Tapissos de Can Samaran i història del tèxtil a Molins de Rei: Jacquard, Club Samarang i memòria obrera

Aquí comença De Tu a Tu, entrevistes, anècdotes, projectes, records, nostàlgia i converses, De Tu a Tu, amb Pere Vergoñón-Rabentós, Pier. Molt bé, tornem a estar aquí, comença la temporada, ja us trobàvem a faltar. Espero que vosaltres, a mi també, poc o molt. A mi se'm va passar, va ser el maig passat, que a la grupa vam fer una exposició de tapissos, que jo hi volia anar, però de vegades vull fer tantes coses que quan em dono compte ja havia passat la data, ja s'havia clausurat. Però jo vaig insistir i vaig voler saber, vaig mirar, quedar-me un programa, veure tot com havia anat i convidar el Joan Daniel Ferrer, que avui és aquí amb nosaltres. Bona tarda. Bona tarda. Escolta, Joan Daniel és un nom com molt, no gaire corrent aquí, com si fos Cubà o... Com va ser aquest nom? Mira, és molt fàcil. El meu avi, un avi es deia Joan i l'altre es deia Daniel. Ai, tots dos contents. Exactament. Escolta, amb aquesta exposició que ara jo parlava que es va fer aquí a la grupa, com va ser la idea? Bé, la idea era una idea que tenia al cap fa molt temps, que em feia molta il·lusió fer-ho a Monís de Rei, precisament perquè el tema ho requeria i era un tema que la gent havia viscut, que eren els tapissos que es van fabricar a Can Samaran des de l'any 1933 al 1975 que van plegar. Sí, escolta, i era només a Can Samaran, a Camp Malvei no? No, no. De Camp Malvei no he aconseguit cap tapís. Perquè no en feien o perquè no els has aconseguit? Perquè feien, però feien molt pocs i no he pogut tan bé aconseguir-los. I aquests tapissos tan guapos, quina sortida tenies? Venien més a l'estranger o es treballava més aquí per... Tenia el seu públic? Sí, bé, la gent comprava els tapissos. La gent que més podia comprava més grans, tapissos més grans, i la gent que no podia comprava tapissos més petits. I la teva afició com comença? Com neix? Bé, la meva afició comença en que jo de petit vaig veure a casa dels meus pares el menjador presidint un tapís, i aquest tapís el tenia al cap posat, fotografiat pràcticament, i sempre m'ha agradat el tema del col·licionisme, precisament perquè també em vaig aficionar al col·licionisme a les activitats que feia Can Samaran. Llavors aquesta casa era a Barcelona? No, era aquí a Monís de Rei. Ah, aquí a Monís de Rei, aquest tapís? Sí, jo sóc de Monís de Rei, sí. Tu ets de Monís de Rei? Sí, sí, sí. Nascut aquí? Sí, sí, sí. No fa gaire anys. He anat als padres, he anat a... El que passa és que després vaig marxar a Barcelona i vaig tornar als 15-16 anys. Ah, molt bé, no, això sí que no ho sabia. El tipus de públic que comprava aquests tapissos, que era la burguesia catalana, o gent molt capitxosa... No, gent que tenia possibilitats, que tenia possibilitats. Hi havia persones que comprava un i el dividia en dos. Uns altres persones agafaven uns més petits i uns altres agafaven més grans. Però sí, sí, tots eren. Algunes vegades he sentit que eren regalos del Samaran a treballadors. Ah, molt bé. Sí, quan es casaven o quan havia un acte important, com premi, li regalaven un tapís. Escolta'm, llavors tu et consideres col·leccionista d'art del tapís. Bé, jo, aquest petit afició em va vindre, ja et dic, de petit, i quan vaig acabar, quan vaig ja tindre possibilitats que els meus pares no hi eren, aquest tapís jo el vaig recuperar i em vaig preguntar quants podia trobar. Llavors, em vaig posar un anunci al tot... a Molins de Rei. A Molins de Rei. I vas tindre una resposta molt interessant, molt bona, perquè havia gent que demanava uns diners significatius que a mi no em sabia greu, i unes altres persones que em deien, sí, em porti tal i ensenyo. Això es té d'ensenyar. Llavors, aquí em vaig animar allò. Gent que estimaven a l'art i tal. Perquè tu ets un col·leccionista, un que tens una gran dedicació, o un historiador, però un negociant em sembla que no. No, de negoci, res. De negoci, res. Al contrari, això és un esforç que he fet fa set anys i que, a mica en mica, quan puc, compro. Quan no puc, no compro. Altres exposicions, que sé que les has fet, però recentes? Bé, recentes a Sant Martí de Tous. Ah, sí? Sí, a Sant Martí de Tous, després s'hi he fet un altre aquí a Molins, i ara estic en converses amb quatre o cinc més. Igualada, Manresa, Museu Terra, en fi, hi ha diverses que estan interessades. Alguna que tingués un record especial, que et vagis trobar amb molta acceptació i que la gent ho vivien? Sí, la de Molins, clar, perquè hi havia gent que els pares havien treballat o les persones que estaven allà havien treballat, m'explicaven anècdotes, inclús alguna persona se li queien les làgrimes, perquè això ho van sentir, veien la seva feina plasmada amb aquestes imatges. T'han quedat ganes de fer-ne una altra d'exposició aquí a Molins de Rei, a veure si arrel d'aquesta trobada d'avui ho aconseguim? Perquè tu ho vas fer aquí a la grupa, que va estar molt bé, però hi ha altres que han amatller o algú, t'agradaria? Sí, però prefereixo no contestar. Catifes? No, no, no tinc cap, no tinc cap, i el que sí que feia amb el vell, ara que dius que catifes, era roba, roba pels matalassos. Això, feia molta roba pels matalassos. Ah, sí, i també crec que feien roba per les valencianes de les falleres. Sí, sí, sí. Oi que sí? Ara m'ha vingut. Però tant el Malveig com el Samaran tenien una part del seu negoci en fer roba per les valencianes, sí, sí. I eren temes molt costosos perquè els materials eren molt bons i tenien molta feina de fer, molta decoració, molt dibuix, sí, sí. I ho feien tot amb jacars. D'aquests tapissos, els dibuixos preferits per tu quan es tracta de paisatges, de flors, d'assegadors, treballadors del blat, vida rural... Què t'agrada més? A mi m'agrada... Tots m'agraden. Perquè he vist que a la trajectòria de la fabricació dels tapissos de Can Samaran hi ha al principi que volia reflexar la vida de la pagassia i després es va fer modernitzant amb un altre tapissos més colorido, més moderns, més clàssics, bucòlics, romàntics, d'inspiració francesa, italiana, belga... En fi, un altre estil que el catàleg que he fet es veuen. Tenien més èxit els tapissos a la resta d'Europa, el que m'acabes de dir, a Inglaterra, a França, que aquí, o aquí estàvem amb el mateix nivell? Bé, aquí va arribar tard. La fabricació de tapissos aquí va arribar tard. A França, per exemple, hi havia grans productors de tapissos. I a Itàlia, i a Bèlgica. I tots amb una qualitat molt bona. El que passa és que aquí va arribar ja el jacar, quan la maquinària estava més perfeccionada. Més perfeccionada. Quan diu si jacar... Jacar és la màquina... Que feia. Que feia els tapissos. que va tindre una evolució molt forta a Europa. I després aquí va vindre l'any 1860 i pico. No recordo ara. I a partir d'aquí és quan es van fer tapissos de gran format i de molt de color. Quines mides eren les que tenien més sortida? Bé, les mides que es feien el 1800 fins al 1900 i pico eren mides petites, molt petites, i amb colors molt pàl·lits. Estava el negre, el blanc, l'ocre i el marrón. Amb aquests quatre colors... Ho feien tot. Ho feien tot perquè el jacar d'aquella època era bastant rudimentari. Era bastant rudimentari. requeria... Tenia poques possibilitats de posar fils de colors. Quan penses en aquestes exposicions, en tot el que podries comprar, en un lloc que t'han de dir que en pots trobar algun... pots dormir per la nit bé? Bé, o has de prendre alguna cosa perquè no pares de donar voltes. La veritat, quan t'il·lusiona una cosa, estàs il·lusionat i et fa il·lusió. Produeix estrès. La veritat és que produeix estrès. perquè la il·lusió teva ja va més d'allà. Volies fer més coses, més ràpides, més puestos i donar-lo a conèixer a més gent. Sé que en tens moltes, molts tapissos d'aquests, els tens a casa teva guardats amb... Fé, amb agansamats o també com a decoració alguns. Tots no crec que els hi puguis tenir. No, tinc 37 tapissos de tots els formats. Hi ha grans de 110x160, alguns, i uns altres de 29x29. A casa no en tinc cap. Els tinc amb aquests amats, amb unes condicions òptimes per a la conservació, perquè hem de tindre, la humitat justa, en fi, la temperatura també, perquè no deixem de pensar que el cotó, la llana, són fibres que estan vives, que absorbeixen la humitat, la deixen, poden crear impureses, i això els ha de tindre cuidat amb tot això. Però cap cap, no entens, al teu quarto? No, no. Encara podries dormir menys, no? Anar mirant. Escolta, jo sempre havia pensat que la fàbrica tèxtil Samaran havia estat primer que de Camp Malvei, però crec que no és així, oi? No, no és així. No, no és així. Primer va estar el Camp Malvei, que ja venia d'Igualada, aquesta fàbrica ja venia d'Igualada, i per què venia? Perquè aquí es va convertir en un centre textil molt important. Pensa, ja després ho parlem, hi hauria cinc o sis fàbriques de textil. Samaran, Malvei, Torrebalari, Iborra... Balançó, Iborra, sí. Tots perquè tenien el riu al costat i me llogaven les turbines que me llogaven els talers. El Molí també, no? El Molí, sí, el Mora. Escolta, ja que hem parlat, Ferrer i Mora, hijos de Ferrer i Mora, aguita, com si ja es veu que ets de Molins de Rei, eh? Escolta, hem parlat de Camp Malvei i de les teixidores que venien de fora dels pobles de les Rodalies, de vegades molt d'hora del matí que havien de venir en bicicleta perquè no hi havia llavors el bus, escoltem una cançó que fa dos anys vam dedicar a les teixidores del Baix Llobregat. El primer toc de sirena que tot es farà aixecar vam vendora a la fàbrica les teixidores del Baix vam vendora a la fàbrica les teixidores del Baix de reull una mirada a l'entrar al Nou Manyà i corrent cap a les villes els telers ho a repassar i corrent cap a les villes els telers ho a repassar i venen amb bicicleta pedalen al pont del riu amb curta minifaldilla i el crepat més exclusiu l'entrepà dins de la bossa i la camisa d'estiu Manu esbellut i seda i tovalloles de fil Olé, olé posen en marxa el taler Olé, olé la llançadora ballbé Olé, olé el Manyà es fa pregar Olé, olé i el Cardus les fa pencar Cal tenir la vista clara que el soroll pot despistar Porta dos telers a l'hora i vigila l'escarbat Porta dos telers a l'hora i vigila l'escarbat Engrescats amb la xerrada quan toquen esmorzar parlar de qualsevol cosa i una mica festejar parlar de qualsevol cosa i una mica festejar Olé, olé posen en marxa el taler Olé, olé la llançadora ballbé Olé, olé el Manyà es fa pregar Olé, olé i el Cardus les fa pencar I vénen amb bicicleta pedalen al pont del riu amb curta mini faldilla i el crepat més explosiu l'entrepà dins de la bossa i la camisa d'estiu Manu esbellut i seda i tovalloles de fil Olé, olé posen en marxa el taler Olé, olé la llançadora ballbé Olé, olé el Manyà es fa pregar Olé, olé i el Cardus les fa pencar Sí, sí, sí El 60 eren així Sí, sí, sí El 60 eren així Bé, hem escoltat la cançó de les teixidores del baix Molt bé Doncs mira, jo m'agradaria que li deixis un text perquè hem parlat d'una maquinària que la va inventar un tal senyor Josep Maria Jacquard de Lió D'acord Aquest és un dels personatges més importants del textil perquè va revolucionar va revolucionar el mètode amb la maquinària aquesta textil Va passar com la impremta Gutenberg no va descobrir la impremta la va fer que correix tot molt de pressa molt de pressa perquè abans es feien la mà les lletres amb fusta i es posaven una amb l'altra Què va fer aquest... Jacquard? No, la impremta Gutenberg el que va fer és crear coses sueltes lletres sueltes per afegir-les posar-les una a l'altra El mateix que el senyor Josep Maria Jacquard dels invents que ell veia que ell veia va dir si faig això i això posaré amb revolució el textil i això ho va fer-ho Que és el que tu vols que jo llegeixi ara? Sí Però no ho acabes de dir tu no, és una altra cosa aquí al llibre Deixa'm el llibre Qui era el Jacquard? Qui era? Ah, sí A veure, començaré Qui era Jacquard i com era el seu sistema? Abans d'entendre com eren i què van representar aquests teixits i on, per qui i per aquí van ser fets cal comprendre la mecànica Jacquard i fer una breu resenya del personatge que donà nom a aquest invent En Josep Jacquard que era fill de Lió, França una de les figures més emblemàtiques de la indústria cedera lionesa reconegut internacionalment Jacquard és el nom genèric que se li va donar al mecanisme que simplificava el taler de llaços utilitzats fins al segle XIX per altres teixits llaborats A finals d'aquest segle XIX Josep Maria Jacquard havia ideat un sistema de tissatge continuador del de Basil Buixón que tingué la idea de substituir el complicat sistema de nusos i les cordes del taler de llaços per unes agulles i ganxos això era l'any 1725 les millores introduïes per Jean Batista Falcón que ideà els cartrons uns anys després i per Jacques Bocasson que va ser el primer que va substituir el tirador de llaços per un cilindre automàtic Jacquard que estudiar el funcionament de les mecàniques elaborades pels seus predecedors fins a concebre una mecànica que fusionava la de Falcón amb la de Bocasson i la presentar al voltant de l'any 1804 malgrat que la primera màquina no va acabar de funcionar seguir insistint i millorant-la fins que va ser reconeguda pel mateix Napoleó que li encarregar seguir amb el projecte el sistema Jacquard oferia una gran possibilitat de millora per a la fabricació de teixis i avorats de gran complexitat gràcies a la possibilitat de moure els fils d'ordit de manera individual tot i que exigia un alt nivell de destresa tècnica simplificava procediments i avertia costos el sistema Jacquard ha tingut molta evolució des de l'inici des del 1804 fins ara fins als anys 70 primer el més important és que va trobar uns cartrons i que amb les perforacions d'aquests cartrons donava instruccions al taler per agafar el fil corresponent i posar-ho al seu lloc aquests cartrons al principi eren molt pesats tenien per fer un petit tapís tenia de tindre 100 500 800 cartrons tots units un al costat de l'altre per realitzar aquestes instruccions al taler després d'aquests cartrons penseu que aquests 1.000 o 2.000 cartrons tenien un pes el segon pas va ser trobar un material que fos més diger i que pesés menys que pesés menys ho van aconseguir i ja amb els anys quasi 1950 40 es va fer un altre mecanisme que era amb cintes perforades amb paper perforat aquestes cintes perforades va ser una mica amb còdic binari que eren us i ceros però hi eren forats i no forats va aconseguir organitzar de forma electrònica i amb computador i va passar el segon pas que era utilitzar mitjans de computadora que és una mica el pioner de l'ordenador aquest sistema de perforacions aplicada a la indústria textil que després va passar als ordenadors totes les dones i gent que han treballat el textil aquí a Monil de Rei tot aquest tecnicisme segur que no els desconeixen que els desconeixen vull dir escolt i aquest retrat de la reina Isabel II això ho tens tu? sí tinc un llibre amb la fotografia del retrat sí és un regal que va fer la reina Isabel II sí però fa una cara molt sèria jo si la tingués al meu quart em faria por aquesta dona el tema és que tots els tapissos eren petits i eren quasi en blanc i negre diguéssim podria haver-hi un ocre podria haver-hi un groc però clar la possibilitat d'aquests anys d'aquesta època els tapissos no estaven desarrollats per fer coses grans escolta l'edifici de Cal Samaran que ara té aquest que és un restaurant i té aquest rellotge que va haver un temps que molta gent pensava que era el campanar sempre va estar allà? no o van començar en un altre lloc abans bueno van començar en un altre lloc mentre es feia la fàbrica el 1933 es va marxar de Malveu al Benet Samaran i va fer en un altre lloc un petit taller esperant que se fes la fàbrica nova al costat del Malveu saps on situar-lo? on era aquest? no al carrer de baix? crec que estava on està el banc de Sabadell que li deien la fàbrica de les cintes després sí bueno crec que era aquí sí i a l'edifici del Samaran era d'Agumar o no? bueno jo tinc entès que on es va fer la fàbrica on es va fer la fàbrica els terrenys seran del Malveu i i el Samaran el Francesc Samaran li va encarregar a un arquitecte molt conegut que va fer diverses coses aquí en un is de rei va fer la fàbrica del Samaran va fer el mercat i va fer va fer la parròquia? sí sí per això aquesta torre alta és l'identificatiu del seu estil l'altre dia quan parlaves a tu i em deies aquella taulada serrada serralada pensant en un serrat no sé com va venir el tema i llavors jo que hi nascut al costat no havia reparat mai que feia aquesta forma de serrall de serra l'arquitecte l'arquitecte es va inspirar en les fàbriques neoyorquines o d'Estats Units aquelles fàbriques que feien les taulades de serra per aprofitar la llum és per aprofitar la llum? sí perquè hi havia vitralls o hi havia vidres bueno sí vidres vidres o finestres que poguessin entrar la llum ah finestres que poguessin escolta'm també els serveis socials i esportius que es feien a Calçamarán jo hi havia vist allà ocells exòtics hi havia vist esportiu hi havia vist pel·lícules vaig veure un nodo amb la mort del Kennedy allà l'any 63 tot això es feia aquest era un centre social superimportant perquè el Samarán i el Malvei ho van voler que tinguessin aquest clus social per als treballadors no? havia qualsevol persona que pogués que feia que tenia uns coneixements en alguna activitat sigui escaig sigui fotografia sigui filatèlia excursions i també un aspecte deportiu perquè a Juan Antoni l'agradava molt era un jugador de hockey i l'agradava molt l'esport i van muntar dintre la fàbrica una pista de bàsquet que servia per que servia per al per al hockey servia per patinar servia per tot i aquesta pista de tot aquest complex està ara on està la de pàdel totes les pistes de pàdel tot allò era aquest complex escolta'm no es tracta de pàdel ni de patinatge artístic però Cobala bueno el Juan Antonio la fàbrica estava poc eh el Juan Antonio tu el vas conèixer no no no o els seus fills no no no els fills els fills com va ser bueno perquè estudiaven junts a Sarrià i Cobala vivia per allà davant del del col·legi que jo estava i i els nanos anaven allà els dos fills de Cobala anaven allà i vivia a Maestro Falla em sembla a Maestro Falla sí sí vivia per allà sí sí sí a veure això t'ho vaig dir l'altre dia però jo vaig treballar mig any a Maestro Falla allà a Sarrià i pentinava a la dona la senyora de Cobala el primer dia que la pentina em diuen saben aquelles peinades de Cobala dic sí jo no soy futbolero però sé qui és naturalment i quan va tornar la setmana que ve dic a veure si dirà que no vol que la pentini jo però no no va dir la vaig tornar a pentinar unes quantes setmanes sí el Juan Antonio va tindre bueno ell va veure una li va agradar tot el tema d'esportiu de Can Samarant i de mica en mica va anar pujant dintre de federació i organització d'eventos i organització de de federacions primer la de hockey després la de bàsquet perquè a Samarant havia un equip de bàsquet havia un equip de bàsquet que inclús va jugar amb el Joventut i amb el Madrid i va ser per raons d'una celebració de la fàbrica eh i sí sí els treballadors quan no quan acabaven quan volien entrenar es juntaven per jugar a bàsquet i els donaven permís corresponent una anècdota que ara t'ho pensis bueno això estàs parlant del Kubala no no del Kubala no del que vulguis alguna anècdota que recordis sí el Kubala és que el Juan Antonio va ser una de les peces molt molt importants perquè el Kubala vingués a Barcelona perquè clar el Kubala estava el Kubala el Juan Antonio estava molt posat dintre del règim perquè i estava en molts estaments no només polítics sinó socials i culturals i les seves els seus inicis van ser formar formar federacions i també estava molt lligat al Barça molt perquè estava tota la burguesia catalana estava lligat del Barça tenia un víncul molt estret amb el Barça i va ser un dels artífics diuen que va ser ell quasi que va pagar l'arribada i bueno això és una anècdota que m'han explicat un altre que em vas dir tu que la burguesia catalana volia tenir un patrimoni de de taxis bueno clar el que feien el que feien tots els de la burguesia volien que els seus fills o filles es casessin amb gent del seu estil del seu estatus per fusionar fusionar patrimoni eh patrimoni i que el textil continués més potent no? Llavors ho era molt esclar sí, sí altres coses que es feixin amb aquestes empreses bànues de bellut de seda no es treballava molt al principi els anys 1850 60 70 l'únic que tots els tapissos que jo hi vi sí que tinc referenciats es treballava en seda perquè eren les empreses de cederia i de cotons són els que bellugaven tot el tema de la indústria textil molta gent que el dir que tu eres de Molins Arrel li passarà com a mi que no recordem quan vas viure molts anys a Molins Arrel per quina zona? a veure si et recordo jo vivia jo vivia al carrer Puigcerdà per la part de dalt per la part de dalt a la torre del Cruelles més o menys davant dels Madurell ah sí davant dels Madurell ah i vas viure allà veieu que ens has explicat abans i vas anar als padres als padres i dels padres a Barcelona perquè es veu que era molt dolent i em van fotre a Barcelona ah sí sí els padres em sembla que hi vam anar tots sí el Joan Dionís que és un noi que té molt de futur amb la veu que té fantàstica ha fet una a veure no ha fet un no un muntatge no ha parlat d'un escrit teu que ens vas portar i l'escoltarem abans d'acabar però ara m'agradaria que escoltessis ja aquest de Molins de Rei avui he tornat que és la meva cançó que dedico a Molins de Rei i no sé si la coneixes si no la podem acabar tota perquè no tenim temps però tu ja sabràs que existeix molt bé gràcies i aviat aviat tindrem aquí el Joan Dionís que ell no ho farà en directe perquè ja ho vam fer l'altre dia i et quedaràs meravellat de la veu que té aquest noi quan parla d'aquest escrit que que és de l'autora d'aquest escrit ara no ho tinc aquí però Montserrat Bargalló la Montserrat Bargalló i li vaig encarregar un petit estudi un petit estudi de de de de Malvell i Samaran doncs després de la cançó escoltarem aquest estudi en la veu de Joan Dionís avui he tornat al lloc on vaig néixer m'han reconegut els amics de sempre he pogut parlar de quan anàvem els padres les hores de joc la pen i l'alambra i és que jo he tornat a caminar per dins la plaça he vist els carrers l'alcampanar a font de l'església des on he escoltat el toc de l'enrique fa quasi trenta anys que la batejàrem el cor ha fet un nus l'esperit a l'aire i és que jo he tornat al camí de casa i la de molins de rei la del pont de quinze arcades són dotze molins reies que t'han fet anomenada plovia de terra en dins a la vell mig de les muntanyes al passar pel teu costat et somriu el llum negat a la vell de la vell de la vell de la vell encara he trobat el padrís de casa on seia parlar cada vespre amb mon pare i la vorera estreta per on passava ma cosina Mercè que tan estimava també m'he aturat a recordar el vell teatre on el meu germà un Sant Miquel canta granada avui ja no hi són ni el pont ni el meu pare el corre del temps m'ha tornat a casa de tot he parlat al trobar la mare que m'ha obert el portal com la vila aïmada vila de Molins de Rei la del pont de Quincercada bé, ara escoltem en la veu de Joan Dionís l'escrit de Montserrat Bargalló el tèxtil de Molins de Rei el tèxtil ha estat un sector de gran importància a Molins de Rei durant els dos darrers segles la primera fàbrica de la qual en tenim notícia la va fundar Martí Galtés el 1830 però no és fins a finals del segle XIX i principis del XX que la gran majoria de factories s'instal·len al municipi Ferrer i Mora coneguda com el Molí Can Coi Can Malvei Can Iborra la fàbrica de Cintes Balanzó i Torre Valari i sobretot Can Samarang protagonitzen la història industrial de la vila Tèxtil Samarang Societat Anònima ha estat una de les empreses més importants de Molins de Rei tant per les seves dimensions com per la seva incidència en la vida local i cultural des de l'any 1932 Els orígens del tèxtil Samarang Societat Anònima Tèxtil Samarang té els seus orígens a Camp Malvei una empresa fundada per Benet Malvei i Piqué considerat per l'escriptor i tècnic d'estil Pau Rodon com fabricant no igualat i el més gran artista teixidor de la seva època Benet Malvei va néixer a Igualada el 1837 als 15 anys va començar d'aprenent a la fàbrica de Joan Escudé la més important empresa de cederies de Catalunya després entrava a Bonaventura Solà i certs germans El 1862 va decidir establir-se pel seu compte en una fàbrica al carrer més alt de Sant Pere de Barcelona El 1863 es va donar a conèixer amb un retrat de seda de la reina Isabel II que es va considerar l'obra per excel·lència més important en aquesta mena de treballs produïda al nostre país El Col·legi de l'Art Major de la Seda nomenant mestre i més tard en va esdevenir el president La producció de la seva fàbrica s'orienta cap a la passemaneria i els teixits per a decoració En Benet Malvei va morir l'any 1892 i l'empresa passar a mans del seu fill en Josep Malvei Ifon Aleshores l'empresa José Malvei Isia es traslletà a Molins de Rei i començar a funcionar al costat de l'actual plaça Pompeu Fabra fins que ens construirà el gran edifici de la carretera Caldes que encara és d'en Peus En tot aquest procés tingui un gran protagonisme el director de la fabricació d'Avanovas i tapisseria de vellut Francesc Madurei Madurei començà a col·laborar i de molt jovenet quan el 1912 posa en marxa en Molins de Rei una indústria tèxtil continuadora de la del seu pare Pere Madurei Galtès que va fer jocs de taula adomassats des de 1880 en un local de la carretera el nom de l'empresa Malvei va canviar dues vegades es convertia en societat anònima i va esdevenir Textiles Malvei i Samarang Sociedat Anònima sota la presidència d'Agust Malvei net del fundador de Francesc Samarang Castro primer representant i després copropietari posteriorment quan Samarang va abandonar l'empresa es denomina Textiles Malvei Sociedat Anònima fins que va tancar les portes a la dècada dels 80 del segle XX La creació de tèxtils Samarang Sociedat Anònima Francesc Samarang Castro va començar a treballar com a prenent de dibuixant de teixits a l'empresa de Benet Malvei a l'edat de 10 anys però tot i que ja va créixer i prosperar l'any 1930 va decidir establir-se pel seu compte i amb alguns treballadors de Camp Malvei va començar una nova empresa com a director hi posar Enric Madurei i Clermunt germà de Francesc Madurei el director de Camp Malvei començaran en un edifici provisional que es vestia en un mes i en el qual hi havia tot el necessari per poder teixir mentre es construïa una fàbrica més gran que en Francesc Samarang va encarregar l'arquitecte Joan Gomà Cuevas qui és autor a més de la fàbrica de Samarang el del Mercat Municipal el 1935 i de l'Església de Sant Miquel el 1945 el projecte del complex Fabril constava de naus cobertes amb dentat de serra la torre del rellotge i dues cases la façana va acabar de construir-se l'any 1933 l'estil s'acosta a les formes d'ecor dels edificis industrials nord-americans dels anys 20 i durant molt temps juntament amb el campanar de l'Església la torre del rellotge va marcar l'horitzó visual de Molins de Rei entre els anys 1931 i 1933 l'empresa Samarang va comprar 84 talers el fabricant de talers mecànics de Sabadell Francesc Durant i Canyameres i després de la guerra entre 1949 i 1952 en va comprar 34 durant la guerra civil el 20 de gener 1939 la fàbrica va patir un bombardeig en l'avançada franquista que destruiria bona part del recinte i la paralitzaria durant un temps però aquesta circumstància no va aturar el seu creixement a les instal·lacions s'hi van fer diverses ampliacions als anys 1944 i 1952 i va arribar a allotjar 550 treballadors cosa que la feia una de les empreses més grans de Molins de Rei l'edifici com en el cas de Camp Malvei estava destinada a la fabricació de bànoves tapisseries i tapissos mecànics i estava format per diverses naus una nau de preparació on ordina els plegadors emplenaven bitlles per les trames i també on es picaven els cartons per teixir amb el sistema jacard al pis de sobre d'aquesta nau hi havia els despatxos en una altra nau estava ubicada la sala de talers i en una de més petita es repassava la roba es posaven els serreis de les bànoves es plegaven s'empaquetaven i es distribuïen arreu del món d'això s'encarregava la central de Barcelona ubicada al carrer Casp val a dir que Can Samarang a banda de la producció destinada a la decoració de la llar també s'hi produïa el 90% de teles per a vestits tradicionals valencians uns teixits llaborats que reben el nom de valencianes l'empresa també es va instal·lar Vilassar Sant Feliu de Llobregat Lisboa i Buenos Aires finalment va tancar l'any 1976 l'acció social de l'empresa Samarang va significar un nou concepte d'empresa a la localitat amb una voluntat de crear un espai amb serveis que feien que treballar a Can Samarang fos considerat un luxe dins el moviment obre local el 1932 s'inaugurà una sala biblioteca hi havia menjadors on l'empleat es podia escalfar la carmenyola hi havia sala d'espectacles i teatre cinema una agrupació de filatèlia seccions de potxes billar bitlles tenis taula patinatge bàsquet excursionisme i fotografia amb laboratori també hi havia un petit bar a més l'empresa oferia serveis per a les treballadores amb fills cobria les despeses d'infantament i d'estar de la maternitat de Barcelona i hi havia la Casa Cuna que es va inaugurar l'any 1944 l'espai era una caseta amb jardí on les dones podien deixar els seus fills fins que tinguessin dos anys mentre elles complien amb la seva jornada laboral ahir els nens tenien tot el que els calia llits roba blanca lavabos petits la supervisió de la guarderia estava a càrrec de Joan Atorrelló i Malvei l'esposa de Francesc Samarang l'empresa l'empresa també disposava d'un economat i fou de les primeres a donar el lot per Nadal i a més cada 6 de gener feia reis als fills dels treballadors i treballadores la fàbrica de Can Samarang va anar formant un club social que entre els seus treballadors i en general a tota la vila ha deixat un bon record el club Samarang que constava de les seccions que hem esmentat abans s'inaugurà l'any 1945 amb la missió de fomentar la cohesió social dels treballadors aquesta política social va fer que la fàbrica revés el títol d'empresa model o exemplar d'Espanya el 1949 possiblement la secció de bàsquet va ser una de les més exitoses del club la pista de bàsquet construïda el 1947 seria l'escenari de nombrosos esdeveniments socials la bona posició en el món de l'esport del fill de l'AMO Juan Antonio Samarang va fer que les instal·lacions de l'equip fossin de les més modernes d'Espanya l'equip de bàsquet entrenava cada dimecres i divendres i l'empresa donava facilitats deixant plegar unes hores abans a qui tenia torts de feina que s'encavalcaven amb els horaris d'entrenament els caps de setmana jugaven als partits quan jugaven fora de Can Samarang es desplaçaven en un autocar que apagava l'empresa la temporada 1961 1962 arribaran a la segona categoria de la divisió nacional com a homenatge convidaran el Joventut de Badolona i el Real Madrid tots dos del primer grup de la divisió nacional els partits es van jugar a Can Samarang per recompensar els treballadors l'empresa els va organitzar una gira esportiva i cultural per a Espanya entre els anys 1958 i 1967 les activitats culturals i esportives de la fàbrica van trobar una eina de difusió amb la publicació d'uns botlletins mensuals titulats Ecos de Samarang Can Samarang l'embrio del Museu Municipal de Molins de Rei no és estrany que el Museu de Molins de Rei tingui el seu origen a Can Samarang a més de ser un home emprenedor Francesc Samarang també era una amant de la bibliofília la filatèlia i macena d'artistes va ser un gran col·leccionista de fet les primeres peces del museu foren una donació de Francesc Samarang uns fragments de teixits coptes que van provocar que Enric Madurell proposés el Club Samarang crear un petit museu tèxtil que es va fundar l'any 1953 a la fàbrica de Can Samarang on estigués situat per l'espai de 15 anys paulatinament el museu va anar incorporant peces d'indola diversa per això es va creure convenient que es convertís en el museu municipal de la vila l'any 1956 es construïa el patronat del museu i s'ubica al carrer Pintó Fortuny a mitjans de la dècada de 60 el 1970 queda configurada l'associació Amics del Museu actualment a les naus de Can Samarang se desenvolupen activitats d'indola diversa i l'edifici emblemàtic amb el seu rellotge allotja un restaurant Francesc Samarang Castro rebeu homenatges com la medalla del mèrit del treball i el títol de fill adoptiu de la vila el 1945 va morir l'any 1957 però la seva empresa va continuar en actiu durant molts anys més produint teixits de gran qualitat i interès el text que heu escoltat és de l'autora Montserrat Bargalló Sánchez i la veu del Joan Dionís que està aquí el saludem hola Joan bé estàs content d'aquesta gravació senyor Joan Daniel molt content molt content està feta per un bon professional eh sí estic content tenia ganes de fer-ho això perquè la meva idea també és és amb una televisió posar imatges dels tapissos i compaginar-los juntament amb veu explicant el que caldeu d'escoltar fotografies del Samarán de les teixidores això mateix i dels tapissos i dels tapissos clar i compaginat també amb aquest escrit que a vegades és més fàcil escoltar que elegir eh i tenia i algunes exposicions m'ho han demanat algunes puestos que estic previst a fer l'exposició m'han demanat si tenia temes audiovisuals per fer i bueno i m'ha fet molta il·lusió que ho hagi fet un bon professional i tan jove eh si jo no el coneixia ha sigut arrel d'haver de fer aquest treball i bé satisfet preparant activitats molt content alguna pastilleta per dormir aquesta nit però ja no ja no ara ja no ara ja no ara pensar amb més tapissos pensar en més tapissos més tapissos això mateix tens algun projecte que n'hagis d'anar a adquirir algun amb algun encans o algú que t'hagi dit aquí monís de rei no tots els tapissos els trobo aquí monís de rei i què i la gent i el 90% dels tapissos els trobo aquí m'he trobat també una persona que va vindre a Itàlia que era també aficionat als tapissos i tenia de Can Samaran i italians també italians que mira que jo li vaig dir bueno me'n quedo el Samaran no no els dos tens de quedar-te els dos a mi m'agradaria trobar una pintura que la vaig tenir a les mans fa temps que és d'un un pintor local molt reconegut el Josep Maria Puvill i jo la vaig veure i m'hauria agradat tenir-la però llavors era un que me'n anava a Cuba i al tornar no hi vaig pensar i no l'he perduda de vista era la catedral de Sant Marcos de Venècia però preciós preciós jo el voldria adquirir el voldria comprar el voldria però no sé on té ni qui el té ara que dius això molts tapissos es feien reproduccions de quadros de quadros famosos eh jo tinc un un que és una reproducció feta amb jacar mecànic que és de l'últim sopar que és una pintura que va fer Leonardo da Vinci que és molt famós i aquests quadros es va fer amb tapís perquè va haver èpoques que hi havia gent que dibuixava però també era més fàcil o més fàcil de vendre una una reproducció d'un d'un tapís que representés una una tela una tela també eh amb el amb els mil noucents eh es feien moltes reproduccions de de gent coneguda famosa eh semblava en fotografies es partia de fotografies no es feien retrats de reis princesa músics polítics papes escriptors tinc tingut un Ângel Guimarà era un d'ells i tot es feia amb una amb una empresa que estava a Sant Etienne d'uns germans que es deien Neiret hermanos Neiret que van el 1903 ja van començar a fer a fer coses però molt justetes de color eh ja ho hem dit abans però sí que he trobat un espanyol que es deia Mariano Alonso López que pintava i aquesta gent de Sant Etienne que té una producció artística gran i està en museus està en museu de Terrassa té molta producció d'aquesta gent uns els tenen i un altre cedits eh van van fer una gran exposició i van demanar per aquesta exposició a aquests germans Freders que ells deixessin de pisos i i vaig trobar un espanyol Mariano Alonso Pérez que era un pintor que a aquests de Sant Etienne li agradava molt i li van fer 4 o 5 tapissos no molt grans perquè eren tot era en aquesta època eren petits i em va cridar l'atenció reproduccions d'art de quadros després van fer tapissos commemoratius quan havia una festa o una exposició universal de tapissos commemoratius i publicitaris i publicitaris després també van fer moltes reproduccions de quadros religiosos moltes reproduccions de quadros religiosos i moltes reproduccions de tapissos de la vida quotidiana de la vida quotidiana eh del segle del segle del segle XIX del 1900 i això és una mica tot el que he pogut esbrinar de la història dels tapissos antics jo els que tinc són a partir tots ha estat molt bé i a mi em fa ganes de tenir un tapís però el nom de la rena Isabel aquesta que em mira amb molt mala cara escolta m'han fet fa poc un homenatge a Nino Bravo a València i no han convidat a Francisco i a mi em sembla que això no m'agrada prou ara ens acomiadarem del programa amb una cançó de Francisco i tu pots tornar a venir un altre dia perquè aquest llibre hi ha tema moltes gràcies gràcies a tu per la vostra atenció i per donar difusió a aquest art que està amagat i jo penso que ha de ressorgir i una exposició aviat a Moniz de Rei molt bé molt bé que tenga yo mi hogar junto al Mediterráneo que sienta el corazón como una bendición que guarda mis anhelos para colmar de amor de fuego y de ilusión a la mujer que quiero latino tengo el calor de una copa de vino mitad señor mitad corre caminos como una estrella sigo mi destino global de la MCU me queda time en la mina queакс Algo poeta y forjador de sueños, un vagabundo solitario al sol. No es por casualidad que yo siente el amor de forma diferente. Notícies en xarxa.