Halterofília, motos i la COE: memòries de Joan Santamans a Molins de Rei (pont, anys 60, viatges i muntanya)

Aquí comença De Tu a Tu, entrevistes, anècdotes, projectes, records, nostàlgia i converses, De Tu a Tu, amb Pere Vergoñón-Reventós, Pierre. Avui, després d'haver passat Sant Joan, Sant Pere, les rebel·les, aquests dies de molta, molta calor, això no ha passat del tot. Les rebel·les sí, però la calor no. Avui ens visita el Joan Santamans. El Joan Santamans ja fa temps que jo li deia que m'agradaria que un dia vingués al programa i avui, aquesta tarda, o avui, millor dit, perquè hi ha qui ens escolta el diumenge al matí, ha arribat aquí. Molt benvingut, Joan. Gràcies, molt bona tarda. Escolta, Joan Santamans i Mèl·lic. Sí. Aquell camp Mèl·lic que hi havia per aquí a Sant Just era teu, allò, aquell restaurant? Ojalà fos meu, perquè, mira, em aniria bé ara mateix. No té res a veure. On neixes tu, Joan? Jo vaig néixer a el que era la plaça dels Caiguts, el seu dia, que hi havia el tren que passava, el pas nivell i tal, jo vaig néixer allà. Segons el meu pare, vaig néixer a les 3 de la tarda, perquè diu que quan vaig néixer jo, que vaig néixer a casa, passava el tren de les 3. El que passa que jo no sé la puntualitat de llavors quina era, però més o menys vaig néixer a les 3. Em podera més puntual que ara, eh? Tampoc tenien que esmarar-se massa. És avui que deien que els trencs anaven tan malament. Escolta, encara hi és la casa on vas néixer o no? Sí, sí. És la primera que hi ha quan passes a on t'hi ve el pont de les Monges, que comença la plaça, que ara és la plaça dels Països Catalans, em sembla, no? Sí. La plaça dels Caiguts Antics. Bueno, que hi ha una paret contínua, després hi ha un graig i unes esqueletes, que hi ha un terrat de dalt. Aquella era casa meva, on vaig néixer jo. Allà, sí, hi havia la família Rodrigo. El Rodrigo estava al costat. Al costat. I també una altra família, Solsona, que entraven pel carrer 11 de Setembre i per allà també. Després del Rodrigo. I tu, abans encara? Jo era la primera casa, entrant per les Monges i la primera casa. I encara es conserva la casa, però llavors va ser uns anys allà i després veu canviar de... vas viure allà molts anys? Jo vaig viure allà fins que em vaig casar. Ah, bastants anys, doncs. Sí, bastants. I llavors me'n vaig anar a viure allà al carrer de les Gracioses, al doctor Barraquet. General Castanyos. Ai, Castanyos, perdó. El doctor Barraquet és el que vaig anar després. Ah, sí? Encara hi és també la casa aquesta que vivies, al general Castanyos? Sí, és el primer bloc de pisos que queda, que estava a sobre de la SEAT. A l'entrada del taller hi havia una escaleta al costat i jo vivia a l'àtic. Ai, anirem parlant de l'escola que vas anar i tal, però ara que, com que ha sortit el tema d'on vivies el general Castanyos, jo sé que una vegada em vas explicar que des del terrat o des de l'àtic o... que vas veure quan va passar allò del pont de Molins de Rei. Sí, i va ser molt lamentable, perquè estàvem dormint, això va passar a la nit, jo crec que deurien ser... Posa les dues de la matinada, però tampoc crec que hagi afinat molt, però bueno, jo crec que eren les dues de la matinada. Estàvem dormint i vam sentir un soroll, vam pensar que s'havien estrellat uns cotxes o alguna cosa, perquè inclús com de vidres, estrencats i tal, i jo vaig sortir a l'àtic, però clar, era negre a nit, i a més no hi havia ni llums, llavors. Veia jo llums de cotxes, però que estaven parats al començament del pont i tal, vaig dir això, un accident. Vaig continuar dormint i l'endemà al dematí, quan vaig sortir, el pont estava ensorrat. I resulta que l'últim que va passar pel pont, que és el que té la pasteleria, el... com se diu? La pasteleria al forn de Sant Jaume, Arenas. Sí, sí, a l'Arenas. Bueno, l'Arenas, que tenia una nòvia a Sant Andreu, venia de festejar a la nit i se'n anava cap aquí a Molins, i ells no ho sabia, però va notar que el cotxe se li ensorrava de darrere, i va fer un sotrac de cop al cotxe i va tornar a quedar a sobre la serra. És a dir, que el cotxe hauria pogut caure col enrere, per dir-ho d'alguna manera? Sí, si l'enganxa una dècima de segon abans, ja se'n va dintre el riu. La roda devia estar remuntant en aquell moment i encara va poder... Encara va poder pujar. Pujar a l'esglaó, per dir-ho d'alguna manera. I va ser l'últim que va passar per allà al pont. I ell, quan va passar això, va mirar pel retrovisor i va veure unes llums del camión, que realment és l'únic que va caure també, d'un camión que les llums es giraven i s'ensorraven cap baix al riu, que el camionero va morir. Sí, que aquell vaig buscar per internet el nom del conductor que va morir. Sí, sí, perquè vaig pensar, no sé, era un dies que feia anys, i vaig pensar que què menys que el pont nou portés una placa dient que aquest home va perdre la vida allà, va morir, va ser una persona sola que va morir, però era ell, el conductor aquest. Bé, tornem a... Bé, tornem a la... On comences els estudis? Jo vaig començar els estudis allà als padres, que estava acostat, diguem, a l'altra banda de la plaça. Però allà als padres no anava massa bé jo. No t'agradava prou? No m'agradava i, a més, tampoc em portava massa bé jo. Era una mica entremaliat. No volies anar a missa quan feien el rosari ni... Jo, quan estudiava, em quedava bastant bé tot, o sigui, feia d'això. Però com que no anava a missa, a part que em fumien amb la regla aquí... El pare amb morató. Sí, em fotien hòsties. Sí, jo tenia... Ben convergàve'ls bé, eh? Sí. Bé, doncs llavors, a la classe, els que tenien més bones notes se sentaven endavant, i els de darrere eren els burros, no? Doncs llavors, si a mi em tocava davant o a la segona fila, em fotien a darrere de tot perquè no havia anat a missa. Ah, veient-me, que bé, eh? Bé, i llavors vaig anar als col·legis nacionals aquí a l'Alfonsa Duce. Que llavors es deien nacionals, encara? Sí, sí. Sí, llavors es deien nacionals. Al Alfonso Duce, però es deien col·legis nacionals. Val. El Bedell era el Rebenga. El Rebenga? Era el Bedell de l'entrada. Sí, sí, sí. Hi havia un mestre, jo recordo, que hi havia anat a repàs, hi havia el García, un mestre que es deia Guillermo García, o sí, d'aquells anys. És que sempre toquem a parlar. Jo havia anat amb el Milla i amb el Milla i amb un altre. Escolta, s'has pensat en una cosa que ens hi trobem ara tant tu com jo? Què? I que no havia passat mai? No. Que fossin més grans que el Sant Pare de Roma. I, a veure, el Joan XXIII, el Pau Cisell, el tot, el Rus, l'últim Francisco, tots eren més grans que jo, però ara no. Aquest d'ara té 69 anys i nosaltres ja el guanyem. És a dir, que ja en veurem pocs de conclar. Jo ara estic, fa pocs dies, el dia 14, vaig fer el meu compleanys i m'he posat que és la línia mitja de la meva vida. O sigui, ara ja he passat la meitat de la meva vida. Ah, em falta l'altra meitat. Ja em falta l'altra meitat, que jo calculo que cap als 160. Ah, encara veurem el Francisco II i el Juan XXIV. I molts més. Escolta'm, i aquí vas estar més content. I la primera feina, em refereixo de les escoles nacionales, ja vas estudiar més, fins als 14 anys? No, molt abans, molt abans, perquè jo ja et dic que era una mica entremaliat. I m'escapava del col·legi i me'n anava a banyar al riu, que jo vaig aprendre a anar del riu. Sí, amb el perillós que era, però... Es van morir 4 o 5 amics allà al riu, no de cop, un dia un i un altre. Sí, sí, que hi havia aquells... Sí, hi havia els xocladors i tot, que fixa't nosaltres, quines tonteries més grans, anàvem a la part de sobre del xoclador, que llavors l'aig ens es fotia cap a dintre del xoclador, agafàvem la respiració bé, ens deixàvem que inclús ens féssim una volta al xoclador i tot, i quan acabaves, per l'altra banda, ja et tocaves peus a terra i et havies salvat. Però va haver una vegada que un s'hi va quedar, el seu germà s'hi va tirar a treure'l, i s'hi van quedar tots dos. Escolta, només fas borronar, eh? Només que ho expliques, això. Escolta, escoltarem ara una cançó que parla de les noies que creuaven aquest pont del riu, que venien de Sant Vicenç, de Pallejar, per treballar a les fàbriques de Molins de Rei. Venien a peu, venien amb bicicleta, venien amb el Ballirana o amb el Martorell. A les noies dels Talers. El primer toc de sirena que tot es farà aixecar quan venien d'hora a la fàbrica a les teixidores del baix. Te reull una mirada a l'entrada al Nou Manyà i corrent cap a les villes, als Talers, ho a repassar. I corrent cap a les villes, als Talers, ho a repassar. I venen amb bicicleta, pedalen al pont del riu, amb curta, mini, faldilla i el crepat més exclusiu. L'entrepà dins de la bossa i la camisa d'estiu, Manu esbellut i seda i tovalloles de fil. Olé, olé, posen en marxa el taler. Olé, olé, la llançadora va i ve. Olé, olé, el Manyà es fa pregar. Olé, olé, i el Cardus les fa pencar. Cal tenir la vista clara que el soroll pot despistar. Porta dos talers a l'hora i vigila l'escarbat. Porta dos talers a l'hora i vigila l'escarbat. Engrescats amb la xerrada quan toquen esmorzar. Parlar de qualsevol cosa i una mica festejar. Parlar de qualsevol cosa i una mica festejar. Olé, olé, posen en marxa el taler. Olé, olé, la llançadora va i ve. Olé, olé, el Manyà es fa pregar. Olé, olé, i el Cardus les fa pencar. I venen amb bicicleta, pedalen al pont del riu, amb curta mini faldilla i el crepat més exclusiu. L'entrepà dins de la bossa i la camisa d'estiu. Manu esbellut i seda i tovalloles de fil. Olé, olé, posen en marxa el taler. Olé, olé, la llançadora va i ve. Olé, olé, el Manyà es fa pregar. Olé, olé, i el Cardus les fa pencar. Sí, sí, sí, els xixant eren així. Sí, sí, sí, els xixant eren així. Acaba la cançó dient que els xixant eren així. Als anys 60, per tu, vas començar amb una tasca nova, per tu. Què era? Als anys 60 han sigut la tasca més bona que hi he tingut jo i que hi he fet més coses, encara que algunes no se m'entenen i unes altres sí, però s'hi he tingut i ara últimament inclús m'en surten regalos que em fan de plaques i coses de l'halterofília, que és el que jo vaig fer a Molins darrere. A Molins darrere l'halterofília no la coneixia ningú, ni sabien el que era. I se li deia un altre nom, llavors, no? Aixecament de pes? Aixecament de pes és el bàsic. Ah, el bàsic. Però el nom és halterofília i encara ara és halterofília. Llavors, a mi se'm va ocórrer, que ningú sap per què, fer un gimnàs i fer halterofília. I estem parlant de l'any 63? L'any 63 ja teníem el gimnàs fet i ja havíem anat a participar i tot. Jo crec que va ser 62 o alguna cosa així. Els 63 ja estàvem inclús federats i tenia jo a la federació, a darrere de la federació, allà a la pista, un trosset de local que em van deixar els del sindicat vertical de l'època, a l'educació ni descanso. Encara hi és? A l'educació ni descanso no. No, no, ni els que ho portaven tampoc. Però el local... Era el que té a veure el que ho portava llavors. El local hi és o no? El local del gimnàs el van tirar a terra, que és on hi ha ara uns lavabos allà a la pista. Ah, ja, sí. Van tirar el local i tot i van fer aquells lavabos que hi ha allà a la pista i un quartet de guardacoses, em sembla. Però això no fa tant i encara es conservava aquest local. Llavors tu ja tenies federat allà aquest gimnàs. El gimnàs aquest. I jo tenia els meus amics tots allà ajudant-me a fer el gimnàs, a pintar-lo i a fer coses i vam començar a entrenar. Jo per saber com s'entrenava em vaig dedicar a anar per gimnassos de Barcelona ja qualificats i vaig trobar gent que em va ajudar molt, que em va explicar tècniques d'aixecar, tècniques d'entrenar i tot, que jo ho vaig anar aplicant al gimnàs meu que havia fet allà. I ja vam anar al campionat d'Espanya d'aixecament de pes, que l'aixecament de pes, igual que el boxeu i tal, va per pesos de la persona, perquè, clar, una persona que pesi 40 quilos no té per què aixecar el mateix que un que pesi 100. I llavors vam anar al campionat aquest i el que va destacar més pel seu pes va ser a un xicot que tu l'has de conèixer, que el coneixen com el Mut, que es diu Miquel Andreu. Ah, sí, que vivien al carrer 11 de Setembre. Exacte. Eren dos germans. Eren dos germans, sí. El gran era mecànic, que també era una cosa molt rara el gran, i el petit era aquest amic meu, que encara ho és ara, i que encara serem amics de tota la vida fins que ens moríem. Esclar, perquè ell vivia a la pujada de la Federació, per dir-ho de la meva manera, sí, de la Federació, i tu a l'antiga plaça dels Caiguts. Sí. Llavors us devia trobar la plaça de petits i de conèixer tota la vida, no? I jugar, i quan ja ens vam fer més grans vam anar a, jo què sé, als balls que es feien per aquí a Bostant, al Cine Junts, i vam fer... Als balls devies anar al ball de la Federació, no? A la Federació i al Foment. Ah, ah. Al Foment, però al Foment sempre el ball era una miqueta, quan és fi d'any o la Festa Major o alguna cosa. No es feia tan ball com a la Federació. A la Federació cada diumenge em sembla que es feia ball. Hi havia aquell passadís, o uns dibuixos d'una gitana esballant. Aquell passadís aniria, està. Sí, aquell passadís amb unes pintures rupestres no eren, però eren de dones sevillanes ballant, i llavors arribaves i ja pagaves la bulleta per entrar, no? Sí, l'entrada. I després podies entrar, i si t'assentaves a escoltar la música només i no ballaves, ja havies pagat. Però si volies ballar hi havia un anexo. Ah, sí, me'n recordo. Que venien dos tios que portaven unes floretes d'aquestes, de plàstic o del que sigui, i et posaven aquí la solapa de l'americana, o la floreta. No hi havia pensat més en això, sí. I aquella floreta te la feien pagar, i era el cànon aquest. Això era la pista. I a la federació, a dins de la sala també? A dins de la sala feien cine, però no sé, al cavall no vam fer mai. Vam fer cine i feien també obres de teatre. Ah, sí. La pista era més la pista d'estiu. Sí. Sí, que ja hi havia vist jo alguns artistes reconeguts, i si recordo, tinc alguna postal que m'havien dedicat a algú, que érem crios, llavors. Sí. Allà ballàvem i tal, i ens peguen la floreta aquesta. I aquest... Aquest mut? No, digui, què això explica amb això de la flor? No, i és que això de la flor és molt curiós, perquè tots els que anàvem del grup meu, i d'algun altre grup, aquestes floretes ens les guardàvem. I com que tampoc hi poden haver tants colors de floretes, vigilàvem els tius aquests que posaven les floretes, i miràvem el color de la floreta aquella, i si la teníem, ja ens la posàvem. Ah, perquè esclar, es repetien. Clar. Es repetien, sí, sí, sí, molt bé. Em deies que va aixecar molt de pes aquest company teu. Sí, per el que era, que era molt primet, ell va ser el que aixecava més, i amb aquell primer campionat que vam anar, després de inaugurar el gimnàs que vam fer nosaltres, va quedar subcampió d'Espanya, d'aixecament de pes. Com es diu? Miquel Andreu López. Aquest noi que va quedar subcampió. Sí, Miquel Andreu López, que és germà d'aquell altre Andreu, que era mut també, que feia de mecànic les motos i els tractors i tota la història. Parlant de motos, tu amb el motociclisme també has tingut a veure, no? Ja t'he vist fotografies. Amb el motociclisme ha sigut la major part de la meva vida i la que he fet més, en aquest cas. Anaves amb monteses o amb multacos o... Jo soc montesista encara ara, fins a la Mèdol. Això de les motos i de la marca és com el futbol, que el que és del Barça no s'ho treu mai. Havies anat molt lluny amb la moto? Bueno, molt lluny, què vol dir? A Galícia, per exemple? No, amb la moto no. Amb la moto no. Amb la moto el que he fet més lluny va ser una excursió, una excursió que vam fer, que érem 112 motos, a Bèlgica, que em va invitar... Se't sembla poc? Sí, no, però que em va invitar a una fàbrica de cascos, el Lácer, i em van invitar i em tenien la moto preparada allà a la fàbrica. Jo vaig anar amb aviós a Brussel·les. i el meu fill també va vindre. I allà a la fàbrica teníem dues motos de gran cilindrada preparades, una per a mon fill i jo. I aquella excursioneta era de 4.700 quilòmetres que vam fer. Vam estar uns quants dies visitant tot Bèlgica, tot el nord de França, i va ser agotador i escalofriant, t'ho juro. I però la Pepita no la portaves a darrere? No, no, anava amb el meu fill, amb la seva moto i amb la meva. Tens un fill i ara gran el teu fill, doncs quan... Sí, però, bueno, gran. Que ell deuria tindre 20 o 19 anys. Una edat bona. Bé, aquesta anècdota, si ja me n'has explicat, i de la feina, has treballat en motos sempre o...? Sí, això que dius de si tenia un fill i la moto, jo tinc la Mònica, que la coneixes. Sí, no, ja, la Mònica. Sí. Bé, doncs jo tenia una casa de Talamanca i de motos en vaig tindre sempre. Jo tenia una trialera, però vaig comprar una trialera per la Mònica i una trialera pel Joan. I sortíem a fer muntanya. I a la Mònica també li agradava? Bé, era un animal, això. Era molt arriesgada, molt atrevida, i, eh, que no la podia seguir tan fàcilment. Talamanca està allà al costat de Mura i Rocafort, com es diu? Sant Llorenç de Munt? Sant Llorenç de Murunx és un poble que hi ha. No, de Murunx no, de Munt, de Munt. O com es diu? Al Montcau. Al Montcau, això sí. Al Montcau, i llavors ja el cruza cap a Mura i si tires recte vas a Talamanca i si continues recte te'n vas a Sant D'Aixos, a Manresa. Manresa, sí. Ja hi havia anat alguna vegada i hi havia pèl·lecs, que en castellà es diu empozas, d'algun riu de per allà i m'hi havia anat a banyar. Però ara si hi hagués d'anar no la sabria trobar i mira que amb la calor que fa m'agradaria. Mare de Déu, allà on està ple de gorgs. N'hi ha molt? De gorgs. Ah, com es diu gorgs. Jo li dic pèl·lecs, jo no sé per què. No, des de Talamanca que quan s'hava vindre hi ha més aigua perquè de Talamanca en amunt n'hi havia poca, però de Talamanca ja baixava més aigua. Doncs hi ha hagut una pila de gorgs, n'hi havia una allà sota de Talamanca que hi havia el gorg rodó i el gorg llarg i ens hi banyàvem. És el dia si vaig amb el cotxe cap allà, encara que no sé, ja en trobaré un o altre, trobaré, no sé si vull. Sí, el que passa que si vas amb el cotxe aquests que jo t'estic dient ara si no tens un 4x4 no hi pots anar. Ah, no. Ara bé, amb cotxe normal uns altres gorgs que hi ha entre Talamanca i Navarcles n'hi ha uns quants que hi va molta gent també que allà pots aparcar el cotxe a 30 metres dels gorgs. Escolta, la Mònica jo la conec molt. Sí. El teu fill Joan es diu com tu? Sí, Joan, sí. No? Però també tens un net. Sí. I li van posar un nom... El Guifré. Com? Guifré, que és el nom del primer rei de Catalunya. Aquest no tindrà traducció al castellà. Que serà Guifredo? No ho sé. No, el teu net, quin edat té el net? Cinc anys i mig. Ah, molt jovenet. Sí, sí, sí. Ja és més gran que jo. Sí. Ja li has ensenyat la moto? Li has fet alguna foto amb la Montesa? No, perquè ell encara no ha anat amb moto, però la Mònica li va comprar un tractor, un tractor d'aquests elèctrics. Sí que la Mònica n'està molt, eh? De ser una bot. Sí, doncs va comprar-li un tractor d'aquests elèctrics que funciona i el tio va, que la feina el tens a seguir, eh? Escolta, i la Mònica ara ja fa temps que no l'he vist. Segueix tan guapa com sempre? Jo suposo que més. Sí, sí, sí. Assuto tota la família, tota la família que feu presència. Escolta, tinc una cançó també que, no sé, parlant l'altre dia que veient dies, vaig dir que la posaria, no sé, és la lleva del biberó. I no sé per què va sortir el tema, però l'escoltem primer i després podem, ens en recordarem. No és un matí com un altre que haurà que uns pares veuran de cares de fam i sang les gotes al cert i gran ferit un lagos de plom i bombes. Tempesta d'odi i pluga de morter que ni l'hagat perdona resolt de matràia fossa de futur 17 anys tristocofega nens portats a la foguera trepitjant les il·lusions la leva del biberó no torna mai hauria d'haver marxat i una carta mig a escriure i un retrat esgrogeït la leva del biberó no torna mai hauria d'haver partit la leva del biberó no torna la leva del biberó no torna a la leva del biberó no torna que de llit fet té la carta i aquell dibuix dedicat a la leva del biberó no torna a la leva del biberó no torna a la leva del biberó no torna la leva del biberó no torna a la leva del biberó no torna a la leva del biberó no torna a la leva del biberó no torna a la leva del biberó no torna a la leva del biberó no torna Fins demà! No hauria d'haver marxat I una carta mitja escriure I un retenat esgruguit La lleve del viberó no torna Mai hauria d'haver partit No! Sí, va ser arrel de la cançó que hem escoltat ara d'una conversa que tindrem amb una convidada que ha de venir la setmana que ve però d'això ja ho parlarem la setmana vinent L'aixecament de pes d'alterofili em sembla que no ho hem acabat de parlar Per acabar-ho, l'aixecament de pes vam fer moltes coses jo inclús vaig ensenyar amb aquest xicot que és sortimut anar a Barcelona amb un gimnàs que li vaig buscar d'altoestànding que anaven als campionats del món i tot i el vaig fer anar cada dia entrenar a Barcelona però clar, no volia anar-hi a sol o sigui, jo amb ell perquè era massa gasto i llavors li vaig ensenyar com treure el bitllet del tren i ell sols anava a Barcelona baixava a Sants anava al gimnàs i quan acabava el gimnàs tornava allà agafava el tren i tornava aquí I li vas ensenyar per què? Perquè amb la seva dificultat de no poder parlar? Sí, però li vaig ensenyar com fer-ho i ho va fer sempre no va tindre mai cap problema i llavors jo ja vaig retirar-me del tema de l'aixecament de pes per anar a fer altres coses i ho van agafar una sèrie de gent que va moure's per diferents puestos i van tindre diferents gimnassos i llavors quan ja van estar ben posats a puestos aquesta gent que era el David Sòria ell i el seu pare i el David està fent una obra d'art amb el tema de l'aixecament de pes tenim, jo crec que el gimnàs si no el més important dels més importants d'Espanya jo crec que és el més sobretot em sembla que tenim la inscripció de dones més, vas allà que jo hi vaig de tant en tant i tot són dones aixecant pes que no ho havia vist mai perquè jo a la meva època això ni s'esperava i bueno, el David i ell i son pare han fet una gran obra ara si vols continuarem cada una altra puesta Dones, una dona de 40 anys ai, de 40 quilos de pes pot aixecar quant? ara està aixecant fins a 110 quilos o sigui que doblen el pes del que posen tenim un xicot que va vindre als 8 anys amb la seva mare que volia fer aixecament de pes sa mare es negava totalment de què en fes i el nano deia que ell volia fer aixecament de pes i sa mare no que no creixerà et farà molt bé l'esquena i tot això bueno, aquest nen de 8 anys ara em sembla que en té 22 o alguna cosa així fa dos metres i aixeca 240 quilos podria aixecar un pegassó escolta'm, llavors hem parlat de de la teva família però dels teus pares no els teus pares molinens o de cervelló a veure Cal Santamans que hi havia allà a Cal Miano la carretera quan hi havia aquells camps allò era una masia que era un camp que els mesobers eren el meu pare i la meva mare i es deia Cal Santamans que inclús a tots els mapes i tot surt Can Santamans perquè a l'època el nom de la masia era dels mesoers i era Can Santamans encara que els ambos no fossin Santamans però el meu pare va néixer a Can Vilagut ah sí anant cap a Santa Creu Castell Siuró a mig camí o passat passat Passat Castell Siuró aquella casa que hi havia unes oques que cridaven molt allà va néixer el meu pare que el meu pare quan va ser una miqueta més gran va fer d'escolar a dalt la Santa Creu a la masia i a la la mita aquesta i es va estar fent d'escolar jo crec que se li fotia el vi al capellà però bueno sí més o menys i allà ens vam casar amb la meva dona també tu t'has casat a Santa Creu sí i allà hi havia enterrat que encara hi deu ser el meu avi privilegi el teu avi per què? perquè era de Can Vilagut sí d'allà a la zona vull dir es va enterrar allà el meu pare va ser escolar i jo em vaig casar llavors tu ets molinany del tot eh sí jo vaig néixer allà al plaç de Escaiguts el meu pare era d'allà Can Vilagut ja t'hi dit i la meva mare era de Barcelona però vivia a Molins i ja sé que m'has dit que Can Mèlic d'allà de Sant Jús no és propietat teva no tinc res a veure però Mèlic també és un cognom molt conegut a Molins de Rei era part de la teva mare no? era part de la meva mare sí Molinenca també? no la meva mare va néixer a Barcelona ahà sí el que passa que van vindre a viure a Molins de Rei i bueno és una mica llarguet i l'Emili a veure si no parlarem de l'Emili on la vas fer? l'Emili jo la vaig fer com tots a l'època per nassos o sigui perquè em va tocar anar a fer l'Emili no et venia de gust jo no li venia de gust ningú però hi tenies que anar per nassos i llavors vaig anar a Sant Climent de Sacebes a fer el campament que en deien que t'ensenyaven a fer funcionar les armes i a desfilar i aquestes històries i quan vaig veure la vida que portaven els veterans allà que només deien i només anaven a putejar els reclutes ah em pensava que veies a putejar com a l'Avalos i aquesta cosa no no però els reclutes a fer els il·les mil i una i tota la història i no estirats en un llit el que més llegia per allà estirat en un llit jo vaig dir que venia de fer aixecament de pes venia de fer el grup d'aixecament de pes vaig ser un dels cofundadors del motoclub que hi ha ara actualment encara que funciona molt bé vull dir jo venia de molt moure'm una molta activitat sí i llavors quan vaig veure el que se m'esperava em vaig apuntar que venien allà per fer-te voluntari vaig apuntar-me a esquiadors escaladors de Viella a la d'això a la policia militar a els paracaidistes bueno vaig apuntar-me a tot el que venia i perquè m'agafessin per marxar d'allà i van vindre també els de la COE que es fundava llavors la COE que era la companyia d'operacions especials digasse els boines verdes americans els guerrillers però i llavors la COE van ser els primers que em van agafar que els altres encara no havien vingut i me n'hi vaig anar però tu de totes aquestes activitats va ser durant l'any que va ser l'Emili perquè el campament era Sant Climent però després a on et destinen? a la COE que estàvem aquí a la Diagonal saps aquella espècie de castell que hi ha? sí el Bruc el quartel del Bruc sí doncs allà un dels edificis d'aquells del mig estàvem allà que quan estàvem allà estàvem tot el rato fent gimnàsia i aquella muntanya que hi ha en els radars cada dia després d'esmorzar anàvem a dalt a fer maniobres llavors vas venir d'allà de Sant Climent de Ses Cebes que no hi havia ni comunes ni lavabos amb aquells bars i vas venir aquí a la part bona de Barcelona però sempre sempre estaven fora sempre estaves fora d'allà perquè allà a Barcelona quan hi era fèiem això tot el dia gimnàsia tot el dia coses però sempre teníem maniobres un dia anàvem d'això a Haka a fer unes maniobres que vam fer molt importantes que era anàvem a entrenar els rangers americans autèntics eh els boines verdes americans els de les pel·lícules i tu el que vulguis van vindre i van demanar un grup igual que ells per entrenar amb nosaltres i ens van portar nosaltres va ser molt curiós perquè a més la majoria d'aquests americans érem sud-americans i sabien parlar en castellà i al principi d'aquesta guerra entre comilles de broma entre els americans els rangers americans i els rangers espanyols que fèiem les guerrilles i totes aquestes històries ells sempre sabien el que anàvem a fer nosaltres i llavors van el mando nostre va dir a veure una cosa els ràdios de les seccions i tot i jo era ràdio oficial diguem del que manava i després hi havien els altres i va dir són catalans tots i vam dir sí diu doncs a partir d'ara es parla en català a l'època del Franco ah guita diu a partir d'ara es parla en català i llavors vam fer-ho i quan van acabar aquestes maniobres amb els rangers americans que es va fer una mica de festa ens van preguntar en quin collons d'idioma parlàveu perquè ens escoltaven per això ens deixo i quan van començar parlar en català llavors els vam fotre bé però aquí al final que és brutal que ja ens vam despedir tots els americans se'n van anar cap a Vietnam a lluitar nosaltres cap al J-25 i allà al J-25 al cap d'uns dies una setmana o així J-25 és per allà a l'estació de França no aquí al Bruc al Bruc li diuen J-25 sí val val doncs ens van ens van fer formar i ens van dir us en recordeu del Sargento Rico i tal dels americans sí són tots morts i què diu sí sí quan vam acabar que es van marxar van anar al Vietnam i allò com la pel·lícula del Pointer sobre el rio guai estaven amb el tren que anaven cap al front i van volar al pont amb ells dintre i van matar-los a tots tots els vostres companys d'aquí tots noia ja podries escriure un llibre amb tot el que ens estàs explicant i molts més escolta m'has deixat mut amb això no m'ho esperava pas no m'ho esperava que m'esperissés alguna anècdota del no no hi van ben moltes vas aconseguir va ser cap o caporal em sembla que es diu en català o sergent o a veure nosaltres érem un grup especial que no no fèiem res ni cuines ni guàrdies ni res sempre entrenàvem a tiro i a fer coses i hi havia els oficials que eren els oficials els soldats tots érem els mateixos havia pensat en una cançó d'aquells temps que tu anaves a ballar amb aquells guateques i festes que es feien allà llavors que era de Lenio San Justo en el tren de 500 milles la podem escoltar? si no te'n recordes en el tren que se alejó va mi amor que me dejó això ho lligues amb el tren dels rangers americans que de mi se ha separado sin un adiós en mi mente siempre está el recuerdo de aquel tren que alejó 500 milles mi querer aún recuerdo aquel ayer en que solo me quedé cuando vi que te alejabas en el tren yo podría imaginar que te fuiste sin pensar en lo solo que quedaba sin tu amor siempre siempre oiré silbar ese tren que se llevó a 500 milles lejos a mi amor tu amor tu amor tu amor tu amor tu amor tu amor tu amor tu amor tu amor tu amor tu amor escoltant aquesta cançó recordo que abans hem posat la cançó de les noves estal·lèries perquè tu havies treballat a Can i Borra però tu explica'm tota la teva trajectòria de treball jo vaig treballar a Can i Borra que hi treballava el meu pare i la meva mare feia d'aprenent de contramestre vaig entrar al taller per arreglar els talers i aquestes coses a mi m'agradava molt aquesta feina però al final me'n vaig anar a Calfolc Calfolc era un taller mecànic que hi havia al carrer Major que ara ja no existeix hi havia treballat un cosí meu ja sé molta gent molta gent i molts bons mecànics van sortir d'allà Calfolc tenia molta fama sí sí doncs jo vaig treballar allà i bueno vaig fer més mecànic per dir-ho d'alguna manera amb treballs bastant fumuts i bastant arriesgats però bueno vaig acabar bé però em vaig cansar una miqueta d'això i me'n vaig anar a fer de representant i vaig començar de representant a Sant Feliu a una empresa que es deia Fruit que eren distribuïdors de fruita fruita, patates i tot això i jo tenia una feina molt fàcil que era amb el meu cotxe que ja tenia cotxe uns 600 anava a les 4 de la tarda a voltar per Barcelona a la ruta que jo tenia a tendre supermercats i tal i vendre'ls i producte em compraven un sac de patates plàtanos i tot això i que tenies 20 anys sí o menys no ho sé devies lligar molt per Barcelona llavors no tenia no tenia prou temps amb la teva alçada no tenia prou temps i què digues no, tenia que anar a fer a les 4 de la tarda me'n anava a fer xero a les 8 me'n anava a les oficines a deixar els pedidos que jo havia fet me'n anava a dormir i a les 5 del matí em tenia que anar a Llafrid a carregar el camión del que jo havia vengut però anava a carregar-lo jo perquè jo sabia la ruta que teníem que fer amb el camión pel reparto llavors l'última que teníem que entregar la posàvem a darrere de tot i la més a la vora que teníem a darrere de tot i així ens venia tot junt i quan arribàvem a les 9 que ja havíem fet el reparto esmorzàvem a l'estació de Sant Feliu del tren i ja me'n anava cap a casa a dormir un rato o sigui una cosa fàcil i anaves amb uns 600 tot això amb uns 600 escolta Can Rebella hi has estat alguna vegada? Can Rebella no em refereixo a dinar a l'estaurant abans però abans anàvem molts nanos hi havia una bassa que encara hi és que ens hi banyàvem que ens hi banyàvem i jo com tots els nanos aquests ens hi banyàvem i a més hi havíem tirat uns taulons que de vegades ens tiràvem a dintre l'aigua i fèiem pam que ens agafàvem els taulons si no sabies gaire de nedar i un nano que jo no me'n recordava pas gens que me'n va fent recordar el tema perquè jo estava al foment em sembla que era un dia que cantaves tu i un noi em va vindre santa mans i tal i jo no el coneixia què diu si tu em vas salvar la vida doncs aquell nano es va tirar i va anar cap avall i s'ofegava es moria perquè no sabia nedar o es va enganxar amb el fang no volia agafar el taulor i se li va escapar el taulor i llavors em va anar avall i no sabia nedar i jo em vaig tirar i el vaig agafar i el vaig treure perquè devia saber nedar bastant però jo feliç d'haver fet això el que passa que no me'n recordava gens i m'ha fet tanta gràcia i tanta il·lusió home no m'estranya que aquell nano se'n recordés home tu diràs tu d'aquell moment vas veure aquell que no sortia que no sabia nedar prou amb un empent el vas treure i ja està però ell que es devia veure allà que es pensava que ja no veuria més el sol afortunadament el vaig treure i afortunadament se'n recorda i era de Molins de Rei aquest noi i no l'havies vist en aquest temps i ara no l'he tornat a veure però estic segur que si el veig no el coneixo ell sí que em coneixerà veig bé una cançó que a tu t'agradés ah no escolta tu has estat a Xina a Taiwan a molts a Sud-amèrica això per la feina perquè jo vaig arribar a agafar i vaig trobar la feina de la meva vida que és que jo molt aficionat a les motos vaig trobar una feina de vendre cascos de motos jaquetes i guants i hòsties de tot el tema de vestimenta de pilots vaig trobar una empresa que era molt important en aquella època que jo em vaig comportar molt bé i que ho vaig fer molt bé segons em diuen no perquè m'ho digui jo mateix i em van fer doncs que fer de diverses coses entre elles dos pilots perquè vestíem a pilots que els hi pagàvem vam lograr tindre del campionat tu has seguit mai el MotoGP no el que es fan ara el Marc Marquez i aquestes coses el llegeixo per sobre bueno és igual ja corrient MotoGP però ho havia guanyat els campionats del món de MotoGP americans australians i sempre tots els mundials anaven a Austràlia o a Amèrica i el primer trofeu que hi va haver que va arribar del MotoGP a Europa va ser un italià que era un Marco Luquinelli que era un pilot que teníem nosaltres que corria amb el T amb oliofiet nava i jo venia al casco nava i venia ell nava amb el mono nostre de mototècnica vull dir va ser un èxit i a partir d'aquí a nivell d'Espanya de campionat d'Europa i de tota la història vam vestir els millors pilots que hi ha hagut i això ho portava jo i això que m'has dit d'estar a Taiwan i a Xina i per tot el món diguem entre comilles ho feia per anar a visitar fabricants de cascos i tot això que anava allà i jo me'ls mirava me'ls provava negociava el meu preu i feien pedidos i ens els emportaven cap aquí i els veníem amb motociclisme i amb l'alterofília tu tens una trajectòria i amb la feina que m'expliques que a Ràdio Molins de Rei que fan aquest premi una vegada l'any del premi trajectòri t'haurien de comptar amb tu també escolta'm però una cosa que tu no en parles però jo recordo i em ve de gust dir-ho que amb aquestes que jo sempre que et veig t'ho recordo aquests guatèques les festes particulars que es feien recordo Monterrat del carrer Major que vam coincidir i aquest any i mig de diferència que ens portem que ara no es nota però quan teníem 17-18 anys sí llavors recordo que éreu dos tu els santamans i l'altre em sembla que era i l'altre em sembla que era i l'altre que era els dos que si ja nosaltres jo en tenia 16 vosaltres en teníeu 18 i tots dos alts i ros un i l'altre moreno allà que tothom us teníem tots us teníem enveja quina sort els que ballàveu un mes els que ja bevíeu cubalibres quan nosaltres encara estàvem amb la coca-cola i gràcies ja teníeu més món ja veus dos anys que llavors era molt no te'n recordes tu d'això? sí clar que me'n recordo però llavors se'n feien moltes de festes i anàvem a totes ja ho saps a totes sí i totes anaven al darrere o ja no o no tant no ho sé jo he sigut una mica tonto tota la vida també t'ho he de dir ah sí bueno escolta una cançó que t'agradi i hi ha una cosa hi ha una cosa que clar no ens la deixem hi ha moltes coses que podria dir però ara diguem a l'actualitat estic al SEM al centro excursionista de Molins de Rei i em dedico a fer mitja muntanya alta muntanya neu i excursions i la veritat és que estic molt content d'aquestes coses de que jo havia treballat molt havia viatjat molt però no havia pujat mai i com aquell que diu n'hi és Santa Creu o sigui havia pujat però amb moto ah sí però i ara doncs porto jo què sé muntanyes com el Canigó el Puigmal el Matagalls tot el Montseny pics de França i tot això tot això fas ara sí i quan o sigui les excursions aquestes quan hi ha els bolets anem a buscar bolets sí quan hi ha la neu anem a la neu quan no hi ha la neu pugem aquests pics alts ara últimament vam anar aquí a la Neto i que hi ha el maledet a la Neto i tal a fer una excursió per allà desafortunadament em vaig fotre una hòstia que em vaig fer mal que això ara s'acaba d'entrar la meva filla i em fotrà una bronca perquè té la cara clar i vam tindre que no pujar a les muntanyes altes perquè era perillós escolta el de la neu no ho envejo però anar a buscar rovellons sí em trobeu molts ara ja comença la temporada quan vulguis i anem sí i m'apuntaré els topans m'apuntaré els racons però tu saps que es fan per terra sí sí ja també em trobo també em trobo no et portaré de topans sí sí m'agrada molt sí m'ho passo molt bé bé ens queda alguna cosa més que ens hàgim deixat el tinter i una cançó que t'agradi hem posat Elenio San Justo llavors hi havia els Mustangs hi havia ah sí una cosa jo quan vaig començar a fer de representant vaig treballar a la corseteria al principi la Velcor de sostens i faixes i aquestes coses de provador bueno eh que allò era un escàndol eh perquè quan fèiem d'aixòs reunions d'aquestes que ens ensenyaven nous models i tal tots ho deïm escolta no cal que us ho poseu perquè n'hi havien de brossos o tots eren petits llavors no no tot hi havia de tot bueno doncs jo tu saps que aquí hi ha a Puigcerdà a Puigcerdà hi ha una una petita vila que està dintre França sí sí sé on té sí i ara no me'n recordo el nom d'aquesta petita vila però tu passes per allà a Puigcerdà i entraves a una duana que hi havia un garito sí llibia llibia que té una farmàcia molt famosa però diguem i què feies allà hi havia una garita que hi havia un guàrdia civil i jo me'n anava amb el meu cotxe amb les mostres amb unes amb unes maletes plenes de mostres de sostens i faixes i coses d'aquestes plena època de Franco eh doncs la guàrdia civil sortia quan anava veia el cotxe i venia i dir bueno a d'on d'aquestes a llibia i què va a fer a llibia que soc representant i vull a vendre i em diu el guàrdia civil i què representas i jo vaig quedar així i dic vull contra el moviment i el tio es va quedar tot serio i diu ¿cómo? a la plena època el Franco diu llevo fajas i sostenes i llavors es va fotre a riure el moviment de los pits no? es va fotre a riure i em va dir passa, passa i quan vaig acabar de treballar amb el client de Llibia al tornar allà a la garita va sortir una altra vegada al mateix guàrdia civil i em va veure i es va posar a riure i diu passa, passa bé doncs fins aquí hem arribat amb l'entrevista hi ha una altra cançó no tan intens però t'hauria agradat escoltar-ne alguna m'ho farem la setmana que ve que ve la Pepita Forés la Pepita Forés Massana que és la teva dona des de fa molts anys no? doncs 53 i pico on us veu casar? allà a Santa Creu o sigui que ho has dit abans sí devia estar contenta no la Pepita? contenta? sí de casar-se allà de casar-se si ara no ara sempre rondina ara rondina de què? de tot de tot la setmana que ve aquí no i moltes gràcies per haver estat aquí avui amb nosaltres i a tu i molt molt gris fins aviat gris gris que rica mami que sabrosura que rica mami que sabrosura que rica mami que sabrosura ¡Qué rico mami! ¡Qué sabrosura! Bona tarda, són les 5, us parla Marce Roura. El Partit Popular ha iniciat els contactes amb els grups parlamentaris per saber si els socis del PSOE encara li donen suport. L'entrada a la presó de Santos-Cerdana ha multiplicat la pressió del PP, el seu líder...