Bon Dia i Bona Hora del 27/10/2025

Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora amb Oriol Romeu. Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal com esteu? És dilluns 27 d'octubre de 2025. Comencem aquesta nova edició, nova setmana, la darrera setmana del mes d'octubre, setmana 44 d'aquest any 2025. I la comencem... amb una temperatura força inferior a les que hem tingut en aquests darrers matins. 9.7, no arribem als 10 graus ara mateix, 9.7 de temperatura a l'exterior de l'emissora, al carrer Foment número 6. Per tant, primer apunt, fa més fred que els anteriors matins, per exemple, de la setmana passada, que us havíem arribat a... saludar 13 graus algun dia, amb 19 crec que fa una setmana justa, així que quedeu advertits. 9.7 de temperatura ara mateix. Tot desitjant, tot esperant que hagueu gaudit del cap de setmana, un cap de setmana amb forces activitats aquí a la vila, on hem tingut també el canvi d'hora, i es nota, ara ho saludem amb ja... Doncs un cel ben destapat i amb la llum que entra aquí a l'estudi 1 de Ràdio Molins de Reis, des del finestral d'aquest estudi 1, i disposats a compartir amb vosaltres aquesta setmana marcada, evidentment, per una banda per la castanyada i les celebracions... que es faran aquí a la vila repassarem també algunes activitats que tenim previstes i evidentment també en clau política doncs fixant-nos en aquest ple que tenim el proper recordeu el proper dijous a les 6 de la tarda del ple ordinari del mes d'octubre tornarem a modificar la programació del dijous dos dijous seguits oferim-vos el ple primer de les ordenances fiscals i aquest de l'ordinari del mes doctoral. I a tot això, doncs, ho seguirem compartint, explicant l'actualitat local, seguint rebent els nostres col·laboradors i col·laboradores, i d'aquesta manera, doncs, anirem vestint aquestes quatre hores de ràdio que fem diàriament al Bon Dia i Bon Hora. Per una banda, avui, per exemple, us explicarem que Molins de Rei i altres quatre municipis han estat guardonats amb els Premis Mentoring 2025. Això va passant al Marc... d'un esdeveniment d'un saló que impulsa les empreses, el Vis Barcelona 2025, i en aquest cas Molins de Reí, que es va incorporar al programa Mitjans del 2023, expliquen que ha treballat amb 11 negocis i, per tant, ha estat reconegut amb aquests premis. Això ho aclarirem, ho explicarem amb detall d'aquí una estona, dos quarts de nou, parlant amb la directora de serveis de l'àrea de desenvolupament econòmic, de l'Ajuntament de la Vila, que és l'Encarna Lombardia. En parlarem d'aquí una estona després d'actualitzar la informació de servei, l'actualitat local, l'agenda d'activitats i també la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Escoltarem també l'apunt del dia amb la Raquel Reyes Reventós, farem el repàs a la programació de la ràdio nostra i de la televisió i acabarem aquesta primera hora del programa amb la recomanació cultural, en aquest cas literària, de la Maria Casals. A partir de les 9, després de les notícies, tindrem per una banda... La cançó del dia que ens tria el Toni Ramoneda, com cada dilluns. I després la tertulia d'actualitat, avui sense el Joaquim Martí, que no ens pot acompanyar per motius personals, però sí que ho farà en principi la Genoveva Català, el Joan Barrios, el Ramon Canal i el Jaume Armengol. Esperem. Això entre les 9 i 10, 9 i 11 minuts i les 10 del matí. A l'equador del programa... saludarem el regidor portaveu de Molins, en Comú Podem, en Lucas Ferro, que també ens servirà per valorar el ple del passat dijous, per mirar cap endavant, cap al ple d'aquest proper dijous i d'altres qüestions de l'actualitat que repassarem també des d'aquest espai. A partir de dos quarts d'onze tenim l'espai mensual que estrenavem... També aquest curs dedicat a l'astrologia. Astrologia quotidiana amb la Maritxell Díaz Lacamara. Avui segona proposta del curs per parlar dels escorpins. Temps d'escorpí. Hem entrat ja en aquest període que ens explicarà una mica en què consisteix i després també com són els escorpis. Començàvem la temporada escorpí. El mes de setembre parlant-vos de balança, de temps de balança, i en aquest cas ens parlarà del temps d'escorpit. La Meritxell Díaz, que serà aquí amb nosaltres a partir de dos quarts d'onze. A tres quarts d'onze farem l'espai Un cafè amb el comerç, amb l'Helena Artacho, que és responsable de Comunicació i Estratègia de Molins Comerç. I ens portarà a un dels comerços que han obert recentment Aquí a la vila ja us ho explicarem després aquesta hora, a 3 quarts d'11 fins a arribar a les 11. Després de les notícies de les 11 també parlarem, en aquest cas, de l'associació de veïns de la Riera Bonet. perquè estan d'aniversari, ho havíem explicat, han arribat els seus 50 anys de vida i el passat dissabte 18 d'octubre ho van celebrar amb un sopar de gala, l'associació que té una junta ara renovada i que té l'objectiu de seguir dinamitzant, evidentment, les activitats del barri, escoltar les demandes i problemàtiques dels veïns i veïnes. Avui en parlarem d'aquests 50 anys amb el Josep Almo i altres membres de l'associació que ens acompanyaran a partir de les 11 del matí. Després de les notícies. A dos quarts de dotze li posarem música al programa amb la màquina de la peni, amb el Miquel Casas, que tornarà a portar-nos aquesta selecció de cançons que sonaven principalment als anys 70, tot i que sempre anem també alguna mica enrere, dècada dels 60, també hi caben aquestes cançons. Serà a partir de dos quarts de dotze. I a la recta final del programa, com sempre, llibres que han canviat el món, amb la Glòria Massana, avui ens porta a l'art de la guerra. L'art de la guerra de Sun Tzu serà, doncs, el llibre que se'ns ocuparà abans de tancar el programa a les dotze del migdia. A les 12 l'informatiu Monitza Reia al dia fins a un quart d'una i després acabarem de completar la programació amb el programa del David Rius Històries de la fotografia i a la una els restes de sèrie amb el Josep Lluís Rebenga. És dilluns 27 d'octubre de 2025. Comencem el bon dia i bona hora. Ara mateix són les 8 del matí i 7 minuts. Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que hem d'explicar-vos és que ara mateix tenim 9.7 de temperatura, menys de 10 graus a l'exterior de l'emissora. Anem a explicar com es presenta aquest inici de setmana meteorològicament parlant. Hola Jordi Miralles, bon dia i bona hora. Hola Oriol, bon dia. Ens hem de brigar perquè les temperatures han baixat avui a valors al voltant dels 10 graus a bona part de la comarca. Per tant, ambients ja de plena, plena tardor i cap a migdia temperatures al voltant dels 18 graus aproximadament. Per tant, les temperatures al centre del dia també de tardor, amb un ambient molt assolellat durant tota la jornada. De fet, de cara als propers dies no hi haurà canvis significatius. Això sí, les temperatures tenen tendència a pujar una miqueta, tant les mínimes com les màximes, però compte que a primeres hores del matí l'àmbient continuarà sent bastant fresc. Cal dir que aquesta situació estarà amb nosaltres com a mínim 3 o 4 dies més i cada dia amb temperatures una miqueta més altes. Sobretot a primeres hores del matí es notarà l'àmbient fred, però cada vegada un ambient més atemperat al centre de la jornada. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Jordi, per la informació. I el que farem ara, a les 8 de matí, pràcticament 9 minuts, és conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Per això connectem amb el RAC, com és habitual, i amb l'Eduard Baciana perquè ens ho expliqui. Com ho tenim això, Eduard? Molt bon dia. Molt bon dia. Doncs ara mateix l'incendi d'un vehicle talla la calçada de l'A2 entre Sant Andreu de la Barca i Corbera del Llobregat i provoca 7 quilòmetres de retencions en sentit Barcelona. I un accident a l'AP7 a La Roca talla un carril i provoca 9 quilòmetres de retencions en sentit sud. Encara a l'AP7 hi ha intensitat al punt de Santa Perpetua en direcció a Tarragona i al baix Llobregat hi ha cues a l'A2 entre Sant Vicenç dels Horts i Corbera del Llobregat en sentit Lleida. I entre Esparreguera i Abrera en sentit Barcelona i encara en sentit Barcelona també trobem cues a la B23 des de Molins, a la C30 del Prat i a la C32 de Sant Boi. Al Vallès trobem l'antitud a la B30 Barbaran en dos sentits de la marxa i a la C16 Sant Cugat. També trobem complicacions a la C31 des de Badalona en sentit Glòries i a la C33 i 58 al Punt de Montcada en dos sentits de la marxa. Pel que fa a les rondes de Barcelona hi ha les retencions habituals en sentit Llobregat des del Fòrum fins a la Barceloneta i de Santa Coloma fins a Horta. I això tot des del RAC. Bon dia. Molt bé. Moltes gràcies, Eduard. Bon dia i bona hora i que vagi molt bé. Les 8 del matí i 10 minuts. Per altra banda, us hem d'informar que la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona en principi funciona amb normalitat a aquesta hora del matí, segons hem pogut actualitzar la informació recentment. Per tant, no hi ha incidències a hores d'ara al transport públic de l'àrea integrada de Barcelona. Continuem i el que farem ara és escoltar l'oferta de feina que ens arriba a través del Francesc Rueda, que cada matí, ja sabeu puntual, ens comparteix aquesta oferta de feina. I l'escoltem. Quina és l'oferta d'avui? Francesc Rueda, molt bon dia. Endavant, quan vulguis. Hola, bon dia. Vull comentar-me una oferta que ens arriba d'una empresa ubicada molt dins de rei. Ens demanen una administrativa o administrativa de compres. Es busca una persona per treballar la jornada partida, 40 hores semanals, de dilluns a dijous, de 8, 15 a 17 hores i els divendres de 8 a 15 hores. El contracte ha sigut indefinit en un període de prova... El salari estaria entre els 19.000 i 23.000 euros bruts anuals negociables segons l'àlbum del candidat i les trastes les pròpies d'una administratura de compres en una empresa de distribució de material mèdic. Gestió i planificació de les compres a nivell nacional, tasques administratives relacionades al departament, entrades i ordres de compra, enviament i reclamació de comandes, conciliació de factures... Cooperació i suport a altres departaments de l'empresa, administració, magatzem, etc. Es busca una persona que tingui bons coneixements d'Excel, valorable també coneixements bàsics de compres i logística i aptituds com capacitat de gestió, persona resolutiva, habilitats comunicatives, empatia i bon tracte i capacitat per treballar en equip. A nivell de requisits es demana un any d'experiència en feina similar, català i castellà, ofimàtica a nivell d'usuari i d'estudis, una FPU o un grau mig com a tècnic de gestió administrativa i també es valorarà coneixements en gestió de compres i logística. També serà valorable tenir el carrer de conduir i vehicle si són persones de fora de molins de rei. Molt bé, doncs moltes gràcies, Francesc, per la informació. Informació que trobareu penjada al web clicfeina.cat. Informar-vos que no tenim constància de cap defunció a aquesta hora del matí, de manera que completem la informació de servei recordant-vos la farmàcia de Guàrdia per aquest dilluns, dia 27 d'octubre aquí a la Vila. Avui és la farmàcia del Passeig. La farmàcia del passeig la trobareu al passeig Pimar Gall número 11. La tindreu oberta des d'ara a les 9 del matí fins a les 10 de la nit. I a partir de les 10, les farmàcies de guàrdia més properes, ja ho sabeu, són les de Sant Andreu de la Barca o de Sant Vicenç dels Horts, que en aquest cas sí que tenen servei de la farmàcia oberta durant tota la nit. Dos minuts i arribarem a un quart de 9 del matí. Anem a fer un breu repàs a l'actualitat local. Ho apuntàvem el divendres. Ja sabeu que dijous vam tenir el ple extraordinari per debatre les ordenances fiscals per l'exercici 2026, que han estat aprovades amb els vots a favor dels partits que conformen l'equip de govern, PSC i Molins en Comú Podem, i l'abstenció de la resta de grups. Per tant, tota l'oposició... es va abstenir. Ara fem una pinzellada del que va donar de si aquest ple. Hola, Silvia Artés, bon dia. Bon dia, doncs el ple que va suposar l'increment de les taxes, impostos i preus públics al nivell de l'IPC català, un 2,3%. Aquest és l'increment global, és la proposta que va fer el govern, aprovada, com dèiem, pels seus partits de govern i amb l'abstenció dels altres tres partits que estan a l'oposició. Un dels temes destacats és la taxa d'escombraries. Els últims anys aquesta taxa ha estat modificada perquè s'ha d'adaptar a les normatives europea i espanyola perquè el total del servei de recollida de residus es repercuteixi a la ciutadania. S'ha d'autofinançar, per entendre'ns. S'ha de pagar amb les pròpies taxes. Ja l'any passat ja va haver-hi aquest primer pas. Es va establir una part fixa de la taxa que es mantindrà aquest any vinent, el 2026, i la part variable que variarà en funció de l'ús que faci la ciutadania de la deixideria. En aquest sentit, per aquest 2026 sí que es modifica la pare variable, la fixa és de 95 euros, la variable passa dels 35 als 40 euros. Això suposa un increment d'una mica més del 14%. Però s'afegeix un 40% de reducció d'aquesta part per a les persones que facin ús de la deixalleria entre 4 i 7 vegades. Es bonificarà el 60% si es fa servir entre 8 i 9 cops, el 80% entre 10 i 11 entrades a la deixalleria i el 100% de bonificació d'aquesta part variable si aneu més d'11 vegades a l'any. La recollida de residus comercials, la taxa per establiments i indústria, es manté al mateix nivell que aquest any 2025 i s'amplien també els trams de reducció per ús de la deixalleria. Pel que fa a l'IBI, també s'incrementa el nivell de la resta d'impostos, la pujada a nivell de l'IPC, aquest 2,3%. Aquestes són les xifres globals. De moment, des d'Esquerra Republicana s'ha fet una nota de premsa explicant la seva abstenció... I es destacen les tres propostes claus que va fer Esquerra i que ha acceptat el govern municipal. Una, fixar l'IPC català com a topall d'augment d'impostos. Dos, redactar un reglament sobre l'ús de la deixalleria i millorar el sistema de bonificacions abans del 2027. I tres, aplicar una bonificació del 80% en la taxa d'ús de béns de domini públic per a les entitats. Això és important. en referència a les entitats que posen barra de bar en el cas de la festa major, però també en altres esdeveniments, que en aquesta festa major han pagat la mateixa taxa que bars o establiments de restauració, i des d'Esquerra s'ha demanat que les entitats socials que no tenen afany de lucre tinguin una consideració diferent, i això també s'ha aprovat a aplicar aquesta bonificació del 80% a aquestes entitats. Aquesta és la informació que donem a aquesta hora de forma breu. Després de l'informatiu ho ampliarem amb el que va donar de si a debat el ple, el que va dir el govern i també escoltarem el que van dir des de l'oposició. Passen dos minuts d'un quart de nou del matí. Per cert que ahir també, entre altres activitats que hem tingut el cap de setmana, es va dur a terme les migues solidàries en benefici aquest any del Club Boquia Molins Sebastià Massana. És un acte que organitza el PSC, recordeu originàriament organitzat per l'agrupació en l'orquina, amb la Carmen Periago i tot el seu... equip en els darrers temps. Bé, en aquest cas, dir-vos que han aconseguit recollir 1.473 euros en benefici, doncs, del Club Boquio Molins, Sebastià Massana, que aquesta setmana també ens visitaran aquí al programa, el Nandú Ieyu, i la Xili Rivera ens acompanyaran el dijous, si tot va bé, per parlar, doncs, de com està el club. Bé, dit aquest apunt, encara del cap de setmana que deixem enrere, comencem a mirar endavant i ho fem parlant d'activitats que tenim sense anar més d'uny avui mateix, perquè l'Assemblea Groga de Molins organitza una nova assemblea de la comunitat educativa en Palestina. Doncs sí, l'assemblea la convoquen per les 6 de la tarda a la Federació Obrera, una altra trobada per parlar de la situació i fer propostes al voltant de la situació, com dèiem, a Palestina, l'assemblea groga, la comunitat educativa i també Molins en Palestina, que formen part d'aquestes assemblees i han estat convocants també de diverses concentracions i manifestacions. Recordeu que la setmana passada us parlàvem d'aquest programa Connected i aquest taller que es va fer a la Biblioteca El Molí per demanar cita al CAP i, sobretot, conèixer l'aplicació de la meva salut. Bé, doncs, encara dins el marc del Dia Internacional de les Persones Grans, avui tenim una altra activitat, en aquest cas, al Museu del Renaixement. Sí, aquest matí hi ha una visita guiada al museu per les persones grans, visita guiada, adreçada a persones que tinguin a partir de 65 anys a les 12 del migdia al Museu del Reneixement, a l'edifici del Palau de Requesen. Si voleu més informació, hi ha un correu, inforroba museudelreneixement.cat, perquè en principi us hi hauríeu d'apuntar abans, però en tot cas també us hi podeu acostar per si encara hi ha places. Avui aquesta visita, i si avui no hi poguéssiu anar, o no hi hagués lloc, el 24 de novembre en tornaran a fer una altra, igual, amb les mateixes característiques, per gent a partir de 65 anys, al migdia, doncs aquesta visita guiada al Museu del Renaixement. Parlem de la llibreria Cent Vides, perquè organitza una presentació d'un llibre aquest proper dijous al vespre. A dos quarts de vuit es presenta el llibre Per sempre, mai més, de Francesc Borrell i Ros. I durant la presentació, l'autor conversarà amb el Molinenc, Sergi Arroyo. Aquest dijous, com dèiem, a dos quarts de vuit, a la llibreria Cent Vides, al carrer Verdac, 98. El dijous tornem a tenir també proposta de l'aula d'extensió universitària de Molins de Rei, després d'aquesta sortida que van fer a la Colònia Sadó el passat dijous, doncs tornen amb el format quinzenal, en aquest cas per parlar de Cervantes i Shakespeare. Doncs aquest és el tema d'aquesta propera xerrada de l'Aula d'Extensió Universitària. Em parlarà Margarida Codina Carbonell, en aquest cas també és una xerrada com és habitual, només per les persones associades de l'aula d'extensió universitària, aquest dijous a quart de set, Cervantes i Shakespeare. I ens estem acostant al cap de setmana, on no tenim gaires activitats pròpiament l'1 i el 2 de novembre, perquè es concentren totes al 30 i 31. El dia 30, per exemple, de fet tota la setmana, tenim activitat, tot i que l'activitat forta serà el 31, això sí, a l'Escola Madurell. Anem a explicar-ho perquè organitza l'AFA de l'Escola Madurell, eh? Sí, organitzen cinema, cinema Madurell Halloween, pel Dia de la Castanyada, el dia 31 d'octubre. Des de les 8 del vespre hi haurà aquesta activitat, cinema Madurell Halloween. Les entrades per anar-hi les heu de recollir, ja van començar la setmana passada, però també des d'avui i fins al dia 30, fins dimecres. Per tant, podeu anar a recollir les entrades a l'Escola Madurell a partir d'un quart de cinc, des d'un quart de cinc i fins a un quart de sis. S'ha de fer un donatiu de dos euros i mig per a les persones que no siguin sòcies de l'associació de famílies de l'Escola Madurell, de l'AFA. Per tant, una recollida d'entrades i el... Dia 31, el dia de la Castanyada, a partir de les 8 hi haurà aquesta activitat. També des del Molei faran Castanyada popular al pati de la Peni. A partir de les 8, vesprets amb música, música d'ambient i també barra. A dos quarts de 9, sopar de graellada. A dos quarts de 10, danses tradicionals. I a partir de les 11, punxadiscos, punxadiscos, problemes, fins a la una de la matinada. La festa del Molei a la pista de la Peni. Aviam, anem al barri del canal perquè també organitzen festa aquest proper divendres a la tarda Halloween. Truco o trato? Doncs sí, més adreçada a aquesta festa infantil, de tradició americana, aquesta tradició d'anar a buscar caramels a les cases. Quan piquen a la porta diuen aquesta frase. Caramels i diversió, diuen, el 31 d'octubre, el dia de la Castanyada, al local de l'Associació de Veïns, entre les 6 i les 7 de la tarda. I a les Guardioles també hi ha activitat, Castauín, en aquest cas, fan la barreja de la Castanyada i de Halloween, en aquest cas. El divendres, el dia de la Castanyada, des de dos quarts de vuit i fins a les 7 de la tarda hi haurà xocolatada. tallers, pintacares, podeu anar-hi disfressats, si voleu. És gratuït per les persones sòcies de l'Associació de Veïns i per els no associats val 3 euros per persona en aquesta activitat que, com dèiem, organitzen des d'aquesta nova associació de veïns de les Guardioles. Molt bé. Atenció, perquè els amics del museu ens fan constar també que hi haurà cicle de músiques al museu aquest dijous, dia 30 d'octubre, a dos quarts de vuit del vespre, al Museu Municipal del carrer Pinto Fortuny 55, amb l'Arlet Valls, col·laboradora nostra al programa Fora Critxés. L'Arlet, que és cantant i que ha presentat el seu EP... Eclipse, estarà acompanyada de la Mariona Font a la guitarra, doncs l'Arlet la podeu escoltar, també havia sigut codirectora dels Pastorets amb la Neus Pérez, doncs l'Arlet Valls cantarà cançons del seu disc Eclipse aquest dijous a les dos quarts de vuit, 19.30, dos quarts de vuit del vespre al museu amb entrada gratuïta. I parlem també de les activitats que tindrem al Foment aquest cap de setmana. Doncs sí, per començar el dia de la castanyada, el dia 31 d'octubre, divendres a les 9, torna a venir Planeta Impro, Impro Show Horror, aquest espectacle d'improvisació, però en aquest context de terror, també vinculat al Halloween. El dissabte de novembre, a les 9 del vespre, David Guapo, amb el seu espectacle Torna al Foment, i diumenge a les 6 de la tarda, Un Déu Salvatge, amb Pere Arquilloé, Maria Rivera, Ivan Benet i Laura Obert, aquesta obra... de teatre adaptada a l'obra de Yesmina Retza, que ha tingut tant èxit en el teatre com també al cinema després, basat, com dèiem, en aquesta novel·la. Doncs diumenge a les 6 de la tarda, aquesta obra de teatre. I diumenge també per acabar, Dià de Matusera, d'aquí a Molins de Rei, amb el Pilar Kinder i l'actuació a la plaça de la Vila diumenge al migdia amb els matussers i tres colles més. Molt bé, continuem, ens fixem ara en la informació general, anem a repassar els titulars de la premsa escrita amb el company Roger Tosset. Roger, molt bon dia. Bon dia, Oriol. Els contractes de defensa d'Espanya als Estats Units somen 28.000 milions, ho diu el periòdico a la seva portada. Sapa, Acciona, ACS, Ferrovial, Navantia i Indra aconsegueixen importants encàrrecs de l'exèrcit nord-americà, malgrat la polèmica de Trump. amb Sánchez i amb la Unió Europea. Entrevistant el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijó, veurem com va la reconstrucció, diu, a València, i quin és el futur d'Amazon. Les hores crítiques del líder valencià el 29.0, en part de la pàgina 8 a la 11. I Rodalia es desprograma una mitjana de 27 trens cada dia, un cada hora. Junts decideix avui fins on porta la ruptura amb Sánchez i el Barça cau contra el Madrid i Jamal no va estar a l'altura amb aquest 2-1. El govern vol repartir la miana en abocadors controlats i la 2CAT de Televisió Espanyola estrena un magazín liderat per Cristina Villanueva. A l'avantguàrdia principi d'acord entre Estats Units i la Xina per aturar la guerra comercial, Donald Trump i Xi Jinping preveuen tancar els últims detalls del pacte a la cimera que celebraran dijous a Corea del Nord. Protesta a Sevilla pels cribatges a milers de persones, majoritàriament dones, que van sortir ahir als carrers. Sánchez es llança el combat electoral contra els líders regionals del PP i Junts decideix avui el futur de la legislatura. També parlem de la crisi de l'habitatge en aquesta portada de la Vanguardia. que fa créixer les donacions de pares a fills de tota Espanya. El Barça cau contra el Madrid de Mbappé per 2 a 1 i detinguts dos dels lladres del Louvre, però sense el botí. En urbanisme, el Muncià impulsa un pla contra les inundacions i el Clodelies farà servir drons i gossos contra els grafiters. Ara ens fixem en el diari Ara. Junts aborda un trencament decisiu amb el PSOE. La majoria de la cúpula del partit de Puigdemont s'inclina per una ruptura sense moció de censura immediata. L'expresident té la brúixola del full de ruta que els Juntaires seguiran amb el govern de Santet a partir d'ara. Un Barça de mínim s'ho conveix al Bernabéu, amb fotografia de portada, en aquest cas, de la Minyamal. Els palestins ploren morts sense nom en un enterrament massiu. i primers i autònoms davant un nou sistema de facturació. El canvi informàtic serà efectiu el 2026 i vol combatre el frau. Entrevisten a Lluís Món, metge i president de Salut pel Català. L'aprenentatge del català a la sanitat s'ha de fer obligatori, diu. I, per últim, el que farem és repassar la portada del diari El Punt Avui. Visites de fe, la Generalitat revisa amb l'Església Catòlica l'assistència religiosa que es fa als hospitals i com adequar als espais de culte un servei que també s'ofereix a les presons. Com preveia gairebé tothom, el Barça no dona la tanya al Bernabéu, però la temporada tot just ha començat. Amb crònica també de Bernat Salva, memòria, antifeixisme i família. I la columna 27 arriba a Urquinaona. També el Barça fluix, perd el Clàssic i les queda 5 punts del Madrid. Amb massa concessions i poques ocasions es trenca la ratxa de flic i entrevisten a Eva Garcia i Montmajor, mares de joves represaliats. Sort de la gent o la repressió seria diu insuportable. I avui a l'Observatori Municipal parlant amb l'alcalde Pere Granadors de Salou i el cap de l'oposició, Mario Garcia. Molt bé, continuem dos minuts i arribarem a dos quarts de nou del matí. De seguida anem a fer un repàs als diaris digitals. Endavant, Síria, quan vulguis. Vinga, doncs comencem pel Nacional. De fet, els digitals ja publiquen els resultats de les eleccions legislatives a l'Argentina. Milei ha arrasat i ha viscut com un plebiscit el projecte Ultra. A l'Argentina, doncs, el president Milei de La Libertat Avança ha guanyat les eleccions d'aquest diumenge, amb el 40% dels vots. En canvi, el peronisme ha obtingut el 29% del suport. El partit de l'Ultramilei ha guanyat els principals territoris del país, incluent-hi la capital i la seva província, Buenos Aires, que ha assenyalat també la poca participació que hi ha hagut en els comissis, que ha estat de gairebé el 68%, que és la més baixa des del retorn de la democràcia al país l'any 1983. Doncs ja tenim aquests resultats de les eleccions a l'Argentina. Diu que les infermeres es planten davant del col·lapse crònic del sector. Diuen que no poden més. De fet, avui, a dos quarts d'11, les infermeres i infermers a Catalunya es concentraran davant dels centres d'atenció primària per denunciar la saturació crònica del sector i la mala gestió de la campanya de vacunació. El sindicat d'infermeria considera insostenible la situació en què es troba actualment l'atenció primària. primària a Catalunya. Denuncien que el col·lapse crònic del sector s'hi ha afegit l'actual campanya de vacunació en què s'amplia l'horari els dissabtes pel matí i s'ha promogut que els usuaris vagin al seu cap de referència sense cita. Critiquen que en lloc de tenir un reforç per vacunar molts centres, opten per tancar l'agenda d'una infermera i desenar-la exclusivament a la vacunació. Un fet que sobrecarrega la resta de professionals i col·lapse encara més l'atenció primària. Avui, a dos quarts d'onze, concentració davant dels CAP de les infermeres. I per acabar, el Nacional destaca que un creuer rescata una pastera amb 19 migrants a la deriva i els trasllada al port de Barcelona. L'embarcació ha localitzat una vintena de magravins a 20 milles de l'illa de Cabrera, les Illes Balears. Ara mateix són dos quarts de nou del matí. Fa uns dies llegíem que els ajuntaments de Molins de Rei, Terrassa, Sabadell i Premià de Dalt i la Mancomunitat Intermunicipal Penedès-Garraf han estat reconeguts en el marc del Vis Barcelona 2025 per ser els ents locals que han activat més negocis a través del programa Mentoring. És un programa impulsat per la Diputació de Barcelona i la Fundació d'Autoocupació a través dels centres locals de serveis a les empreses. Anem a explicar tot plegat, perquè aquí hi ha diversos conceptes que volíem aclarir, per això ens acompanya uns minuts l'Encarna Lombardia. L'Encarna és actual directora de l'àrea de desenvolupament econòmic en funcions i cap del negociat d'empresa de l'Ajuntament de la Vila i ens ha acompanyat aquí també en moltes ocasions. Què tal, l'Encarna? Bon dia i bona hora, bon dilluns. Hola, bon dia i bon dilluns. De seguida parlem del programa Mentoring, però m'expliques d'entrada què és aquest Vis Barcelona 2025? El Bit Barcelona és un gran event, una important fira que es fa anualment en el recinte de Montjuïc i on participen ajuntaments de tota la província de Barcelona, la Generalitat, la Diputació, l'àrea metropolitana, moltes empreses, molts emprenedors, molts professionals del món de l'empresa que es dediquen a formar En definitiva, un event on el que pretenc és ajudar a impulsar l'empreendedoria i el món de l'empresa, però al final ser més competitius. Molt bé, i ara centrant-nos en aquest reconeixement, m'expliques en què consisteix també el programa Mentoring? El Mentoring, en aquest cas, com que has comentat, és un programa de la Diputació de Barcelona, en el que podem acollir-nos els ajuntaments que formem part dels centres locals de serveis a les empreses de la Diputació, que és el cas de l'Ajuntament de Molins de Rei. I en aquest cas, el programa el que pretén és acompanyar de manera personalitzada i a més gratuïta, perquè tot això ho subeixen a la Diputació, acompanyar les petites empreses i microempreses i posar-los en contacte amb professionals que tenen molta experiència i expertesa en compartir el seu coneixement i ajudar-los a que els negocis es consolidin. El que fan la figura és una figura de mentor, no una figura d'assessor. Aquests professionals experts en temes com el màrqueting, en temes d'ampliar negoci a nivell internacional, en diferents temàtiques, formen part d'una xarxa i el que ajuden és a dir que en aquest format de mentor, que l'empresari o emprenedor pugui contrastar si el camí que està agafant en aquella especialitat és el correcte. I en el cas de Molins de Reí, llegim que us vau incorporar al programa mitjans del 2023, no? Sí. Nosaltres, quan aquest programa va néixer fa uns quants anys més, ho vam valorar, ho vam tastar, i en aquell moment, de la manera que funcionava el programa i amb els mentors que estaven a la xarxa, no van tenir gaire bona experiència, Llavors, sempre el que fem és tastar els projectes, tastar els serveis que ofereixen altres administracions, però si no acaben de donar aquella qualitat que busquem per als nostres empresaris i emprenedors, no ens afegim. Ara, el 2023, la Diputació ens va informar que li estan donant un nou impuls, que ara sí que teníem un projecte molt consistent. Ho van tastar, vam veure que era moltíssima qualitat, i que valia la pena, doncs, oferir-lo. I llavors el que hem estat és molt proactius, en cap de empresaris, emprenedors, que en el dia a dia estem assessorant i que veien que el programa encaixava, doncs, parlar amb ells, tenir unes primeres reunions d'imàxin amb la Diputació, perquè no és que derivis a l'empresari o a l'emprenedor. A través de la Diputació, el que fem, unes reunions virtuals, que és el que els diuen màxin, per intentar entendre que és realment el que l'empremedor o empresari necessita de manera molt específica. I a partir d'aquí, entre la seva xarxa de mentors que formen part d'aquest programa, veure el mentor que potser és especialista en aquella branca. I fem el que diem el matching. Tot això està funcionant molt bé. També el tècnic, les persones que han assegnat en diputació per fer aquest matching, ho estan fent amb moltíssima qualitat. L'èxit és garantit que els empresaris que han participat, la valoració que fan del servei, tots estem contentíssims i per això ens anima a continuar derivant i utilitzant aquest programa. I és el segon any consecutiu que ja tenim aquest reconeixement. I heu treballat amb 11 negocis, llegia concretament, oi? Sí, sí. Aquest any 2025, en el que portem, que encara no ha acabat, portem 11 negocis derivats, i això ens situava en el segon ajuntament més actiu en aquest programa, dels 43 centres lucrats de serveis a les empreses que hi ha a tota Barcelona. Per tant, això és la qüestió principal que reconeix aquesta major activitat en Carna? Sí, correcte. L'ajuntament el que aprofita és un entorn com és el BIT Barcelona, fa un reconeixement per una parada dels ajuntaments, que hem fet aquest esforç, perquè el que comentava no és una postura passiva, perquè al final els empresaris participin, has de ser molt proactiu, explicar bé el projecte, perquè si no, com que s'ofereixen tants serveis i les empreses al dia a dia ho tenen complicat, aconseguir que participin i s'impliquin, a vegades no és fàcil i altres ajuntaments ho intenten, no ho aconsegueixen. Això vol dir que estem molt a prop de l'empresa i l'emprenedor, que ens estan escoltant i que l'Ajuntament està al costat i té credibilitat davant dels usuaris, perquè al final en un projecte que l'Ajuntament està dient que és important, doncs participen. I això, llavors, per una altra part, per el que és el BID Barcelona i la Diputació aprofita tot aquest event fer extensiu aquesta tasca feta, fer extensiu el programa, i també empresaris i emprenedors que passen per allà per l'estam, doncs ho acaben coneixent i ho acabin també demanant. Molt bé, tot aquest servei que m'esmentaves ara d'assessoria a les empreses, suposo que ja el teniu focalitzat a la primera planta de l'edifici del Molí des del passat estiu, no? Sí, sí, correcte. Sí, estan en bé. Des de finals de juliol que estem ubicats a tota l'àrea de desenvolupament econòmic en aquesta primera planta i dintre de l'àrea de desenvolupament econòmic tenim el Departament de Creació d'Empreses i l'ofició d'atenció a l'empresa i és un dels serveis que s'ofereix allà. O sigui, ara no s'ha d'anar ni a la plaça de Mercat ni al centre d'Arcianito al número 15. sinó aquí a la primera planta ja tenim tots els serveis, correcte. Molt bé. I tornant al mentoring, alguna altra cosa encara que vulguis destacar, doncs? Sí, bueno, jo anima també a l'ús, aprofitant que tenim la ràdio que és intensiva, doncs és un programa que per les empreses ja creades, empreses consolidades, des de microempreses a petites empreses, o sigui, empreses que ja tenen un volum de treballadors, que sàpiguen que existeix aquesta xarxa És una xarxa d'experts, de persones que estan jubilades ja, recentment, o persones que potser no estan jubilades, però que li volen destinar unes hores seves, de manera gratuïta, aquesta xarxa. I són persones molt expertes en diferents àmbits. Per tant, si alguna empresa diu, ostres, mira, ara m'està baixant el volum de negoci... o vull obrir mercat en un altre país, no sé com fer-ho, no sé si el meu màrqueting o com estic utilitzant la publicitat, no sé si ho estic sent bé... O sigui, tots aquests neguits que en el dia a dia tenim i que consideren que un assessor no, perquè un assessor ja ens han informat, ja estem informats, potser necessitem més contrastar amb un expert, amb una persona que sigui molt... que tingui molta espertesa en aquell àmbit, doncs consultar-ho i això és el que ofereix un mentor. amb la qual cosa animem molt, pensem que hem tingut 12 empresaris, 11 empresaris, però pensem que hauríem de tenir molts més cap al 2026, i llavors animar a fer-lo servir. Per fer-ho només heu de contactar amb nosaltres o enviar un simple correu empresarrobamolinsderrey.cat. Necessitem, volem que ens expliqueu millor el programa mentoring o volem participar en el programa mentoring i nosaltres directament ens posarem en contacte. amb l'empresa concreta i després se'n deponga en la Diputació de Barcelona. Molt bé, doncs l'Encarna Lombardia, com dèiem, és la cap de negociat d'empresa de l'Ajuntament de la Vila i actual directora de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic en Funcions i ens ha acompanyat per comentar aquest reconeixement de Molins de Reia als Premis Mentoring 2025. Moltes gràcies, Encarna, i que tingueu una bona setmana. Moltes gràcies a vosaltres i igualment molt bona setmana. Que vagi bé. Adéu-siau. Si, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut, i també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda, Aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat on recupero cançons gens actuals però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Ravenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis. Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer-ho amb confiança. Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat. Els dilluns a la Penya Blaurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació. La Penya Blaurana us ofereix classes d'iniciació als Escacs per tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951. Som la Penya, som esport, som cultura. Us hi esperem. Són dones fantàstiques, referents que ens inspiren en l'art de la vida. Veus autèntiques que cada setmana ens regalen converses capaces de transformar la manera com entenem el món. Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis. Vinga, doncs continuem endavant el bon dia i bona hora. Dos minuts i mig i seran tres quarts de nou del matí, d'aquest matí de dilluns, 27 d'octubre. És el moment d'escoltar l'apunt del dia, acompanyats de la Raquel Reyes-Rabentós. Hola, Raquel, bon dia i bona hora. Bon dia a tothom. Obria aquest diumenge el diari i trobava les imatges multitudinàries de la manifestació a València per demanar la dimissió del president de la Generalitat Valenciana per la seva gestió de la Dana. I ara fa més d'una setmana també veiem imatges de la manifestació que hi va haver en el marc de la vaga general per Palestina, on també hi havia molta gent, eh? que va acabar amb enfrontaments amb la policia quan una part dels manifestants van voler ocupar les rondes o bé va impedir la sortida del grup de bàsquet israelià que havia de competir Manresa. I també hem vist aquestes últimes setmanes imatges de protestes a Marroc liderades pel jovent que demanaven salut, educació i que han estat brutalment reprimides per la policia on es parla més de 600 persones empresonades que ja o bé han estat jutjades o pendents de judici. Llavors, aquestes manifestacions m'han fet pensar en la importància de dos aspectes. Un és la desobediència civil no violenta, entesa com una forma d'acció col·lectiva o individual, mitjançant les persones decideixen incomplir de manera conscient, pública i pacífica, una llei o una ordre que es considera injusta o contrària als drets fonamentals, i l'altre tema que em feia reflexionar era el dret a la protesta. I avui em voldria centrar en aquest darrer, en el dret a la protesta, entesa com aquell dret que tenim en tota societat democràtica d'expressar la nostra veu. I el dret de la protesta, com a tal, no es troba recollit en els principals tractats internacionals de drets humans, Tot i això s'utilitza com un concepte que agrupa diversos drets fonamentals que sí que estan reconeguts de manera individual i que comparteixen una mateixa finalitat, que és la de garantir la pluralitat en la participació política a la ciutadania. Entre aquests drets, que sí que estan reconeguts i que tenen tractats, parlem del dret de reunió pacífica, el dret de la llibertat d'expressió, el de la llibertat d'informació i el de la llibertat d'associació. I tots aquests drets estan estretament relacionats, fins al punt que quan s'analitzen possibles vulneracions és difícil separar-los i destriar-los i identificar-los per separar. Així, en una protesta pacífica, una persona pot estar exercint simultàniament diferents drets, el dret de reunió, associació, expressió i de participació en la vida pública. I per què és important això? Per què estic parlant d'això? Doncs perquè, si ho observem des d'una perspectiva històrica, aquesta capacitat de manifestar desacord amb el poder públic o amb altres estructures de poder ha estat clau per aconseguir i fer avançar canvis i transformacions en la nostra societat. És a dir, el dret a la protesta forma una part intrínseca de la democràcia i que ens permet evolucionar i tenir millores per al benestar de tothom com a societat. A l'estat espanyol existeix la plataforma Defender a quien defiende, que s'encarrega de monitorejar, de fer seguiment d'aquestes vulneracions al dret de la protesta a nivell de l'estat espanyol. I en el seu últim informe, l'estat espanyol no sortia massa ben parat, ja que les principals amenaces del dret de la protesta a l'estat espanyol es troben, per una banda, en l'ús indegut del Codi Penal, la llei mordassa i la desproporció en l'ús de la força per part dels cossos de seguretat, l'espionatge estatal per part de l'estat, Tant mitjançant programes espia com pot ser el cas Pegasus, que ens sonarà més a totes, però també a través d'infiltracions en moviments socials. Per això es recomanaria veure el documental dels 30 minuts infiltrats que tracta d'això. I per últim, l'altra amenaça és la censura i els atacs a la llibertat d'expressió, principalment els que s'han trobat és en el cas dels moviments de suport a Palestina. I atenció, aquí sí que voldria fer un incís, perquè no s'ha de confondre llibertat d'expressió amb que tot es pugui dir. Al contrari, llibertat d'expressió no vol dir que es pugui dir tot, perquè no tota l'expressió està protegida. Estic parlant de drets internacionals reconeguts a nivell nacional. És a dir, hi ha uns certs discursos que no estan protegits per la llibertat d'expressió. L'exaltació al racisme, de l'odi, de la xenofòbia, de la violència, de la discriminació. Llavors, quan un partit d'extrema dreta o dreta té discursos que fomenten l'odi, això no és llibertat d'expressió. Val la pena que sapiguem fer aquesta distinció. I a Catalunya existeix una plataforma similar que es diu Som Defensores, que també fa aquest seguiment, monitoratge, suport i denuncia les vulneracions en contextos de protesta aquí a Catalunya i que es pot activar la demanda de les associacions. En conclusió, compartia aquesta reflexió perquè veient les manifestacions i les actuacions policials considero que hem de defensar el dret de poder protestar en pau perquè, com ja he dit, és una característica de les societats democràtiques i que ens permetrà avançar i amb els temps de córrer és important recordar-ho. Així que amb aquesta reflexió us desitjo un bon inici de setmana. Molt bé, fantàstic. Doncs moltes gràcies, Raquel, que tinguis també una molt bona setmana i anem a fer un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dilluns. Recordeu que quan acabi el bon dia, ara que seran les 12 del migdia, podreu escoltar l'informatiu Molins de Rei el dia fins a un quart d'una, a dos quarts d'una a la cita amb el David Rius Històries de la fotografia fins a arribar a la una, i d'una a dues els restes de sèrie amb el Josep Lluís Rebenca. Connexió amb la xarxa per escoltar les notícies de dues a tres, de tres a quatre, com sempre, a la migdiada, i aquesta tarda tenim en primera audició, perquè dijous no vam poder fer programa en directe, el Cafè Drom, amb la Virginia Drom i tot el seu equip, de quatre a cinc, De 5 a 6 tenim la veu amb la Margarida Casa de Sús i a les 6 la cita amb les heroines quotidianes, amb la Bego Floria, que avui entrevista a la Neus Bonet Vegant, la Neus que és periodista i presidenta de Ràdio Associació de Catalunya i Premi Miquel Armengol en la darrera edició dels Premis de l'emissora, Premi Comunicació. Serà aquí l'estudi 1 de Ràdio Molins de Rei amb la Bego per conversar una bona estona. La Neus Bonet vagant avui la convidada de les heroïnes quotidianes. A les 7 tenim el programa Mirant el cel amb els matossers de Molins de Rei, que de ben segur parlaran d'aquesta proposta que tenim també aquest cap de setmana, com us hem citat a l'agenda, aquest proper... Diumenge, doncs aquesta actuació aquí a Molins de Rei, la diada matossera que arriba a la 22a edició. Segur que en parlaran entre les 7 i les 8 del vespre. A les 9, el joc parlant del programa dedicat al món dels videojocs d'aquesta casa, amb el Rafael Pérez del Capdavant. La Tapa Reina, programa dedicat al món del ciclisme, amb el Roger Castillo, el Lluís Àries, el Mar Vives i el Sergi Soler, de 10 a 11 de la nit. La cita amb el Miquel Toset amb el Jazz Club de nit de 11 a 12. I a mitja nit repetirem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora. Fins la una de la matinada. A la una connectarem a Miquel TFM. Fins demà a les set del matí que tornarem amb la selecció de Sardanes, la selecció que ens ofereix el Pere Païssa diàriament amb el seu programa La Tenora. I seguim, abans de saludar la Maria Casals, fem un repàs al més destacat del que ens ofereixen les diferents cadenes de televisió, Roger. Comencem amb les pel·lícules. A tres quarts de nou del vespre tenim La màscara del zorro, a bimat, de Martin Campbell, amb Antonio Banderas, Anthony Hopkins, Catherine Zeta-Jones i altres. És una pel·lícula americana, alemanya i mexicana, del 98, d'acció... Dura dues hores i quart. Han passat 20 anys des que Diego de la Vega, alias El Zorro, roba lluita contra l'operació espanyola a l'Alta California. A les 10, a les 2, Los Comancheros, una pel·lícula de Michael Curtis, amb John Wayne, Stuart Whitman, Ina Bailin i altres, és un western de l'any 61, americà, no arriba a les dues hores, Jake Catter, un ranger de Texas, ha d'acabar amb una perillosa banda de malfactors que proporcionen armes i licors als indis Comanxes beligerants. A tres quarts, doncs, a la sexta, Los Mercenarios, la quarta entrega d'Scott Buck, Amb Sylvester Stallone, Jason Statham i Dolph Langren, una pel·lícula d'acció del 2023, americana, que dura una hora i quaranta. El veterà mercenari Barney Schizo Ross i el seu equip d'estrelles, compost pels homes més durs, s'enfronten a un nou desafiament en una trama plena d'acció. Per superar-lo i sortir-ne sants i estalvis, han de recórrer el seu angí i experiència en la força bruta. La quarta proposta, a les 11, a l'última llamada, a Telecinco, de Brad Anderson, amb Hal Berry, Abigail Breslin i Maurice Chestnut, una pel·lícula de suspens americana del 2013, dura també una hora i quaranta. Jordan Turner és una operadora eficient i veterana de la línia d'emergències del 911 que salva vides diàriament i que s'implica enormement en cadascun dels casos que té. Per aquesta raó, la Jordà ens sent devastada quan no aconsegueix salvar la Lía, un adolescent que ha trucat a emergències quan un desconegut ha entrat a casa seva. Això serà a les 11, i també a les 11, en aquest cas a 4, Objetivo Paris. En aquest cas, si això és una sèrie, són dos episodis, perquè avui ara veureu que no tenim gaires programes, sobretot hi ha sèries de la televisió. Fixem-nos, doncs, en aquesta programació... A les 10 tenim la Renaixença el 33 amb el Peyu. El gat del cotxe és l'objecte protagonista del programa, una eina amb data de caducitat o potser fins i tot ja ha mort. Ara hi ha aquests kits de reparació ràpid de rodes i aquestes rodes petites. Més tard, visita l'espai Marius Serra. Això serà a les 11 i a dos quarts de 12 tenim, perquè a Televisió de Catalunya avui emeten Vintage a les 10 de la nit, aquesta sèrie també amb dos episodis. A dos quarts de 12, quan acabi Vintage, tenim el cotxe. Amb Òscar Andreu, mantenir el català genera experiències psicotròniques, que és el que veurem avui al cotxe. Com us deia, també a les 11 tenim aquest Objetivo París, aquesta sèrie que fan... 4, i també poc abans de les 11, Antena 3, la sèrie Renacer. Per tant, avui volíeu el nit de sèries a la televisió. Molt bé, doncs, perfecte. Moltíssimes gràcies, Roger, i ens queden 6 minuts per arribar a les 9 del matí. És el moment d'escoltar la recomanació cultural del dia, la recomanació que el dilluns parla de llibres, parlem de llibres, de literatura, ho fem acompanyats de la Maria Casals, com és habitual. La tenim ja a punt, doncs. Què tal, Maria? Com estàs? Bon dia i bona hora. Bon dia. Confesso que a vegades trio una lectura pel títol que té. Després faig un cop d'ull a la contraportada i llavors decideixo. Això és el que m'ha portat a llegir i a recomanar-vos Un dia clar, de l'escriptora Caris Davis, traduïda per Anna Llisterri i publicada el passat gener per Edicions 62. L'argument d'un dia clar diu així... En John, un ministre escocès empobrit, accepta l'encàrrec de desallotjar Libar, l'últim ocupant d'una illa remota al nord d'Escòcia. Libar ha viscut sol durant anys, amb l'única companyia dels animals i del mar. John emprèn el viatge tot i els dubtes de Mary, la seva dona. Per primera vegada en dècades, l'Ibar es veurà reflectit a través dels ulls d'una altra persona. Un dia clar és una novel·la curta, 180 pàgines, que comença com un relat sobre la fe i aviat ens transforma en una celebració de la natura, una reflexió sobre el llenguatge, la solitud i la companyia, i un cant a l'amor improbable. És una història sobre resiliència, Canvi i esperança que aprofundeix a l'ànima humana, a la força i al poder dels sentiments, de la connexió. I ara, permeteu-me que us posi en context i ho faci amb les paraules de l'autora que ofereix els aclariments següents. Diu Caris Davis. Quina pena, oi, que es perdi el tresor que conté una paraula? i el de tota una llengua, llegim en un moment de la novel·la el següent. Hi havia una paraula en la llengua de l'Ibar per al moment d'abans que passi alguna cosa, per a l'estat de trobar-se al caire d'alguna cosa. Amb el temps, després d'una bona quantitat de preguntes i respostes i d'estira i arronces, en John Ferguson arribarà a fer una definició precisa i sucinta, una definició en què donarà, com a exemples de la mena de moment que descriu, l'últim moment abans que canviï la marea, L'últim moment del dia abans que comenci la nit. Pel que fa a la temporalitat, la novel·la transcorre mitjans del segle XIX, emmarcada per dos grans esdeveniments a Escòcia. Diu l'autora al respecte. La història que he imaginat té lloc al 1843... l'any de la gran ruptura de l'església d'Escòcia, quan aproximadament una tercera part del total dels seus ministres es van revoltar contra el sistema de patrocinis pel qual els terratinents escocesos tenien la facultat d'instal·lar ministres escollits per ells a les parròquies de les seves finques. Els ministres rebels, fins a 474, van formar l'església lliure, renunciant a les seves esglésies i rectories per començar de zero. L'altra gran conmoció social van ser les expulsions conegudes com a clearance, que van començar el segle XVIII a les Lowlands, Terres Baixes, i van continuar fins la segona meitat del segle XVIII a les Highlands i a les Illes. Els terratinents van desplaçar per la força comunitats rurals pobres, senceres, lluny de casa seva, en un programa de desnonaments implacable. Aquest és el marc d'una bona novel·la que en la petitesa del dia a dia ens parla dels grans temes, l'amor, la lleialtat, l'amistat. Recordeu, Un dia clar de Caris Davis, publicat per Edicions 62. Bon dia i que tingueu una bona setmana. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Maria. Amb la Maria Casals tanquem aquesta primera hora del programa, un minut hi seran les 9.00. Després de les notícies de les 9, escoltarem la cançó del dia que ens ha triat el Toni Ramoneda i de seguida farem també tertúlia d'actualitat, el dia que tindrem l'espai de preguntes a Molins, en com ho podem a partir de les 10 i 10, que farem l'espai mensual dedicat al món de l'astrologia. Astrologia quotidiana amb la Meritxell Díaz de la Càmera. Estrenàvem aquesta secció el passat mes de setembre, parlant dels balança, temps de balança, avui parlarem de temps d'escorpit. A partir de 3 quarts d'11, un cafè amb el comerç amb l'Helena Artacho, responsable de Comunicació i Estratègia de Molins Comerç. Parlarem també dels 50 anys de l'Associació de Veïns de la Riera Bonet, a partir de les 11. Escoltarem bona música amb el Miquel Casas amb la màquina de la Penny. I parlarem de l'art de la guerra, aquest llibre que ens porta avui la Glòria Massana en el marc dels llibres que han canviat el món. Doncs tot això és el que farem fins les 12 del migdia. Pausa i tornem. Bon dia, són les 9, us parla Arnau Vilà. Cita decisiva aquest dilluns que pot marcar un punt d'inflexió en la política espanyola. Junts per Catalunya decidirà avui si trenca amb el PSOE i deixa n'escac el govern de Pedro Sánchez. El president de la formació, Carles Puigdemont, reunirà aquest matí la cúpula del partit a Perpinyà per analitzar el grau de compliment dels acords d'investidura i definir si ha arribat l'hora de tirar endavant l'amenaça de retirar el suport als socialistes. Entre els punts on els juntaires veuen immobilisme figura l'oficialitat del català a Europa, l'aplicació total de l'amnistia, la lluita contra la multiresidència i la transferència de les competències en immigració a Catalunya. Sigui com sigui, el politòleg i analista de dades Xavier Calafat ha dit en Notícies en Xarxa que no creu que Junts s'acabi sumant a una hipotètica moció de censura en PP i Vox. I homenatge a les víctimes de la dana del País Valencià, la setmana que es compleix un any de la tragèdia que va acabar amb 229 morts i dos desapareguts. L'acte de record s'ha celebrat després d'una gran manifestació per exigir la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. El funeral d'estat per les víctimes s'oficialitzarà dimecres. I pel que fa a la mobilitat, la 2 ja ha reobert la circulació en tots dos sentits a l'altura de Corbera de Llobregat després de l'incendi d'una grua que ha obligat a tallar la via durant un pare d'hores. Tot i això, només hi ha un carril obert en direcció a Barcelona i es mantenen fortes retencions des de Martorell. En sentit Lleida, la circulació també és possible però amb congestió entre Sant Vicenç dels Horts i Pallejar. A més, a la ronda litoral hi ha retencions importants al tram de Sant Adrià fins al nus de la Trinitat a causa d'un accident amb un carril tallat. I protesta aquest dilluns de les infermeres convocades pel sindicat majoritari SATSE. Volem denunciar la situació de desbordament laboral que pateixen en l'atenció amb els pacients als centres d'atenció primària, amb concentracions davant dels ambulatoris del país. Una situació que ara veuen agreujada durant la campanya de vacunació per la grip i la Covid. I en esports els blauranes han caigut per dos un davant el Real Madrid en un mal partit que ha acabat amb picavarelles a la gespa. Fermín ha fet el gol d'un Barça que queda 5 punts dels blancs a la classificació. L'Espanyol, per la seva part, celebra dimarts els 125 anys en places europees. El triomf, per la mínima davant l'Ells, situa els blancs i blancs quarts en zona de Champions. I pel que fa al temps es mantindrà avui el clima estable a tota Catalunya. El matí serà solellat amb alguns regols baixos i boires puntuals al litoral nord i a la Catalunya central. A la tarda dominarà el sol amb poques nuvolades i sense previsió de pluja i les temperatures mínimes baixaran de manera notable, especialment a l'interior japonent, amb descensos d'entre 5 i 9 graus. Notícies en xarxa Passen 3 minuts de les 9. Avui dilluns a la tarda la Comunitat Educativa en Palestina convoca una assemblea a les 6 de la tarda a la Federació Obrera per tal de parlar i fer propostes al voltant de les accions a fer per la situació que s'està vivint encara a Palestina. A les 6 de la tarda la Federació Obrera. I també avui, però aquest migdia, Hi ha una visita guiada al Museu del Renaixement, una visita adreçada a persones grans a partir de 65 anys. Visita guiada al Museu del Renaixement aquest migdia a les 12. Aquest dijous a la llibreria Cent Vides es presenta el llibre Per sempre, mai més, de Francesc Borrell Ros, un llibre editat per la Magrana. Durant la presentació a la llibreria de la Vila, l'autor conversarà amb el Molinenc, Sergi Arroyo. Això serà aquest dijous a dos quarts de vuit a la llibreria que està al carrer Verdaguer 98. I aquest dijous els Amics del Museu programen una nova activitat dins del cicle Músiques al Museu. En aquest cas, presenten Arlet Valls i Mariona Font, que oferiran un repertori titulat Eclipse, un recull de cançons. I a més, presentaran tres cançons en concret del seu darrer treball, el disc Eclipse. Aquest dijous, a 2.48 del vespre, concert d'Arlet Valls, que és una jove actriu, cantant i compositora. L'entrada és gratuïda. Dijous, a la seu del Museu del carrer Pintor Fortuny. I diumenge hi ha la 22a Diada Matossera de Molins de Rei. Primer hi haurà la cercavila d'alquilat Kinder. A les 11 del matí la Federació Obrera descobriran el casteller i castellera sorpresa i a les 12 del migdia actuació a la plaça de la Vila. Amb les colles, els castellers de Lluçanès, la colla jove de l'Hospitalet, els castellers d'Esparreguera i els matossers de Molins de Rei. Aquest diumenge, dia de castellera a la Vila. Acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui dilluns és la del Passeig, que està al Passeig Pimar Gall, número 11. Ràdio Muntins de Reis. A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei. Què passaria si mengessis només una vegada? Que al cap de poques hores començaries a sentir fatiga i mareig. Després et baixaria la pressió i la temperatura corporal. Et sentiries molt feble i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòguls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes. Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a menjar. Com una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de sang. Un gos és un compromís a llarg termini i comporta molta feina. Tens raó. Justament l'altre dia a l'Institut de la Nora hi van anar els agents orals a fer una xerrada sobre el tema. La decisió d'adquirir un animal de companyia s'ha de prendre de manera meditada i plantejant-se preguntes com ara. Disposo de l'espai per acollir-lo? Tindré temps per cuidar-me'n correctament? Què em faré durant els caps de setmana i les vacances? Tothom qui haurà de conviure hi està d'acord? Puc fer-me càrrec de les despeses que comporta? I en cas de tenir-ne el convenciment, sempre és preferible adoptar-lo. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura? Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem. La cançó del dia, amb Toni Ramoneda. Bon dia i bona hora. Avui a la cançó del dia portem un èxit de l'any 2006 de la Amy Winehouse, perquè justament avui, un 27 d'octubre, és quan es va publicar el seu segon treball Back to Black, un àlbum molt intimista, de fet, com tota la seva música, i aquesta, una cançó que va ser el tercer senzill d'aquest segon àlbum, doncs que explica una mica aquesta... aquesta tristor que tenia l'Emi Winehouse provocada per la pèrdua d'una exparella. Back to black, que vindria a ser com una tornada al dol, el que vol dir és això, que no acaba de sortir-se d'aquesta separació amb la seva exparella. Emi Winehouse es caracteritza per cançons molt, molt, molt intimistes, molt podents, i amb un rerefons a les seves lletres molt important. Avui, doncs, escoltem aquest Back to Black, el nom de la cançó i el nom del seu segon àlbum. Aquesta cançó, com us deia, publicada un 27 d'octubre de l'any 2006. Bona nit. Fins demà! Go back to us I love you much It's not enough You'll all glow And I love both And life is like a pipe And I'm a tiny penny Rolling up the wall Fins demà! A Ràdio Molins de Rei, comencem la tertúlia del bon dia i bona hora. La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dilluns 27 d'octubre la compartirem, aviam, amb el Ramon Canal. Bon dia, Ramon. Molt bon dia. Genoveva Català, bon dia. Hola, bon dia. I Joan Barrios, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Comencem. Sense el Joaquim Martí, sense el Jaume Armengol, avui encetem aquesta tertúlia amb aquest trident i, tot i que la beva, ens haurà de deixar un palet abans. Sí. Avui ens falla l'ala dreta. Avui ens falla l'ala dreta. Som unes persones molt ocupades. I és que aquest cap de setmana també hem d'explicar, de fet divendres i dissabte, hi va haver la celebració de la novena jornada de paisatges contemporanis del Baix i Llobregat, convocada pel Centre d'Estudis Comarcals. ja en vam parlar en dues ocasions aquí al programa, a l'espai que compartim amb el centre d'estudis, per parlar de l'habitatge, una perspectiva des del Baix Llobregat. A més a més es feia divendres en sessió de tarda a Esparreguera, a la Colònia Sador, i dissabte al matí al Prat de Llobregat. Aviam, sé que Joan Barrios, per exemple, hi va assistir, almenys divendres, no? No, no, tots dos dies. Hi havia un autobús de Molins. Sí? Un autobús... En el cas de la Beba és lògic perquè està a la Junta, però aquest va cridar l'atenció d'anar-hi a Joan. Deixa'm fer un parèntesis. El Joan ha estat una persona que ha col·laborat moltíssim amb el Centre d'Estudis, que va tenir un paper molt important entre el 2016 i 2019, quan el Centre d'Estudis va organitzar el Congrés del Baix Llobregat a debat, i que va intentar cooperar amb què es tirés endavant. En el marc d'aquest congrés, el Fòrum Municipalista. Llavors, ell estava treballant en el Consell Comarcal, però va ser una persona molt decisiva. Molt bé. Fet aquest apunt, també estaves motivat a... Després d'aquestes paraules, ja no sé com començar. A la publicació, al resum del Fòrum Municipalista, qui la va fer? Sí, no. El senyor Joan Barrios, no fotem. Sí, home, bé, no tot. A veure, t'agraeixo que la introducció sigui aquesta. És així. No, és cert que havia col·laborat en aquella època bastant, bueno, a la mesura de les meves possibilitats vaig col·laborar amb el centre d'estudis. Conec moltíssima gent del centre d'estudis, lògicament. I ara la pregunta teva, Oriol, és... Què et demotiva a apuntar-te? Home, perquè es parlava d'habitatge. Jo hi ha una faceta meva, que soc el president de la Fundació Patronat de l'Habitatge de Molins. És una cosa que segurament molta gent no sap. I, per tant, el tema de l'habitatge m'interessa molt. I aquestes jornades... A banda, vaig seguir des de fora, lògicament, perquè no he participat en l'organització, com s'han organitzat i la gent que participava, i els temes que es presentaven i que es debatien, vaig pensar que estava bé, o que seria bé, o que m'agradaria assistir-hi, per veure aquesta visió que des de la comarca es pot donar al tema i la problemàtica de l'habitatge, que, per cert, i després, si em cas la meva, que explico una mica més i ja diré alguna cosa més jo si tinc oportunitat, però és un debat que, de fet, les enquestes que s'estan fent darrerament arreu de Catalunya i arreu de l'Estat és la primera preocupació dels ciutadans i, per tant, aquestes jornades que s'han fet a nivell comarcal sinó aquestes jornades per una reflexió en relació a l'habitatge en general. És una reflexió que s'hauria de fer i s'hauria de portar segurament a nivell municipal. Penso que els municipis haurien de tenir... i fer-se seva aquesta reflexió perquè veritablement després del que jo ja sabia i el que vaig sentir aquests dos dies divendres i dissabte a Esparreguera i al Prat penso que i ara recordo una dita que va dir a Esparreguera el primer dia l'alcalde d'Esparreguera quan parlava de l'habitatge i deia, bueno, l'habitatge és un dret universal de les persones o és un bé econòmic. Diu, clar, si és una cosa, no és l'altra. I, per tant, si ha de formar part del que és l'estat de benestar, que fins ara no s'havia considerat, teníem quatre pilars i segurament no és segur, s'ha d'incorporar aquest cinquè com un dret de les persones, un dret a l'habitatge, perquè això condiciona altres drets. Diu, si és un dret universal, de la gent no és un bé econòmic estrictament perquè aquestes dues coses són pràcticament incompatibles. És una frase que vaig trobar molt ben trobada i va ser al principi de la jornada i la jornada va donar molt de si. En tot cas, jo ara, en comptes de ser triomfalista, seré autocrítica. I si he de ser autocrítica, era excessivament densa. És a dir, ens agafa que hi volem incorporar tots els elements d'estudi... i aleshores acaba sent una programació molt densa. No donava per dos dies, donava per fer un seminari d'una setmana o d'un mes. Ara, jo crec que el fons de la qüestió és el que assenyala el Joan. El que passa és que nosaltres vam intentar enfocar un programa que no fos només conjuntural del moment, que hi hagués molt de context històric, I tot plegat fa que llavors introdueixes molts elements i ho fa excessivament dents, el propi programa. Perquè, de fet, començàvem amb una visita a una petita exposició que hi ha a l'interior de l'església de la Colòria Sedó... que hi ha fotografies de les vivències dels ciutadans que vivien en aquells moments a la colònia, i després fotografies, abans no s'enderroquessin per expedient de ruïna, als pisos de la colònia, dels interiors. I els interiors ens detallen moltes qüestions de com eren aquests espais, que ja eren uns espais molt aconseguits. I el que han fet les fotografies és un metge... I aleshores ens va explicar la vinculació que des del punt de vista sanitari té la celebritat dels habitatges per la vida de les poblacions. És a dir, que per tant arrenquem les jornades començant amb un tema i després dues ponències de dues persones de la Junta. amb Ferran Puig i el Josep Maria Cobos, contextualitzant tot el marc històric i demogràfic del territori. Clar, quan hi poses tanta densitat, després te n'has d'anar a com s'ha anat desenvolupant jurídicament, urbanísticament, aquest tema, i després totes les mogudes de l'activisme social, és a dir, quan tu vas afegint... amb tota la seva complexitat, les temàtiques, doncs, esclar, tens un abast que jo, la veritat és que el dissabte a la tarda estava, tenia el cap embotit de tanta informació. Però jo crec que ha estat interessant i com que al centre això ho han registrat i es aniran, de les intervencions, es aniran per YouTube vídeos, que si els voleu els podeu seguir, i després, possiblement, hi hagi alguns articles que resumeixin algunes de les intervencions que es aniran publicant, doncs, mira, estaran a l'abast, que és una mica l'objectiu del centre, proporcionar coneixement davant de qüestions d'interès, o d'un marc històric molt general, o ja més proper, és a dir, és una mica el paper que fa el centre. A veure, Ramon... No, jo no vaig poder-hi anar... malauradament, ja li vaig dir a la Gaba que em sabia greu però no podia anar-hi perquè tenia altres compromisos però és veritat, l'habitatge com bé deia el Joan crec que no és només ni a Catalunya ni a l'estat espanyol sinó que s'ha convertit en un problema d'una gran part d'Europa perquè més enllà dels anomenats fons voltor molts fons d'inversió dediquen precisament la inversió i el negoci a l'or i a la compra d'habitatge. Llavors, com bé deies tu en aquell preàmbul que deies, l'habitatge és un dret o és un negoci, és que l'habitatge s'ha convertit no en un negoci, sinó en el gran negoci. Llavors, o aquí tothom es posa ja d'una santa vegada les piles i es posa a sèrio, perquè clar, després surten els patriotes aquests de bandera, que són molt patriotes, però això que la gent no pugui pagar el lloguer, en perdó se'ls ja en fot. Aquí també tenim patriotes, no cal anar a l'estat espanyol, aquí també en tenim, que el que els preocupa són els quatre ocupes. Jo no dic que el tema dels ocupes no s'hi hagi de posar seriosament, perquè és un problema. Ara, els mateixos que voten en contra del topall dels lloguers presenten una llei d'habitatge on només parlen dels ocupes. Jo crec, com bé diu el Rufián, perdonem-me que el torni a citar, però hauria de tornar a fer vergonya ser fatxa. Hauria de tornar a fer vergonya ser fatxa. Té força raó. És que els hi estem permetent tot. Els hi estem aguantant tot. És a dir, l'altre dia venen aquí a Molins i hi ha no sé quants furgons de policia i de Mossos d'Esquadra per protegir-los. Aquesta gent gentussa de Vox. Això és gentussa. Van venir a Molins? No ho sabia. Sí, sí. Dissabte nit, no? Estaven aquí a la plaça del Palau. Però... Clar, després... No hi ha policia? Si estan aquí, protegint aquests... No vull dir cap paraula. Tornem a l'habitatge, doncs. Tornem a l'habitatge. és que s'ha convertit en un negoci i llavors, clar, o legisles bé... Jo entenc que la persona que té un habitatge per llogar i que potser aquell habitatge és el que li permet poder viure perquè té una pensió justeta no la pot jutjar igual que la persona que té cinc habitatges. O deu. O els grans tenidors. Llavors, ja sabem que sempre la llei acostuma a perjudicar els més dèbils. Per tant, s'hauria de tenir també una sensibilitat especial en això, perquè no es pot jutjar igual una persona que, escolta'm, que en el seu moment va comprar una vivenda i després en va comprar una altra, segurament treballant com... i ara li serveix per poder viure, perquè té una pensió més o menys que la persona... que els tios que tenen 14 o 15, 20, 25 vivendes, tot això dels lloguers turístics, que és un desgavell, perquè clar... Si tu tens un pis i et diuen, mira, tu cada setmana el pots llogar per 1.000 euros. I si el llogues cada mes, te'n donen 1.500. Sí, sí. I dius, com? Clar. Sí, sí. Però clar, és que estem arribant a que poblacions del voltant, que no sé exactament quin interès turístic tenen, diguem, il·lus o inepte o el que vulguis, que ja tenen habitatge turístic. I dius, bueno, no ho sé, jo entenc que pugui tenir habitatge turístic Castelldefels. Que va. Sí, home, perquè és una zona de platja, en fi. Sí, sí. va jobregar tant dins que hi hagi habitatge turístic. Sí, sí. Bueno, no ho sé. A Esparallera potser que n'hi hagi per anar a veure la Colònia Sador, però és per fer una mica de... I vas anar amb l'aula? Tampoc vaig poder-hi anar. Dijous passat, eh? Sí, dijous passat. Sí, bueno... Jo ja hi he estat dues vegades a la Connecedor. Realment, si algú no hi ha anat, ho recomano moltíssim perquè és una cosa espectacular. És a dir, és espectacular. Però no vaig poder-hi anar, tampoc. Ramona, aquest dia la Connecedor es va obrir l'església que feia no sé quants anys, moltíssims anys que estava tancada. I l'exposició d'aquesta fotografia que deia la meva es va fer dins de l'església. Sí, sí. No, que ara mateix a casa estava engegada la televisió i hi havia el cafè d'idees i hi havia el president Illa. I el moment en què jo he estat allà, un moment a davant de la pantalla, precisament el president Illa estava parlant d'habitatge. I, clar... l'entrevistadora evidentment li deia, bueno, però diu, escolteu, és que hi ha coses que tu pots orientar la política però no es fan en un moment. És a dir, suposem que el plantejament, que també el va explicar allà a les jornades el director general d'habitatge de la Generalitat, emprendre un determinat camí, és a dir, fa 20 anys que no s'ha fet... No s'ha fet res des del sector de la Generalitat. Des de la llei del 2007 es posa la llei i està allà guardada a la carpeta i ja està. És que tan sols el govern que va fer la llei després va fer res. El govern, quan va fer la llei i la va aprovar, li va venir la bombolla i va esclatar. I això va durar fins 2011-2012. Però de llavors a endavant... Després va entrar el govern dels millors. I aleshores... Tornem a dir-ho, que jo no poso els títols, se'ls posen ells, eh? És igual que el govern no és progressista, tampoc és meu, és d'ells. I el govern dels millors també és d'ells, no és meu. Perquè després la gent té tendència a dir que vas posar títols. No, no, no. Títols se'ls posen. Jo faig memòria. És que em vaig apuntar a la sectorial de memòria per intentar no perdre la meva. La memòria. Clar, hem de fer gimnàsia. Exacte. Però bueno, no és que em fa gràcia perquè l'altre dia en broma amb els del centre els deia és que ens hem avançat a la cimera europea d'habitatge. Nosaltres ho vam programar abans. És que ens van trucar, van trucar al centre. Van dir, lo hacemos? Ara toca allà. Passar del punt mort a la primera els costa una barbaritat, això de la Unió Europea. Podríem tornar en clau local, si us sembla, perquè vam tenir un dels plens importants el dijous passat. Ordenances fiscals. Molt bé, com ho sabeu, perfecte. El debat de les ordenances fiscals per l'exercici 2026, que s'han aprovat, vots a favor dels partits de l'equip de govern, PSC i Molinsa, com ho podem, i l'abstenció... de la resta de partits. Esquerra Republicana, ara Molins i enlaire Molins, amb aquest augment generalitzat al voltant del 2,3%, que prenc com a referència l'índex de preu al consum, l'IPC, del mes de juliol a Catalunya, i també amb aquest matís de la taxa d'escombraries, que s'ha augmentat 5 euros la part variable de la taxa d'escombraries, tot i que, recordeu, s'afegeix un 40% de reducció sobre aquesta part de la taxa per persones que facin l'ús de la deixalleria, que també Esquerra Republicana ha posat sobre la taula que li cal un reglament d'ús a la deixalleria, que no sé si estaríeu d'acord, i fins i tot Ramon Sánchez també el divendres deia que li cal repensar-la, la deixalleria, tal com està concebuda actualment, doncs necessita millorar. De fet, Esquerra això ja ho va demanar l'any passat, el que passa és que... Es va dir que no hi havia temps de... Ara ha passat un any i segurament ja n'ha hagut altres prioritats, no passa res. Ara és cert que l'equip de govern s'ha compromès a estudiar-ho i a fer un nou reglament, perquè sí que és veritat que a la deixalleria hi ha coses que són difícils d'entendre a l'hora de les bonificacions, perquè és que les vegades que hi vas, que pots anar una vegada... I portar molta quantitat. I llavors, per molta quantitat que portis, com que només hi has anat una vegada, no et bonifica com si vas a 15. Bé, segurament això en el seu moment, quan es va fer, doncs possiblement tenia el seu... el seu argument, i ara s'ha de repensar. Bé, no passa res, l'equip de govern està disposat a repensar-ho, doncs repensem-ho. I després Esquerra també va demanar que es bonifiquessin les barres de bars d'entitats a la Festa Major, que se'ls estava cobrant com a qualsevol altre establiment, i es va demanar el 100%, el govern va dir que el 100% no era possible, que es donaven 80%, doncs en lloc de pagar 300 euros l'any que vam pagar en 60, que crec que per les entitats és important perquè al final moltes d'aquestes entitats treuen els diners justament de les barres de festa major, o gran part dels diners per les seves activitats. Jo, com que les persones que ens estan escoltant, quan parles d'ordenances fiscals hi tens impostos, taxes i preus públics. Cada cosa té una finalitat diferent. Els impostos nodreixen en general el pressupost i, en canvi, les taxes van per satisfer les prestacions de determinats serveis igual que els preus públics. Clar, això cal explicar-ho molt bé i cal fer una pedagogia sobre tot el tema tributari, perquè que les coses ens costin més diners no ens agrada a ningú. I aleshores el que passa és que hi ha sempre la correlació d'això amb els increments de l'IPC, que se suposa que tindran la seva corresponent... increment en les retribucions que rebem les persones, ja sigui per treball, per jubilació, etcètera. És complicat, el tema és complicat, perquè a la que tu afegeixes una miqueta més de pressió fiscal, el que passa és que després això nodreix i satisfà el pressupost municipal amb el que s'ha de pagar els serveis que es presten, i els serveis que es presten els presten persones que també han de cobrar la seva corresponent retribucional. I si a sobre després aquests serveis es fan bé, és fantàstic. Aquest és el següent apartat, però ho dic des del punt de vista que quan les persones que ens escoltin, i ara no me'n recordo els percentatges, però evidentment del fons de cooperació municipal o d'altres fons, els recursos que arriben als ajuntaments són petits, és a dir, el gros són els propis tributs locals i aquest altre tipus de... Llavors, nosaltres, si li demanem, i després l'altra cosa és què demanem i com volem que ho faci, però si li demanem a l'Ajuntament que ens doni unes determinades satisfaccions en serveis públics, en polítiques d'habitatge, en polítiques d'aigua, de residus, etcètera, tot això costa uns diners. Dit això, el que jo he pogut llegir del ple, que no el vaig escoltar, em sembla encertadament com ho enfoca el govern i encertadament com ho ha enfocat l'oposició. I dintre de l'oposició el que sí que em vaig llegir, perquè li llegeixo sempre els articles que penja a Instagram el Ricard Vinyets i em sembla una manera d'Esquerra Republicana, em sembla una manera encertada d'enfocar des de l'oposició. Una abstenció, tu no ets del govern, no tens responsabilitat, però és una actitud positiva i, a més a més, propositiva perquè hi ha propostes. Per tant, jo crec que les persones de Molins de Rei, des d'aquest punt de vista, podem estar contentes. Deixeu-me fer un petit parèntesi sobre el tema dels residus. Jo, amb els residus, no tinc moltes ganes de parlar-ne, però... Lo primero es antes. Lo primero es antes. Amb els residus el que s'ha de treballar és perquè no hi hagi generació. I els objectes no els generem només les persones perquè comprem moltes coses i després les tirem a les escombris i no sé què. És com avui en dia es concebeixen els productes. I aleshores, a mi em sembla que a nivell general... S'ha de treballar amb molta intensitat temes d'ecodisseny i de minimització de generació de residus innecessaris. I aquesta és una qüestió, és una prioritat política, climàtica, ambiental, de tota mena. Es treballa una mica, però no amb prou intensitat. I a la localitat també es poden fer coses. I ara em poso un exemple al mercat. Divendres vaig anar a comprar peix. Jo normalment procuro portar carmanyola perquè me l'hi posin allà. I, a més a més, per la despesa, quan et gastes més de 30 euros, que aviat els gastes, et regalaven al mercat una carmanyola. És potser una mica simbòlic, però a mi em sembla que qüestions d'aquestes, des de l'Ajuntament, a part de les bonificacions per l'ús de la deixalleria, que ja és el residu, allò ja s'ha acabat, és a l'arrel i a l'arrel tenim capacitat per actuar i seduir el món comercial... a la ciutadania i, per tant, jo crec que hi ha coses que s'han d'enfocar. Fer política de residus no és només en el final, quan hi ha allò és fer política de producció i distribució. Sí, però fixa't en una cosa teva. Es fa la llei europea aquella que ens fa pagar les bosses de plàstic i quants envasos, tu, quants productes pots comprar tu envasats en plàstic? Sí, sí. Però, en canvi, si tu demanes una bossa de plàstic, perquè no t'has portat la bossa per posar-te la compra, l'has de pagar. Ara, l'empresa aquesta que està empaquetant sistemàticament els seus productes amb plàstic... Per tant, hi ha d'haver un diàleg, una estimulació per fer coses diferents, per fer productes diferents. Sempre acabem pagant els mateixos. No, jo et dic que lo primero es antes. I aleshores jo crec que això s'ha de treballar. Però que va molt més enllà del món municipal. Evidentment que des de l'Ajuntament es poden fer coses. Va molt més enllà. Però els ajuntaments... I t'he posat l'exemple del mercat. Escolta, la gent ara podem anar a comprar moltes coses al mercat perquè després són molt maques les carmanyoles que et donen. Fins el 7 de novembre. Jo aniré demà, veiem. És final de pena. Que no s'esgotin les existències. No, aniré a fer una negociació demà. Per començar pel final, pel tema dels reciclatges i dels residus. Lògicament, com deia la Beba, això s'ha de plantejar prèviament. És a dir, el tema del reciclatge ha de tenir una part important que és preventiva, és a dir, la prevenció... de la gran quantitat d'envoltoris i d'embalatges i d'històries que porten qualsevol producte i ara que estem parlant del tema del menjar I d'altra banda, doncs, cap i la fi, acabes pagant l'embalatge aquell a preu del que estàs comprant, del peix, de la cara, etcètera. Vull dir que és un... A veure, no és un absurd, perquè, clar, si vas a comprar i només trobes embalat, doncs has de comprar allò o anar-te'n al segon a buscar-lo, vull dir. Sí, sí. No, no, és una cosa que s'ha de fer preventivament. I el tema de les bosses, que tu deia, és cert, però les bosses, jo recordo, es van començar a cobrar les bosses, que va ser una gran batalla que es va tenir contra, fonamentalment, les grans superfícies, els grans distribuidors... Que no les cobraven. I que es negaven a cobrar-les. Bé, si ara amb el tema dels plàstics d'aquests que porta el necar i el peix... I els embotits, i la fruita, i la verdura... O no parlem ja d'aquestes grans empreses que compres online i que per enviar-te a casa una caixeta de 3x2... Porten a sobre un cartró així que dius, mare de Déu. I per continuar amb el tema dels residus, segurament la deixallaria, com estava comentant vosaltres, necessitaria una repensada pel tema del reglament i el tema del funcionament i poder de l'organització interna, les bonificacions també. I la promoció de l'ús. I la promoció, etcètera. Perquè, per exemple, jo soc una persona que la deixallaria pujo poc. Però per què pujo poc? Home, perquè em sembla que el reciclatge el faig a casa meva de tot. I quan tinc alguna cosa, per exemple, que no es convenia o no la puc abocar dels contenidors del carrer, doncs vaig a la mini deixalleria del mercat que la tinc a prop de casa. Amb la qual cosa, si no és una cosa gran o de volum, doncs no pujo a la deixalleria. O la de l'àrea metropolitana, quan passa aquella amb volant. Aquesta no la faig arribir, però també existeix. Deixalleria mòbil, això. I a veure, a mi perquè em facin una bonificació, sincerament, no dic que m'és igual, però si me la fan bé, per això no me la fan tan bé, i no em queixo que no me la facin perquè no l'utilitzo poc, però segurament s'ha de fer una repensada a nivell general de tot això. Amb el tema del primer que estàvem parlant de les ordenances, jo crec que ha estat un encert de l'equip de govern i de l'oposició. La paraula oposició és que no m'agrada, sincerament. Però, bueno, és igual, perquè ens entengui tothom, direu, l'oposició. És a dir, els que no governen. Els que no governen. Doncs, home, jo crec que, en el fons, ha hagut un... En fi, una certa complicitat entre dos, per dir, escolta, doncs... incrementem l'IPC, perquè, clar, és que incrementar menys l'IPC és complicat, és molt difícil. És fins i tot suïcid a nivell dels comptes públics. Perquè deia la meva abans. Els comptes públics, eh? Joan, recordem que va haver-hi dos anys que no es va aplicar l'augment de l'IPC, dos anys seguits, amb la socioemergència. I què va passar? D'allà patim moltes coses de les que patim. Per això ho dic, que si no incrementes... A vegades està bé, ja sé que sou molt pesat, però va bé fer memòria i la maroteca fa molt de mal. A vegades, segons qui parla, posar-li la maroteca als llavis... Per això deia que, com a mínim, incrementar l'IPC, jo crec que és... el més prudent, perquè és que si no arriba un moment que no pots donar el servei ni en les condicions que n'estaves donant. No, perquè com també diu la meva, els treballadors també els hauràs d'incrementar l'IPC. Perquè els diners no hi ha. Per tant, l'increment de l'IPC, doncs molt bé. I la prova la tenim, que la resta de grups que no estan governant, doncs es van estenir. Lògicament, vull dir que no van votar a favor, lògicament, perquè no són els nostres, perquè potser algú hauria fet una altra cosa diferent... Però, com a mínim, en el fons és un vot de confiança a l'equip de govern perquè tinguin endavant les ordenances. Ja sapigui el terreny que es trepitja, perquè no entendre que hi ha d'haver-hi aquest increment és no sapigui on estàs. Aquesta és la veritat. L'altre són altres coses, per exemple, que van a determinades ideologies i es posen en un govern com el País Valencià i comencen a suprimir serveis perquè no sé què i llavors passen coses que no tens aquells serveis i després correm-hi tots. Perquè hi ha governs que hi donen més valor als toros i als toreros que al servei d'emergències. Així no us luce el pèl, després. Com deia el Rufián, tornem-hi. Ha de tornar a fer vergonya, a ser fatxa. O vas retallant impostos, que això... Has de fuixar menys diners a la butxaca, tema personal... O Andalusia, que no hi ha mamografies, estan derivades a les privades, perquè la consellera aquesta que va dimitir es va dir que era mentida. I quan resulta hi havia un llistat... I ara, quan han demanat el cribatge, el govern de l'estat ha demanat el cribatge a les comunitats autònomes. governades pel Partido Popular más patriota del mundo mundial, s'han negat a donar les dades. Sí, sí. Llavors hi ha uns senyors que se'n van a Perpinyà a veure què volen ser quan siguem grans. M'estàs aquí fent recorregut, Ramon? Hem passat d'Andalusia, València, Andalusia i Perpinyà. Estem a ordenances fiscals, eh? Perdó. Estava intentant acabar. Sí, estava intentant acabar. Ramon, estava intentant acabar. No, no. Al final, com m'has atropellat una mica i has dit alguna cosa, que potser l'hauria dit jo. Però amb el tema de les retallades, per exemple, dels impostos, que a tots ens agraden pagar el mínim possible, però resulta que després va en detriment dels serveis que ens presten les administracions. I si del que es tracta és de pagar menys impostos, però que ens treguin serveis i que cadascú s'esperit com pugui, com està passant amb aquestes autonomies que tu estaves comentant... o jo què sé, o Argentina amb el Milei, que imagino com va la cosa amb la motoserra, ho està ratllant absolutament tot, però sembla que l'economia li pugui anar bé. És una altra història. O el tancament federal del nostre amic del color taronja. Els funcionaris porten un mes sense cobrar, ja. Pràcticament tres quarts, Beba. Jo me n'he d'anar. Fem així? Sí, gràcies. No passa més que vulguis afegir? No, en principi... T'esperen d'aquí 15 dies. Exacte. Ah, correcte. Ja us explicaré què diuen a Extremadura. Bona castanyada. Que vagi bé. Porta per Nilet, Beba. Porta per Nilet. Per cert, una persona que coneix bé en Joan Barrios, que és Joan Albert Fabra, regidor d'Ara Molins, ha fet un article perquè, de fet, hem tingut ple el passat dijous, però en tenim un altre aquest proper dijous, és el ple ordinari del mes d'octubre. Podeu llegir el viu Molins de Rai. Per nom Torre Farniani, el patrimoni és de tots. Diu, a Molins de Rai tenim un tresor arquitectònic i històric que, malauradament, s'està degradant dia rere dia. És la Torre Farniani, construïda entre 1919 i 1921 pel mestre d'obres molinenc Josep Badia i Rubí. És una de les poques mostres de modernisme senyorial que conserva la vila. Forma part del nostre patrimoni col·lectiu, de la nostra història i, per tant, de tots els molinecs i molinenques. Fa memòria, diu, l'any 2019, després d'un llarg i costós procés judicial, l'Ajuntament va culminar l'expropiació de la finca i la Torre Ferniani va passar a ser propietat pública. En total, més de 1,7 milions d'euros de diners de tots van servir per recuperar un immoble que, d'acord amb el Pla General Metropolità, ha de destinar-se a equipaments. Però sis anys després l'Ajuntament encara no n'ha pres possessió efectiva i ni tan sols ha inscrit la seva adquisició al registre de la propietat. L'immoble, pagat per tots, continua ocupat i degradant-se mentre el pas del temps amenaça en fer irreparable el seu estat. Aquesta situació és injusta i inacceptable, no només perquè un bé municipal continua sent gaudit privatament o privativament, perdoneu, per uns pocs, sinó perquè s'està posant en risc un valor patrimonial que hauria de ser preservat per les generacions futures. I acaba dient que per això des d'Ara Molins hem presentat una moció per debatre el ple d'aquest dijous per demanar que el consistori recuperi immediatament la possessió de la Torre Ferniani, iniciï les obres... la seva rehabilitació integral i la destini a un ús públic i social, un casal jove municipal, apunta ara Morins. Creiem que la joventut morinenca mereix un espai digne, obert i participatiu, on poder crear, trobar-se i fer comunitat. I no hi ha millor lloc per fer-ho. que en un edifici emblemàtic com aquest ple de simbolisme i memòria. Recuperar la Torra Ferniani no és només una qüestió de patrimoni, sinó també de responsabilitat democràtica i de justícia social. Els béns públics s'han de posar al servei de la ciutadania, no quedar abandonats o en terra de ningú per la inacció de l'administració. Rehabilitar aquesta torre és creure en el futur de Molins Araí, en el seu jovent i en el seu patrimoni. És hora que la Torre Ferniani diu torni a ser del poble. Article que podeu llegir des d'ara Molins, el regidor Joan Albert Fabra, el viu Molins i que exposaran aquest dijous al ple. Què us sembla? Aviam. Bueno, a veure, jo crec que el Joan, bueno, el Joan Albert, amb un nebot, doncs fa... Sí, sí, sí. T'ha costat, eh? No, no, no. Passa a veure. Sí, me l'estimo moltíssim i ell ho sap. Ho sabem, ho sabem. Jo crec que fa una descripció de la situació, crec que és molt correcta i és molt real. És una llàstima, sincerament, que la Torre Forniani estigui amb la situació i l'estat de degradació que té. Perquè ja no és perquè l'ocupi un grup de gent que no sé qui són, però jo no els conec. Sé que són ocupes, però en fi, no els conec. Però, malgrat això, segurament hi ha ocupacions que són més cíviques que no pas altres. Estava pensant, per exemple, a la casa de la Mallolis, a la plaça de la Creu, que també va haver-hi un temps que va estar ocupada i que tenia una certa activitat... etcètera, però que no és la mateixa ocupació, i amb les condicions que es va ocupar, la Casa Maiolis, per exemple, va ser en un pacte amb la propietat, aquesta es va ocupar perquè està ocupada i s'ha acabat, Però, bueno, al marge de l'ocupació, jo també penso, i no només jo, jo crec que inclús dins l'Ajuntament, això ara ho ha escrit el Joan Albert, però jo estic convençut, bueno, convençut, sí, que hi ha altres... en fi, altres regidors i segurament l'alcalà també, que estan preocupats per la situació de la d'Ordan, d'Ordan Fognani, i que segurament en algun moment s'han de posar les piles i arribar a la conclusió. Aquí el problema, o sigui, va haver-hi un gran problema amb aquest habitatge, amb aquesta casa, sincerament, però al final, com diu el Joan Albert en el seu article, doncs, L'Ajuntament la va expropiar, va haver-hi un litigi amb el propietari, a l'Ajuntament li va costar uns diners, però ara és propietat de l'Ajuntament i per tal vol dir que és propietat del municipi. I el que s'hauria d'intentar, amb el termini que es pugui, és primer recuperar-la, com diu el Joan Averd, després reformar-la i sobretot decidir a veure quin ús se li fa. Hi ha moltes propostes, aquesta que ell proposa seria una, però podrien ser unes altres. No sé en aquest moment, segurament amb la participació d'altres col·lectius i altres persones del municipi, se li podria trobar un ús adequat Això ja sabem que val diners, que això és una inversió que serà important, perquè en aquell cas de, doncs, per reformar-la i deixar-la en les condicions que mereix, doncs es necessita una inversió considerable de diners, però, bueno, hi ha coses que, si no les comencem, no les acabem mai. I, com a exemple, es podríem parlar, per exemple, del molí, que ens va costar moltíssim començar, però oi-te el que tenim ara, un morir recuperat i extraordinari, el Palau de Regassens, igual, i segurament li ha tocat el moment a la Torre Forneani i previsiblement a altres interets de la vila. Però, en fi, coincideixo que s'hauria de posar fil a l'agulla, intentar recuperar-la i començar... el procés de millora, de reordenació, de recuperació i d'utilització de la torre. Ramon? Estic bastant d'acord, estic bastant d'acord. Amb l'UALUS, com diu el Joan, segurament hi ha diverses propostes. De fet, Esquerra l'any 2023 ho portava en el programa. Jo encara era president de la secció local i jo estava en el programa d'Esquerra. No ho sé si en el programa d'ara hi era, eh? No ho sé, ho desconec. Però, bueno... Llavors, jo, a més a més, penso que això no hauria de ser una decisió de govern. Crec que això hauria de ser una decisió consensuada de totes les forces polítiques i fins i tot de les entitats que estiguin interessades en poder fer ús d'aquell equipament. I és veritat que serà una inversió econòmicament potent, perquè allò està molt malmès i molt degradat. Ara, si no hi posem fila a l'agulla, segurament anirà més. No, no està clar. No, i això que dius... Home, ara estic pensant també, per exemple, la recuperació de la Federació Obrera, que segurament no va ser la solució que tothom hauria desitjat. Segurament que no. No, no, segurament que no. Però que va ser un procés també llarg i de participació de molta gent. Molta gent. amb la qual cosa no vull comparar, perquè són... No entrem en un tema que... No, no, i són patrimonis totalment diferents, i la història és diferent. I que m'escalfo ràpid. No, no t'escalfis, no, Ramon. No cal, no cal, Ramon. Poso com a exemple de coses que s'han recuperat. millor o pitjor, però s'han recuperat. Doncs la Torre Forniani, doncs, home, perfectament es podia iniciar aquest procés de participació, a veure quin podria ser l'ús, quin podria ser la transformació, etcètera, però clar, això comporta recuperar-lo i començar, en fi, la... les reformes que s'hagin de fer, com a mínim, les mínimes reformes perquè no continuï degradant-se, mentre que es fa aquest estudi... El més important és fer la desocupació i garantir que no es tornarà a ocupar. i fer el mínim rentat perquè allò no es caigui més i si hi ha filtracions fer un projecte integral de rehabilitació i de participació a veure l'ús o usos que es podien fer tot i que sabem que els processos participatius te n'escarrega el diable recordem la carretera sí, sí Jo ho dic, recollir la teva tella... És que crec que la carretera és un bon exemple dels processos participatius. Però, bueno, quan parlo de participació, no ho sé. A l'igual no és un, jo què sé, un procés participatiu que participin els 27.000... També et dic una cosa, de la gent que ens està sentint i de la que no, a veure quanta gent sap què és això i on està. Bé... Doncs a l'igualt la participació ha de venir, doncs, a través de Molins, que això de la Torre, eh? Torre què? Exacte, bé, no ho hem citat, però suposo que ho sabeu, Passeig de la Pau, cantonada a Ramon Llull, amb quants, penso que és? Sí, al carrer de la Loto, no era allò, més a menys. Bueno, jo li dic al carrer de la Loto, no sé. Ardoneu, és que jo, això dels noms dels carrers... No passa res. Bueno, és d'aquí. No, però un procés participatiu que ara tampoc no sé quin ha de ser. No ho sé, eh? I quina base ha de tenir. Potser poso l'exemple de la carretera perquè crec que la carretera és molt il·lustratiu. El govern defensava l'opció. Teníem tres opcions, eh? L'oposició defensava l'opció B i va guanyar l'opció C. Sí, sí. Jo crec que això il·lustra molt... Està bé que la gent tingui criteri, eh? No, no. No ho dic jo, perquè el meu partit defensava l'opció B i jo vaig votar la C. Ah, va. A més, ho vaig dir-ho. Vaig dir, molt bé, defenseu el que vulgueu, que jo votaré el que m'agrada. Bé, bé, bé. No, però bueno... No, inclús amb els processos participatius, doncs, bueno... Hem d'aprendre també. Hem d'aprendre i hem de tenir més rodatge. I llorar-nos d'apòstols i predicadors. Era recollir el teu sugeriment, que potser no ha de ser un projecte del govern que li pertoqui. Jo crec que no, perquè és un projecte de vila. Per tant, que hauria de tenir el màxim consens possible. El govern té tot el dret a proposar el seu projecte, que passa a l'embotat. No, no, i algú l'ha de posar en marxa. No, no, i té tota la legitimitat perquè està d'escollir. Si aquest li dóna temps i ho posa aquest, i si no serà proper... Ara, entenc que això, com més consensuat sigui, és a dir, com més gent se'l faci seu, doncs molt millor. Estem d'acord, perquè si ja costarà tant recuperar-lo, doncs ara que no ho podem fer tampoc. Aquí és una lluita inútil per veure què fem amb ell, vull dir, És a dir, hauríem d'intentar que no ens torni a passar allò de la federació. Sí. Segona vegada que cites... Tu vas formar part del procés participatiu, no? Sí. Sí, eh? Ja estaves a l'Associació Obrera? Sí, estava de facto, diguéssim. És que m'hi van col·locar. Jo tenia una família molt democràtica i republicana, llavors el meu pare i el Leandra Païssa, que és el president d'honors, Es van ajuntar un dia i van dir, necessitem un jove que porti els números. El meu fill. Van venir i em van dir, tu nen, ha portat els números. I per tant vas viure de prop a aquest procés. De fet, tinc una foto de tota la meva família, diguéssim, que estem als baixos de la federació, abans de la rehabilitació, a un acte que ens va convidar llavors alcalde, que era el senyor Ivan Arques, que ara és el president de l'Associació Obrera. Roda el món i torna el món. sí, bueno no ho sé és que donaria per un programa sencer i dos al final va anar com va anar però bueno diguéssim que ja està la tenim allà i és qüestió d'anar-ho endreçant Bueno, i aprofitar-la. Jo crec que s'han de repensar coses, perquè la idea de... És a dir, l'associació obrera quan fa la donació, diguéssim, perquè la federació no era de l'Ajuntament, era dels socis. No, no, ja ho sé. Vaja, clar, perquè aquell edifici estava molt malmès, en fi... Al final es fa la sessió de l'Ajuntament. Que va costar molt recuperar-la, Ramon. Va retornar-la un tal Aznar l'any 97. Sí, sí. Que és explicar-ho, la gent li sona un xiste. Però no, va ser així. L'any 97, el senyor José María Aznar. Però que es va iniciar abans... Es va iniciar molt abans. Molt abans. Al final l'Andal... L'Antoni, el Janés, l'Ivan, la Carme Figueres... I la Figueres. La Carme Figueres va fer una feinada ingent a Madrid. Va estar a Madrid. No, per això dic que és un procés molt llarg. Ara no el repetirem. Jo crec que s'ha de repensar. És veritat que el memorial sembla que ja, finalment, la cosa començarà a funcionar. Bé, sí. Està molt bé perquè fa pràcticament de poc després d'iniciar es va començar amb el metre. Llavors, quan tinguem aquell espai dignificat, doncs ara... tindrem més coses, jo ara crec que caldria repensar els usos que es donen a la Federació Obrera, perquè està bé que sigui un hotel d'entitats, però potser hauríem de delimitar primer quines entitats són adients per anar a la Federació Obrera i quines potser no és el seu espai. També és una cosa molt molinenca fer un edifici, omplir-lo i vamos al siguiente. És una cosa molt nostra, com les obres dues vegades, és una cosa molt nostra. Ens agrada molt fer una obra i al cap d'un any... Hòsties... Tornem a fer-ho. Però això és un històric, eh? Amb independència dels colors que governin és una cosa molt nostra. Bé, no deu ser ADN. És que els usos han d'anar paral·lels a la reforma, perquè en funció dels usos que tu vulguis donar també, la reforma pot ser una o pot ser una altra. La federació, si en comptes de tenir els usos que té, hagués tingut uns altres, la reforma que s'hauria fet hauria estat una altra, Ramon. O no? És que diria que la reforma es va fent una intenció i després els usos van ser uns altres. Però per això dic que és una cosa que ha d'anar paral·lela. No, no, correcte, correcte. Però si primer fas la reconstrucció o la construcció o la reforma... Però tu ho fas amb una idea. Però després els que manen decideixen aplicar-ne un altre. Estan legitimats perquè han guanyat, eh? Ara això no vol dir que hagués d'estar-hi d'acord. No, si no dic que no, però dic que de vegades els usos condiciona la reforma que tu puguis fer. La distribució, per exemple. Jo ara no diré, no posaré exemples. No, perquè ho hem de deixar aquí. Però jo entenc que hi ha entitats que no haurien d'estar a la federació. Segurament, segurament. Seguirem. Ramon Canal, Joan Barrios, gràcies. Gràcies a la Beba, també, que ha estat bona part de la tertúlia amb nosaltres. Que tingueu bona setmana, bona castanyada. A tu, igual. Bona castanyada per tothom. Som-hi, gràcies. Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10 per l'Arnau Vilà. Cita decisiva aquest dilluns que pot marcar un punt d'inflexió en la política espanyola. Junts per Catalunya decidirà avui si trenca amb el PSOE i deixa n'escac el govern de Pedro Sánchez. El president de la formació, Carles Puigdemont, reunirà aquest matí la cúpula del partit a Perpinyà per analitzar el grau de compliment dels acords d'investidura i definir si arriba l'hora de tirar endavant l'amenaça de retirar el suport als socialistes. Entre els punts on el Juntaire es veuen immobilisme figura l'oficialitat del català a Europa, l'aplicació total de l'amnistia, la lluita contra la multireincidència i la transparència de les competències en immigració a Catalunya. Homenatge a les víctimes de la dana del País Valencià la setmana que es compleix un any de la tragèdia que va acabar amb 229 morts i dos desapareguts. L'acte de record s'ha celebrat. Després d'una gran manifestació per exigir la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, el funeral d'estat per les víctimes s'oficialitzarà dimecres. I pel que fa a la mobilitat, l'A2 ja ha reobert la circulació entre els dos sentits a l'altura de Corbera i Llobregat, després de l'incendi d'una grua que ha obligat a tallar la via durant un parell d'hores. Tot i això, només hi ha un carril obert en directe a Barcelona i es mantenen fortes retencions des de Martorell. En sentit Lleida, la circulació també és possible, però amb congestió entre Sant Vicenç dels Horts i Paieja. A la C14, un accident a la selva del camp en directe a Raus manté un carril tallat i provoca complicacions a la circulació. A la ronda litoral, continuen les retencions entre Sant Adrià i el Nus de la Trinitat per un accident. I pel que fa al servei ferroviari, la línia 5 del metro de Barcelona té el servei aturat per una incidència tècnica a l'estació de la Sagrera. I arrenca una nova setmana laboral i les línies de bus express que uneixen Mataró i Barcelona continuen col·lapsades en hora punta. Això, malgrat que el servei s'ha reforçat els darrers dies amb cinc noves expedicions. Els usuaris denuncien ara la indefensió que pateixen i que els obliga a viatjar d'empeus o asseguts als passadissos. I pel que fa al temps, el clima avui es mantindrà estable a tota Catalunya. El matí ha solellat amb alguns núvols baixos i boires puntuals al nord i a la Catalunya central. A la tarda dominarà el sol amb poques nubolades i sense previsió de pluja. Les temperatures mínimes baixaran de manera notable, especialment a l'interior i a les comarques de Ponent, amb descensos d'entre 5 i 9 graus. A banda, i també en aquest sentit, els aiguats de les últimes setmanes a les Terres de l'Ebre han reobert el debat urbanístic amb expropiacions i enderrocs d'habitatges a les zones inundables i que ara mateix estan sota el punt de mira. I això és tot. Fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa. Passen 3 minuts de les 10. Aquest divendres 31 d'octubre es celebra la castanyada o Halloween en funció dels gustos i del lloc on aneu. Per començar, l'Associació de Famílies de l'Escola Madurell farà a partir de les 8 del vespre Cinema Madurell Halloween. Per anar-hi heu de retirar les entrades des d'avui i fins al dia 30. Per tant, fins al proper dijous, d'un quart de quatre a un quart de sis, heu de retirar les entrades d'aquesta activitat. Heu de fer un donatiu de dos euros i mitjans, que no sigueu socis de l'AFA, l'escola Madurell. Per tant, cinema i recollida d'entrades aquesta setmana, un cop acabin les classes. La Taneu Moley organitza gassenyada popular al pati de la Peni, també aquest divendres 31 d'octubre. A partir de les 6, vestrets amb música ambient i barra. A dos quarts de 9, sopada graellada. A dos quarts de 10, danses tradicionals. I a partir de les 11, música amb punxa discos fins a la una de la matinada. També al barri del Canal hi haurà Halloween, festa infantil, caramels i diversió. Al local de l'Associació de Veïns del Canal, de 6 a 7 de la tarda, també aquest divendres. I també el divendres a l'Associació de Veïns de les Guardioles fan una castaway. Celebraran, per tant, la castanyada i el Halloween. De dos quarts a 6 a 7 de la tarda hi haurà xocolatada, tallers i pintacares. Podeu anar-hi disfressats. És una activitat gratuïta. per les persones sòcies de l'Associació de Veïns de les Guardioles, i val 3 euros pels que no estiguin associats. I el Foment, que també fa proposta d'activitats aquest cap de setmana, el divendres a les 9 del vespre, un nou espectacle d'improvisació amb Planeta Impro, Impro Show Horror, el dissabte, 10 de novembre, a les 9 del vespre, espectacle amb David Guagpo, i el diumenge a les 6 de la tarda, Un Déu Salvatge, aquesta obra... de teatre amb Pere Arquilloé, Maria Rivera, Ivan Benet i Laura Aubert. El diumenge a les 6 de la tarda al Foment. Acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui és la del passeig, que està al passeig Pi i Margall, número 11. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. Són dones fantàstiques, referents que ens inspiren en l'art de la vida. Veus autèntiques que cada setmana ens regalen converses capaces de transformar la manera com entenem el món. És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat. Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Els dilluns a la Penya Blaurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació. La Penya Blaurana us ofereix classes d'iniciació als Escacs per tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951. Som la Penya, som esport, som cultura. Us hi esperem. Si, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut, i també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda, Aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat on recupero cançons gens actuals però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Rebenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis. Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora. Les 11 del matí, pràcticament 9 minuts, seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora. Aquesta hora parlarem d'astrologia. Ho farem d'aquí una estona amb la Maritxell Díaz de la Càmera, la nostra col·laboradora que hem incorporat a aquest curs. Ens visitarà un cop al mes per parlar, depèn del moment en què ens trobem. El setembre ens setàvem a l'espai parlant de temps de balança. Avui ho farem parlant de temps d'escorpir. També ens acompanyarà l'Helena Artacho, ella és la responsable de Comunicació i Estratègia de Molins Comerç. Farem un cafè amb ella, com sempre, a 3 quarts d'11 fins a arribar a les 11. I avui, parlant d'una de les botigues que s'han incorporat aquests darrers dies, aquestes darreres setmanes, a la vila, que és Eureka Kids, al carrer Major... Número 20, on hi havia el dalt, doncs ara tenim l'Oreca Kids. En parlarem amb ells a partir de 3 quarts d'11, com deia, fins a arribar a les 11. Però ara anem a parlar de política i ho farem des de l'òptica de Molins en Comú. Podem amb el regidor o portador d'aquesta informació, que és el Lucas Ferro. Regidor també d'Educació i Medi Natural, entre altres responsabilitats, Lucas Ferro, bon dia i bona hora. Bon dia. Fa que sí, assenteja'm el cap quan escolta aquesta botiga, hauré que aquí ets, suposo per la canalla que té a casa. Botiga esperada, esperada. Esperada, eh? I, a més, amb bona data. I, per tant, felicitar-los, desitjar-los molta sort i ens anirem veient, segur. Correcte. I més que res també pel carrer Major, que ha anat tenint o té locals tancats. La veritat és que... I que, mira, doncs ho veuran nous comerços. Digues, digues. L'altre dia... coincidia amb els que obriran al carrer Botes i Ponent, aquest centre d'estètica, de relax i tal, i els deia que sento una profunda admiració perquè s'ha de ser valent i s'ha d'apostar i a vegades crec que també des de l'esquerra fem una mica de distància discursiva davant d'aquest discurs de l'emprenedoria, però jo crec que al final... Obrir un negoci és un compromís, és un risc, és molta feina, i per tant, i omple de vida els carrers. I quan passes pel carrer Major i veus a vegades en aquestes crisis cícliques que hi ha en el comerç i que sembla que cada vegada són més profundes, quan veus després els comerços tancats... Dóna la sensació de buidor, no? Jo crec que sempre és bona notícia omplir els carrers de petit comerç i, per tant, felicitar-los amb ells, els que estan a prop d'obrir i els que mantenen el seu comerç i desitjar-los molta sort. Molt bé, doncs anem a parlar d'aquest ple que vam tenir, d'entrada anem a mirar enrere, el dijous, el debat de les ordenances fiscals aprovades, com bé hem explicat, amb els vots a favor dels partits que conformen l'equip de govern, Molinsa Comú Podem i el partit dels socialistes a Catalunya, i l'abstenció de la resta de grups, de l'oposició. Quina valoració faríeu des de Molinsa Comú Podem, doncs, Lucas, d'aquest debat del passat dijous de les ordenances? Jo crec que molt positiva. Jo crec que va ser un debat molt constructiu, Crec que les abstencions de la resta de grups municipals així ho reflexen i crec que hem pogut amb el temps anar construint un espai de trobada en allò que planificàvem al principi del mandat. Vam començar el mandat amb un desequilibri econòmic important que era fruit, entre altres raons, que no s'havia pogut consolidar la fiscalitat en els anys de màxima inflexió i que això, en un moment en què has de renegociar contractes, preus de subministrament, etcètera, etcètera, a banda, evidentment, dels increments salarials vinculats a l'IPC, situava l'Ajuntament en un estretor i a partir d'allà vam haver de prendre decisions complicades. Vam refinançar el deute, vam haver d'incrementar els impostos per sobre de l'IPC i a tothom li vam dir, no, el que volem és recuperar de l'Ajuntament per intervenir, per garantir serveis i, a partir d'aquí, vincular la consolidació fiscal a l'IPC. Això ens ha portat dos anys, doncs, diguem que amb alguns grups municipals se'ns ha costat més trobar-nos. Jo crec que ahir ens vam trobar tots perquè vinculàvem a l'IPC i, a més, a l'IPC català del juny, que era dels que podíem agafar el menys lesiu i, a partir d'aquí, el tercer any hem pogut construir aquest espai de trobada amb les finances consolidades, amb increments vinculats com a màxim a l'IPC i crec que ha sigut un exercici de planificació i de responsabilitat que ens ha permès portar fins aquí. Ara queda la segona part, que és la part del pressupost, de la despesa, per dir-nos així. Hem debatit ja dels ingressos, falta debatir de les despeses. i esperem transformar aquestes abstencions en un sí. I, per tant, a treballar despesa, a treballar què podem fer amb els ingressos que genera l'Ajuntament en un final de mandat que compromet inversions molt importants, com la residència, com el pavelló, com els plans de xoc que hem activat o com la millora del servei de neteja. A partir d'aquí jo crec que l'escenari està definit no només per aquest any, sinó pel final de mandat. No canviarem aquesta línia recta que hem traçat i a partir d'aquí com encaixem les diferents demandes entre tots els grups municipals que al final treballen en diferents espais socials, intervenen en diferents grups d'afinitat i que entre tots crec que serem capaços de fer un pudler positiu per la vila. Per exemple, Esquerra Republicana, parlant del pressupost, posava sobre la taula poder debatre l'increment de subvencions a les entitats durant la negociació del pressupost 2026. Ho veieu viable? Veiem viable, evidentment, i per tant ens haurem de sentar, haurem de mirar com ho fem, amb quins criteris, amb quina quantitat i amb quins marges ens trobem, i per tant Porta Oberta a tancar-ne, i esperem que en el marge que tenim ara fins al que serà el ple de pressupostos, ens puguem posar d'acord amb ells, amb Enlaire, amb Ara Molins, amb totes les forces polítiques, per prioritzar, perquè al final la nostra tasca és ser capaços de prioritzar, i nosaltres hem establert un pla de govern que estem complint i que traça una línia i a partir d'aquí hem de ser capaços d'assumir les prioritats dels altres grups municipals, allò que a vegades un, no dic que deixi de banda, però situa en un segon pla perquè vol intervenir en altres qüestions, doncs com ser capaços de conciliar aquestes diferents mirades sobre la vila i ser capaços de construir el màxim consens possible En torna a una situació que de moment sembla estable però que també depèn d'altres administracions i que per tant hi ha incerteses, hi ha incerteses amb el que passarà a l'Estat, hi ha incerteses amb els pressupostos de la Generalitat que encara han d'aparèixer i per tant a partir d'aquí hem de ser capaços de treballar amb aquestes incerteses sobre la taula sent capaços d'estabilitzar l'Ajuntament. Esquerra deixava per escrit, perquè també avui enviava nota de premsa, aquestes propostes que feia tornant a les ordenances, el poder redactar un reglament sobre l'ús de la deixalleria i millorar el sistema de bonificacions abans del 2027, i també proposaven eliminar la taxa C8 a les entitats per l'ús de béns de domini públic, és a dir, de les barres del parc de Baix Obregat durant la festa major, aquí hi haurà la publicació d'una bonificació del 80%, en la taxa d'ús d'aquests béns de domini públic, no? Això és el que s'ha acordat? Sí, al final es va establir un debat en el qual es va aprovar un reglament que vinculava aquest tipus d'activitats, de posar barres a la festa major, a una ordenança específica. Això ha suposat un increment del cost per les entitats que hi participaven, i per tant, a partir d'aquí... o modifiquem o establim bonificacions o busquem la millor solució tant en termes jurídics com, evidentment, per les entitats i, per tant, crec que això ho hem de ser capaços de discutir en pac amb l'import amb els ajuts a les entitats i, per tant, jo estic segur que hi trobarem una solució, que serà una solució positiva i comptem amb els companys d'Esquerra per construir la millor solució possible. Bé, això passava aquest dijous, i si mirem aquesta setmana, aquest dijous tenim el ple ordinari del mes d'octubre. Efectivament, no? Descansem, eh? Per cert, que llegíem aquest article del regidor Joan Albert Fabra al Viu Molins, que expliquen que ara Molins presentaran una moció. per debatre el ple d'aquest dijous, per demanar que el consistori recuperi immediatament la possessió de la Torre Ferniani, iniciï la seva rehabilitació integral i la destini. Ells proposen a ús públic i social un casal jove municipal. perquè creiem que, diu Joan Albert, que la joventut molinenca mereix un espai digne, obert i participatiu, on poder crear, trobar-se i fer comunitat. I no hi ha millor lloc per fer-ho en un edifici emblemàtic com aquest, ple de simbolisme i memòria. Però el que reclama sobretot aquesta moció és que el Consistori recuperi immediatament la possessió de la Torre Farniani. Com ho veieu des de Molins de Comú Podem com a part de l'equip de govern? Aquesta moció... Té dues parts. La segona, la que no comparteixo gens, és vincular-la a l'ús que ha de tenir Torreferniani. De fet, Torreferniani actualment, segons l'últim pla, hi va ubicada en Escola Bressol. Ara es proposa un casal jove. Jo la reflexió que els vam fer a Portaveus és, home, avui que tenim el molí jove, i que, per tant, tenim un espai cèntric a la vila per destinar-la a poder ser un casal de la joventut, segurament no té sentit aquest ús. I, per tant, si la discussió és sobre l'ús, no ens hi posarem d'acord. Després hi ha l'altra discussió de fons, que és què passa amb Torreferniani. Torreferniani va ser adquirida per l'Ajuntament, per sentència, amb un cost de 1.700.000 euros. Quan s'havia de fer aquesta compraventa, s'havia de fer lliure de càrregues i, per tant, sense estar ocupada. Finalment, per la pressió del moment, crec que era llavors alcalde el don Ramon Casals, es va decidir amb un acord privat entre les parts, o amb un acord entre les parts, que la compraventa es fes sense desocupar. Què vol dir això? Que ja cinc anys, per tant fins al 2028, perquè això va ser 2023, per prendre possessió i, per tant, per fer la desocupació del que és Torreferriani i del que és Casablanca. Per tant, jo crec, primer, que sempre és més fàcil estar a l'oposició que al govern, perquè aquesta immediatesa, quan un la veu a posteriori està molt bé, però quan un va tenir la capacitat d'estar al govern a exercir-la, no la va exercir. I per altra banda tenim encara un marge de 3 anys per solucionar aquesta presa de possessió, per dir-ho així, de Casablanca. A partir d'aquí, nosaltres primer com a en Comú Podem encara no hem pres una decisió sobre aquesta moció, però el que entenem de fons és que s'ha d'establir un mecanisme de mediació amb els actuals inquilins de Casablanca i veure com podem solucionar això abans del 2028, perquè és evident que l'Ajuntament s'hi ha deixat 1.600.000 euros i que no es pot posar en risc aquesta pèrdua de patrimoni municipal i que, a més, hem de pensar en quins espais municipals se'ns marquen. Per tant, en el fons de la moció, que en algun moment Casablanca ha de passar a titularitat de l'Ajuntament i n'ha de poder exercir la titularitat, hi estem plenament d'acord. I una altra cosa és com construïm aquesta oportunitat. Per mi aquesta moció, perquè ens trenca també una dinàmica de mediació que estem intentant construir i de diàleg que estem intentant construir, situa un tret de sortida que no és real i que a més sabem que generarà tensions i que per tant l'oportunitat d'aquesta moció A més, per part de qui ha tingut responsabilitats, doncs ens sembla una mala oportunitat i així els hi vam transmetre. A partir d'aquí, el govern haurà de treballar per veure com recuperem Casa Blanca, com mediem i quines alternatives podem construir perquè aquest trànsit sigui el més dialogat i el més pacífic possible i a partir d'aquí vindrà la discussió sobre els usos, que ja diem ara que no compartim els de la moció. Però no seria de forma immediata com es demana la moció, al recuperar-la. Crec també que, per això deia, que és més fàcil estar a l'oposició que estar al govern. Casa Blanca és un espai ocupat molt particular al nostre país. És un dels primers espais ocupats a casa nostra. No és un espai ocupat més, és un espai molt simbòlic dins del moviment ocupar a Catalunya. Crec que... casa a la muntanya, espais que són ja molt emblemàtics i, per tant, sabem que és un espai on es pot concentrar molta atenció, com ja n'hi va haver quan es va haver de fer la compra-venta. I, per tant, nosaltres, com a govern, el que hem de preservar és una altra cosa, és tenir un espai de mediació, que es pugui fer aquest procés de forma el més dialogada possible, evitant el conflicte a casa nostra i buscant solucions que ens permetin dur a terme aquest traspàs de titularitat abans que s'exhaureixi el termini el 2028. I crec que aquí ens hem de trobar tots els grups municipals i hem d'establir la forma. No té cap sentit entrar en provocacions de pensar que un desallotjarà un espai així per la força demà passat. No és cert i, a més, no és la nostra posició que els espais necessiten un altre tipus de relació amb l'administració, que parteixi del diàleg, que parteixi amb la mediació i que intenti minimitzar el conflicte per recuperar el que al final és un patrimoni on t'hi has deixat 1.700.000 euros i que ha de tenir una utilitat pública. I aquesta és la nostra posició de fons. Bé, això serà una moció que va al ple d'aquest dijous. Algun altre punt que vulguis destacar de l'ordre del dia? Bé, comença una de... Una de les ordenances que d'alguna forma completaran el ventall d'ordenances destinades a l'espai públic és l'aprovació inicial de l'ordenança de terrasses i per tant dic que és una primera peça perquè tenim per davant l'ordenança de neteja, l'ordenança de benestar animal i per tant també de com abordem el tema dels gossos a la via pública que sabem que és un altre espai de conflicte i que d'alguna forma mostren la voluntat del govern de d'ordenar també i reglamentar els espais públics, en tot allò que afecta a la convivència bilatana, que fins ara segurament tot s'abordava des de l'ordenança de convivència bilatana, intentar particularitzar per tal que tots els usos es facin responsables de l'espai públic. Per tant, tindrem ordenança de neteja, ordenança de terrasses, ordenança de benestar animal i el tret de sortida al donar l'ordenança de terrasses que ha portat el company Joan Carles Serra, que hem pogut debatre amb l'oposició i que esperem que sigui també una ordenança que generi el màxim consens possible i que ens permeti ordenar un dels usos principals privats que té l'espai públic i que el reguli millor. Correcte, perquè normalment, sobretot coincidem amb el bon temps, sempre hi ha queixes al respecte, no? Hi ha queixes d'horaris. De si algun bar ha posat més taules de les que toquen. Efectivament, d'excés. I regulem els mòduls que li pertoca a cada espai. Quin espai... Quines són les condicions mínimes de la vorera perquè puguis posar una terrassa que és un mínim de 4 metres d'amplada, si no compleix el mínim buscar solucions particulars però que redueixin l'espai de les terrasses com ordenem plaça Catalunya que és la plaça del centre de la vila i que per tant establim una ocupació màxima del 20% de l'espai i l'altre espai de conflicte que solen ser els horaris i que hem de regular amb un horari entre setmana un horari cap de setmana i un horari d'estiu per intentar conciliar al màxim la vida pública i la vida de bars i terrasses del nostre municipi que volem que continuï evidentment que és un dels nostres trets i espais de trobada a Molins de Rei, però que hem de ser capaços de regular i de tenir-ne cura, i que els establiments també tinguin cura el màxim possible del seu espai de terrassa. Bé, més enllà d'això, 5 minuts i dos quarts d'11, també us ho explicàvem la setmana passada, parlem de Medi Natural, que comença la plantació de prop de 90 arbres i 2.000 plantes al Parc Pont de la Cadena. Una notícia que rebíem just el dia que teníem un fort episodi de vent. Preguntaria com està anant aquesta plantació esperada aquí al Parc Pont de la Cadena. Començo pel final, perquè no vam comentar una cosa d'aquest episodi de vent, que una de les decisions que vam prendre va ser... comunicar a les famílies que havíem de suspendre el servei d'escoles bressol, que passessin a buscar-los el més aviat possible. Sempre és un moment que genera tensions, això que truquin de l'escola i diguin que tanquem, vull agrair-li a les famílies la seva col·laboració, que també ens va permetre, entre altres coses, minimitzar riscos. Es va trencar un arbre al Rodó, que va caure entre el Rodó i el centre Eloís, es va partir per la meitat un arbre al Molí, vam... aconseguir que això no generés, evidentment, cap dany humà, vam tenir la sort que dins del que cap tampoc ens va generar cap dany a l'escola Bressol, no va caure cap a l'escola, sinó cap a l'altra banda, i per tant, agrair a tothom. I sobre la plantació, bendita plantació, per fi, n'hem parlat molt en aquest programa, hem donat moltes dates i hem pogut començar... falten 80 arbres, falta la plantació d'arbustives i, sobretot, recordar que falta la segona part del Parc Pont de la Cadena, on vindrà el mobiliari de jocs infantils, on ha de vindre la guingueta i l'espai de terrassa al bar i que completarà aquest espai verd, infantil i d'ús social que tindrem al barri del canal. I, per tant, ara que estem a la tardor, a banda dels costipats i de l'altre carrocego, doncs era el moment de començar aquesta plantació, molt agraïts, i molt agraïts també amb l'àrea metropolitana, que ens ha, evidentment, acompanyat en tot aquest procés. Que també hi havia alguns trams malmesos, sobretot de Rajoles, això també s'arranjarà? Sí, s'arranjarà, estan subjectes a garantia i, per tant, quan acabem aquesta segona fase del parc el reestrenarem impoluto i, per tant, tindrem la sort de disfrutar ja complet d'un espai que jo crec que transformarà el barri, perquè El barri s'ha transformat molt, hi ha hagut molts habitatges, abans hi havia l'antiga Mola, un altre d'aquells espais mítics de Molins, ara hi ha molts habitatges i per tant ara tenim un espai que és molt més permeable, que es pot entrar per moltes bandes, que hem de ser capaços de generar-hi ombra i de generar-hi caliu ciutadà, una quingueta, un espai on poden estar les famílies i que ha de recuperar molta centralitat al barri. Bé, en principi en un mes s'hauria d'estar tot plantat, no? Sí, en un mes s'hauria d'estar tot plantat i esperar que plogui una miqueta i que animi això a que arribi la vegetació. Ho deixarem aquí, eh?, abans que la tos no vagi a més. Disculpeu, eh?, perquè... o no paro, eh? Doncs moltes gràcies per acompanyar-vos un dilluns més. A vosaltres, desitjar-vos bona setmana. Igualment, bona castanyada. Bona castanyada i bon pont pels qui el pugueu fer i reivindicar una mica l'espai de castanyada, que tenim Halloween per tot arreu i poder-lo reivindicar i fer una miqueta, especialment amb els més petits. Molt bé, Lucas Ferro, moltes gràcies. A vosaltres. Doncs farem una pausa musical i de seguida farem passar la nostra astròloga, la Maritxell Díaz. N'hem escoltat la Fúmiga, que ja van anunciar que s'acomiaden dels escenaris l'any que ve. I justament també van publicar una cançó al respecte que es diu Gràcies per Tant. Els escoltem. S'ha acabat perquè sempre s'acaba. S'ha acabat perquè ens falta un final. S'ha acabat quan encara m'agrada. quan encara volíem ballar. S'ha acabat perquè el temps no perdona, però dis-me que em perdonaràs. S'ha acabat perquè crec que ara és l'hora i s'acaba, perquè hem de tornar. Estimat a tu com jo, mai he sabut estimar-me. I ara ens queden les cançons. Per si no vols oblidar-me, dis-me. Fesot en mi, sigues feliz, gracias per tant. Soc tan covard, però jo no sé fer el millor. T'he perdut un troset al meu cor, aquesta història d'amor. Gràcies per cuidar de mi Quan miren els teus ulls d'ahir ja em puc morir tranquil La fúmiga, gràcies per tant. Passa un minut i mig de dos quarts d'onze del matí. Avui ens toca parlar del programa una estona d'astrologia. És aquest espai que anomenem astrologia quotidiana i que compartim amb la Meritxell Díaz a la càmera. Aquest, el Meritxell, bon dia. Bon dia. Vam encetar el curs parlant dels balança, temps de balança el passat mes de setembre, i ara que estem ja acabant aquest mes d'octubre, ens parlaràs d'escorpir. Ai, sí. Temps d'escorpir. I la Maritxell sempre, a l'hora d'introduir cada espai, ens tria una cançó. I avui ens ha triat aquesta. When I look out my window Many sights to see. And when I look in my window, so many different people to be. It's strange, so strange. It's very strange to me. You've got to pick up every step, yeah. És la veu de l'Anna del Rey. Ai, que m'agrada. Que t'agrada, eh? Se'm posa la pell de gallina cada cop que l'escolti. Sí, ho confirmo perquè se li ha posat. Sí. Molt bé. I per què associes la lana amb els escorpí? La lana, no recordo el signe solar, però és ascendent, escorpí, i per això té aquesta veu tan profunda, tan gutural, que vens a saber que sembla que vingui del fons de la terra. I a part aquesta cançó ens parla de la temporada de bruixes, que és la temporada escorpí, que, deixa'm dir-te, és la meva temporada preferida. Molt bé. De l'any. Sí? Per alguna raó en concret? Doncs, quan anem perdent llum... Sí. I aquesta tardor... A veure, jo soc de Barcelona, la tardor no és Nova York, diguem-ne, no la veig tant, però... Però m'agrada molt la tardor, m'agraden molt els colors de tardor i m'agrada molt l'oportunitat de recollir-me i... Perquè l'estiu sembla que hem de viure en un parent anunci de Sant Miquel, saps què vull dir? O d'Estrella d'Am a fer coses i tal. En canvi, la tardor ja et permet com anar-te recollint i fer aquesta introspecció... M'agrada molt, i a part és quan celebrem Semain i totes aquestes festes que ens encanten. Bé, el temps d'Escorpí va començar fa ben poquet, el dia 23? Sí, correcte, 22, i acabarà el 22 de novembre. Què passa? Anem perdent hores de llum, i el canvi d'hora, que no sé, a tu et costa el canvi d'hora? Alguns dies, però... Jo soc com una senyora grana, a mi m'afecta molt. Sí, m'afecta més el de primavera que aquest. Anem perdent hores de llum, tenim el canvi d'hora i moltes coses que van passant pel cel. La tardor es manifesta rotundament, és el mes del mig de la tardor i el que ens agrada, hi ha molt timtardor, eh? M'encanta, tot i que últimament, amb aquest procés accelerat de canvi climàtic, ens passem d'una estació d'estiu a hivern, i el temps mig aquest costa, perquè aquests boscos tan bonics, amb les fulles, ja n'has d'anar fins, no sé, costa de trobar-los fins al desembre. Però bé, bé, sí, sí, m'agrada molt. Doncs això, el temps aquest d'Escorpí ens convida anar cap a dins i, bueno, recordar que durant el temps d'Escorpí, el 31 d'octubre, celebrem Samain. Què és el Samain? Ah, és la festa major de les bruixes. Carai! Està relacionada amb el Halloween o no? Exacte. Samain és la festa pagana que dona origen a Halloween, a la Castanyada i a tot arreu. A totes aquestes festes, no?, que la gent... Sempre hi ha aquest debat de no, jo sóc de Castanyada, no?, a la meva escola no entra Halloween... O Howlin, que diu la meva mare. Estem celebrant el mateix. Penses que és compatible tot? Totalment. De fet, la gent, jo els dic, no mengis patates, perquè fins fa 500 anys no hi havia patates. No vols tradicions de fora, no mengis patates. Halloween és el mateix que la castanyada, celebrem això, que el vel entre els morts i els vius és... més finet, poc i season. Bé, ens agrada molt. Ens agrada molt i no és casualitat que això sigui en el temps d'Escorpí, perquè escorpí és un signe que relaciona amb l'amor, la transformació, l'ocultisme... És un signe fosc. És un signe fosc, com la veu de l'Aldara. És que, clar, és un signe fosc. Ara ja hem deixat enrere, molt enrere, la temporada d'eclipsis, però anem fent cosetes, sempre passen cosetes al cel, perquè si no, què faríem les astròlogues? Tenim una lluna plena molt, molt maca el dia 6... que és una lluna plena en taura, les llunes plenes sempre sonen al signe que hi ha just davant, per tant és taura, i és la lluna plena del castor. Se li diu així, és un nom yanqui, perquè els castors en aquesta època estan a tope preparant tot per hivernar. També ens afecta a nosaltres quan arriba la lluna plena, en general? Ens afecta molt quan arriben les llunes plenes. Més inquiet? Ens afecta molt les llunes plenes i les llunes noves. Les llunes plenes, jo tinc una comunitat de WhatsApp i els pregunto com han dormit, com no han dormit, i les llunes plenes, la gent li costa dormir força, força. Bé. Bé, podríem parlar un dia de llunes plenes. Sí, sí, sí, m'encanten. Aleshores, a part d'aquesta lluna plena, tindrem Mercuri i Retrograt també, eh? Què et sembla? Què vol dir aquest concepte? Què vol dir aquest concepte? Mercuri retrograt és que des del nostre punt de vista de la Terra sembla que Mercuri vagi marxant enrere. Repeteixo, el nostre punt de vista no és real, però en què ens afecta això? Com Mercuri és el planeta que regeix, que mana sobre les comunicacions, sobre els desplaçaments i sobre el pensament... Són aquelles setmanes que sempre cau Instagram, et cau el servidor de la feina, envies un mail a qui no l'has d'enviar, i apareix com molta gent del passat, no? Molta gent a vegades em comentaven, gent, és que per què tots els meus ex apareixen alhora? Bé, perquè Mercuri Retrograt porta aquestes coses, ens porta gent del passat, potser per donar un tancament. o per donar una segona oportunitat, això és a gust del consumidor. Però són èpoques que nosaltres hem d'aprofitar per tot el que comenci per re, revisar, reendreçar, mirar tots els nostres projectes, és com si es posés una mica el pause o baixés una miqueta l'accelerador i podem anar revisant cosetes. Sempre, en aquests casos, si hem de signar papers importants, hem de fer còpies de seguretat, fem-ho amb molta consciència, llegim-nos-ho molt, fem còpies, mirem moltes vegades a qui enviem els e-mails perquè podem... I dura molt aquest procés? No, del 9 al 29. Són 3 cops a l'any uns 20 dies. Els pitjors dies solen ser el primer i l'últim. És el dia que passen com més coses. Jo, l'enginyera de la meva feina ja l'aviso, el server, caurà el server, ok? Ja està, caurà el server... I just a la meitat hi ha un dia que tenim molta claretat mental. I si el sabem aprofitar just el dia del mig està molt bé perquè estem tots... Saps aquells dies que dius, ostres, avui estic fent processos mentals guais? Aquest dia està molt bé. Així que això és el que ens esperen les properes setmanes. Molt bé. Anem a definir també quins trets característics tenen els escorpis. Els escorpins és un dels signes que jo sempre he de defensar, perquè la gent té una imatge de persones venjatives, dolentes, manipuladores, i no és així del tot. És una mica d'així, eh? Són una miqueta complicats, una miqueta foscos, però en realitat, si tu et portes bé, són meravellosos. Són les persones més intenses, sentimentals, sensuals i profundes de l'horòscop, encara que poden esforçar en ocultar tot això. A ells no els agrada mostrar-se, llavors prefereixen intentar posar cara de pòquer perquè no veiem aquesta profunditat i allò que vull a dins seu. Com hem comentat també el mes passat, cada signe astrològic té un planeta que el mana, i en aquest cas, en els escorpins tenim a Mart, que és el déu de la guerra, o Plutó o Hades, el rei de l'inframont. Per tant, jugam fort. Són persones que juguen fort. Recordem una miqueta per sobre que Hades, el rei de l'Inframont, va raptar Persefore, que a més era la seva neboda, menor d'edat, continua, no cal, oi? I per això són persones que poden ràpidament transitar a l'Inframont i tornar a sortir. I poden estar en contacte en moments, en situacions molt, molt, molt fosques i sortir-ne un cop rere un altre. Són persones extremadament fortes, extremadament resilients. Són com això, com l'eufènix. Són persones apassionades, molt fortes i molt magnètiques. És un signe fix, vol dir que estan a la meitat de l'estació i són tossuts com una mula. O sigui, a l'alçada d'un taure. Saps que tothom diu que els taures són els més tossuts. Parlem-ne d'aquari i parlem-ne d'escorpir. Els costa canviar molt, però quan fan un canvi és una alquimia. Canvien tot. I són persones que poden deixar-ho tot i anar-se'n a fer una cosa... Costa fer el pas, però quan el fan, el fan profundament. El fan bé. I te n'adones, eh? Te n'adones. No obliden ni una ofensa ni un favor. Això és important saber-ho perquè tenen molta memòria i si tu has estat lleial, aniran amb tu, però com no hagi estat lleial... tranquil, que t'ho faran saber amb temps, perquè no seria com un... Per exemple, com un àries que s'enfada i podries agafar el telèfon i... No, ells no. Hi ha la vida... Saps allò que diu seu tranquil i veuràs el cadàver del teu enemic passar? Una miqueta així, l'escorpi. És impossible enganyar-los, tenen una espècie de raig X, et miren i et fan un diagnòstic ràpidament i tenen moltes ganes de saber, d'aprofundir, són molts perpicassos, els agrada molt saber les coses, ser molt realistes, tenir molt sentit crític i sovint tenen aquesta fama de venjatius. I és possible que siguin així i que si tu els has traït et piquin com un esculpí. Clar. Els escorpins tenen un àngel i un dimoni, depèn de les circumstàncies, seran uns sants o un diable. I hem dit, eh, tu et portes bé, no hi ha amic més lleial. I guarden molt bé els secrets. Són persones amb les que pots confiar moltíssim. Solen ser reservats i els agrada mirar sense ser vistos. És aquella gent al final d'una sala amb el got que va fent... que sents l'escàner? Escorpins. Què més? Són molt atractius encara que no siguin guapos, encara que no tinguin... Anem als trets físics, eh? Sí. Saps aquella gent que te la mires i dius no sé què té? Perquè dius, ostres, no té uns ulls preciosos, no té un nas preciós, però té un no sé què que jo què sé? Doncs això, els escorpins tenen aquest magnetisme. El reconeixerem per la mirada, sempre. Tens alguna escorpi a prop, tu? Ara m'estava rumiant i no ho sé. No ho saps. Bé, normalment tenen unes mirades magnètiques penetrant, i et miren com si sabessin més coses que tu i tinguessin més informació que tu. Normalment és veritat, normalment és així, perquè ja t'han escudrinyat sencer. No solen ser persones molt altes i poden ser força robustos, però sempre són més forts dels que semblen. És gent molt forta encara que no ho sembli. No els ho estimem, sisplau, els escorpis. Hi ha alguns que tenen cara d'ocell com d'àliga per aquest tema del fènix i del Renaixement. Tenen... Bueno, com el Carles d'Inglaterra, que té aquesta cara d'ocell. No sabem si és escorpi. És escorpi, sí. La meva mare sempre diu que no t'has de refiar de qui tingui cara d'ocells. Jo crec que no li falta raó. D'acord. Tenen una veu profunda, com la nostra amiga l'Anna del Rei, i a vegades gutural, i sempre caminen amb molta sensualitat, tant ells com elles. Són molt, molt, molt, molt seductors, molt seductors. Molt bé. Així són els escorpí. Sí, senyor. Recordeu temporada escorpí fins al 22 de novembre. Sí. I després, quan ens tornem a veure el primer mes, què és a la Sagittària? Aquí sí que en conec alguns. Aquests són... A mi m'encanta perquè és justament l'època més fosca de l'any, quan hi ha menys llum, i neix la gent més simpàtica, més oberta i més ditxeratxera. Si algú vol fer-li qualsevol consulta a la Meritxell, recordeu, astròloga de guàrdia, a Instagram, et poden fer un missatge directament, i ella fer les consultes. La Meritxell Díaz, la càmera, la nostra astròloga quotidiana, la nostra astròloga de confiança. Gràcies, Meritxell, que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. A reveure. Adéu, adéu. Un minut per sobre tres quarts d'onze del matí. Ja sabeu que el dilluns també fem un cafè amb el comerç. És aquest espai que compartim amb l'Helena Artacho, que és la responsable de Comunicació i Estratègia de Molins Comerç. Hola, Helena, bon dia. Bon dia. La setmana passada parlàvem dels panellets, amb el Josep i el Jesús. Sí. I aquesta setmana celebrem l'obertura d'un nou comerç aquí a la vila. D'una nova botiga. Això també està bé. I, a més, en una zona que hi ha conveniat, també. Sí, també. Tens tota la raó. Molt bé. Anem cap al carrer Major. Anem cap al carrer Major... concretament a la zona ja més aviat tocant a la plaça de la Creu. I què han obert al carrer major número 20? Un Aureka Kids. Aquí tenim el Miquel, que l'he portat avui, que s'ha ofert i ha dit, sí, sí, com un valent, com un valent, vinc aquí a la ràdio. T'ha pressionat molt l'Helena. Bon dia, eh, Miquel? Bon dia. Bon dia i benvingut. T'ha pressionat? No, pressionat no. D'acord. Però em vas deixar començar ràpid. Molt bé. És diferent. Escolta, quant fa ara que heu obert? Doncs ara anem cap a la tercera setmana. Tercera setmana, eh? Sí, apropa't una mica més. Tercera setmana, oberts al carrer Major número 20, on hi havia el DAL, comerç històric del Josep Maria Margarit, que va tancar, i ara reobert amb l'Oreca Kids. Correcte. Bé, de moment? Bé, sí, sí. Primera experiència en un negoci o no? Sí, primera, sí, sí. I ara encara hi ha el Nadal. Important època. Què et va fer decidir tirar endavant aquest projecte? La veritat és que va ser molt sobtat, o sigui, no tenia pensat obrir un negoci, ni molt menys. Jo vaig fer un canvi de feina, vaig deixar la feina el mes de febrer, I realment va ser a la web d'Oreca Kids, buscant joguines per la meva negoda. Va sortir un desplegable que posava vols formar part de la família i així va començar. O sigui, no va ser ni buscat ni... Va ser tot de sobte. I aquí estic. Vas anar informant i a partir d'aquí... Sí, vam començar a parlar amb la marca... Tot el que ens anaven dient ens va convèncer molt i aquí estem. Molt bé. Per la gent que encara no conegui què és Eurocaquits, parlem de què hi podem trobar a la teva botiga. Eurocaquits el que ofereix és una joguina que va del 0 als 12 anys. És una joïna que no només es busca al joc, sinó que també hi hagi un aprenentatge, que sigui pedagògic, que és una joïna de qualitat, que tot forma part, sobretot és fusta, materials reciclats, ecològics, que a part de ser pedagògic, que també aprenguin amb aquests valors d'ecologia, que no només sigui jugar, que sigui algú més. Molt bé. A la gent li pot sonar que aquí ets perquè havia estat a Molins de Rei, de fet al mateix carrer Major, però una mica més amunt, amb una experiència de dos o tres anys. Sí, tres anys van estar. Va tancar i ara la botiga és molt més gran, no?, la vostra. Sí, a part la marca també ha fet un canvi en aquests tres anys. Ha conegut un canvi de gerència, un canvi de fer, o sigui, una manera de fer diferent, i s'ofereixen més coses. És una altra manera, és... Bueno, hi ha hagut canvis. O sigui, en aquests tres anys, o sigui, ells van estar tres anys, han estat tres anys tancats, i en aquest temps han passat moltes coses a la marca. Que això també ha sigut un què. Molt bé. Us va costar molt trobar al local o no? No, perquè el Josep Maria la veritat és que ens ho ha posat molt fàcil. Molt bé. Sí, sí. O sigui, des del primer moment vam parlar amb ell i la veritat és que el menys ha sigut el local. I el que més... Tota la burocràcia. És feixuc, no, això? Sí, lluitar contra un sistema que tu vols obrir i quasi tot són traves. O sigui, quan demanes informació, com si diguéssim, tot és molt maco, l'emprenedor, tot, però quan comences a omplir papers, com si diguéssim, ja no és tan maco. Però bueno, ara ja... Per tant, veu trigar setmanes, diguem a... Sí, bueno, tot va començar al Fabre. Sí. I hem obert ara. Sí, que han sigut uns quants mesos... De negociacions i burocràcia... Intensos. Sí. Sí, sí. Però al final satisfets, diguem, eh? Sí, sí, sí. Al final hem aconseguit el que volíem, que era obrir. Veig que teniu, doncs, les estanteries plenes fins al fons i encara a la sala que tenia... Sí, correcte. Diguem, despatx... Sí, que la sala també, la idea d'aquella sala és oferir tallers. També? Sí. Ara, quan acabem d'aterrar una mica més, i passi un, suposo que el Nadal, perquè ara també ve una època forta, he fet allers. Encara no sabem ben bé com, però... Miquel està molt ben assessorat, perquè a casa té... Sí, sí. Té una pedagoga, com si diguéssim. Sí, la meva parella és mestre de la llar d'infants del Molí. Llavors tenim aquí... Molt bé. O sigui, que estàs tu sol a la botiga. Sí, però tinc l'ajuda, tinc aquesta ajuda. I serà el reforç de Nadal. Ja està, ja està. Ja que aprofitem que té un bon horari, serà el reforç de Nadal. I t'ha entrat força gent o què aquestes setmanes? Sí, a part també com que és un local que ha sigut tota la vida conegut, molta gent entra per la curiositat de a veure què, i com ha quedat, com... Bueno, és la curiositat aquesta, però sí, la veritat és que hi ha moviment, o sigui, amb això content. Parlem de quins horaris faràs... O fas, vaja. Sí, de moment faig. Estàs en fase de... També una mica de prova-error. T'emteig, eh? Sí. De moment és de dilluns a divendres, de 10 del matí a una i mitja. Per tant, ara t'hem fet tancar. Ara m'ho heu fet, però bueno. El dilluns és fluixet, o sigui que no... De 10 a 13.30? Sí. I de 5 a 8. I el dissabte, també, no era el mateix horari de matí. De 10 a 1.30. Molt bé. Tarde de dissabte tancat, eh? Tancat. Vam fer la prova i... Sí? Sí. i tancat. Això, Helena, és un gran repte. És un gran repte. No pel Miquel, sinó en general. Més que res, que també al final vam ser conscients que miraves el carrer i és que no hi ha ningú obert. Llavors, suposo que això també fa que la gent no... És el que dèiem sempre, que és el pix que es mossega la cua, que la gent no va perquè no hi ha totes les botigues, com no hi ha gent, doncs tampoc obro i llavors al final és... ni per la... Sí, i al final, com a consumidor també tens... Ja tenim la idea com feta que el dissabte a la tarda... Molins ha estat tancat. Molins ha estat tancat. Llavors, fer canviar aquest pensament de la gent també és difícil. Sí, és una feina. És difícil. Sí, sí. I vam fer la prova per dir que... És com els dilluns al matí, ara estem fent prova, que la prova seran dos dilluns o tres més, i si veiem, serà a valorar-ho. Però que és el fet d'això de provar-ho perquè no es digui que no ho hem provat. Sí, sí. Nosaltres ho hem intentat... Sí, és que s'ha de fer un canvi de mentalitat, no crec que perquè una botiga obri a la tarda, al final canviï tot el moviment. Llavors, sí que és un tema que volem estudiar des de l'associació. Sí, sí, el tema dels dissabtes a la tarda. Els dilluns és el que hi ha, però els dissabtes a la tarda, que al final els centres comercials sí que estan oberts i tenen gent, que potser aquest públic es quedi molins, no? No sé si ja et passava també l'altra feina, però en tot cas sempre es destaca dels horaris de botigues aquest horari sacrificat, no? No, jo vinc d'un món, jo soc dissenyador gràfic. Sí, sense horaris. Sense horaris, sí, jo vinc d'un estudi i tot, o sigui, ha sigut un canvi... Diferent. Un canvi bastant diferent. Sí, sí, o sigui que... Ho dic perquè, clar, tot el dia és, bàsicament, estar... Sí, sí, cara al públic és això. Cara al públic i a la botiga, no? Bé, i com es presenta, doncs, la campanya d'anaral? Serà la primera prova de foc, diguem, no? Sí, a veure, com... El bo també és això que és el que he parlat, perquè com que hi ha hagut una botiga allà... Sí. La gent recorda molt, o sigui, no entres de zero al poble. La gent ja, o sigui, ja quan passa per davant i escolta, hòstia, mira, torna't a obrir. O tornen a... O sigui, ja et coneixen, com aquí diu. Llavors, home, això ens tranquil·lita. I al final, Nadal, és Nadal. És poca forta. És poca forta, i més una botiga de joïnes. i a veure com es presenta. Bé. S'han fet de fer molins? Sí. La targeta? Sí, sí. Això s'ha de dir. Sí, sí. Que ja ara començarem a fer proves i que, bueno, acaba de fer formació i demés, però que... Sí, la predisposició... Jo sí que vull, des de l'associació, vull fer aquest reforç, no?, que hi ha botiguers que són gent jove, que al final són emprenedors i que es queden al poble i que obren botigues quan moltes vegades hi ha aquest... Aquest discurs que sembla que les botigues han de morir i no és veritat. Mentre hi hagi emprenedors amb ganes de fer coses, jo crec que seguirà funcionant. I ens trobem amb això, que hi ha molts botiguers que són generacions noves i amb ganes de fer negoci a molins i de fer coses pel poble. Això ens reconforta com a associació. Molt bé, doncs tenim l'Oreca Kids, tercera setmana ja oberts, al carrer Major número 20, a l'antic Dal, amb el Miquel al capdavant. Alguna cosa més, Miquel, que volies afegir abans de deixar-te anar a obrir la botiga? No, estaria tot. Molt bé. Doncs, escolta, bona campanya de Nadal. Moltes gràcies. I que vagi molt bé l'aventura, eh? Perfecte, moltes gràcies. Gràcies. Helena, alguna cosa més, també? No, gràcies de nou. Perfecte. Doncs, Helena Artexau, també moltes gràcies. Bon dia. Bon dia, bona edat. Arribarem a les 11 amb la música de Mama Duixa, que, acompanyat de Nil Moliner, canten Ha valgut la pena. i hem destrossat el nir del davant. He intentat protèixer, però se't sap greu. al mig sense la teva falta de set. Jo juro que penso en un somriure i per mi ha valgut la pena. Com un punyal al ventre vas obrint la finestra i ara no hi ha el reflex de les nits comptant estrelles. Busco tot sol un refugi que sigui la nit la que em cuini. Sort de conèixer-t'hi alhora quina puta mare sort. Molt millor dit adéu que aquest silenci tan horrible. Què serà de mi sense la teva falta de sent? T'ho juro que penso en un somriure i per mi ha valgut I per mi ha valgut la pena. Doncs ha valgut la pena aquesta cançó de Mama Duixa i de Nil Moliner, que ens ha situat ja un minut i mig per arribar a les 11 del matí. Arribarem a les 11, escoltarem les notícies, de seguida tornem per parlar de l'Associació de Veïns i Veïnes de la Riera Bonet, que estan de celebració perquè han arribat ja els seus 50 anys de vida. i ho van celebrar el dia 18 d'aquest mes d'octubre. En volem parlar uns minuts. De seguida saludarem el Josep Almó, que ja el tenim aquí amb nosaltres. Atindrem el Miquel Casas amb la màquina de la PEN, i, per tant, bona música, que escoltarem a partir de dos quarts de 12, i records que ens porta... El Miquel d'aquesta dècada dels 70 principalment, però també la música ens situa a finals dels 60, dècada dels 70 principalment, i cada setmana 5-6 cançons escoltem amb els comentaris oportuns del Miquel. I a la recta final, la Glòria Massana amb els llibres que han canviat el món. Avui ens porta l'art de la guerra de Sun Tzu per completar el programa i posar punt i final a les 12 del migdia. Completarem aquest matí amb l'informatiu bonitzarri al dia, amb les històries de la fotografia del David Rius i els restes de sèrie amb el Josep Lluís Rebenga, recordeu, a partir de la una i fins a les dues del migdia. Ara fem una pausa i tornem amb tot això. Fins ara. Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11. Us parla Arnau Vilà. Cita decisiva aquest dilluns que pot marcar un punt d'inflexió en la política espanyola. Junts per Catalunya decidirà avui si trenquem el PSOE i deixen escar que el govern de Pedro Sánchez. Des de les 10 d'aquest matí, Carles Puigdemont està reunit amb la cúpula del partit a Perpinyà per analitzar el grau de compliment dels acords d'investidura i definir si ha arribat l'hora de tirar endavant l'amenaça de retirar el suport als socialistes. Entre els punts on el Juntaire es veuen immobilisme, figura l'oficialitat del català a Europa, l'aplicació total de l'amnistia, la lluita contra la multireincidència i la transferència de les competències en immigració a Catalunya. I homenatge a les víctimes de la dana del País Valencià la setmana que es compleix un any de la tragèdia que va acabar amb 229 morts i dos desapareguts. L'acte de record s'ha celebrat després d'una gran manifestació per exigir la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. El funeral d'estat per les víctimes s'oficialitzarà dimecres. I pel que fa a la mobilitat, la 2 ja reobera la circulació en tots dos sentits a l'altura de Corbera de Llobregat després de l'incendi d'una grua que ha obligat a tallar la via. Tot i això, només hi ha un carril obert en direcció a Barcelona i encara es mantenen 6 quilòmetres de retencions des de Castellbisbal. A banda, també està tallada la C31 a Montràs, direcció Palamós, per un accident. Pel que fa al servei ferroviari, la línia 5 del metro de Barcelona registra retards per una incidència tècnica a l'estació de la Sagrera. I arrenca una nova setmana laboral i les línies de bus express que uneixen Mataró i Barcelona continuen col·lapsades en hora punta. Això, malgrat que el servei s'ha reforçat els darrers dies amb cinc noves expedicions. Els usuaris denuncien la indefensió que pateixen i que els obliga a viatjar d'empeus o asseguts als passadissos. I en esports els blauranes en cauen per 2 a 1 davant el Real Madrid en un mal partit que ha acabat amb pica barall a la gespa. Fermín ha fet l'únic gol del Barça que es queda ara mateix a 5 punts dels blancs a la classificació. L'Espanyol, per la seva banda, celebra de medi-matze els 125 anys d'història del club en places europees degut al triompte. per la mínima davant l'Elx, que situa els blancs i blaus quarts en zona de Champions a l'espera del partit d'aquest dilluns entre el Betis i l'Atlètic de Madrid. El Girona, per la seva banda, amb el seu empat agònic a 3 contra l'Oviedo, queda en zona de descens en l'última posició. I pel que fa al temps, avui les temperatures mínimes baixaran de manera notable, especialment a l'interior i a les comarques de Ponent, amb descensos entre 5 i 9 graus. A banda, els aiguals de les últimes setmanes a les Terres de l'Ebre han reobrat el debat urbanístic amb expropiacions i enderrocs d'habitatges a zones inundables que ara mateix estan en el punt de mira. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 11. Avui dilluns a la tarda la Comunitat Educativa en Palestina convoca una assemblea a les 6 de la tarda a la Federació Obrera per tal de parlar i fer propostes al voltant de les accions a fer per la situació que s'està vivint encara a Palestina. A les 6 de la tarda a la Federació Obrera. I també avui, però aquest migdia, Hi ha una visita guiada al Museu del Renaixement, una visita adreçada a persones grans a partir de 65 anys. Visita guiada al Museu del Renaixement aquest migdia a les 12. Aquest dijous a la llibreria Cent Vides es presenta el llibre Per sempre, mai més, de Francesc Borrell Ros, un llibre editat per la Magrana. Durant la presentació a la llibreria de la Vila, l'autor conversarà amb el Molinenc, Sergi Arroyo. Això serà aquest dijous, a la llibreria que està al carrer Verdaguer 98. I aquest dijous els Amics del Museu programen una nova activitat dins del cicle Músiques al Museu. En aquest cas presenten a Arleth Valls i a Mariona Font, que oferiran un repertori titulat Eclipse, un recull de cançons. I a més presentaran tres cançons en concret del seu darrer treball, el disc Eclipse. Aquest dijous, a 2.48 del vespre, concert d'Arlet Valls, que és una jove actriu, cantant i compositora. L'entrada és gratuïda. Dijous, a la seu del Museu del carrer Pintor Fortuny. I diumenge hi ha la 22a Diada Matosera de Molins de Rei. Primer hi haurà la cercavila d'alquilat Kinder, A les 11 del matí, la Federació Obrera descobriran el casteller i castellera sorpresa i a les 12 del migdia, actuació a la plaça de la Vila. Amb les colles, els castellers a Lluçanès, la colla jove de l'Hospitalet, els castellers a Esparreguera i els matossers de Molins de Rei. Aquest diumenge, dia de castellera a la Vila. Acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui dilluns és la del Passeig, que està al Passeig Pimar Gall, número 11. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats. Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no? Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis, t'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat! Tens dubtes sobre sexualitat o afectivitat? Al Molins Jove hi trobaràs l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, vine a la nova assessoria, un espai còmodo, confidencial i obert per parlar del que vulguis. Ah, i cada mes, un taller obert per seguir aprenent i compartint. Informa't al Molijove. Tens dret a viure sense angoixa, sense culpa, sense vergonya. Nova unitat dels Mossos d'Esquadra contra les agressions sexuals. La por canvia de bàndol. Protegim la víctima. Perseguim l'agressor. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la Generació Xic. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock, disco i el que faci falta. Generació Xic. Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Tx, la banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda. Els dinècars, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora. Les 11 del matí, 8 minuts. Seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora. Com dèiem, d'aquí una estona ens visitarà la Glòria Massana per parlar dels llibres que han canviat el món. Avui per parlar de l'art de la guerra. Ens anirem encara molts segles enrere. Tindem el Miquel Casas a dos quarts de dotze amb l'espai La màquina de la Penny. I ara el que volíem fer és parlar-vos de l'Associació de Veïns i Veïnes de la Riera Bonet, perquè estan d'aniversari. Han celebrat els 50 anys de vida. El passat dissabte 18 d'octubre ho han celebrat amb un sopar de gala i amb una associació que ha anat renovant també la seva junta, amb l'objectiu de seguir fent activitats per dinamitzar el barri i escoltar les demandes, evidentment també problemàtiques, dels veïns i veïnes. Sabeu que el seu local social es troba al carrer Amadeu Vives, número 30, i ara en parlarem una estona. Perquè aquí l'Estudiu de Ràdio Immunitzar i ja ens acompanya el Josep Almó. Bon dia, Josep. Bon dia. Què tal, com estàs? Molt bé. Sí? Sí. El Josep és l'actual president de l'Associació de Veïns de la Riera Bonet, que dèiem estàveu d'aniversari. Comencem per aquí. Com va anar aquest sopar, aquesta festa que vau organitzar el dia 18? Doncs va anar molt bé. Érem uns 150 socis, la majoria no, la minoria perquè ja són grans, els que feia 50 anys que ara estaven allà. Va ser una festa molt emotiva perquè de moltes alegries es van retornar a trobar gent que feia temps que no es veia, o millor dit, i alguns feia anys. i va ser moltes abraçades, molts plors i una alegria immensa, perquè tampoc s'ho esperaven. Van tindre una gran alegria de veure el sopar que els vam oferir. On el vau fer, el sopar? a l'antiga petanca d'allà de la Riera Boneta. Correcte. I va anar molt bé. Tot va ser en directe, o sigui que va vindre el Pepito de les Paelles, i el deu conèixer, no? Ha fet moltes paelles aquí, també. I és fabulós. Ens va fer un sopar tot fet allà, que això també hi fa molt, no és allò que portes una carmenjola, no. Tot està fet allà, la gent ho veu i tot això. I va ser molt, molt amatiu. Actuació musical, també, em sembla? Sí, sí, sí. Quan vam acabar, llavors hi havia un conjunt i també vam quedar... Hasta la una, que ens van permetre, hasta la una... I reconeixement també d'alguns socis i sòcies, oi? Sí, sí. Vam fer el reconeixement que érem onze socis... Ai, socis... Onze... Sí, sí, sí, el Josep porta aquí la xuleta, eh? Sí, perquè ja soc una mica gran i se m'envol el lloc. Cap problema, no consultem... Érem dotze socis i nou presidents... Amb els presidents i els socis de més de 50 anys, els vam fer un petit homenatge, vam fer l'ermita de Sant Pere, perquè l'ermita de Sant Pere de Romaní, com que nosaltres tenim l'ermita allà i totes les festes les fem de cara a Sant Pere, perquè per Sant Joan mateix la festa més grossa de nosaltres és per Sant Pere, una setmana més tard. Fem Sant Joan i Sant Pere. I ens van fer una estatueta petita, bé, petita, maca, mira, no m'hi han recordat de portar-te perquè la veiessis. Ja te la portaré. Ja m'ensenyaràs, sí. I, bé, es van emocionar molt, perquè, clar, no s'esperaven res i es van emocionar molt. Va estar molt bé, molt bé. Nou presidents ha tingut l'associació? Sí, sí. Alguns ha repetit, com ara jo. Ah, exacte, no va dir. Tu ja ho havies de saber, oi? Sí, sí, sí. Alguns ha repetit. No hi eren tots. Hi havia els representants dels que, malgratament, no hi són. Sí. I els altres sí que estàvem tots allà. Però molt bé, molt bé. I teniu pensat fer més actes de 50 anys o no? Sí, teníem pensat de dir, clar, perquè els oci són tots. Llavors, cada any, el que fa, no sé, per dir alguna cosa, ara és una anècdota, eh? per Sant Joan, perquè no farem una altra festa, però per Sant Joan o per Sant Pere, quan fem les rebelles, es pot mirar el que fa 51 aquest any, l'any que ve el que facin 52, i donar-los també un agraïment. Perquè, clar, lògic és que els 50 anys, però molt bé. Però és que n'hi ha un que té 49 i l'altre en té 48. I aquests, què? Que no han de... Esperem a fer-ho. Quants socis sou ara a l'associació, aproximadament? Ara devem ser 200... 230, em sembla. Bé. Sociis que paguen una quota a l'any per totes les activitats que feu i donar suport a... Això és una mica... Són socis que paguen i tot, però vull dir, amb el que paguen no cobrim res. És una quota simbòlica, vols dir. Sí, perquè a la que fem per Sant Joan o Sant Pere fem el sopar, el Rebella, i el soci no paga... i ja t'ho has menjat però això és igual mentre ho puguem fer, de moment no ho podem fer tirarem endavant, si no es pogués fer no es faria molt bé, uns 230 socis i com dèiem la seu social el que Remadeu vives la teniu oberta cada dia? sí, cada dia, a les tardes les tardes A partir de les 5, fins a les 8 o les 9, i quan hi ha futbol i tot això encara més, llavors en juga el Barça. Ah, també feu els partits, eh? Sí, sí. Molt bé. I feu alguna altra activitat paral·lela habitualment, entre setmana o no, Josep? No, de tant en tant, un cop o dos al mes fem un bingo o coses d'aquestes. Sí, sí. Sí, perquè també nosaltres portem 3 o 4 activitats que són nostres, però les fem al casal, al centre cívic. Perquè, clar, no tenim local per fer tot això. I allà està preparat, encara que ho organitzem nosaltres, però ho fan al centre cívic, que d'aquí els dono les gràcies per col·laborar, perquè són el número 1 que ens col·laboren. Sí, bona entesa amb el centre cívic. I tant, i tant, i tant. Bé, com ha de ser, no? Nosaltres som ells i ells som nosaltres. I estem oberts a tothom que vulgui vindre a la Junta. Això ja és més difícil, no? Però bueno, si poden vindre a la Junta i es poden apuntar més, estem oberts a tothom. Ara a la Junta sou bastanta gent, vaig veure la foto, no? Sí, sí, sí. Però tu t'hi vas haver de posar perquè no s'hi volia posar ningú al capdavant, o què? A on? De president, dic. Ah, no, va ser quan es van venir el Sebastià, abans era el Sebastià. Llavors, clar, què havien de fer? Havien de buscar un altre president i tot, i has d'anar molt al tanto amb aquestes coses, i jo vaig dir, no, jo, cuidado, i la gent que havia a la reunió, a l'assemblea que vam fer... Llavors vaig-ho dir-ho una altra vegada perquè, clar, més o menys ja saps com va l'assumpte i si no dic que ho faci més bé o més malament. Si agafes gent nova, potser tu pots desmuntar-ho tot o no ho sé, m'entens? O sigui que més val una continuïtat i a partir d'aquí, ara, el que vulgui, que es vagi sumant i ja ho veurem. Però, en principi, la junta que tenim ara és molt jove, a part que jo, que soc el més vell, però som molt jove, amb moltes ganes de treballar, idees noves, que jo ja no hi arribo aquí, o sigui, és cosa d'elles, i d'ells, veia, i de moment tirarem endavant, amb molta il·lusió, això sí, amb molta il·lusió. Molt bé, dèiem fora de micròfon 50 anys de l'associació i em deies va ser la primera associació de veïns N'hi ha que diuen que n'hi ha un altre o el que sigui però això, que ho digui el que vulgui però nosaltres quan vam començar érem els primers Nosaltres, no sé si t'ho he dit l'any que vam començar No, no, comentem, ho comentem, fem una mica d'història de l'associació, vinga, va El 25 de febrer del 75, això és quan es va muntar, o sigui, quan vam tindre els llibres legals, però l'associació feia anys que ja ens reuníem, que havíem de córrer perquè venia la Guàrdia Civil i ens havíem d'amagar. Parles en plural, per tant, tu hi eres des dels primers compassos, eh? Sí, sí, sí. Bé, aquí els primers compassos que ho va muntar tot això va ser l'Antonio Mendes que va ser el primer o sigui, aquest va ser el promotor diguéssim de de la Riera Bonet perquè a part d'acordar-se de tot va ser l'única persona que ens va portar la llum a la Riera Bonet, per què? Perquè aquí en Molins de Rei estava cansat d'anar a demanar-ho i no hi havia manera que ens ho portessin I ell, amb totes les forces, van anar a Sant Feliu, va parlar amb qui havia de parlar, i ens vam portar la corrent de Sant Feliu. Ens vam posar un transformador, on ara hi ha el centre cívic, que abans era una muntanya, hi havia el transformador allà, i d'allà ens van donar la corrent a tots. O sigui que això va començar, va ser un pare de la criatura, António Mendez. Correcte, i per això, d'altres coses, té aquest espai, aquest parc, en record seu, a la Riera Bonet. Per tant, primers compassos devia ser l'any 74, que us reuníeu abans dels 70... Abans, abans, abans, abans... Amb cases particulars, suposo. Sí, allà al carrer Sant Rafel, on t'he vist jo, davant hi havia la casa que dèiem de l'Opertolo, que era l'amo de l'Opertolo, i anàvem allà a fer les reunions. Sí. Que ens havíem d'amagar, llavors ens havíem d'amagar. Però bueno, d'allà va començar tot. Reunions per parlar sobretot de l'estat del barri, que ens l'hem d'imaginar molt diferent del que és ara, no? Sí, sí. Home, és que abans no és ara. Abans, quan anàvem a fer una... que hi havia l'Antònina Castellana, clar, doncs anàvem a reclamar alguna cosa a l'Ajuntament, anàvem amb pancartes, passàvem per la carretera, paràvem el trànsit i anàvem fins a l'Ajuntament, però hi anàvem tots, tots. Algú n'avi que no podia no hi anava, però si no hi anaven tots amb canalla i tot, que era espectacular. Tampoc hi havia la gent que hi ha ara, està clar. Però hi anàvem tots. I això hi ha fotos que ho... Que es demostren, eh? Sí. O sigui que va ser uns anys molt bonic. I per les festes ja no dic res. Per les festes que anava tota la gent, allà ho fèiem abans, són les guardioles, que teníem la petanca, la teníem allà, la pista de ball també i el camp de futbol. Tot ho teníem allà. I allò era un espectacle. Perquè anava tota la gent, tota la gent. Mhm. Han passat uns anys molt bonics, i això és el que van recordar l'altre dia, i per això estaven emocionats. Suposo que amb carrers encara per asfaltar aquells anys, o no? Quan havíem de passar el pont de la via, amb pedres, perquè baixava l'aigua, l'arriba baixava per allà. I en Pietres passaves cap a l'altra banda. I davant dels pisos, diguéssim que els blaus que hi ha a la mateixa... al carrer de l'Ira Bonet, allà hi havia dos o tres com balses, que allà, mira, hi havia estat ple de crancs i tothom agafava crancs i coses rares d'aquestes. Però estava molt abandonat. És que no hi havia res. Llavors, què va passar? Que el senyor Josep Belmonte era el propietari d'aquella muntanya, tot eren vinyes, i llavors ho va començar a vendre a parcel·les, que va ser una vella persona, perquè... Tu volies una parcel·la, cógela, ja pagaràs com vulguis. I això és molt d'agrair, perquè llavors, clar, no hi havia diners. I per això es va muntar... Estic parlant de la Riera Bonet antiga, el que és la muntanya de Sant Pere Romaní, Sagrada Família i Sant Rafel. I per això es va fer tot aquest nucli, gràcies a ell. Clar. Asfaltatge de carrers, la il·luminació, no? La llum... Sí, bueno, asfaltatge de carrers ho vam haver de fer nosaltres. L'agentament ho van pagar els propietaris. Els veïns i veïnes. Sí, sí, sí. O sigui que en aquell temps està clar. Llavors ens van fer un monument al carrer Riera Bonet davant de la cascada, que és el final, que ara per fer les obres ens la van treure... que el va inaugurar l'Antònia Castellana, i és obra del senyor Camacho, que va ser el que va fer l'obra, i ens l'han tret. I jo espero, a veure, ja estem parlant, que a veure si pot ser abans que s'acabi l'any que ens el tornin a ubicar allà baix, perquè és un monument que està molt bé, i aquí el van fer, doncs tornar-lo a posar, perquè és nostre allò. Tota la gent no ho estava dient. I què passa amb allò que ens va entrar? Perquè clar, ens ho van treure i no ens va dir res. Clar. Jo vaig reclamar i llavors vaig dir, no, si ho tenim allà de la brigada. Molt bé. Doncs jo ho tornem a posar. Clar. Un barri amb poques botigues, no, Josep? Pocs serveis? Botigues en teníem. Teníem un mercat al principi. Hi havia un mercat. Teníem botigues a fora, teníem pa, teníem pastes, teníem diaris, ho teníem tot. Ara resulta que no hi ha res. Hi havia una peluqueria que també ha plegat. A la farmàcia ens l'han tret i ens l'han posat a les guardioles. No està gaire lluny, però bueno, ja ha marxat. O sigui que allà només tenim el bar Caballero. Correcte, un clàssic. Només tenim el bar Caballero. Si vas per allà passejar i has de córrer, o vas allà, o si no, cap a la muntanya. Així de clars, eh? Sí, sí. Només queda, doncs, el bar Caballero? Sí, el bar Caballero. Aquell taller de cotxes, no? Ah, bueno, sí, hi ha dos tallers del cotxe, el Lluís i el... Espera't, que ara no recordo l'altre. Tranquil, tranquil. Ja em sortirà. Ja em sortirà. És igual. Bueno, dos tallers de cotxes i ja està. I el centre cívic una mica que dinamitza, però clar, el centre cívic és de finals del fons. Allà hi ha, jo que no ho sé, les persones, però de matí i tarda està a tope i no hi cap res. Es podien fer més coses, però és impossible, és que és impossible. Allà sols tenim, i venen de tot molins, i de fora, i de tot, o sigui, allò és impressionant. I per això ho tenim allà nosaltres també tot el que fem. Sí, a part d'aquí, ja... Escolta, i la irrupció del bus urbà també suposo que va ser una bona notícia pel barri, no?, per acostar... Sí, sí, perquè a part dels que venen de molins i tot, la majoria, no tots, però que hagi la majoria que venen al centre cívic, venen a motobús. Perquè dius, què passa avui? Avui no hi ha poca gent, no hi ha poca gent, és perquè no ha arribat el bus encara. Ah. Sí. Sí, sí, però bé, que ja té 20 anys el servei que va ajudar-hi molt, eh? I ara, quan vam plegar de la petanca, ara és de l'Ajuntament, esperem que ho arreglin ben arreglat i puguem fer moltes coses perquè allà la gent té moltes ganes de... La gent té moltes ganes de fer coses, però si no tenim lloc... Ara no hi ha inactivitat, no s'hi fa res. Ara no, de moment no, perquè allò s'ha d'arreglar. Estem en tràmits amb l'Ajuntament, a veure què pensen fer i com ho pensen fer, perquè allò va molt bé. Per una cosa, un exemple... Allà al casal cívic hi ha moltes aules de canalla, de nens petits que fan activitats i tot això, clar, i estan allà dintre. Però si poden sortir a fora, els poses a la petanca, es tanca la porta, que no tens cap perill, bé, clar, això és una seguretat, perquè els monitors no se la van jugar. però si poden anar allà a dintre i juguen i fan el que vulguin per allà, ens aniria de primera. Llavors, allà som de molta festa, que si ho volen fer, la calçotada, que si ho volen fer, i tot això, la sardinada. És un lloc que és ideal. I ara, quines són a banda d'aquesta? Hi ha més demandes dels veïns i veïnes actualment, Josep, per l'Ajuntament, o queixes... Dels veïns i veïnes, a la Riera Bonet? Sí, bueno, per això ho recollim nosaltres i ho passem. Ho recolliu, sí. A banda d'això de l'espai de la petanca, hi ha alguna altra preocupació més? No, bueno, lo normal. Els carrers, els gossos... Tot això és normal. Els cotxes mal aparcats, perquè hi ha policia, hi ha policia, però allà no es veu gaire. Llavors, què passa? Mira... no puc passar per aquest cotxe equiparcat, aquest no sé què, bueno, doncs ja vindran o el que sigui, has de dir males excuses perquè és real, però llavors, clar, amb això dels gossos, això és imperdonable, però és així, allà tenen un pipi cant, molt bé, van al pipi cant, però mira tu les esseres i és impressionant el que hi ha. Ostres, jo no dic... Això no és culpa d'Ajuntament ni res, ni molt menys. Això és dels amos dels gossos, però què vols fer? I cuidado. I jo els he dit alguna vegada i quasi he sortit per pates, eh? Perquè totes les lleis són parells. Jo ja pago. Com vol dir jo ja pago? I per això el gos pot fer el que et dona la gana? No, la culpa és teva perquè el gos farà el que tu vulguis que faci. Però bueno, ja hi som. Bé, de cara a la castanyada fareu alguna cosa o no, d'activitats? No, no, no. Ara potser ja de cara a Nadal? Sí, perquè a part jo, com que estic a Casal d'Avis, estan fent excursions cada dos per tres i ja no dono més. Mira, aquest cap de setmana hem estat a sort a buscar la loteria, que és un clàssic. Vam estar dissabti i diumenge. Ara, el 15, tornem a marxar. O sigui, clar, no té res a veure una cosa amb l'altra, però vull dir, hi ha molta cosa. Home, si tinguéssim la petanca no et dic que no es podia intentar, però clar, no la tenim. Nosaltres ens la vam deixar ara per fer la festa. A partir d'aquí hem de parlar a veure què passa. Home, jo crec que si els hi dic no hi hauria cap problema, no? Ens ho deixarien, però com allò està així una mica... I d'activitats bàsicament centrades sempre o habitualment per la Revella, les festes del barri que són per Sant Pere, algun bingo que em deies, i aquestes són les activitats clàssiques de tot l'any, no? Sí, allà a fora. A fora, correcte. Llavors tenim les que tenim 5 o 6 que ho fem a dintre del centre cívic. Correcte. Llavors, al local de Sodeveins, de l'Amedeo Vives, tenim una sala que també es deixa per algun soci que vol fer algun sopar o vol fer alguna... Allà s'han fet moltes bodes, ja. Sí. I espectaculars, eh? Espectaculars, perquè jo he entrat que m'ho han deixat a veure. Ho horneixen, que dius... Per això està local, per cedir als socis. Molt bé. Avui hem repassat l'actualitat i també la història dels 50 anys de l'Associació de Veïns de la Riera Bonet, que han celebrat aquest mes d'octubre amb un sopar de gala, com us dèiem. L'associació que tenim ubicada al carrer Amadeu Vives número 30. Si algú vol més informació... Tenen aquest gmail a abbaixa.rieraboneta arroba gmail.com Josep Palmos, el president de l'associació, avui ens ha vingut a acompanyar. Alguna cosa més, Josep, que vulguis afegir? Ara m'he adonat, perdó. Digues, digues. També gràcies a l'Ajuntament que va vindre a donar els premis, que no s'ha manat el d'absurts aquest. Molt bé. Va haver-hi el senyor alcalde, la Jèssica i els regidors que van donar. Això van ser l'alcalde. El Xavi va donar, diguéssim, les estatuetes als presidents. Molt bé. Molt bé. Josep Almudons, moltes gràcies. Molt bé. Fins la propera, eh? Igualment. Que vagi molt bé. Que sigui aviat, eh? Que sigui aviat, efectivament. Gràcies. Bon dia a tothom. Bon dia. Un minut i dos quarts de dotze. Seguim. Fins demà! La màquina de la Penny, com sempre amb el Miquel Casas, aquesta temporada, els dilluns a aquesta hora. Què tal, Miquel? Bon dia. Atenció, atenció, atenció, atenció. Ara sí. Perfecte. Bon dia i bona hora. Bon dia, què tal, com estem? Bé, per cert, com va anar el divendres? Deixa'm fer un apunt. Adeu. Fantàstic. El sopar concert a favor de Geopic. Fantàstic, o sigui, una bogeria. La gent amb moltes ganes de passar-s'ho bé, el sopar va quedar increïble, o sigui, la gent es va felicitar, de fet, voltaven dos dies treballant per muntar tot allò. El concert d'Escotxambre, tot i que el Benito, pobre, està fotut i ha passat de tot, ostres tu, el concert va ser tremendo. Han aconseguit adaptar una miqueta les circumstàncies a les necessitats d'una persona que ha passat dos càncers. Entenem. Una cosa molt bona és si el tio fotia la conya al començament dius, si jo, tio, ja està mort i estic viu. Imagina't tu, com ho afronta això el verito, no? Llavors, entre la banda han anat adaptant, el show va ser espectacular, hi havia gent entre 19-20 anys, fins a gent de 70 anys, o sigui, de tot, i va ser boníssim, realment increïble. Ens en alegrem. I nosaltres també, el Tàni Andreu estava exultant, supercontent. Quan va acabar el concert, va, anem a posar una miqueta de musiqueta i ens hem allargat dues hores més fotent. Jo crec que la gent s'ho va passar molt bé, que d'alguna manera es tractava de fer un acte solidari. per reunir forces fons per ajudar a l'autisme, però també sota el punt de vista de passar-ho bé, divertir-se una bona estona. Hem d'acabar trobant-nos per acabar de fer un resum tot plegat, però escolta'm, tothom estava molt content. Nosaltres, la gent, a la banda, els crotxambres van allargar una estona més perquè es trobava molt a gust. Fantàstic, fantàstic. Va, que avui que tinguis temps, que vols seguir parlant d'estèries i monos i tot això, no? No, avui vam dir que parlaríem de ràdios. És veritat. Abans deixem dir per això, abans deixem dir per això, nosaltres ja parlant amb un amic, comentant el programa aquest, dius que potser el títol acertat seria La soferta màquina de la peni. I realment... Ja no la màquina de la peni de discos, sinó la màquina de la peni, els futbolins, futbolins, els millors que hi havien per allà. Érem una colla de preadolescents que no tenien cap tipus de respecte per res. Jo fins i tot recordo una imatge de no sé com un dia jugant, va anar a parar un ou dintre de la peni i es van esclafar contra la màquina, la pobra màquina dels discos. Parlem d'emisores de ràdio. Vinga, va. D'alguna manera... Ja vam parlar que nosaltres la música l'escoltàvem amb aquells torna de discos, primer els mono, després els estèreos. L'altra manera de poder escoltar música era un programa de televisió que eren molt escassos i programes de ràdio. Uns programes de ràdio on l'ona potent era l'ona mitja. Les freqüències modulades eren una mica com el segon canal per un públic diferent, que també en parlarem. Llavors, Ona Mitja era on les grans companyies discogràfiques apostaven, les grans campanyes publicitàries anaven amb emissores de ràdio d'Ona Mitja. A Barcelona hi havia de molt importants. I una... Una de les que més promoció feia de la música era Radio Reloj de Radio Espanya a les Rambles. Allà hi havia un programa que era el líder d'audiència, que era un programa matinal. De fet, era gravat, però representava que era en directe des de les 5 o 6 al matí o alguna cosa així. que es deia Los Olés de la Canción. Los Olés de la Canción, el conductor era un tio molt echado para adelante, molt espanyol, el Pepe Antequera. El tipus de música que més es promocionava era d'artistes com, perdona, el Pepe Antequera, deixem comentar que ho tinc per aquí apuntat, va néixer a Granada el dia de Sant Miquel de 1950 i va morir a Madrid el 11 del 2005. artistes que sonaven a aquesta emissora de ràdio i que es van fer molt famosos. d'aquesta emissora de ràdio i altres, lògicament. Lorento Santamaria, Pablo Abraira, Camilo VI, Maciel, Rocío Jurado, Isabel Pandoja, però jo em quedo amb un que era una autèntica bogeria. Pensa que aquest senyor feia, al cap de l'any, feia un programa que es deia Los Soles de la Canción en Directo i davant totes les companyies portàvem, jo treballava en una companyia escuràfica, ara en parlarem també, Portàvem els nostres artistes gratuïtament per compensar tota la producció que ens feia durant l'any. N'hi havia dos que eren una bogeria, un era el Camila Sesto i l'altre era aquest senyor. Fuiste ave de paso y no sé por qué razón Me fui acostumbrando cada día más a ti Los dos inventamos la aventura del amor Llenaste mi vida y después te vi partir Sin decirme adiós, yo te vi partir Quiero en tus manos abiertas buscar mi camino Y que te sientas mujer solamente Gràcies. Miguel Gallardo. Hoy tengo ganas de ti. Hoy tengo ganas de ti. Sí, senyor. Aquest home, bueno, en principi, deixem fer una petita rectificació. Sí. Qui va néixer el dia de Sant Miquel a Granada i va morir petit no era el Pepentequera, sinó el Miguel Gallardo. D'acord. Un petit problema de... Les meves notes a vegades són una mica complexa. Sí, són anarcos. Una cançó de 1975. Sí. I el que et comentava, amicotancat, aquest programa, el Pepente Guerra, un cop a l'any feia un festival, un teatre a Barcelona, que es deia Los Solés de la Canción, com a programa, i entregava un Solés de la Canción, que era com una espècie de Grammy, un premi, però molt seu, no? i jo vaig arribar a estar dintre d'un camerino amb la Isabel Pantoja, la Rocío Jurado i la Massiel, que jo pensava, aquestes senyores qui són? Bueno, en fi, i quan sortia el Camino VI o el Miguel Gallardo a l'escenari, eren les imatges que tothom ha vist, les noies fans, tinajes histèriques amb els Beatles o a Mel Vizpres, ja estem vivint, el mateix, però a l'Espanyol anys 70. Diu el Roger Caffa, anys més tard la van versionar a Zucker Moreno, aquesta cançó. Sí, hi ha moltíssimes versions. Hi ha moltes versions, sí. Aquesta és la, diguéssim, és l'original. Una altra emisora molt important a Barcelona era Radio Juventut. Radio Juventut hi havia també, hi tenien ona mitja i freqüència modulada, on a mitja hi havia dos programes de pop, de música molt importants, que es deia, un era El clan de la una i l'altre era El mil por mil. Els locutors eren Josep Maria Pallardó i de tant en tant col·laboràvem amb el Jordi Estadella. S'ha de sonar aquest i Estadella. Aquests dos programes tocaven el tema comercial, però ja s'anaven més cap a un pop... tot i que posaven també música d'aquí, ja s'atrevien amb alguna cosa comercial, d'algun pop més comercial, a nivell Estats Units, Anglaterra, a nivell internacional. I una cançó que va tindre furor també aquell any 75, que va ser un número a Estats Units, va ser aquesta cançó. I tried to make it Sunday, but I got so damn depressed That I set my sights on Monday, and I got myself undressed I ain't ready for the altar, but I do agree there's times When a woman sure can be a friend of mine Fins demà! Em comentava quan hi ha arribat el Roger, que aquesta cançó la vaig posar jo abans d'ahir, el grup Amèrica. Vam sentir el, crec que va ser el primer programa, el Horse with No Name, mon cavall és el nombre. Aquest és un altre dels molts èxits que va fer aquest grup, un grup mix britànic-americà. Aquesta cançó va ser un èxit, un número Estats Units, l'any 1975, i que l'any 1994, un grup espanyol, crec que... que era que València es va atrevir a destrossar la cançó d'aquesta manera. La part bona és que les generacions d'esorandes van conèixer una cançó molt bona i alguns DJs vam aprofitar per, diguéssim, desenterrar l'original, tornar-la a posar. Jo m'havia arribat a trobar punxant al local de Bolis de Rey, no, per què no poses l'original? Posa Amèrica i, clar, la gent no sabia qui viu l'original. No, posa la bona. La bona és aquesta. I és aquesta, eh? Sona bé, eh? Anem cap a emisores de freqüència modulada. Molt bé. La que tinc més recorregut, evidentment, és els 40 principals. Aquesta emisora va néixer directament amb freqüència modulada, anava a un públic més jove i també feia un mix entre música nacional i música internacional. No cal explicar res dels 40 principals perquè encara, en un format o altre, encara estaven funcionant. Radio Joventut, com comentàvem, també tenia una freqüència modulada. allà van programar música de més qualitat per un públic de totes les edats públic des de jove a públic una miqueta més gran pensem que hi havia aquest espai per poder fer això allà els dos dijocs estrelles eren el Jordi Estadella i un tal Josep Maria Bax i amb aquestes emissores podies escoltar coses com aquesta Fins demà! Els Doobie Brothers, Los Hermanos del Porrete, seria la traducció així col·loquial d'aquesta banda. Un grup fundat a Califòrnia l'any 1970 i que a l'actualitat encara estan tocant. Evidentment han passat per moltes formacions. influències country, rock, rhythm and blues i fins i tot alguna influència de música gospel i aquest tema, el long train running de l'àlbum d'aquest anonim del 1973 també l'any 1982 un... és tracks això? un grup que es diu tracks també es va atrever a fer la seva versió amb el seu punt una miqueta més tecnic escoltem-lo no, no, escoltem-lo no, llavors l'altre Vol l'altre, vol l'altre, vol els originals. gran tema, gran cançó, gran grup, una banda que va tenir alguna cançó més que haurà dintre d'aquest espai de la màquina de la penia. Acabarem amb una altra cançó i amb un altre locutor molt important. Un tal Constantino Romero feia un programa que es deia Roc Alrededor de la Siete. Tot això sempre era en castellà. Aquí encara la ràdio catalana i la tele catalana evidentment no havien ni aparegut. L'any 1975, jo a aquella hora plegava de treballar, poso la ràdio i vaig escoltar això. Fins demà! Que bé que està disfrutant amb aquesta cançó. Doncs sí, sí, el senyor Constantino Romero, crec que des de Ràdio Nacional, de Ràdio Espanya, però no t'ho podria assegurar, em va descobrir aquesta meravella de grup que es diu Eagles. Els Eagles. One of these nights. Un número 1 a Estats Units l'any 1975. Fixa't que encara no havia sortit Hotel California. Llavors... els seus primers quatre àlbums, Eagles 1972, els components, els fundadors de la banda, també a Califòrnia van ser Don Henley, que és el bateria que canta la majoria de cançons, de fet els Beatles, pràcticament tots els membres han sigut cantants solistes amb alguna cançó, una mica com els Beatles, que cantaven tres, aquí pràcticament tots... Don Helder i Glenn Frey van ser els fundadors dels Eagles a California. Anys 72, primer àlbum Eagles. Segon àlbum, el 73, Desperado. Tercer àlbum, 74, On the Border. Quart àlbum, One of These Nights, el 1975. D'això... Vam fer un recopilatori que va vendre 28 milions d'àlbums. Si us fiqueu a la llista dels àlbums més venuts de la història, aquest Eagles... I la gent diu, clar, és que potser ens existeixen els Eagles. Sí, però encara no havia sortit el Hotel California. És un detall importantíssim. L'any 76 va sortir el Hotel California, el 79 de l'Honran, i aquí es va acabar la banda. Ventes estimades d'àlbums dels Eagles, 120 milions d'exemplars. Anys més tard, quan es van separar, els van preguntar els sigils quan es tornaran a ajuntar, i el Don Hell li va contestar, quan l'infern es congel. L'any 92 es van trobar per un sol concert, un emplac, que es vol dir Hell Frages Over, que vol dir a l'infern. l'infern s'ha descongelat han fet alguna cosa més i el 2006 van fer gira mundial que va anar a parar a Barcelona al Palau d'Esports de Montjuïc Perdó, per al Sant Jordi. Per al Sant Jordi. Anàvem a tota la colla, els meus amics sentats, hi van entrar les molt bones i jo... No hi vas voler anar, eh? No vaig poder estar allà sentat, me'n vaig anar a baix a primera fila amb el meu fill i amb una amiga seva i vaig estar dues hores cantant com un condenat. I una banda realment increïble i de les que tenia en compte estar dintre de les 25 millors bandes de la història. I a tu es confirma que és el rock americà que t'agrada moltíssim. M'agrada molt el rock americà. Tens molta influència el rock americà. Sí, tinc molta influència perquè d'alguna manera tota la música pop que coneixem ara té influència de la música americana. Insisteixo. Tot això va començar un bon dia o uns bons anys a Nova Orleans i es van escampant d'allà cap a Amèrica i d'Amèrica cap al món. Bé, doncs marxem amb aquesta cançó, si et sembla. Ah, ja s'ha acabat, doncs. Ja està, ja està, és igual. Ho deixem, ho deixem. Sembla aquella por de... Mira, mira com sona, com sona bé. Torna a ser, torna a ser. Bona línia de baix, eh, des del principi. Fixa't en una cosa també interessant, molt interessant, amb aquesta cançó, de la influència que té de música reggae. Sí. Quan, l'any 75, aquí a Espanya, no sabíem encara ni què era el bon barli, pràcticament. I realment, quan tu escoltes aquesta música, no notes, tu escoltes un grup d'influències rock, rocky country, no, no. I quan després descobreixes el reggae, de fet, si tires enrere, escoltes el I Shot the Sheriff d'Eric Clapton, que és un tema de reggae. De bon malet, també en parlarem força. Molt bé, no ho dubte la pas. I de David Bowie, que portes avui la samarreta? De fet, David Bowie no és un dels meus preferits, és un dels grans i la camiseta és molt xula. Sí, sí. També hi ha temes, també parlem de David Bowie. Ara toquen llibres. Ara toquen llibres, sí. Avui et deixo una música més tranquil·leta. La gloria la tenim aquí. Una d'aquestes nits... Una d'aquestes... Buah, volen passar moltes coses. Gràcies, Casas, que vagi bé. Doncs vinga, continuem, que ens queden 11 minuts per arribar a les 12 del migdia. L'art de la guerra de Sun Tzu Farem una bonica paràbola aquestes tres setmanes, ja ho veureu, però avui comencem amb l'art de la guerra, sí senyor, perquè aquest senyor, un general militar i filòsof, va néixer, segons es diu, durant el període de les primaveres i tardors. Això és molt genèric, molt ambigu. És molt xinès i és entre el 722 i el 470 abans de Cris. Bé, uns 300 segles, diguem, de marge. Correcte, és el punt àlgid, per entendre'ns, del que es denomina l'edat daurada de l'antiga Xina. Molt bé. En l'època de Sun Tzu, era l'època d'aquests principats feudals que competien entre ells per la supremacia, o sigui que la guerra tenia un paper molt important. Després de la seva mort, al voltant de l'any 350 abans de Crist, un dels seus descendants, el Sung Ping, va dotar d'una nova popularitat, aquest tractat dels 111 o els 111. S'afirma que l'art de la guerra va tenir un paper molt important durant... la reconfiguració de l'antiga Xina, que per entendre'ns, és un país enorme, extensíssim, tot dividit en petits regnats feudals que va aconseguir amb el pas del temps una gran unificació, és a dir, no és una cosa senzilla. Doncs, com us deia, aquest llibre en concret va tenir un paper molt important en aquesta reconfiguració de l'antiga Xina fins a convertir-lo en un imperi estable, ferm, unitari i això sí, és a dir, pacífic perquè es van acabar les picabaralles, per entendre'ns. O sigui que durant segles aquesta obra va tenir una popularitat altíssima a l'Àsia i fins i tot els pagesos analfabets en coneixien fragments d'oïda. Que bé. I què feia, doncs, al Sunzu? Exacte. El que feia era oferir consells savis de com guanyar en la guerra i de tot allò que no es podia fer quan es combat amb els enemics. Per l'autor, la guerra era un dimoni necessari que s'havia d'evitar sempre que fos possible, això pel davant, però... Si no es podia evitar, doncs s'hi havia de combatre. La seva màxima és clara. L'art suprem de la guerra consisteix a dominar l'enemic sense combatre. Caram! Si això ja no ho podies fer, representava que la guerra d'entrada l'havies perdut. Llavors, ja havies d'entrar en combat, ja era haver perdut la guerra, per entendre'ns. El text, de fet, se centra en aquesta importància vital de la guerra per l'Estat i la definia com un assumpte de vida o mort, el camí cap a la seguretat o cap a la ruïna, perquè, de fet, entrar en guerra ja era el camí de la ruïna. Té 13 capítols, aquest llibre, cada un d'aquests llibres s'instrueix el que serien els comandants en un aspecte clau i, de fet, bàsicament té 5 factors constants, que són la forma, que és la llei moral, el cel, que són les estacions, depèn molt de les estacions... les estratègies que tindràs, el terreny, és a dir, la terra, és a dir, la forma, el cel, la terra, el lideratge, aquí hi entrava el comandant, i la direcció, és a dir, el mètode i la disciplina. I, evidentment, aquestes cinc variables es poden aplicar a l'art de la guerra, es poden aplicar com s'ha fet abans, a l'art de gestionar empreses es poden aplicar fins i tot a l'art de gestionar relacions en general. Així com a curiositat, tot i que Zumzoo se'l considera l'autor principal, Alguns historiadors argumenten que aquest tractat podria haver-se modificat amb el temps. Òbviament, ja hem vist que en aquests llibres tan antics és així. No obstant, la primera còpia, coneguda en bambú, això em fa molta gràcia, són els manuscrits de Ying Queixan. Estan datats el 206 abans de Cris. O sigui que veieu el decalaix que sempre hi ha. La seva influència a Occident va començar a... a partir de la primera edició europea que va ser publicada a França el 1772. I se'l considera que va ser com un manual de Napoleó. Bé, correcte, que la Revolució Francesa vindria immediatament després i després Napoleó. Tenim l'edició en català? doncs l'edició, després existeixen diverses traduccions modernes de l'art de la guerra al català la més recent està publicat per l'edició de l'abadia de Montserrat el 2019 i és una traducció, com us diem aquestes traduccions modernes són traduccions ja directament del xinès al català en aquest cas per Sean Golden i Marisa Presas i després també hi ha una altra traducció de José de Olanyeta també del 2019 Però recordem aquesta primera edició de Marie Amiot, el francès del 1772, que com diu la llegenda, entre cometes, Napoleó el va utilitzar per totes les seves campanyes bèl·liques. Molt bé. Vols que llegim un fragment? Llegim un fragment. Aquest fragment, i amb aquest fragment us deixo que comenceu la setmana, és precisament la clau de la victòria. És el fragment més conegut del llibre perquè al final és el que resumeix la seva filosofia. No és una descripció de la batalla, sinó una màxima per l'autoconeixement i l'estratègia. I diu així Si coneixes el teu enemic i et coneixes a tu mateix no hauràs de tema pel resultat de mil batalles Si et coneixes a tu mateix però no a l'enemic per cada victòria que gaudeixis també patiràs una derrota Si no coneixes l'enemic ni et coneixes a tu mateix sucumbiràs en cada trobada Doncs amb aquesta màxima, la clau de la victòria, doncs jo us aconsello que ens coneixem a nosaltres, coneixem a l'enemic. Ens coneguem, eh? Ens coneguem i així no haurem de... no ens farem mal... Que m'encanta l'expressió catalana que diu no ens fem mal, no ens farem mal i evitarem mil batalles. Al final, el resum és que el coneixement complet d'un mateix i del repte, o en aquest cas adversari, però moltes vegades també és del repte, és l'única garantia per tenir un èxit sostingut. I la manca de qualsevol d'aquests coneixements, tant el propi com el d'allò que t'enfrontaràs, és el que inevitablement condueix a la derrota. Així que, resumint, la saviesa resideix a entendre la interacció entre les pròpies forces i les de l'entorn. Bé, recordeu que tots aquests llibres grans, llibres que han canviat el món, els podem llegir en català. Per tant, aprofitem-ho. I avui l'art de la guerra de Sun Zé, que ens ha portat la glòria i que dius que promets que seguiran en els propers dilluns Doncs continuarem amb Confusi. Sí, que és molt utilitzat encara. Molt utilitzat encara, i després de Confusi, és a dir, anem de l'Ar de la Guerra a Confusi, i de Confusi passarem al Kama Sutra. Poca broma amb els dilluns que vindran a continuació. Moltes gràcies, Glòria Massana. Gràcies a vosaltres. Farem parellets aquest any o no? La Glòria és l'Ira de la reposteria. Ho intentarem. Tot molt obert. Però coneixent major i coneixent l'entorn... Es posa molt en dubte. Es posa molt en dubte. Passa una bona castanyada, igualment. Igualment a vosaltres. Gràcies, Glòria. Marxem. Gràcies a tots els oients per seguir-nos. Ara us deixem amb l'informatiu Molins de Rei al dia, amb la companya Silvia Artés, amb el resum del que va donar de si el dijous al ple... dedicat a parlar i a debatre les ordenances fiscals 2026, després històries de la fotografia amb el David Rius i restes de sèrie a la una amb el Josep Lluís Revenga per completar aquest matí de dilluns. La programació segueix, eh?, com bé sabeu, fins a la una de la matinada. Que acabi d'anar molt bé aquest primer dia de la setmana i nosaltres ens hi tornem a posar demà a les 8 en punt del matí. Que vagi bé. Són les 12. Molins de Rei al dia amb Sílvia Artés. Bon dia. Comencem parlant de les taxes, impostos, preus públics. Ja us ho anunciàvem la setmana passada. Ens ho van avançar des del govern i des de l'oposició. Aquest increment generalitzat del 2,3%, exceptuant una part de la taxa d'escombraries. Hi va haver el ple per aprovar-ho i escoltarem avui el posicionament. ...dels diferents grups municipals. A banda d'aquest tema, amb el que obrim avui l'informatiu, també parlem d'aquest projecte Mentoring. L'Ajuntament de Molins de Rei ha estat reconegut per aquest projecte que suposa que persones expertes en diferents àmbits en un empresarial donen suport... a persones que estan començant la seva activitat o el seu projecte. I també ens n'anem fins a la Riera Bonet, perquè l'Associació de Veïns ha celebrat el seu cinquantè aniversari i continua amb molta empenta després de 50 anys. L'entitat que ha reivindicat com la primera a crear-se aquí a la Vila, l'entitat veïnal. En esports, ens posem al dia de la situació dels equips sèniors del Club Futbol Sala Molins 99 a la competició de Lliga, en la que ha estat la quarta jornada. de la Lliga, de la competició regular de futbol.