De tu a tu
En Pier, ens porta cada setmana a una persona convidada i també posa alguns temes musicals. Amb Pere Bergoñón.
Subscriu-te al podcast
Eurovisió 68 i nostàlgia melòdica: de Massiel i Cliff Richard a Serrat, Nino Bravo, Rocío Jurado i més
Visió general
Aquest episodi de "De Tu a Tu" amb Pierre és una selecció musical plena de nostàlgia i records personals. El fil conductor arrenca amb Eurovisió 1968 —la victòria de Massiel i el duel amb Cliff Richard— i s’endinsa en la cançó melòdica i el pop romàntic en castellà i català dels 60, 70 i 80. Entre cançó i cançó, Pierre comparteix anècdotes vitals (el servei militar a Maó, els salons de ball del Foment i la Federació, la feina de repassar llibres), teixint memòria col·lectiva i història musical.
Temes principals
- Eurovisió 1968: Massiel vs. Cliff Richard
- Massiel triomfa amb "La, la, la", en un context on Serrat havia reclamat cantar en català.
- Cliff Richard, favorit amb "Congratulations", queda segon.
- Joan Manuel Serrat
- La polèmica lingüística i la tria final de Massiel marquen època.
- Sonoritat i poesia de "Me’n vaig a peu" en català.
- Nino Bravo
- "Un beso y una flor" com a himne emotiu d’acomiadament i esperança.
- Francisco
- "Latino" i la tradició melòdica dels 80, amb pinzellades familiars i de trajectòria.
- Rocío Jurado i Rocío Dúrcal
- Jurado amb el seu primerenc estil folklòric a "Un clavel, un rojo clavel" i records de cinema popular.
- Dúrcal i la melancolia elegant de "Cómo han pasado los años".
- Camilo Sesto
- La passió de "Algo más" i el seu llegat immens malgrat alts i baixos personals.
- Demis Roussos
- La dolçor romàntica de "Mañanas de terciopelo" en versió castellana.
- Engelbert Humperdinck i salons de ball
- Evocació de Foment i Federació, espais socials i musicals d’una època.
- Raphael i Salomé
- Raphael amb "Yo soy aquel", un clàssic d’Eurovisió.
- Salomé amb "Se’n va anar" (Festival del Mediterráneo, 1963) en català, joia de bolero-pop.
Moments i anècdotes destacats
- Records de 1968: entre titulars de la victòria de Massiel i una notícia sobre un nen francès desaparegut.
- Servei militar a Maó (1971): una guàrdia a la Mola, un transistor i el descobriment de Nino Bravo a la ràdio.
- Salons de ball: el Foment i la Federació com a llocs de trobada, balls i memòria musical.
- Cinema i cultura popular: Jurado a "Los Guerrilleros" amb Manolo Escobar i la menció de Gracita Morales (gràcies a David).
- Curiositats de trajectòries: Soledad Miranda, esmentada com a parella promocional de Raphael, i la seva tràgica mort el 1970.
Cites i lletres que ressonen
"Yo soy aquel que por tenerte da la vida..."
"¿Cómo han pasado los años... nuestro amor siguió creciendo y con él nos fue envolviendo."
Clau d’escolta
- La selecció combina Eurovisió, bolero, ranxeres i cançó melòdica, amb contrast d’idiomes (català i castellà) i èpoques.
- El relat de Pierre aporta context històric, emoció personal i memòria col·lectiva, fent de cada cançó una postal del temps.
Seccions de l'episodi

Introducció i plantejament de la selecció musical
Obertura del programa i presentació d’una selecció de cançons populars i nostàlgiques.

Massiel — “La, la, la” (Eurovisió 1968)
Record de la victòria de Massiel; contextualitza el moment i l’impacte mediàtic d’aquell dia.

Cliff Richard — “Congratulations” (Eurovisió 1968)
El favorit britànic queda segon; evocacions de cinema juvenil i moda del moment.

Joan Manuel Serrat — Controvèrsia i “Me’n vaig a peu”
La polèmica per voler cantar en català a Eurovisió i l’escolta d’un tema seu en català.

Nino Bravo — “Un beso y una flor” i la Mola (Maó)
Anècdota del servei militar i descoberta de Nino Bravo a la ràdio; cançó icònica d’acomiadament.

Francisco — “Latino”
Retrat del cantant i referències familiars; èxit melòdic dels anys 80.

Rocío Jurado — “Un clavel, un rojo clavel”
Primers anys de Jurado, cinema popular i estil folklòric abans del gran esclat comercial.

Rocío Dúrcal — “Cómo han pasado los años”
Peça melancòlica sobre el pas del temps; fora del seu repertori ranxero més famós.

Camilo Sesto — “Algo más”
Èxit romàntic, apunts de trajectòria i llegat musical perdurable.

Demis Roussos — “Mañanas de terciopelo” (versió en castellà)
Veu dolça i ambient romàntic; pausa publicitària intercalada (“¡Suscríbete!”).

Engelbert Humperdinck i salons de ball (Foment/Federació)
Evocació del romanticisme de saló i dels espais socials on es ballava.

Records laborals i preludi a Raphael
Feina de repassar llibres, rumorologia i Soledad Miranda com a referència prèvia a Raphael.

Raphael — “Yo soy aquel” (Eurovisió)
Clàssic intens i entregat que consolida la figura de Raphael.

Salomé — “Se’n va anar” (1963)
Tema en català del Festival del Mediterráneo; bolero-pop emotiu i refinat.

Cloenda del programa
Comiat i avanços de properes emissions.

Post‑programa: tema final en català i indicatius
Cua musical (“Sense tu”) i pas a la programació informativa (La ràdio nostra / Notícies en xarxa).
Aquí comença De Tu a Tu, entrevistes, anècdotes, projectes, records, nostàlgia i converses, De Tu a Tu, amb Pere Vergoñón-Reventós, Pierre. Hola, sense ser avui cap data assenyalada, cap diada especial, cap data a recordar, no celebrem res, especialment, si no el fet de retrobar-nos aquí un cop a la setmana, hem preparat una selecció de cançons de les que us poden agradar una mica a tothom. I començarem per Maciel amb el Lalalà, que recordem que va guanyar l'any 1968, era el 6 d'abril, sí, me'n recordo d'aquell dia. Els diaris parlaven d'aquell que havia guanyat i parlaven també que havia desaparegut un nen francès per aquí a la part de Dos Rius, una cosa així de Girona, que no el van trobar. Però bé, això és un altre tema, però perquè jo recordo el diari d'aquell, precisament d'aquella portada de diari, la tinc presenta i recordo aquests dos temes. Però escoltem a Maciel amb l'Alalà, que ningú s'ho esperava, o pocs, i amb la cançó que li van fer a De la Calva i a Arcusa, a Duodinàmico, ella es va aixecar amb el triomf. Música Yo canto a la mañana que ve mi juventud Música Y al sol que día a día nos trae nueva inquietud Todo en la vida es como una canción Te cantan cuando naces y también en el adiós Música Me canto a mi madre que dio vida a mi ser Me canto a la tierra que me ha visto crecer Y canto al día en que sentí el amor Andando por la vida aprendí esta canción Música Aquell any 68, per això tenia un malgrat, fort competidor precisament a Londres, on es va celebrar al festival, crec que sí, era a Londres, Albert Hall, crec, tenia a l'anglès per excel·lència Cliff Richard, el que recordàvem llavors, i recordem ara de la pel·lícula Los años jóvenes, que ell, doncs, era com, donava una tirada com si volgués assemblar-se a l'Elvis Presley, però amb l'estiu personal d'ell i que agradava molt, jo recordo que va veure la pel·lícula tot i que no tenia l'edat suficient per entrar a la Federació, al cine de la Federació, recordo que vaig pujar, i recordeu aquelles escaletes que dalt hi havia algú que demanava el tiquet que havies comprat a la finestreta de baix, que em sembla que encara hi és, a l'estiu a fora i a dins, a sota l'escala, no sé si es conserva, aquesta finestreta, però aquell senyor demanava i jo no la tenia, no sé com va ser, però jo vaig passar i vaig veure la pel·lícula i estava, si no, a la primera filera de les butaques, a la segona. Aquí el Cliff Richard ja tenia 28 anys, quan va presentar-se a l'any 68, és dir que és nascut al 40, a Eurovision, i va quedar segon, tot i que tothom li donava per segur que guanyaria ella amb Congratulations. Congratulations and celebrations when I tell everyone that you're in love with me Congratulations and jubilations I want the world to know I'm happy as can be Who would believe that I could be happy and contented I used to think that happiness hadn't been invented But that was in the bad old days before I met you When I let you walk into my heart Congratulations and celebrations and celebrations when I tell everyone that you're in love with me Congratulations and jubilations I want the world to know I'm happy as can be I was afraid that maybe you thought you were above me That I was only fooling myself to think you'd love me But then tonight you said you couldn't live without me That round about me you wanted to stay Congratulations and celebrations when I tell everyone that you're in love with me Congratulations and jubilations I want the world to know I'm happy as can be Congratulations and jubilations I want the world to know I'm happy as can be I want the world to know I'm happy as can be Els que teniu la meva edat o més o menys i les que també la teniu però no sou de la meva quinta perquè no vau fer el servei militar recordareu que aquell any es va parlar molt que el Serrat que era el que estava seleccionat per cantar la cançó va exigir no sé si demanar o exigir que ell la volia cantar en català que llavors seria així jo me'n recordo mare quan em duies de la mà ja me'n recordo encara si era la llet en català però això no va poder ser i llavors en pocs dies crec que deu la Maciel va haver de bueno la van escollir per presentar la cançó amb aquella minifalda que recordarem i aquell trio aquelles tres noies que l'acompanyà van fent veus i ella va guanyar i va sí aquí en vam parlar molt perquè llavors nosaltres que estàvem a la cua d'Europa del tot ara no és així amb el franquisme i guanyar Eurovisió va ser com un primer pas per modernitzar-nos una mica i ara escoltarem el senyor Serrat però no amb la cançó en català que podria ser la deixarem per la setmana vinent però ara la repetiríem però hi ha una altra cançó que de Joan Mel Serrat que m'agrada molt que és Me'n vaig a peu que l'oblida la taulada vermella i la finestra amb flors l'escala fosca i l'imatge vella que s'amagava en un racó i el llit de fusta negra i foradada i els teus llençols de neig i la ribor suau d'una matinada que et desperta més bé però no vull que els teus ulls plorin digue'm adeu el camí fa pujada i me'n vaig a peu que el dia déu a la porta que es tanca i no hem volgut tancar que l'ompli el pit i cantar una tonada si el fred de fora et fa tremolar cal escoltar aquest gos que l'aborda lligat en un palacet i oblida tot donar la teva imatge i aquest petit indret però no vull que els teus ulls plorin digue'm adeu el camí fa pujada i me'n vaig a peu cal carregar la guitarra a l'esquena i tornar a fer el camí que un vespre gris remuntant la canena em va dur fins aquí les zones han d'esborrar les petjades que deixo en el teu port me'n vaig a peu el camí fa pujada i a les fores i a flors uns anys després tres anys després l'any 71 tenia fent el servei militar com us deia abans a Mahó recordo fent una guàrdia a la Mola precisament que hi havia algú algun dels soldats que portava un transistor això que ara aquests fa uns dies a veure un mes ja se'n va parlar molt perquè ens vam quedar moltes hores sense llum i aquests ràdios portàtils que que a casa que ningú sabia ja ni com eren van s'han tornat a ser necessaris i s'han tornat a vendre anava perquè un soldat posava i jo escoltava una cançó que em va caure bé un bèche i una flor i era un cantant que llavors començava i va tenir molt èxit perquè va gravar moltes cançons però només va durar dos anys perquè ja estic parlant de l'any 71 i ell va morir el 73 a l'abril del 73 i tot i amb això només en dos anys dos anys de començar a ser molt més conegut ell ja portaria més temps perquè va morir en 28 les cançons encara les escoltem ara un bèche i una flor de l'amor Dejaré mi tierra por ti Dejaré mis campos y me iré lejos de aquí Bufararé llorando el jardín y con tus recuerdos partiré lejos de aquí de aquí de aquí de aquí de aquí pensando en tus sonrisas de noche las estrellas me acompañarán serás como una luz que alumbre mi camino me voy pero te juro que mañana volveré al partir un beso y una flor un te quiero una caricia y un adiós es ligero equipaje para tan largo viaje las penas pesan en el corazón más allá del mar habrá un lugar donde el sol cada mañana brille más portarán mi destino las piedras del camino lo que nos es querido siempre quedará buscaré un hogar para ti donde el cielo se une con el mar lejos de aquí con mis manos y con tu amor lograré encontrar otra ilusión lejos de aquí de aquí viviré pensando en tus sonrisas de noche que las estrellas me acompañarán serás como una luz que alumbre mi camino me voy pero te juro que mañana volveré al partir un beso y una flor un te quiero una caricia y un adiós es ligero equipaje para tan largo viaje las penas pesan en el corazón más allá del mar habrá un lugar donde el sol cada mañana brille más porjarán mi destino las piedras del camino lo que nos es querido siempre queda atrás al partir un beso y una flor un te quiero una caricia y un adiós es ligero equipaje para tan largo viaje las penas pesan en el corazón más allá del mar habrá un lugar donde el sol cada mañana brille más forjarán mi destino las piedras del camino lo que nos es querido siempre queda atrás 백al Anys després, ara ja ens anem als 80, recordo jo haver escoltat la cançó latino de Francisco, que hi ha qui diu que imitava el Nino Bravo, a mi m'agradava, i em segueix agradant, sí, i aquesta cançó latino també. La seva família eren cantants, jo sé d'un germà que l'he escoltat alguna vegada per internet o a algun lloc, però una germana també cantant als anys 90, ara ja sembla que vingui cap aquí, ja estic parlant de fa 30 anys, a Saragossa, en un lloc que actuava, jo hi he estat temporades, que també he actuat quan he pogut, o m'han contractat, o he tingut ocasió, i actuava amb una germana del Francisco, que era alta i ferma com ell, i cantava cançó melòdica. Només la vaig veure aquells dies d'actuació allà i després ja no més. Escoltem ara Francisco latino. No es por casualidad que yo tenga el color del trigo en el verano, no es por casualidad que tenga yo mi hogar junto al Mediterráneo, que sienta el corazón como una bendición que guarda mis anhelos para colmar de amor, de fuego y de ilusión a la mujer que quiero. Latino, tengo el calor de una copa de vino, mitad señor, mitad corre caminos, como una estrella sigo mi destino. Poetio, con la mirada de un loco risueño, algo poeta y forjador de sueños, un vagabundo solitario al sol. No es por casualidad que yo sienta el amor de forma diferente, no es por casualidad que viva la pasión apasionadamente, que no pueda guardar jamás su fidelidad y de ello se deduce que tras de una pasión no es oro en el amor todo lo que reluce. Latino, tengo el calor de una copa de vino, mitad señor, mitad correr caminos, como una estrella sigo mi destino. Boemio, con la mirada de un loco risueño, algo poeta y forjador de sueños, un vagabundo solitario al sol. Latino, tengo el calor de una copa de vino, mitad señor, mitad correr caminos, como una estrella sigo mi destino. boemio, con la mirada de un loco risueño, algo poeta y forjador de sueños, un vagabundo solitario al sol. Rocío Jurado. Rocío Jurado ja fa temps que, feia temps que ja era coneguda, als anys 80 que jo us parlo ella, els 60, jo la recordo ja a primers dels 60, cantant un rojo clavel i fent una pel·lícula que la vaig veure aquí dalt a la pena i a la joventut, que es deia Los Guerrilleros, amb el Manolo Escobar. I no sé si també sortia la que sempre feia de còmica, sí una còmica molt divertida, que després va fer Sor Citroën, però ara no em surt el nom, abans d'acabar el programa millor me'n recordaré. I ella ja cantava, però després va tenir molt èxit en cançó folclòrica i després ja va amb Coma una Ola i Coma jo te amo ja molt més, i ara que ja també fa, no sé si fa 20 anys que no hi és, avui l'escoltarem amb una de les seves primeres cançons, Un clavel, un rojo, rojo, clavel. Lo mismo que el viento que mueve el olivo y rizca el amor, tenderme a la sombra de mi pensamiento y luego de noche ponerme a cantar. Un clavel, un rojo, rojo clavel, Un clavel a la orilla de mi boca Cuidé yo como una loca Poniendo mi vida en él Y reclavé al verte cariño fío Se ha puesto un tan encendido Que está quemando mi piel Se ha puesto un tan encendido Que está quemando mi piel Que está quemando Que está quemando mi piel Negros pelo Negro pelo, negro pelo Que trasmina menta y limón Negros ojos, negros celos Timo hermano de mi corazón Me importa tres pitos de ti en la gente Que voy y que vengo por el arena Y tengo gastadas las lojas a ver puente De tanto cruzando por la madrugada Un clavel, un rojo, rojo clavel, un clavel A la orilla de mi boca Cuidé yo como una loca Poniendo mi vida en él Y reclavé al verte cariño fío Se ha puesto un tan encendido Que está quemando mi piel Se ha puesto un tan encendido Que está quemando mi piel Que está quemando Que está quemando mi piel Se ha puesto un tan encendido Que está quemando mi piel Se ha puesto un tan encendido Que está quemando mi piel Que está quemando mi piel Se ha puesto un tan encendido Que está quemando mi piel Que está quemando Que está quemando mi piel Escolta'm David No te'n recordaràs Tu ets molt jove Però tu et recordaràs De qui era la còmica Que actuava aquesta pel·lícula? Sí senyor Gracita Morales Molt bé Felicitats David Avui dia no ets tan jove Com jo em pensava Escoltem No, escoltem no Hem escoltat ja la cançó I ara escoltarem l'altra Rocío Durucal Amb una cançó No de les més conegudes d'ella No les famoses ranxeres Tampoc les de quan va començar Amb la pel·lícula Canción de juventud La chica del trébol I una que va fer Amb l'Enrique Guzmán Un cantant mexicà Crec que era No Entendem Després amb el Juan Gabriel Les ranxeres Fue tan poco tu cariño para mi No Escoltarem una cançó No tan coneguda Però que a mi m'agrada molt Però que podent no Escoltem la massa No ens fixem massa En el que diu Que ens posarem Una mica melancòlics Como han pasado los años ¿Cómo cambiaron las fosas? Y aquí estamos Lado a lado Como dos enamorados Como la primera vez ¿Cómo han pasado los años? ¿Qué mundo tan diferente? ¿Cómo han pasado los años? ¿Qué mundo tan diferente? ¿Qué mundo tan diferente? ¿Qué mundo tan diferente? Y aquí estamos frente a frente Como dos adolescentes Que se miran sin hablar Que se miran sin hablar ¿Qué mundo tan diferente? ¿Qué mundo tan diferente? Si parece que fue anoche ¿Qué mundo tan diferente? ¿Qué mundo tan diferente? ¿Qué mundo tan diferente? ¿Qué mundo tan diferente? Y juramos un te quiero Que nos dimos por entero Y en secreto murmuramos Nada nos va a separar ¿Cómo han pasado los años, las vueltas que dio la vida? Nuestro amor siguió creciendo y con él nos fue envolviendo. No habrán pasado los años, pero el tiempo no ha podido hacer que pase lo nuestro. Si parece que fue anoche, que bailamos abrazados, y juramos un te quiero. Que nos dividimos por entero, y en secreto murmuramos, nada nos va a separar. ¿Cómo han pasado los años, las vueltas que dio la vida? Nuestro amor siguió creciendo y con él nos fue envolviendo. No habrán pasado los años, pero el tiempo no ha podido hacer que pase lo nuestro. Ara, un alicantí internacional, famosíssim, Camilo Sesto, que quan va començar la gent el relacionava físicament, deien que s'assemblava amb Junior, de Joani Junior, que després es va casar amb Rocío Durcal. I ell va començar, no sé si hi ha, suposo que sí, amb cançons d'ell. Avui escoltarem algo más, però ell va tenir molt èxit, molt, després amb alguna malaltia o alguna addicció, doncs va perdre, però ara s'escolten les seves cançons, continua sent èxit a tot arreu escoltar la seva música. Té un fill que va cantar també, va començar, i ho feia, jo diria que bé, era com molt semblant a la veu d'ell, i bé, però després ell sí que va tenir problemes seriosos de ben jove i ara actualment té un nom ambigua, entre home i dona, el que sigui, però això no seria problema si tingués un èxit, sortida, però crec que no, que les coses no li van prou bé en cap aspecte, pudor o en algun aspecte important. Algo más, Camilo Sesto. Quisiera retener el sabor de tu amor y guardar en mí a la mal frescor acostumbrarme a no verte, a ser frío como tú dejando al lado a la gente, si te hubieras conocido ayer, en un verde, hoy, lo mejor, unos años atrás, tu mundo sería mi mundo y no te habría dejado marchar, dejado marchar, algo más, que una aventura yo contigo busqué, algo más, que no acabase, cuando la vida se va, algo más, algo más. De mi nube baje y mi tiempo corre, en un vacío siento entre pecho y espalda caló, calor y frío en la mente, caló y frío en la mente, caló y frío en la mente, y de vez en cuando... no siento nada, algo más, que una aventura yo contigo busqué, ayer, algo más, algo más, que una aventura yo contigo busqué, cuando la vida se va, algo más, algo más, a veces, O moment... Una veu dolça. una veu que es para enamorar Mañanas de Terciopelo Demis Rusos Las mañanas son de Terciopelo Si tus manos me hacen despertar Me acarician y en el azul del cielo Juntamos nuestro vuelo Y unimos nuestro amor ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! Las mañanas son de Terciopelo Las mañanas son de Terciopelo ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! Parlant de romanticisme, romàntic privilegiat, és Engelbert Hamperding, realisme, em sembla que se pronuncia així. Aquesta sí que és ja per assentar-nos i recordar quan ara vam a ballar el Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. Foment o a la Federació. No? 65. Perquè no hi treballava. S'haurien de 64. Sí. Deixem el 64. Que estan repassant els llibres. Que sempre miràvem. Al final. doncs que les capsades, el que es posa al llom del llibre, les tapes, que no hi hagués alguna pàgina que s'hagués tallat malament. Bé, el repassador dels llibres. hi havia un noi, més gran que jo llavors, molt més jove que ara, ara continua sent més gran. I ella també. Ella encara la veig perquè veia molins de rei. I estàvem parlant d'aquest noi que cantava tan bé, que quina veu, que hi parlaven d'ell. I llavors jo vaig ser la primera vegada que vaig sentir parlar de Rafael, que llavors li deien que festejava, li devia ser una cosa publicitària amb Soledad Miranda, crec que era. Una actriu que començava que, per cert, a l'any 70 va morir d'accident. Escoltem Jo soy aquel, la primera cançó que va cantar a Eurovisió. Jo soy aquel que cada noche te persigue, jo soy aquel que por quererte ya no vive. El que te espera, el que te sueña, el que quisiera ser dueño de tu amor, de tu amor. Yo soy aquel que por tenerte da la vida, yo soy aquel que estando lejos no te olvida. El que te espera, el que te sueña, aquel que reza cada noche por tu amor. Y estoy aquí, aquí, para quererte, estoy aquí, aquí, para adorarte. Yo estoy aquí, aquí, para decirte que como yo, nadie te amó. Yo soy aquel que por tenerte da la vida, yo soy aquel que estando lejos no te olvida. El que te espera, el que te espera, el que te sueña, aquel que reza cada noche por tu amor. Y estoy aquí, aquí, aquí, para quererte, estoy aquí, aquí, para adorarte. Yo estoy aquí, aquí, aquí, para decirte amor, amor, amor, amor, amor. Salomé, a mi sempre m'ha agradat molt cantant els boleros d'Armando Manzanero, però penso que se l'ha valorat poc. Però a mi m'ha agradat cantant Todavia, aquesta tarda millor, m'adoro, contigo aprendí. Però avui l'escoltarem amb la que va cantar, la cançó que va cantar en català l'any 63, crec que era, al Festival del Mediterràneo, que es va celebrar ben i dorm, crec. Se'n va anar. Tant de temps que ha passat dintre meu t'han tenit dalt del cel la ciutat on potser ell ha fugit. Se'n va anar en un dia molt clar a la ciutat jo no sé si a una terra llunyana se'n va anar cap allà no sé pas si tornarà se'n va anar va donar-me la mà que un adéu no li cal a cap paraula se'n va anar se'n va anar i un mirat m'ha quedat per recordar digue'm amor si és ben cert que més enllà fa bon dia digue'm si mai si mai que un espert és que trobar l'alegria se'n va anar va donar-me la mà jo no sé quina cosa em diria se'n va anar cel allà i mai més no tornarà i fins aquí hem arribat avui amb la nostra selecció de cançons que espero que us hagin agradat fins molt aviat la setmana vinent 91.2 vam riure junts també plorar creuen tots dos de nit aquell desert vas marxar no vas poder aguantar i ara tot sol hauré de fer el camí sense tu sense tu desitjo que les flors sentin la pluja jo desitjo començar començar de nou saps prou que et necessito primavera estil tardor serà millor si és si és amb tu si és amb tu no puc sense tu sense tu desitjo que les flors sentin la pluja jo desitjo començar començar de nou saps prou començar de nou saps prou que et necessito desitjo desitjo desitjo desitjo Mills convençar desitjo desitjo desitjo la ràdio nostra La ràdio nostra Notícies en xarxa.