De tu a tu
En Pier, ens porta cada setmana a una persona convidada i també posa alguns temes musicals. Amb Pere Bergoñón.
Subscriu-te al podcast
De la construcció a l’escenari: Joan Padilla entre Molins de Rei, karaoke, corals i àries d’òpera (Granada, ranxeres i Nino Bravo)
Resum general
Episodi de De Tu a Tu amb Joan Padilla García, un molinenc que explica la seva vida professional a la construcció des dels 12 anys i el seu gir cap a la passió pel cant: des de karaoke i ranxeres fins a àries d’òpera en corals locals. Entre records de Molins de Rei, disciplina apresa als Salesians i una història d’amor que neix al Foment, el Joan comparteix també interpretacions en directe com Granada i Nessun Dorma.
"Jo m’he caracteritzat per cantar cançons: quan més complicades i fortes, millor."
Temes principals
1) Infància, ofici i disciplina
- Inici al ram de la construcció amb 12 anys a Calvadí (recomanat pel metge per tractar uns tics nerviosos).
- Tasques de pinxe i manobre: aigua a l’obra, aprenentatge i bassa de calç els diumenges (sense remuneració).
- Obres a Molins de Rei (fàbriques tèxtils) i rodalia; pas als 17 anys a Núñez i Navarro a Barcelona, on duplica el sou.
- Valors clau: disciplina, formalitat i tenir paraula.
2) Gir musical: de karaoke a corals
- Influències familiars: mare amb coples (Concha Piquer) i pare amb veu de baríton (sarsuela i tangos).
- Explosió musical amb els karaoke (Barcelona, inicis 90): Nino Bravo com a referent.
- Participació coral: de la històrica Flor de Neu (fins a la pandèmia) a la Coral Cordona (Casal de la Dona).
- Repertori ampli: ranxeres, pasdobles, pop melòdic, medleys sardanistes, peces en català, castellà, italià i anglès; direcció i arranjaments de Laura Capellà; acompanyament sovint amb acordió.
3) Vida personal i arrelament local
- Naixement i joventut al carrer Josep Fulqué (Molins de Rei); escola al Liceu Escolar (c. Carril) i als Salesians de Sant Vicenç.
- Coneix la Montse al Foment (1965); valses, swing i pasdobles com a llenguatge compartit.
- Cançoner local: peces sobre Molins de Rei i repertori per a residències i bolos.
4) Veu, repertori i preferències
- Tècnica i gust per peces exigents: ària “Nessun Dorma”, “Va, pensiero”, ranxeres i pasdobles.
- Ídols i temes favorits: Nino Bravo (Un beso y una flor, Mi tierra, Libre); també Francisco i Juan Bau.
- Actitud oberta a la interacció: li agrada que el públic balli quan toca música de ball.
Interpretacions en directe (marques de temps)
- Granada (José Padilla) — 554–780
- Qué me importa el mundo — 961–1149
- Yo soy mexicano — 1377–1591
- Bella enamorada — 1973–2166
- Nessun Dorma (Puccini, Turandot) — 2910–3041
Moments clau i cites
- Origen de l’ofici: metge recomana treballar per millorar els nervis; entra de pinxe a Calvadí.
- “Diumenges gratis” per la bassa de calç com a requisit d’aprenent de paleta.
- Canvi laboral: de 17 a 35 pessetes/hora en passar a Núñez i Navarro (Plaça Espanya).
- Escola i valors: Salesians, duresa i disciplina com a eix vital.
- “La meva dona sempre m’ha acompanyat”: la Montse s’incorpora a cantar a la coral amb ell.
- Coral Cordona: 36 dones i 3 homes, repertori variat, arranjaments propis i actuacions socials.
Conceptes clau
- Pinxe (aprendís/ajudant a obra)
- Bassa de calç (preparació de morter)
- Psicomotricitat i ritme aplicats al ball/cant
- Repertori coral: medleys (sardanes, ranxeres), cançó melòdica i popular
Seccions de l'episodi

Obertura del programa i presentació del convidat
Introducció a De Tu a Tu, horaris del programa i benvinguda a Joan Padilla García.

Trajectòria a la construcció: dels 12 als 17 i el salt a Barcelona
Inicis com a pinxe i manobre a Calvadí (Molins de Rei), disciplina d’ofici i preparació de bassa de calç en diumenge; obres al teixit tèxtil local; canvi a Núñez i Navarro amb millora salarial i obres a l’entorn de Plaça Espanya.

Transició cap a la música i definició de repertori
El Joan explica que li agraden les cançons exigents; cita ranxeres i àries d’òpera (Nessun Dorma, Va pensiero) i introdueix la primera audició.

Interpretació: Granada
Primera peça en directe del programa: “Granada”, amb demostració de projecció i lirisme.

Arrels, escola i valors
Naixement al c. Josep Fulqué, vida fins als 24 anys; Liceu Escolar i Salesians de Sant Vicenç; importància de la disciplina, la formalitat i tenir paraula.

Interpretació: Qué me importa el mundo
Segona peça en directe, balada melòdica on destaca el fraseig i el registre líric-popular.

Afició musical, karaoke i primera coral
Orígens del cant a casa (Concha Piquer, sarsuela); explosió als karaoke de Barcelona (inicis 90) amb Nino Bravo; la Montse s’hi suma i canten a la Coral Flor de Neu fins a la pandèmia.

Interpretació: Yo soy mexicano
Tercera peça en directe, ranxera amb caràcter i orgull, timbre potent i accent rítmic.

La Montse, el Foment i el ball
Com es coneixen (1965) a la pista d’estiu del Foment; vals, swing i pasdoble; anècdotes de l’època i l’acompanyament familiar.

De Flor de Neu a Coral Cordona (preàmbul)
Tancament de la Flor de Neu per la Covid; contacte amb la presidenta Mercè Boloix i transició cap a la Coral Cordona (Casal de la Dona).

Interpretació: Bella enamorada
Quarta peça en directe, to romàntic i línia melòdica clàssica.

Coral Cordona: composició, repertori i direcció
Equilibri de veus (36 dones i 3 homes), direcció i arranjaments de Laura Capellà; repertori variat (José Vélez, Viento del Norte, barreja sardanista, ranxeres) amb acompanyament d’acordió.

Música per ballar i cançó popular
Pasdobles i temes per animar el públic (Manolo Escobar, “Cantinera”); visió oberta a que la gent balli durant la interpretació.

En català i altres llengües; cançoner local
Repertori en català i estranger (fragment de “Guitarra Romana”); cançons sobre Molins de Rei i ús del cançoner local en actuacions fora del municipi.

Preferides del cantant i del públic: Nino Bravo i més
Gustos personals i ressons populars: Nino Bravo (Un beso y una flor, Mi tierra, Libre), Francisco i Juan Bau; llegat i cronologia de Nino Bravo.

Interpretació: Nessun Dorma (Puccini)
Cinquè moment musical, ària final de Turandot; demostració de potència i aguts sostinguts (Vincerò).

Tancament del programa
Comiat (“Fins demà!”) i pas a continuïtat de graella abans del butlletí de notícies.
Aquí comença De Tu a Tu, entrevistes, anècdotes, projectes, records, nostàlgia i converses, De Tu a Tu, amb Pere Vergoñón-Reventós, Pierre. El Joan, el Joan, avui ens visita el nostre programa. Aquest programa que sempre us dic, bé, ja us ho acaba de dir, ara la veu a la presentació, que és De Tu a Tu. I s'ha veu tots els dimarts, ja ho sabeu, de 4, jo dic de 4 a 5, però són de 4 i 10 minuts fins a les 5, i el repetim el diumenge de les 9 i 10 minuts fins a les 10. I avui el Joan ens visita, i és el Joan Padilla. Molt bona, molt benvingut. Moltes gràcies. Escolta, Joan Padilla, i què més? Garcia. Garcia, que havies treballat, jo et coneixia molt per la teva feina, explica'm una mica la teva feina de tota la vida. Jo tota la meva vida he sigut el ram de la construcció, jo vaig començar amb 12 anys a fer la manobra a Calvadia. Ah, sí? Que el meu pare ja feia d'encarregat a Calvadia, era paletra també el meu pare. I vaig començar amb 12 anyets, perquè tenia una sèrie de problemes nerviosos, i el metge de capçalera va recomanar als meus pares que si jo proposava voler treballar que m'ho concedissin perquè seria el millor. Amb 12? Amb 12. Jo vaig començar amb 14, em semblava que era molt jove. I el cert, això, el doctor Pascó... Sí, que estava a la plaça La Bàscula... Això mateix, el pare, el més gran. Li va aconsellar a la meva mare que a mi em passarien tots els problemes aquests que tenia dels nervis, si em posava a treballar o qualsevol cosa que jo demanés. I jo, com que sempre anava a rebre del meu pare i del meu germà gran, que també era paleta, doncs jo tenia una falera d'anar a treballar a les obres. Què era? El que ara diuen que és un nen hiperactiu, que no podies estar mai quiet, ganes de fer coses sempre. No, no, no, és que tenia problemes, tenia tics nerviosos i unes coses rares. Fins i tot vaig anar amb un metge a Barcelona 3 mesos, amb un metge a Vallcarca, que m'hi portava la meva mare, especialista en coses d'aquestes, i em va dir que l'únic que podia passar era o un canvi de clima o un canvi de passar de l'escola a treballar. I és el que vam fer. El meu pare ho va parlar a Calvadí i va dir, bueno, doncs que el lluguem. No me'n recordo com en deien en català, però en castellà es diu un pinxe. I em tenien per anar a buscar els cantis d'aigua i portar cantis d'aigua a la gent, etc. Sí, li deien al pare-nén també, però no era exactament, sí. I així vaig estar dos anyets, sempre anava a l'obra que estava el meu pare, de fent d'encarregat, i allà assistint, ajudant a la gent. I un camàlic, què és un camàlic? És com un peón? A la construcció jo no l'he sentit mai. No, el camàlic és el tèxtil. Però bé, llavors vas treballar als 14 anys, als 12 anys, i et va anar bé? Sí, molt bé. Al cap de... al mig any de treballar m'havien passat tots els problemes. I aleshores, doncs quan vaig fer 14 anys, llavors em van assegurar, aleshores i tal, a mi em van donar la primera cartilla del seguro, i llavors vaig començar de manovra. I et devien donar el primer sobre, també. Sí. Cada setmana o cada mes? Llavors era cada setmana, oi? Cada setmana. Quan vaig començar de manovra als 14 anys, després de passar dos anys de pinxe, que em van pagar el que van voler, Sí. Sí. Vaig començar cobrant a dues pessetes l'hora. Ai, si feies 10 hores, que eren 20 pessetes. Això mateix. Si en feies 5 cada dia, un duro. I als 15, o sigui, al cap d'un any, ja, el Vicenç de Calvadí, que era l'encarregat general, diguéssim... Sí, que era el senyor del Cabell Blanc. Ah, això mateix. I em va proposar de passar-me a fer de prenent, de paleta. I el únic requisit que hi havia al passar a fer de prenent de paleta era que els diumenges al dematí teníem d'anar a treballar tots els aprenents on hi havia el magatzem de l'empresa a preparar una bassa de calç per la setmana següent. O sigui, sempre hi havia una bassa de calç preparada per fer morter. Sí? I ho fèiem els diumenges, però gratis. Ah, això no t'ho pagaven? Pel sol fet de deixar-nos de fer d'aprenent, teníem que anar els diumenges a treballar gratis. I sense anar a missa? Sí, això no. Això no comptava. Venia ell amb una bossa plena d'avocates, ens portava a l'entrepà per esmorzar, això sí. I recordes alguna de les obres aquestes? Eren a Molins de Rei? Sempre era a Molins de Rei aquestes obres, vull dir aquests treballs, aquestes construccions. Sí, home, la majoria sí. En aquella època, a Calvadí, era l'empresa constructora, jo diria més forta del Baix Llobregat. Sí. Perquè totes les fàbriques tèxtils que hi havia a Molins de Rei, que n'hi havia 5 o 6, en actiu en aquella època, totes les feines de paleta les feia a Calvadí. a Can Malveig, a Can Samarana, a Torre Valari, a Can Iborra, a Can Coll, moltes n'hi havia, sí? Sí, sí, sí. Al Molí, poder també? També, també. Totes ho feia a Calvadí. Era l'única empresa constructora que hi havia a Molins de Rei i que tenia el pes suficient per portar tot això. I aquí vas treballar fora de Molins de Rei també? Per exemple, anàveu a fer alguna feina a Pallejar? I tant, a Pallejar, a Ballirana, a Cervalló, a Edificació, a Cervalló, per tot arreu. I vas treballar molts anys a Calvadí o després ja vas anar...? Només vaig treballar fins als 17. Fins als 17 i després? Perquè als 17 vaig voler reclamar un sou d'oficial i de primera i no m'ho van voler aconseguir. Malament. A la setmana següent vaig fer festa. Un dia me'n vaig anar a Barcelona i me'n vaig anar amb una obra de Núñez i Navarro a la plaça Espanya i estaven fent dues cantonades llavors. Al costat d'avant hi havia el canódromo. Hi havia un canódromo al carrer... Sí, allò dels gossos. Esclar, no era vora a la plaça Espanya. Sí. Carrer Llençà, no sé què es diu? Sembla que sí. El mateix carrer que feia parada que paraven els autobusos de Ballirana. allà hi havia un canódromo. Llençà, esclar. Paraven els Ballirana, hi havia un bar i a dalt de la façana hi havia com una papallona que encara hi és, una papallona amb les ales obertes i teníem la parada baix que era el carrer Llençà cantonada amb la plaça de Toros. I toquen al plaça Espanya. Sí, sí, sí. Doncs vaig anar allà o sigui, em vaig presentar allà amb 17 anyets amb l'encarregat que hi havia de l'obra de Núñez i Navarro i l'home allà dins de la barraca que tenien em fa la pregunta i diu, escolta, tu tan jove tu ho fas de paleta i dic, sí, precisament avui he fet festa i he vingut a buscar feina perquè estic tip de que no em vulguin pagar el que jo crec que em mereixo com els altres. I em va dir, diu, bueno, doncs ja m'ho demostraràs venint a treballar. Ah, doncs molt bé. Ja vam quedar pel dilluns de la setmana següent. I cap allà. i resulta que d'una setmana per l'altra vaig passar a cobrar el doble. Aquí, quan vaig marxar estava cobrant a 17 pessetes l'hora. I a Núñez i Navarro vaig començar a treballar cobrant a 35 pessetes l'hora. Ja estem parlant de l'any 64? Era l'any aviam l'any 60 Sí, sí, sí, el 63 o 64. Escolti'm, però avui has vingut aquí a parlar d'aquesta feina que em fa molta gràcia però sobretot a parlar de les cançons. Ara n'escoltarem una. No diré quina és perquè jo sé que tu cantes Granada. Quines altres cantes també? Doncs, o sigui, jo m'he caracteritzat per cantar cançons quan més complicades i fortes millor. Canto àrees d'òpera també. Sí, que no és fàcil. I mexicanes? També. I àrees d'òpera quina? El Nabuco? Per exemple, el Nesundorma. Ah, sí, sí. Que és l'àrea final de Turandot. Sí. El Nabuco. Va pensier-ho su la... Quali dorate va-ti posa suiclibis suicoli o violenza no te pide de moli l'aure dolci del suolo natal. El Giordano le rime saluta. Dicione le torri aterrate. o mia patria si bella e perduta o me lembranza si cara e fatal. això sí que no en pensàvem. Escolta, doncs ara n'escoltarem. No sé quina serà, però sé que també cantes Magica. També. M'agraden molt les rengeres. Va, també n'escoltarem durant aquest programa. Ara escoltem la primera. Granada, tierra soñada por mi. Mi cantar se vuelve gitano cuando es para ti. Mi cantar hecho de fantasía. Mi cantar flor flor de melancolía que yo te vengo a dar. Granada, tierra ensangrentada en tardes de toros. el que conserva el embrujo de los ojos moros de sueño rebelde y gitana cubierta de flores y beso tu boca de grana jugosa manzana que me habla de amores. drajada manola cantada en coplas preciosas no tengo otra cosa que darte que un ramo de rosas de rosas de suave fragancia que le dieran marco a la Virgen Morena, Granada. Tu tierra está llena de lindas mujeres, de sangre y de sol. De rosas de suave fragancia que le dieran marco a la Virgen Morena. Granada, tu tierra está llena de lindas mujeres, de sangre y de sol. Granada, tu tierra está llena de lindas mujeres, de sangre y de sol. Granada, tu tierra está llena de lindas mujeres, de sangre y de sol. Vaig néixer al carrer Josep Fulqué. El carrer que no passa? El carrer que no passa. El carrer dels alcaldes? Sí. Ah, sí, vas néixer allà. Sí, sí, sí. Llavors, el de Sant Miquel, per què t'ho dic? D'on no m'ho he tret, jo? No, no, el de Sant Miquel no. No tinc res a veure jo amb el carrer Sant Miquel. Ni un germà teu, ni família, ni res. No, doncs res. Així amb mi confusió. Vas néixer al carrer que no passa i fins que et vas casar? Fins als 24 anys que em vaig casar vaig estar vivint allà. I, va, i aquests anys que tu vivies allà, que treballaves... Perquè a l'escola, a quina vegades vienes anat? A quina escola? Aviam, vaig anar, quan vaig començar amb cinc anyets, anava al liceu escolar. Sí, que era... Que estava al carrer Carril. Al carrer Carril, sí. Al carrer Carril. Sí? Sí? Al costat del Sabó i per allà, o no? Sí, sí. O no, o més avall. Una mica més allà. Cap a la bàscula. Tocant ja al que era el restaurant que hi havia a la cantonada, que en deien, com en deien, al restaurant de la cantonada. El plat del dia. Ah, això mateix. Estava tocando el plat del dia. Es veu que som de Molintarrei, eh? Sí, però estava en un pis. A l'escola estava en un pis. Sí, a liceu escolar. A una banda les nenes i a una altra banda els nens. Ah. I a Monjos no hi havia aquest. Recordes algun professor? A l'amo. Saps com es deia, no? No, hi havia l'Acadèmia Sant Jordi, i hi havia l'Almi també, no? Acadèmia Almi que estava a la plaça de la bàscula. Aquesta és la que jo confonia. I a liceu era més a on també hi van haver aquelles màquines de cosir. A liceu, dius? Liceu escolar. Sí, estava al costat... A sobre d'on hi havia les màquines de cosir. De cosir, que era del port, no? A la planta baixa, no ho sé d'aquí. Sí, sí, sí, jo sí que em vaig comprar una. Sí, per la meva mare. L'amo ens deia Ambrós, de cognom. Ah, l'Ambrós, sí. Però no me'n recordo res més. Ja està. Bé, estudiaves, després vas treballar de paleta, et va anar molt bé. Del liceu escolar, quan vaig tindre 8 anys, dels 8 als 11, vaig anar als Selecians de Sant Vicenç. Ah, sí, sé on tens. Hi ha un pou. O un molí de vent. Sí, sé on tens, als Selecians. Vaig anar 4 anys. Passat a la via. Sí, sí, sí. I vas anar quants anys? 4 anys als Selecians de Sant Vicenç, que allà és on de veritat vaig aprendre. Nois estaran contents, eh? Si us senten, potser que els enviem aquesta gravació. Sí, eren bastant durs. Ah, sí? Però a mi la disciplina sempre m'ha agradat molt. A mi tot el que estigui disciplina m'encanta. En tots els àmbits de la vida. Professional, entre amics, tot. La serietat, la formalitat. Tenir paraula. Ah, això mateix. Tenir paraula, encara que et vagi malament, no hi van excuses. Ha de ser una excusa de vida o mort. Ah, exacte. Molt bé, així m'agrada. Escolta'm, escoltem una altra cançó, perquè hem vingut per parlar de cançons. Puede ser que el cielo caiga al mar, o en el sol un día estallar. ¿Qué me importa si me amas? Si tú estás, si tú estás, ¿qué más me da? Si tu amor me hace amanecer, si tu piel me hace estremecer, que me importa el mundo. ¿Qué me importa el mundo en día más? ¿Qué más da si tú me amas? Bajaría a los infiernos. Bajaría a los infiernos, fundiría el cielo interno, si, si me lo pidieras tú. Subiría hasta la luna, subiría hasta la luna, robaría mil fortunas, si me lo pidieras tú. Dejaría patria y fe, olvidando cuánto sé, si me lo pidieras tú. Perdería por tu amor, los amigos y el honor, si me lo pidieras tú. Si te vas, no te acompañaré, si tú mueres, no te dejaré. Sé que me importa si te amo, yo contigo moriré. Brutaré por ti la eternidad, viviremos en la inmensidad. Que le den, ya nos espera, para amarnos sin fronteras. Que le den, ya nos espera, para amarnos sin fronteras. Quan comença l'afició a cantar? L'afició a cantar, jo crec que ja em veia des de nano. Jo de ben petit, amb 6-7 anys vaig estar molt malalt. Que si una anèmia, que si, jo que sé, molt malalt vaig estar. I estava a l'habitació jo al llit i sentia la meva mare allà als safrets anar rentant. El vino en un barco, de nombre extranjero, les cançons de la Concha Piquerra. Sí. I ja em va començar l'afició. El meu pare tenia veu de barítono. I cantava sarsuela, cantava els tangos, li agradava molt, el Carlos Garder li agradava moltíssim. I quan arribava la festa major, tu saps que al Foment sempre feia alguna sarsuela. Sí, sí. Llavors el meu pare li deia a la meva mare, què, vols venir a... va, compro un parell d'entrades. No, a la meva mare no li agradava la sarsuela. Nen, vols venir amb mi? Jo sempre amb el meu pare a veure sarsuela al Foment. La del Manojo de Rosa, la Revoltosa. Marina, los Gavillanes. I anaves amb ell perquè tu ja tenies aquesta afició i de petit, de jovenet, de nen, vas cantar a algun lloc? No, no, no. Quan comences a cantar per primera vegada? Començo a cantar quan van començar els karaoke's a Barcelona. Ah, sí, això no fa tant, eh? 92. Sí, l'any de les Olimpiades i per ahir. Sí, sí, el 92, si me'n recordo, que jo dic, qui és això que ja canta la gent? N'hi havia un que va començar abans, eh? Un que es diu A Viva Voz. Ah, sí? Que està al carrer Rocafort, quasi cantonada, amb avinguda de Roma. I encara continua? I tant. I van obrir un altre al carrer Arribau. I llavors tu vas dir, ara és la meva? Resulta que la meva dona treballava i un company de la feina li va dir, escolta, diu, voleu venir un dia a sopar amb nosaltres i després anem amb un karaoke? I la meva dona diu, què és això? Diu, coi, veniu i ho descobrireu. I karaoke té un nom com japonès, sembla que seria que hagis d'anar a sopar. Sí, sí, exacte. Que la funció aquesta del karaoke en el Japó és molt un altre, ho sabies, no? Bueno, allò que la gent s'esbraven. No, és un bordell. És un? Bordell. Ah, no, i? Sí, sí. Aquesta no la sabia, eh? Ja ho crec. No, i que no ho senti la Montserrat, això. Ui, no, ui, ho sap desobres, ella. Escolta, parlant de la... Digues, digues. No, que llavors vam anar a sopar a Barcelona amb l'acompanyi i la seva dona i després de sopar vam anar al karaoke aquest. I, coi, jo vaig ser allò allà, miro el llibre de les cançons, vaig allà tot el llistat del Nino Bravo, que jo des de ben nano ja, de ben jove ja me sabia totes les cançons del Nino Bravo. Un beso i una flor Amèrica, Amèrica Te quiero, te quiero Te quiero vida mía I aquell dia vaig cantar 3 o 4 cançons del Nino Grabo i aquell dia es va destapar un botellón, buf, es va destapar amb mi un botellón perquè sí, jo m'agradava les cançons però no havia tingut mai oportunitat de veure on canta i des de llavors, des de l'any això va ser a finals dels 80 principis dels 90, des de llavors que no he parat I Montserrat sempre t'ha acompanyat amb això? No t'ha dit ara, has d'anar una altra vegada La meva dona sempre m'ha acompanyat amb tot He tingut molta sort amb això Fins i tot quan em vaig afeccionar a voler anar a cantar amb una coral que va ser amb la coral Flor de Neu d'aquí a Monís de Reí Em va dir, diu Si em deixes, si et sembla bé, vindré a escoltar-ho Us dic, no, véns però a cantar I sí, sí, es va apuntar també i va cantar I bueno, conjuntament amb els altres i ha trobat el seu lloc Escoltem una altra cançó Yo soy mexicano Preciando la vida y la muerte Y si echo bravatas También las sostengo El orgullo es ser charró Valiente y bragao Traer mi sombrero con plata bordao Que nadie me diga que soy un rajao Correr mi caballo En pelo montao Pero más que todo ser enamorao Yo soy mexicano Yo soy mexicano Por suerte mía La vida querido Que por todas partes Se me reconozca Se me reconozca Por mi valentía Yo soy mexicano De naiden me fío Y como Cuauhtémoc Cuando estoy sufriendo Antes que rajarme Antes que rajarme Me aguanto y me río Me gusta el sombrero Echado de lao Pistola que tenga Cachá de pelao Fumar en hojita Tabaco picao Jugar a los gallos Saberme afamao Pero más que todo ser enamorao Yo soy mexicano Muy atravesao I continuem amb el Joan Padilla García que ens ha parlat de la seva feina, dels seus estudis, dels començaments amb el seu treball de construcció i també de quan es va endinsar amb la música, amb cantar, que ha sigut una afició que tenia des de petit. I parlàvem de la Montse que t'ha acompanyat amb tot. Com coneixes la Montse? A la Montse la coneixo, aquí A la ràdio? No, aquí al costat, quan hi havia la pista d'estiu del Foment Ah sí, que venia el Janió Martí o una cosa així Sí, bueno, tots La conec aquí, la vaig conèixer i vam començar el mateix any, va ser l'any 1965 50 anys fa? No, no, fa 60, farà 60 Ah sí, els 55, jo sempre vaig davant i darrere, sí Portem 54 de casats, però 60 des que vam començar a sentir Ah, ja ho fes les noces d'or, doncs? Oh, esclar 54, la portem ja Ah, esclar, ara vas conèixer el 65 L'any 65 Però us vau casar més tard Sí, l'any 65 la conec aquí Ella venia amb la seva cosina La Mari Àngels Bogunyà Sí, sí, l'Àngels Bogunyà I bueno, vam ballar per primera vegada I resulta que faltaven pocs dies Per la barbena de Sant Jaume Que llavors se celebrava també la barbena de Sant Jaume Sí, la de Sant Pere Sí I per la barbena de Sant Jaume vam ballar tota la nit junts La seva mare li va fotre una bronca Oh, has tingut que ballar tota la nit amb el mateix xicot Això, el que passava llavors Però què hi anaven les mares a veure com ballaven les filles? No, no, acompanyar-les a fer d'escopeta Sí, jo tinc la teva edat Jo ja ho sé que es posaven tots allà al voltant sigui la Federació del Foment amb aquelles cadires Que no sé com no els fèiem el cu... Ai, sí I nosaltres anàvem voltant per darrere a les cadires a veure si trobàvem balladora Llavors passàvem per un passadís a ballar una mica, no? Et va renyar, doncs Ah, no, la van renyar amb ella I bé, pràcticament ens van prometre llavors ja Ja va vindre tot Tu eres ballador, t'agradava? Molt, moltíssim Ella no tant, però a mi moltíssim I què t'agradava més ballar, el tango? El tango no tant No perquè no ho vaig aprendre mai bé però a mi el que m'encantava sobretot era el vals El vals amb... Sembla que voli, no costa tant de ballar Tenia una escultura No és tan complicat, és veritat Sí, el que se'n diu tècnicament la psicomotricitat Sí L'he tingut sempre molt flor de pell I el pas doble? També el pas doble, jo crec I els boleros? El tui? El swing Bueno, els boleros ja és més ballar a la garraó Ah, això mateix El swing, sí, amb el swing Això va quan no venia la sogra Quan venia la sogra a ballar, doncs, rock'n'roll i twist Cadascú a casa seva Porra en barra Sí Llavors, esclar I la sogra... Espera't, si jo la coneixia, no? A veure, no No, no La Llucieta de Calboguñà, sou família però no era la mare d'ella La Marieta de Calboguñà era l'àvia de la Llucieta Cal Llucieta Era la seva àvia Era l'àvia Sí, que era la mare del seu pare Ah, sí, esclar, el pare, sí Joan Carulla Joan Carulla Sí, sí, els recordo Sí I la mare era filla de la Marieta que venia a Cal Llucià Tenia una tendeta, no? No, no El fill de la Marieta de Cal Llucià era el pare de la meva dona I es va casar amb qui era la mare de la teva dona Teresina Pauls Ah, sí, que és Pauls Saps el Ramon Pauls? Sí, sí Doncs era germana del Ramon Pauls Sí, sí, els conec La meva sogra Els conec fa temps Recordo que a Sant Jaume del Domenys hi havia un restaurant I havíem coincidit alguna vegada allà Possiblement Jo t'hi tinc família Sí, sí Escolta'm I ballàveu amb ella, sí I era ballador però ella no tant Però tu sí, has tingut sempre bona uïda pel ritme i per ballar Molt bona uïda pel ritme, per cantar, per tot Ajuda molt, eh? El ballar, el cantar I tant Perquè et dona el ritme I si vols cantar com a solista és el tot Ja ho saps tu Sí, sí, sí La uïda Perquè aquí vam cantar a coro Et poses al costat de les que saben cantar i més o menys fas igual Abans m'has parlat d'un coro És el mateix que ara neu? No Aquell era flor de mags No, flor de neu Flor de neu Vam començar amb la coral flor de neu Que és una de les més antigues que hi havia en Molins de Rei I ara ja no existeix No, resulta que abans de la pandèmia ens vam haver de fer càrrec la meva dona i jo Ella com a presidenta i jo com a secretari Perquè les més grans ja no volien sàpigar res Però amb la pandèmia vam haver de plegar perquè vam quedar cinc persones No podíem en tindr-ho A on assajava? A l'església que hi ha a l'Incresa Ah, sí, Sant Isidre, em sembla que diu Ah, sí, i això el Covid també s'ho van portar, ho va tirar amb l'aire Sí, vam arribar a ser sis o set i ja no podíem en tindr-ho Com teníem que pagar el profe i tal Teníem una petita subvenció de l'Ajuntament però no arribava No, no, va fer molt bé moltes coses El bar esport també vam deixar de cantar quan el Covid Llavors, com que coneixíem la que és la presidenta ara de la Coral Cordona Que era la Mercè Boloix Doncs ens vam veure amb ella, vam preguntar, va dir que sí que ells necessitàvem més gent Era poca gent llavors, la Coral aquesta Que som al Cordona Que perteneixem al Casal de la Dona de Molins de Rei La Coral Cordona pertany al Casal de la Dona Al Casal que hi ha a la Federació Ah, això mateix, allà perteneixem nosaltres Molt bé, en parlarem Però ara ens contem un altre dels temes Que ens has preparat per avui Bélla enamorada Con tu imagen, sueño Y un amor dichoso Busco para mí Bélla enamorada Eres mi consuelo Y así en tu cariño Y así en tu cariño No podré vivir Noche de amor Noche misteriosa Ven hacia mí Sombra de mujer Suave placer Ver lo que soñamos Quiero vivir Por volverla a ver Ilusión perdida Quiero recordar Un amor lejano Que no volverá Dama misteriosa Que en la sombra Que en la sombra vives Dime ya quién eres Y sabrás Bélla entre las bellas Bélla enamorada Bélla enamorada Tú eres mi tormento Tú eres mi tormento Tú eres mi tormento Tú eres mi tormento Yo tu esclavo soy Noche de amor Noche de amor Noche misteriosa Noche misteriosa Ven hacia mí Sombra de mujer Suave placer Suave placer Por ver lo que soñamos Por ver lo que soñamos Quiero vivir Por volverla a ver Noche de amor Noche misteriosa Ven hacia mí Ven hacia mí Sombra de mujer Ilusión perdida Quiero recordar De un amor lejano Que ya no volverá Parlem de la coral M'has dit que la flor de neu Amb la Covid se'n va anar a l'aigua Malament I llavors va a la Mercè Que coneixia la Montserrat Mercè Mastí Mercè Boloix Boloix Que és l'actual presidenta De la coral Us va dir d'entrar Amb aquesta coral Que es diu Coral Cordona Cordona Dona I hi ha moltes dones Per cert Doncs en aquests moments Som 36 dones I 3 homes Es guanyen per golejada Bueno però estem molt contents No us fa por Ens porten així No us fa por Tantes dones Que va Que va Bueno un és el Garro Sí L'Artur Que l'Artur Que fa Barítono Tu ets tenor Sí I encara n'hi ha un altre N'hi ha un altre Sí Hi ha un altre Que també No sé com es diu Però també hi feu El Garro Aquest tercer No me'n recordo bé ara El nom i cognom O més val que no el diguem No No Sí No te'n recordes No Josep Maria Calpe Bueno sí Canta l'església també Sí Sí Si en comptes de Calpe Es diu Caspe No passa res No Calpe Calpe Escolta I el Jordi Nicolau No bé també El Jordi Va vindre dos o tres vegades D'assajar I l'altre dia Se'ns va despedir Així per les bones Bueno Poder aquests dies Ha dit que no No Que no Bueno No la meva sorrepensa Perquè estava molt contenta La meva dona ja li va escriure I li va dir Que si sorrepensava Que sempre el rebaríem bé Esclar que sí Ella és És Molt entusiasta Amb les coses I jo sé que estava contentíssim Per això t'ho he preguntat Sí Sí Escolta Són tres dones I quines cançons Canteu més sovint Que us demana més el públic Cantem de tot Molt variat Molt variat Ara per exemple Alguna còmica Sí Que hi ha alguna de còmica Que l'Artur fa un paper Sempre hi ha alguna de picantona Ah Aquestes fan més por No la canteu a davant de l'església No Bueno Però picantona És però Ah Sense ensenyar Cú ni cuixa No No Fí Fí No es pot ofendre ningú I què diguem I quines altres Per exemple Cantem Aquest any hem cantat Una del José Vélez El vino griego Ah sí Sí Cantem Una que Van Escriure dos germans madrilenys Que viuen a Cantàbria I que l'han declarada ara L'himne de Cantàbria Que es diu Viento del Norte Una cançó molt bonica també Cantem alguna ranxera Per exemple Per exemple La professora que tenim És una crac Sí La mare Com a Capellà Capellà Laura Capellà Ella fa molts arreglos I per exemple Ara que portem un arreglo Es diu Barreja sardanista De trossos de sardanes Que és Maquíssima Portem un arreglo també De ranxeres Un arreglo també Trossets de ranxeres Una recopilació Amb la mateixa pàssia No vull dir És molt variat El que cantem Escolta Cantar a piano A guitarra Ho has fet alguna vegada Acompanyat Per un guitarrista No tinc cap problema Jo Escoltant la música Sé el que haig de cantar No però has trobat No és tan fàcil Trobar un guitarrista Que t'acompanyi Ah no Això Hi ha gent que saben Tocar la guitarra Però acompanyar Es veu que és una altra cosa I llavors no I el piano Tampoc No Amb l'acordeon Sí Amb l'acordeon De la Laura Mare de Déu Clar Jo parlo això Perquè ara les músiques Les cançons Que cantaràs aquí Hi ha la música Orquestral Grabada Enregistrada Ja la tenim Exacte Però quan aneu Amb la coral És música De l'acordeon En directe Exacte Llavors 50 D'un acordeon Fos una guitarra Fos un piano S'hauria de dansejar Una mica Però suposo Que seria Sí Cap problema Cap problema Música per ballar L'has cantat Alguna vegada I que la gent ballin No Jo sé que hi ha cantants Que no els agrada Que la gent ballin Quan ells canten Ah no Jo no tinc cap problema I altres Que si fan música Per ballar És que s'animen Quan veuen el públic Que ballen Jo per exemple En els caràlegres M'hi he aficionat molt A cantar les cançons Del Manolo Escobar Passar dobles del Manolo Escobar També Sí i tant I per exemple Soy lo prohibido Prohibido Prohibido Prohibido Que hable nuestros corazones Per exemple Aquesta no em sona Quina doncs Quina Per exemple Una que és molt ballable Cantinera No la conec Volando como palomas Cierta mañana partía Junto con otra persona La mujer que yo quería Se fue con un marinero Sin darme una explicación Se la llevó en un velero Y solo allí me dejó Y solo allí me dejó Cantinera Dame ron Dame hasta la borrachera Cantinera Dame ron Que quiero olvidar mis penas Cantinera Sírveme una copa más Para olvidar el recuerdo No Para olvidar Bueno Això sembla una vanera No És una vanera No Parla del ron I de Però va a ritme de pas doble De pas doble Jo recordava aquell Arremangate Arremangate També canteu aquesta No la canteu a la banda A la parroquia No A la coral no Tot aquesta la canto jo A la coral A la coral no canteu Arremangate Arremangate Niña tu vestido Arremangate Arremangate No sé què més Al passar el río Veus com la sé Què més Què més Arremangate Arremangate Arremangate Pero te Cuidao Que por debajo Te van a ver Sí Ai Ai que no ens sentin a casa teva Escolta Cantant català Sí i tant Cantem molt O sigui Nosaltres a la coral Cantem català I castellà I perquè volem arribar A tots els públics I a més a més Ella sempre La profe Sempre n'engloba Alguna Amb estranger Per exemple I les canto jo Amb anglès Amb italià A mi m'agrada molt Cantar amb italià Quina per exemple Ara per exemple Portem una Que es diu Guitarra romana Saps qui en és? No Canto un tros Sí, sí Sot un manto d'istelle Roma bella Ma pare Solitario el mio cuor Disiluso d'amor Volne l'ombra cantar Una muta fontana E un balcone la su O guitarra romana Acompáñame tu Que ets un trusset I en anglès? Aquella de Los años jóvenes No En anglès Ara mateix De memòria No me'n recordo Però en català Sí Alguna L'Empordà Amb la coral No canteu Com és l'Empordà? Quina es portem en català? La teñita de la mar Hi ha una sirena Ella canta Algun any l'hem besat Però ara no Aquesta no Ara quina portem en català? Em sembla Que porteu una Que diu Avui he tornat El lloc on vaig néixer Home Ja estàs esperant Que m'ho digués Sí, sí, sí Què? També la canteu I la de Molins de Rei La del pont De Quins Arcades Són 12 Molins Que hi ha Que t'han fet Anomenada Ubilla Ubilla Ubilla de terra En dins El vell mig De les muntanyes En passar pel teu costat Et somriu El llobregat Veig que sí que la sabeu I la canteu bastant A fora d'aquí també Normalment Saps que fa ara O sigui La vam portar D'oques temporades Cada bolo que fèiem I ara ja no Però ara la portem Quan anem a una residència Fora de Molins Que hi ha alguna persona Que és de Molins Ai, si no, no Si no, ja m'ha vetat La senyora Laura No, ha vetat no Però vull dir Va canviant Bé, almenys Quan canteu Aquí a Molins de Rei Canteu-la Almenys aquí Tot i que aquí Ja la coneix tothom I poder Val més que la coneixin A fora Sí, també sé Que canteu Una dedicada a Rubí I aquella de Sant Jordi I per tu Una rosa rosa I aquí em tens enamorat Sé que Em va demanar La partitura Però em sembla Que l'han gatat Les veus del dilluns Nosaltres no Ah, les veus dels dilluns Que és un altre És un altre grup que hi ha Ah, per això A mi em sonava Que ella m'havia dit Hi ha un grup Que tot són dones Allà no volen homes Ah, noi Malament Bueno, doncs res Que vagin cantant I que cantin Els que vulguin Escolta'm Quin tema és el que més t'agrada Dels que cantes I quin és el que agrada més Al públic Ara parlo De quan vas als karaoke Per exemple Les de Lino Bravo Les de Lino Bravo Es agraden molt Totes Perquè esclar És que Aviam Tu que és del món De la música saps més que jo No tothom té la veu apropiada Per cantar El Lino Bravo No tothom té la veu apropiada No, el Lino Bravo És una veu molt potent El Francisco La tenia una mica Les cançons del Francisco M'encanten El Latino Latino Tocadena Sí, el Francisco a mi m'agrada molt I després se l'ha criticat molt I també m'agraden molt Les cançons del Juan Bau Que era valencià també També València ha donat molt bons cantants Sí, sí, sí Sí El Juan Bau I el Camacho Em sembla que també era valencià Juan Camacho Però bé Em son el Bau Sí, sí, sí El Juan Bau A veure La que més t'agrada cantar Posem què és Un beso i una flor Indiferentment M'agrada molt també N'hi ha una del Lino Bravo Que es diu Mi Tierra Que se refereix a la tierra valenciana Sí Que és molt maca Mi tierra Mi tierra Tiene montañas Mitat fuego Mitat nieve Mi tierra Mi tierra Tiene O su sol Como cualquier Tierra tiene Mi tierra Tiene su voz Que ruge Si se la encierra Mi tierra Mi tierra Dime De què Tierra Vengo Dímelo tú Buen Amigo Llavors Ell que era De hielo De Malfarit Que és el poble De Nino Bravo I ell que va morir Un 27 d'abril O 23 d'abril De l'any 73 Amb 28 anys Però mira si va deixar Feina feta Perquè si va morir El 73 Estem parlant Que fa 50 anys No? A més 52 No 73 Sí Sí Va ser que va morir El 73 I ell va començar A ser conegut El 70 71 Aquest any Hauries fet 82 anys Sí Tenia 4 anys Més que jo Sí Doncs mira si va deixar Feina feta I Amb això ja m'has contestat A les dues preguntes La que més t'agrada A tu cantar I la que agrada Al públic Perquè estic segur Que al públic També les de Nino Bravo No fallen A mi la que em torna Boig del Nino Bravo És Carai America American No Si també la canto Però no home Aquella que es referia Al muro de Berlín Libre Libre Jo soy libre Como el mar libre Como el ave que escapó De su prisión Y fue del fin volar Libre Veus jo no ho sabia Ho vaig saber Després d'escoltar La moltes vegades Que era del mur de Berlín Com anem de temps Bé Tenim temps D'escoltar una altra cançó Escoltem una altra cançó I després ja quasi Que ens la convidarem Haurem de venir un altre dia Perquè aquí hi ha tema N'és un dorm N'és un dorm N'és un dorm N'és un dorm Tu pure o principesa Nella tua freda estanza Guardi l'es un dorm Guardi l'estelle Que tremano d'amor D'amor E di speranza Di speranza Al mio mistero Tu hai chiuso in me Il nome mio Nessun saprà No, no, no Sulla tua boca Lo dirò Quando la luce Splenderà Et del mio bacio Si obrirà Si obrirà il silencio Che difamìa Nessun saprà Nessun saprà Nessun saprà Nessun saprà Nessun saprà Nessun saprà Nessun saprà Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ara la tenim a Texas. Ah, bé, llavors quan torni. Va, gràcies, gràcies. Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 5, us parla Mercè Roura. En aquests moments compareix l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per valorar l'anunci...