Dia a dia, mili i música: Candelera, Felicità i La Bohèmia; amistat, residències i ajudes mútues

Aquí comença De Tu a Tu, entrevistes, anècdotes, projectes, records, nostàlgia i converses, De Tu a Tu, amb Pere Vergoñón-Reventós, Pierre. Hola, què tal va l'estiu? Com va la calor? Suposo que intentarem portar-la el més bé que puguem. Avui tenim aquí amb nosaltres el Jordi Nicolau i Coll, que el Jordi ha vingut més d'una vegada aquí al nostre programa a parlar de la seva família, de la seva feina, dels primers anys, de la seva trajectòria professional i una altra vegada també de frases fetes en català, que per cert en parlarem una mica perquè ha portat un llibre. Molt benvingut, Jordi. Igualment. Avui de què parlarem? Del dia a dia. Del dia a dia. Bueno, això dona per molt, eh? Sí, el dia a dia que el Jordi, a Tu, com una persona que ja no ets gran, però l'Emili, si se la fes ara ja l'hauries passada fa dies, oi que sí? Servei militar, deixem-ho córrer. No, no, es pot dir, es pot dir. El què? El any 1979. El vas fer? Sí. Devia ser dels últims? No, encara va durar uns anys. I què? No sé quin any va entrar el servei professional, això no ho sé jo. I què, vas córrer molt? No córrer, no, però guàrdies, sí. Guàrdies? Per un tubo. I t'adormies? No, mai. I si veies que entrava un lladre, què feies? Naves al lavabo? Moltes guàrdies, Pere. A on les vas fer? A Saragossa. Un quartet al costat de l'Acadèmia General Militar. Fèiem les guàrdies del quartet nostre, les guàrdies de l'Acadèmia i les guàrdies de control Acadèmia. Però aquell amú, aquell amú, ja havia mort l'any 79, no? Sí. No va ser tan dur. Jo encara ho vaig fer amb un temps de... que tenia, que es penjava, i allò contra l'Acadèmia ho fèiem amb allò. Parlant de l'edat, al complir l'edat de la jubilació, Jordi, un ha de buscar manera d'entretenir-se, no? Tot el teu dia, què fas? Quins recursos tens per dir no tinc ganes d'avorrir-me? Et lleves i el primer que penses fer? Esmorzar. Ah. Sí? Esmorzar i després rentar-me, esclar. Però a casa? No, no, no, no, es casa. És que un dia menjo per niu i un dia cereals. Ah, sí? Perquè ho menjava tot el mateix dia i l'UNATS em va dir, no, has de menjar per separat, és massa cosa. I que ha caulat amb unes galatones? No, no, no, això, jo faig dues culleretes de cafè d'ecoa. Ah, d'ecoa, d'aquell que hi havia allà anant a passar amb Feliú? Sí, sí, sí, però ara se ho va quedar a la casa Nestlé. Ah, però continua dient-se ecoa, amb K. Sí, sí, amb K, sí. I posa que és Nestlé, amb una part de l'etiqueta. Però així t'han aixut i posar-hi uns pets de monja. No, no, no, però a mi em va molt bé. És barreja de 3 o 4 cereals. Un dia vaig estar mirant l'etiqueta i posa 3 o 4 cereals barrejats, sí. Això dels pets de monja els has provat? Sí, però ja fa anys. No et diuen res. Bueno, no està malament del tot. Bueno, ja els haurem de dir aquestes monjes que em vagin fent. Sí. I els llonguets, te'n recordes? Oh, sí, jo n'havia menjat a la meva infància. I un dia, passant per allà a Font Verdaguer, que estava al carrer Verdaguer 101, mira, això dels números matemàtics no anava bé, però els números de saber els carrers, això m'encanta molt. Allà hi havia el col·legi de les monjes, no? Sí, cap a l'allà d'estar a la llibreria Cent Vides, al carrer Brut. Però què anaves a dir del número 101? Que estava a Font Verdaguer, i un dia em va venir de gust a comprar un llonguet petit per dinar, i estava boníssim. A mi m'havien dit que t'agradaven més els panets de Viena. Home, jo me n'havia menjat molt de petit, d'infant, panets de Viena. Ara no hi ha ni llonguets ni panets de Viena. Aquí al forn aquest tenen llonguets grossos i petits. Bueno, menys que tu te les saps totes. No, totes no. Bueno, ja has esmorzat. Llavors, el dia d'aquest, passeja una mica? Sí, passejar al dematí, i com que jo m'enganxo molt amb la gent, en comptes de fer una hora, faig més de dues hores. Enganxar, què vol dir? Parlar. Ah, explicar coses. Sí, perquè la gent és molt amable a mi i jo sóc amable a ells. Ah, sí? Sí. M'agrada. A mi, en dia, alguna persona em va semblar a mi que s'interessava per a mi, i li vaig dir, moneta, i em sembla que li faig una mica de gràcia, i em diu, Pere, la gent és amable, perquè no et faig gaires il·lusions. Però bé, converses sí que en tenim. Sí, sí, sí. Que no ens en faltin. No, i saps que faig una cosa? Si una persona fa temps que no l'he vist i és una persona gran, Pere, què? Si jo tinc el seu número mòbil, la truco, per veure com està. Ah. Això ho faig perquè a la sud de mi ningú m'ho va dir. No, ja ho sé, que tu tens molt bons sentiments i vas a veure persones també a les residències, i així explica'm una mica. Ah, sí, doncs hi ha una senyora gran, que és argentina, té 100 anys i el dia 3 d'agost se'n farà 101, i aquest dimecres de la setmana passada, demà farà una setmana, vam anar a la pastícia d'Hembrosa a encarregar el pastís, que amb ells en l'argentí diuen la torta, i vam encarregar per 25 persones, quadriculat, perquè es porta ja més bé que quadrat. Vas a veure'm amb ella i a més tots els coneixes de... Sí, bueno, jo conec a la Maria. Sí, amb els altres que hi ha allà, i parles una mica... 5 persones només, perquè... Bueno, perquè no hi sona tot, ara potser un està fent la migdiada, un altre està... No, el que passa és que amb una residència hi ha de tot. Però tu hi vas, i a més a més truques també a la gent gran, perquè no se sentin sols. Sí, els que conec, esclar, i tinc el seu número, perquè si els conec i no tinc el número no puc fer res. Clar, sí, no, i sí. En canvi hi ha una persona que quan la truco diu, ai, que estic content que em truquis, i diu, estàs bé? Diu, sí, sí, doncs jo també estic content que siguis bé. Una alternativa, quan som grans i estem sols, o vivim sols, o ja no tenim una feina, o no massa obligacions, llavors també va bé les amistats, no? Els conserves, moltes? Sí, o les executantes en tinc un tou. No m'agrada dir el número, però en tinc un tou. D'amistats que ja et conviden a dinar, de vegades? No, bueno, els veiem quan ens veiem, però de dinar no hem fet res. A de dinar no et conviden? És que no hem arribat a parlar d'això. Oh, i tu, que els convides també. Ara, imagina't que haguessis de fer un dinar demà per uns quants d'aquí a la mesura. Ui, no el sabria fer. Però saps on tens? Els estovalles. Sí, això sí. Això sí, i els coberts. També. I la cassola grossa i la paella per fer l'arròs? Sí, sí. Bueno, però he perdut molt la pràctica de fer menjar. Com voleu estar preparat, ja. Llavors, convidar la gent per portar-li cosa embolicada en plàstic? No, no, no. No val la pena. No, no, no. És que un, quan queda sol, tenia pràctica fer cassoles i vaig perdre la pràctica. Escolta, m'has dit que t'has llevat i esmorzar i rentar-te, però i al llit? Què de per fer? Bueno, el deixo desfet, però després, quan torno, el torno, el desfaig, si ho veig que està molt rebregat, i si no, ho estiro, i així s'aventiran bé. Deixo la porta que dóna el sol obert, perquè s'hi culli l'aire i s'aventiri bé. A veure, veus que et van ensenyar bé, eh? Sí, vaig tenir uns bons pares. De casa bona, sí, sí. Casa obrera, però casa bona, vull dir. Escolta, escoltarem una cançó ara que es diu Loves in the Hair. Em sembla que vol dir Amor en l'aire. Escoltem. Vale, vale. Amor en l'aire. Amor en l'aire. Amor en l'aire. Amor en l'aire. Amor en l'aire. Amor en l'aire. Amor en l'aire. Amor en l'aire. Amor en l'aire. Amor en l'aire. Amor en l'aire. Amor en l'aire. Amor en l'aire. Amor en l'aire. Amor en l'aire. Amor en l'aire. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Jordi, començo a estar espantat parlant d'això de l'edat que parlàvem no m'hi havia trobat mai tu segur que no però jo sí mai, mai mira que fa anys que corro em havia trobat que el sant pare de Roma fos més jove que jo què et sembla? això no t'havies trobat mai? mai, sempre més grans sempre més grans jo vaig començar al Pius XII, és gran que jo bastant, Joan XXIII em feia dos, bueno quatre com jo de l'edat vull dir després el Pau VI jo encara estava amb 20 anys a córrer el Joan Pau I aquell em va... va durar poc, no sé què va passar no se va saber mai o alguna cosa que li va fer mal ves a saber i després ja va venir el Papa Bautiure un grapat d'anys, 20 anys va ser elegit si la memòria no en faia amb 58 anys 58 anys que a mi em semblava grana llavors perquè jo no ho era després va venir el Benet, no? el Benet XVI sí, el Benet XVI, sí o alemany tampoc era un nano no, no, no no, era grandet i després... el Papa Francesc ja ja ho va anar a escollir no sé si tenia 76, 78 anys 76 anys encara em guanyava però no, i ara no ara no, aquest no ara m'he quedat ara m'he fotut aquest només té 69 sí, escolta, va llogat va llogat tu no tu encara pots estar content però jo escolta, però bueno nosaltres hem de mirar d'anar endavant d'anar endavant i de fer bondat ja em fas prou sí escolta sí tu creus que anirem al cel tu i jo? home, jo crec que sí jo crec que sí ah, sí? jo crec que sí feria gràcia sí home, tinc ja molta gent de família ah, sí, sí tinc els avis tinc els pares i dos germans i dos tiets jo vaig agafar el bitllet sí molt abans que tu és a dir que em tocarà a mi primer no? sí, sí cap allà dalt sí, sí però escolta sí hem de fer bondat tots dos sí, perquè si no no perquè si jo faig bondat sí i me'n vaig cap dalt sí o al revés no em faig gaire i em quedo a sota i tu te'n vas dalt no ens hem de trobar tots dos al mateix lloc al mateix lloc i viure sense problemes no, allà dalt no allà dalt no en tindrem cap de problema molta alegria a sota poder sí sí, sí allà només val que no toquem aquest tema sí, no i es veu i es veu que sí es veu que no s'ha de dir mira a l'estiu me'n vaig a dalt i no allà on et toca t'ha tocat ja està esclar i a mi em convé doncs que jo fer molta bondat i tu també perquè quan jo sigui allà dalt que em toca marxar abans i arribar abans doncs poder-te dir què feu per aquí i que tu que m'expliquis mira Pere bé bé va ser la festa major i vam posar la teva cançó ah coi menys mal que se'n recorden i oi per la fira també em sembla no s'ho entera però la vaig sentir i vaig anar i llavors jo et diré i la mare de Déu ostres la mare de Déu que i llavors tu em diràs calla la mare de Déu allà la mare de Déu que tu els hi vas deixar que la vas donar amb herència a la parròquia allà la tenen jo diré no i quan jo hi era no em feien em feien mig cas només i tu em diràs ara no eh la tenen allà dalt i canten la cançó tot al coro cosa que no vam fer mai em diràs tot això em faran unes ganes de baixar cap aquí no no no tu queda't a dalt que ja estaràs molt bé què vols dir que jo no podré venir a veure si és veritat ah no ho sé no ho sé ja ho veuràs però si tu m'ho dius només per fer-me content a mi no no content no perquè serà una cosa real llavors llavors podria no te'l guanyaràs al cel eh però sí però sí sí sí fem bondat tots dos allà dalt sí que allà dalt ara està en úgols devem estar fresquet parlant de la mare de Déu de la candelera tu l'has vista sí molt a prop ai vigila eh quan jo no hi sigui vigila que no passi com li ha passat a la mare de Déu de la mecanena que li han canviat la cara l'han canviat la cara no ho saps no el dius de debò que no ho saps no la mare de la mecanena la van portar a fer una restauració sí i es veu que allà no hi ha aquest llistat d'espera que tenim aquí sí per operar totes les gràndoles de ser 14 anys esperant no sí llavors li van arreglar la cara i van voler anar tant de pressa i van voler fer-ho tan bé que li han fet una cara nova tan nova que no la coneixen i això tu no ho saps no no ho sabia no que totes les conferències s'han enfadat tant i ara doncs ho estan restaurant i no t'estic dient cap broma això ha passat ha passat doncs la nostra candelera té una cara molt maca sí sí i el nen també està molt maco molt guapos tots dos tots dos la mare i el fill ja saps ja saps que aquesta mare de Déu la van fer expressament per aquí sí sí que el nen portés aquesta túnica i ella aquesta capa i la corona així i això no però està molt maco jo cada any quan la veig allà a la parròquia a l'estona que està és moquíssima la gent va allà ho mira i fa comentaris de dir que està molt bé sí és una cosa que estic content sí que què he dit però tindria que estar en algun altar quan tu no estiguis no? en algun altar de la parròquia jo mira ara que ho dic eh sí jo l'he deixada amb herència a la parròquia de Molins de Ré sí ara a veure el que farà perquè algun altar l'ha tindran que posar en un altar en un lloc en un lloc que es vegi no en un racó per posar en un racó està més bé casa meva sí i tant allà al balcó que cada any per la Fira Sud però bé parlem molt de la Mare de Déu i dir-te que ella no caldrà que li facin cap restauració perquè és jove jove esclar fa 16 anys que la vam portar aquí sí jove esclar doncs saps no d'on la vam fer sí les meves informacions són certes d'un dels tallers d'Olot el taller d'Olot sí n'hi ha diversos n'hi ha diversos però es diu a veure com es diu com es diu és molt conegut sí a l'art litúrgic em sembla l'art cristià no estava en castellà llavors l'art cristià d'Olot perquè ja té molta especialitat en fer imatges sí sí sí i ho fa molt bé i em va agradar hi vaig anar més d'una vegada perquè l'anaven retocant i una vegada que se li va trencar un dit de portar-la sí anàvem amb el paraigua i embolicada i se li va trencar un dit vaig tornant allà sí i llavors em van ensenyar totes les dependències i jo els vaig dir que havia de ser per molins de rei i van ser molt amables sí sí és que va quedar perfecta jo cada any que la veig cada any m'agrada més i la cançó doncs explica això que des d'Olor de la Santa Creu al Llobregat bueno la cançó ens ho explicarà l'escoltem l'escoltem l'escoltem l'escoltem l'escoltem l'escoltem l'escoltem l'escoltem l'escoltem medus medus medus feu-li'n la torre més alta avui és festa per tots coneixem la teva imatge Candalera, ja ets aquí amb la llum d'aquesta flama desdolor de llobregar ni les pelmes s'encendaran ni que caiguin trons i llams a dalt del cel brillaran de la senyera les quatre barres Candalera de padre no marquis mai més de casa que tothom surti al carrer i que ningú es quedi a casa Digueu-li al gegantó i al petufet de la plaça Aixequeu-la en Matusés Feu-li la torre més alta i agafant-nos de les mans enlairem nostra sardana Candalera, ja ets aquí amb la llum d'aquesta flama Trons i llams Deix dolor de llobregar mil espelves s'encenderan ni que caiguin trons i llams a dalt del cel brillarà de Catalunya la nostra flama candelera de Padre no marxis mai més de casa candelera de febrer avui has tornat a casa i Molins de Rei et vol guardar I bé, aquí continuem. De quina cançó estàs més content de les que has composat, Pere? Ah, ara sí que m'agafes. A veure, la que acabem d'escoltar a mi m'agrada molt. Molt. Quan diu que tothom surti al carrer, que ningú es... M'agrada molt. A més la van gravar bé, perquè d'algunes s'han gravat a Cuba, nosaltres aquí... No, m'agrada molt. Més satisfet, naturalment, la de la primera que vaig fer, la de Molins de Rei. La segona va ser la de la Fira, uns anys després. Després em vaig animar i la del Camell. També estic content perquè és molt festiva i la gent jove la canta, les actuacions. La de... La dels Gegants, que no se'n parla gaire, que parla de la Federació. El pare i la filla, un somni, els va dir que vagin a la Federació. I explico una mica la història. I la de la Rosa, i per tu una Rosa, Rosa. Ah, aquesta és maquíssima. L'he d'escoltar diverses vegades i m'agrada, eh? Aquesta està molt bé i a més aquesta la puc cantar arreu, perquè si vaig a llocs a actuar i canto la Cançó de Molins de Rei, sé que agrada a tothom. Això, convençut. Sí, sí. La de la Fira, també, però, per exemple, el camell i això no sabrien de què els hi parlo, no? No, no. Però quan és, hi porto una Rosa, Rosa, on la canti, la demanen. Perquè és romàntica. Sí, sí. Però sona molt bé, també, eh? A mi m'ha agradat molt. Aquesta l'he sentit de diverses vegades. A mi, parlant de la de Molins de Rei, el que no n'he pogut sortir mai, fins i tot vam encarregar un... perquè les cobles, quan vinguin a Molins de Rei, la poguessin tocar. Doncs, com que és una cançó sardana, jo tenia les partitures i tot com per cantar-la jo, o a un florista. Sí, sí. Però llavors ho vam fer arreglar perquè la coble ho pogués tocar. I es van fer unes partitures per coble, amb els instruments, que va ser que la va tocar la Montgrins, quan Molins de Rei va ser Pobilla de la Sardana. És gravada. Sí, sí. Doncs això ho tinc i és aquí al registre de Molins de Rei. està guardada per a tothom que la vulgui. I a mi m'agradaria, doncs, que quan ve una... una coble a tocar a Molins de Rei que els hi donguessin aquestes partitures perquè la toquessin aquí o on vulguessin. I seria manera de donar, conèixer a Molins de Rei a part de la cançó meva. Jo no guanyaria un duro. No, no, però estaria satisfet que es conegués. Molt, que no ho estic pas ara. No. Perquè ja fa 30 anys, el 98, vaig donar tots els drets que puguin donar aquesta cançó al poble, no per a mi. Llavors, clar, si les cobles l'anessin tocant, això és una cosa que ara la deixo aquí. A lo millor un dia quan jo sigui allà dalt i tu encara no hagis pujat, te'n diré, espera, ha vingut la coble, la principal de l'Avisbal o la del Llobregat. Una vegada la va tocar, la principal del Llobregat, una o dues vegades. La principal del Llobregat, si no t'hi m'heu entès, és de Cornellà del Llobregat. Potser sí, no i no ho sé. Em sembla. Però sé que la van tocar, els de la grupa van tenir l'interès i es va fer. A veure, continuem. Escolta, ens cuidem tan bé? Medicació, també en prens una mica, poc o molt? Sí, la que toca. després ens parlarem perquè si hem d'explicar les teves i les meves hem de fer una llista tan llarga més que la cançó que acabem d'escoltar. La setmana passada vam dir que escoltaríem a Romina i Albano i era la setmana passada hi va haver unes certes inclemències del temps i llavors ens va sortir només la de l'Albano Sol, per cert, molt maca. Ara l'escoltarem a tots dos. Felicidad. Felicidad. Es la playa en la noche o la de espuma que viene y que va. Es tu piel bronceada bajo la almohada la felicidad. Apagar tantas luces y hacer las pases la felicidad. Felicidad. Felicidad. Es un trago de vino por el camino la felicidad. Es vivir el cariño como los niños la felicidad. Es sentarme en tu coche y volar toda la noche la felicidad. Felicidad. Felicidad. Esta es nuestra canción que lleva en el aire que lleva en el aire un mensaje de amor que tiene sabor tiene sabor de verdad a felicidad. Felicidad. Esta es nuestra canción es como el viento, el mar y el sol tiene calor de verdad la felicidad. Felicidad. Felicidad. Felicidad. Felicidad. Felicidad. Felicidad. Es un beso en la calle y otro en el cine la felicidad. Aquesta cançó tan maca, escolta, la coneixies? Molt bé, és, ja fa anys i jo la tinc en YouTube i saps a quin any és? No. 1982. Ah. Va guanyar el segon premi de Sant Remo d'aquell any. Ah. i a l'orquestra hi ha piano elèctric, bateria, guitarra, violins i violoncheus. Si que ho saps, estàs ben en... No, perquè el YouTube ho veig amb el mòbil. Ah. I saps el que sona i hi ha un moment o van que facis més fort, més fort. D'allò, escolta, fa molts anys, eh? Més encara que van començar les obres de l'estació. Una altra cosa que... Oh, això ja... Una altra cosa que a veure si abans de... Jo no tinc ganes d'anar-me cap allà. Bé, d'anar-me a on sigui. Tinc ganes d'anar a Barcelona i poder anar al tren i no haver de donar tantes voltes quan baixes per la part de darrere que has de passar per sota. I bé, tot això, suposo que aviat les residències són assignatures pendents que s'han de mirar d'anar treballant. Però tu i jo aquí, per molt que parlem, poca cosa farem. Sí, però s'ha de parlar. Però en sentit de l'humor. Sí. Per tenir l'edat que ara ja ens toca a nosaltres, anar cap a l'aire. Sí. Ara no vull dir estaré tot el dia parlant del mateix, no. No, no, no. Que ens n'ha d'anar fent anys. Sí, sí. Anar-ho agafant amb sentit de l'humor. Un humor, sí, sí. Jo t'haig de dir que m'he aixecat de fer la mig diada, més que mig ha sigut un quart. Sí. I a l'arribar aquí, parlar amb tu, m'he despatllat. Estic més bé. Home. Tu em dones ànims, em fas gràcia. Home, jo estar amb tu, amb les vegades que he estat amb tu, m'ho he passat sempre bé. Et puc dir alguna broma, encara que sigui de la parròquia? No passa res, que sóc el rector, no? Ah, sí, això ho dic de vegades. A vegades m'ho has dit. Mira, el rector de Molins. I et presento, quan s'ha de gent de fora, no? I es queden parats, que no saben quina hora fer. Hi havia una dona que es tapava així una mica l'escot i tot, quan et vaig presentar, vaig dir és el rector del poble i que llavors es tapava així. Però no, no. No, aquestes bromes són d'aquelles bromes, Pere, que no fan mal. i que no fan mal. Quan hi havia un, hi havia un que es deia Miquel i jo li vaig dir Miquel-ho i no li agradava. Jo dic, bueno, Kelo. Diu, tampoc. Jo dic, home, els Francesc, que és Francesc, i els hi diuen Francisco i Sisko. Doncs Miquel-ho i Kelo. No li va fer cap gràcia i ho vam deixar estar. No sé per què t'ho dic ara això, perquè vaig veure un amb un programa de televisió que es deia Hermene Gildo. Sí, però això era la televisió, no la televisió. Era Hermene Gildo d'un poble que havia hagut un incendi, no sé què. Jo vaig dir, mira, que si li diuen Gildo, també m'ha fet explicar-te això. Bueno, escolta, i a l'hora de sopar, què t'acostumes a fer? Bueno, cosa senzilla, mira, un pot de vidre, de verdura preparada, quan el faig la primera part, me la poso directament al plat. I si l'altre l'haig de posar a la nevera, perquè s'ha començat, me'l serveix per a un altre sopar i me l'escalfo una miqueta. I un bon rach d'oli, verge extra, que és el més bo. Jo tenia un tiet, un oncle, abans es deia oncle, que la meva tia, germana de la meva mare, sempre explicava que li agradaven les sopes escaldades. Volien les sopes de pa, però escaldades. S'enfadava, ell no volia sopes de pa bullit, que ja és per les gallines. I ell es veu que només volien, que ara no sé com fan això. I que era posar la llesca de pa i treure l'aviat, que cada més escaldat, jo ho he intentat a fer. I a mi sempre em queden toves. Es veu que no en sé gaire. Jo, de petit, menjava molt el pa estovat amb tripa de be. Ai. Ah, sí? No estava malament del tot, eh? Ah, sí? Sí, sí. A mi el que de petit no m'agradava, saps què era? O feixa tant de porc com de badèria. No m'agradava mai. Això no. El gust que tenia podia ser molt bo. Escolta, i el Giraldo, aquell noi de Cuba, tu el coneixies, no? Sí. I allà a Cuba o aquí, quan jo, per fer broma, a les cutxes de pollastre li deia patas de pollo. Per no dir murros, dient, va, què queres una patica de pollo per a comer, Giraldo? Bueno, mejor si són dos, que a Cuba no les veiem gaire. Diu, va, i llavors ell un dia se'n va anar al condis i allà demanava, els cubans parlen fort, i li parlava a la dependenta, d'on estan les pates de pollo? I aquella dona la va fer anar cap a un lloc i es veu que sí que n'hi havien, d'aquelles potes amb les ungles i tot. Sí. I llavors ell deia que no, que ell el que volia eren els cutxes de pollastre. Sí. Ara el diem això a tu, que abans es menjava la tripa també, te'n recordes? Sí, però jo... La tripa del pollastre i les potes. Això no ho vaig menjar mai jo. El pollastre, saps, perquè ho vaig avorrir i el conill perquè en teníem a casa quan érem infants els germans. Jo els veia matar per la meva mare i el vaig avorrir. I abans les dones ho feien totes, eh? Sí, sí. O els homes, no ho sé. Però vull dir, ara ningú ens volviem amb cor, eh? Amb ells els hi devia costar, però no... És que veure matar els conills i els pollastres o les gallines em feia coses. És espantós. És molt desagradable. Jo me'l vaig avorrir i d'això no em menjo. Sí, jo tenia una mica que deia la manera que jo fos vegetarià és que els hagués de matar jo, els animals. I jo em sembla que jo faria el mateix perquè, mira, a mi, l'esquerreixó afabullida, el broc i la patata amb pell, les truites, tot això a mi ja em va bé. Si hagués de passar, doncs sense menjar també passaria si hagués de fer això que diem. Bé, continuem amb la música. La setmana passada havíem de posar una cançó que es deia La Bohèmia i jo tan estarrufat que la cantava jo i volia explicar que aquesta cançó La Bohèmia de Charles Aznavour parla de París, que ell senyora de quan torna a París i ho troba tan diferent, jo ho feia com Barcelona. La mateixa situació d'un que torna a Barcelona. I que t'han presumit que jo havia fet l'adaptació al català no lletra per lletra, sinó adaptant-lo que lligués i no la van trobar, però avui la tenim aquí. Boèmia de París, alegre, boja i gris d'un temps que va passar-nos on davant d'un mirall en vestit de cancant posaves tu per mi quan jo boig d'emoció pintava amb passió el teu cos fatigat fins que arribés el sol potser sense menjar i sempre sense dormir. La Bohèmia, la Bohèmia era l'amor, felicitat. La Bohèmia, la Bohèmia una flor de la nostra d'ac. Junts al bar del costat, al voltant d'un cafè, a la taula ens reuníem, parlàvem sense parar, somiant arribar, la glòria aconseguir i quan algun pintor trobava un comprador i un quadre li venia, sortíem al carrer a córrer i caminar alegres per París. La Bohèmia, la Bohèmia era jurat a l'amor etern. La Bohèmia, la Bohèmia jo al teu costat triomfa podré. Tenia joventut, alegria i salut i res a la butxaca. Quan en fret o calor el mateix bon humor brillava dintre meu, la lluita sempre igual, patint fins al final, tots ens fèiem castells, però l'ància d'arribar va fer-nos resistir i no hem tristit-nos mai. la Bohèmia, la Bohèmia era mirant, surtia el sol. La Bohèmia, la Bohèmia tenint vintans i somia. Avui torno a París enmig de boira gris i ho trobo canviat, tot, passejo pel carrer, no conec a ningú les tendes del costat, ja totes han plegat. Vaig passar pel taller, però a terra l'han tirat i en el seu lloc posat abaixo un cafè-bar i a dalt una pensió. La Bohèmia, la Bohèmia, la llum del 67. La Bohèmia, la Bohèmia, va ser un temps que ja morís. Aquesta edat també és fomut les pèrdues que es tenen de familiars, d'amistats, que tots ens hi hem trobat. molts, una edat, i la meva, més que la teva. Dolenta per això, eh? Uns hi han estat malalts, no poden sortir, els altres no hi són. I tu? Pala joves, germans joves. Els has perdut joves? La mala, en el 63, l'any 88, el dia de la santa, la senyora del Carme. Ara n'ha fet 37. O pala, el 13 de desembre de 2003, el Tavartet, un infart. I vulgui haver-la un... Quina edat? 79. I volia veure un retirat allà, que era filòsof teòleg de fama mundial, que és el Regiment Pànic, de mala catalana i pala indi, i allà es va quedar. Escolta, hi ha una cosa, perquè ja que parlem avui del tema de la gent gran, que jo no coneixia, ja que es fa notari les ajudes mútues. Tu saps el que és? No. Per exemple, jo ara tinc una defunció, la meva. Sí. És la que em toca més de la vora, el dia que em mori jo. i faig un testament, i aquest testament, deixant a part de la parròquia de la Mare Déu, amb unes persones. Si són el meu germà, un familiar molt proper o nebots, hi ha un preu, sempre és altíssim, però si jo aquesta donació la faig amb una amistat, com que t'ho vulguis fer tu, que em caus tan bé. llavors és tant el que haig de pagar i normalment si ho fas amb una persona de pocs recursos per ajudar-la, el poder no hi pot fer front. Llavors, hi ha un document, que per cert, jo n'he fet un, i per això ho sé, i minat a informar, per segona vegada, a veure si això realment funciona així, d'ajudo a mútua, és a dir, una persona gran que té dificultats, que viu sol, que té por, que es pot entrebancar, que està malalt, o que té bastants anys. Llavors, fa un contracte amb una persona jove, que es trobi bé, però que tingui dificultats d'altre tipus, econòmiques, de feina, familiars, de papers, i llavors, en cas que es testi a favor d'aquesta persona, li toca pagar, ha d'abonar els drets, com si fos un familiar més proper. Ah, no ho sabia això, ves? Hi ha molta gent que no ho sap, i està bé que ho hàgim dit aquí. I com que se'ns acaba el programa, i la temporada, de temporada, i que començarem el dia 8 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de, el 8 de setembre, de les Mare de Déu's trobades. La de Núria ho és, no? Sí, sí, sí. Doncs, sí, començarem el programa. Ja tinc algun convidat que ha de venir. Oh, que bé. Sí, aquesta propera temporada, miro que vingui gent, com sempre, persones conegudes, i miro de trobar també una mica de gent jove, que no em carreguin sempre que jo sóc de la gent gran. Sempre em diuen que jo sóc el que canto per la gent gran. Dic, home, gran ho sóc jo? Dic, sí, però quan fan coses per la gent gran, doncs, ja que sóc tant dels grans, recordeu-vos-en de mi. Sí. Escolta'm, doncs començarem aquest programa, aquesta nova temporada, però avui, amb una mica de coses divertides. Tu veus Netflix? No, no el tinc. Tu saps qui era la ta mare? Sí, una cantant. Una cantant. Saps que han fet una sèrie ara? No ho sabia. i aquesta cantant anava amb la mare sent per darrere i es veu que portava un bolso que deia abans, una bossa i diuen que hi duia una rajola dintre. No sé si era un maó o una d'aquestes hidràuliques tan maques de ceràmica. I si algú es posava amb la seva filla cop de bolso... Això és real? Això, bé, si és real o no, però es deia. Es deia que portava un ladrillo. i ella cantava una cançó que es deia no canvia, no canvia... I jo... Això era l'any 2000. Ostres, ja fa 25 anys. O sigui, jo me'n recordo una cantanta que no ha sigut tant de nom, però havia cantat amb ella el drac de Terrassa. I aquesta sempre anava amb la mare i la mare, un sergent i un guàrdia civil, eh? Tota la vegada. Eren a les dues de la nit. Sí. A les dues de la nit que havíem d'actuar allà que jo moria de son i ella amb la filla allà, una filla tota exubera, que encara canta, la mare, parlo de fa més de 30 anys, i la mare, una dona gran allà, assentada, sèria, que semblava que estés al poble allà fent coixinet, però no allà vigilant que la filla... Què? Què li dices a mi, hija? Què qui eres? Un cubalibre, no sé què... Bueno, deixem d'allò i escoltem aquesta cançó de la Tamarola. Tenim a punt? Tu la coneixes? Ara li pregunto de què la coneixes? Per l'edat no, eh? Ah, sí? Ah, no, esclar, esclar. Continuem, escoltem, no canvié. care. Música Bona nit Bona nit No cambié, no cambié, no cambié Sigo siendo la misma pero ya no sufro por tu querer No cambié, no cambié, no cambié No cambié, no cambié, no cambié Encontré un amor nuevo y con sus besos te olvidé No cambié, no cambié No cambié, no cambié, no cambié No cambié, no cambié Él comparte su alegría y sus penas Él me amó con el corazón Tú tan solo divertirte buscabas Y la hacías llorar de dolor Estoy feliz, a su lado se siente Con sus besos el dolor se acabó No cambié, no cambié, no cambié No cambié, no cambié, no cambié Sigo siendo la misma pero ya no sufro por tu querer No cambié, no cambié, no cambié No cambié, no cambié, no cambié Encontré un amor nuevo y con sus besos te olvidé No cambié, no cambié, no cambié No cambié, yo cambié, yo cambié Que ens sortiries, a veure, cantem una mica tots dos, va Yo cambié, yo cambié, yo cambié Però cal que canviem gaire Aquest cap de setmana què penses fer? Vaig a un pati a escoltar-te que me'l passo molt bé Ah, bueno, gràcies I el diumenge? A comprar un pastís que ho digui un céss el meu aniversari Ah! No dir l'edat, eh? Ah, no, però ja fas anys Oi, em pensava que ja els havies fet l'any passat Bueno, l'any passat, aquest Bueno, gràcies Escoltem música de la sintonia Que és la sintonia de la cançó Que Rico Mami Que l'hem de posar algun dia la temporada vinent Endavant, gràcies, fins aviat Música Que rico Mami Que sabrosura ¡Qué rico, mami! ¡Qué sabrosura! Bona tarda, són les 5. Us parla Mercè Roura. Junts per Catalunya ha reclamat...