Bon Dia i Bona Hora del 24/10/2025

Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora amb Oriol Romeu. Molt bon dia, Morins de Rei. Què tal com esteu? És divendres 24 d'octubre de 2025. Comencem aquesta nova edició del programa Bon dia i bona hora a la sintonia de ràdio Morins de Rei. L'equip d'aquest programa avui, Roger Doset, Eli Arjona, Oriol Romeu i tots els col·laboradors i col·laboradores que el faran possible en el transcurs d'aquestes 4 hores fins a arribar a les 12 del migdia. Avui comencem amb una temperatura molt més freda que ahir. No arribem als 14 graus, 13.8 graus. en aquests moments a l'exterior de l'emissora. De seguida ens actualitzem pel que fa a la informació de servei, per tant, amb la previsió meteorològica, el temps que hem d'esperar avui i aquest cap de setmana que tenim a tocar. Però també farem un repàs a l'actualitat local, a l'agenda d'activitats per aquest cap de setmana i també posarem el focus a la informació general amb els titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Aquesta setmana... que no us havíem parlat gens del SEM, que ja sabeu que en general té un volum d'activitats important, però aquest cap de setmana només té una activitat que destacarem justament avui. Trucarem a l'amic Maria Caimo, vocal de la secció de Medi Ambient del SEM, responsable del Jardí Botànic, un dels responsables del Jardí Botànic, perquè... Demà dissabte han organitzat unes tasques obertes de jardineria al Jardí Botànic del SEM. Ens ho explicarà què és el que faran concretament demà al matí al Jardí Botànic i el trucarem a partir de dos quarts de nou... la primera entrevista del dia aquí al programa. Després escoltarem l'Àngel Rútia amb el seu Apunt del Dia, ja serà un resum del que ha donat de si la setmana, algun tema, avui en aquest cas un tema distès o fins i tot de premsa del cor perquè ens vol parlar d'aquest llibre que acaba de publicar Isabel Pressler. Això pel que fa a l'Apunt del Dia, després repassarem la programació de la ràdio nostra, per una banda, i de la televisió per l'altra. I acabarem aquesta primera hora amb la secció que compartim amb el Xavi PSX, el Xavi Planes, tal dia com avui, un videojoc on fem un repàs cada setmana d'una efemèride de la història del món dels videojocs. abans d'arribar a les 9. Després de les notícies de les 9, el que tindrem és la Sandra Tangerina amb la cançó del dia i la tertúlia amb els Miquels. A veure si podem recuperar ja tots els efectius i, per tant, ser l'equip al complet, Miquel Canut, Miquel Casas, Miquel Vinyes, Miquel Païssa, Miquel Díaz i Miquel Vallès. Tot això entre les 9 i 10, 9 i 11 minuts fins les 11 del matí. A partir d'aquí, a l'equador del programa, farem l'espai polític del dia. Preguntes ara a Molins, amb el regidor portaveu d'aquesta formació que és el Ramon Sánchez. Amb ell repassarem l'actualitat política local, especialment el ple que hi va haver ahir a la sala de sessions de l'Ajuntament per debat a les ordenances fiscals. Ara ho comentarem tot plegat. Després tenim l'espai... Avui no tindrem l'espai Fragments amb la Mònica Mas, perquè ja vam concloure els dos espais dedicats a la Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla, i per tant no tenim nou material avui. Però el que sí que tenim són les grans dones de la història, amb la Judit Herrera, que avui ens porta el repàs biogràfic de la Coco Chanel i de la Margarida Xirgo. Això ho fem a través d'aquest llibre que anomenem, que s'anomena, vaja, 100 grans dones de la història, que ha escrit la Maria Àngels Cabré, editat per Cossetània, i d'aquí traiem tota la informació que anem repassant cada setmana amb la Judit. Això serà a partir de 3 quarts d'11 fins a arribar a les 11. Just a les 11, després de les notícies, us parlarem també d'una activitat nova que tenim presentada, Avui, aquesta tarda, és un Escape Room per parlar dels misteris de la fàbrica Ferrer i Mora. Serà a partir de les 5 de la tarda i fins a les 9 del vespre a la Federació Obrera. Us dèiem tota la setmana que calia fer la inscripció a proeseniproduccions.cat barra Escape Room. I avui en parlarem amb el Pau Batista, que justament és col·laborador d'aquesta casa i que és membre d'aquesta entitat i de l'organització d'aquest Escape Room que es farà aquesta tarda. També tenim per cert entrades gentilesa dels amics del grup de teatre de La Palma per portar-vos si voleu anar al teatre aquest cap de setmana a La Palma a veure Germans de Sang que ahir us en vam parlar amb el director de l'obra el Jaume Tinturé. Doncs tenim dues invitacions. En el transcurs de l'última hora del programa també les regalarem per si voleu anar demà o diumenge a l'obra de teatre dels Germans de Sang, tota una producció que van començar ja la setmana passada. El dissabte és a les 7 de la tarda i el diumenge és a les 6. I a més a més, no només és aquest cap de setmana, sinó també el següent, l'1 i el 2 de novembre. Bé, però en tot cas serà després de parlar de l'escape room de la fàbrica Ferrer i Mora, perquè també hem de rebre el Xavi García amb el seu espai Te'n recordes? I també hem de proposar-vos una altra excursió. a través de Camins, la secció que compartim amb l'Héctor Zacarias aquesta temporada per tancar el Bon Dia i Bon Hora. I avui ens proposa anar cap al Ripollès, al Puig d'Estela, que és el cim que ens proposa fer aquesta excursió a l'Héctor i que ens explicarà, com deia, a la recta final del programa 3 quarts de 12. Avui el que no us podrem oferir és l'informatiu Molins de Rei al dia a les 12 del migdia, però el que sí que tenim és el Pau Moratalla a punt per explicar-nos més detalls del món dels còmics. El parlem de còmics de dos quarts d'una a la una i també, evidentment, d'una a dues, la remissió del Tot Teatre amb el Dani Pasqual. És divendres 24 d'octubre de 2025. Comencem el bon dia i bona hora. Ara mateix són les 8 del matí i 7 minuts. Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que farem és explicar-vos la previsió meteorològica per avui divendres i el cap de setmana que tenim a tocar. Dèiem, temperatura més freda que els darrers matins, no arribem als 14 graus en aquests moments, 13.6, de fet, ara mateix, i saludem el Jordi Miralles perquè ens ho expliqui tot plegat. Hola Jordi, bon dia. Hola Oriol, bon dia. Ja hem notat com ha refrescat després de les ventades d'ahir que van arribar ratxes de fins a 56 km per hora a Molins de Rei. Avui les temperatures baixen ja aquest matí ambient de tardor, tot i que les temperatures màximes al centre del dia... doncs poden arribar a valors al voltant dels 20, 21 graus aproximadament. Ahir es van arribar màximes de fins a 26, 27 graus a molts punts a la comarca. Per tant, avui una davallada important de 4, 5, 6 graus respecte a les temperatures d'ahir que van ser altes. Per tant, una jornada tranquil·la. Demà dissabte augmentarà la nuvolositat, farà una mica més de fred. Per tant, ambient de plena tardor. I a última hora del dia no descartarem que tinguéssim alguns ruixats. La situació per aquest cap de setmana és de temps insegur, un temps canviant, variable, més probabilitat de pluja, sobretot de cara a la tarda, vespre, de dissabte, durant la matinada de dissabte, diumenge, i al llarg de diumenge també nubulositat entre variable i abundant, i especialment a la costa és on podem tenir una miqueta més de pluja, amb temperatures de tardor, perquè encara baixaran una mica més, i més fred que farà, sobretot ja de cara a dilluns de la setmana que ve. Molt bé, gràcies, Jordi, per la informació. I ara ens anem cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Saludem l'Eduard Baciana. Què tal, Eduard? Què ens expliques? Bon dia. Bon dia. Doncs ara mateix un accident a l'AP7 entre Sils i Massanet de la Selva. Deixi un carril tallat en sentit sud. I a l'A2 s'ha reobert el carril tallat per un accident a Pallejar, però encara hi ha 3 quilòmetres de retencions en sentit Barcelona. A l'AP7 hi ha l'antitud als punts de Barberà, en dos sentits de la marxa i amb un meló en sentit sud. I al Baix Llobregat hi ha cues en sentit Barcelona, a la B23 des de Molins, a la C30 del Prat i a la C32 des de Sant Boi i també des d'Hospitalet. I pel que fa a les rondes de Barcelona hi ha retencions a les dues vies en sentit Llobregat, des de Santa Coloma i des del Fòrum. I això és tot des del RAC. Bon dia. Molt bé, moltes gràcies i molt bon dia, Eduard, que vagi bé la jornada. Parlant del transport públic, per una banda us hem d'explicar que, segons ens informen des dels agents oportuns, la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona funciona amb normalitat. Des d'immobilitat, concretament, per ser més exactes, ens informen que en principi no hi ha incidències. El que sí que us hem d'explicar és una incidència pel que fa al bus interurbà del Soleil Sauret el seu pas pel polígon al Pla. Això només afecta avui divendres, en principi, segons ens informen. Hi ha un canvi de recorregut amb un tram concret del polígon al Pla, que és que habitualment hi ha algunes línies, L50, L57, L61, L62, L64 i L65, que agafen el lateral del polígon, just a l'entrar, on hi havia el restaurant de Can Robert, doncs agafen el lateral fins al carrer de Riera de Can País, aproximadament. Bé, doncs per unes obres, avui aquest lateral no l'agafaran, sinó que aniran pel carrer central de l'Avinguda de Barcelona fins a arribar al càrting, per entendre'ns, i allà tornaran a agafar el lateral. Són unes obres que s'estan fent en aquest tram i, per tant, l'autobús, com des d'agafar el lateral, seguirà per el carril central en direcció a Sant Feriu de Llobregat. Estem parlant i això, en principi, només afectaria avui divendres a les línies L50, L57, L61, L62, L64 i L65. És un tram des de la sortida de la vila, de Molins de Rei fins aproximadament al carrer de Riera de Can Païssa. Més coses, anem a escoltar l'oferta de feina que ens comenta cada matí el Francesc Roeda, perquè en tenim de noves i, per tant... Les volem escoltar. Què ens expliques, Francesc? Bon dia. Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba des d'una sabateria ubicada a Molins de Raí. Ens demanen un dependent dependenta per treballar jornada parcial, 25 hores setmanals, de dilluns a divendres, de 17 a 20-30 hores i els dissabtes tot el dia, de 10 a 2 i de 17 a 20-30 hores. El contracte seria indefinit, en un període de prova. El salari per aquestes 25 hores seria de 12.600 euros grups anuals. I les tasques les pròpies d'un dependent dependenta. Atenció al públic, recepció de mercaderies, preparació de comandes, cobrar, etc. Es demana experiència mínima d'un any, en fi, una similar. Català i castellà, uns coneixements bàsics d'internet o d'ofimàtica. I a nivell d'estudis, graduat escolar o a ESO. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Francesc, per la informació que trobareu penjada al web clicfeina.cat. A aquesta hora del matí us hem d'informar que no tenim constància de cap defunció, de manera que completem la informació de servei recordant-vos la farmàcia de guàrdia per avui i aquest cap de setmana. Avui, divendres, dia 24, la farmàcia de guàrdia és La Roca, del carrer Major número 31, Demà dissabte, dia 25, és la farmàcia Soler de la carretera, l'Avinguda Barcelona, 51-53. I el diumenge, dia 26, és la farmàcia Espinet, que es troba al carrer Menéndez Pelayo, número 36, al barri del Canal. En tots els casos, l'horari del servei de guàrdia sempre és de les 9 del matí a les 10 de la nit. I a partir de les 10, si és del tot necessari, us haureu de desplaçar a les poblacions veïnes que sí que tenen al servei de farmàcia de guàrdia durant tota la nit. És el cas de Sant Vicenç dels Horts o bé de Sant Andreu de la Barca. Més coses un minut i mig i arribarem a un quart de nou del matí. Anem a fer un repàs a l'actualitat local, actualitat marcada a aquestes darreres hores per la celebració d'aquest ple extraordinari per debat a les ordenances fiscals per l'exercici 2026, ple que es va dur a terme ahir a les sales de sessions de l'Ajuntament, amb un debat que va allargar-se a poc més d'una hora, una hora i deu minuts. amb tres torns d'intervenció per cada grup. Finalment es van aprovar aquestes ordenances amb els vots a favor dels partits que conformen l'equip de govern. Partit dels Socialistes de Catalunya i Molins en Comú Podem i l'abstenció de la resta de grups de l'oposició. Esquerra Republicana, Ara Molins i Enlaire. amb una exposició inicial del regidor de finances explicant a grans trets cap on anava la proposta de les ordenances fiscals 2026 de l'equip de govern, la resta d'intervencions, fins a tres tons, com dèiem, i finalment aquesta votació. Tiren endavant aquestes ordenances, insistim, els dos partits que conformen l'equip de govern votaven a favor, lògicament, i l'abstenció dels tres partits de l'oposició. En parlarem a partir d'avui en els diversos espais que tenim, sense anar més lluny al bon dia i bona hora, a tornar de les notícies de les 10 cada dia, explicant-vos l'actualitat local des dels diferents grups municipals i també a partir de dilluns Us ho explicarem també a l'informatiu Molins Arrell el dia. Aquesta és una de les notícies de la jornada. L'altra és que també, ahir us ho explicàvem, ha començat ja la plantació d'arbres i plantes al Parc Pont de la Cadena. En els propers dies es plantaran, dèiem, pràcticament 90 arbres, 88 per ser més exactes, 12 espècies diferents i gairebé 2.000 unitats de plantes arbustives. Totes les zones en les que es faran aquests treballs de jardineria seguiran uns criteris concrets establerts per l'Ajuntament i que són seguir bàsicament el pla d'arbrat, on es diu quines espècies que s'han de plantar i els espais on s'han de plantar i la tipologia de les plantes arbustives, que no siguin agressives amb el medi ambient i, per tant, que siguin plantes mediterrànies. Serà similar a la plantació que s'ha fet a la plaça de l'1 d'octubre. I es fa ara l'actuació perquè és quan es donen les millors condicions climàtiques per a la supervivència de la vegetació que es planta. La despesa prevista és d'uns 127.000 euros. Ahir ens acompanyava l'espai de preguntes a l'alcalde, el regidor Miguel Zaragoza, que ens està a cava aquest inici de la plantació. Si la gent passa per allà, podrà veure que ja s'ha començat tota la plantació d'Arbrat i després vindrà tota la part d'Arbostiva, amb la qual cosa creiem que tota aquesta zona quedarà en la mateixa línia de la plaça 1 d'octubre, que ha agafat una frondositat i una qualitat ambiental excel·lent. I aquest és l'objectiu. Després... Vindrà una tercera fase, que s'està treballant amb l'àrea metropolitana de Barcelona, que serà una incorporació d'alguns jocs més i també de la ubicació d'una guiseta o d'un petit quiosc a la zona del parc per donar-li una mica de caliu i perquè la gent pugui prendre alguna cosa al voltant d'aquesta plaça. Recordem que el parc Pont de la Cadena es va obrir després de la remodelació al març del 2024, però no es va poder fer la plantació d'arbres i arbustos per culpa de les restriccions que hi havia degut a la sequera. Quan es va aixecar aquestes restriccions, es va anunciar que es faria a la tardor de l'any passat, però no es va dur a terme i l'Ajuntament... va explicar que es faria el mes de gener d'aquest any, però tampoc es va poder realitzar perquè la licitació no va tirar endavant, perquè al concurs s'hi van presentar dues empreses, ho havíem explicat, una que es va accedir del pressupost només 23 cèntims i l'altra va presentar una oferta per sota del mínim econòmic. Fins ara que sí que s'ha pogut iniciar aquesta plantació, que durarà aproximadament un mes i que ja ha arrencat aquesta setmana. I més enllà d'aquest fet i parlant de cultura, d'activitats que tenim aquest cap de setmana, ahir us explicàvem que demà dissabte el CUC celebra el seu 30è aniversari i ho farà amb un acte al Parc de la Mariona a partir de les 7 de la tarda. amb diverses colles convidades, colles de casa nostra, les bastoneres, els diables de la grupa, els dimonis de Molins de Rei, el camell i l'enxuscat, amb una sèrie d'activitats que repassàvem amb el Guiera i Vaques, membre històric del CUC. farem una petita exposició amb totes les entitats allà i una petita tabalada. I llavors, a dos quarts de vuit, sí que ja començaríem el lluïment que faran cada entitat de les convidades per celebrar els 30 anys. La gent podrà estar-hi com a públic, allà a les grades, i farem un lluïment de totes les entitats. I llavors, l'última, que serà el CUC, el seu lluïment, diguem, serà dins d'una representació de... del conte del CUC, amb l'entitat de teatre aquí en Cercades, farem una petita representació amb gent de la colla, gent de bastoners també que participen. Tot això a partir de les 7 de la tarda, demà, al Parc de la Mariona i al fi de festa el farà DJ Chivim, que posarà música fins la una de la matinada. I explicar-vos també, abans de passar als esports, que el Molí Jove ha ampliat el servei d'assessories. Aquest mes d'octubre s'assumen l'assessoria d'efectivitat i sexualitat i la laboral a les ja existents dedicades a la mobilitat internacional i a l'orientació acadèmica. És un servei que s'ofereix de manera totalment gratuïta, que compta amb el suport de professionals especialistes en la matèria i es proporciona de manera confidencial, tant de forma presencial com de forma telemàtica. S'ofereix a través del Molí Jove. Per poder accedir-hi, en tot cas, cal demanar cita prèvia a través del correu puntjove arroba molinsderrey.cat. Tenim l'assessoria d'orientació acadèmica per a adolescents i joves, de 12 a 30 anys, els dilluns de 5 a 8 del vespre. L'assessoria d'orientació laboral per joves de 16 a 30 anys, dimarts alterns de 5 a 8 del vespre. I també assessoria d'afectivitat i sexualitat per a adolescents i joves de 12 a 30 anys, el primer i el tercer dimecres de cada mes, al mateix horari, de 5 a 8. i l'assessoria de mobilitat internacional per a adolescents i joves de 12 a 30 anys els dijous alterns de 5 de la tarda a 8 del vespre. Podeu consultar aquesta informació també a través del web municipal. I pel que fa als esports, doncs parlem del club de bàsquet Molins, que ha començat la Lliga, aquesta temporada han recuperat Els dos sèniors B gràcies a l'ascens que van assolir els sots 25 femení i masculí, i això permet tenir dos sèniors A i dos B masculí i femení, cosa que no passava feia anys. Entre els quatre equips hi ha el 80-85% de jugadors i jugadores de Molins de Raí o formats a les categories inferiors del club. I l'inici de Lliga, de moment, està sumant més derrotes que victòries, amb l'excepció del sènior A femení. Ahir parlàvem amb el president del Club Bàsquet Molins, l'Òscar Bonet, que ens parlava d'aquests quatre equips sèniors. Les competicions hagin començat, diguem-ne, potser amb més derrotes que victòries, excepte el sènior A femení, que repeteix categoria, manté una base prou important de jugadores de la temporada passada. Doncs la resta, tant l'A masculí, que competeix a segona catalana, com els dos B, que competeixen, pateixen a primera territorial, doncs s'està notant el canvi de categoria i doncs està costant trobar aquestes primeres victòries, tot i que els equips estan competint bé amb intensitat i esperem que un cop adaptats doncs puguem ja disfrutar o celebrar els èxits d'aquests equips. Els dos sènior A juguen a segona catalana. El masculí té partit dissabte a la pista del Cerbero i el femení juga a casa, el poliesportiu, contra el Virolai el diumenge a dos quarts de vuit del vespre. Seguim, ens queden 8 minuts per arribar a dos quarts de nou i hem d'explicar-vos moltes coses encara. D'entrada, i fent un repart ràpid a l'agenda d'activitats, recordeu que avui tenim aquest sopar-concert benèfic a favor de GeoPic, que es celebra a la discoteca B-Disco, de fet a la sala Liverpool, la sala de concerts. i també al restaurant o a l'espai de l'Olivera on es farà el sopar. A les 9 és el sopar, a dos quartons el concert. Sopar més concert, 45 euros. Si voleu només anar al concert, 15 euros. El concert és a càrrec de l'Hotel Cochambre. i la venda d'entrades es fa al bar Miguelon del carrer Molí o també a través del web vidisco.com. Això és avui a partir de les 9. Demà dissabte tenim la conversa amb Xavier Antic, organitzada per Òmnium Cultural, conversa del president d'Òmnium amb Berta Galofré, filòsofa i periodista, i també amb la intervenció musical... Dalaia Melik i Rafa Tudela. Això és demà al local del CEM a dos quarts d'una del migdia. Tenim l'aniversari del CUC demà a la tarda i també sessió de Cineclub amb tres amigues, la pel·lícula d'Emmanuel Muguet a les 7 de la tarda demà a la Penny. Una hora més tard, el Foment acollirà al concert La Dharma a un pam amb la companyia elèctrica d'Arma a les 8 del vespre amb les entrades ja exhaustades. Recordeu que diumenge el Foment organitza ball amb la temàtica de la castanyada amb el Jordi Soler, el diumenge a les 6 de la tarda. El PSC organitza les migues lorquines solidàries en benefici del Club Boqui a Molins Sebastià Massana. Això serà diumenge als baixos del carrer Sant Isidre a partir de les 11 del matí. També tenim sessió del grup local de xarxa... Aquest diumenge, dos quarts de sis de la tarda, al Teatre de la Peni, amb el monstre de colors de la companyia Totatis. Tenim discoteca adaptada, eh? En Ballen Party, amb DJ Jambo Jambito, amb les entitats enrere de 17.50, que organitzen aquesta discoteca aquest diumenge de cinc de la tarda, dos quarts de vuit del vespre. al Bacus, per tant, a costat de la ràdio. I simplement destacar que continua aquest cap de setmana en clau comarcal l'obra Germans de Sang del grup de teatre La Palma. Dissabte a les 7 de la tarda, diumenge a les 6, al Teatre de l'Aliança Palmarenca tenim invitacions per aquesta obra que donarem en el transcurs del programa d'avui. No hem parlat del CEM, ara ho farem perquè trucarem al Maria Caimo, però abans anem a fer un repàs als titulars de la premsa escrita. Amb el Roger Torset. Què tal, Roger? Bon dia. Bon dia, Oriol. Llegim el periòdico que Europa exigeix sense l'amor a omplir ambiciós de vivenda. El Consell insisteix que les competències són dels governs nacionals i les hipoteques fan saltar les alarmes al superar els màxims de la bombolla. Fons i promotores posen a la venda 30.000 pisos de lloguer. En fotografia de portada, el Tunes vol que en Barcelona, la capital catalana, Es converteix en la gran protagonista de la posada de llarg de la ronda francesa celebrada ahir a París. Per cert, Molins de Rei també podreu gaudir d'altur en la segona etapa, que arribaran des de Vegas i passaran en tot cas per la covarca el 14-13 i enfilaran amunt cap al carrer Verdaguer per anar cap a Santa Creu. I ells tornaran a Barcelona per la rebessada. Seguim amb el periòdico. Catalans i extraments a favor de mantenir les seves nuclears i la Comissió Europea es compromet a acabar amb el canvi d'hora. També lotant activa cases espanyols per interceptar dos avions russos a Lituània i la reputació del turisme a Espanya segueix a la baixa amb una nota de 4,3 sobre 10. També a reunió Perpinyà, Junts sotmetrà a votació de la militància si retira el suport a Sánchez i també és protagonista... És illegible perquè tenim una portada impresa amb una qualitat bastant lamentable i sóc incapaç de llegir aquestes lletres. Crec que és el Joel Joan, però no ho tinc clar. En tot cas, la Vanguardia Junts plantejarà una consulta interna sobre la relació amb el PSOE. Puigdemont convoca la direcció dilluns per fer balanç de l'acord per la investidura de Sánchez i prendre decisions. Espanya accepta comprar armes als Estats Units amb plena tensió amb Trump. Espanya li comprarà, per tant, les armes als Estats Units i després les vendrà a... Ucraïna, però una cosa una mica estranya. També a l'Eurocambra, Consens Polític Europeu per deixar de canviar l'hora. I Santet demana un fons europeu per construir habitatge protegit. Barcelona perd Lluís Permenieu, ho explicàvem ahir, gran cronista de la ciutat, amb articles de Javier Godó, un periodista nou, Santista, de Jaume Collboni, Sara Puig, Xavi Aien, Justo Barranco, Ramon Soñé i Sergio Vila San Juan, tots parlant de Lluís Permenieu. Entrevista en Guillermo del Toro, cineasta que estrena a Frankenstein. Canviaria la meva carrera, diu, per una tarda de té amb Mary Shelley. I també a Alan Peix, president del Real Club Deportiu Espanyol. Sé que podem competir amb el Barça, diu. Avui també sabrà amb el que fem. Sant Narcís omple a Girona de festa. El diari Ara Junqueras pressiona per al finançament i diu que estem molt lluny. El líder d'Esquerra avisa que no n'hi ha prou amb les xifres i que també cal garantir l'ordinalitat i la capacitat normativa. Coses que no s'enteren gaire. La fiscalia rebutja que Puigdemont torni ara i Junts s'inclina per trencar amb el PSOE i consultar-ho als militants. Zelensky reclama més armes a Europa i Trump retirarà tot el suport a Israel si se n'acciona a Cisjordània. També gairebé la meitat dels joves en feina no poden llogar i denuncien ara que hi ha mamografies manipulades a Andalusia, com ja es preveia. Detinguts 30 pares per fer passar els seus fills per menors no acompanyats. I per últim repassem la portada del punt avui, que no és la d'avui, per tant no la repassarem. Fantàstic, doncs encara ens queden dos minuts per repassar els diaris digitals. Vinga, anem amb el Viu Molins de Rei. Estem pendents que la Guàrdia Urbana ens enviï també les incidències que hi va haver ahir durant aquest temporal de vent, però el Viu Molins ja en fa un petit apunt. Cau la façana d'un edifici del carrer Major a causa del vent. Una part de la façana d'aquest edifici del carrer Major va caure ahir al migdia a causa de les fortes ventades. Va ser el número 89 al voltant de dos quarts de dues del migdia. No es van haver de lamentar ferits, però es va desallotjar l'immoble pels bombers com a mesura de precaució. Dues dotacions s'hi van desplaçar per assegurar la zona i iniciar una inspecció tècnica i, com a conseqüència de l'incident, el tram del carrer Major, comprès entre el carrer Església i Pare Mañonet, va ser acordurat per la Guardia Urbana i desviat el trànsit de vehicles. També aquestes fortes ratxes de vent van provocar més incidents, caigudes d'arbres i també d'algun fanal, i els serveis municipals van treballar per retirar obstacles i garantir la seguretat dels carrers més afectats. També ho explicàvem a la nostra pàgina web. L'Ajuntament decidia suspendre totes les activitats esportives i de lliure previstes per ahir a causa d'aquestes ratxes de vent. Això ho llegim al Viu Molins de Rei. Al Nació Digital llegim que denuncien el suïcidi d'una adolescent. El Macella és víctima d'assetjament escolar. El menor de 15 anys havia estat alertat d'institut que patia bullying, però el centre ho va descartar. S'obre aquesta investigació per part dels Mossos per aclarir aquests motius del suicidi d'aquest menor de 15 anys, Alma Celles, que dèiem que va denunciar que patia assajament escolar a l'Institut Canigó, tal com avançava el periòdic, o el Departament d'Educació, però va determinar que no existia bullying i va tancar el cas sense prendre cap mesura. L'associació Trencats, fundada pel pare de l'alumne Quira López, que es va suïcidar, ho relaciona Amb l'assetjament escolar, com ha denunciat a través de la xarxa X, assegura que així els ho ha demanat la mare del menor per tal de conscienciar la societat i perquè el cas no caigui en l'oblit. Trencats considera que dir que no hi ha evidències clares de l'assetjament és admetre que no es va actuar i assegurar que existeixen testimonis directes del bullying que patia l'adolescent. Ara mateix són dos quarts de nou del matí. Parlem del Centre Excursionista de Molins de Raí i ho fem avui del Jardí Botànic. I és que l'única activitat que tenim aquest cap de setmana del SEM són aquestes tasques obertes de jardineria al Jardí Botànic del Centre Excursionista, una activitat prevista per demà dissabte al matí. La volem comentar uns minuts amb el Maria Caimo, que és vocal de la secció de Medi Ambient del SEM i un dels responsables del Jardí Botànic. Hola, Maria, bon dia. Hola, bon dia. Gràcies per acompanyar-nos. Bé, d'entrada, explica'm quin és l'objectiu i què és el que fareu amb aquesta activitat de demà al matí. Sí, mira, l'activitat és bàsicament fer tasques, com ja posa el programa de manteniment, del jardí, un jardí botànic que, bé, no té res a envaiar qualsevol altre jardí botànic d'aquí de la resta del país. I el fet és que el volem tindre en bones condicions a nivell de manteniment, ja vam començar el 2020, Van ser els dos primers anys molt durs, feines de desgrossar el terreny. Sabeu que és un antic espai que estava sense conrear, que pertany aquí a la massia de Can Vilagut, que ens van cedir els terrenys, un terreny, i bé, doncs això, vam començar el 2020, i ara, justament ara, des que vam inaugurar el 2022, ja ho hem consolidat, aquest espai, aquest jardí, també té 200 plantes, bàsicament mediterrànies, bàsicament de terra baixa, de litoral per litoral, i sí que és veritat que hi ha èpoques, diguem que una mica ens veiem... una mica com sobrepassats en quant a les feines de manteniment. Som 10 voluntaris i voluntàries del SEM, estem jubilats, i les tasques bàsicament són això d'expulgar, treure males erbes, col·laborar també a fer els queixos, per tindre, per després replantar, i, bueno, bàsicament serien aquestes tasques així molt bàsiques de jardineria. No es tracta de fer coses de molta força, sinó que són així bàsiques i relativament senzilles que tothom pot fer. Exacte, perquè ho adreceu tant a Mainada com a adults llegia, no? Sí, sí, pot... Qui vulgui vindre pot vindre la família amb la mainada, que també poden participar, també. Poden agafar un rasclet, per exemple, arreglar un tros d'espai, de camí, ja dic, poden esporgar algunes plantes, també si s'ha de esdegar una mica, també. Bueno, tasques d'aquest tipus. Molt bé. I això ho voleu fer de 10 a 1? I expliques que tampoc cal inscripció prèvia, eh? La gent pot venir directament demà, eh? Sí, nosaltres sortirem a les 10 i això fins a la 1. I en qualsevol moment, a les 10 o a les 11, fins que ja marxem, serà tothom que vingui... Això, benvingut. Sí. I, bueno, l'idea aquesta és fer-ho un cop, un cop al mes, normalment seria l'últim dissabte de cada mes. Sí. I, bueno, és la col·laboració aquesta. Aviam, si qui vulgui vindre, no cal que porti eines, tampoc ja en tenim, les tisores de despurgat, peixades, bueno, coses, eines d'aquest tipus, nosaltres ja les posem, ja les tenim allà. Molt bé. Sí, és bàsicament passar una bona estona, també hem de comptar que l'espai al Jardí Nostro, tot el que veiem de les persones que ho venen a visitar i tal, és un espai agradable, que, bueno, això ens diuen a vegades, que els transmet una certa benestar, el fet d'estar, com si diguéssim, en la muntanya, i això és el que trascua al jardí nostre. Sí, que un dels objectius que sempre ens havies explicat, Maria, és també divulgar-lo a través de les escoles de la vila, amb els més petits i no tan petits. Aquest curs ho continueu fent, doncs, les visites? Sí, sí, sí. Nosaltres ja un dels objectius o un dels principals era justament aquest, no?, d'aquest jardí botànic obert a la població i molt especialment a les escoles. I en aquest sentit, doncs, bueno, sí, van passant durant tot el curs diferents centres. Ara, la setmana passada, per exemple, va vindre una classe de tercera de primària de... d'aquí del col·legi del Castell Siudó. Van estar dues hores. Els vam explicar les plantes que teníem i vam poder veure també i escoltar les explicacions que els hi anàvem donant sobre per exemple l'insectes que tenim, la bassa també que tenim d'aigua. Ara hem fet una estona fent, falta una miqueta de res, una cabana de pedra seca, també tenim hort, un hort ecològic, i a banda de les plantes aquestes que comentàvem, mediterranies, no? Aquestes que són així, les típiques, les que més veiem per aquí quan anem a caminar per la serra de Collserola, doncs aquestes, bàsicament, les tenim totes, bàsicament. Molt bé. I sí, sí, l'idea aquesta és que qui vingui en aquest espai, al nostre jardí, que es pugui trobar una vegetació que és reconeixible per les nostres contrades, que la té tot allà en aquest espai. Molt bé, més aquest hotel d'insectes que també teniu en un racó del botànic, no? Sí, sí, és un d'insectes i la veritat és que quan vénen els col·legis, el Miquel, que és el company que experta en aquest tema d'insectes, doncs queden, evidentment els explica tota l'evolució de l'ou, la barba... les abelles quan surten hi ha una explicació i la veritat és que estan molt atents i sorpresos molt bé doncs això serà com dèiem demà entre les 10 i la 1 del migdia amb la intenció de fer-ho periòdicament o mensualment el darrer dissabte de cada mes a partir d'ara Sí, d'aquí a final de curs, fins al juliol, la idea és aquesta, i ja dic que no cal deixar portar eines de casa, si es vol, sí, evidentment, però sí, és passar una bona estona i col·laborar amb nosaltres a mantenir aquest nostre, que ja dic que està oberta a tota la població... Molt bé. Pel que fa a la secció de medi ambient, veig que no teniu sortida fins a mitjans del mes de novembre, i en aquest cas us anireu al Ripollès, ja en parlarem, doncs. Sí, a Vallfogona del Ripollès, aquí on hi ha la font tosca i un torrent amb cascades, aprofitant ara el canvi territorial, i... Una zona on hi ha molt de faig, també. Sí. Una zona molt atractiva. Molt bé. Digísticament molt interessant i atractiva, sí. Doncs ja en parlarem en el seu moment, perquè això serà el dia 16 de novembre, si no ho he llegit malament. Sí, diumenge. Diumenge 16, sí. Sí, sí. És sortida tot el dia, clar. Va, va, va. Sí, sí. Bé, d'entrada, però, recordeu aquestes tasques obertes de jardineria al Jardí Botànic del SEM, aquesta activitat participativa i de col·laboració que es farà demà de 10 del matí a 1 del migdia, aproximadament, al Jardí Botànic del Centre Excursionista de Molins de Rei. Doncs, Maria Caimo, moltes gràcies per acompanyar-nos, eh? Estupendo, gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé l'activitat, gràcies. Vale, gràcies, adeu. Adéu, bon dia i bona hora. Res, fem una petita pausa per la publicitat i de seguida tornem amb l'Àngel Rutia. Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu. Amb el Vincles, Omnium vol arribar on no arriben les classes formals de català, per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A prop al català a tothom. Inscriu-te al Vincles. Vincles.Omnium.cat Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de mort a l'Eloy Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que a tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, amb un edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla. Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molins de Rei. Liderar no és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat. Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta, amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. El mundo ha cambiado. Ya no es lo que era antes. Y la música también. Però Estéreo Pop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita especial. Estéreo Pop amb Cristian Vela. Els dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia a Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora. Escolta'm al 91.2 FM i a ràdiumolinsderei.cat. Vinga, seguim. Queden dos minuts per arribar a tres quarts de nou del matí en directe al Bon Dia i Bon Hora d'aquest matí de divendres 24 d'octubre. Ha passat tota una setmana, han passat moltes coses i de totes les coses que han passat, l'Àngel Ruti ens en tria una per comentar-ho i reflexionar-ho a l'apunt del dia. Hola, Àngel, bon dia. Bon dia, bon dia Oriol, què tal? Molt bé, avui anem a tocar una mica la premsa rosa, diguem, o temes una mica més banals, que també està bé. Exacte, jo diria de profunda reflexió que també cal, de veritat. I és que Isabel Preissler ha presentat aquests dies la seva autobiografia i clar, hi ha hagut molt de rebombori al respecte. Exacte, exacte. Jo penso que a la nostra d'alguna manera hi hem de ser-hi present i hem de tenir un comentari. D'acord. Cal, cal. Quan vulguis. Gràcies. El llibre d'Isabel Preissler. S'acaba de presentar a Madrid, que és on passa tot el important, el llibre Mi verdadera història, el llibre de memòries d'una de les dones més admirades i desitjades de l'univers. No tothom pot exhibir una vida amorosa tan plena i satisfactòria com la Preissler. Tres marits de primer nivell. Julio Iglesias, Carlos Falcó i Miguel Boyer. i una parella d'acord amb la moda actual, el Premi Nobel Mario Vargas Llosa. L'acte va tenir lloc a l'Hotel Ritz i ella va fer un parlament emotiu repassant la vida des de la infantesa feliç, passant per una adolescència difícil, com tothom, i després una maduresa plena de goig, on tothom, menys els envejosos, la van omplir de satisfaccions. Destaca que el llibre l'ha escrit pels nets, perquè sàpiguen qui eren els seus àvia i avi, l'Isabel i el Julio Iglesias, que pels nets eren o són la Lala i el Lolo. La seva dama de companyia a l'acte va ser la seva filla Tamara Falcó, que evidentment estava encantada de la mare i la va qualificar de dona valenta, perquè en la lliva tracta els temes més complicats d'una manera elegantíssima. I per remarcar el seu amor a la mare, la Tamara diu, no he descobert només una mare, sinó una dona que parla de dona a dona. Fantàstica afirmació. I la mare va manifestar que ha pres molt de la filla, de la ta mare, perquè creu en el perdó i va perdonar la infidelitat del seu marit Iñigo Onieva. Que bonic tot plegat. Aquesta família sempre té coses importants per dir i sap dir-les on toca i per ajudar ciutadans que no hem tingut la sort d'aquesta rutilant dama. Els recomano llegir alguna carta d'amor de les que li escrivia Vargas Llosa. Són escrits per triomfar en l'amor. Escoltin, escoltin, a títol d'exemple. Isabel, querida, creo que tu ausencia en este país me resulta ahora tan distante. Y acaba. Te mando muchos besos y palabras bonitas para esas orejitas que que parecen dos signos de interrogación. Que maco. Hi ha una altra carta, més agosarada encara, del Premi Nobel, que després de dir-li tota mena de coses boniques, s'acomiada d'aquesta manera. Parla el Premi Nobel. Esta noche me reuniré contigo y te diré cosas hermosas y dulces a lo oído. Mientras te hago el amor. Alerta. Alerta, Oriol, que tot això és molt bonic i hem de prendre nota. Sí, sí, sí. Si no ens hi assemblem una mica, no anirem enlloc. No arribarem enlloc, de veritat. És que jo ara ja no sé com continuar després d'això. No, home, no. És que estem completament anul·lats. Aquesta persona no triomfa en el amor. Home, com vols triomfar si no saps dir això de les orejites, que li diu ell. Con estas orejitas. Molt bé, molt bé. Et compraràs el llibre o no? No, no el compraré. No el compraré perquè els temes interessants ja els he fullejat amb una llibreria d'aquestes que estan plenes de gent. Molt bé. Val la pena, val la pena. Molt bé. Doncs Àngela, escolta, gràcies, com sempre, per acompanyar-nos aquest matí i bon cap de setmana, eh? Igualment per tots vosaltres, Oriol. Una abraçada. Que vagi molt bé. Adéu-siau, bon dia i bona hora. Vinga, 12 minuts i les 9 del matí. Anem a fer un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui divendres. Recordeu, ara escoltàvem el Pau Moretalla amb el seu anunci de la Parrenda Còmics. El tindrem puntual a la seva cita, a dos quarts d'una del migdia, fins a arribar a la una. A la una tenim la remissió del programa Tot Teatre amb el Dani Pasqual, que ens conduirà fins a les dues, que és quan connectem amb les notícies en xarxa, que podeu escoltar cada dia de dues a tres, de dilluns a diumenge, igual que a la migdiada, que va de tres a quatre de la tarda. La Joana Forner i l'Arnau Santero ens presenten l'última volta, programa esportiu d'aquesta casa, juntament amb el Molins Connection. Però avui l'última volta entre les 4 i les 5. I l'etapa reina també, dedicat al ciclisme. Són els tres programes esportius. En aquest cas, l'última volta parlant, sobretot... de futbol i no només futbol, d'esport local i no només esport local. Ho trobareu tot de 4 i 10 aproximadament fins a les 5 de la tarda. Després tenim els divendres fames tendres amb la Judit Herrera, el company David Rius, i la vostra participació, ràdio participació, de 5 a 9 del vespre. L'alt voltatge amb l'Isaac Arriaza entre les 9 i les 10. En aquest cas és reemissió, segona audició, d'aquest programa. Tenim també, en aquest cas, no ens van poder acompanyar els amics de Miran al cel el dilluns. Podreu escoltar fora del seu horari habitual el Fora Clitxés entre les 10 i les 11 de la nit, amb la Neus Pérez i la Red Valls, excepcionalment. A les 11, Zona Metalla amb els Metal Defenders i repetim la tertulia del Bon Dia i Bon Hora a la mitjanit. Això pel que fa a la jornada d'avui. Demà tenim l'Estereo Pop amb el Christian Bela entre les 10 del matí i la 1 del migdia. En primera audició i en directe, com sempre. També en primera audició, el Highway 61 amb el Jordi Corralés i la Vivi Sallent entre les 5 i les 7 de la tarda. Aquesta setmana o aquest cap de setmana no tindrem la Riota, que no hi ha hagut programa. Però diumenge tenim el Reobrim els diumenges amb el Xavi Garcia i tot el seu equip. El Xavi que el tindrem aquí a dos quarts a dotze per fer l'espai, te'n recordes? Però habitualment ja sabeu que us acompanya per amenitzar els matins de diumenge a aquesta casa. De onze a dues reobrim els diumenges. I també en primera audició el programa El Concert amb la Margarida a casa de Susi entre les quatre i les cinc de la tarda. La resta de programes que podreu escoltar en el transcurs d'aquest cap de setmana. Són programes que ja hem amès durant la setmana i per tant que en fem remissió durant el cap de setmana. Seguim abans de saludar el Xavi PSX amb el tal dia com avui un videojoc. Anem a fer un repàs, el més destacat també del que ens programen les diferents cadenes de televisió. El Roger ha fet una selecció, quan vulguis. Val dir que avui falta informació perquè no ens ha arribat al periòdico, per tant, tenim només el diari ara com a referència. No us podrem explicar totes les pel·lícules que fan a la televisió, només tres d'aquestes pel·lícules. A les 10 de la nit tenim, per exemple... A la 1, dins del plan de cine, la pel·lícula Marte del 2015 de Ridley Scott amb Matt Damon i Jessica Chastain. Al transcurs d'una missió tripulada a Marte, els companys de tripulació de l'astronauta Mark Whitney el donen per mort després d'una tempesta violenta i què fan? L'abandonen allà a la seva sort. A la mateixa hora, també a les 10, en aquest cas a 4, Tenim el blockbuster amb El protector, The Marksman, que és una pel·lícula americana del 2021 de Robert Lawrence, amb Liam Neeson i Catherine Winnick. El Jim, un rancher i exmarina d'Arizona que viu a prop de la frontera amb Mèxic, passa per un moment molt difícil. La seva dona acaba de morir i el banc està a punt de prendre-li la casa. I l'altra proposta és a tres quarts de 10, 11 de la nit, al 33. El Bon Patró és una producció espanyola del 2021 de Fernando León de Aranoa amb Javier Bardem i Manolo Solo. Basculas Blanco, una empresa de producció de balances industrials en una ciutat de províncies. espera la visita d'una comissió de la qual depèn l'obtenció d'un premi local a l'excel·lència empresarial. Les coses han de funcionar a la perfecció per quan arribi el moment, però tot sembla que un xurchar s'encontra. Amb el poc temps que disposa Blanco, intenta tornar a la seva empresa a l'equilibri perdut, mirar de resoldre els problemes dels seus empleats i per fer-ho creuar totes les línies inimaginables, o imaginables en aquest cas. A tres quarts d'onze de la nit, aquesta pel·lícula, que potser seria de les més destacables, el bon patró, el 33. Si anem als programes, avui tenim nit de talent shows, bàsicament. A Televisió de Catalunya, per exemple, teniu l'Eufòria Dance Kids a les deu de la nit. És la gala 5, la gran final del programa, i per fi es coneix quin dels quatre finalistes, Luca Junior, els Canalles, les Nou Cas i els Black Babels, és el grup de ball infantil més eufòric de Catalunya i s'emporta aquest viatge a Londres per veure un musical, la masterclass amb la coreògrafa de la gira de Karol G i la participació en una gala d'eufòria 4. A més, el jurat ha preparat una sorpresa digna d'una gran final que sorprendrà tothom. I finalment es rep la visita del Lluís, la Maria, la Vita i el Pedro. Qui són? Ni idea. Però, en tot cas, els visitaran. Això estarà a les 10 a Televisió de Catalunya. Si seguim per ordre, tenim la Renaixença, que també és a les 10, en aquest cas el 33. Resumir 4 lliurement sempre és difícil, però veure tot el que ha passat els darrers dies té la seva gràcia. Doncs el programa, què vol dir això? Que oferirà un refresh d'un... Refregit de tots els programes de la setmana. Perquè és divendres i no tenen ganes de treballar, suposem. Tenim també el programa La Voz, en Terra 3. Audiciones a Ciegues. Arriba l'última oportunitat dels coachs per triar talents a les últimes audicions a Ciegues. Encara no hi ha cap coach que hagi tancat el seu equip i tots es volen aconseguir les millors veus. Aquesta vegada, un talent compleix un somni. Cantar a duo amb l'úm mentre Pablo López toca el piano. I, per últim, Dèiem que és Anita Talent, a Euphoria Street Dance. Tornem a Televisió de Catalunya a dos quarts de 12. També la gran final. L'objectiu de la final és passar dels 15 finalistes als 8 guanyadors, que formaran part del cos de ball oficial d'Euphoria. Avui la mecànica de l'espai es repeteix, però amb una novetat important. No hi ha un nombre... preestablert d'eliminats per grup, de manera que en un mateix equip tothom pot ser eliminat i en un altre tothom pot ser guanyador. No sé si s'ha entès, però és la mecànica. Finalment, després de veure les tres grans actuacions a concurs, els aspirants que no són enviats a la zona de perill es converteixen ja en els primers guanyadors del programa i la resta han de guanyar-se la presència a l'espai jugant al freestyle. I amb això acabem, Oriol. Molt bé, gràcies, Roger. Amb la repàs a la programació televisiva ens hem situat a 5 minuts per arribar a les 9 del matí. Arribarem a les 9 amb l'espai, tal dia com avui, un videojoc. Espai que compartim cada setmana amb el Xavi PCX, que ens repassa històries i efemèrides del món de la indústria dels videojocs. El Xavi Planes acompanyant-nos cada divendres aquí al programa. Xavi PCX, bon dia i bona hora. Hola, Oriol. Bon dia i bona hora a tot Molins de Rei. Avui és dia 24 d'octubre, i tal dia com avui, però del 2008, va sortir a la venda a casa nostra un dels survival horror més populars i més estimats del món gamer. Parlem de Dead Space. Primer de tot, us explico què és un survival horror. Clar i català vindria a ser un videojoc de terror. Un d'aquests de por. Però no d'aquests que vas avançant pantalles mentre vas eliminant els monstres allà en plan pinyeu, pinyeu. No, no, no és així. Ens refereixo a un d'aquests videojocs que et posa temps a més no poder. Perquè a més a més de matar a tots els monstres que volen acabar amb tu, també t'has de preocupar d'aconseguir la munició o d'agafar aliments o farmacioles per curar-te, clar. I tot això voltant entre escenaris molt tenebrosos i en un entorn sonor molt perturbador. Un dels survival horrors més conegut és el Resident Evil, que aquest potser sí que us sona una mica, perquè vam fer una pila de pel·lícules, però d'aquest de cas ja en parlarem un altre dia. Dead Space és un videojoc futurista. Ens porta al 2508. Aquí la humanitat ja s'estès per tot l'univers, colonitzant altres planetes i extraient alguns recursos vitals. Una de les nous més importants que té a l'USG Isimura envia una senyal de socors just abans de desaparèixer del mapa. I una altra nau de rescat la va buscar. Em sembla que ja us comença a sonar una mica l'argument, no? Sí, clar, aquí pel·lícules com Alien o Horizó Final ho van fer servir. Nosaltres serem en Isaac Klerk, un simple encarregat de manteniment que viatja de manera voluntària a la missió de salvament, ja que vol saber què li ha passat a la seva promesa. Perquè la seva promesa era doctora de l'Isibura. Per sorpresa de ningú, la nau ha estat totalment plegada de monstres que fins al final del joc no queda clar si són àliens, si és un virus o si són figures mitològiques. Però el que sí que sabem és que fan anar de bòlit el nostre pobre Isaac. Amunt i avall, perquè el que ha de fer és aconseguir unes peces que necessita per arreglar la nau de salvament que podria portar-lo sa i estalvi a la Terra. El joc va tenir molt bona acollida i el seu disseny va ser molt novedós, ja que va eliminar tota informació del hub. A veure, això del hub, què vull dir? Que a la pantalla només no veies cap informació. Doncs com ara el teu nivell de vida o la munició o el mapa, no veies res. Totes aquestes funcions estaven incloses en el traig especial de l'enginyer. Com per exemple el nivell de vida, que es mostrava amb una vida de llumetes que s'anava apagant a mesura que et feien mal. La música també és un punt fort, ojo, eh? Perquè passejar per una nau mitja enronada, infestada d'espantoses criatures, que, per cert, les van batejar com a micromorfes, doncs es dona molt més jojo si t'acompanyar amb música instrumental que sembla feta amb ferralla o tubs de ser. Una curiositat que em sembla molt graciosa del joc és que entre totes les sales per les que passem per la nostra aventura, ens cauem en molts cartells publicitaris. I un d'ells és el de Rancid Moon. Un cartell que sembla d'una pel·lícula de terror, però que realment és el nom d'una de les propostes del videojoc descartades i que anava a passar en una presó especial. Tot i que la por que pots passar, i en pots passar molta, perquè hi ha centenars de maneres a morir, ve a ser un joc que vaig gaudir de valent. I si tu ets un apassionat del cinema de terror retrofuturista dels 80, te l'aconsello molt i molt. A més, és una bona prèvia per certa nit de bruixes que està per arribar... Doncs vinga, bon cap de setmana, però sobretot, sobretot, jugueu molt. Moltes gràcies, Xavi. Són les 9 del matí. Una pausa i tornem de seguida. Bon dia, són les nous, parla Maria Larrà. En mobilitat a tres d'ara un accident talla la P2 a l'alçada de Sotaner i direcció Barcelona. A la P7 una varia talla on carrila per Berà i a Sarrià deter un accident talla també on carrila la mateixa via. També una sllavissada talla l'L510 alins i es dona pas alternatiu amb semàfors. A banda també, retencions habituals a la B10 i la B20, direcció en ús de Trinitat i en ús de Llobregat, pel que fa al servei ferroviari hi ha retards en diferents trens de les línies R4, RL4 i l'R2 Nord. I finalitzada l'alerta per vent que va afectar ahir a Catalunya, que va provocar un miler d'avisos dels bombers i 1.750 trucades al 112. La majoria d'incidències van ser per arbres caiguts, mobiliari desplaçat i també façanes malmeses, sobretot al Vallès Occidental i al Barcelones. A l'Urgell el vent va arrencar també per del sostre del papilló d'Anglesola, que va impactar contra l'escola Santa Creu sense causar ferits i es va evacuar també preventivament l'escola Bedruna de Tàrrega. El sistema d'emergències mèdiques va atendre un total de 18 persones, 11 amb lesions i ous. I els líders europeus han decat la cimera de Brussel·les sense acord sobre l'ús dels actius russos bloquejats per finançar Ucraïna i han ajornat la decisió fins al desembre. El Consell Europeu ha reiterat el seu compromís amb Kiev i ha encarregat la Comissió Europea que presenti una proposta per cobrir les seves necessitats financeres per al 2026-2027. Pel que fa a Gaza, els líders demanen més ajuda humanitària i pressionen Israel perquè alliberi les persones retingudes i permeti l'accés d'organitzacions internacionals. En l'àmbit climàtic no hi ha hagut consens, sobre l'objectiu de reduir el 90% de les emissions de cara al 2040 i en habitatge han demanat a la Comissió Europea un pla ambiciós per impulsar l'habitatge assequible. El Consell Europeu insta a actuar amb rapidesa davant l'augment del 60% dels preus entre el 2015 i el 2025. I els bombers han localitzat sense vida l'home de 53 anys que es buscava des d'ahir a la tarda al mar a la cala de la roca plana de Tarragona. L'home havia entrat a l'aigua amb la seva dona, però una onada els va arrossegar amarendins. La dona va poder agafar-se a una de les roques i va ser rescatada en estat més greu, mentre que l'home, com dèiem, es va trobar posteriorment ja sense vida. I pel que fa als esports, el Barça continua preparant el clàssic pendent de la infermeria. Frenkie de Jong no va poder fer el darrer entrenament per una indisposició i es dubte per a la convocatòria d'aquest diumenge. Juntament amb Christensen, que no, s'exercita des del dimarts. D'altra banda, també el comitè d'apel·lació ha ratificat la sanció d'un partit a Hansi Fleck, que no podrà, com dèiem, seure a la banqueta del Bernabéu. I això és tot. Fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa. Passen 3 minuts de les 9. Informació local. Avui hi ha sopar-concert benèfic a favor de Geopic. A les 9 del vespre es farà el sopar i a dos quarts d'11 concert amb Hotel Cotxambre. Es durà a terme el cau del Llop, en aquesta sala de la Vidisco, al carrer Miquel Torelló i Pagès. L'opció d'anar al sopar i al concert val 45 euros i només al concert 15 euros. Els tiquets, les entrades, les podeu comprar al bar Miguelón del carrer Molí número 11 o al web vidisco.com. I els diners que es recullin aniran a parar a Geopic. Aquesta tarda fins a les 9 de 5 a 9 a la Federació Obrera hi ha un Escape Room organitzat per Proceni Jove. El tema és els misteris de la fàbrica Ferrer i Mora. Les inscripcions les podeu fer a proceniproduccions.cat barra Escape Room. Aquesta tarda a la Federació Obrera fins a les 9 del vespre. I diumenge el grup local de xarxa fa una nova proposta de titelles, en aquest cas pel públic familiar, amb la companyia Totatis, que presenta el monstre de colors, una posada en escena basada en el conte, en l'àlbum il·lustrat d'Anellenes, que parla de les emocions. Doncs l'obra la podrà veure el dissabte, dos quartes a sis de la tarda, al Teatre de la Peni, les entrades anticipades a Entràpolis, o una hora abans que comenci l'espectacle, a la taquilla de la Peni. I demà dissabte hi ha un acte que organitzen Des Òmnium Cultural, conversa amb Xavier Antic, president d'Òmnium, amb Berta Galofré, que és filòsofa i periodista. A l'acte també hi haurà intervenció musical de l'Aia Melik i Rafa Tudela. Demà dissabte, a dos quarts d'una del migdia, al local del SEM. I recordem que continua obert el concurs de dibuix i pintura Lluís Fises i Moreno, adreçat a infants i joves de 6 a 18 anys. El temps per presentar les obres s'acaba el dia 7 de novembre. Heu de presentar les vostres obres a la Federació Obrera i aquest any el tema és Gaudí. Presentació d'obres a la Federació Obrera, la categoria infantil de 6 a 9 anys, adolescents de 10 a 14 i joves de 15 a 18 anys. Data límit el 7 de novembre. Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui divendres és la Roca, que està al carrer Major, número 31. Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma. Els divendres, Faves Tendres, música a la carta. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves Tendres, te la busca, te la troba i te la posa. Tens dubtes sobre sexualitat o afectivitat? Al Molí Jove hi trobaràs l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, vine a la nova assessoria, un espai còmodo, confidencial i obert per parlar del que vulguis. Ah, i cada mes, un taller obert per seguir aprenent i compartint. Informa't al Molí Jove. García. Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots, vols dir que són repetitius i pesats i amorrits i fastigosos? Ai, Fullet. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí. Doncs quin programa més meravellós, de veritat. Un estil, una elegància, un porte, un espeu. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu, Senyor. Reobrim els diumenges, amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores, i el Follet, els diumenges a les 11 del matí, a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. La cançó del dia, amb Sandra Tangerina. Bon dia i bona hora família, aquí Sandra Tangerina a la cançó del dia. La meva recomanació d'avui és Només viure, de Ginestar, el duo català format pels germans Júlia i Pau Serrasoles. Un tema amb una barreja de pop català, folk i una producció electrònica. Avui he escollit aquest tema perquè ens convida a aturar-nos, a mirar la vida amb calma i a valorar totes les coses quotidianes. És una invitació a viure el present, a disfrutar de les petites coses sense pressa. Ens recorda que a vegades només fa falta això, només viure. Així que, música a tope i bon cap de setmana! Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans embullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual. Vull que les jornades i les sars siguin al far. Viure, només viure i no pensar. I que quan et trobi sigui per cada passar. Si el mar és l'home, jo sóc el mar. Vull que les jornades i les sars siguin al far. I perdre el cap, jugar, submergir-me, per un cos serà estrellat. Mai hi haurà cap barca que em duï cap lloc millor, tirar-s'hi de cop, jugar, submergir-me. que sigui perquè ha de passar. Que sigui perquè ha de passar. A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora. La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest divendres 24 d'octubre. Ara feia dies que no teníem l'equival complet. Per diverses circumstàncies, avui sí. Avui sí que hi són tots. Miquel Canut, bon dia. Bon dia. Miquel Casas, bon dia. Bon dia, Miquel Vinyes. Bon dia. Miquel Paisa, bon dia. Bon dia, bona hora. Bon dia, Miquel Díaz. Molt bon dia. I Miquel Vallès, bon dia. Bon dia, família. Som-hi. Ben retrobats, eh? Tant el Vinyes com el Vallès, que són els que han fallat. El Diaz i el Diaz. El Diaz va recuperar sortosament. Sembrava el Barça amb tants legionats. Sí, eh? Es fan grans, eh? Mentre no hi hagi un brut de gastroenteritis, com sembla que pot tenir, no?, Frenkie de Jong i alguns jugadors... Bé, tenim moltes coses a comentar. El Vallès també m'ha suggerit alguns temes, però el primer que volíem dir que estàvem pendents és que les afectacions del vent, que va provocar el vent ahir, una vintena d'incidents a la vila. L'afectació principal va ser la caiguda d'arbres i branques, això ho he de dir, que va començar a mig matí i es va allargar fins ben entrada la nit. Es van registrar diversos avisos per arbres caiguts, per exemple, a la carretera, a l'Avinguda Barcelona, tant al matí com més tard, ocupant part de la via. També van caure arbres al carrer del Pla, al carrer Molí, i un altre que va tallar la calçada al carrer Avinguda Van Comunitat. I un altre, a l'Avinguda de Lourdes. Al carrer Nostra Senyora de Lourdes, també, al barri de l'Àngel. A baix. La situació més greta que es va viure al final de la carretera BB-1468, us la coneixeu? Sí. Vinga, vaja, que dos és jant de vuit, o de papió, pot ser? Sant Bartomeu. Ah, perdó. On un pi de grans dimensions va tallar totalment la circulació afectant entre sis i vuit vehicles, eh? També van haver-hi diversos desperfectes amb cotxes i propietats. I heu vist també una fotografia... També tenia notat això del carrer Nostra Senyora Lourdes, però més tard. El Bimolins que també ha publicat la fotografia d'aquest dany que va causar la façana d'un edifici del carrer Major on hi vam veure bombers treballant-hi. Vosaltres vau tenir alguna incidència? Jo sí. Miquel Casas, atenció. Primer de tot... No va funcionar tot el disc. No va funcionar. Fa 8, 10 o 12 anys va haver-hi un altre bandoló increïble per tota la comarca que va a tota la zona de Sarballó o Molins, que va a tenir una pila de pins. No s'ha recordat d'això. Aquella vegada va haver-hi mort. Va a 2009, eh? Això va ser fa molts anys. La Riarada també va quedar... La Riarada va quedar afectada sempre. que l'endemà vaig de fer una volta amb la moto per la zona, vam pujar cap a l'ordal i tal, i efectivament, hòstia, feia d'allò. Clar, el paisatge va canviar. Clar. La pujada a Santa Greu van... I clar, hi havia zones que hi havia pins que no et deixaven veure el paisatge, no? I realment va canviar el panorama i va encarar una pilògica. Jo molts dijous... vaig a dinar amb uns col·legues al restaurant de la Pina de Gabà, i quan anava cap allà per l'autovia, per l'autovia Vella, més menys, si us ubiqueu, hi ha el càrting, després hi ha un magatzem que venen petards, està l'ella, en aquella corba, abans d'entrar a la corba per agafar. Ostres, el cotxe d'abans, quasi que se'n parla, i, hòstia, què li passa amb aquest? Però és que la gent termina de temps, hi havia caigut una branca, una branca que tallava un de... un dels d'allòs i en canvi vaig arribar, estava dinant jo des d'on estava veia a fora em va tocar la rosaria escolta'm que si has de venir cap a casa ves en compte perquè aquí ja han avisat i dic doncs aquí no es movien o sigui A dos quilòmetres d'on vaig trobar aquest tros, un tros de branca, que l'hauria d'entrar en un moment, on vaig dir jo, hòstia, doncs aquí no, no, no, es movia algú, però res a veure. Hi havia ratxes, hi havia ratxes perquè aquí a Muinçarrer també va parar, va haver-hi una estoneta que va parar i després va tornar a reprendre. Però tu fixes la tresorera com es preocupa d'ell, eh? Sí, sí, sort, eh? Però això va ser fa 12 anys o 6, eh? Però ja es preocupava, ja es preocupava. No, no, però ha sigut ara que s'ha preocupat. I va fer molt de mal aquí a la Torrelles, eh? La Torrelles va quedar tot... El que t'ha dit de la branca era d'ara. Sí, això va ser d'ara. Va ser d'ara. Ahir jo vaig veure com me caia un arbre, va ser aquí que et dic jo el que... Sí, Nostra Senyora de Lourdes. Nostra Senyora de Lourdes, quan arribes a baix, que creues amb el carrer Sant Joan, qui és aquell... Sant Joan és? Sant Joan és el de l'Estel que va... Sí, que va parar baix, doncs aquest, bueno, allà. Era una obra que va caure sobre la casa aquella que fa cantonada i es va recolzar sobre el tandal i els cables elèctrics de telèfon segurament. Déu-n'hi-do. Algú estava a l'excursió de l'aula d'extensió universitària, no? Jo, jo. Sí, però no vam tenir problemes. No vau tenir problemes, vosaltres? Va ser d'arribar aquí en moments que va fer molt de vent. Anaveu a la colònia Sador, eh? Sí. Tot just va començar a bufar el vent, quan va arribar l'autocar. És a dir, quan vam arribar aquí, quan va començar a caure... a dos quarts de tres que va ser quan va començar a bufar que va ser quan semblava bé l'afectació d'allà va caure a l'arbre aquest que et dic va caure a les dues a les dues a la migdia aquella hora va sortir vaig anar a fer un parell de compres i d'això, i home, feia ventet, però no... Sí, a les dues, a les quarts dures, sí. De totes les formes, els que viviu en moments teniu sort, que teniu arbres... Ja comencem. I no, home, i us cava d'arbres. A la meva zona no n'hi ha, s'han mort tots. Tu no vius al carrer Ramon Llull? No ho és? A les de fora. I fa anys que no planten aire. A les cases es queien amb màquines d'aire condicionat, es giraven, es queien... És un problema, eh? És bonic que es poden agafadar, ja tenia aire, perquè arbres no en tenim. Pobrets. El carrer Mujer número 89 va ser la incidència d'aquesta façena. Sí, al costat, més o menys, al costat de la pella de Valgrana. Correcte, més o menys. A la fotito aquesta veig que hi ha les banderetes aquelles que surten allà fora. On està la pella de Valgrana? El carrer Major... El carrer Major que venen votaria al davant. Saps on t'he de Calcaràs? Perquè tu saps parar a l'època dels romans. Calcaràs miqueta més amunt de Calcaràs. La pella de Valgrana està a Calport. Exacte. Sí, senyor. Després de Calport. Després de Calport i abans de Calmillar. Allà no hi ha l'arbre. No, a la maçana. Va acabar la façana. La façana. Jo és que estava encara amb el sa. No, no, tu estàs pensant amb el sa. El Vinyes m'ha deixat molt tocat. Aquell any... Els de la zona d'Elladal no en tenen arbres. Tenen tot conçol a l'agost. Sí, sí, exacte. Sí, al costat, però lluny. Díaz. Sí, de camí que quan tornaven d'Esparraguera cap aquí, cap a Molins, a Malatocar, de fet, serien entre dos quarts de dues i dues, ja n'hi havia avisos, avisos de l'anyuntament de Molins de Rei, que sorprendien totes les activitats... esportiva, salària, lliure... És el protocol. Sí. S'activen casos d'aquests. Sí. Hi havia un compag meu de l'autocar, que hi havia una activitat que em sembla que sortien cada dia, els dimarts i els dijous sortien, del pavelló poliesportiu a fer marxa nòrdica, van rebre un missatge que l'havia suspès. Però en canvi les activitats dintre del pavelló, que la meva neta va tarda en fa, van funcionar en normalitat. Boquera, boquera, baixa lliure, pues clar, era normal. Bé, doncs, episodi de vent intens, ja ens havien avisat, però en tot cas hi va haver sempre cap dany físic, però material, doncs, algunes incidències. Digues, digues. No, que el telèfon abans d'ahir, els mòbils ja marcava que faria molt de vent a aquestes hores, fins a les 5 de la tarda. I mira, ho van endevinar, eh? Ho van endevinar. Vull dir-ho fer un apunt. Sisplau. Ja aprofitant que hem parlat de la visita a la Col·leçador. A la Col·leçador, sí. A la Col·leçador. 175 anys. Sempre molt interessant les visites d'aquesta manera. La Col·leçador jo havia estat ja diverses vegades, però aquesta vegada ha sigut molt especial. Sí. Primer perquè els guies que van tenir... que eren del Consell Comarcal... No, el Centre d'Estudis. El Centre d'Estudis, perdó. Sí, el Centre d'Estudis. Ho van fer magníficament, molt bé, eh? Molt bé. Aquestes dues persones en sabien molt, molt, molt, era el que més sabien sobre les colonies industrials del Barge Obregat. I després, això primer. En segon lloc, que ha fet aquest any, el 2025, ha fet 175 anys de la posta en marxa de la fàbrica. I tercer, que va ser una sorpresa, que vam pogut entrar a l'església, que normalment sempre està tancada. 40 anys portava a tancar. Exactament. I vam poder veure l'església per dintre. Molt bé. Molt bé. Recomanes la visita, eh? Sí, és molt interessant. Jo hi havia anat, feia també 20 anys, amb una agrupació fotogràfica, vam portar uns models en aquelles turbines tan maques que hi ha, Saps que hi ha turbines? Sí. Però, clar, no és el mateix una visita per anar a veure les turbines amb quatre noies per allà fent fotos? No, no hi ha nois. Aquesta vegada... No hi ha mai nois, on trobem? Val. Vols venir-te un dia a... Digues, digues, sisplau. Aquesta vegada, doncs, ens vam fer una visita molt guiada i molt bé, i la veritat és que bé, bé. Jo havia treballat a la colònia. Quan tu no hagis treballat tu... Les colònies del Llobregat, del Tert... A veure, a veure... Que conya esteu explicant si el dia treballat allà. Per favor, no toquis el moment. Jo he treballat a totes les bandes. No sé què feia entremig, perquè d'anar de colònia a colònia ja té més hores que treballant. Potser anava de visita a vendre algú. No, jo vaig treballar, vaig anar a muntar una màquina. Una carda. Una carda. Una màquina de cardar és una que fa... Tu has servit tant en sapat... Digue-li que fa una màquina de cardar. Cardar. Ja ho sé. I per això es diu el nom, són unes punxes que van passant. Tu saps com és una carda? Sí, clar. Una carda pot ser manual, que és una cosa amb uns fies, unes punxes, i la màquina de cardar són punxes per cada banda que van cardar amb la llana. Aviam, va, digues. Explica-li bé. Explica-li bé. Hi ha un primer cilindre que és un diable. Un segon que m'he pillat. Pots explicar el que és una màquina de carregar? No, no, no. Tu ets un mal pensat, tio. També que anàvem ara. Si seguiu així, us cardaré a fer punyets. Els d'olot ho carden tot. Perquè diuen que qui no card el lot no carden jo. Llavors, una màquina de cardar és una màquina que serveix per obrir el cotó i treure els desperdicis, el tabac que diuen, les fulles seques, la terra i tot això. Aquesta és la primera pas de netejar el cotó en el procés d'afilatura. Molt bé. No cal que digui com va una carda perquè no... No, però perquè ho entenguin bé, explica bé com és el cilindro. A veure, hi ha un primer cilindre que és un diable que dic que hi ha unes púes bastant grossudes, com el dit, que obren primer, són els primers. I després hi ha un tambor molt gran que fa 1,50 metres de diàmetre. Llavors aquest tambor gira i també porta una guarnició de pues, però pues fines. Llavors aquesta bota va donant voltes i va gretant la fibra. Llavors, a sobre de la bota aquesta porta uns cilindrets o chapons, que diuen, són unes barres també en pues, en pues amb direcció contrària, i el que fan és anar pentinant la fibra. Llavors, de darrere, davant, hi ha un altre cilindre que fa 50 centímetres de diàmetre, que n'hi diuen el llevador. I aquest també porta pues, però treu la fibra ja pentinada i el llevador la treu cap al centinella, que és un aparell que recull totes aquestes fibres i les fa una cinta, una beta. La recull a una beta i les posa dins un bot. Un bot és un cilindre de carbon. No, no, no. No m'havia pogut imaginar mai que a Cardà, d'un dies per tant. A més a més... El nom de Cardà ve d'aquí. A més a més, no sé si t'has enterat que t'ha dit els centímetres que feia això, els centímetres que feia el altre, i tu no t'has explicat bé. Jo només havia anat a treballar a Cardà i ell anava a vendre-les. Ell havia de dir el preu, el que m'havia i tot. Jo vaig anar primer a muntar màquines i després a vendre-les. i tot això que expliques abans es feia manual quan no hi havia les màquines quan hi havia màquines segurament feien amb unes que havien de tenir unes pues que són claus posaven uns claus clavats en una fusta i llavors aquelles puntes anaven estirant i anaven carregant la llana o el cotó. Correcte. Molt bé. Doncs aquesta lliçó històrica... Molt bé, eh? Me he quedado acollonido. He quedado acollonido. I aquesta és la carda, és el segon pas de la neteja. Primer venen els batants, que són les primeres màquines carregadores i batants, després venen les cardes, després venen els manuars, després venen les matxeres, després venen les contínues i després les bobinadores. Impecable! Ei! Bravo! Ahir ens van ensenyar uns tabells ja una mica antics per fer bonic, i la gent no sabia que era una llançadora. Vull dir que era una llançadora també, no? En un poble com el nostre, que vivíem del textil, i que tothom, qui més qui menys, té una llançadora a casa... Ha vascut de Sant Marant, n'hi ha una ben grossa. Ja ha vascut i era, ja no hi és. Molt bé. N'hi ha una ben grossa. Ha vascut, encara hi és, en els costos, però allà a la paret ja no hi és. Ja no hi és, ja. Però sí, sí. Jo en tinc quatre o cinc. Sí, sí. Però bueno, és igual, és maco, era maco, eh? De diferent, la llançadora és cedera, de la seda, són més petites, després hi ha uns altres que són més grosses, i com més grosses, o sigui, com més gruixuda és la fibra, la llançadora és més gran. Bé, aviam, més coses, interessant tot el present. Vallès, em volies parlar... Perdó. No, jo més volia dir una cosa. Digue, sisplau, sí. M'agradaria que, no sé si és la Guàrdia Urbana o qui ho ha de fer o això, posar un rètol ben gros que prohibeixi l'entrada de camions de gran tonatge al carrer Carme Galcerán. Perquè cada dos per tres, els camions grossos queden encastats allà al carrer Sant Joan, que no poden continuar. Perquè no sé com els porten, ja ho sé el GPS, que ja l'entenia antiquat o el que sigui, però és que fa anys que tots els camions grossos no sé d'on venen. Si pugen pel carrer 11 de setembre, no sé per on venen aquests camions, perquè són... No poden pujar per enlloc més. Clar, perquè el Joan Maragall... És que no sé per on vénen. I queden encallats, esclar, i pugen per Carme Galsdaran, però arriba el punt que Carme Galsdaran és en sentit contrari. I llavors no poden continuar, sinó que s'han de desviar cap davant de l'estel i cap amunt. I allà és un coll d'ampolla i queden clavats allà tots els camions aquests grossos. Clar, normalment són xòfers estrangers, aquest d'ahir era un orituano, que no en tenia ni ingles ni res, i l'altre feina veu tenir, eh? El meu net va telefonar a la Guàrdia Urbana, que va venir a l'Adrià, va telefonar a l'Urbano, perquè vinguessin ajudar i treure aquell camió no sé com he de fer recolant enrere, un altre cop tot Carme Galzán i no sé, que tir continui avall cap a la mancomanitat sí, el camió que era tipus trailer 15 a 16 metres i ahir que la Guàrdia Urbana estava desbordada perquè tot el vent tenien, trucaves per avui i no t'atenien perquè no podien, pobra gent Doncs a sobre això, imaginate. Va quedar clavat allà dalt. Dilluns va haver-hi una caiguda a l'Amazon. Sí, això també. Es va frenar, es va frenar. No, no, no. A mi no va frenar, però jo porto sempre a sobre. No hi ha manera de posar un rètol, sisplau, que posin un rètol que digui prohibir d'entrar camions de gran tonatge aquí al carrer Carme Galzaran? Però han de posar també un lituà, un anglès, un francès. Els signes de conduir són internacionals, punyeteros. Els patinets no els coneixen. Pot ser això. Tu demanes això, eh? Home, per favor, que cada any, cada dos per tres, A veure, jo me n'he adonat, però és que quan passo jo, però és que segurament que quan no hi passo també deuen quedar encallats. Segur, segur. I en pobles que també no poden passar els camions si es fan passar, perquè el navegador diu que tens de passar per allà. No costaria res posar un rètol aquí a l'entrada. No costaria res posar-ho, eh? Suposo. Perquè a la Guàrdia Urbana es fa un tipus de treure camions allà, encallats... Els camions ja no haurien d'anar del pas nivell en amunt, ja no haurien d'anar enlloc. És bo el pas nivell. És bo el pas nivell. És una bona expressió, eh? Ara tornarà a sortir. Ara tornarà a sortir el pas nivell. Ara tornarà a sortir, ja veuràs. S'equivoquen... Només que s'equivoquin d'un carrer, el navegador ja... segurament segurament el temps en el cas és que té un avís al mòbil que sona bastant el camions aquest serà cap als polígons segur el que passa és que només que s'equivoquen un carrer ja estan perdits ja estan perdits Que queda clar, i si no ja ho apuntarem també algun dia que ens visiti algun responsable polític. M'estàs dient que tu te notes el que vols dir a vegades amb una nota al mòbil? Sí, clar. Comencem per aquí, eh? Ja li ha sonat una cosa que posa Amazon. Bueno, deixa'm que surti un pas nivell una altra vegada. Curiosament, que el divendres parlàvem del tema de la tarjeta i de l'efectiu tal i qual. Dilluns al matí estic a un supermercat i l'encarregada diu... No funcionen les teixetes de gret. Va haver-hi una caiguda de... d'Amazon, clar, això, si estàs a un supermercat, que et compres una cosa de 5 euros, no és de primera necessitat, no va ser res, però no sé si això va tenir algun tipus d'afectació o no a nivell general, perquè va ser una equilibració bastant important. Sí, unes hores, molt. el no poder pagar en tarja el dilluns no va ser culpa de la caiguda d'Amazon el que va caure i va impedir els pagaments i d'això va ser el RETSIS el sistema de pagaments d'això però que no té res a veure amb Amazon eh Amazon i reig. Tothom diu que cases... Els que portem mentires, això no ens passa. En efectiu, eh? Caix. I en tenies de caix per jugar al supermercant? Jo sé per quin caix. Sí, això va quedar clar la setmana passada. No, no, perquè la setmana passada no vaig comentar-ho, m'ho va preguntar, i no vaig voler dir perquè no em va semblar oportun, perquè et serveix molta gent. Jo tinc una maquineta a casa que fabrico diners. Sí, per monopòbil. Bueno, jo fabrico i colen. Sí, sí, per ferit que és per monopòbil. El fabrico jo i colen. El que sí que és convenient, i ara, sense que xondeo, és que hem de portar diners a sobre... per aquestes circumstàncies, eh? Perquè el que és lamentable és que caigui la mató, no caigui això que has dit tu. El rec 6. El rec 6 aquest, 10 punts més per tu avui, que ja t'he donat 10, ja en tens 20, eh? I resulta que no puguis anar a comprar ni una barra de pa. Vull dir que és teu, això, eh? I ara aquí som una gent que segurament ens belluguem pel nostre poble de Molins de Rei. I jo, al lloc que estava, si no hagués pogut tirar diners, m'hagués dit, tranquil, ja passaràs. Ja passaràs. Perquè et coneixen. Però clar, això, hi poso a nivell global. No, no, no. El comentari és llocic. No crec que passi més, però vaja. Jo, una altra vegada que va passar ho mateix, que ens vam quedar sense... sense res, sense llum i sense res, doncs també vam fer el comentari que hem de portar alguna cosa a sobre. Sí. Perquè és la circumstància. Sí, sí, és així. És així, és d'acord. Dit això, tu te'n vols anar al pas nivell. Jo vull anar al pas nivell. Al pas nivell, que abans el senyor Païssa baixava amb el cotxe i podia aparcar a la zona fronja. Per exemple, eh? Per exemple, no. Per exemple, perquè ell m'ho va comentar a vegades... que es mou amb el cotxe... Te refereixes al pàrquing, tot aquest... Al pàrquing, exacte. Que hi ha, diguéssim, dels preços catalans... Exacte. Però són com passa el tren. Exacte, sí, senyor, allà. Allà és zona blanca, no? No, allà és zona tronja. Ah, ho han canviat? No, no, ho havien canviat allà fa anys que van canviar-ho. Què vol dir tronja? Ah, t'ho explicarà, senyor. Cases, cases, cases. No, no, més un moment, situa't. des de la clínica fins al Pas Nivell, és zona taronja. El que passa és que, com que no la vegiven, és zona campi, campi, equipament. I l'altre tros que queda, del Pas Nivell, al túnel, perdona, de la clínica al túnel, i del Pas Nivell fins a Can Samarang és lliure. Exacte. A sobre el pati del túnel. Jo ho que recomanaria, jo ho que recomanaria, perquè tenim uns aparcaments que... que hem de fer alguna cosa amb els aparcaments. Igual que hem de fer els del Maresme, alguna cosa hem de fer, perquè al mar se'ls està fotent les vies del trenc. Però això està molt lluny. Jo està molt lluny. Però aquí el que hem de fer, mira quina comparació que us he fet, eh? Aquí el que hem de fer, mira si has fotut l'aparcament de Muïs de Rí, és mirar aquestes zones taronges que funcionin. I aquests agents cívics, que em sembla que tenim aquí a Montserrat. No, ara no n'hi ha. Això depèn dels plans d'ocupació. Ja s'han fotut fora, ja. No, hasta luego, Lucas. No hi ha més llamades. És per un període concret. Perfecte, doncs mirada que això funcioni. Jo estic d'acord amb tu, eh? Fins aquí no hi ha problema. Però aquesta setmana he estat fora d'aquí una vincresa dinant amb un amic... No, amb un tertulià d'aquí dinant. Has dinat amb un tertulià? I davant d'on dinàvem hi havia una zona preciosa que han fet de zona carbassa, però no ho fan servir. Actuó com a zona lliure. Llavors hi ha, no sé si hi ha 52 places... És a prop del Ricard Ginebreu? Sí, davant. Davant d'aquest pavelló petitó que han fet... L'associació de veïns del barri, del canal, va demanar que allò no fos zona taronja. No s'ha repintat de nou... No s'ha repintat de nou, però actua com a lliure. Clar, però és que llavors no volem anar com jo, que a vegades vull anar al casal d'Avis de Vincresa. I si no vull anar a peu, no puc anar-hi perquè tinc d'anar a aparcar a la discoteca aquella que hi ha al final. I és un catxondeo, quan podria aparcar per fer una carbassa, eh? Tindria una hora i mitja. Tindria una hora i mitja. Tindria una hora i mitja. Tindria una hora i mitja. Tindria una hora i mitja. Tindria una hora i mitja. Doncs això, vull dir, que una cosa que fan bé, que posen una zona a Carbassa i que s'allés de conya per anar una hora, una hora i mitja, a fer un tràmit, el que fos, doncs no funciona. Llavors el que tenim allà tampoc no funciona, va que hi havia aquí un tard allà al vídeo, la vam treure, que és lògic, per fer l'edifici, que terminava de conya, o sigui, ens n'ha quedat una i que no la vegin. Això és el que jo em queixo i hagués anat molt bé, perquè de vegades gent que ve de fora o que... o ningú és nosaltres, gent que viu a les afores com tu, com tu, que de vegades tens de baixar amb cotxe, doncs que puguin deixar el cotxe amb una zona de taronja. Això, dues horetes, que són dues horetes. Jo estic d'acord que vivi lluny, però on jo vic de lluny ve la gent aparcar per portar un nen als padres. La gent educada, perquè no parca allà a la porta i de qualsevol manera... venen a casa meva, aparquen allà i fan 400 metres o 500 per anar a portar un nen al col·legi. Quan, si tot això de la via fos una carbassa, seria de conya. En un moment... 10 minuts, un pom. País, anaves a dir? No, no, volia dir això, que tot aquest tros del pas de vell dreta i esquerra, aquest tros, tot hauria de ser carbassa. Sí, sí, sí. I si no ho vols, el tros aquest més gros del Pati del Tronxer, diguéssim, des de... Parla com si tothom sàpigués on és el Pati del Tronxer. Tothom ho sap. Tothom ho sap, papà. Tothom ho sap. Exacte, exacte. Ahir el dia d'acabar, vam parlar del Pati del Tronxer. Vull dir que tothom ho sap. Vam parlar de la Tecnoswift i del padllet. Un moment, un moment. D'entrada, la gent no sap on dius de pas nivell, perquè ja fa 40 anys que no és. Si home, però la gent gran ho sabeu. Passeig de la Pau. Els que són més joves no ho han vist mai. Tu com que no seràs mai gran, en cap sentit... És un Peter Pan. És veritat, això hauria d'haver... La meitat d'aquell aparcament hauria de ser també zona taronja. Tot aquell tros hauria de ser tot zona taronja. A veure, jo penso que si algú hagués d'anar a fer un tràmit fos una carbassa, seria ideal. Si algú vol deixar el cotxe de dilluns a divendres, com quasi tots, que tirin més amunt, més cap al cementiri, més cap amunt, Cap a aquella discoteca? No, o cap allà baix. Però el centre, que és això del pas nivell i tal, hauria de ser pel comerç, per anar a comprar, per anar a buscar el diari a la mèdia. Això és el que en ofereixo. Quan dius més amunt... A què et refereixes? Més cap al cementiri no hi ha aparcament. Aquells carrers no tenen espai d'aparcament. Sembla mentida que visquis on vius. Perquè tot es fa d'aquesta manera. Jo vaig fer ja unes cases aparellades... Perdona un moment, eh? Unes cases aparellades em van fer gastar un dineral en fer un passeig preciós amb prunus pisardis perquè fos bonic... hi ha com 30 cotxes aparcats a sobre la bacera d'un passeig. Això ho fas al centre de moments i no et deixen. Per què ho deixen allà? Que facin alguns aparcaments que hi ha lloc per fer-ne. Només aquell tros. D'allà en amunt, els carrers són d'una direcció o de dos, però hi ha una banda per aparcar. Tots podem aparcar a la porta de casa, jo ho entenc, però no pot ser. Si jo el conec també, eh? Però aquells carrers no donen per tenir aparcament. Total, que a Montserrat tenim un poema d'aparcament i s'han de mirar a buscar solucions. Jo no sé si aquí, a aquest poble, hi ha algú que pensa en el tema dels aparcaments, però ja és hora que comencem a aparcar. L'altre fa dos o tres setmanes et vas comentar que la gent ve a jugar aquí a futbol, no sé què, oi, que ho vas comentar a casa i no saben on aparcar. És veritat, no hi ha, no, perquè als postos on t'has d'aparcar també hi ha cotxes que estan tota la setmana allà a intra, vull dir així, és de clar, vull dir, no, i ara inclús furgonetes, i ara inclús furgonetes. Fonetes i grosses, eh? En teoria, si no m'han informat malament o no m'han informat malament, tu pots tirar el teu vehicle aparcat al teu carrer amb zona blanca, però crec que tens un plaç de dies, no? Tens uns dies, no? El codi de circulació diu que màxim 24 hores. 24 hores, ja està. El codi de circulació. És igual, és diferent, perquè és tan fàcil com moure el cotxe de lloc. Si no solucionis l'altre. No solucionis res. Mor de lloc, però mor de lloc. El treus d'allà, fas una volta... Ja no tens post-ho. I potser l'has d'aparcar. Ja no tens post-ho. I estàs al general Castanyos. Ara anem aquí a la granja, que és quasi a dintre de moments, ja. No hi ha res. A la granja hi ha autocaravanes aparcades davant del Domino's Pizza. Això ja ho vas dir. Sí, sí, però ho vaig veure ahir un altre cop. Vull dir que no ha variat, des que ho vaig dir-ho. I estan allà dies i dies de lluny de divendres. Imagina't tu el candidat d'aparcaments... Setmanes senceres, no? Vines, imagina't tu el candidat d'aparcaments que hi ha allà a baix, a la granja que dius tu, que jo també costumo anar-hi, i el candidat d'aparcaments si no trobaràs ni un aparcament tampoc. Ara, el problema de l'aparcament ja afecta a tots els barris d'en Bluís de Rei, inclús el barri nou dels Guardioles, i això que fa tant en edificis encara... Això ho vam dir el primer dia abans que hi haguéssim... Que afecta també això de Retrug, de Retrug, afecta també el barri de la Riera Bonet, ja ho sabem. Bé, bé. El dia que vau fer el de laula vostra, de Valera Bonet, no l'ho va aparcar, vaig tenir que donar la volta sencera i anar a aparcar a les guardioles, però a mitges guardioles. De fet, des d'aquest país, aquest carrer 9 que hi ha que baixa... Vol dir el barri de l'Àngel i aquest viat que puja. Que puja o baixa, segons que em vinguis, jo normalment no ho baixo. Allà pots aparcar. El que passa és la incomoditat de portar el cotxe a fer-se allà, però has de caminar Ho has de caminar 10 minuts per anar a casa teva. Jo crec que és un gran problema que tenim els de Molins d'Arai i els de Pobles. Jo tinc un anil meu que va anar a Barcelona i el primer diu, he tingut sort i he aparcat un quart d'hora a la casa. En Molins d'Arai un quart d'hora és des de la Meròil fins a la Repsol, o fins a la Granja. El problema és que volem aparcar a la porta de casa. A la porta de casa vol dir, ostres, un minut de casa. I clar, potser és aquest canvi de dir, hòstia, aparcar, si vols aparcar a casa teva, noi, has de buscar un aparcament i pagar-lo. I si vols aparcar al carrer, potser has de caminar 10 minuts. Però és que, coi, 10 minuts? Déu meu. 10 minuts. Sí, però mira, vos d'aparcar, vos d'aparcar és un cas, eh? Jo ahir venia de fora amb el cotxe i en lloc d'anar, que era lògic, anar a casa meva a aparcar i anar a peu a la clínica, que tenia un metge, se'm va acusar anar de cop amb el cotxe a la clínica. Bé... Era un quart de vuit. A set, un quart de vuit. Vaig anar tres voltes per allà i al final vaig haver de fer una cosa que no la trobo bé però que s'ha de fer de tant en tant. Ah, ja, ja. Que és anar a l'Aldi. No, no. El que l'Aldi ho va dissenyar un arquitecte inútil i no es podia entrar perquè totes les persones xoquen a les bandes. Sí. Doncs han tret les màquines de pagar, ho han tret tot i tot i així encara vas just però entres. Entres, sí. I com que no hi ha màquines, no pagues. Està molt malament, però un altre dia ja compro. No, no, no. Vaig a aparcar. Perdona que et digui. Hi ha molta gent que va a Valdi només per aparcar i després surten per la porta. Baix a les escales mecàniques, surten per la porta perquè jo m'he d'anar a compte. Això és el que vaig fer jo ahir, però normalment, quan torno, compro alguna cosa, encara que sigui per cada dia. Però ahir, com que era tard, ja n'hi vaig comprar. No, no. Però vull dir que en tota la zona de la granja no vaig trobar l'aparcament? Parlant de mobilitat, tu també podries parlar de la cantonada del Naturana. Ah, sí, sí, el mateix d'allò. Ara que el Naturana ha anat a terra, suposo que... Sí, ha anat a terra. Sí, ha anat a terra. Ja no existeix el Naturana. No sé si ho sabeu. Això es confirma, eh? Ja no existeix el Naturana. Ja fa dies. Franco ha muerto. Doncs resulta que aquella cruïlla, aquella cruïlla tan fantasmagòrica que hi ha quan venim de Martorell i passem per sota el pont, per l'autopista, i després passem per sota el pont aquell de l'autopista, i anem cap a... I anem cap al mateix inútil que fet al pàrquing de l'altre. És el que anava a dir. Perdona, abans d'acapar-ho. Una altra, una altra. Païssa, abans que ho diguis. Més xica una cosa, petita. que espero que l'Ajuntament, perquè allò ha de fer, dissenyar l'Ajuntament, no faci el mateix inútil de l'Aldri, i allà facin un creuament com Déu mana, perquè als pobres que li fiquen els fan deixar la tira de metros, o del menys que serveixin per fer una mica. Per fet, això és el que em refereix. Vinga, s'han anat a parar aquí, on jo anava. Un moment, tu ets de la professió, estàs desqualificant una persona, un professional que ha fet un edifici. El que és inútil és inútil. Doncs allà tu mateix, tu. Carrer foment número 6, per si voleu. Si jo faig una cosa malament... I si t'ho diuen a tu? Si faig una cosa malament, soc un inútil. I llavors, en aquest cas... És una desqualificació. Els meus aparcaments es pot entrar... girar i fer de tot. Ho sento molt, però els venia més cars, però la gent girava. Doncs un momentet. Aviam si ara que ja està... que van a fer les obres aquestes, si pensen que aquella cruïlla, aquella cruïlla anant cap al passeig del Terrapué, sigui una cruïlla com Déu mana, no com ara. Ja sé que hauran de traslladar el semàforo una miqueta més enrere i tot això, això ja ho sabem, però s'ha de fer. Perquè, si no, tornarem a trobar els mateixos absurts que molta gent tenen cada dia. Cada dia. Consta que cada dia? Cada dia, sí. Perquè, escolta, jo, quan vinc de Martorell, sempre em trobo amb el mateix marge. Allà va ficar amb la moto. Imagina't. Exacte. Sí, senyor, allà va ficar. A més a més, la veritat és que l'entrada a Molins del Rei per aquest lloc fa una mica de vergonya. A més a més, vas passar aquest cap de setmana passat dues vegades per entrar a Molins del Rei per aquest mateix lloc. I coincidia que estava, diguéssim, la deixó de les cerveses... Trobar les cerveses artesans. Sí, artesans. Unes cues impressionants... Perquè ahí passa una altra cosa. Ja sabeu com funciona el semàfor. Entrada. Sí, sí. I aquí te quedes. I parat. Sí, sí. Doncs, ben bé, 10 minuts per passar el semàfor aquest. Allò sí que és vergonyós. Allò, arquitecte, que ell devia ser. Devia ser el mateix. Penseu una cosa, només. El de Daldi no crec que fos de Movins, no cal que miris. És igual, com si fos... No pot ser de Movins. Com si fos d'on sigui. Escolta, que allà els pobres que han de fer l'edifici aquell els fan tirar tan pobres de gué Però menys. Com per terra, es fan tirar molts metres d'endins. És una zona jardinada, la primera. Però poden fer una bona botonda o alguna cosa. Exacte. O a continuació, de l'altra trosca hi ha, De Mercadona cap a... El que no poden tirar són els pisos dels piscos de Feuat i Calpí, que queden. Però llavors, a partir d'Acalpí, s'han tirat dins. Per això, i traient una mica dels matalassos, una mica del vidre, poden fer una rotonda una mica. Només tocant això que estic dient jo, ja poden fer una rotonda. Però que s'ha de fer alguna cosa... S'ha de fer una cosa... impapinable, perquè allò en surts cada dia. En un parell d'anys potser tindrem eleccions o potser canviaran algú i la gent... Els que ho sabem, que ho sabem, quan passem per allà, més o menys ja anem en contra o te la fotin. Aquest girarà, el seguirà endavant. Perdona, ja també últimament, i no m'havia passat mai, últimament he vist diversos que venen de l'Avinguda, per l'Avinguda València, com si deixin agafar el pont de les 15 arcades, I intenten girar Esquerra Verge del Pilar. Ep, és veritat, el semàfor, no? No intenten, no, giren. Igual el GPS els envia per allà. Sí, sí, sí. No, no, sí que és veritat. El GPS, aquests... Bueno, i els que vienen de la granja i poden agafar per aquí amb un... Que també està prohibit. Et fots un susto quan tu estàs allà. Exactament. Si venim de la granja, tu no pots tirar al terra ple. A mi m'agradaria... Ai, ai, ai. No, no, hòstia. Ja he dit públicament moltes vegades que ja fa temps que estic descontactat de totes les tertúlies polítiques i allò. Però l'altre dia... a casa de Rosabria encara ho mira, i jo estava a casa publicant i vaig sentir una frase que em va semblar increïble respecte a un tertulià respecte als polítics. Diu, vamos ahí a no hablar de nada. em va semblar tan bona, vamos ahí, no sé en quin context seria, vamos ahí a no hablar de nada. Hòstia, m'ho apunto perquè això ho tinc que dir-ho. Vamos ahí, perquè al final, ja entenc que suposo que la cosa serà... Jo encara no he sentit cap partit polític, ni d'aquí ni d'allà, que faci propostes de res, simplement. Em sap greu perquè hi ha un expolític, però suposo que està d'acord amb mi, en part. És a dir, jo el que sento és els d'una banda criticar els altres i els d'aquesta criticar amb aquests. El dia que un polític, un polític, perquè suposo que algú ho faran uns i altres. El dia que un polític d'Esquerra, de Junts, del PSC, del PP, del partit que sigui, digui, escolta'm, això que ha fet aquell altre està molt ben fet, jo aquell dia començaré a creuar amb la política. Aquesta és una de les frases. I la segona, genial, amb un programa esportiu, que diu, Pedri tiene una fàbrica de tiempo. Molt bé, ja està. Ara per dir jo... Jo vull dir una cosa al Canut. De polític no sés mai ex. El que és polític és com el que és metge. Tot avisa serà metge, encara que no exerceixi. Llavors ell és un polític i morirà polític. Se li nota quan parla, quan s'explica... Jo el que no entenc és que es digui polític en el sentit que el feu servir quan tots vosaltres aquí, al fer la tertúlia, esteu fent política. Esteu dient que s'ha de fer no sé què en un carrer. Esteu dient que no s'ha de fer no sé què. Això és fer política. Sí, senyor. Altra cosa és que en l'exercici de la política t'hi guanis la vida o no. Nosaltres som polítics sense cura. La política que jo veig i que jo escolto és la de vaig acarregar-me sistemàticament l'altre. A més, si ens posem tota la colla, no sé, amb els grups de WhatsApp, hem de dir això tots, perquè no sigui que el d'Andalusia, el de Galícia o el de Castellà-Léon digui el contrari, perquè jo flipo, no entenc que... O van tots amb un xip programat, o algú ja, perquè normalment, sempre, sempre, sempre, per costum, i això a mi em desespera, em desespera molt, em desespera moltíssim, o almenys, potser, potser és el que jo escolto, o el que et fiu, els culpables són mitjans de comunicació... que només treuen aquestes merdes. I llavors només creus amb la política dels Miquels. I s'ha acabat. I s'ha acabat el Brocio. L'autèntica política. S'ha acabat el Brocio aquí. Ho he sentit que s'ha acabat tot, ja. Exacte. Un a un, sisplau, no ens esperem. A l'altre dia us deia un pensador, però com diu mana, no d'aquests nostres... Al final no es podrà parlar per no molestar els ignorants i els inútils, perquè quan parlem d'algú sempre es pica a algú, sempre hi ha algú que es pica, sigui per un motiu polític, sigui per un motiu... Per què serà? Per el que sigui, i no miro ningú. Sí? Estàs d'acord, paisa? En part tenen raó, perquè escoltar segons quins polítics fa pena. Sí, sí. Això és el que diuen. No sé, jo normalment procuro no escoltar res de... No pots escoltar perquè tens molta feina, tu, eh? No pots escoltar. Deixo parlar-me, calma. No pot escoltar. Escolta, és que aquí aquesta tertulia sembla una casa de barrets. I no ho volem. Parla, parla, parla. Calla. Vinga, sisplau. A veure, ja no sé el que volia dir i plego. No, no pleguis tu. Heu fet enfadar el president i tot. Estàs parlant dels polítics. Escoltes la televisió i sento aquesta colla de polítics del Rajoy. que només fot res més que criticar els altres. Els altres... Critiquen amb ell. Li diuen que, esclar, és que... Quan diu unes tonteries, quan han d'amagar tot el que han fotut, les desgràcies que han fotut, el dolent que han fet, ho han d'anar amagant, però la qüestió és criticar sempre. Quan fa que no escoltes tertúlies de no ser qui? Perquè estàs parlant d'un senyor que fa molt temps que no diu ni viu. No, no, no. Ah, eh, vull dir... Volia dir que faixó. Perdó, és veritat. Ja s'entén. És igual. He hagut d'obrir l'aire condicionat perquè l'ambient està caldejat. Sort que tenim la Iuso tan calent de l'ambient. Si no fos per la Iuso, seria molt avorrit tot això. És veritat. Jo sento aquesta gent i els he tancat la televisió perquè no... Anoteu-vos 5 de juliol del 2026. Ja sabeu que passaran el Tour de França per Morins de Ria. Ahir es presentava a París l'edició 2026. La capital catalana, Barcelona, serà seu de 3 etapes, la Grand Depart, i atenció, perquè l'etapa número 2... que és diumenge 5 de juliol, comença Tarragona. Pum, pum, pum, van pujant i passaran per Molins de Rí i Santa Creu d'Ulorda, eh? Molt bé. De 423 metres abans d'arribar al castell de Montjuïc. Hi ha algun equip d'Israel? Ja t'ho comentaré, això. Quan dius, passarem per Molins de Rí, per quin lloc passaran? No ho sé, sap? Per quina carretera? Si vén a Santa Creu, no ho sé. No ho sé, pel carrer de Sant Joan. Passarem per casa meva. Pots vendre el balcó, pots viure el balcó. Exacte, passarem pel samarang. Aviam si que ara no està, hi vas enganyats. Vosaltres sou molt xus, però passa també per Toses, per on jo estic. És veritat. Per la Modina. T'has donat el compte i he acabat, pregunto jo. La botella que el teu amic Josep diu Sobimar. I em ve de Sobineu. A la Modina Sobimar. Has d'estar molt amunt per veure el mare. Això del turn aquest. Estan fent una bona campanya ja. Dies, dies. Jo vaig veure jo ahir també que estan fent una bona campanya ja. Sí, l'etapa aquesta acabarà a Barcelona, però la que diu a l'etapa 3, que és el 6 de juliol, comença Granollers i se'n van fins a les angles. Aquesta no passa amb el pàtio d'Unger. Aquesta no. No, però passarà pel Bardaguer, no? Sí, sí, i tant. Per tant, Bardaguer Amunt. Podem jugar a balcons i de tot. Aquesta nit que jo pico. Aquesta nit, si anem a la discoteca... Encara queda... És un tema 100% solidari. Benèfic. 15 euros, Hotel Cochambre. Jo ja imagino el Vinyas i la seva filla, que és la tia molt canyera i molt marxosa, ja s'imagino, allà a dalt, a l'escenari, cantant el... Orquetebas. I la matinada del diumenge, camin d'hora. Un moment, un moment. Anem al Pants. Hem de fer una... Una cunyà. Això és avui, aquesta nit. A partir de les 9 al sopar i si només volem anar al concert a partir de dos quarts d'onze. Encara queda alguna entrada. Recordem d'anar al Miguelón a buscar-les? O si no, a través de vidisco.com, no? Exactament. A favor de Guiopic. Taquilla 100% Guiopic. Discoteca Cotxambre, et toca un grup que es diu Vidisco. Sí. A la sala Caudellop, com és que encara li diu Caudellop? Això t'ho volia preguntar. Liverpool. Liverpool, no? Val, val, val. Com que va ser el Caudellop, el gent encara li diu Caudellop. Com que el Gerencà de l'Estoteca diu i tu. I parlem no pas nivell. I l'alambra. I l'alambra. I la pobilla. Això és avui. I la nit de dissabte diumenge què hem de fer? Dormir... Dormir... A les 3 les dues. Quan el cas es surti de la discoteca a les 3 has de fer... A les dues. No, eh? Ho faràs des de casa ja. Amb pijama. Jo a les 9.30 estic amb el pijama a casa i amb el mòbil apagat. No ens ho creiem, això. Farem un vídeo un dia. Avui no, avui no, però jo normalment, 9.30, com molt tard, estic a casa amb el pijama. Et diré més, si jo arribo a casa a les 6 de la tarda o a les 3 de la tarda i no tinc que fer res més, jo a casa vaig amb pijama. Jo, a casa, no vaig vestit, perquè... No vaig vestit, eh? Bé, ja ho saben els piquets, això. Amb el pijama, amb el pijama, amb el pijama. Amb la constància gràfica. I amb el pijama del Barça, eh? Ah, és del Barça, sí? No, no, no. Ara ja no, eh? Això ho copa res a les pijamas. Tu no ho fas, eh? No, no, no. Jo no compro res. O sigui, la roba te la compren, eh? Sí. Hòstia. Tens una persona al Shopper. Molt respectable. Sabe'n l'únicastro. Levi 501, Converse i Samarretes. Levi 501 i Converse. Ara sense broma. Jo tinc un amic que la seva dona l'hi agafava cada matí la goma de barmari i l'hi deixava... No arribem a aquests nivells, oi? No, aquí no. T'has de posar aquest pantaló, aquesta camisa... Això arribava així, eh? Arribava a ser així. Però dir-me... Quan hi havia vestit a dir-me, on vas així? Això sí que ha passat. A més, em volia tornar a deixar bigoti. Em tenia el rotllo de tornar a deixar el bigoti del que tenia a l'època de Dalí, saps? I clar, però no creix de cop. Llavors em diu, on vas amb aquest bigoti del Franco? I avui m'hi hafaitat. Bé, a les 3 de la matinada de dissabte i diumenge... Hem de posar als dos. 3 a 2. Jo m'hi llevaré a les 3. A les 3 a les 2. una hora més. El que passa és que jo, quan vaig a dormir, ja retrasso... Però tot és digital, com deia, ja s'ha... No, no. Els mòbils ja són digitals, però hi ha rellotxes, com el meu. El que portes... Jo a casa tinc 4 o 5 rellotxes que haig d'arreglar. El rellotxe de la Harley s'ha canviat manualment i no me'n recordo. Està mitjà any el del cotxe també. És el que diu ell. I el del cotxe també ha de posar. El del cotxe no. El cotxe no. El meu sí. Però el teu perquè som l'opel. Molt bé, molt bé. El teu no, ja? El teu tampoc, oi? El meu sí. L'haig de canviar. L'haig de canviar jo també. El meu és un Toyota i també s'ha de canviar, que no ho entenc. Jo no entenc que puc saber on està el cotxe aparcat, tal, tal, perquè porto una targeta d'això, i en canvi d'hora vas a canviar manual. Jo ells. Ara estic pensant en un lloc on et diu canviar-ho automàticament. Hem d'acabar, Miquels. Moltes gràcies. I com sempre que hem de dir, que fa dies que no s'ha dit, que tinguem tots molta salut i molta sort. Això també va per tu, Canut. Vinga. Bon dia. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. El mercat laboral va registrar un nou rècord durant el primer trimestre amb més de 3,9 milions d'ocupats a Catalunya, impulsat sobretot pel turisme. L'ocupació ha crescut, per tant, lleugerament respecte al trimestre anterior i més notablement respecte a l'any passat, amb un augment de 90.000 treballadors, mentre que la taxa d'atur esforçava. es va mantenir en el 8,18%. A nivell estatal, l'ocupació va assolir també un màxim històric de 22,38 milions de persones amb un augment de 118.400 treballadors respecte al segon trimestre. I els líders europeus han tancat la cimera de Brussel·les sense acord sobre l'ús dels actius russos bloquejats per finançar Ucraïna i han ajornat la decisió fins al desembre. Pel que fa a Gaza, els líders demanen més ajuda humanitària i pressionen també Israel perquè alliberi les persones retingudes i permeti l'accés d'organitzacions internacionals. En l'àmbit climàtic no hi ha hagut consens sobre l'objectiu de reduir el 90% de les emissions de cara al 2040 i en habitatge han demanat a la Comissió Europea un pla ambiciós per impulsar l'habitatge assequible. El Consell Europeu insta a actuar amb rapidesa davant l'augment del 60% dels preus entre el 2015 i el 2025. I en mobilitat, a hores d'ara hi ha diverses afectacions a les carreteres de Catalunya. A la P7, a Sarrià del Ter i també a Massaner de la Selma, un carril està tallat per accidents i també per neteja de la via, mentre que a la 2, a Coilbató, també s'ha ressengit un carrel per una incidència. A Barcelona també hi ha retencions habituals a la B10, a la B20 i a la C58, especialment a Nus de Trinitat, Nus de Llobregat i també entre Ripollet i Moncada i Reixac. Pel que fa a l'afectació al servei ferroviari, Hi ha retards encara en diferents trens de les línies R4, RL4 i també a l'R2. I els bombers han localitzat sense vida l'home de 53 anys que es buscava des d'ahir a la tarda al mar a la cala de la Roca Plana de Tarragona. L'home havia entrat a l'aigua amb la seva dona, però una onada els va arrossegar mar endins. La dona va poder agafar-se a les roques i va ser rescatada. Han estat menys greu mentre que l'home es va trobar posteriorment ja sense vida. I el govern descarta que la dermatosi nodular contagiosa hagi arribat a Osona després que un cas sospitós de la malaltia a la comarca. Malgrat tot, com a mesura de prevenció, el Departament d'Agricultura manté la restricció de moviments del bestiar a 50 quilòmetres a la rodona de l'explotació. I finalitzada l'alerta per vent que va afectar ahir a Catalunya, que va provocar un miler d'avisors dels bombers i també 1.750 trucades al 112. La majoria d'incidències van ser per arbres caiguts, mobiliari desplaçat i també facenes malmeses. A l'Urgia i el vent va arrencar part del sostre del pabelló de l'Anglesola, que va impactar contra l'escola Santa Creu sense causar ferits i es va haver d'evacuar també l'escola Bedruna de Tàrrega. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 10. El Partit Socialista organitza per diumenge les migues lorquines solidàries. A partir de les 11 estaran cuinant les migues. Hi haurà també activitats infantils, amb un pintacares, per exemple, partides a Bòquia, i també es farà una rifa solidària. L'activitat es durà a terme als baixos del carrer Sant Isidre, al barri del Canal, diumenge a partir de les 11. Les migues són gratuïtes, però els diners que recullin de la rifa i d'aportacions es destinaran aquest any al Club Bòquia Molins Sebastià Massana. Diumenge al matí... al barri del Canal. I el CUC, que està d'aniversari i celebra els seus 30 anys, demà dissabte a la tarda, amb una festa al Parc de la Mariona. A les 7 hi haurà alloïment de les colles convidades, que són les bastoneres, els dimonis, els diables de la grupa, el camell i l'enxuscat. I després, a dos quarts de nou, es representarà el conte del CUC, a càrrec del grup de teatre 15 arcades i del mateix CUC. Després, festa, música amb dijòquet i el dijòquet xivi, fins la una de la matinada. Demà dissabte, doncs, festa d'aniversari del CUC al Parc de la Mariona. I el diumenge, enredat per la discapacitat i 7.50, organitzen una nova edició de la discoteca adaptada, el Ballen Party, música amb el dijoc que és a Mojang Vito, diumenge a la tarda de 5 a 2 quarts de 8 al Bacus, al carrer Foment número 6. I també aquest cap de setmana, el CEM, demà, va al Jardí Botànic per fer tasques de manteniment. Una activitat oberta a tots aquells que vulgueu anar a ajudar-los, famílies, infants, adults, que vulgueu anar a participar i col·laborar amb el CEM a mantenir el Jardí Botànic. No cal que us hi apunteu abans, podeu anar directament a l'activitat, que es fa demà de 10 a 1 al Botànic del CEM. I de cada dilluns, per a aquells que us hi vulgueu apuntar, s'adreça a persones que tinguin a partir de 65 anys. I és una visita guiada... al Museu del Renaixement, que es farà el dilluns a les 12 del migdia. Si voleu anar-hi o de reserva plaça enviar un correu a info arroba museudelrenaixement.cat La farmàcia de Guàrdia avui divendres és La Roca, que està al carrer Major número 31. La ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei. Liderar no és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat. Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta, amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. El món ha canviat. No és el que era antes. I la música també. Però Estéreo Pop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita espacial. Estéreo Pop amb Christian Vela. Els dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia a Ràdio Molins de Rei. Els dilluns a la penya blaurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació. La Penya Braurana us ofereix classes d'iniciació als escacs per a tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951. Som la Penya, som esport, som cultura. Us hi esperem. El mundo ha cambiado. Ya no es lo que era antes. Y la música también. El mundo ha cambiado. Però Estéreo Pop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita especial. Estéreo Pop amb Christian Bela. Els dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. Fins demà! Són les 10 del matí i 8 minuts, pràcticament 9 ja. Seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora d'aquest divendres 24 d'octubre de 2025. De seguida fent l'espai de preguntes ara molins, però abans anem a fer una pausa musical de la mà del bosc de Bruce Springsteen. Avui s'estrena un biopic d'una part concreta de la seva carrera. als cinemes i fa dies que l'anuncien. Nosaltres anem a recuperar aquest clàssic de la seva discografia abans de rebre el Ramon Sánchez. D'això es diu Born Turran. It's a suicide rap. We gotta get up. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Un minut i arribarem a un quart d'11 del matí. Encedem aquest espai de preguntes ara a Molins, el dia després d'aquest debat sobre les ordenances fiscals per l'exercici 2026 que es va celebrar ahir a la sala de plens de l'Ajuntament. Recordeu ordenances aprovades amb els vots a favor dels dos partits que conformen l'equip de govern, que són PSC i Molins en Comú Podem, i l'abstenció dels partits de l'oposició, Esquerra Republicana, ara Molins i en l'aire Molins. Hola Ramon Sánchez, bon dia i bona hora. Molt bon dia. El Ramon és el regidor, portaveu d'ara Molins, que la setmana passada era crític en alguns aspectes de la proposta de l'equip de govern i parlava d'aquest afany recaptatori que té aquest govern. Finalment ha optat per l'abstenció i, a més a més, molt conciliador Ramon Sánchez alogeant la feina de tècnics i polítics i, finalment, optant per l'abstenció. Què ha passat aquí? Explica'm. Què ha passat? A veure, que hi ha hagut un afany recaptatori d'aquest govern progressista és evident. Però clar, si escoltes ahir el senyor Saragossa a la intervenció, doncs encara li hem d'estar agraït que només hagin pujat un 10% en aquests tres anys. Bé, clar, si el primer any... ja tenia un augment de l'IPC català el mes de juliol, del voltant del 10%, doncs que ells ho posessin, crec que va ser un 4 i mig, doncs sabeu que encara hi ha d'estar agraït. Per tant, clar, nosaltres sempre vam dir que com a topall havia de ser l'IPC català, com a topall. No vol dir que hagis d'agafar el topall. I dit això, nosaltres el que vam agrair és la feina feta de l'anterior regidor, el Joan Carles Serra, perquè crec que és una norma de cortesia que crec que no hem de perdre. Donar-li les gràcies a aquell que ha estat dedicat a una regidoria de l'Ajuntament de Montse de Rei tan important com ha estat la regidoria d'Economia i Finances, on el Joan Carles, on hem tingut discrepàncies, però sí que és veritat que, si més no, el to sempre ha estat un to conciliadiu i gens agressiu, cosa que és d'agrair enormement. I en aquest sentit, en aquestes ordenances, s'apropen allò que nosaltres ja portàvem en campanya, que dèiem que, com a molt, havia de pujar l'IPC català, que és el 2,3% aquest any. sent conscients que aquest 2,3% ens situa al voltant d'uns ingressos d'uns 380.000 euros, més o menys, segons va dir el regidor en comissió informativa, perquè ell no va donar la xifra, doncs entenem que ja només amb l'augment dels sous dels treballadors públics que es produirà, i això ho marcarà l'estat i que encara no ho sabem, més el cost d'alguns serveis que presten tercers, és evident que possiblement amb aquests 380.000 ja veurem si acabem aixugant tot aquest cos que tindrà per l'Ajuntament l'exercici 2026. Per tant, queda en certa manera condicionat o queda d'una manera més neta el fet que pugi en aquest 2,3 que servirà per pagar totes aquestes coses que estava dient. Això passava amb aquest debat d'una hora, escassament, de durats tres torns... Pràcticament eren unes ordenances molt continuistes amb el mandat anterior, on realment el focus el vam posar més amb aquest augment possiblement de... de la taxa, de la part variable, de la quota d'escombraries que puja en aquests 5.2. I amb la deixalleria, eh? Això són 50 cèntims al mes. Quan ja comencem a fer aquestes derivades d'això són 50 cèntims al mes, quan això són dos cafès... Clar, és que hi ha gent que no pot fer un cafè. Llavors, clar, prendre-s'ho a la lleugera crec que no toca, no? O sigui, al final és un augment d'un 15%, agradi o no agradi. I nosaltres vam defensar, que nosaltres havíem anat augmentant en el moment anterior al voltant d'un 5% la taxa d'escombraries per una senzilla raó. I ho vam dir ben clarament. Quina era la raó? Era que la gent utilitzés cada vegada més la deixalleria. I aquí vam començar a fer bonificacions per tal que, contra més vegades la gent anés a la deixalleria, doncs pràcticament, no només que aixugaves aquell 5% d'augment, sinó perquè pagaves pràcticament la meitat de la quota de la taxa. Per tant, això jo crec que va ser una solució que ha anat prou bé, que molta gent se l'ha fat seva, i aquí és on vam ser molt crítics a l'hora que... I el senyor Lucas Ferro va tornar a dir que continuarem treballant, però és que porta dos anys dient que en mirarem, ens reunirem, parlarem de com remodelar la deixalleria. Porta dos anys dient el mateix discurs en les ordenances. Però fer no ha fet res. Ni ha fet un replantejament de què es pot fer, ni ha fet un replantejament de com ha de funcionar la deixalleria. I és evident que hi ha queixes dels treballadors... i grans queixes, i hi ha queixes també de la ciutadania. Per tant, jo crec que toca un replantejament d'aquell espai. I és un espai que té dificultats. Però, home, jo crec que moltes deixaiaries del país ens han passat per la dreta i per l'esquerra, i nosaltres ens hem quedat igual. Per tant, jo crec que d'alguna manera s'hauria de fer un replanteig, que cosa que de moment el govern no el veig en aquesta línia. I el que sí que s'ha fet en aquesta ordenança fiscal, i que nosaltres també ho vàrem dir, és que amb aquest augment del 5% han tornat a augmentar el fet que, quan més vegades vagis a la xèria, aquesta quota variable, doncs pràcticament quedarà a zero. Llavors, crec que és una notícia positiva, que s'ha de valorar positivament, i en aquest sentit, esperar que, de cara a les ordenances de l'any que ve, puguem tenir ja alguna mirada amb la qual puguem treballar aquesta nova deixalleria. I per acabar, el que vam demanar, Una cosa que vaig fer jo com a regidor d'Economia i Finances, crec que va ser l'any 2017, és fer la guia d'ajuts, bonificacions i excepcions, que crec que és fonamental perquè la ciutadania entengui l'engen quantitats d'ajuts, bonificacions i excepcions que otorga l'Ajuntament de Monistre Reí. Ja en aquell 2017 crec que ho vam situar al voltant d'un milió i mig d'euros els ajuts, bonificacions i excepcions que executava l'Ajuntament de Monistre Reí. Per tant, no era una xifra menor en aquell moment, i evidentment crec que ara encara deu ser bastant més superior. Per tant, crec que en aquest sentit aquestes línies estan funcionant bé, però la gent encara ho ha de conèixer més. I jo recordo que en aquella guia molta gent em va felicitar dient, escolta'm, està molt bé, perquè veiem que hi ha moltes ajudes que ara sabem que podem intentar recollir. I en aquest sentit, doncs... La gent les va fer servir, les ha aplicat, i per altra estic convençut que el volum d'ajuts, bonificacions i excepcions que devem tenir, hores d'aredució encara més gran. Bé, del ple alguna cosa més, perquè ho volia lligar amb la intervenció que ens visitava el regidor de Miguel Zarauza, que parlava justament d'un dels aspectes que han de tenir en compte, és aquests recursos pels treballadors, aquests plusos que venen lligats amb el famós QDC, El quadre del comandament que esmentava precisament el regidor de Zaragoza i ho podem contrastar amb el mateix implicat que això es va començar a fer o es va signar aquest acord que qualificava de bo però amb els tempos no correctes potser just abans de les eleccions quan Ramon Sánchez era alcalde aquells mesos el 2019. Sembla mentida que això ho diguis el Miquel Saragossa. A veure. Sembla que hagi començat en el món de la política ell i crec que porta molts anys a la política. I ell és el primer que sempre diu que les coses de Palacio van despacio. Sí. I per tant, aquesta negociació que la vam començar mitjans del 2018 es va acabar tancant a principis del 2019. Una negociació complicada, difícil, amb uns sindicats molt agressius, on cadascú buscava una miqueta la seva línia, i on aquí partim d'una base, que és la pèrdua adquisitiva dels treballadors públics arran de la crisi del 2007. on se'ls va abaixar els serveis públics el sou un 5% i se'ls va congelar el sou els següents anys. Per tant, és evident que aquesta reclamació que hi havia d'aquesta pèrdua de poder adquisitiu dels serveis de l'Ajuntament de Montxerreix era una reivindicació justa. Una reivindicació que s'havia d'atendre. El que passa és que no ens posàvem d'acord ni amb l'import ni amb com executar-ho. ni en la seva justificació. I tot això van ser mesos de treball en què vam anar... doncs cercant la solució correcta que el que vam fer doncs és lligar-ho a aquest QDQ en el que nosaltres doncs podíem justificar l'augment o aquest plus no l'augment, aquest plus que hi havia a tots els treballadors de la casa i això permetia doncs amb aquest eixugar doncs aquella pèrdua adquisitiva que hi havia des del 2007 això és el que nosaltres vam fer es va tancar quan ho vam tenir tancat, no abans, però recordeu que partíem d'una base del voltant de 400.000 euros, que era el que ens demanava els treballadors, i ho vam tancar al voltant dels 120-150.000 euros, i per tant, aquí va amb una feina d'entendre fins on podia arribar l'Ajuntament de Lluís de Rei. I vam dir, i que parlava de planificació en la seva intervenció, que això, el moment que s'hauria d'executar i s'hauria de posar sobre la taula, era en el moment en què es fes la valoració dels jocs de treball. I clar, el senyor Saragossa no pot donar exemples de sanitat quan porta més de dos anys per solucionar aquest tema. Per tant, lliçons en aquest sentit, poques. Perquè porta molt de temps intentant tancar aquest tema. Possiblement hi estem molt a la línia final. Perfecte. Però aquestes coses, com ell sap... Són difícils de solucionar i no és tan fàcil com aixecar una vareta i d'un dia per al tot ja és solucionat. Van ser negociacions molt difícils, molt complicades, a vegades amb un diàleg molt tens, però que al final l'equip de govern va defensar la posició que hi havia a l'Ajuntament i que ara, quan s'apliqui aquesta valoració dels llocs de treball, ja es tindrà en compte aquella negociació que vam tenir amb tots els treballadors. Bé, no va ser l'única apel·lació a Ramon Sánchez perquè també vam parlar, li comentàvem aquesta reflexió que feies al voltant de l'acte de reconeixement de la Guàrdia Urbana. no sé si el vas poder escoltar sí, sí en tot cas sí que te parlava de què, com ho haguessis fet o com ho faries tu, entre altres coses doncs aquest acte hi reivindicava evidentment la tasca i de tots els reconeixements que s'hi van produir de la seva intervenció vaig veure que començava molt bé perquè va dir, és una opinió més vaig dir, home, com a mínim algú que deixa que els altres s'expressin El problema és que va continuar. I quan va començar a continuar, llavors ja va començar a carregar la seva tabelleria contra la meva persona, i que és el que jo havia anat fins i tot va dir que jo no hi havia assistit i que, per tant, això no calia que ho digués, ho vaig dir jo en aquesta ràdio. El primer que vaig dir és que jo no vaig poder assistir a l'acte perquè hi havia... Una altra reunió que se m'havia convocat a l'última hora i no vaig poder anar-hi, van anar les dues regidores d'Ara Molins i se'm van explicar el que els va semblar. I per tant, és la seva percepció i és la que jo vaig transmetre. I si al senyor Saragossa no li agrada la nostra opinió, doncs que no l'escolti. Però és una opinió més. És una opinió que nosaltres creiem, i ho creiem fermament, que... Hauria d'haver-hi un interval d'aquest reconeixement, que jo crec que és forçar molt la màquina a fer-ho cada any. Hi ha reconeixements que potser podrien tenir una miqueta més de transcendència. I per tant, aquí hi ha coses que a vegades queden forçades i possiblement depèn de l'òptica de comunicar cadascú. Ja està, però és la nostra mirada. I en tot cas, el senyor Saragossa ha pogut quedar molt bé dient que respectava la nostra opinió, però que no la compartia. I ja està. I és clar, com un senyor va decidir atacar i dir que no sé què. Jo li puc proposar un premi més per l'encader. El premi del Guàrdia Urbà que doni més voltes per bolis de rei amb el cotxe. Aquesta setmana he avisat a l'equip de govern dues vegades d'una incidència que hi ha hagut amb la millonar pública al carrer Montserrat entre Verdaguer i Montserrat on se n'anava de llum ho han vingut a arreglar em van dir que ja havien tirat un cable que funcionava i ahir, que saps Oriol que els dijous tenim partit d'hoquei i després tenim el supercorrespondent doncs arribava cap a casa a les 12 de la nit i no només ja era el tram entre Barbeguer i Montserrat sinó que tota la filera esquerra en sentit pujada estava sense llum que és que des de 8, 2 quarts de 9 de la nit que diguem que el dia ja s'apaga fins a les 12 de nit en cap moment va passar cap agent de la Guàrdia va anar per aquell carrer i va avisar que aquell carrer estava sense llum o sigui en 4 hores no hi ha passat ningú ningú s'ha donat compte d'això que es dediquin a fer bé la seva feina, que és el que han de fer, i, en tot cas, que l'opinió que puguem tenir alguns altres, doncs, sigui respectada, i igual que nosaltres respectem el que es fan. I jo vaig dir, escolta'm, si ells ho volen fer cada any, doncs que ho facin, són un equip de govern, que ho governin, però nosaltres opinem, que nosaltres ho faríem cada dos anys. És la nostra opinió, i és igual de respectable que la seva. Canviem de qüestió, per cert, que ahir també ho comentàvem amb ell, perquè la notícia ha començat ja la plantació, finalment. Sí, un dia amb molt de vent. De prop de 90 arbres i 2.000 plantes al Parc Pont de la Cadena, eh? Sí, sí. Recordeu que venia... que no es va poder implantar en el seu moment per context de sequera, que després també hi va haver aquesta licitació fallida. I finalment es produeix aquesta plantació amb aquest més propici, sembla ser, perquè puguin plantar-se del tot més oportuns aquests arbres i aquestes plantes. Com que tinguem ja la plaça per Pont de la Cadena, tal com la vam pensar, i tal com li vaig explicar jo al director de l'àrea de l'àrea metropolitana en el Regresull I és així com s'acosta la idea? S'aproximarà així no amb tarta arbustiva que jo crec que s'ha pres d'alguna problemàtica que hi ha hagut a la plaça de l'1 d'octubre, i per tant sí que s'ha replantejat amb una mirada més transversal, que jo entenc, i com que això ho vam parlar i portaveus, crec que li toca a l'alcalde explicar-ho en primera persona, i per tant entenc que això ho hauria d'explicar ell, però jo crec que s'ha fet una feina transversal dins de la casa per poder corregir coses que realment, doncs possiblement quan es va plantejar l'1 d'octubre i per pont de la cadera, doncs, possiblement, no es van tenir en compte. I, per tant, a l'hora de fer aquesta plantació, doncs, han tingut comptes d'altres aspectes que tenen a veure amb sanitat i, en aquest sentit, doncs, bueno, esperar que els problemes que ens han aparegut a la plaça d'Octubre no apareguin a la plaça per pont de la cadena. és una bona decisió que ja ho hagin tret amb una licitació que és la primera aquesta que es fa i l'Arme Metropolitana farà aquesta segona farà l'altra part de la licitació per acabar el parc pont de la cadena que té a veure amb el que són els jocs infantils i una altra de les coses que nosaltres vam treballar també en el seu dia que és el fet que pogués haver-hi una espècie d'equipament per un ús lúdic, que seria el bar, on pogués tenir aquell espai de convivència dins d'aquella plaça, que és una cosa que no ens acostuma a passar en moltes de les places que tenim i que aquí volíem que fos un espai també... Buscant el que vam trobar en el seu moment, que era que aquesta plaça fos un hub d'intercomunicació de diferents serveis de mobilitat, que tinguéssim l'oportunitat de tenir un espai de trobar-nos a la plaça, creiem que era molt important. I en aquest sentit això és el que també necessitarà per part de l'àrea metropolitana i tindrem ja, quan això acabi, donada ja per tancada la plaça per pont de la cadena. Deies portaveus perquè això és un no parar i dijous que veia el ple ordinari. Torrem a tenir un altre ple. No sé si hi ha alguna cosa que vulguis comentar abans. Encara no m'he pogut mirar. Hi ha una modificació de crèdit de 120.000 euros més un suplement del voltant del 18, crec. Per tant, no vaig poder arribar a l'hora a la Comissió Informativa d'Economia i ja ens ho mirarem de cara al PDeB de Jous. Molt bé, també parlem de la residència, per cert. Ahir... M'està gaire afortunat, tampoc. Crec que... Recordeu que s'estan analitzant els 11 projectes, propostes, vaja, i que tindran el seu temps i que els tècnics ho estan estudiant fil per randa perquè tot surti com ha de sortir. Digues, amb la intervenció de la Fina, que jo crec que és veritat... Sí, la trucada de la Fina... A vegades, quan parlem de la residència, a vegades és veritat que en molts aspectes està susceptible i a vegades se senten ofeses. Jo crec que, en aquest sentit... Va posar un exemple que semblava que fos un dels grans problemes de l'Ajuntament. La residència és quelcom que ja vam decidir fa molts i molts anys que s'havia tirat davant, que s'ha trobat aquesta posició que la podem construir nosaltres, que ara Molins va ser qui va dir que la construcció la féssim nosaltres i no la féssim amb un tercer, perquè precisament ens podíem estalviar a l'IVA d'aquesta construcció, i això significa al voltant de 1,2 milions d'euros, no és menor. I estic convençut que aquesta residència, que també comportarà dues coses, una, una part important de la despesa que actualment té l'Ajuntament de Munts de Rei amb les 30 places que tenim assignades a la Llar d'Avis i que té un cost al voltant dels 700.000 euros actualment, Per tant, això serà un estalvi que tindrà l'Ajuntament de Montserrat, més el possible cànon que puguem tenir amb l'empresa concessionària que pugui tenir la gestió de la nova residència i centre de dia. Per tant, és evident que això generarà uns ingressos i una menor despesa en aquest sentit. Per tant, estic convençut que els números d'aquesta residència poden quadrar prou bé, encara que l'acabem assumint nosaltres mateixos. Per tant, això sentit que ho estaran analitzant correctament, del que pot suposar aquest possible cànon i aquesta... menor despesa que actualment l'Ajuntament de Boniç de Rei contempla i que se situen a aquests voltants dels 700 euros. Sobretot amb una feina que ens provoca una gestió des del posicionament de recursos humans molt important, perquè és evident que les baixes que hi ha dintre del món de l'atenció, les persones de tercera edat, Doncs és molt alta. És evident que en aquest sentit l'esforç que han de fer els treballadors i treballadores de les residències és enorme i és evident que en algun moment o altre necessiten agafar la baixa i en aquest sentit això ens provoca una acció molt important de la Regió de Recursos Humans que en el seu dia... recordo que es va comentar que un terç de la jornada laboral de recursos humans anava destinada a cobrir les baixes de la residència. Per tant, no és menor la feina que tenim en aquest sentit. Ho hem de deixar aquí. Només una cosa que l'any passat se'ns va... Semana passada. Se'ns va passar... És aquest record pel Josep Maria Pobill, que malament ens va deixar... La setmana passada, i home, des d'aquí, després el condol a la família, que una persona com a Angelo Maria que ha sigut tan lluitador, una persona incansable, artista, jo crec que ha posat vida a moltes places i que s'ha dedicat en cor i ànima en aquest municipi, crec que mereix un reconeixement. Molt bé, ara sí. Ramon Sánchez, moltes gràcies. Bon cap de setmana, eh? Gràcies a vosaltres. Gràcies. Avui no tenim la Mònica amb l'Espai Fragments. Anem a recuperar un altre espai nou que tenim aquesta temporada mensual amb el nostre filòsof de capçalera, l'Oriol Ferrés. Aquesta setmana ens ha visitat per fer l'Espai Típics i Tòpics. L'escoltem i després rebrem la Judit Herrera. Típics i tòpics amb el nostre filòsof de capçalera, que és l'Oriol Ferrés. Què tal, Oriol? Molt bé, Oriol, com estàs? Bon dia i bona hora. Bé, i tu? Bé, escolta, el primer dia em vaig deixar de dir que aquesta música que posem, la sintonia, que és d'un disc que es titula Side by Side... de dos artistes de jazz, que són el Johnny Hodges i el Duke Ellington, i atenció amb això, side by side, és a dir, junts, com tu i jo ara, costat a costat. Ens toquem. Exactament, junts, oriols, els dos oriols. Molt bé. Com estàs? Molt bé. Escolta, vam parlar de la festa el primer dia, no? Sí, sí, sí. I avui ens posem potser una mica més transcendentals. Sí, perquè jo recordant ahir, ahir em vaig llevar que plogia tu. Sí, sí, sí. O sigui, havia plogut durant més o menys tota la nit, i encara jo, quan em vaig llevar... a la matinada encara plovia. Dia gris. Dia gris, dia plujós... En realitat no, perquè cap al migdia va sortir el sol i va començar a fer una calor, una calorassa entre 25-26 graus, una cosa bastant espectacular. Sí, sí, sí. És allò que hi ha molts constipats ara i no m'estranya perquè, clar, no saps què posar-te. Aquests canvis sobtats de temperatura. Sí, efectivament. Però ahir pensava això, que quan estava preparant la secció... i deia, ostres, la pluja, l'aigua, no? I ara jo et preguntaré, t'agrada la pluja, Oriol? M'agrada molt, sí. Els dies de pluja? Els dies de pluja són inspiradors. Ah, és veritat, ets un romàntic. Sí, una miqueta. El que passa és que, clar, si has d'anar fent el teu dia a dia i t'estàs movent, doncs sí que reconec que emprenya una mica o la gent que s'ha de moure amb cotxe... Sí, estem molt mal acostumats, perquè com que gairebé no plou mai, quan plou, ostres, ara he d'agafar el paraigües, tu. Però reconec que és més creativa, més inspiradora. Està molt bé que diguis això. I a més a més, va bé... Va bé per la terra, va bé per el clima que tenim, que és mediterrani, que tot és molt sec. Va bé per tal d'humitejar el bosc, perquè hi hagi més verdor. A veure, l'aigua és fonamental. Bé, però quan sap caure, perquè a vegades no, arriba a fer mal, no? Sí, el cas del País Valencià i el cas de l'Ebre recentment també. Clar, a més a més, si urbanitzen zones inundables t'ho diràs si pot arribar a fer mal, no? Sí, sí, sí. I tu deies que el foc és un enemic també que es pot combatre. Això ho diuen els pagesos, no? Sí. El foc encara el pares, però l'aigua no. Correcte. Sí, sí, sí. És una cosa d'aquestes que segurament és veritat. Sí. I l'aigua és on ve escàs, això ho hem de dir, hem de ser responsables amb el consum de l'aigua i també hem de, no ho sé, podem recordar a l'audiència que entre el 75% i el 65% del cos humà està fet d'aigua. Sí. Per tant, veure la quantitat adequada d'aigua és vital per a la salut. Correctíssim. Tens ampolles d'aigua aquí a l'estudi, Oriol? Mira, aquí dins no, però ja has vist que tenim una gran ampolla a fora, que intentem anar amb gots, diguem, reciclables per contribuir amb el medi ambient. Ho he vist, ho he vist, i de fet n'he agafat un, eh? Era una d'aquestes preguntes trampa. I també tenim ampolletes de plàstic a la màquina. L'aigua és un bé privat, perquè es pot embotellar i vendre. És un bé públic, perquè també es pot canalitzar i després es poden fer fonts públiques, però a més a més és un bé comú. Si vas a la muntanya i hi ha una font natural, doncs també pots veure aigua. Imagina't, és un bé escàs, però té la seva ramificació en bé privat, en bé públic i en bé comú. Per tant, sobre l'aigua podríem estar hores i hores parlant, però ara faré la pregunta... Atenció. que té sentit per la secció en la qual estem, no? Quin filòsof, Oriol, parla de l'aigua constantment? I jo et diria que hem d'anar als inicis del món de la filosofia, no? A les fonts. A les fonts, mai millor dit, per parlar de Tales de Milet. Exactament, Tales, el podríem dir el filòsof aquàtic. És el primer, el primer filòsof. Sí. Pensa que aquests primers filòsofs ens estem movent a cavall dels segles VII i VI abans de Crist. Sí. I aquest primer filòsof és el que es comptabilitza com el que va iniciar, diguem-ho ja així, la història de la filosofia. Per tant, és el primer filòsof de la història. I per tant, ens n'hem d'anar cap a territori grec? Sí, i a les colònies, a l'Àsia menor, a la Jònia, concretament a Milet. I allà és on apareix aquest personatge... que es dedica a fer de tot. És a dir, la seva curiositat no tenia límits. Thales és matemàtic, és geòmetre. De fet, si ho recordem encara de l'Institut, hi ha el teorema de Thales. Els segments determinats per rectes paral·leles, sobre dues rectes secants, són proporcionals. Deu-n'hi-do. També era astrònom, va predir un eclipsi de Sol l'any 585. I també va explicar els solsticis, els equinoxis, era físic i era filòsof, donava consells polítics. Per tant, la seva, com he dit abans, la seva curiositat no tenia límits, s'interessava per totes les coses. De fet, dius que va arribar a fundar una escola i tot. Exacte, la primera escola de filòsofs que hi ha. Pensa que Tales és un dels anomenats set savis de Grècia. Atenció. Això és important, és l'alineació, el Dream Team. Sí, eh? Set savis. Va, vinga, els diem. Tales de Milet, Solor d'Atenes. Vies de Priene, Pítec de Mitilene, Cleòbol de Lindos, Quiló d'Esparta i Periandra de Corint. Jo, et ser sincer, et podria dir alguna cosa de Tales i alguna de Soló, però dels altres ja ben bé poca cosa, però sí, en aquell moment eren el Dream Team, l'alineació de sortida de la saviesa grega. I Tales és el primer. Tots de ciutats diferents, diguem, veig. Sí, sí, de ciutats diferents, i moltes de la perifèria, perquè els grecs no es van inventar això del coneixement per si sols, també és a través del contacte amb Babilònia, amb Egipte, amb altres pobles, amb el que ara en diem altres cultures. Per tant, és fruit d'aquesta riquesa, que és el mestissatge, i aquí van sortir aquestes idees, i aquí, si ho volem llegir, això Aristòtil ho explica molt bé, en el llibre alfa de la metafísica, la filosofia va sortir per avorriment. Atenció. Sí, és una cosa bastant comprensible. És a dir, si tu no tens res a fer perquè ets ric i tens totes les necessitats cobertes, et pots dedicar a començar a pensar per pensar, a voler conèixer per la finalitat mateixa de conèixer, com un fi en si mateix, no per utilitzar-ho per res més, sinó per pura curiositat. I aquí comença la filosofia i això és el que diu... Aristòtil, que Tales va fer. Aquesta escola que va fundar Tales hi vam tenir alumnes il·lustres o no? Que jo sàpiga no, això hauríem d'anar als llibres. Bé, de fet, hi ha més filòsofs que són pressocràtics de milets, per tant, potser Anaximandra... Potser algun d'aquests també és un deixeble directe. Atenció, presocràtics. Per tant, abans de l'aparició de Sòcrates. Sòcrates és com un tall. Per tant, tu dius els que van abans i els que van després. Aquests són els que van abans, presocràtics. I per què és famós Tales? A veure. Doncs perquè, mira, de tan despistat que anava, sempre rumiant, sempre filosofant, sempre pensant, no veia on posava els peus. I de cop i volta va caure a dins d'un pou. I s'explica que una jove donzella, una esclava tràcia, en veure Tales dintre el pou, que demanava ajuda, se'n van riure, no? És el somriure de l'esclava tràcia, dient «Mira aquest savi despistat que no sap on posa els peus». Aquesta és una anècdota que s'explica de Tales, però després n'hi ha una altra de molt bona, que té a veure amb molins, ja que estem a Molins de Rei, podem explicar. A Tales li deien, escolta, tot el dia pensant, tu no et faràs mai ric. I ell va dir, no, ja ho veuràs. I com que va preveure que a l'hivern hi hauria una collita d'olives extraordinària, amb temps va llogar tots els molins de Jònia, de... de Milet i de Kios, de totes aquestes ciutats de la Jònia. I aleshores, quan Molins per fer oli, s'entén. I aleshores, quan va arribar el moment de l'acollit de les olives, que era abundantíssima, clar, la gent de seguida, tothom volia fer oli, tothom volia fer oli, però havia de llogar els Molins a Tales. I Tales, com que els havia llogat tots, va fer un monopoli, va posar un preu altíssim. I diuen que gràcies a això els va poder demostrar que un filòsof, si volia, es podia fer ric. Però que els diners no ho són tot. Però si volies, també es podia fer ric. Molt bé, molt bé. I ara anem a resoldre el misteri, no? Estem parlant d'aigua, estem parlant de tales... Pensa que de tales es conserven molt poques frases. Sí. Cap obra completa. Tot gràcies a alguna cosa que filòsofs posteriors han anat recollint. Però això passava... L'època pressocràtica era... Habitual. Habitual, no? I tant, i tant. Això passa amb altres filòsofs pressocràtics, com aquest Anaximandre que hem dit, o Heraclit, o Parmènides, i amb Tales evidentment que és el primer. Però tu una frase. A veure. L'aigua és el principi de totes les coses. Aquesta és la frase. La podem repetir. I és bona, eh? L'aigua és el principi de totes les coses. Per això parlàvem d'aigua al començament. Sí. Ho llegem tot aquí. Ell veia que l'aigua era la fom de tot, el principi de tot, l'origen de tot. Ell jo crec que s'imaginava el món, la Terra, com si estigués flotant, sospesa, enmig de l'aigua. I ell havia comprovat, com a bon físic, com a bon biòleg, que la vida creixia al voltant de l'aigua i que les coses proliferaven i creixien i es reproduïen al voltant de l'aigua. I per tant, devia pensar que al principi de tot, perquè ell volia estudiar la naturalesa com un tot... L'origen, aquest principi, aquesta font, aquest fonament de tot, havia de ser l'aigua. I és per aquestes teories, que pensa que el fonament de totes les coses es troba en l'aigua, que podem dir que Tales inicia aquesta història apassionant que serà la història de la filosofia. Que tu es mentes també que els grecs es deixaven influenciar per altres cultures, i que tot això és fruit d'aquest mestissatge. Sí, perquè segurament, mira, la idea aquesta dels set savis segurament té un origen babiloni. 7 és un número màgic en el món antic, en el món arcaic. I, a més a més, aquest estudi de les matemàtiques de Tales o de l'astronomia segurament té alguna cosa a veure amb Egipte. Per tant, sí, els filòsofs inventen aquesta cosa que en diem filosofia. Per tant, és una cosa històricament detable. Però potser no hauria estat possible si els grecs no s'haguessin barrejat amb la gent que hi havia al seu voltant. Molt bé. Després aquest fil de l'aigua que va iniciar Tales el va seguir algun altre filòsof en el transcurs del temps o no? Llavors comença la competència. Hi ha filòsofs que diuen no és pas l'aigua l'origen de tot, és l'aire. Hi ha altres que diran no, és el foc. etcètera, etcètera. Però, de tota manera, si fem cas, perquè estem seguint aquí una mica una explicació que fa Aristòtil, el llibre alfa de la metafísica. Però, bueno, que el podem recomanar, perquè la metafísica d'Aristòtil és un llibre dificilíssim. Però el llibre alfa, Maior, el primer llibre, es pot llegir i és perfectament comprensible perquè allà Aristòtil anumera el que han dit els filòsofs anteriors d'ell i parla de Tales. Els tenim en català, també, o no? Tenim una traducció de la metafísica en català, a la Casa dels Clàssics, a la Fundació Bernat Metge, i tenim també en castellà, agredos, la traducció de la metafísica. Per tant, recomanaries... Només el primer llibre. El primer llibre, perquè si ja diu que és difícil l'Oriol, doncs imagina't. No, no, els altres llibres de la metafísica d'Aristòtil es complica la cosa moltíssim. Pensa que metafísica és aquesta paraula que ens sona filosòfica, com un terme tècnic, però això vol dir que un bibliotecari del món antic, andrònic de rodes, va agafar tot de llibres que no sabien on posar i els va posar al costat dels llibres de física d'Aristòtil. D'aquí metatafisicà, els llibres que van al costat de la física. I a partir de metatafisicà, que vol dir això en grec, al costat de la física, ha aparegut aquesta idea, que podem dir que, per exemple, per tales l'aigua és un principi metafísic. Molt bé, molt bé. Per tant, amics oients, quan veieu ploure el proper cop, penseu en tales... Penseu en un tal tales, en un dia de pluja. I l'aigua és el principi de totes les coses. És una frase bonica, també. Molt bonica, efectivament. Oriol, alguna cosa més? No, ha estat plena. Home, Déu-n'hi-do, eh? Ha sigut un plaer, això, eh? Que vagi bé la setmana. Igualment, Oriol. L'Oriol Ferrer, filòsof. Gràcies. Típics i tòpics. Avui un tal-tal és per un dia de pluja. Que vagi molt bé. Adéu. Ja tenim aquí amb nosaltres, a l'estudio de Ràdio Molins de Rei, la Judit Herrera. Què tal, Judit? Bon dia. Bon dia i bona hora. Benvinguda de nou. Gràcies. En aquest espai on repassem biografies de grans dones de la història. A partir d'aquest llibre de la Mari Àngels Cabré, 100 grans dones de la història. I avui ens portes una dona que ens sona molt als molinens i molilenques. Exacte, la Margarita Xirgo. Podia tenir que estar imprescindiblement amb aquest llibre de 100 grans dones de la història. Fantàstic, doncs avui repassarem el perfil biogràfic de Margarita Xirgo, però a més a més també d'una altra gran dona, més ja... També aquesta dona francesa, la Coco Chanel. La Coco Chanel. Doncs qui no ha tingut una peça de roba de la Coco Chanel? Potser una, només, eh? Però que vull dir que va marcar un estil i una manera de vestir a la dona, no? Molt bé. Doncs avui aquestes dues dones seran les protagonistes d'aquest espai. Ens hi posem? Som-hi. Som-hi. Avui parlarem de Margarita Xirgo. D'ella va dir el seu estimat Federico García Lorca que era la lumbrera del teatre espanyol i tenia raó. Perquè durant anys va il·luminar els escenaris amb la seva presència i la seva capacitat d'enlluernar els espectadors. Ascent com era de fràgil Constitució, encara tenen més merita el tour de force que feia els escenaris i que van fer d'ella la triom tràgica més reconeguda del país. El seu talent va esclatar a la Barcelona del final del segle XIX, encara que als seus inicis va treballar en un taller de passemaneria. Era molt joveneta quan va pujar per primer cop a un escenari professional, després de foguejar-se en el teatre amateur. Els metges li havien diagnosticat una greu malaltia pulmonar que sempre va arrossegar però que no li va fer arronsar. Va estrenar-se de debò l'any 1910 al Teatre Romea, interpretant La Blanca de Maricel. Recordem que durant llargs temps el teatre va ser l'entreteniment principal de la gent, a falta de cinema i altres diversions. Per això la Xirgo va esdevenir tot un fenomen en un temps rècord. Nascuda a Molins de Rei, la mort del pare la va obligar a fer-se càrrec econòmicament de la família i aviat va formar la seva pròpia companyia. De Barcelona va fer el salt a Madrid i allà a l'estranger. Especialment interessada a portar a l'escena els autors de la seva època, el seu predirecte va ser sempre l'horca. L'any 1927, l'estrena de Mariana Pineda, amb decorats del Salvador Dalí, va significar un gran èxit i aquest personatge revolucionari va quedar per sempre unit a la seva figura i al seu repertori. També va ser digne de menció l'estrena l'any 1935 al principal palacio de les Rambles de Barcelona de Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores. I va fer una sessió especial per a les floristes, que generoses la van voler omplir de flors oloroses. En escena va destacar per la seva valentia i a Salomé va ballar amb el malic descobert, Gran Gosadia. Posicionar-se al costat del teatre modern també li va valdre molts retrets, inclosa una sonora plantofada que li va deixar anar a una senyora mentre es passejava pel parc del Retiro. Com deia, no es va quedar dintre de les nostres fronteres, sinó que va fer nombrosos viatges a l'altra banda de l'oceà, Mèxic, Cuba, Xile, el Perú, l'Uruguai, i allà on anava despertava passions. De fet, la Guerra Civil la va agafar fent una gira per l'Amèrica del Sud i es va trobar exiliada sense voler-ho. Establerta a l'Uruguai, per això va ser anomenada delegada del govern català a l'exili a Montevideo, allà va fundar el seu gran somni, una escola teatral que va rebre el nom d'Escuela Multidisciplinària d'Arte Dramàtico. L'any 1958, Margarita Xirgo va celebrar les seves noces d'or amb el teatre i aquell any va estrenar a Buenos Aires tot un clàssic, La Celestina. Va passar els seus darrers anys a la seva casa de Punta Ballena, a prop de Punta del Este. També va rodar algunes pel·lícules, com per exemple una versió de Bodes de Sangre, però el seu estil a la pantalla es veu forçat massa teatral. Mai va dedicar de les idees republicanes. I és per aquesta raó que, com la dictadura franquista es va eternitzar, no va tornar mai a la seva terra. Només van tornar les seves despulles, que ho van fer, per cert, en un avió on viatjava el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol. Bé, continuem ara amb Coco Chanel. La triu Marilyn Monroe assegurava que no feia servir pijama i que per dormir es posava només Chanel número 5, la fragrància més cèlebre de la dissenyadora de moda que va decidir que les dones tenien dret a vestir en comoditat. Amb Chanel diem adeu a la roba que les empresonava. Va començar un viatge apassionant que no s'aturà, el del pret-a-porter, perquè la moda és art, però cal que estigui a l'abast de tothom. Coco Chanel es deia en realitat Gabriel Bonner Chanel i havia nascut al baix de tot de l'escala social, en un hospici de la religió del Loire. Educada en condicions molt austeres, en un orfenat regentat per religioses, ningú es podia imaginar que li esperava una vida envoltada de luxe i glamour. Tenia molta mà amb el fil i l'agulla i es va engrescar a obrir una petita botiga de barrets i sorpresa, amb molta originalitat. Feia uns barrets gens convencionals i del cap va passar a vestir les dones fins als peus. Va alliberar-les i va vestir-les amb el confort que la vida moderna els reclamava. Sabates baixes, línies rectes, vestits de punt, pantalons i peces d'inspiració nàutica van ser alguns dels seus trets distintius. I als anys 20 es va fer famosa amb un invent que va causar furor i que encara es porta, el Little Black Dress, el bàsic vestit negre que totes les dones haurien de tenir en el seu fons d'armari. però la coneixen sobretot pels seus vestits jaqueta. La mateixa Jackie Kennedy en portava un al fatídic dia de l'assassinat del seu marit. Coco Chanel era tan ella que ni boja s'hauria posat unes ulleres en públic, malgrat el seu estrabisme. També preferia la bijuteria a les joies, amb una excepció, els collars de perles. Va trenfar el parís de Picasso i Hemingway. Amiga d'alguns artistes com Cocteau i Stravinsky van tenir una relació sentimental amb el poeta Pierre Reverdy. També va confraternitzar des de l'amistat amb el primer ministre Winston Churchill i va ser amant del duc de Westminster, a l'Europa d'aquell temps l'home Merri. A mitjans anys 30 es va instal·lar a la capital francesa en una suite de l'Hotel Rich, amb vistes a la plaça Vendome, on es trobava la seva botiga Insigne. I des d'allà va regentar un negoci milionari amb centenars d'empleades, que més tard van arribar a ser milers. Molt a prop, la dissenyadora Elsa Chiaperelli, la seva gran competidora, l'anomenava despectivament la Barretaire. Chanel, però, insistia a ser fidel al seu lema. La boda passa, però l'estil queda. Si som sincers, hem de dir que en qüestions polítiques no la va encertar. Famosa pels seus comentaris antisemites durant la resistència francesa, va ser el que anomenava una col·laboradora horizontal, que significava que va tenir un afer amb un atractiu oficial de les forces d'ocupació. El Ritz s'havia omplert d'uniformes de la SS i ella no volia perdre els seus privilegis, de manera que es va liar amb l'enemic. Mentre els parissencs passaven gana, ella sopava al Màxims. Finalitzada la guerra i per evitar el comitè de purgues de la França Lliure, Chanel va agafar el seu Cadillac en destinació a Suïssa, on es va reunir amb el seu amic alemany i on passar plàcidament els seus darrers anys. Va reprendre la seva activitat i va vestir grans dones com Marlène Dietrich, Romy Schneider o John Moreau. L'escriptor i també ministre André Marró va deixar dir al segle XX a França hi ha tres noms que passaran a la història. De Gaulle, Picasso i Chanel. Doncs fantàstic, Judit Herrera acompanyant-nos tots els divendres abans de tancar aquesta tercera hora del programa. Moltíssimes gràcies, la podeu escoltar per això aquesta tarda a partir de les 5 i fins les 9 del vespre a l'espai o al programa els divendres fa bastendre, ja ho sabeu. Ara el que farem és una pausa per escoltar les notícies d'aquesta hora i de seguida tornem per parlar-vos d'aquest Escape Room. els misteris de la fàbrica Ferrer i Mora, que es farà avui aquesta tarda a la Federació Obrera. Tindrem el Xavi García amb el seu espai, te'n recordes, avui per parlar de Ferrandis. Ara ens ho explicarà d'aquí una estona. I anirem al Puig d'Estela, al Ripollès, a l'excursió que ens proposa l'Hector Zacarias a l'espai Camins. Tot això després de les notícies de les 11. Fins ara. Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. El mercat laboral va registrar un nou rècord durant el tercer trimestre amb més de 3,9 milions d'ocupants a Catalunya, impulsats sobretot pel turisme. L'ocupació ha crescut lleugerament respecte al trimestre anterior i més notablement respecte a l'any passat amb un augment de 90.000 treballadors més, mentre que la taxa d'atur es va mantenir en aquest cas en el 8,18%. A nivell estatal, l'ocupació va solitament un màxim històric de 22,38 milions de persones amb un augment de 118.400 treballadors respecte al segon trimestre. I Protecció Civil dona per finalitzada l'alerta del Pla Vencant després que els bombers hagin atès la totalitat dels incidents per les fortes ventades d'ahir dijous. Durant l'episodi es van registrar 1.247 incidents i 1.752 trucades al 112 principalment per arbres que hi ha hagut riscos estructurals o bé sanejament de façanes, amb especial afectació al Vallès Occidental i també al Barcelones. També es van desallotjar per precaució escoles a l'Urgell, es van apagar diversos incendis i el SEM va atendre un total de 18 persones. Les ratxes de vent màxima es van superar els 120 km per hora a Portbou i Puig Sesolles i els 90 km per hora al Guaire. I els Mossos d'Esquadra han detingut dos homes de 26 i 27 anys, a Riuderenes i Lloret de Mar, per tenir dos cultius de marihuana amb un total de 1.171 plantes. Durant les entrades als domicilis, els agents van confiscar també els aparells per al cultiu i van comprovar que tenien la llum punxada. Els detinguts han passat a disposició judicial, acusats de delictes contra la salut pública, defraudació de fluid elèctric i també pertinença a grup criminal. I en mobilitat, encara ara hi ha afectacions a les carreteres, a la peça de Sarria de Ter i Massanet de la Selva, un carril està tallat per accidents i per neteja de la via, mentre que a la 2, a Collbató, encara està ressengit un carril per una incidència. A Barcelona també hi ha retencions, a la B10, a la B20 i també a la C58, especialment a Nus de Trinitat, Nus de Llobregat i també entre Ripollet i Montcada i Reixac. Pel que fa al servei ferroviari, encara ara retards als trens de les línies R4, RL4 també a l'R2 Nord. I els bombers han localitzat sense vida l'home de 53 anys que es buscava des d'ahir a la tarda al mar a la cala de la roca plana de Tarragona. L'home havia entrat a l'aigua amb la seva dona, però una onada els va arrossegar mar en dins. La dona va poder agafar-se a una de les roques i va ser rescatada en estat menys greu, mentre que l'home que es va trobar posteriorment va ser ja sense vida. I pel que fa al temps avui el cel estarà poc ennubolat amb núvols baixos al nord-est i més compactes volíem dir ara al matí a l'Empordà i núvols alts i mitjors al vespre al terçut de Catalunya. Pel que fa a la temperatura avui les màximes seran agradables amb uns valors que oscillaran entre els 29 i 24 graus. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 11. Informació local. Avui hi ha sopar-concert benèfic a favor de Geopic. A les 9 del vespre es farà el sopar i a dos quarts 11 concert amb hotel Cotxambre. Es durà a terme el cau del Llop, en aquesta sala de la Vidisco, al carrer Miquel Toralló i Pagès. L'opció d'anar al sopar i al concert val 45 euros i només al concert 15 euros. Els tiquets, les entrades, les podeu comprar al bar Miguelón del carrer Molí número 11 o al web vidisco.com. I els diners que es recullin aniran a parar a Geopic. Aquesta tarda fins a les 9 de 5 a 9 a la Federació Obrera hi ha un Escape Room organitzat per Proceni Jove. El tema és els misteris de la fàbrica Ferrer i Mora. Les inscripcions les podeu fer a proseniproduccions.cat barra Escape Room. Aquesta tarda a la Federació Obrera fins a les 9 del vespre. I diumenge el grup local de xarxa fa una nova proposta de titelles, en aquest cas pel públic familiar, amb la companyia Totatis, que presenta el monstre de colors, una posada en escena basada en el conte, en l'àlbum il·lustrat d'Anellenes, que parla de les emocions. Doncs l'obra la podreu veure el dissabte, dos quartes a sis de la tarda, al Teatre de la Peni, les entrades anticipades a Entràpolis, o una hora abans que comença l'espectacle, a la taquilla de la Peni. I demà dissabte hi ha un acte que organitzen Des Òmnium Cultural, conversa amb Xavier Antic, president d'Òmnium, amb Berta Galufré, que és filòsofa i periodista. A l'acte també hi haurà intervenció musical de Laia Melik i Rafa Tudela. Demà dissabte, a dos quarts d'una del migdia, al local del SEM. I recordem que continua obert el concurs de dibuix i pintura Lluís Fises i Moreno, adreçat a infants i joves de 6 a 18 anys. El temps per presentar les obres s'acaba el dia 7 de novembre. Heu de presentar les vostres obres a la Federació Obrera i aquest any el tema és Gaudí. Presentació d'obres a la Federació Obrera, la categoria infantil de 6 a 9 anys, adolescents de 10 a 14 i joves de 15 a 18 anys. Datalímit el 7 de novembre. Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui divendres és la Roca, que està al carrer Major, número 31. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. Vaig a reviscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. T'hauries de posar un plat de dutxa. Ja ho saps que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti el seu habitatge. Vols dir que val la pena? I tant. Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros hi cobreixen el 100% de les obres. Si tens més de 65 anys i vius a Girona, Lleida, Tarragona o a les Terres de l'Ebre, pots demanar una subvenció per adaptar l'interior del teu habitatge. Informa't a habitatge.gencat.cat o truca al 012. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de mort a l'Eloi Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que tant bons moments et va portar. Si en canvi ets d'aquelles persones amb bon edat ja que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar el dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats! Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla. Els divendres a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei. Què passaria si mengessis només una vegada? Que al cap de poques hores començaries a sentir fatiga i mareig. Després et baixaria la pressió i la temperatura corporal. Et sentiries molt feble i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòbuls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes. Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a menjar. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de Sang. Els divendres, Faves Tendres. Música a la carta. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves Tendres. Te la busca, te la troba i te la posa. El divendres fa bastendres amb Judit Carrera. Això m'agrada, eh? Cada divendres de 5 de la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora. Som-hi a les 11 del matí i 9 minuts. Seguim en directe el bon dia i bona hora d'aquest divendres 24 d'octubre a les portes del cap de setmana. Hem anat explicant-vos dia rere dia aquesta setmana totes les activitats que tenim aquests propers dies. I en afegim una altra, que ja us ho hem anat anunciant a l'agenda, i és aquest Escape Room, els misteris de la fàbrica Ferrer i Mora, que proposa Proceni Jove. Serà avui, a partir de les 5 de la tarda. Ara coneixerem més detalls d'aquesta proposta. A dos quarts de dotze, el Xavi García serà aquí amb nosaltres per fer l'espai tan recordes i abocar-nos a temps passats. I a partir de tres quarts de dotze, l'Hector Zacarias, aquesta temporada, ens acompanya per tancar el programa els divendres i proposar-nos una excursió pel cap de setmana. L'espai l'anomenem camins i avui anirem cap al Puig d'Estela, al Ripollès. Si voleu conèixer més detalls d'aquesta sortida, d'aquesta ruta, a partir de tres quarts de dotze el tindrem aquí a l'estudi 1. de Ràdio Molins de Rei. Amb tot això arribarem a les 12, posarem punt i final al programa, i avui, recordeu, no tenim l'informatiu Molins de Rei al dia, per tant, farem la remissió excepcionalment del programa Picama, a dos quarts d'una el Parlem de Còmics, i a la una la remissió del Tot Teatre per completar aquest matí de divendres. A veure, anem a conèixer més detalls d'aquest Escape Room, els misteris de la fàbrica Ferrer i Mora, que proposa Procent i Jove per aquesta tarda a partir de les 5 a la Federació Obrera. I des de Procent i Jove ens acompanyo una persona que coneixereu molts viatges a la ràdio perquè és el Pau Batista, col·laborador d'aquesta casa. Què tal, Pau? Bon dia i bona hora. Molt bon dia, Oriol. Què tal? Com estàs atenent-nos? Atenció. Estem a l'hora del pati a l'institut, no? Sí, sí, sí. No et saltis a les classes per nosaltres, eh? Tranquil, tranquil. Estem a la pausa. Molt bé. D'entrada, explica'm aquesta proposta, el que es pugui explicar. Com serà aquest escape room que proposeu aquesta tarda? Mira, l'escape room serà una activitat totalment gratuïta i aquesta subvencionada pels pressupostos participatius mou el cul de la regidoria de joventut de l'Ajuntament i està inspirada en la fàbrica Ferrer i Mora, com va indicar el títol, el que ara és la Biblioteca al Molí. Molt bé. Això va néixer de Proceni Jove? Fa temps que hi estàs, a Proceni Jove, per cert? Sí, és a dir, estic com a col·laborador i quan va sortir l'oportunitat de fer els pressupostos vam fer dues activitats. Una d'elles és el Molins Poli, que és aquest joc de taules gegant que ja vam fer el juliol i la que ens quedava per fer era aquest Escape Room, que ens ha tret molt de temps però creiem que el resultat ha quedat molt entretingut i animem tothom a venir. Hi va haver un moment que ja estaven molt de moda els escape rooms, però repassem una mica la finalitat. Quin és l'objectiu en general d'un escape room? Després ara entrarem als detalls de la Ferrer i Mora, però explica'ns l'objectiu o la finalitat d'un escape room. Doncs mira, els jugadors, el seu objectiu és descifrar aquest misteri que hi ha a diferents sales, en el nostre cas és de la fàbrica. Ho han de fer resolvent diferents misteris, diferents pistes i puzles... És a dir, hi ha moltes proves diferents, que és el que ens hem enfocat moltíssim, és que siguin diferents i que hi hagi una per cada membre de la família. Hi ha trencaclosques de tota la vida, hi ha candaus, hi ha candaus que no havíem vist en la vida i que hem hagut de fer una gran recerca. Hi ha exercicis matematicològics, hi ha una mica de cultura molinenca, hi ha una mica de tot. I això, l'espai serà la sala d'actes de la Federació, a baix... Sí, és a la sala d'actes. La història que explica és que l'amo de la fàbrica Ferre i Mora va haver de marxar el 39 per diversos motius i va amagar un secret a la Federació Obrera. I ara l'objectiu és que els jugadors, en grups de vuit persones, descobreixin qui és el secret que va deixar i quin és el motiu pel que va marxar. Per tant, aniran entrant en grups de vuit persones, eh? Sí, n'hi ha grups de 8 persones, vam fer Sol Dau totes les hores, a les 5 a les 6 i quart i a les 7 i mitja, i hem obert excepcionalment una última ronda a les 8.45, per tal que alguna persona, si està escoltant això, que també tingui l'oportunitat de jugar-hi. Molt bé, perquè quanta estona calculeu que s'hi està cada grup fent tot l'escape room? Doncs mira, l'agressió de l'esquipur és que tenen un temps limitat, tenen 60 minuts per tal d'aconseguir escapar i resoldre tots els misteris. Si no ho aconsegueixen, doncs el temps acaba i no arriben a escapar, però el nostre objectiu és que amb el suport que estem donant tothom pugui escapar i resoldre aquest misteri. I per què vau decidir que fos la fàbrica Ferrer i Mora Pau? Neia, doncs primer et puc explicar la versió bonica i és que vam pensar que era molt interessant per enfocar la nostra història i perquè creiem que també era molt important. Els dos projectes tracten una mica del que és la cultura molinenca, una més dels carrers i aquesta més de la fàbrica. Però si et dic que la veritat és que el nostre objectiu era fer-ho als baixos del Molí però estan molt demandats i no vam poder fer-ho allà. Molts sol·licitats, eh? Efectivament. Sí. I, per tant, el lloc que us va ubicar o triar és la Federació Obrera, aquesta sala d'actes, eh? Sí, exacte. I això, quant de temps us ha comportat? Heu sigut un equip de gent molt nombrós, diguem, a l'hora de construir totes aquestes pistes, perquè m'imagino que, deies, ja ho apuntaves abans, és laboriós tot plegat, no? Sí, doncs mira, no hem sigut un equip molt gran. És a dir, hem estat a Proceni, eren quatre persones i ara les persones que estem acabant de rematar això i que estarem avui donant suport som dues. És a dir, ha estat una feina que portem des del maig. Des del maig. Des del maig hem estat pensant com podíem arribar a fer-ho, com ajustar-ho al pressupost, als diversos canvis d'espai i absolutament a tot. I al cap de la fi ha estat una feina que sí que s'ha concentrat molt en aquestes últimes dues setmanes, que és quan hem estat muntant tot l'espai d'entitats Cuisarola, que ho tenim ja tot preparat, però des del maig hem estat pensant com adequar-ho al pressupost, com fer les proves, pensant tots els enigmes que anàvem a fer i que tot tingués una mica de coherència i ordre. Suposo que també us haureu hagut de documentar força a l'hora de la vessant històrica. Sí, hem estat fent molta investigació amb dos projectes per intentar comprendre quins eren els objectius. Hem hagut de visitar diverses fonts, però tot i així, no volem espantar la gent, no cal que tinguin molta... És a dir, no preguntarem en quin any va succeir tal cosa. És a dir, l'objectiu, tot i que està inspirat en aquesta fàbrica, no s'ha de saber cap informació per tal de resoldre el misteri. És una història fictícia. Molt bé. I si va bé, Pau, voleu que tingui continuïtat aquest projecte? Sí, evidentment, és a dir, nosaltres ho hem fet, aquest és l'acte on ho mostrem a tot el públic i hem fet algunes hores per tal que ho poguéssim provar i que tot funcionés amb altres persones, però igual que el Molins Poli, són dos projectes que després d'aquesta subvenció ens emportem i que tenim molta il·lusió perquè ha estat una feina i a mi també el que em sap greu és que no es puguin tornar a utilitzar i evidentment el que treballarem és a... que es puguin reutilitzar per part nostra i per part d'altres entitats que també han mostrat divers interès en aquests projectes que hem realitzat. Molt bé. A hores d'ara encara quedaríem, per tant, algunes places a tres quarts de nou, que seria l'última sessió, no? Sí, exacte. Hem obert aquesta sessió. Si la gent es vol apuntar, és gratuït. L'únic que hem de fer és entrar a procentiproduccions.cat barra diagonal Escape Guiorro, o simplement buscant els misteris de la fàbrica Ferrer i Mora, perquè ja ho han publicat diversos joc-webs, entre ells l'agenda de Molins de Rei, l'agenda d'Alves Llobregat i de la Diputació de Barcelona, per lo qual, si ho busqueu a Google, també us sortirà i podeu reservar allà directament. Molt bé. Tu n'havies fet molt d'escape rooms abans, o no? Bé, sempre és una cosa que a mi m'agrada fer, no és que diguem que n'hagi fet molt, potser l'hem fet 4 o 5 en tota la meva vida, però tot i així creiem que hem après, bé, jo he après molt més a l'hora de crear-la, que de crear un, que no tant a l'hora de jugar-lo. I aquestes dues persones que sou de Procenieu, deixeu el grup, diguem, a dins a la sala d'actes? O també hi heu de ser presents a dins? Sí, mira, l'objectiu és que nosaltres tenim, o ens tancarem entre cometes, sempre poden sortir a la sala d'actes, tenim una capsa per tal que deixin els dispositius electrònics i que no influeixin en les decisions, tot i que ja us dic que no serveix molt, perquè és de pensar i no tant de respondre per coneixements, i tenim diverses coses preparats, tenim una ràdio amb la qual hi ha tota una introducció... però tot i així estarem donant suport si veiem que el grup s'estanca. Una cosa que també ha estat molt difícil és pensar com fer per tal que els grups que necessiten molt més suport, perquè hi ha gent apuntada que mai ha fet un escape room, i el repte era com fer que gent que mai no ha fet un escape room pugui jugar al mateix joc que gent que n'ha fet 7. Llavors hi ha parts que estan pensades per tal que els grups que mai han jugat els puguem donar molt més suport i hi ha moments que, diguem, si la gent va molt bé, doncs es quedarà estancada, perquè està passat així perquè duri sempre una hora l'activitat. Molt bé. Em pregunten també, Pau, si és apte per totes les edats o ho recomaneu a partir d'una edat determinada? Mira, com us deia, és una activitat per tota la família. Simplement l'única limitació que hem posat és que si volen jugar de manera autònoma, és a dir, sense els pares, han de ser majors de 16 anys, perquè si no creiem que sols uns nens no creiem que puguin assortir-se. però un joc per tota la família hi és, és a dir, hi ha activitats que estan pensades per nens i hi ha altres activitats que potser necessiten altres coneixements. És per tota la família, com és el Gap i Gafi, doncs el que hem estat intentant és justament això, és fer un mix perfecte perquè tothom pugui gaudir, però l'única limitació seria que menors de 16 anys han de venir acompanyats dels seus pares. Tot això a partir de les 5 de la tarda, però deies, teniu tot el muntatge a l'Espai Collserola. Això vol dir que us hi haureu de posar bastanta estona abans per muntar-ho tot? Sí, sí, crec que hem quedat ahir cap a les 3 i mitja perquè ho tenim a l'Espai Collserola, però ja ho tenim tot preparat en capses i hi ha diversos cotxes i furgonetes, per la qual cosa ja estem tot més o menys preparats per moure's i a partir de les 5 i fins a les 9.45 estem fent l'escaipro. Molt bé. Alguna recomanació més, Pau, de cara a aquesta tarda, doncs? Bé, doncs, en primer lloc, que tothom que es volia apuntar encara té oportunitat de fer-ho. Creiem que és una activitat que, com et deia, la nostra intenció és tornar-la a fer moltíssimes vegades més, però no sabem si ho podrem aconseguir perquè, quan surten i... Mare meva! Compte, compte que no t'atropellin ara, eh? No, no, sí, és el que em sembla que estan fent obres. Ah, d'acord. Com a nostre objectiu és tornar a fer-ho moltíssimes vegades i, si no, donar-ho a altres entitats que ho puguin fer. Per sent, ara mateix, no sé si podrà arribar a fer-ho en un altre moment molt proper. Llavors, el que recomanem és que tothom que vulgui fer alguna activitat aquesta tarda, passar-ho bé en família o simplement gaudir, perquè tenim de totes les edats, tenim des de famílies amb nens de 4 anys fins a... persones de més de 65 anys, és a dir, que diem que és una activitat que és molt divertida, que aprendran una mica de la història de Molins i no sé, jo crec que com ho ha fet des del nostre cor i ho hem gaudit tant, doncs esperem que la gent també ho gaudeixi quan estigui jugant. Sí, se nota com a mínim satisfet de tot el procés que heu anat fent, no, Pau? Sí, sí, és a dir, ha estat una molt gran feina, moltes hores de treball, però jo estic molt content amb els resultats i espero que la gent el gaudeixi tant com nosaltres creant-lo. Molt bé, doncs el Pau Batista, que és membre de ProSena i Jove, que avui proposen aquest escape room que avui hem volgut destacar. Pau, doncs no t'entretenim més, et deixem que acabis de gaudir del pati i de la resta de temps a l'institut i gràcies per acompanyar-vos, molta sort aquesta tarda. Gràcies a vosaltres, adeu. Una abraçada, que vagi molt bé. Recordeu els misteris de la fàbrica Ferrer i Mora, aquest escape room a partir de les 5 de la tarda, amb sessions d'una hora, amb grups de màxim 8 persones, que ja s'han apuntat. Serà a les 5, un quart de 7, també a quarts de 8, i a 3 quarts de 9... que és l'hora que encara quedaria alguna plaça si algú es vol acabar d'apuntar. Recordeu aquests misteris de la fàbrica Ferrer i Mora. Més informació a proaceniproduccions.cat barra escape room. Fem una pausa musical, si us sembla, després acabem de comentar quatre coses i rebrem el Xavi García. La pausa musical ens porta les veus de Sílvia Pérez Cruz i Valeria Castro que canten Deve ser. Gràcies. Y ese momento que pasa desde que duela, antes que entre el aire de golpe, que algo dentro de mí se muera, tiene tu nombre. La sensación de que no hay manera de que el tiempo solo lo esconde y se tropieza en la misma piedra que no corresponde. Debe haver alguna forma de que no consumas te lamento, que tenga peso lo que siento, que no tenga que sufrir. Debe ser que a nadie duele, si ya le duele más a uno que al resto. Debe ser que si me ausento, tú te olvidarías de mí. En este momento parece que volvería a llevarme la contraria, a querer lo que tú querrías, por si ahora no fallas, como la piel al tec de la herida. Cómo el mar rompe hacia la playa. Yo quisiera estar cerca mía. No quiero que te vayas. Debe haber alguna forma de que no consuma este lamento. Que tenga fe eso lo que siento. De que no tenga que sufrir. Debe ser que a nadie duele, si a nadie duele más a una que al resto. Debe ser que si yo sé tú, tú te olvidarías de mí. La, la, la, la, la, la, la, la, la, la. Deve ser la cançó de Valeria Castro i Sílvia Pérez Cruz, magnífica es veus, que ens ha situat a 4 minuts per arribar a dos quarts de 12. Entre altres coses, com us deia, tinc dues invitacions per gentilesa del grup de teatre La Palma per si algú de vosaltres vol anar a veure Germans de Sang, el musical de Billy Russell, 16 actors en escena i música en directe, aquest cap de setmana al Teatre de l'Aliança Palmarenca. Demà, la sessió és a les 7 de la tarda o diumenge. a les 6. Si algú hi vol anar, línies obertes 936686161 i només pel simple fet de trucar us regalem aquestes dues invitacions. Podeu anar-hi o bé demà o bé diumenge a les 6 de la tarda. Recordeu que és una obra... que ha plegat molta gent, que ahir ens ho deia el Jaume Tinturé, que la direcció musical és del Joan Lluís Aprià, molinenc, i que ha tingut molt bones crítiques, la gent que l'ha vist el primer cap de setmana, 18 i 19 d'octubre. també es farà l'1 i 2 de novembre. Per tant, si no hi ha cap trucada, guardarem les invitacions pel cap de setmana que ve. Però, si algú hi vol anar aquest cap de setmana, insisteixo només pel fet de trucar, us regalem aquestes invitacions per anar a veure el grup de Teatre La Palma, Germans de Sang, aquest proper cap de setmana. Així mateix, us recordo també que avui, per tant, no cal ni que passeu per antena, només que truqueu i ja us donem les entrades. Tenim el sopar concert avui, recordeu, benèfic a favor de Geopi, que abans amb el Miquel Casas també ho comentàvem, perquè l'espai on es fa tot això és a la B-Disco i concretament a la sala de dalt, a la sala Liverpool. Hi ha un sopar primer a l'espai de l'Olivera, sopar més concert, 45 euros, però també podeu anar només al concert, que és a partir de dos quarts d'onze, a la sala Liverpool, 15 euros, l'entrada. Hotel Cochambre és el grup que actuarà i recordeu que teniu encara alguna entrada al bar Miguelón del carrer Molí o a la web vidisco.com. Això és avui, a partir de les 9 al sopar, a partir de dos quarts d'onze aproximadament, horaris aproximats teniu també el concert d'aquest grup Hotel Cotxambre. A banda d'això, recordeu que també tenim l'aniversari del CUC demà, 30è aniversari, demà a partir de les 7 de la tarda al Parc de la Mariona, colles convidades de la cultura popular de casa nostra, les bastoneres, els diables de la grup, els dimonis, el camell i l'enxuscat. Tot això a partir de les 7 i fins a la 1 de la matinada, perquè a banda del lluïment de les colles i la representació amb viu del conte del CUC a càrrec del grup de teatre 15 arcades, també hi haurà fi de festa amb DJI Chibi, com dèiem, fins la 1. Felicitats també als amics del CUC. per aquesta celebració. Demà, doncs, ho celebraran al Parc de la Mariona. Demà, que també tenim, per exemple, aquesta conversa amb el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antic, a dos quarts d'una, al local del SEM, i tenim sessió de cineclub a partir de les set de la tarda al Teatre de la Penny, una pel·lícula francesa que porta per nom Tres Amigues. La Penny, que també collirà diumenge, proposta del grup local de xarxa, la companyia Totatis presenta el monstre de colors a dos quarts de sis de la tarda. Teniu entrades anticipades també a través del web d'Entràpolis, mateixa web que ja podeu fer servir per, si voleu anar al Cine Club, també hi treure les entrades anticipades. No podeu treure entrades per la Dharma al Foment demà a les 8 del vespre, la Dharma a un pam, perquè estan exaurides, només es van vendre unes 100 entrades aproximadament, recordeu que és un concert de petit format, que utilitzaran també la platea del teatre i, per tant, no s'han vengut més entrades i ja estan exaurides. Tenim també les migues lorquines solidàries que organitza el PSC el diumenge a partir de les 11 del matí. El que es pugui recollir de les migues anirà a benefici del Club Boc i Amorins Sebastià Massana. I a la tarda també del diumenge, a banda del grup local de xarxa, tenim aquesta discoteca adaptada d'enredat per la discapacitat i 7.50 al Bacus. Com és habitual, un cop al mes aproximadament, fan aquesta discoteca. A partir de les 5 de la tarda i fins a dos quarts de 8 del vespre, espai lliure d'alcohol i amb la dinamització del gran DJ Jambo Jambito. Tot això és el que ha de passar aquest cap de setmana aquí a la Vila. Doncs ara sí, són en punt dos quarts de dotze. Te'n recordes? És aquest espai que té problemes amb els auriculars del seu col·laborador, Xavi García. Bon dia. Molt bon dia. Ara bé o no? Ara sí, ara sí. Teníem aquí un joc d'auriculars. Sí, exacte. Què tal? Molt bé, de divendres, no? De divendres. Avui fan el divendres fa bastèndres, no? Efectivament, a les 5. És difícil d'oblidar el dia del programa, eh? Correcte. Per tant, ben triat el nom, no? Exactament. Bé, anem a mirar enrere, com sempre, no? Exacte. Cap al passat i a destacar coses dantes. Bé, ja vam dir al darrer espai, que a vegades hi ha enrere és endavant, no? Passa molt sovint, no? Sí. Però bé, la qüestió és que ens airem enrere i anirem a fer un espai... A veure, hi ha molta gent que ha viscut del cuento. Sí. No? Sí. O que viu, vaja. I encara hi viu. I els que viuran, no? Però això de viure del cuento no és per els Germans Grimm, ni per l'Andersen, ni res de tot això. Correcte. Bé, nosaltres avui parlarem d'uns contes que molta gent se'n recordarà, i fins i tot els que no els reconeguin o no els hagin vist els agradaria molt, perquè són els contes retallables. No vull dir que tinguis que agafar unes estissores i enganxar, sinó que eren contes que tenien la forma dels personatges. Els que... Els han vist, era una alegria pels nanos quan hi havia els quioscos, aquells nostalgis quioscos que estaven plens de revistes, de diaris, tot això... Quioscos que van a la baixa, també. Bueno, ara són bars, críticament. Sí. O sigui, llavors hi havia un dios que hi ha al carrer Sant Antoni, que anava molt sovint. Sí. Perquè amb quioscos, com a tot, hi havia que tenien més coses i menys coses, no? I el de Sant Antoni, doncs, tenia llibres, i a mi m'agrada... Jo anava molt al mercat de Sant Antoni, que encara hi és, però ara ha quedat molt diferent, però quan era allò clàssic, no? I hi havia un quiost que, clar, com tenia competència i tenia molta... molt afolent de públic, és un quiost esplèndid. Hi havia llibres, hi havia revistes estrangeres que podies llegir coses, és a dir... I sempre hi havia tot un apartat que em feia molta gràcia, que era d'aquests contes del Ferrandis, si no recordeu, que era una persona que dibuixava molts crismes, una altra cosa oblidada, els Crismes, en aquelles cares rodones, com infantils, amb angelets. Aquest senyor que feia Crismes també feia uns contes, que eren uns contes retallables, que es diu, i és que tenien la forma del dibuix de davant. Un dels més notoris era el... I l'Urbano Ramon, que era un urbano que estava retallat. Un altre era la rateta que escombra l'escaleta, la castanyera... I a més a més tenien una gràcia pels nanos perquè, per exemple, l'Urbano Ramon portava penjant un pitu de veritat. Agafaves i tenies el pitu. L'escaleta... Ai, l'escaleta. La rateta que escombrava l'escaleta tenia una escombreta. És a dir, a més a més tenien un objecte. Has de saber que els llibres d'aquests s'han tornat a reeditar. Sí. Sí, jo a casa tinc diversos, no els originals. La desgràcia és que no tinc els originals, que havia tingut de nano, no? Però tinc els reproduccions, i la veritat és que fan molta gràcia. Si tinguéssim l'original, un compte original d'aquests, estaríem pagant uns 300 euros, eh? Però un compte que valia no arribava a dos pessetes, no? Però, bueno, és el que diem. Quin és el factor temps? Primer, el factor temps és l'única cosa que no podem controlar. És a dir, el temps és inexorable. Sí. No pots anar-ne endavant? No, no. Ah, és que com assenyalaves el rellotge i els rellotge i ets de cavall. No, vull dir que va avançant. Avançant, impossible. Sí. Ni el tio més ric del món pot parar el temps. Clar. Per tant, el temps és una cosa que inevitablement ens aboca, no? Sí. I té una cosa fotuda, perquè... Podem tornar, físicament no, però amb la memòria sí, i això és molt agradable. És a dir, pel futur imaginem, però pel passat recordem. Per tant, el recordar ens pot preparar per tindre un futur, o no caure amb els mateixos errors, etc. Bé, quina rotlla us ho estic fotent? Està bé, està bé. El tiempo es oro. Anem a parlar d'aquests contes del Ferrandi i, en definitiva, dels contes. Hi ha un tema que ha buscat l'Eli, que té una memòria extraordinària, que és Cuéntame un cuento, i es diu Celtas Cortos, que també un dia podíem recordar el Celtas Cortos, aquell tabac. Sí, de fet el grup es va posar així. Celtabac és nociu aquell i crec que matava més. Però, bueno, són coses de... Abans eren, no ho sé, ens fotíem coses i hi havia metges que fumaven. També recordarem això, aquella època el metge fumava, no? O es fumava a l'avió, també? A l'avió, a tot arreu, al cine. I després aquells consells tan fantàstics, que anaves a un metge, i avui en dia diuen, no, treu-te això, treu-te això, treu-te això, treu-te això, i medicat amb això, amb això, que ells deien, un bon pantomàquet, i ja està. O molts metges deia, mira, el diagnòstic és un cop d'aire i un racó brut. Eren aquelles èpoques, i la gent, fixa't una cosa, no era tan obessa... Han viscut molts anys, perquè hi ha molta gent de 90 i escaig d'anys, i tenien malalties com tots, però les portaven d'una altra manera. Perquè la fisiografia d'abans era, ets el que menges, jo ho va dir el gran grec, i és veritat, ara mengem... Bé, no vaig a dir la paraula perquè som educats. Anem a explicar el conte. Som-hi! Cuéntame un cuento y verás que contento. Me voy a la cama y tengo lindos señas. Cuéntame un cuento y verás que contento. Bueno, això d'anar al llit i que t'expliquin un conte, jo no sé si ara es fa o no, abans era molt típic. Jo crec que sí. Molt típic que els pares... I a més hi ha una cosa fantàstica amb les criatures, i és que els agrada molt la repetició. O sigui, si a un nano li agrada un conte... Ho estàs comprovant també, no?, Sí, sí, amb el net de dos anys comença ja el tema. Exacte, el de dos anys. El de dos mesets, pobre. El de dos mesets t'ha vingut a veure ara, em sembla. Sí, acabava d'entrar. Ai, fantàstic. Bueno, la qüestió, això d'explicar contes, què passa? Els contes tenen una part molt important, per exemple, Pinocho, que és un dels meus contes favorits. No parlo del Walt Disney, que el va fer, va fer un Pinocho extraordinari, però el conte del Pinocho... És molt bo perquè aquell contra el que fa sempre tenen aquella part de lliçó educativa que va bé pels nens. El petit príncep és meravellós perquè imagini, perquè pensin, però, per exemple, el Pinotxo el que fa és que t'explica que els nens que no ven al col·le i que no es porten bé es tornen burros. Això és el que t'estàs dient. I que no pots saltar del cotxe i que tampoc pots fer cas a la gent que te'n bauca. Però tots aquests contes són així. Els que feia el Ferrandis, els cuentos de Ferrandis, que tothom els hi parlava, eren molt ingènis. Unes il·lustracions fantàstiques d'un gran dibuixant. I, a més a més, els missatges, això que diem, eren plens de tendresa. Eren missatges de santa innocència. El que es portava malament, el dolent, però tampoc era tan dolent, no? I el bo no és que fos san. Estaven molt equilibradets, no? A més a més, eren petits contes, eren curtets, no eren massa llargs, molt il·lustrats i poca lletra, cosa que amb els nanos sempre s'agrada més. I amb petites, això que dèiem, no? Petites llisonetes de comportament. Va fer contes de princeses, de pirates, la caputxeta vermella. S'havia agafat contes de l'Anderson també, no dels Grimm. Hi havia un conte d'un astronauta, per exemple. És a dir, es anava... has anat al sastecillo valiente, aquell de maté sete d'un golpe, eh? L'evolució és que, sigui com sigui, aquest Ferrandiz omplia totes les cases allà on hi havia nens i hi havia un llibre del Ferrandiz. Jo crec que si féssim un repasset una mica al que s'hi posava el Ferrandes, la seva història i tot això, doncs podria estar un petit homenatge a aquell home que ens ha fet. El Ferrandes es deia Juan, en realitat Joan Ferrandes. De fet, era Juan Francisco Manuel Ferrandes Castells. conegut com el Joan Ferrandís, que va néixer l'any 1917. Imagina't si fa anys. O sigui, fa més de 100 anys que va néixer el Ferrandís. I tant. I ens va deixar un 15 d'agost del 97. És a dir, un home que té una vida bastant longeva, no? De fet, ell era un il·lustrador especialitzat en contes infantils, postals nadalenques, i també era escultor. Hi havia molta gent que tenia, a l'igual que hi ha, com es deien aquelles ceràmiques que són caríssimes, però tenen formes dels requins i lladró. Oi que sabeu el món lladró, que és molt de col·leccionista? Sal Ferrandis no arribava al nivell de lladró, però tenies els seus dibuixets en volum i en ceràmica. Seria molt típic veure l'època de les lleiones nostres, veies una cosa feta enganxet amb molt d'amor i a sobre una caputxeta vermella del Ferrandís. M'agradava molt més que quan anaves a aquelles cases que fotien un toro i una flamenca ballant a la tele. Un dia podem parlar d'aquells subjectes que avui no sabríem què fer amb ells, però és una altra història. Era escultor i ell també escrivia contes, s'es va inventar algun, per exemple el de l'astronauta era d'ell, i també feia poemes, feia poesies, per nens, cosa que avui en dia no sé si es fa o no. Intenta introduir els nanos a la poesia a través de poemes molt imaginatius, no? Bueno, aquest home, el Joan Castells, doncs... Ai, Joan Castells, Joan Fernández, doncs... no es va casar, mai es va casar, tenia una germana, que es deia Paquita, i era un home solter, es va dedicar tota la vida allà. Ell va estudiar a l'escola de Belles Arts, oi, que no, no era un tio que hagués nascut... Home, tenen un do, però tenia tècnica i es notava, sobretot, com a privada del color... I, a més a més, les seves afiliacions nadalenques, els crismes, que quan arribi, si ens acostem, si aquest espai encara es suporta, i la gent diu, mira, se'n va aquest tio amb tot el pulsim que porta, doncs sí, el fem, però haurem un dia dels crismes. que eren aquells que avui no s'envien, avui en dia et felicites per WhatsApp. I a més a més reenviar. I ni els escrius. Repersonalitzar. Això és un signe que si veiem el present, els que han conegut avui en dia les felicitacions de Nadal, doncs està molt bé. Però si els que hem passat el passat la veiem, hem perdut molta cosa. Sí. No estan personalitzades. No hi ha aquelles tires de vellut que es penjaven? O les entrades de les cases totes les posteletes? Hi havia gent que fins i tot les feien ells. Bueno, una qüestió. Va ser l'agraïdor dels llocs florals de la llengua catalana de l'Hosan l'any 76. Va tindre un acceti del català el 79. I va ser creu de Sant Jordi el 1992. Això és curiós, no? Una persona que fa comptes i tot. Una creu de Sant Jordi és molt ben merescuda. Veient els que estan donant darrerament... Escolta... Cualquier tiempo pasado, em sembla que fue mejor. Va néixer a Gràcia, és un gracien, un del barri de Gràcia, i ve d'una família a la tradició artística. El seu avi també era l'avi patern, ja va ser pintor, el seu pare era un amant de la pintura, la seva germana... Era un actiu molt popular, molta gent l'hagués vist a Paquita Ferrandiz, aquella Paquita Ferrandiz del teatre, era la germana. No sé si semblaven res per això. I Ferrandi es va formar a l'escola de Belles Arts i, quan va acabar la Guerra Civil, doncs va començar a treballar amb un senyor que es deia Jaume Becunya i va aprendre la tècnica dels dibuixos animats, perquè el Ferrandi sempre volia anar cap als nanos. Tot ho feia cap als nanos, no? Va fer una pel·lícula, era si una vez, de l'any 48... I va escriure molts llibres de nerds, per exemple, Mantengamos Límpia el Corazón, que era una inspiració, Mantengamos Límpia España, aquella campanya, te'n recordes? Mantenga Límpia España. O un altre que es deia Seamos Todos. Ell va treballar amb tres editorials, una que era la Begunya, la primera, Xa Martín, i després, com no, la gran editorial catalana, que un dia en parlarem, que ja ha desaparegut, que era la Bruguera. La Bruguera ho tenia tot, ho comprava tot i ho feia tot. Bueno, des de l'any 52 va ser reconegut internacionalment, important, com un autor de tipus de felicitació nadalenca. Els seus pastorets, els seus angelets, els seus ocellets, tot allò, els copiaven a l'estranger. Va crear un estil de... Tu veus un crisme del Ferrandiz? I és tot un Nadal d'una època extraordinària, no? Aleshores, els van copiar. I, bueno, a partir d'aquí es va considerar a nivell europeu Home, i el rei de l'hamburguesa, el rei del rock and roll, doncs sí, era el rei dels crismes. Va a crear escola, diguem-ne. Sí, era el rei dels crismes, aquell europeu, era el referent, no? Els seus dibuixos il·lustraven, per exemple, van il·lustrar el catàleg del festival Pau Casals Acapulco, el 60, i era un home i va fer tot un pessebre del Ferrandis. Totes aquestes peces, aquestes esculturetes, tot això, avui té un valor extraordinari, perquè ningú ha sapigut continuar-ho. Primer, perquè el temps ha anat matant aquest estil, i per això l'hem descrit, per exemple, i després imitar-lo era difícil. El volien copiar, el copiaven, però sempre tenia aquell punt, aquell toc, que el feia molt únic. Va fundar, juntament amb un salt de estabilitat, va fer, el primer comitè de la UNESCO a Espanya el va fer ell. Imagina't, sempre obsessionat pels nanos, i evidentment el treball de Joan Ferrané és mundialment conegut i molt valorat. Encara que gairebé no surt cap llibre ni d'història, és una persona que ha quedat... Han sigut més famosos els seus contes, l'Urbano Ramon i tot això, la castanyera, que no passell, no? I en canvi sempre firmava amb el Ferrandiz, i a més el nom escrit no hi havia... No era com el cornet, aquell dibuixant que fotia... Dibuixava un cor i després darrere fotia net, cornet, no? Aquest no, aquest fotia Ferrandiz i ja està, eh? També es va interessar molt per tot el tema religiós. Era un home molt religiós i va fer molts dibuixos tipus Montserrat, saps? O sigui, col·laborava amb un amb l'església fent dibuixos i tal. La seva obra, bueno, és polifacètic, absolutament, però bàsicament el més important que ell tenia era la capacitat meravellosa de, amb dibuixos molt infantils, donar moltes expressions. Quan algú estava enfadat, l'angelet cabrejat es veia cabrejat. L'angelet feliç es veia feliç. El despistat, despistat. Tenia... Tenia una capacitat d'expressió tremenda. El 2006, la directora de la Guineu va editar un llibre d'ell. Era una mica... És a dir, la Pilarín, que té un estil propi, és molt coneguda, la Pilarín. Per què? Perquè va néixer en una època on els mitjans potenciaven ment l'autor. El Ferrandí va néixer en una època que l'autor... No hi havia ni sortia per ràdio. Era una cosa com molt més anònima, no? Per ser un dia podem parlar de la Pilarín. Pilarín veiés, home, una institució. Bueno, evidentment, el gener del 2009, què va passar? Quan Bruguera ja estava, que no existia, què van fer? Planeta Agostini va fer, s'assallar els col·leccionables que es fan, doncs va tindre la idea, i haguéssim jo em vaig enganxar, va fer els col·leccionables dels contes de Ferrandiz. I, per tant, et trobaríem a casa teva... Sí, i tots. Tinc l'Urbano Ramon, tinc totes, eh? I, aleshores, què passa? I ara, amb els nens, quan ell creixi una miqueta, començaré a ensenyar, no? Me'n recordo d'un dibuix que l'Urbano Ramon, la gent era incívica, per exemple, hi havia un porquet que menjava i ho llançava tot, hi havia un pallasso que tallava el tràfic. En el fons, el que estava dient és, a aquest llibre de l'Urbano Ramon anem a ensenyar comportament vial, eh? Bé, a més a més, van sortir amb el Planeta Agostini, que es fa cicle, és una meravella, que jo crec que si algú els volgués recuperar, anant a Agostini, a Planeta, dient, escolta, m'agradaria... Moltes vegades queden moltes col·leccions que no acaben. No que no acaben, que no venen tot. Val la pena recuperar-ho, eh? Aleshores, per exemple, les gafes de Maripili, per exemple, era un objecte, la racera de la Mariuca, el pito de l'Urbano Ramon, l'escombreta de la rateta... És a dir, i si voleu, us llegiria un poema, és de Nadal, però bueno, ja que parlem d'ell, ha escrit per ell. Us voleu que us llegessin molt ràpidament? El poema els diu De vuestra Navidad yo estaré ausente. Os digo així. Digo, llego la Navidad, enguélgame de claro el muérdago caído. El ramo no levanto, no abro la mano y en su hueco vacío que pongáis, pido, una mira de luz de aquella Navidad de leche y miel. Los verdes fluorescentes cabriolean y ya no sé si os veo entre la tierra y la ceradora. De vuestra navidad yo estaré ausente, si solo me hacéis hoy sitio en la mesa. Me habré borrado tras la cortina de nieve silenciosa, pero os espero en el margen oscuro de la orilla, desde la sombra densa de los pueblos, donde estará la voz de mi pupila abierta. Jo ho escribía, ningú se imaginava que fos un home tan poeta y tan... Tan així. Tenia frases bonas. Sí. El amor es vida, puede haber vida sin amor, pero esta no es vida. Cosas de aquel tipo. Una altra idea, hemos de recuperar el alma del hombre, su terrado va a convivir su perjudicial. I hi ha una que a mi m'agrada, que parla dels seus dibuixos, que diu, mis dibujos llevan en sus contenidos colectivos porque intento poner en pie los sentimientos de los demás. Però això no diria molt bé, aquests Ferrandes i aquests contes retallats que realment valen molt la pena. Bueno, ja em callo, ja em callo. No l'hem pogut aturar el temps. Ho sento. No, no, per favor. I'm sorry. Reivindicant la figura de Fernández. Reivindicant el gran Joan Fernández. Molt bé. Xavi García, moltes gràcies. A vosaltres. Bon cap de setmana tinguis, eh? Molt bé. I con el cuento, altra parte. Vinga, cuéntame un cuento. Celtes cortos. Vinga. Cuéntame un cuento que ya creo que estoy soñando. Cuéntame un cuento con música voy viajando. Cuéntame un cuento que todavía no es tarde. Cuéntame un cuento que la noche está que ya. I amb tot això ens hem situat ja a 10 minuts per arribar a les 12 del migdia. Héctor Zacarias, bon dia i bona hora. Bon dia, com va això? Una setmana més. L'Hector ens proposa un nou camí per fer, per compartir amb els oients del bon dia i bona hora. Però deixa'm preguntar-te una cosa abans de començar. Ui, ui. Aviam, quina poca em fas? Digues. Si ens heu anat escoltant, l'Hector ens ha portat coves, hervies verdes, ermites, camins medievals, boscos, escletxes... Però a hores d'ara encara no hem fet cap cim. Això és que no t'agraden? Se surten del que en principi vols proposar-nos en aquesta secció? No, no, no, i ara sí que m'agraden. És veritat que potser he començat volent sortir de la idea més típica que té la gent d'anar a fer muntanya, però sí que m'agraden. També és cert que quan era més jove era més de pujar com més en un milló, saps? Allò, anem a col·leccionar 3.000. Però ara, la veritat, he après a gaudir de tota mena de camins. Molt bé. M'agrada la muntanya de moltes maneres. De tota manera, cap problema. Vols que puja en una muntanya? Sí, estaria bé. Pujar en una muntanya. Fins demà! Atenció a la banda sonora que avui ens ha portat l'Hector. De Sound of Music. Sí. Gran fan d'aquesta pel·lícula. Sí, sí. Anava a dir que és un plaer culpable, però no, no me'n sento que és culpable. M'encanta. Molt bé. Doncs a mi també. Bé, doncs això, anirem a fer una muntanyeta. Sí. També crec... que no serà una muntanya típica ni per la zona ni per l'alçada. Bé, també va bé per no trobar tanta gent, potser, no? Això és el que jo espero. Anirem a fer el Puig d'Estela al Ripollès. Atenció, he dit Puig d'Estela, que és la serra de Puig d'Estela, dins el terme de Vallfogona de Ripollès. I no s'ha de confondre amb el Puig Estela, sense la preposició, que és a sobre d'Ugassa a la Serra Cavallera, també al Ripollès. I aquest, aquest segon Puig d'Estela, és més conegut perquè és la mateixa serra on hi ha el Taga. Ara, des del nostre cim, de fet, durant tota l'excursió veurem el Taga i la Serra Cavallera i el Puig Estela. Des del Puig d'Estela veurem el Puig Estela. Bé, ho hem entès, tenen pràcticament el mateix nom, són a la mateixa comarca, el Ripollès, cadascun es pot veure des de l'altre cim, i confio, però, que no tindran la mateixa alçada, eh? No, de fet, el nostre és un cim baixet, són uns modestos 1.359 metres. Però és molt poquet, no? Sí. Però també demostra una cosa que fa dies que estem intentant provar, i és que no cal fer un 3.000 per fer una sortida bonica, amb bones vistes, agradable, que en poden gaudir. De tota manera, no passa res. Quan vingui el bon temps ja farem excursions i posarem més amunt, perquè tenim molts programes. I tant que sí. Tens tota la raó. Però escolta, per on comencem? Va. La nostra excursió comença a Vallfogona de Ripollès. Vallfogona de Ripollès és a la carretera antiga que va de Ripoll a Olot. Normalment ara la gent va per Sant Joan de les Abadeses i cap a Sant Salvador de Vianya. Però aquesta és la carretera que hi havia abans. La gent va per Sant Joan perquè hi ha menys revolts, però aquesta és una carretera molt bonica i al final trigues quatre minuts més. Vull dir que tampoc és res de l'altre món. I he triat començar des de Vallfogona. Ara, també es pot fer la sortida més curta, i llavors hauria de començar des del Coll de Canes, que és 4 quilòmetres i mig més enllà, en direcció a Olot. El Coll queda sota el Puig d'Estel, aquest Coll de Canes. Però, com et deia, nosaltres comencem a Vallfogona. És a dir, que ens vols cansar una miqueta. No, no, però, mira, passa que Vallfogona és un poble molt bonic. És un poble que antigament havia estat emburellat, que encara té una mica l'aspecte de vila medieval, té els carrers porxats, és el peu de l'antic castell, que hi ha una part del castell que està una mica malmesa, però, vaja, és un lloc que val la pena fer-hi una passejada. I també t'haig de dir que hi ha gent que m'ha dit, perquè hi ha gent que ens escolta, Oriol... Encara que no t'ho creguessis... No, no, sí, està bé. Està bé que m'escolti. A casa em fan callar... No, no, però sí, hi ha gent que m'ha dit que proposa excursions massa curtes, que els nens tiren molt més del que ens pensem, i tenen raó. Per tant, avui, de les dues opcions, he triat la llarga. Molt bé. Molt llarga, però? No, tampoc. Avui són uns 12 quilòmetres, que ja és estoneta... Però el desnivell, per exemple, no és gaire, gaire elevat. És un 400 metres de desnivell. I et diré el punt exacte on s'ha de començar a caminar. Carrer Puigestela, cantonada, amb el carrer Prat de l'Hom. Clar, amb tu això sí que és exactitud, eh? Per tant, per aquí començarem, justament? Sí, perquè aquí és on hi ha el senyal... I per què, exacte? Sí, perquè aquí és on hi ha el senyal indicador d'itinerània. Itinerània és la xarxa de senders de la Garrotxa, el Ripollès i l'Empordà. Que tenen un guap interessantíssim, amb les excursions, les rutes ben explicades... amb enllaços als allotjaments, amb un planificador de rutes, està molt bé. Itinerània. Els recomanes, eh? Absolutament. I això, just aquí al carrer Puig Estela hi ha un d'aquests senyals d'itinerània, que són uns senyals de color groc, i l'hem de seguir. Comencem a caminar en direcció Sant Joan de les Abadeses, travessem la carretera, per tant, ja deixem la carretera de Sant Joan, i... Un cop tracem la carretera agafem un corriol que passa per sobre una casa i avança decidit cap al nord. Al cap d'una estona trobarem un altre senyal d'aquests, un pal amb un senyal a sobre, amb una fletxa i aquí diu collet de les fonts de l'Orri. I ara en aquest moment haurem de seguir en direcció est unes marques grogues i blanques. Molt bé. Algun punt d'interès per aquí? Aviam, a part dels bossos que anirem travessant, aquí les vistes són molt guapes, tant cap al nord com cap al sud. De tota l'estona anirem... Bé, no tota l'estona, però podrem veure el Tag, la Serra Cavallera, també veurem el Canigó, en algun moment veurem el Puigmal... Vaja, la vista és maca. Anirem alternant pistes i corriols, ara, sempre en direcció és... És a dir, en direcció cap a la Garrotxa. I anirem caranant per uns cims, que no us semblen gaire, però estan coberts de boscos. Sobretot faig i roure. I anirem seguint aquestes marques grogues i blanques que ens duran fins al Puig Estela. Perdó, Puig d'Estela. No confondre. Important, una vegada més, mireu itinerari, mapa, vull dir que no us fieu només del que expliquem aquí a la ràdio. Tot i que, com hem dit, no és gaire alt, per la posició que té, és un mirador privilegiat. Tant, com et deia, cap a les muntanyes del Pirineu, com mirant cap al sud, cap al Puigsecalm i la serralada transversal. I d'aquí tornem ja cap a Vallfogona? Sí, hi ha una baixada bastant dreta que ens durà el Coll de Canes, precisament. I allà trobarem un altre senyal que ens indica ja la direcció cap a Vallfogona. I hem de tornar per la carretera? No, no, no. Es torna, de fet, un camí bastant interessant perquè és l'antic camí RAL, que passa paral·lel a la carretera. és l'antic camí que anava d'Olot fins a Vallfogona i Sant Joan, i Ripoll. Tota l'estona vas passant per un caminet, prats, masos, excepte els últims, no sé, potser 500 metres, que el camí ja coincideix amb la carretera. I després d'aquesta excursió, Hèctor, com més podríem aprofitar el dia, doncs? Mira, a Sant Joan de les Abadesses hi ha el pont medieval i el monestí. Si volem seguir una mica més, ja baixant cap a casa, a Ripoll. A Ripoll, només a Portada de Romànica ja compensaria la parada, però també és molt recomanable, per exemple, la visita a la Faraga Palau, que és interessantíssima. Molt bé, i aquí acabaríem el recorregut. I el que m'ha estranyat moltíssim, Hèctor, és que avui no em portis cap poesia. Home... Perquè ja sabeu que els últims dies... Vols un poema? Sí. Tinc Verdaguer. Canigó, un fragment de Canigó. No podem baixar el nivell. No, acabarem a dalt de tot. Em repetiré, perquè ja ho vaig dir l'altre dia. Mai és mal moment per recordar que Verdaguer és un poeta extraordinari. Un fragment que parla justament de la portalada de Ripoll. I diu així. Fantàstic. no podem acabar millor. La millor manera d'acabar aquest espai, camins amb l'Híctor Zacarias, amb aquest fragment de Canigó de mossèn Cinto Verdaguer. Molt bé, moltes gràcies. Bon cap de setmana. Igualment. Un minut i seran les 12 del migdia. Posem punt i final el bon dia i bona hora d'aquest divendres 24 d'octubre. Us hem acompanyat el Roger Toset, l'Eli Arjona i l'Oriol Romeu. Ara us deixem excepcionalment amb la remissió del programa Picama de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Avui no tenim l'informatiu Molins de Rei al dia. A dos quarts d'una pros, sí, la programació habitual. Per tant, parlem de còmics amb el Pau Moratalla i a la una la remissió... Fins aleshores, que vagi molt bé. Aquest programa s'emet fora del seu horari habitual.