personatge com aquest, el Tomàs, no? Tomás Hernández Muñoz, el escriba del Tao, efectivamente. Sí, sí, eso creo que es lo más impresionante, ¿no? O sea, tenerlo tan cerca y no conocerlo. Sí, yo estaba pensando mientras usted hablaba que obviamente la espiritualidad pues está como está, ¿no? malgastada y hasta prostituida porque la pensamos desde la mente o sea, pensamos en la espiritualidad no sentimos espiritualidad o sea pensar desde la mente y sentir desde el alma por lo tanto es el alma que está ahogada en nuestro cuerpo, en nuestra vida eso primero después Bona nit que todo es mente, pero claro, creo que es la interpretación lo que está mal, no que esté mal, porque al final son sinónimos, ¿no? Digamos, nombrémoslo como lo nombremos, creo que es una cuestión de sinónimo, pero creo que es más que todo por ahí, ¿no? Que viene por el equivalión. Después, estaba hablando de la psicología y de Carl Jung, y en la psicología profunda hablamos del alma, o sea, se reconoce, Freud y Jung reconocen al alma como el inconsciente, como nuestro subconsciente, el inconsciente. Y si ya hablamos de muchas almas, pues ya hablamos de ese inconsciente colectivo, o sea, mi inconsciencia y nuestra inconsciencia, y eso ya va por grupo... Por países y ya por el mundo entero, o sea, el inconsciente colectivo del mundo. Entonces creo que también eso ya es a gusto de cada uno la interpretación de eso, ¿no? que obviamente va a ser muy personal. A mí me gustaría que me explique un poquito más en lo de las dimensiones, porque yo tengo como un bagaje muy abierto de investigación y la parte, por ejemplo, de... de las dimensiones si yo me voy a teorías conspirativas para irme al extremo hablamos de que pasamos de esta tercera a la quinta porque la cuarta es la mala donde están los bichos reptilianos y bla bla bla entonces si lo miramos desde otras culturas hablan que pasamos a la cuarta entonces luego me ha llamado mucho la atención el libro porque habla exactamente que es la cuarta entonces me ha dejado como con mucha curiosidad Vamos a ver, yo misma, a lo largo de todo el tiempo que llevo desde mi nacimiento hasta el día de hoy, sigo investigando y a veces recolocando cosas. Te viene una información, la has mantenido y luego la cambias incluso a nivel de palabras. Creo que conocen que la PNL puede tener también diferentes ramificaciones, pero en lo que yo me baso es en encontrarle la vibración a la palabra. y hemos desorganizado ya no solamente la palabra cuando decimos algo que no corresponde, sino encima la vibración que tiene esa palabra. Y con el tema de las dimensiones es lo que sucede. Efectivamente hay muchas, desde mi mirada, yo tal vez a lo largo del tiempo no he defendido a ultranza algo, sino que lo voy investigando, pero indiscutiblemente en mi interior he tenido dudas. Y efectivamente hay ciertas técnicas que te dicen pasas de la tercera a la quinta. Hoy en día las enseñanzas del escriba me han llegado a comprender porque... Suelo buscarle ejemplos cotidianos que yo no puedo subir un piso desde el tercero hasta el quinto. Tendría que pasar forzosamente por el cuarto. Que se supone que es lo que estamos viviendo ahora. Lo malo. El dolor, el sufrimiento, ¿no? Yo lo entiendo así. Ahí también incidiríamos un poquito. Porque a mí se me ocurre que el tercero tiene lo bueno y lo malo, pero el cuarto tiene lo bueno y lo malo. O a lo mejor resulta que el cuarto tiene mejores vistas que el tercero. Por lo tanto es bueno, porque va a ser malo. El quinto todavía será mejor. Pero en el tercero estoy viendo muro y hierba, y árboles. A lo mejor en el cuarto ya veo árboles. Es que en el tercero vemos la dualidad, ¿no? Venimos a experimentar la dualidad. Tal vez no vemos... Tal vez lo que pasa es que en el tercero no lo vemos. A ver si soy capaz de transmitir... A veces tengo estos lapsos porque busco la forma de llevar a poder transmitir, entendiendo que a veces cuesta, porque yo llevo mucho tiempo investigando y materializando y cada día leyendo y cada día sacando. Vamos a ver... Vamos al terreno material. Nos han enseñado desde chiquitos y creo que en todos los lugares que vivimos en un espacio de tres dimensiones, ¿no? Largo, ancho y alto. Es así, ¿no? Desde bien chiquitos. Sí. Nadie nos ha enseñado que aparte de largo, ancho y alto hay un movimiento. Sí. Bueno, hasta el fondo también. ¿Eh? El fondo. Yo diría movimiento más que el fondo. Es decir, vamos a buscarle un ejemplo tangible. Tenemos esta mesa. Esta mesa es larga, ancha y alta. Tenemos a Carlos. Es largo, ancho y alto. Pero encima Carlos se mueve. La mesa no se mueve. ¿Qué le hace moverse a Carlos? La energía. Eso es lo que no nos han dicho. A lo mejor no saben quién sea. Y yo no lo dudo que lo saben. Solo que no la venga. Pero hay cosas, la mente puede entender lo que le explican, pero cuando pasas al otro nivel no hay lenguaje ni explicaciones. O lo experimentas o no lo experimentas. Entonces la pregunta sería, ¿cómo llegar a tener esa clarividencia o luz, llamámoslo desde el nombre, o cuando vas por Oriente y has de entrar en un sitio y ahí captas una vibración que todos hemos visto en algún sitio... Yo fui todo el día, bueno, aquel que fui yo a Carabandal, había una vibración allá, pero si a mí me preguntan qué es lo que experimente, no se puede explicar si el otro lo tiene que captar. Y cada uno lo tiene distinto, porque no es así como este libro, lo tengo yo en la mano, lo voy pasando a otro y tengo algo o una idea, lo mismo. Pero cuando no hay ideas ni conceptos, por eso lo que hay que hacer es silenciar la ...en el momento que se silencia totalmente... ...acontece o no acontece... ...pero no lo podrás explicar... ...y si lo explicas se estropea un poco... ...porque no hay lenguaje... ...y por esto entras en un sitio... ...como todo el mundo está sentado así... ...en el Japón, en el Zen... O en Oriente entras y no puedes hablar ni... Y al salir te preguntas ¿y qué has vivido? Cada uno será distinto. Porque cada uno... Para mí es una pieza única cada ser humano. O cada animal es lo mismo. O cada planta. Y por eso... El animal no tiene el proceso como tiene el humano, pero hay que experimentarlo. Y la pregunta es esta, dice, ¿y cómo? El que dice cómo es que aún no lo ha tenido, porque cuando lo tiene lo sabe. Pero no lo podrá explicar, sino transmitir sin palabras. Por eso me ha gustado cuando he estado buscando, porque nunca lo había oído. Yo, cuando me dijo Tao, pues me he ido a ver la teoría de Tao. Y cuando he visto, digo, entonces me he copiado esto, porque lo que me cuesta en la búsqueda, no encontraba el nombre del autor. ¿Quién lo ha escrito? ¿Quién no lo ha escrito? Pero bueno, todo lo que dice aquí es muy interesante, pero hay un momento que no puede explicarlo. Eso viene del tau. Antón, te pincho. Porque, primero, permitidme que os diga, justamente hablaba el otro día con un compañero, Carlos Cordón, que es un compañero militar, un soldado, que estuvo en los primeros momentos estos que hablábamos de Algeciras y demás, ¿no? Y me comentaba, recorda, bueno, él es de Andalucía, Dice, recuerda, María Ángeles, que el escriba se puso este seudónimo porque siempre iba con el Tao por el servicio, o sea, por leyendo el Tao, ¿no?, en sus orígenes allá. Y entonces siempre iba haciendo anotaciones. Sabemos que el Tao no deja de ser esa mirada del origen del mundo, por decirlo de alguna manera, ¿no?, una filosofía o tal. Dice, y entonces a partir de ahí cogió, porque siempre estaba haciéndose preguntas y buscando respuestas. Incluso respuestas que ha encontrado a través de la meditación, a través de la observación interna. Entonces decimos, cuando digo, porque yo he descubierto con las enseñanzas del Tao que lo que comprendemos lo podemos verbalizar. Si no lo comprendemos, no lo podemos verbalizar. No podré verbalizar una, vamos a decir, una sensación, es decir, yo tengo este hecho de sentir tanta fuerza energética, pero lo que sí que puedo verbalizar es por qué está sucediendo eso. Es decir, el tema de mi propia alma que reconoce el lugar donde se está uniendo. Y para ello tengo que reconocer mi alma. Me gustaba también lo que decía Francisco, aunque hay algunas cositas que me encantaría tener un diálogo en un momento determinado, ¿no? Porque efectivamente el alma, el vestido del alma es el color. El alma tiene como los colores del arcoiris, tiene luz y color. Esto nos lo enseña de nuevo también el escriba del Tao como tablo. La luz es el amor, que además es la paciencia, el respeto. El amor es la ley universal. Yo que conozco un poquito de leyes, sé que aquí los humanos tenemos demasiadas leyes porque vamos ordenándolo todo. Pero en cambio, universalmente hablando... para darle un contenido de momento al universo, el cielo ya se ve, tiene justamente una sola ley. Y los planetas se mantienen por la ley y el ordenamiento. El ordenamiento es la sabiduría. Es decir, también, ¿qué es un ordenamiento jurídicamente o legalmente hablando aquí? Es aquello que nos dice cómo se tiene que desarrollar la ley. Por lo tanto, van unidos. Universalmente solamente hay la ley del amor y el orden del saber. Esto hace que el amor atrae. Es más magnético. La sabiduría separa. Por lo tanto, en ese muy bien, en ese cigaceo que estábamos hablando, funciona. El amor, como el arcoíris, ¿por qué tenemos los colores del arcoíris? Porque tiene un blanco de base. Por lo tanto, la luz es lo que genera, es la energía del amor. Porque en realidad no hay color, simplemente es el reflejo de la luz. Y la mezcla de colores crea otro color. El otro día me salió por aquí, dice mezcle usted amarillo para salir color verde, ¿qué colores son los que combinan? Para sacar verde. Para que salga color verde, que hay dos colores. El azul y el amarillo. Y lo hice y me quedé sorprendido, porque yo pongo, ¿ves? Aquí el color. Y es verdad, los mezclé y quedé sorprendido. Nunca lo había probado esta experiencia. Pero hay estas experiencias, como te diría yo... Hay explicación, pero la explicación, el momento más intenso, yo no creo que nadie lo ha explicado. Y entonces, por los frutos reconoceremos que tiene, no por la explicación. Yo utilizo sabiduría, yo sabiduría la aplico también a la intuición interior. Pero también yo lo he entendido que, como tú lo decías, es algo que acontece. Y entonces, para acontecer esto hay que silenciar la cabeza de arriba abajo. Claro, por eso es simpleja. O sea, es simple para la voluntad del alma. Es compleja para la razón de la mente. Totalmente. Entonces, cuando logramos darle la vuelta al calcetín, de hecho, reitero, el escribir del Estado también decía... Esto es fe cierta, fe comprobada. No fe subjetiva. ¿no? Este es el punto. Entonces, comerlo, porque es un manjar, y si lo coméis, lo veréis. En su caso, lo que decimos del color, el color justamente es la sabiduría. Entonces, cuando yo sé que en esos colores del arcoiris hay el color puro, pero también hay degradaciones, yo comprendo que voy adquiriendo sabiduría que se va impregnando en mi alma, que no deja de ser la energía que mueve mi cuerpo y que me hace en un momento determinado hablar o no. Es decir, hablábamos del pensamiento, comentaba Francisco. El pensamiento es bueno. Depende de quién lo dirige. Si el pensamiento lo dirige la mente, la mente es así, es una niña malcriada y la tienes que tener detrás. Yo le llamo como un caballito salvaje y entonces el jinete es la voluntad del alma. Si mis pensamientos los lleva la voluntad del alma... Entonces serán mucho más claros, perdón, a pesar de que en algún momento me confunde a cosas. Pero bueno, las puedo reordenar, ¿no? Ahí es donde decíamos que efectivamente el color, cuando yo acabo comprendiendo que la sabiduría es color y grados de color, entonces comprendo esos momentos en los cuales estoy con ese impacto. Sí, yo quería comentar que realmente no conocía nada de esta persona, de esa información que él ha dejado, de ese legado, y para mí lo que me llega es Pues eso, por lo que nos decías, era una persona muy versátil, ¿no? Era una persona que de forma innata ya tenía un conocimiento muy amplio de muchas cosas y también en un momento determinado llega ese conocimiento a una profundidad que roza las cuestiones más profundas del ser humano y del alma, ¿no? y nos deja, pues eso, unas enseñanzas y un legado, ¿no? Y además, curiosamente, es una persona que hace un recorrido corto en la vida, no muy extenso, pero bueno, deja unas enseñanzas y además también se preocupa no de crear una escuela directamente, ni de crear ninguna asociación, ninguna fundación, ninguna religión, nada, sino simplemente que lo deja ahí abierto a que quien le toque o quien le corresponda llegue a esa información. Por ejemplo, hoy tú nos has traído esa información, esta información pasa por estos micrófonos y se expande y esa semilla caerá donde caiga y fructificará donde fructifique. Con lo cual a mí de alguna manera me viene de forma intuitiva que Tomás era un ser que estaba aquí en tercera dimensión pero que de alguna manera posiblemente viniera a hacer un voluntariado, ¿vale? Un voluntariado para dejar esa labor ahí, ¿no? estabas hablando de esta otra variante, ¿no?, de esa psicología transpersonal y tal, y hablabas de Jung y hablabas de todas estas escuelas y tal, entonces me acordaba incluso cuando me hablabas de Tomás y de esa forma de enfocar su visión, aunque no conozco la obra, pero un poco por lo que me llega a que transmites, me acordaba de aquí, de Antonio Bly, Foncuberta, ¿vale?, de este psicólogo que de alguna manera yo lo entiendo que fue como uno de los pioneros en lo que sería la psicoterapia transpersonal en abrir ese campo tan difícil que fue y que sigue siendo de alguna manera porque no es la psicología está donde está y no es fácil de que a veces de forma institucional se acepten cosas que tengan mucho que ver con la espiritualidad, ¿no? O sea, la mente es la que prima y es la que manda, ¿no? Entonces, bueno, me llegaba un poco todo esto, todo esto, y te quería preguntar si de alguna manera, si tú sabes, si de alguna manera Tomás había entrado en contacto con estas enseñanzas de Antonio Blay, si se movía un poco también por ahí, y si tú también en esa asociación que tú también estás ahora... liderando, pues todo esto también tiene algo que ver. Empezaría diciendo en mi caso personal que efectivamente he sido una investigadora nata, por lo tanto he ido bebiendo de muchas fuentes. Y en esas fuentes que he ido viviendo, que he ido investigando y diferentes... indiscutiblemente son lo que me han permitido hoy estar donde estoy. Es decir, llegar donde llego. Lo que hablábamos del conocimiento, la sabiduría y demás, ¿no? Cuando uno va subiendo escalón por escalón, llega un momento en que llegas a algún lugar. Honestamente, lo tengo que decir, que desde que descubrí las enseñanzas del escriba del Tao y su simplicidad, me ha permitido ver a los demás con otra mirada. Mucho más humana. Sí, mucho más clara, diríamos. Más amorosa también. Sí, le podemos dar calificativos más comprensiva. Eso es. Más comprensible. Más misericordiosa. Tampoco me atrevería a llamarle misericordioso porque de alguna manera me pondría en una posición de estar por encima de él. Ya. Desde mi mirada. Más clara, más serena, más comprensiva. Hay una particularidad que he descubierto porque la asociación que comento es una asociación propia por mi propio trabajo. Por poder llegar a personas, tanto a nivel legal como a nivel espiritual, de manera que vayan comprendiendo Pues bueno, que vayan, como comentábamos, desenvolviendo su propia semilla, ¿vale?, para descubrirse a sí mismos. Y si yo les puedo acompañar, yo les digo mis vivencias. A veces da la impresión de que hablo demasiado como primera persona, pero es que es de lo único que quiero hablar, de primera persona, porque es mis vivencias las que comparto, ¿no? Por lo cual, un Blay, como tantos otros, que ahora podríamos dar nombres... lo respeto muchísimo porque me han hecho llegar donde estoy pero en estos momentos sería como una parte, una pieza del puzzle que me faltarían otras y con esto me va dando claridad para comprender todo lo demás esa es la realidad, porque además como él mismo, el escriba del Tao ha manifestado a lo largo del tiempo es que no me tenéis que seguir ni a mí os estoy diciendo cómo buscaros encontraros y os doy las herramientas para poder hacerlo. Y ahí, permíteme que vuelvo de nuevo también con el tema de la dimensión, porque viene de la mano, también me ha hecho comprender que aquí tenemos una dimensión que es la cuarta, que es su eje, su libro principal, que eso Blay y otros no me lo acaban de decir. Me hablan, sí, de una transpersonalidad, pero es un poco lo que comentamos. Hasta ahora... He ido observando palabras que no me han dado tangibilidad. Y ahora la tengo, ¿no? Entonces, ¿por qué la cuarta dimensión? Porque lo que se dice es que en la cuarta dimensión verás lo que no estás viendo en esta tercera, pero que existe. Es decir, vamos a una primera dimensión. Lo que te hace moverte, no más que eso. Lo que te hace moverte, la energía que te hace moverte, en una cuarta dimensión la vas a poder ver. Y vas a ver cuerpos también. Ahí podríamos todavía profundizar un poquito más. Pero el tema es que yo ahora mismo solamente veo... Vamos al espacio-tiempo que tanto a veces con bla y demás se dificulta. Hay una manifestación que dice que no existe el espacio ni el tiempo. Vamos a hacer un ejemplo. El espacio y el tiempo existe porque el espacio es lo que yo veo en cada uno de nosotros y vosotros en mí. Pero el tiempo, si no me lo decís, yo no lo sé. Yo no sé qué tiempo tienes. Yo no sé qué tiempo tienes si no me lo decís. Veo lo que el tiempo ha hecho en mí. No puedo decir que yo sea una niña de cinco años. En la cuarta dimensión se ve el tiempo. Fascinant, eh? És un tema fascinant. I no ho acabarem, això, eh? A mi em sap greu, no? Però farem una segona part i una tercera part amb la Maria Àngels perquè és un tema que ens interessa molt, no? Ja ho veus, Joan, eh? És molt interessant, eh? Sí, sí. Alberto, ya no... Mira, nos quedan tres minutos. A mí me ha dejado sin palabras, sinceramente. O sea, lo que tengo es que asumir y digerir todo lo que ha dicho. Sí, sí. Es comprensible, ¿no? Porque esa frase la tenemos muchas veces. De hecho, hubo un anuncio en televisión tiempo atrás que decía el hecho de que no se vean las cosas no quiere decir que no existan. Pero efectivamente, el pararnos un día causísticamente a poder hablarles de ellas nos hace bajar un poco la... Porque todo lo que dice ella es una realidad. A lo mejor nosotros no nos damos cuenta porque no... No hemos evolucionado todavía lo suficiente. Claro. Entonces, si nos iluminas es igual que estar en una parte sin luz. Y hay una persona que te prende la luz, te iluminas, te encuentras a gusto. Entonces tú nos pones en un problema de que nos pones un mundo que es un mundo especial, que es un mundo que debemos tener. Un mundo que es el mundo que es el mundo. Sí, sí, ha dit la veritat. El Joan has donat el clau, eh? Bé, moltes gràcies, Maria d'Àngels. Espero que tornis aquí a la ràdio aquest programa. Serà un plaer. Et deixem les portes obertes i, bé, moltes gràcies, eh? Ja ho sabeu, eh? La pàgina web d'ella és? La quarta dimensió de l'escriva.com.es o punto info. Molt bé, perfecte. Bé, doncs rebeu una forta abraçada i fins la propera setmana, amigues i amics, eh? Notícies en xarxa. Bona tarda.