Bon Dia i Bona Hora del 28/10/2025

Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora, amb Oriol Romeu. Molt bon dia, Molins de Rei, què tal, com esteu? És dimarts 28 d'octubre de 2025. Comencem aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Ara mateix amb una temperatura molt semblant a la que teníem ahir, de fet lleugerament inferior, 9.4%. 9 graus, 9.4 concretament, a l'exterior de l'emissora, el carrer Foment número 6. Disposats a acompanyar-vos a aquestes 4 hores de ràdio per endavant, fins les 12 del migdia, l'equip d'aquest programa, Sílvia Arter, Roger Toset i un servidor, l'Oriol Romeu. Col·laboradors i col·laboradores que, dia rere dia, amb el seu píndola, amb el seu espai, a la seva secció, col·laboren amb aquest programa i fan possible el bon dia i bona hora. Aquesta primera hora del programa, després d'actualitzar tota la informació de servei, repassar l'actualitat local, l'agenda d'activitats i també fer un cop d'ull a la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital, us parlarem d'una activitat que tenim avui aquesta tarda i concretament fa referència a la coral Cor Dona. que actua avui a dos quarts de set, per ser més exactes, al Casal Davis I de Maig, al barri del Canal. Ens expliquen que amb repertori força renovat, de manera que en parlarem d'aquí una estona, per la gent que vulgueu anar a aquest concert, a aquesta cantada, amb la Montserrat Carulla en parlarem, com bé sabeu, membre de la Coral Cordona i que ens acompanya cada vegada que hem de parlar d'alguna actuació, d'algun esdeveniment que té relació amb la Coral. Serà a dos quarts de nou. Després saludarem el David Guerrero amb el seu apunt del dia. Recoberem aquest espai amb el David després de l'absència de la setmana passada. Farem també el repàs a la programació de la ràdio nostra i de la televisió. I acabarem aquesta primera hora parlant de cinema, com sempre. Ho farem acompanyats del crític de cinema, de l'Albert Galera, a la recomanació cultural abans d'arribar a les 9 del matí. A partir de les 9 i després de les notícies tenim la Fermina Recio amb la cançó del dia que ens selecciona cada dimarts. Això per una banda, i per l'altra la tertúlia d'actualitat. Avui, a veure si tenim sort, Xavi Garcia i Paco Prieto i José Pueblo aquí a l'estudi. Josep Genés, que sí que ens podrà acompanyar, però via telemàtica en principi, igual que l'Antonio Valverde. A veure com podem encaixar-ho tot, però la tertúlia la farem, evidentment, a partir de les 9, 10, 9 i 11 minuts fins a les 10 del matí. A partir de les 10, que és l'equador del programa, ens quedaran dues hores per endavant, tindrem, per una banda, l'espai polític del dia, per tant, preguntes a Esquerra Republicana de Catalunya amb la regidora Porto d'aquesta formació, la Marta Espona. Parlarem del ple del passat dijous en què Esquerra Republicana es va abstenir amb les ordenances fiscals, com també ho va fer la resta de partits a l'oposició, però parlarem dels motius evidentment des del punt de vista d'Esquerra Republicana, i mirarem també cap endavant, demà passat, tornem a tenir ple, en aquest cas el ple ordinari del mes d'octubre. Doncs en parlarem de tot plegat amb la Marta Espona, això serà fins a dos quarts d'onze. A partir d'aquí, a dos quarts d'onze, tenim l'espai... del Museu del Renaixement parlem del Renaixement concretament amb el Damià Martínez que és el director del museu que avui no pot ser qui va a l'estudi però ens ha deixat enregistrat la seva intervenció fent referència també a un tema de rabiosa que és la Seguretat als Museus. L'escoltarem a partir de dos quarts d'onze. També tindrem l'espai de Xifrant el món amb el David Lloberes, com sempre parlant de diversos aspectes relacionats amb la política internacional, que ens portarà fins a les onze del matí. I a partir de les onze avui serà un programa força musical pel que fa a les entrevistes, perquè també volem parlar-vos que aquest dijous Dia 30, dos quarts d'avui del vespre, torna el cicle de Músiques al Museu, al Museu Municipal del carrer Pinto Fortuny, i ho fa amb l'actuació de la convilatana i col·laboradora d'aquesta casa, l'Arlette Valls, que és una jove actriu, cantant i compositora, que la passada primavera va presentar el seu primer EP amb quatre cançons, que porta per nom Eclipse. farà aquest concert presentant aquestes cançons i d'altres en el seu repertori, que ens vindrà a explicar a partir de les 11 aquí al programa. La Red Valls serà avui amb nosaltres després de les notícies de les 11 per parlar d'aquest concert que es farà demà passat al Museu Municipal. I a banda de l'Artlet, també tindrem l'espai, el segon espai del curs Veus de la Vida, amb diverses persones que conformen el Fòrum de l'Envelliment Actiu de Molins de Rei i que ja ens van acompanyar el mes de setembre. Varen parlar també de, sobretot, com estan estructurats, com treballen des del Fòrum de l'Envelliment Actiu. Ens van acompanyar quatre persones i avui seguirem amb aquestes reflexions i també parlant de la castanyada i altres qüestions des de les veus de la vida a dos quarts de dotze. I a la recta final del programa... El Jordi Beumala ens acompanyarà amb el seu espai Gastronomia Molins fins a arribar a les 12 i posar punt i final el bon dia i bona hora. A partir d'aquí, informatiu Molins de Rei al dia fins a un quart d'una, el programa Picama de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins de dos quarts d'una a la una, programa que ens presenta la Marisa Llobet i l'Anna Ribes, i a partir de la una la remissió de l'Aventura de Cuina, el programa de la Madrona Sala i de la Judit Herrera. Tot això en aquest matí de dimarts, 28 d'octubre de 2025. De moment, comencem el bon dia i bona hora. Les 8 del matí, 7 minuts. Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Dèiem 9 graus, 9.4 concretament de temperatura a l'exterior de l'emissora, el carrer Foment número 6. Anem a veure com ha d'evolucionar aquest dimarts meteorològicament parlant. Hola Jordi Miralles, bon dia i bona hora. Hola Oriol, bon dia. Ens tornem a llevar amb un matí fred, un matí que ens obliga a abrigar-nos i força amb unes temperatures de plena, plena tardor, però avui en canvi les temperatures cap a migdia seran un pel més altes que les que vàrem tenir ahir. Per tant, estarem parlant de màximes que estaran situades al voltant dels 19-20 graus a bona part de la comarca. Amb un dia que serà bàsicament assolellat, únicament, si mirem cap al mar podrem veure algun núvol, però serà merament decoratiu, molt poc important, i estarem així durant tot el dia. Venen canvis importants de cara demà, i és que demà el sol pràcticament ni el veurem. Arriba una massa de núvols que ja des del primer moment del dia ens donarà un ambient força gris i tapat, i al llarg del dia, sobretot a partir de mig matí i migdia, tindrem alguns plogims de caràcter feble. No s'esperen grans precipitacions. Amb els núvols de demà, les temperatures mínimes demà seran més altes, per tant, demà al matí no farà tant de fred com aquests dos últims matins, però, en canvi, per la mateixa raó com que demà no veurà amb el sol, les temperatures màximes quedaran una mica més baixes. Molt bé, doncs moltes gràcies, Jordi. A les 8 del matí, pràcticament 9 minuts, anem cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Ens ho explica l'Eduard Baciana com cada matí. Què tal, Eduard? Què ens expliques? Bon dia. Bon dia, doncs ara mateix a la P7 hi ha retencions al punt de Santa Parpètua en dos sentits de la marxa, a Mollet en direcció nord i també a Montmeló i a Sant Cugat en sentit sud. Al Baix i Obregà troben cues de fins a 9 quilòmetres en sentit Barcelona, tant a la Bosa, al punt de Pallejar, com a la B23 des del Papiol. També hi ha 5 quilòmetres a la C31 al Prat i a la C32 a Sant Boi. També trobem complicacions a la C30 o Badalona en sentit Barcelona i a la C58 al punt de Ripollet en dos sentits de la marxa i pel que fa a les rondes. Hi ha retencions a les dues vies en sentit Llobregat des de Santa Coloma i des de Sant Adrià. I de moment això és tot des del RAC. Bon dia. Molt bé. Moltes gràcies, Eduard. Bon dia i bona hora. I seguim repassant els aspectes relacionats amb la informació de servei. Anem cap al transport públic. Us hem d'informar, en principi, informació actualitzada, que la xarxa de transport públic de l'àrea integrada a Barcelona funciona amb normalitat a aquesta hora del matí. Que continuï així. I a les 8 del matí i 10 minuts anem a escoltar l'oferta de feina amb el Francesc Rueda. Quina és l'oferta d'avui, Francesc? Bon dia. Hola, bon dia. Vull comentar-me una oferta que ens arriba d'una empresa ubicada en Molins de Rei. Ens demanen una administrativa o administrativa de compres. Es busca una persona per treballar la jornada partida, 40 hores semanals, de dilluns a dijous, de 8, 15 a 17 hores i els divendres de 8 a 15 hores. El contracte seria indefinit en un període de prova... El salari estaria entre els 19.000 i 23.000 euros grups anuals negociables a segons vàl·lula del candidat i les trastes les pròpies d'una administrativa de compres en una empresa de distribució de material mèdic. Gestió i planificació de les compres a nivell nacional, tasques administratives relacionades al departament, entrades i ordres de compra, enviament i reclamació de comandes, conciliació de factures... cooperació i suport a altres departaments de l'empresa, administració, magatzem, etc. Es busca una persona que tingui bons coneixements d'Excel, valorable també coneixements bàsics de compres i logística i aptituds com capacitat de gestió, persona resolutiva, habilitats comunicatives, empatia i bon tracte i capacitat per treballar en equip. A nivell de requisits, es demana un any d'experiència en feina similar, catàleg castellà, ofimàtica a nivell d'usuari i d'estudis, una FPU o un grau mig com a tècnic de gestió administrativa i també es valorarà coneixements en gestió de compres i logística. També serà valorable tenir el carnet de conduir i vehicle si són persones de fora de Molins de Rei. Molt bé, doncs, Francesc, moltíssimes gràcies per tota aquesta informació. Informació que trobareu, recordeu, penjada al web clicfeina.cat. A aquesta hora del matí us hem d'informar que no tenim constància de cap defunció, de manera que completem la informació de servei recordant-vos la farmàcia de Guàrdia per avui dimarts, dia 28 d'octubre. Avui és la farmàcia Codina. que la trobareu a l'Avinguda Mancomunitat número 18, al barri de les Guardioles. Recordeu que l'horari del servei de guàrdia sempre és de les 9 del matí fins a les 10 de la nit. Avui, farmàcia de guàrdia aquí a la Vila, la farmàcia Codina. Continuem endavant, dos minuts i mig i arribarem a un quart de nou. Vinga, anem a fer un repàs a l'actualitat local. Incidint en aquesta notícia que ja us explicàvem ahir, és que Molins Arraí i altres quatre municipis han estat reconeguts als Premis Mentoring 2025. Què tal, Sílvia? Molt bon dia. Hola, bon dia. Doncs sí, són uns premis que reconeixen la participació en aquest programa Mentoring que impulsa la Diputació de Barcelona. En el cas de la nostra vila, s'hi han incorporat en aquest programa que funciona aquí a la Vila des del 2023, 11 negocis i es tracta de fer de mentors de diferents iniciatives empresarials o emprenedories. En parlàvem ahir amb en Carna Lombardia, que és la directora de l'àrea de desenvolupament econòmic. Ella explicava els objectius i com funciona aquest programa. El programa el que pretén és acompanyar de manera personalitzada i a més gratuïta, perquè tot això us fa a la Diputació, acompanyar les petites empreses i microempreses i posar-los en contacte amb professionals que tenen molta experiència i expertesa i ajudar-los a que els negocis es consolidin. El que fa en la figura és una figura de mentor, no una figura d'assessor. Portem uns a negocis derivats i això ens situava en el segon ajuntament més actiu en aquest programa dels 43 centres lucrats de serveis a les empreses que hi ha a tota Barcelona. pot participar en aquest programa Mentoring? Doncs, per una banda, autònoms i microempreses de qualsevol sector, amb un negoci que estigui en marxa o amb perspectives de futur i que necessitin aquest acompanyament. I, per altra banda, els mentors voluntaris, que són empresaris o directius, també de qualsevol sector i amb experiència. Si voleu més informació, recordem que el que és l'àrea de desenvolupament econòmic, que abans estava al centre Joan Garcia Nieto, també Els serveis que veien a l'oficina del mercat d'aquesta àrea ja des d'aquest estiu, des del juliol, que estan a la primera planta de l'edifici del Molins. Molt bé, i més coses, perquè ahir també en parlàvem una bona estona, l'Associació de Veïns de la Riera Bonet ha celebrat el seu 50è aniversari. Sí, l'última festa va ser el passat 18 d'octubre, van fer un sopar, música, i van reconèixer socis i persones que han estat al capdavant de l'entitat. Va ser una festa que va implicar el retrobament de molta gent, van ser 150 persones. Ara l'entitat té 230 socis que paga la seva quota, fan activitats al casal cívic de la Riera Bonet, també obren cada tarda la seva seu social i tenen com a festes grosses la rebella de Sant Pere, també la de Sant Joan i també ens explicaven que més aquestes activitats setmanals al casal cívic i l'obertura de la seva seu social també de tant en quant fan un bingo a la seva seu social. Ahir en parlàvem amb Josep Palmo, president de l'entitat. Destacava que a la Junta hi ha més gent jove i que tenen ganes de fer activitats pel grup d'associats. Com dèiem, són unes 230 persones membres d'aquesta entitat. Perquè el que fem per Sant Joan són socis que paguen i tot, però vull dir, amb el que paguen no cobrim res. Com a Sant Pere, fem el sopar, el rebella, i el soci no paga i et ho has menjat. Però bé, això és igual. Mentre ho puguem fer, de moment no ho podem fer, tirarem endavant. Si no ho pogués fer, no ho faria, des de debò. De tant en tant, un cop o dos o més, fem un bingo o coses d'aquestes. Perquè també nosaltres portem 3 o 4 activitats que són nostres, però les fem al casal, al centre civil. I com dèiem, obren cada tarda la seva seu social, que està al carrer Amadeu Vives, número 30, obren de 5 a 8 o 9 del vespre, ens deia el Josep Almo, cada dia per fer aquesta trobada social pels que vulguin anar a la seu social. Continuem un minut i mig per sobre un quart de 9 del matí. Fem un repàs a l'agenda d'activitats. De seguida parlarem d'aquest concert de la coral Cordona, que oferirà avui a dos quarts de set al Casal d'Avis, primer de maig. És una de les activitats que tenim aquesta tarda. No és l'única, perquè el SEM organitza una xerrada d'alta muntanya. que farà avui mateix a les 8 del vespre al seu local. I la xerrada anirà a càrrec de l'alpinista Janís Zapater, que parlarà, explicarà la seva experiència en curses de muntanya. Doncs aquells que estigueu interessants i a conèixer de primera mà i parlar amb aquest alpinista, avui a les 8 del vespre al local del CEMS. Si aneu al local del CEM podeu veure aquesta exposició que en parlarem aquesta setmana. Entre còduls porta per nom aquesta exposició de l'Ània Vila Ferrés. En parlarem amb ella mateixa que demà al matí. Per tant, si teniu ocasió, també podeu veure aquesta exposició. Més coses que han de passar aquesta setmana. Parlem d'activitats de demà passat, en aquest cas, dijous. Hi ha la presentació d'un llibre a la llibreria Cent Vides. El llibre es diu Per sempre, mai més. És de Francesc Borrell-Ros i ell serà aquí a la vila per presentar aquest llibre editat per la Magrana i durant la presentació conversarà amb el Molinenc, Sergi Arroyó, el dijous a dos quarts de vuit del vespre a les 100 vides que està al carrer Verdaguer 98. Dijous també tenim a la Sala d'Actes de la Federació Obrera una nova proposta de l'Aula d'Extensió Universitària. Recordeu que va programant xerrades cada 15 dies i també alguna activitat extra, com la sortida que vam fer dijous a la colònia Sedó. Però ara, tornant al format habitual dels dijous a dos quarts de set, demà passat tenim nova xerrada. Per parlar de dos autors clàssics, Cervantes i Shakespeare, farà una conferència Margarida Codina Carbonell per comparar-los i parlar de l'època i la influència que van tenir cada un d'ells. Dues figures centrals a la literatura universal, Cervantes i Shakespeare. El dijous a dos quarts de set de la tarda a la Federació Obrera. En aquest cas és una xerrada oberta només a les persones associades de l'entitat. Anem a parlar també d'activitats ja relacionades amb la castanyada. D'entrada, la informació que tenim de l'agrupament Escolta Jaume Vicenç Vives, que celebra la caustanyada. Doncs sí, a més, amb els reiers del cau, que són els que estaran venent castanyes, com és habitual ja, de fet... a les escalades del mercat de dijous. A dissabte, el dijous i el divendres vendran castanyes de dos quarts de cinc a nou, o quarts de deu, el dia de la castanyada, i el dissabte, un de novembre, de deu del matí, quarts d'una del migdia. Per tant, dijous i divendres a la tarda, dissabte al matí, venen aquestes castanyes als membres dels reiers del cau, també per recollir fons per l'entitat. La grupa ja sabeu que es situa a la plaça de la Creu i estaran aviam, que també hem penjat els horaris, en aquest cas divendres 31, el dissabte 1 i el diumenge 2, de 9 del matí a 9 del vespre. Divendres, dissabte i diumenge que ve, de 9 del matí a 9 del vespre, la castanyada de l'Esplai, la grupa, ajuda els joves de la grupa, i podeu anar a la plaça de la Creu. Tant divendres, dissabte com diumenge, ininterrompudament de 9 del matí a 9 del vespre. Més coses. Parlem també de l'escola Madurell, de l'AFA de l'escola Madurell, perquè organitza, atenció, Cinema Madurell Halloween, per divendres. Per divendres, que és de fet el dia de la castanyada o del Halloween, a les 8 del vespre, si vau anar-hi heu de recollir entrades aquesta setmana fins dijous a la tarda d'un quart de 5, això és quan surten els nens i nenes a l'escola, d'un quart de 5 a un quart de 6. El donatiu o l'aportació que han de fer les persones que no siguin sòcies de l'AFA és de dos euros i mig. Fins dijous, perquè divendres 31, o divendres o dilluns, depèn dels centres i dels municipis, tenen festa de lliure disposició a les escoles i instituts. Tenim també la celebració del Halloween a l'Associació de Veïns del Barri del Canal, també aquest divendres a la tarda. Serà amb una festa infantil, trucó, trato, caramels i diversió, el divendres al local de l'Associació de Veïns del Canal, de 6 a 7 de la tarda. I l'Associació de Veïns del Barri de les Guardioles, que ens acompanyaven també fa algunes setmanes aquí al programa, organitzen activitat per divendres a la tarda també. En aquest cas l'han anomenat Castewind. Doncs sí, és una barreja. Celebraran la castanyada i també Halloween. Faran una xocolatada, tallers, pintacares... Podeu anar-hi disfressats dels que vulgueu a la tarda, de dos quarts de sis a set. És una activitat gratuïta per les persones sòcies de l'entitat i val tres euros pels no associats. La Taneu Moley celebra la castanyada popular també aquest divendres al Pati de la Peni. A les 6, vespreig amb música ambient i barra. Dos quarts de 9, sopar de graallada. Dos quarts de 10, danses tradicionals. I a partir de les 11, punxa discurs fins la 1 de la matinada. Parlem del Teatre del Foment Cultural i Artístic perquè també té activitat aquest cap de setmana, tant divendres, dissabte com diumenge. Comencem per divendres, a les 9 del vespre, un nou espectacle d'improvisació amb la companyia Planeta Impro, l'espectacle ImproShow Horror. El dissabte, a les 9, David Guapo, que presenta el seu espectacle, i diumenge a les 6 de la tarda, Teatre, Un Déu Salvatge. En aquesta funció, en Pere Arquilloé, Maria Rivera, Ivan Benet i Laura Aubert. I parlem dels matossers de la colla castellera de casa nostra perquè també tenen actuació especial aquest diumenge 2 de novembre. Doncs sí, és la Diada Matossera, una de les actuacions centrals per ells, perquè la fan aquí a la Vila, 22a edició ja. Primer hi haurà el Cerca Vila del Pilar Quínder, a les 11 del matí a la Federació Obrera descobriran qui és el casteller o la castellera sorpresa, i després a les 12 del migdia a la plaça de la Vila... A la plaça de l'Ajuntament faran actuació castellera. Seran quatre colles en total, els matossers i les colles convidades, que són els castellers de Lluçanès, la colla jove de l'Hospitalet i els castellers d'Esparreguera. Recordeu també que tenim en marxa fins al 7 de novembre la campanya del mercat municipal Compra, emporta't, reutilitza. Compra de 30 euros o més establiments podeu obtenir per la compra de 30 euros. En un o més establiments, una carmanyola reutilitzable. Per la compra de 10 euros en un o més establiments, obtenir una bossa de reixeta o una bossa de pa reutilitzable. I hi haurà un acte final d'aquesta campanya. Atenció a tot això fins que s'esgotin les existències, eh? Però l'acte final de campanya i el sorteig, divendres 7 de novembre a dos quarts d'una del migdia. El sorteig és de 30 cabassos de vímet entre les persones participants. Seguim sis minuts i ens plantem a dos quarts de nou del matí. El que farem ara és ampliar el focus. Informació general a través dels titulars de la premsa escrita. Roger Toset, molt bon dia. Endavant, quan vulgués, bon dia i bona hora. Bon dia, Oriol. El periòdico Barcelona és la capital amb més percentatge d'estrangers. L'arribada de població d'altres països a la ciutat catalana augmenta el doble en comparació amb Madrid, València i Palma des del 2010. I suposa el 35,4% dels 100, el 55% dels ciutadans nascuts a fora es declaren de centredreta. Puigdemont trenca amb el PSOE, podrà ocupar poltrones però no podrà governar, afirma el líder de Junts, la direcció del qual acorda no negociar més amb els socialistes. L'IBEX tanca en 16.000 punts i bata el seu màxim històric 18 anys després. El selectiu espanyol es revaloritza un 0,87% gràcies al desglas de la tensió comercial entre la Xina i els Estats Units. Mazor ha canviat 8 cops de versió sobre la seva agenda de la Tarda de la Dana i Guardiola convoca eleccions anticipades a Extremadura per al 21 de desembre. També el gegant xinès BID medita obrir una fàbrica de cotxes elèctrics a Catalunya i el zoo tindrà el 2030 un gran espai sobre l'evolució de les espècies. També parlen de l'espanyol que celebra avui 125 anys d'història i orgull per Iquito. A la Vanguardia, Junts consumen la ruptura i deixa Sánchez sense majoria. El PSOE manté la mà estesa i creu que encara hi ha possibilitats de reprendre el diàleg. Milei diu que avui comença l'Argentina gran i la Borsa marca un rècord històric des del 2007, arribant als 16.000 punts. L'Audiència de Barcelona anul·la la intervenció judicial de Selex i Mir Puig i Mazón va estar... 37 minuts sense parlar per telèfon amb ningú, la tarda de la Dana, és la setmana de les víctimes, respon Feijó sobre el veró valencià. Extremadura avança les eleccions i obrirà el cicle el 21 de desembre i a Londres tot David Bowie a la Victoria and Albert, també Björk i orquestra en el nou tema de Rosalia Bergain, que es va presentar ahir, i a Barcelona el Zoo del 2030 tindrà menys animals. El diari Ara Puigdemont trenca amb el PSOE. L'expresident anuncia que no negociarà els pressupostos de l'estat i que abandona el diàleg a Suïssa. Els socialistes mantenen la mà estesa de Junts, que a partir d'ara exercirà l'oposició al Congrés. En fotografia de portada, el Mamut Llanut s'instal·la a Barcelona. El Cosmo Caixa adopta un exemplar si variar d'uns 40.000 anys d'antiguitat com a part de la seva col·lecció permanent. El govern d'Extremadura, del PP, avança les eleccions. El 21 de desembre, Emilei arrasa les legislatives i referma el seu poder a meitat de bandat. La Borsa Espanyola supera els màxims històrics del 2007. I tenim articles també de Carme Colomina, periodista, i del filosof Xavier Fina. I per últim, repassem la portada del punt avui, guerra de desgast. L'enfrontament bèl·lic d'Ucraïna ha esdevingut una cursa tecnològica per destruir la defensa i l'economia de l'enemic. També l'executiva nacional, acorda per unanimitat, di adeu-siau al PSOE i posar fi a l'acord d'investidura. Amb crònica de David Portavella, Puigdemont trenca amb Sánchez i de Mireia Rurera, el premi Joan Armengol es queda a Tiana. També a l'esportiu, la Minyamal, un altre 10 del Barça que a sobre excita el madridisme i entrevisten a Ruth Wilson Gilmore, activista per l'abolicionisme de presons. Cap estar humà, diu, hauria de viure tancat en una gàbia. I avui a l'Observatori Municipal visitant la ciutat de Granollers. Seguim, 3 minuts i dos quarts de 9 de matí. Diaris Digitals. Comencem per Crònica Global, perquè parla de Molins de Rei, a titular aquest digital que creix la preocupació Molins de Rei per un indigent multireincident que assatja les dones. Un indigent amb problemes de salut mental que acumula un llarg historial delictiu, diu el digital Crònica Global. Es tracta de Hamza, és un home conegut, diuen per la policia local i pels Mossos d'Esquadra, amb múltiples detencions... de furs i robatoris amb violència. Sembla que la seva actitud s'ha tornat cada vegada més agressiva, especialment cap a les dones. Segons ha pogut confirmar Crònica Global, explica'n, porta anys malvivint aquí a la vila, on va començar amenaçant treballadores al centre d'atenció primària per tenir medicaments que després revenia a prop de l'Hospital Psiquiàtric de Martorell. En els últims mesos la seva activitat s'ha centrat en robar garrafes d'oli a supermercats del municipi que també rebent per subsistim. Sembla que l'home ha adoptat ara una conducta cada vegada més violenta, com dèiem cap a les dones, que es setja en plena via pública. Recentment va ser denunciat per una veïna que va abordar el carrer. Fons municipals confirmen a Crònica Global que aquest home es troba actualment a l'espera que els serveis socials assumeixin la seva tutela, un procés que lamenten avança amb l'antitud. que, segons explica aquest diari crònica global, tothom el coneix, la policia el té controlat, però els episodis es repeteixen. Assenyalen fons al municipi que demanen celeritat en els tràmits perquè aquest home pugui ingressar el més aviat possible en un centre especialitzat on rebi atenció mèdica i psiquiàtrica. Anem a la Vanguardia, que diu que Dani Alves... es fa predicador, sí, sí, l'exfutbolista del Barça, es fa predicador i apareix en una església evangelista de Girona. Va passar-se, recordem-ho, 14 mesos en presó preventiva, acusat d'agració sexual a Barcelona, això va ser l'any 22, va ser absol, finalment. L'exfutbolista brasilei Dani Alves assegura des de fa mesos, ho diu a través de publicacions a les seves xarxes, que ha trobat a la religió evangelista un nou sentit a la seva vida i ha sorprès Els seus seguidors, amb un vídeo que circula per internet on prodiga amb més estil d'aquests predicadors nord-americans, doncs predica, diuen que es veu després de participar com a convidat aquest cap de setmana en el tercer congrés de joves a l'església Elim de Girona, que és un temple evangelista. Diu Daria Alves que ha fet un pacte amb Déu i que durant la seva estada a la presó va vincular-se a aquesta fe evangelista. Ara mateix són dos quarts de nou del matí. Parlem de la coral Cordona. Ara feia dies que no ho fèiem, eh? I és que avui mateix tenen una actuació prevista a dos quarts de set de la tarda al Casal d'Avis, primer de maig del barri del Canal, diuen també, amb repertori nou. Per tant, en parlem uns minuts. I ho fem acompanyats de la Montserrat Carulla. Què tal, Montserrat? Bon dia i bona hora. Hola, bon dia, bon dia. Com estem? Bé, mira, a punt d'anar a cantar a la tarda. Molt bé. És el primer bolo que fem. El primer bolo després de l'estiu, eh? Després de vacances, perquè, clar, primer ho hem dedicat a assajar i ara ja toca. Molt bé. Ja en tenim més, eh? En tenim més. Ja en parlarem, ja. Però explica'm, perquè explicau que havíeu introduït cançons noves al repertori, no? Ho presentàveu novetats, eh? Sí, sí, tenim novetats, tenim novetats. Aviam. Hi ha algunes que ja les hem cantat, però tenim novetats. Tenim, per exemple, el tango de la punyalada, que aquest el canta l'Artur. Tenim, ara et ho dic de memòria, eh? Una cançó molt bonica que es diu A cau d'orella, que és una vanera. Ja ens tornem a cantar vestida de nit, que feia molt temps que no la cantàvem. A Catalunya tenim, també cantem el Virulai, un pupurri de Ranxeres, que ja... Algunes les hem recuperat, altres són noves. La guitarra romana, que també, amb italià, la llavantina, l'encís de la lluna, Paraules d'amor, que la canta la Maria Rosa i el Joan, fan duo. I, bueno, canten un tosset cada un, m'entens? Vull dir, combinat. Tenim La media vuelta, que és una cançó molt... És bonica, també, és en castellà. Vèries més, ja no en vaig en memòria, perquè no tinc el llistat adavant, saps? Però en tenim moltes de noves. També cantem una de la Rafaela Carrà, com un pupurri, que ja l'hem cantat a finals de curs, la cantàvem i ja la tornem a cantar. No te vayas de Navarra, en fi, bastantes més. La introducció de noves cançons us les proposa sempre la professora? La professora les proposa ella i les proposem nosaltres. D'acord. A vegades ens pregunta, va, a veure, què us sembla? Poseu cançons i llavors nosaltres fem una llisteta, li passem i llavors ella tria. Molt bé. Fem ella i nosaltres. Està consensuat, diguem, eh? Sí, sí, sí, estem consensuats tots. Molt bé. I l'actuació d'avui és una setmana marcada per la Castanyada i hi haurà Castanyada aquí al Casal d'Avis o simplement és actuació? No, nosaltres és actuació. Vam parlar amb la senyora Manuela i ella sempre ens va darrere, qui anem, qui anem, qui vol, qui anem més. I vaig anar jo a parlar amb ella i vam quedar per aquest dia, que en ella el tenia lliure, a nosaltres també ens va bé i ja està. A quarts de set, perquè nosaltres normalment les actuacions les fem una miqueta més d'hora, però allà com que hi ha la gent que juga cartes i tot això, a quarts de set. Molt bé. Que deies que no serà l'únic concert, és a dir, abans d'acabar l'any tindreu també altres actuacions, doncs, Montse? Sí, sí, sí, mira, el mes que ve tenim... El dia 11 anem a Pallejar, amb una residència que és nova, nova, que és de sol i natura. Aquesta és nova, l'han inaugurat aquest any, de Pallejar. El dia 16 anem a Sant Feliu de Llobregat, al casal de la gent gran, que som quatre corals. Qui més? Tenim algun altre més. Ja pel desembre en tenim també diverses. El desembre també estem pendents que l'Ajuntament ens digui si el dia nou els va bé que anem a cantar les Nadales. Tenim una sortida al casal de Mourinho de Terrassa el dia 16. El dia 20 anem a l'eglésia a cantar a gales. No suposo que és a la tarda vespre. Nosaltres anem a moltes residències. Anem per tot el Baix Llobregat, a Barcelona i al Vallès, normalment. Sí. Amb el públic, bàsicament, com deies, residències o casals de gent gran, eh? Sí, sí, exacte, exacte, sí. Sí, sí. Bé. També tenim que anar un dia, crec que a Sant Vicenç dels Ols, amb un tema particular d'una associació d'allà. Ja aniran venint. Molt bé. Quanta gent sou ara mateix, Montse, a la Coral? 34. 34 persones, eh? Sí, 34. 31 dones i 3 homes. Ah, sí? Ja tenim tres homes, em pensava que només hi havia l'Artur i el Joan. I el Joan. No, no, no, tenim el Josep Maria. Sí, molt bé, per tant... El Josep Maria, que és una persona que també canta a l'església i també s'ha apuntat amb nosaltres. Ja estava el curs passat, eh? Molt bé. Però seguiu, diguem, oberts a rebre més gent? Sí, si vinguéssim, sí, nosaltres sí, homes més carrens, que ens farien més falta, perquè la conjunció de les veus de les dones i els homes queda molt bé. Sí. Recordem, quan assageu? Assageu els dimarts, potser? Els dimarts a la tarda, a dos quarts de quatre, al SEM. Al local del SEM. Qui vulgui venir, que pot venir a escoltar-nos, si li agradem, doncs el fixem. Molt bé. Per tant, avui assageu o ja directament feu l'actuació? No, no, avui anem directament a l'actuació. Avui directes al barri del Canal, eh? Molt bé, que serà dos quarts de set, una horeta d'actuació serà... Sí, més o menys, més o menys una oreta. Molt bé. I esteu animats, doncs, animades amb el nou curs? Sí, sí, sí, sí, sempre, sempre, i sempre amb la Laura, que, escolta, es tracta de meravella, que ensenya molt bé. I jo, per exemple, jo no havia cantat mai i ara canto amb la Laura i he après molt. Sí. Home, la teniu de fa molt de temps, no, aquesta professora? Sí, ja fa anys que la teniu, sí. Sí, molt bé. És molt bona, és molt bona. N'estau contents i contentes, eh? Sí, sí, sí, n'estem contents tots, sí, sí. Molt bé. Digues, digues. Digues, digues. No, no, pregunta, pregunta. No, no, digues, digues. No, que anava a dir que també ho dic, que nosaltres perteneixem al casal de la dona, no? Sí. I que el dia 12 de novembre... Tenim una excursió molt bonica, pinta molt bonica. Anem als Jardins del Cap Roig, a Calella Palofreger. Ah, molt bé. Sí, amb esmorzar i dinar, tot comprès. Sí. Encara queda alguna plaça, ja tenim bastantes, però encara queda alguna plaça. Que si a algú li pot interessar, doncs, qualsevol dia a la tarda que vagi a la Federació i parli amb la Mercè Boloix. D'acord. Això serà el 12 de novembre, la sortida, eh? El 12 de novembre, sí. Que m'has dit, i això és un dimecres, la sortida, val. Sí, sí, sí, el preu són, ja t'ho dic, 65 euros. 65 euros, sortida de tot el dia, i amb l'objectiu de... Tot el dia, amb el tocar, amb esmorzar i dinar, i normalment aquestes excursions són maques i bé, i bé, i discretes. Dic que amb l'objectiu de visitar els jardins de Cap Roig, i després també... Els jardins de Cap Roig, sí, i després anar... Exacte, això mateix. Molt bé, fantàstic. Doncs, alguna cosa més que vulguis afegir, Montse? Jo, tota la llista que m'he fet, hi estaré donada. Va. Llavors, vull dir, no sé, que ens vingui a veure molta gent. que a nosaltres ens agrada tindre molt de públic, que ens diguin bé o malament, però que ens agrada tindre públic, perquè, clar, per això ens segiem tot l'any, saps? Clar. Doncs avui poden venir a dos quarts de set de la tarda, al Casal d'Avis Primer de Maig. Recordeu la Coral Cordona estrenant algunes cançons del repertori, primer concert del curs. Montse Carulla, doncs gràcies. Al barri del Canal, eh? Sí, al barri del Canal, i tant. Que vagi molt bé l'actuació, doncs. Molt bé, moltes gràcies i fins una pròxima. Fins la propera. Perfecte, gràcies. D'acord, vinga. Adéu, bon dia i bona hora, que vagi molt bé. Adéu-siau. A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei. L'Ajuntament de Molins de Rei estrena un nou servei d'assessorament en sexualitat i efectivitat. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, l'Elena i el Pau de la cooperativa Plaer t'esperem al Molí Jove. Un espai confidencial i de confiança per resoldre dubtes, parlar i aprendre sobre relacions i sexualitat. I un cop al mes, participa al taller obert. Vine i descobreix aquest nou servei pensat per tu. Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu. Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la Generació Chi. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock... El disco. I el que faci falta. Generació Chic. Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Chic. La banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramonela. Els dimecres, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio Molins de Rei. Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Rei. Seguim endavant el Bon Dia i Bon Hora. Ens queden ara mateix tres minuts i mig per arribar a tres quarts de nou del matí. Matí de dimarts 28 d'octubre és el moment d'escoltar l'Apunt del Dia. Els dimarts acompanyats del David Guerrero, company periodista del diari La Vanguardia i codirector, juntament amb el José Polo, del diari digital de casa nostra del viu Molins de Rai. Què tal, David? Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, Oriol. Aquest passat cap de setmana s'ha celebrat el 48 Hores Open House, una iniciativa que té lloc a Barcelona i altres ciutats metropolitanes des de fa anys i que permet conèixer l'arquitectura més propera, tocar-la, diguem-ne, entrant a llocs que habitualment estan tancats... o fent guies a peu per espais públics de la mà d'arquitectes voluntaris que descobreixen detalls pels quals de llocs que passem per davant i que potser ni coneixem o que no ens fem la idea de tota la història que tenen. Què veiem al 48 Hores Open House aquest cap de setmana? Doncs hem pogut veure, per exemple, gent fent llargues cues per accedir a edificis d'oficines com l'Estel de l'Avinguda Roma de Barcelona, que havia estat de telefònica, i ara és d'AstraZeneca. També altres més clàssics, històrics, com pot ser l'Art de Triomf. També la Llobregat participa en molta concurrència. Sant Joan d'Espí, per exemple, que mostra amb orgull tot el seu patrimoni modernista, fruit del llegat que va deixar Josep Maria Jujol. I l'Ajuntament de Sant Joan d'Espí fa visitable la Casa de Cat Negra, la Torre de la Creu, aquell edifici visible quan passem amb el tren. També altres edificis més desconeguts, Així com les cotxeres del tramvia o la ciutat esportiva del Barça. Com veieu, per gustos, colors. Però mentre passa això a Barcelona, mentre passa això a Sant Joan d'Espí, també a l'Hospitalet, a Santa Coloma, a Badalona o a Sitges, la pregunta que ens hem de fer és, i Molins de Rei, què?, Perquè Patrimoni Arquitectònic en tenim de sobres i penso en visites guiades que expliquin, per exemple, les interioritats del Foment o que ens obrin les portes de la Casa de Comportes del Canal de la Infanta o que permetin veure la reconversió que està vivint amb el vell. o no ho sé, una passejada que ens expliqui les coses, ni que sigui des de fora un historiador o un arquitecte sobre el que representen Can Tarragó i altres cases que estem acostumats a passar per davant sense ser gaire conscients del valor que tenen. I faig aquesta reflexió aprofitant i coincidint amb l'Open House, però potser no cal fer-ho dins del mar de l'Open House. Els Reus, per exemple, han muntat un cap de setmana a l'any, que no té res a veure amb això, el mar s'ha de tot plegat, obren espais desconeguts i cada any mostren a la ciutadania un espai diferent que no es podien ni fer la idea que existeix. Ja veieu que de fórmules n'hi ha moltes. Però ara que ja tenim el Palau de Requesens obert convertit en museu, els esforços culturals haurien d'aprofitar i agafar embranzida per atreure un públic metropolità amb ganes de veure coses que no coneixen. A Molins, possibilitats hi ha. Ara, només cal que l'Ajuntament s'hi posi. Molt bé, doncs David, moltíssimes gràcies i que tinguis una molt bona setmana. Amb tot això ens hem situat ja pràcticament a tres quarts de nou del matí. Fem un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dimarts. Quan acabi el bon dia i bona hora, que seran les 12 del migdia, podreu escoltar l'informatiu Molins Arreu al dia fins a un quart d'una. I després tenim la cita amb el programa Picama de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins amb la Marisa Llobet i l'Anna Ribes entre dos quarts d'una i la una. Per tant, aquesta mitjoreta. Després de les notícies de la 1, recuperem el programa L'Aventura de Cuinar, programa que podeu escoltar els dijous de 5 a 6 de la tarda en directe, i en fer una remissió els dimarts de 1 a 2. Amb la Judit Herrera, amb la Madrona Sala, podeu escoltar aquest programa de cuina. A les 2, connexió amb la xarxa per escoltar les notícies en xarxa, de 2 a 3. De 3 a 4 teniu el programa La Migdiada, i aquesta tarda tenim el programa... Del Pere Berguñón, del Pierre, amb més convidats, amb el seu De tu a tu, entre les 4 i les 5. A partir de les 5, qui agafa el relleu és el Carles López i tot el seu equip de col·laboradors i col·laboradores. Atenció! perquè avui parlaran del meu germà del Tibet i compartirà taula amb tots els col·laboradors i col·laboradores el monjo budista Thubten Wanjen, deixeble del Dalai Lama, fundador i director de la Casa del Tibet de Barcelona. Segur que serà interessant entre les 5 i les 7 de la tarda, avui parlant del meu germà del Tibet, i amb el monjo budista Tubten Wanjen, deixeble del Dalai Lama i fundador i director, com dèiem, de la Casa del Tibet de Barcelona. I seran fins les 7 de la tarda perquè a les 7 agafa el relleu la Marta Treig i la Rocío Vallejo amb el seu programa Mont Interior, el programa dedicat al món de l'autoconeixement. Mireu, i avui parlaran... amb la ONG Dream Nepal. Serà entre les 7 després de les notícies i les 8 del vespre que parlaran amb aquesta ONG. Dream Nepal. Avui al món interior. I més coses perquè també tenim convidat en aquest cas al programa de l'Alexander Morena quan cau la tarda. A les 8 del vespre tenim aquesta cita amb l'Alexandre, que avui tindrà nou convidat l'Agustí Bubí Morgades, que presentarà el seu primer poemari, Voces des de la trinxera. Ell ha col·laborat amb altres poetes, sempre ha practicat l'escriptura. com una manera d'expressió i presenta, per tant, el seu primer poemari avui, Voces des de la trinxera. Agustí Boví Morgades, el convidat de l'Alexandra Morena, d'avui del vespre, dos quarts de deu de la nit. A dos quarts de deu aprofitem per fer la remissió de les històries de la fotografia amb el David Rius. I a les 10 la remissió del Highway 61 amb el Jordi Corrales i la Vivi Sellent. Serà fins a mitjanit. I a partir de la mitjanit farem la remissió de la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora, que compartirem... Anem a veure amb quanta gent la compartirem, de seguida ho sabrem. i a la una de la matinada, connexió amb ICAT FM fins demà a les 7 del matí. Què passarà demà a les 7 del matí? Que tornarem amb la programació pròpia, com fem cada dia els 365 dies de l'any, la selecció de sardanes que ens ofereix el Pere País amb el seu programa La Tenora. Continuem amb calma i tranquil·litat. Queden 11 minuts i mig per arribar a les 9 del matí. Fem aquesta hora un repàs també a la programació televisiva, el més destacat, ens ho comenta el Roger, com vulguis. Doncs com sempre comencem amb les pel·lícules, que podem veure a les cadenes en obert, totes més o menys a partir de la línia de les 10 de la nit, de fet avui totes. A les 10 n'hi ha dues de pel·lícules, que són Squirrel Televisió, Vigilante Diaries, de Christian Sesma, amb Paul Sloan i Quinton Jackson, també Jason Mewis i Kevin L. Walker, ja veieu que els actors no són molt coneguts. És una pel·lícula d'acció del 2016 americana, dura gairebé dues hores, quan el vigilant elimina un cretí, desencadena un bany de sang entre la màfia armènia, els càrtels mexicans i un equip d'ordres. Crec que això està traduït d'una manera lamentable, per tant, a saber com era en castellà aquesta sinopsis. Tenim també, a les 10 de la nit, Street Fighter, la leyenda. Ja sabeu que Street Fighter era un videojoc dels anys 90, del qual se n'han fet algunes pel·lícules. Aquesta la fan a Paramount, és d'Andrei Bartowiak, amb Christine Krug i Chris Klein. És una pel·lícula americana d'acció, òbviament, d'una hora i mitja i és del 2009. Quan era petita, la Chun-Li va presenciar com s'agrestava en el seu pare. Al cap de 10 anys, rep la visita del Gen, un antic delinqüent reconvertit en defensor dels més febles que li revela que el seu pare encara és viu i està en mans del Bison, un criminal perillós. El Gen s'ofereix a entrenar la jopa perquè pugui rescatar el seu progenitor. Per tant, tots aquells personatges que havien portat en màquines recreatives de Street Fighter, doncs els podeu veure en aquesta pel·lícula a les 10 de la nit al canal Paramount. A dos quarts d'11 tenim a Vimat la pel·lícula de John Hayams, Soldado Universal, Regeneración, amb Dolph Langren i Jean-Claude Van Damme, per tant, dos grans del cinema d'acció i també acompanyats de Mike Pyle, Una pel·lícula americana del 2009, crec que no cal que expliquem què és d'acció, dura hora i mitja també, un nacionalista txatxer embugit, Basayef, pren el control de Txernòbil, el lloc on es va produir la catàstrofe nuclear, i amenaça de deixar anar un núvol radioactiu si les seves demandes nacionalistes no són ateses. A les 11 tenim dues propostes. El protector de Marksman, a Factoria de ficció, de Robert Lawrence, amb Liam Neeson, fent de Liam Neeson, i Catherine Winick, també Teresa Ruiz, i Juan Pablo Raba. És una pel·lícula americana, el 2021, que no ho endevineu? Doncs mira, d'acció també. Per tant, avui serà un dimarts d'acció. També durarà, en aquest cas, dues hores. El Jim és un rancher i exmarina d'Arizona. que viu a prop de la frontera amb Mèxic. Passa per un moment molt difícil, la seva dona acaba de morir i el banc està a punt de prendre-li la casa. Un dia, dues persones creuen la frontera cap a la seva terra, són una mare i el seu fill petit, el Miguel, un nen d'11 anys que fugen desesperadament d'un càrtel de droga mexicà. Llavors, doncs, el Nielmison farà allò del que fa sempre, de protegir els més febles i fer de superheroi. I, doncs, molta acció, molta violència i moltes morts. També a les 11 de la nit, La Temptació Nanova, de Marion Serró, amb Stanley Weber i Mathilde Olivier, també Dominic Laburier i Gerard Desartes, un drama francès del 2017, d'hora i mitja, perdoneu, el pare Charles de Bucking, és un jesuïta jove i carismàtic que dirigeix una diòcesi en una localitat francesa. Fins demà! parlen d'això, d'Open Arms, de la migració i d'aquest canvi de paradigma i de context. Molta gent, com a mínim és la que dóna la sensació, doncs recolzant aquest discurs de l'extrema dreta. A les 10 de la nit també a Televisió de Catalunya Terimla, ai, perdó, el 33, la Renaixença amb el Peyu, que parla del tornavis, una eina universal imprescindible a qualsevol casa, taller, oficina, camí, corral. Després, l'espai rep la visita de Glòria Maurel per parlar de la figura del bateria en un grup i del fet de tocar amb artistes com Guillem Gisbert, Rigoberta Bandini i també Fermín Mogorosa. Això serà a les 10. I a les 11 també dues propostes, per una banda... Avui és dimarts i tenim el Late Show amb el Marc Giró, que entrevista l'actriu Amaya Salamanca, que es trena la pel·lícula Siempre es invierno, una tragicomèdia romàntica que explora la ruptura sentimental, la pèrdua, el dol emocional i la possibilitat de recomençar i també de reconstruir-se. Això serà a les 11 a la 1 i a la mateixa hora a les 11... En aquest cas, a 4, tenim Código 10, el programa rep al plató Elisa Mulià, ara que la fase d'instrucció de la investigació contra Íñigo i Rejón arriba a la seva fase decisiva. També l'espai a bord del drama de l'assetjament escolar amb un debat en directe després de la mort Oriol de Sandra Penya. Molt bé, doncs moltes gràcies, Roger. 5 minuts i mig i seran les 9 del matí. La recomanació cultural avui dimarts ens porta a parlar de cinema. Com bé sabeu, ho fem acompanyats per segona temporada del crític de cinema de l'Albert Galera, que cada setmana ens proposa una pel·lícula. Doncs anem a escoltar la proposta d'avui. Què tal, Albert? Bon dia i bona hora endavant. Hola, bon dia. Mireu, aquesta setmana em permeto recomanar-vos una pel·lícula que està als cinemes i que, per tant, doncs... s'ha estrenat a les sales, però més que una estrena és una reestrena, i en tot cas és la commemoració dels 20 anys d'una pel·lícula que és una joia del cinema d'animació, pel·lícula del 1995, que no és una altra que La nòvia cadàver, la pel·lícula de Tim Burton, codirigida juntament amb Mike Johnson, la pel·lícula del 1995, que, per tant, celebra aquest 20è aniversari, i per res millor que per celebrar-ho anar al cinema, a veure potser per primera vegada alguns o per recuperar molts altres el que és aquesta joia de l'animació aquesta pel·lícula de terror gòtic absolutament romàntica un romanticisme més enllà de la vida és una pel·lícula que Tim Burton li va sortir absolutament rodona és una de les seves darreres grans pel·lícules segurament amb el seu estil propi però en el probablement en un dels moments de màxima inspiració de la seva carrera. No oblidem que Tim Burton, doncs, ja fa uns anys que està desenvolupant una trajectòria certament irregular, però la nòvia que ha d'haver es manté com una de les seves grans fites. Ja sabeu que el protagonista habitual de les pel·lícules de Tim Burton és en Johnny Depp, que aquí no és que hi aparegui directament, però sí que el personatge animat està clarament inspirat en ell i, a més a més, ell hi posa la veu i, a més a més, canta les cançons que també es poden escoltar al llarg de la pel·lícula, mentre que la seva companya, aleshores, Helena Bonham Carter, també queda molt ben representada en un personatge fàcilment identificable. És un conte gòtic, preciós, insisteixo, molt romàntic, una meravella, cinema, animació, stop motion... però amb la marca de la casa del Tim Burton en el moment de la seva inspiració. Així que jo crec que és una bona oportunitat. Anar al cinema no sempre han de ser pel·lícules recents. Que s'aposti també per recuperar pel·lícules no actuals és un gran encert i en aquest sentit, entre altres, també, per exemple, aquesta propera setmana ens arribarà als cinemes Regresso al Futuro, aquell clàssic del Robert Zemeckis amb el Michael J. Fox, que també va d'aniversaris, però, en tot cas, mentrestant, us acomano que us concentreu en aquesta nòvia cadàver, que és un goig de pel·lícula, que veure-la en pantalla gran és realment un espectacle, i que visualment és una pel·lícula absolutament irresistible. Així que la meva recomanació d'aquesta setmana va d'animació, va d'aniversari 20è, i va de Tim Burton, la nòvia cadàver. Molt bé, fins aviat, adieu. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Albert, com sempre, per les teves recomanacions. Ens queden dos minuts per arribar a les 9 del matí. Farem una pausa per escoltar les notícies d'aquesta hora i de seguida tornem amb la cançó del dia que ens ha proposat avui la Fermina Recio, la tertúlia d'actualitat i a partir de les 10, l'espai polític del dia, preguntes Esquerra Republicana de Catalunya. Per altra banda, tenim avui el Damià Martínez parlant del Renaixement, el director del Museu del Renaixement. que no serà aquí a l'estudi de Ràdio Molins de Rai, però ens ha deixat una càpsula enregistrada per parlar justament d'un dels temes arran d'aquest atracament al Louvre, que és la seguretat dels museus. Avui en parlarem a partir de dos quarts d'onze. També tindrem el David Lloberes amb el seu espai de Xifrant el Món, de tres quarts d'onze a les onze. Després de les notícies de les onze, l'Arlet Valls ens presenta el seu EP Eclipse, justament el present aquest dijous, Les músiques al museu, al Museu Municipal del carrer Pinto Fortuny, a dos quarts de vuit del vespre. També tindrem amb nosaltres la gent del Fòrum de l'Envelliment Actiu de Molins de Rei, a les Veus de la Vida, aquest espai mensual que compartim els dimarts de dos quarts de dotze, i a la recta final el Jordi Omala parlant de gastronomia. Tot això fins les dotze del migdia, al Bon Dia i Bon Hora. Fem una petita pausa i tornem de seguida. Notícias en xarxa. Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. Hem mobilitat situació complicada a les carreteres catalanes, tallada la 14 entre el Menai i el Guaire, per un camió que va volcair amb desviaments que es fan per la Nacional 230. A més, també retencions a la P7 de Montmeló a Barbera i també de Sant Cugat a Cerdanyola. Afectacions a la 2 i B23 a Pallejar, a la C32 a Viladecans, a la C58 a Terrassa de Terrassa Sant Quirze, volíem dir, i Montcada, i també a la C33 a Montcada i a la B20 Santa Coloma. Pel que fa al servei ferroviari, retards de més de 30 minuts en alguns trens de les línies R1, R2 Nord i també a l'R17 de Rodalies i a banda també suprimits alguns trens, en aquest cas de l'R2, l'R2 Sud i l'R7. I en clau polític el Consell de Ministres enceta la cursa per reformar una de les lleis més antigues del Codi Legislatiu Espanyol, la llei d'enjudiciament criminal vigent des del 1882. L'executiu de Pedro Sánchez ha presentat una reforma integral. Una de les novetants de l'esborrany és l'atribució de les investigacions penals als fiscals. Fons del govern recorden que és així com passa també als països de la Unió Europea. També s'hi simplifiquen els processos de la justícia penal, es regulen nous instruments d'investigació i prova i s'enforteixen les garanties processals d'encausats i víctimes. I ruptura en marxa, la legislatura en risc. Junts convocarà avui un Consell Nacional per establir les bases de la consulta a la militància que entre demà i dijous decidirà si avala la decisió de la cúpula del partit de trencar relacions amb el PSOE. Carles Puigdemont fa responsable el govern de Pedro Sánchez d'un trencament que, si tira endavant, farà pràcticament ingobernable el país i bloquejarà definitivament els pressupostos. Els Juntaires acusen els socialistes de no complir ni amb el temps ni tampoc amb la forma els acords d'investidura i el cop de porta polític que es podria traduir en el fet que Junts no negociï cap més votació al Congrés i s'acabaran per tant les reunions a Suïssa amb el mediador internacional. I el sindicat d'estudiants de Catalunya crida la vaga avui contra l'assetjament escolar. El detonant per la protesta ha estat el suïcidi d'un altre menor de 14 anys víctima de bullying a Sevilla. Els convocants reclamen que es visibilitzi el problema i s'activin també els protocols necessaris per tal de detectar-lo a temps. I pel que fa als esports, nou equips catalans disputen des d'avui fins dijous la primera ronda de la Copa del Rei de Futbol. El primer que entrarà en joc és el Girona, que visita el Constància Mallorquí, equip de la Tercera Federació. I pel que fa al temps, avui el cel serà majoritàriament assolellat a tot el país, amb algunes boires de fet matinals, ara la depressió central de cara a la tarda, arribaran també núvols alts i prims per l'oest, però no s'espera precipitació. Pel que fa a la temperatura, han tingut mínimes, han baixat, de fet, entre 5 i 13 graus, i les màximes s'esperen entre els 17 i 22. Informació local. Aquesta tarda la coral Cordona farà un concert al Casal 1 de maig, al Casal d'Avis 1 de maig, al barri del Canal, concert de la coral, a dos quarts de set de la tarda, avui dimarts. També avui dimarts el SEM organitza una xerrada per parlar de l'alta muntanya. Per això un convidat a Genís Zapater, que és alpinista, ell explicarà la seva experiència en curses de muntanya. La xerrada es fa avui a les vuit del vespre al local del SEM. Aquest dijous es presenta el llibre Per sempre, mai més, de Francesc Borrell-Ros, editat per la Magrana. La presentació es fa a la llibreria Cent Vides al carrer Verdaguer i l'autor conversarà amb el Molinenc Cersi Arroyo el dijous a dos quarts de vuit del vespre a la llibreria Cent Vides al carrer Verdaguer 98. També el dijous, els Amics del Museu organitzen una nova activitat dins el cicle Músiques al Museu, amb Arlet Valls. Músiques al Museu presenta Arlet Valls i Mariona Font, que oferiran un repertori titulat Eclipse, que recull diferents cançons i, a més, presentaran tres temes del seu últim treball del disc Eclipse. Arlet Valls, que és una jove actriu, cantant i compositora aquest dijous, a dos quarts d'avui del vespre, a la seu del Museu Municipal, al carrer Pintor Fortuny. És una activitat gratuïta, per tant, entrada gratuïta a aquest concert de músiques al museu. I aquest diumenge, 12 de novembre, a Dià de Matossera, a Cercavila, a les 11 del Pilar Quínder, a les 11 de la Federació Obrera, descobriran el casteller i castellera, sorpresa, i a les 12 del migdia, actuació castellera a la plaça de la vila, amb les colles, els castellers de Lluçanès, la colla jove de l'Hospitalet, els castellers d'Esparreguera i, evidentment, Els Matossers de Molins de Rei. I El Foment, que fa tres propostes pel cap de setmana. Divendres, espectacle d'improvisació a les 9 del vespre amb Planeta Impro i l'espectacle Impro Show Horror. Dissabte, a les 9 del vespre, David Guapo presenta el seu espectacle i diumenge a les 6 de la tarda, teatre amb l'obra Un Déu Salvatge amb Pere Arquilloé, Maria Rivera, Ivan Benet i Laura Auberg. El Foment, propostes, doncs, divendres, dissabte i diumenge. Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui és la Codina, que està a l'Avinguda Mancomunitat, número 18. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats... Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no? Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa. A Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis. T'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat! Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, vine a la nova assessoria, un espai còmodo, confidencial i obert per parlar del que vulguis. Ah, i cada mes, un talló obert per seguir aprenent i compartint. Informa't al Molí Jove. Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació com els serveis de cada equipament la titularitat o el nombre de places entre d'altres. Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura? Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem. La cançó del dia amb Fermín Arrecio. Bon dia i bona hora. La cançó del dia d'avui es diu Everybody Logs. És un tema que us havia d'haver presentat al setembre, que és quan va sortir i va veure la llum. És del meu adoradíssim David Byrne. Sabeu que habitualment poso música en veu de dona, però avui li toca a l'amic David Byrne. Amb aquest Everybody Logs tothom riu. En la mateixa frase diu tothom riu, tothom plora. Què vol dir aquesta cançó, cap a on ens porta? Doncs en paraules del propi Byrne reflexiona sobre emocions universals, com amb una barreja d'ironia i optimisme. Diu que una vegada li van preguntar, David, utilitzes molt la paraula everybody? I diu, suposo que ho faig per donar una mirada antropològica a la vida a Nova York. Tothom vivim, tothom riem, tothom plorem, tothom morim. Espero que us agradi. És una cançó plena de ritme i dona una molt bona sensació. A mi em deixa amb un regustet molt dolç cada cop que l'escolto. Espero que us agradi. 1, 2, 1, 2, 3, and... Fins demà! Everybody wonders what you're gonna do Everything is closer, everything is true Everybody's starting everything again Everybody's outside now, they're coming in Everybody Bona nit. Bona nit! A Ràdio Molins de Rei, comencem la tertúlia del bon dia i bona hora. La tertulia del bon dia i bona hora d'aquest dimarts 28 d'octubre la compartim amb el Xavi García. Bon dia, Xavi. Molt bon dia. Molt bon dia. Paco Prieto, bon dia. Molt bon dia. Hola, Elisenda Culell, bon dia. Bon dia. Bon dia. I el Josep Genés, bon dia i bona hora, Josep. Bon dia a tothom. El Josep encara que ha tingut energia, però la resta us veig aquí una mica adormits encara, Xavi García. No ho sé, deu ser. Aquí amb el teu cafè. Sí, si jo encara volia esclapar més. Sí, eh? És el canvi d'horari. És el canvi d'horari. Però haurien d'anar més descansats, teòricament, no? Teòricament perquè dormim una hora... Vés a saber. El Josep diu que no, eh? No, el canvi d'hores és de les moltes... Anava a dir una paraula, la retiro. Però necessitem una setmana per adaptar-nos. Anava a dir parides. De la humanitat. A mi em fa molta gràcia que quan vaig entrar l'última vegada a Portugal i vaig anar a demanar taula en un restaurant. Em van dir... Pensa que no portem l'horari vostre, eh? Exacte. I em feien conya, però amb gràcia, vull dir que va ser aquella decisió de Franco de posar l'horari guberliners dels nasses, i a Portugal ens feien conya. És un altre horari. Digues, digues, Josep. No, que, aviam, les persones tenim un horari intern. Sí, al ritme circadians. Això és una cosa superconeguda, dintre dels mecanismes del que em diuen els científics l'homeostàcia biològica humana. Quina parida, eh? Quin concepte, eh? Sí, doncs bé, hi ha un rellotge. Per no dir un, per no dir dos. I aleshores resulta que, clar, el temps aquest extern que ens imposen pateix amb el temps intern nostre. El cos s'acostuma a una hora de llevar-se, de dormir-se, de menjar al primer àpat, etcètera, etcètera, etcètera, i això ho altarem per aquesta... ho torno a dir, parida de la Unió Europea. Però en relació a això de l'horari propi, biològic, una vegada, estava en un acte, hi havia un polític que estava parlant dels canvis històrics i tal, i un amic meu, que és historiador, medievalista, li va dir, pensa, tu estàs parlant d'una cosa que és molt poc humana. La perspectiva històrica de les persones és una, que no és necessàriament la política o etcètera, que és una cosa que és per sobre de tu. I penseu que les persones tenen una perspectiva... Tu saps que has nascut i més o menys els anys que tindràs de vida i tal, i et fas el teu plantejament personal en funció de la teva perspectiva de vida. I a vegades això s'oblida per part de molta gent. És a dir, sí que hi ha un decalaix d'això, de les persones... A veure, anem a temes transcendents, i és que el gremi de pastissers fa poquet ha publicat una nota de premsa que diu que els pastissers preveuen una bona campanya de panellets, tot i un lleuger i encariment del producte. Un clàssic, perquè cada any podria ser la mateixa nota de premsa. L'increment del cost de producció i el preu del pinyó, un altre clàssic, i amb metlla, faran que les comandes siguin entre un 3 i 6% més cares. Això ho diu el gremi de pacients de Barcelona, que preveu una bona campanya de panellets gràcies a l'encaix de la tradició de la castanyada, ja que aquestes preuades postres han sabut sobreviure a la irrupció del Halloween. expliquen des de BTV, això és una notícia que llegim a BTV. Enguany es preveu que les comandes surtin d'entre un 3 i un 6% més cares als clients per l'augment del preu del pinyó i la metlla, així com dels costos de producció. No obstant això, el fet de caure el dia 31 en divendres fa preveure al gremi una bona venda durant tot el cap de setmana. Aviam, per tant, compatible Halloween amb els panellets, com esmenta l'article, però més enllà d'això, encariment del preu del pinyol, que això és un clàssic. Josep, ja apuntaves abans temes interessants que parlàvem amb la vida. Bé, és una de les demostracions que això que sembla que no ens afecta, que és una cosa que no sé si està als diaris, a la televisió, que és un tema dels polítics, que el canvi climàtic resulta que sí que ens afecta. I ens afecta a la salut, a la butxaca i en tot. El preu del pinyó puja. I per què puja tant? No sé si el percentatge és aquest, en qualsevol cas és igual, això és un tema menor. Puja, puja cada any, puja molt. Perquè hi ha menys pinyons. Sobretot aquest pinyó mediterrani, que fa un determinat tipus de pi, no tots els pins fan el mateix pinyó, hi ha moltes espècies diferents de pins, i el pinus pinea, que es diu en el nom científic, aquest pi mediterrani que creix en una determinada distància del mar, no creix més amunt ni més avall, és a dir, una certa altitud, és un pi molt específic, amb unes condicions molt regulars del clima, si se li va dir la quantitat de pluja que cau si se li varia el clima, la temperatura, el pi reacciona, i en aquest cas concret, pels canvis que s'estan produint aquests últims anys de menys precipitació i més temperatura, la reacció és que el pi perd un percentatge molt gran de la producció de pinyons que fa, de fruita, de flors i de fruita. Perquè no pot resistir, doncs, si no té prou aigua i està en un estrès, com nosaltres a vegades diguéssim, entrem en un estrès per raons de biologia de la humanitat, no? Recordeu el Covid, quin estrès vam agafar. Exacte. Doncs aleshores al Pi li passa això. I, per tant, produeix menys pinyons. I això està cantat. En el capitalisme se'n diu la llei de l'oferta i la demanda, oi, Xavier? Sí, sí. Els antarcaments també es diuen així. Per exemple, a part dels pinyons, més coses, les avellanes han hagut de donar permís per importar avellanes de Turquia perquè aquí s'està patint un problema també similar al que estàs dient, i n'hi ha quantitat de productes. I molts anys abans, a Espanya, era una gran productora d'amelles. La meva família del Pallàs, de fet, el seu gran negoci era en el Sant Mallès i tal. Jo em recordo que el meu tiet, el Miquel Llarill, em deia, estan deixant entrar l'amella americana, La mella americana no és el mateix que la mella italiana del sud de França o d'Espanya, que té una qualitat molt alta. La mella americana es podria recollir mecànicament d'una forma molt més fàcil i això ha fet que entressin, per exemple, melles d'altres llocs i tal. És igual que les prunes seques a Espanya, jo quan era petit hi havia quantitat de prunes seques que eren d'aquí, de Catalunya o de València o d'on fos, i certes multinacionals que tenen nom aparentment català han fet que l'únic que mengem són primer eren les prunes de Califòrnia que no és que siguin dolentes però eren molt millors les d'aquí i ara com estirant la corda aquest capitalisme nou internacional estan portant prunes de Xile etc al final ha desaparegut la d'aquí I, bueno, van buscant formes de tal. I amb els pinyons, és el que estàvem comentant amb el micrófon tancat, estan entrant aquests pinyons xinesos, que, francament, no tenen gust a res. Bé, t'agraden els panellets, Elisenda? Sí, jo anava a dir, a casa meva... No, a casa meva... Els fas tu? No, es fan... Vull dir que... Són com reunions familiars, que hi són molts, i entre tots fem carretades de panellets, vull dir que s'ha de fer la massa i tal, llavors se'n surten molts, i és veritat que no és barat, però si vas a comprar matèria primera i d'això no surten car, clar. L'altre dia fèiem números i és veritat que si... Bé, aquesta cosa ha de tenir temps també pels teus. Sí, exacte. Si no comptes el temps, surt més barat. Resulta que, clar, quan és una empresa productora o un autònom o un professional de la producció del pa i tal, evidentment el temps li compta i el repercuteix en el preu i per això el preu és molt més car. No, però que va ser xulo perquè és com aquestes reunions familiars que som tants i ens acabem fent panellets i tal, i dius, mira, al final, no? També fer panellets i fer tardor i totes aquestes coses és una mica trobar-nos i juntar-nos, no? A casa també ho fem, amb els petits de la família. Molt bé. I el que passa és que, clar, si entréssim en termes de productivitat i eficàcia de productivitat... No... Cada un dels panellets costa N minuts quan les màquines o els professionals ho fan en N segons. Però si les coses es comptem només, és allò que sempre s'explica, pel punt de vista econòmic no faríem res. El problema és que moltes vegades jo amb panellets m'encanten, però som dos a casa. Quan érem molts sí que fèiem el que diu ella, però clar, per menjar-te sis parellets no munto el número de tal, però que realment... Val la pena, si t'agraden molt els panellets, si són molts a casa, o tens molts amics que els agraden, val la pena fer-te'ls. Parlàvem de l'encariment dels pinyons, tu també, de fet, el preu de la cistella o de la compra dius que s'ha encarit molt. Un 124%. 124%. En dos anys, eh? Tot i que alguns productes ara s'han moderat com l'oli que va disparar-se en el seu moment. Sí, però amb això dels fruitsecs... Fluctua. Sí, amb això dels fruitsecs, per exemple, hi ha moltes... És a dir, els propis estats i els propis governs i els propis mercats fan que consumin coses que necessiten ser consumides perquè n'hi ha moltes. Per exemple, jo recordo que en una època de Tarragona les avellanes estaven tirades de breu perquè n'hi havia moltíssimes. Aleshores, no van saber des de Tarragona fer promocions d'aquest producte i la cosa és bastant clara. La visió que hi ha del tema de la matèria prima sempre pot tindre sortides, no? Clar, hi ha qui pensa en només la Adriana i hi ha qui pensa en la Ratafia. No, que és una sortida. O hi ha qui pensa... I un exemple clar és amb el fastuc. S'heu fixat que ara hi ha molt xocolata amb fastuc? Sí, i tant, i tant. Bueno, perquè el fastuc millor que ja és l'iraní. Sí. I és una font d'ingressos tremenda pel país d'iraní, que estan molt amenaçats. Per tant, que es fan, es promocionen coses, s'inventen coses i surten. I evidentment encareix el producte. És a dir, tindre un producte no sobrant perquè l'alimentació mai sobra. Però no m'ho dic, un producte amb excés, que té un valor minso, l'atracament aquest de l'oferta i la demanda, Doncs què passa? Se li feix un valor afegit i val més car. Per exemple, el panellet no deixa de ser un valor afegit a l'emella i els pinyons perquè els posen. I això passa. I moltes vegades aquestes campanyes típiques que ens tornen bojos de... Cal menjar peix blau perquè va molt bé perquè té omega 3. Després t'ho trenquen i diuen... No, peix blanc perquè el blau és dolent. No, oli de girassol perquè l'oli d'oliva és dolent. I tot això és perquè... perquè hi ha excessos, i els propis governs, els propis ministeris, els propis gremis, etcètera, promocionen el producte perquè, si no... Es devalua molt, no? Per tant, mengem moltes vegades del que volen que mengem. Campanyes com Jo sí, jo sí, jo quiero la patata, de l'època del franco, que fotien les coses bestials. Ara mateix, que està, jo què sé... O demonitzar productes. L'ou era una cosa prohibidíssima. No mengeu ous perquè... Que si el colesterol... Ara resulta que els ous són la panacea, que és el millor. És a dir... Al final, tot el que és l'economia fa, fins i tot, que no té la culpa el panellet, perquè el panellet està per sobre d'això, no? Però mengem moltes vegades excessos i el que fas tu, que és bestial. Una altra cosa... No, això és el que has dit tu. Aquí, en aquest país... Per exemple, a diferència d'Itàlia, que s'inventa qualsevol cosa per posar en valor el producte, aquí hem tingut greus problemes en quantitat de coses, no només d'alimentació, no posem en valor certes coses. Hi ha empreses, per exemple, jo em recordo que el torró només es menjava al daval. Hi ha empreses que han agafat la cosa... i algunes d'aquí, de Catalunya, no valenciana, i han posat en valor el que és el torró i s'han inventat la tirada de coses i tal. Però, bueno, en general, aquí no posem en valor certes coses que són molt bones. I altres països, a Itàlia, això ho borden, ho borden, són capaços d'inventar-se el que sigui, i el gelat ho han aconseguit en tot el món, etcètera, i quantitat de productes, i quantitat de productes. I aquí... Moltes empreses és que no... Josep, aquí també tenim imaginació i inventiva. Ara per Barcelona pots anar passejant pel centre, de moment és pel centre, els barris turístics, de Barcelona els centres són barris turístics, i trobem una cadena de botigues noves acabades d'estrenar, que és Castelluin. Castawayn. És a dir, aviam, per resoldre conflicte, el dilema castanyada versus Halloween, doncs tal. I aleshores, efectivament, els productes que estan en els aperadors, les botigues porten aquest rètol, és a dir, no sé si és marketing, si és marca comercial... I aleshores dius, bueno, veus, ja tenim aquí la solució del conflicte que podria acabar amb una gran violència entre la castanyada, els partidaris de la castanyada i els partidaris de Halloween. No, no hi ha cap violència en aquest camí. I aleshores, bueno, l'oportunitat comercial s'ha vista i dius, escolta, aquí agafarem amb uns clients, agafarem amb els altres i muntem el castaway. Genial. Una cosa més curiosa, en molts països europeus s'ha prohibit rotular en anglès. Bé, la mateixa Fiat, els del govern italià, volien fer tota una campanya d'un cotxe que tenia un home en gruís. I el govern italià, i no la Meloni, apoyat per tots, per tots, van dir que no ho fessin. Amb això, i no te'n fallis, eh, Paco, però l'Ajuntament de Barcelona té aprovada una llei per la qual tots els ròtols de les botigues de tota la ciutat de Barcelona, no sé ja si és una llei fins i tot catalana, o una llei similar, havien d'estar en català, a part que poguessin portar altres noms propis i altres noms en altres llengües. Ha estat significatiu el que ha passat en l'època de l'Ada Colau, en què el 90% de les botigues que s'han obert no porten els rètols en català i els porten pràcticament sempre en anglès o anglès i castellà. I, evidentment, la llei se l'ha passat pel forro la senyora Colau. No, no, no se l'ha passat pel forro. Aquest cap de setmana vaig estar amb el que va ser el de patrimoni de la Generalitat, que va estar amb el senyor Trias i va estar amb tots. podríem fer un programa. Bueno, pues fem un programa. Fem-lo, sí. Fem un programa, fem un programa. De totes maneres, el reto de la botiga no és patrimoni ni nacional, ni històric, ni arquitectònic, ni de cap mena, sinó simplement una cosa. I és allò de dir, bueno, de la mateixa forma que, no sé, quan vaig per Barcelona... La mateixa forma que hi havia una llei que no tenia res a veure amb el govern municipal, sinó que era una llei estatal i de Catalunya, que tu no podies obrir les portes dels locals, quan tenies aire acondicionat i tal, i malgrat haver dit aquesta llei, que era estatal, etcètera, etcètera, tothom se la passava pel forn. Bé, bueno, lleis que es passen pel forn n'hi ha. Un programa de lleis que es passen pel forn. És molt típic d'aquí. No, us volia dir, a fora del micròfon parlàvem de... Com que ja parlarem de política, però aquesta mort... No, si no parlàvem de política, parlàvem de comercialitat. Sí, vull dir que, per fer les coses més disteses, en tot cas, ahir coneixíem la mort de l'actor suec Bjorn Andresen, nascut a Estocolm, tenia 70 anys i als 15 anys va protagonitzar, l'any 71, el paper de Tadzio, el film de l'opinó Visconti, Muerte en Venecia, aquesta novel·la de Thomas Mann, Experiència que el va perseguir i turmentar des d'aleshores. Andressen vivia en una situació precària i ha mort als 70 anys. El Quim Casas, el periódico, explica diverses anèdodes, però com el va marcar aquest paper. I a partir d'aquí, per exemple... que s'havia casat l'any 83, que va tenir una filla, que se li va morir de molt sobtada als 9 mesos, mentre ell estava ejecut al seu costat completament borratxo, amb depressió, i tot influenciat per aquesta, no sé si mala gestió, o que la fam et vingui als 15 anys, o com ho va afrontar Visconti, perquè deies també que havia sigut molt dur el director suec, I a partir d'aquí fèiem alguns paral·lelismes amb aquest jovent. Mira, el Visconti, el Visconti... M'has parlat de la minya mal, també, Paco Prieto. No, no, per posar-te un exemple de quan tens una fama o trobes... Com es gestiona, no? Com es gestiona als 17 anys? Sí, sí. I posava l'exemple de les coses que m'havien passat a mi als 17 anys. I, no, no, a tothom. Escolta, als 17 anys a vegades et trobes en situacions que et superen qualsevol persona, 17 o el que sigui. No, per exemple, Visconti. Visconti, em vaig veure un reportatge de la seva vida i em sembla que era Marcelo Mastroniani. Visconti era molt dur. Duríssim. I estaven filmant una pel·lícula i li va dir, tu no sabes caminar com una persona normal, com un obret que havien de fer, un paper d'obret, ho estic fent de memòria. Jo sembla que era Marcelo Marzoniani. Visconti era un personatge molt dur, molt especial, que molt poques vegades li tenien una certa por. Un dels que es va superar davant del Visconti va ser Bart Lancaster, per exemple. que tenia una personalitat molt dura, molt potent, i es van entendre. En una situació d'unes pel·lícules, a mi ja us recordo que als anys 70 l'Agata Lys estava filmant amb un director, que no diré el nom, que era un imbècil, i l'Agata Lys, que tenia personalitat com a persona, li va fer repetir no sé quantes vegades una escena, I en un moment determinat, ella va dir, si la repeteixo, va tancar la porta o va tancar el vidre. Què? La xoviera? No. I briota. I tal. És a dir, el món del cinema és molt dur, i tu ho saps. I tu ho saps, que és molt dur i que et pots trobar personatges molt curiosos. El Buñuel, quan li posaven un actor o actriu que era famós però que ell no la volia, la filmava per darrere i la castigava. El món és tal. En el cas aquest, aquest senyor va arribar de cop i volta de la seva Suècia i un senyor que no tenia cap experiència a filmar amb un senyor tan difícil com el Visconti i muert en Venecia amb el Dick Bogag, amb no sé què i no sé quants. Això li va superar. També li va passar a la Maria Schneider, la que va fer l'últim tanque en París. És una persona que va tenir molts problemes, i fins i tot em va emocionar quan tenia 18 anys, perquè la vaig tenir a 3 metres, quan va fer aquí l'Aventurero, la pel·lícula de l'Antonio Ani i tal. És una persona que li va superar la situació, perquè és molt dura. I tu podries explicar moltes coses. Jo em dedico al ràmit aquest, també. A veure, és un món molt dur, molt dur perquè és tot efímer. Sí, sí. És a dir, un dia estàs a dalt de tot i l'altre estàs absolutament oblidat, no? Això passa en molts sectors. El que passa és que el cinema és una cosa tan pública, és tan conegut, tant la gent va pel carrer quan som famosos, els saluden i tal, això s'ha d'apair molt bé. Perquè si haguéssim la pàgina, si ens quedem en la portada del cinema, no?, Però si mires el llibre a dintre, està ple de juguets trencats, com aquest nano, està ple de suïcidis, està ple de gent alcoholitzada, està ple de molta, si em permeteu l'expressió, molta brutícia, no? Per què? Perquè és un món que ho porta, és un món molt provisional, és a dir, el cinema, que està considerat un art, i tot el que és el món de l'art s'ha de tindre, com diria jo, un criteri i un punt de vista diferent a el que és una altra cosa, seria l'art... Avui estàs a dalt de tot, heu vist aquest plàtan amb la cinta aquella fotuda i allò vol milions, no? Costa entendre, els propis artistes també porten tot un món, els crítics de cinema, els directors tenen por ser el mateix Hitchcock, ai el Hitchcock, perdona, el mateix Orson Welles, va tindre un fracàs així, l'Orson Welles als 28 anys va fer Ciutadana Kane, la millor pel·lícula que ha fet, i després va anar amb decadència, això no el va pair bé. És a dir, hi ha molta gent, quantitat d'actors, actrius... És un món duríssim que s'ha de pair molt bé. Aleshores, quan agafes un nano jove... un xaval que encara no està format del tot, i se diuen que el cervell s'acaba de formar biològicament als 28 anys o 30, o sigui que imagina un xaval de 15 o 17, tot això li afecta molt, i depèn de les companyies que tingui, però això passa a tot arreu, va o no va? Això ha de regular molt bé el tema. Aquest xaval, per exemple, va coincidir amb dos bèsties, perquè el Dick Bogart també era un tio absolutament impresentable, el propi director era un dèspota i un salvatge, i el xaval era un suec que no en tenia res. Exacte. Sí, el xaval estava despistat, no? Sí, sí, sí. Què passa? Que el món després, els paparazzis i tot això, bueno, els paparazzis van vindre després, però ja existia la premsa, el van pujar dalt de tot. Clar, que quan un xaval... o una persona, no està ben madurada, encara li falta, està dalt de tot. Passa a ser de no res, automàticament... Mira, per exemple, el Miguel Bosé, és un exemple, cuidado, el Miguel Bosé, és un tio que ve de família d'artistes, que ha viscut tot aquest món. Era un xaval que a casa seva estava amb el Picasso i estava fotent poemes amb el Neruda, és a dir, era un tio amb una cultura tremenda i tot això. Tenia un pare torero que anava diferent, no? Però anem a dir, la mare... Era una casa on la cultura respirava totalment. I era un tio que, quan va sortir a cantar i va fer tot això, era un tio que, quan l'escoltaves parlar, tenia una base i semblava malmadur. Al final, a una edat determinada, li ha sortit tot aquell trauma de ser tan famós. Ara està hiperventilat. Per què? Perquè des de petit han viscut una vida molt diferent a la que es normalitza. I això és terrible. Un moment, un moment. Per acabar la roda, sisplau. Una petita cosa. Jo em recordo, quan feia cine i tal, que vaig conèixer la Victòria Abril. Bueno, està fet de marasta, està fet de caldo. No, no està fet de caldo, no. Bé, bé, bé. S'ha anat a París per protegir-se de l'ambient espanyol. I a França la tenen molt alt. Jo recordo que em van demanar a treball, jo tenia 18 anys, perquè era una tia que començava. Sé l'ambient que hi havia en aquells moments. La vaig conèixer a Profilmes, perquè anava a buscar el material per fer una pel·lícula. A Profilmes, a Sants. A Sants, sí. A Sants, sí. Allà feien pel·lis a un pel·lens i tot. Exacte, fent totes aquelles pel·lícules espantoses. De vegades de l'oest i tal. Bé, doncs, ella... Va tenir la sort després que va conèixer el Vicente Aranda i tal, i ella és molt dura, és molt dura com a persona. Però molta gent que va començar aquella època es van quedar al camí, perquè eren molt joves i no es van saber protegir, no van tenir l'habilitat, no van tenir la sort de trobar una persona que... Pensem, la Vítoria Abril es va fer famosa en el 1, 2, 3. Bé, Elisenda. Jo crec que en aquest context és important tenir a prop una família que et resguardi de tot això i et protegeixi, vull dir que al final, en aquest cas, a més aquest noi, aquest home, tenia només 15 anys, vull dir que fins i tot era menor d'edat, i jo crec que... que en aquest context té una família, un entorn, i també hi ha aquesta part de qui està traient rèdit econòmic d'aquests nanos, i precisament les persones que ho estan fent haurien d'ajudar aquest entorn familiar i de si calgués assessorament psicològic en el moment. Jo crec que això és una assignatura que encara tenim pendent, perquè en realitat això de... aquests nens petits, no?, de concurs d'estrelles de nens petits, vull dir, als Estats Units és una cosa que es dona ja per fet, no?, però vull dir que aquesta pressió que se'ls imposa als nens petits per triomfar de petits és una cosa que, bueno, no?, que com a societat ens hauríem de fer pensar realment. No, que precisament en relació a això, ahir vaig conèixer el cas d'un exemple d'aquest procés que podríem tenir una millora. És en el marc de la Unió Europea, per tant no afecta als Estats Units, però tot un seguit de professionals del món de la dansa clàssica, d'Anglaterra, d'Alemanya, de França, d'aquí... estan intentant constituir una associació internacional de defensa, precisament, dels menors d'edat, que se'ls porta a concursos. En aquest cas, no són concursos televisius, són concursos més restringits al món de la dansa clàssica, però passa exactament el mateix. Nens i nenes de 7, 8, 9, 10 anys, són posats en una situació extrema en aquests concursos internacionals, a veure qui guanya, i a més hi ha premis i tot això, no? I els professionals que, per tant, saben que, com deia, mou bé el món del cinema, és també el món de moltes altres branques de l'art, quan és professional del tema. I de l'esport. I de l'esport. I aleshores, tot aquest conjunt de persones, algunes d'elles persones ja retirades de la dansa activa, però persones titulars d'empreses, d'acadèmies, de dansa, etcètera, estan plantejant-se la creació d'aquesta organització europea per fer front a aquesta explotació infantil. No, perquè en el fons, perdó, però parlem del maltractament infantil, els abusos, coses així, però en realitat generar aquestes expectatives en els infants també és un maltractament psicològic, que això passa a factura i genera traumes. Per tant, també l'hauríem... O sigui, el fet d'exposar el teu fill en aquestes circumstàncies i demanar-li a tenir aquestes exigències també hauria de comptar com a maltractament infantil, no? Sí, sí. És que ho és. Bueno, el digui-nos quan s'hi havia les seves novel·les i tal... Ja hi havia la figura de l'adult que explotava el petit per guanyar ell, no? O sigui, el Oliver Twist, etcètera, no? I és cert, eh? Un exemple per mi brutal és el propi Michael Jackson. El Michael Jackson va estar explotat pel seu pare, el pare era un autèntic salvatge, el va castrar químicament perquè siguis mantenint la veu que tenia? És a dir, li van fer autèntiques bestieses al Michael Jackson, no? I clar, com va acabar el Michael Jackson? Doncs no era un tio massa sencer, però la culpa que era, quan era un xavalet que cantava la merda bé, el pare el va... I hi ha molts pares que obliguen, obliguen els fills, encara que no vulguin i tal, perquè veuen una font d'ingressos a través del nano i a partir d'aquí els exploten. Això hauria d'estar penalitzat. Mira, Elizabeth Taylor. Està passant un reportatge per la televisió de la vida de la Elizabeth Taylor. La Elizabeth Taylor va ser la seva mare, que estava frustrada que no havia pogut ser artista, I va agafar la nena, que era anglesa, la va portar a Sars Units i va controlar tota la seva carrera. Era espantós. Sí, fent el clasi, no? Va començar fent el clasi. No va tenir infància. Una cosa que... Compartint el que anem dient, eh? Però una altra cara de la moneda, per dir-ho així. Tota la vida m'he plantejat com es pot fer això. És en el cas del cinema, però és en el cas de l'escultura, en el cas de la música. Què és el que fa que determinades instants o determinades obres ens provoquin l'impacte emocional que ens provoquen? És un misteri que mai he pogut resoldre. Hi ha coses com, per exemple, feu la prova. Poseu la cançó al can dels ocells, de Pau Casals, als infants. ja no diré els bebès, però pràcticament nens, infants, acabes de néixer i tal, i que tinguin un any, dos anys, ploren immediatament. Encara no saben parlar. Es posen a plorar. Des d'aquesta anècdota fins, evidentment, el que veus, no sé, visitant el David de Miquel Àngelo a Florència, no està a Florència? Sí. I aleshores, al voltant seu, veus persones plorant. Homes i dones d'Àsia, d'Europa, va fer plorant. A mi mateix em va crear un impacte impressionant. Stendhal, no és? Que perdia el coneixement, eh? Sí, sí. Aleshores, què és el que fa? Quin misteri humà hi ha? I en aquest cas concret, aquestes escenes en aquest nen, en la pel·lícula que estem comentant, passa això. No em direu que l'impacte és brutal en aquests moments quan veus aquell nen. I aquest és un misteri, un gran misteri, que és el que pot desencadenar, per part d'això que en diem els artistes, que ens provoquin a la humanitat, a les persones de peu, a les persones del pilot, que en dic jo, aquest impacte tan fort que ens poden fer plorar o que en tot cas ens sotragueixen les emocions. I al cas contrari, ara riureu, sospito, pels que tenim una edat. Jo recordo que hi havia un programa, per mi era espantós, que era l'Elena Francis, que tenia una musiqueta molt determinada. A mi m'emprenyava molt aquest programa. Al final, per un cert sentit de l'humor que tinc, reia molt. Però el meu germà, quan sentia aquella música, sortia corrents espantat. No, es donen moltes situacions, moltes coses la gent les viu com una agressió, Hi ha altres coses que tenen el que estàs dient tu, tot el contrari. N'hi ha de tot. Jo hauria de afegir una cosa, que el tema aquest dels concurs, tornant al tema dels nens, crec que ho hem normalitzat molt a nivell televisiu, però és que no només televisiu, jo que tinc nabots petits ara a YouTube, està ple de nens d'aquests, que els seus pares els utilitzen per fer vídeos de YouTube. És increïble, tot el món, i són nens petits, és que no són ni adolescents, o sigui, i fan vídeos de YouTube que deuen generar una quantitat de diners increïble... i nens que t'expliquen contes nens que fan... és molt fort i hi ha com una normalització amb tot això i una transmissió de coneixement perquè són vídeos vull dir que al final els nens que ven aquests vídeos volen ser com aquests nens i llavors ja hi som a la roda i en el fons aquí estem dient no, no, és que això és maltractament no, no, és maltractament però és que ho tenim supernormalitzat i és una cosa que jo crec que ens hauríem de fer i en el cas de la minya mal com ho veieu això? Bueno, la família no ajuda. No ajuda massa. No ajuda el pare. Això que deia. No, però... Més enllà de la família i tal, torno a dir, jo, una persona normal, típica, normal i tal, si als 17 anys o als 16 anys estàs en una situació com el jamí de mal i altres, eh? Sí, sí. El tenis ha passat i tal, et trobes en una situació que ha de superar-te. Té que superar-te. Tu no estàs preparat als 16, 17 o 18 anys per enfrontar-te amb el que suposa la teva figura pública. És que per molt que la família tal, vaig més enllà del Jamil Jamal. És que és impossible. ahir mateix estava a Barcelona i per les zones aquestes del centre turístic ja no sé quants potser una dotzena o potser més i en algun cas nens petitíssims de 3-4 anys amb la samarreta del Barça i l'oficial o les extraoficials i la minyamal i aleshores deies aquest fenomen què ha passat que s'ha produït aquest fenomen i evidentment dedueixes que de seguida allà darrere planificadors i empreses que diguéssim diuen aquí l'oportunitat de negoci és i l'anem a fer I aleshores és això que deies, Paco, i a més afegint-hi aquest tema, la perversitat, la moral no compta, els valors no compten, i on hi ha oportunitat de negoci, allà s'hi llencen alguns. Quan converteixes una persona en un producte, ja és una depravació, no? És a dir, hi ha moltes persones que són producte, i els... fins i tot polítics, una campanya política és com si paguessis detergent, dit-me'n el bèstia. Què passa? Que quan la víctima és la persona, quan el producte és una persona, és molt complicat. Per exemple, jo conec el cas l'éssim de la Rosalia, el conec molt en directe, perquè Rosalia era una noia que estudiava amb un amic meu, que es diu Juan Flores, que li ensenyava el cajón i anava a l'escola de música, era una xavala... Quan dic una xavala normal, la normalitat és molt àmbita, però era una xavala... No era la Rosalía. I ella va anar a concursos de televisió, la van dir que no i tot això, i de sobte, per un fenomen estrany, era una noia que es posava el telèfon amb ell i tot collonut... El primer dia que va actuar el Palau Sant Jordi ja no estava el telèfon. I no era perquè ella no volgués trucar, és que ja li filtraven les trucades. Això és tremendo. És a dir, ella ja va deixar de poder decidir per si mateixa i ja li deia amb qui tenia que parlar, amb qui no parlar, on vas, on no vas. I això que sembla que és magnífic, la fama, al final són els claus d'això. I els futbolistes, per exemple, que són un mal exemple per tothom, Perquè el món del futbol d'exemplar té ben poc, vull dir, les violències al camp de futbol, les xularies, el contingut buit de tot. Home, l'últim Barça a Madrid és un exemple perfecte. De l'ordinari és que som tots. Bé, la qüestió... que surt una pantalla fàcil. O sigui, no estem en un país que vulguem imitar a un... no vull dir un Premi Nobel, però vull dir a un metge, que un meta... No passa mai, eh? El Premi Nobel tampoc és tot net, eh? Bueno, està una mica brut. És a dir, el que es posa sempre a seguir, el producte que es ven, és un producte banal i fàcil d'aconseguir. És a dir, que es pentinin amb això rapat aquí, que es teneixin el cabell, que portin les ulleres cap aquí, això és facilíssim de fer. I d'això, d'aquestes xorrades, creen tendències. I les tendències fan que la gent no pensi. No són tendències culturals, mal dites. Són tendències comercials. I aleshores, a partir d'aquí, el Yamal ja està dintre d'aquest eix, eh? I tant. No, no, jo volia dir dues coses. Una, que crec que a mi el Yamal també l'hem fet servir, l'amint Yamal, l'hem fet servir com un símbol, l'em, perquè és un nano d'una generació. O sigui, la seva història molt concreta imita tanta generació i, per tant, s'ha utilitzat aquest noi com un símbol de tota una generació, fills d'immigrants, nascuts aquí, que defensen els colors de la selecció espanyola i... I com això, un símbol també per la integració, per tot el tema de la problemàtica o la situació... És a dir, en un context en què s'està parlant d'immigració com un problema, apareix la Minyamal, que és un símbol per molts nanos. I és també un camí d'èxit que molts nanos que estan abocats a fracàs escolar i a fracàs en general, veuen com una sortida d'èxit. Llavors, d'alguna manera també crec que... més enllà de la marca i tal, que evidentment... Jo crec que la Mitllamal transcendeix tot això i parla també d'una era, ens parla d'un perfil social que teníem oblidat. I l'altra cosa que volia dir és que també, moltes vegades, l'altre dia, perquè vaig veure una entrevista d'un ex-cantant d'aquests, Operación Triunfo, parlant de joguines trencades també i tal... També em fa ràbia perquè tots aquests entorns, quan després surten i parlen dels problemes de la fama i tot el que han patit, situen com l'espectador o el públic com el culpable, tot plegat, quan en realitat el que haurien de situar és l'empresa que els va posar allà, és a dir, qui va treure benefici. I això sí que penso que aquests artistes que després surten i en parlen, que em sembla superinteressant i necessari que ho facin, canviem una mica el focus, perquè el problema no és que la gent compri revistes perquè hi ha la teva cara i per tant et persegueixen a fotos, És que algú t'ha col·locat allà, saps? I aquesta persona que t'ha col·locat allà per fer tants diners, bé, doncs també té una responsabilitat. Jo s'ha d'afegir-hi el que diu, si és totalment d'acord, hi ha dues víctimes. El producte humà que posen i el públic. Però nosaltres també som víctimes de dit això. És a dir, cada cop que ens fan aquests referents, i nosaltres si caiem, també ens estan enganyant. El públic és víctima total, també. De la politització que es fa de l'esport i dels líders esportius. I aquí veiem també la porta oberta al mateix. Ja serà des d'una ideologia, des d'esquerres, dretes, i des d'una nació o una altra nació. L'utilització dels esportistes d'elit està a l'ordre del dia. i també com el fet que els referents siguin aquests, la gent vol això, llavors també la gent es presenta i la gent vol aconseguir aquest èxit i aquesta fama i per tant ja no és jo et col·loqui aquí, sinó que tu vols que jo et col·loqui aquí, per tant tu reclamas ser col·locat aquí I la roda segueix, no? És molt més complex en un món, i això ho porta una mica al món de la política, perquè es veu molt clar, per exemple, la CUP, que és un partit que no hi ha lideratges, quan dèiem les polítiques, no? Venem un producte que és el líder del partit, no? El candidat, per entendre'ns, no? Quan tu te'n vas en un partit on no hi ha candidat i no hi ha cara visible, és molt més difícil seguir aquesta roda, no? En general, amb tot, no? Però... Doncs ja que parlem de política, com veieu, dediquem aquests últims minuts del programa a aquesta decisió de Junts ahir a la Cúpula Reunida a Perpinyà, on vam veure també el bonic Joan Ramon Casals en aquesta reunió. Junts ha decidit trencar el pacte amb el PSOE, així ho va decidir per unanimitat l'executiva proposta de l'expresident Carles Puigdemont. que va intervenir a l'inici de la reunió per defensar, tres hores de reunió, per defensar posar fi l'acord amb els socialistes. El líder de Junts considera que no hi ha hagut el compliment suficient del pacte amb el Suez dos anys després d'haver investit Pedro Sánchez i que cal posar en evidència que el president espanyol no té majoria al Congrés per governar. Tota la direcció de Junts va avalar la proposta per unanimitat, que serà ratificada, com dèiem, en aquest cas per la militància, en una consulta d'ama i dijous. Què us sembla, la decisió? Alguna sorpresa? Us va sorprendre, això? No. No, eh? D'entrada no, eh? No, però sí que és veritat que ja fa... No ens vols obrendre perquè ja fa mesos que Junts està boicotejant totes les propostes que porta el govern de coalició al Congrés i, per tant, vull dir... La que passa que a mi la cosa aquesta de... El millor per Catalunya, no? Que és com, no, és que el govern no està, o sigui, mentre no plantegi millores per Catalunya, nosaltres no, i nosaltres plantegem millores, clar, millores per Catalunya, parlem-ne, perquè potser hi ha propostes que afecten a tota Espanya, que a Catalunya també interessen, Vull dir que són les millores que ells creuen que no volen, que no parlem de millores per Catalunya, perquè el tema, per exemple, de la reducció de la jornada laboral o el lloguer de temporada, el partit de Junts per Catalunya considera que no són millores per Catalunya, però potser hi ha gent a Catalunya que considera que sí que són millores per Catalunya, em refereixo. Anem a parlar d'arguments en sèrio i anem a dir per què no estem d'acord amb aquest model, no? Josep. No, ara sí que necessitaríem un programa. N'hi ha molt. No està difícil. Però és que, clar, aviam, a mi em va fer molta gràcia. Com suposo que sabeu vosaltres i sap tots els oïdors, m'he apartat radicalment dels partits polítics, no de la política. No, no, de la botiga no te n'apartaràs mai. Exactament. I aleshores, dit això, per tant, em sento molt lliure de poder criticar l'un, l'altre i tots i tal, o no criticar ningú, no? Però m'ha fet molta gràcia una de les afirmacions d'en Puigdemont. Vaig intentar escoltar a la tarda la roda de premsa que va fer. perquè va qualificar de trilero, literalment, amb la paraula trilarisme, el president Sánchez. I és curiós, perquè pràcticament des que el senyor Sánchez és president d'Espanya, en les meves converses amb els meus amics, amb els meus familiars, etc., l'he qualificat sempre a trilero. És a dir, que tenim aquí un bon element de polèmica. Simplement això. I vaig pensar, dic, home, ja m'està bé que jo que penso que no és ningú, jo que en dic jo un del pilot que està a baix de tot i que es mira la política com a espectador i en tot cas com a ciutadà sí que opina políticament sobretot el que creu que pot opinar i s'intenta informar i intenta donar arguments no simplement ideologia barata resulta que bueno comparteixo amb aquest senyor que ja no sé si em representa o no em representa en tot cas evidentment aquí també hi hauria molt que parlar el que s'ha fet per part del govern d'Espanya i de l'estat espanyol amb el president escollit pels catalans bé, el senyor Puigdemont i a màgia de les decisions que ella hagi pogut prendre, que estigui d'acord o no hi estigui, i algunes d'elles realment que podrien donar preu, això t'agradaria, una novel·la negra o una pel·lícula que és la seva vinguda i sortida de Barcelona enmig de mils de policies per seguir-lo. O no? perquè han sortit llibres que diuen altres coses per tant, en qualsevol cas és allò de dir m'està bé que surtin polítics amb els quals comparteixes o no coses però que diguin veritats realment em fa fàstic tan polític que diu el que vol al matí diferent a la tarda, diferent a la nit el cas del senyor Mazón que pugui continuar sent president de la Generalitat Valenciana em provoca un mal de panxa brutal, brutal i és quan dius la democràcia no està funcionant No, jo no sé si és trilero i tal, persones que no són del Partit Socialista i fins i tot no són d'aquí, ni són de Catalunya ni són d'Espanya. El considero només si és de la classe en el sentit pícaro de tal, no? És el que va passar a França amb el Mittagant, no?, que els va posar-se a ser trileros, més trilero que el Mittagant, no?, Un senyor, Argèlia, és francès, era ministre, tal, els anys 50 i tal. És a dir, si tu llegues la biografia de Mitterrand va passar per totes les auques i va fer de tot, però era el més llest. Es va menjar els del Partit Comunista, es va menjar els golistes, es va menjar tal, perquè tenia una capacitat de dir una cosa un moment i canviar-ho tot. Que això passa bastant. La mateixa presidenta d'Itàlia té aquest punt d'estar marejant els antics del Berluscon i els altres. Això ho veurem cada vegada més. Ho veurem cada vegada més. El que passa és que estem entrant en un cicle electoral i, evidentment, tothom té que marcar paquet. Uns ho marquen d'una determinada forma. El que va fer Podemos l'altre dia és el mateix, que és el que vas dir tu, que era una perspectiva des del punt de vista electoralista. Allò que vam fer del traspàs a Catalunya i tal, vam fer, no, és que això és passar, aquests que són uns fatxes... No, no, escolta, El traspàs és a Catalunya, no és a Junts ni tal, és un traspàs a Catalunya. Aquí tothom té que està marcat aquest. Les estratègies són les estratègies i al final surt, com diuen a Castella, el sol por antiquera. Llavors, el que li portarà a cadascú en les seves estratègies, a vegades ho veus molt clar, i sembla que ho veigis molt clar, que tens que fer això, ja trobes que et dones una hòstia. Xavier. Jo crec que és un tema de madures democràtiques. Estem en un país que no tenim madures democràtiques. Bàsicament perquè mai ens hem volgut que la tinguéssim. Hem anat molt resultatistes de tot. Jo crec que tots els partits polítics, tots, no hi ha cap que no se salvi d'aquests estirar i arronses amb el que dic i amb el que diré i amb el que dirà. Forma part d'una política que hem normalitzat, tristament, perquè no hauríem de normalitzar-ho. I per què passa tot això? Perquè a l'electurat no tenim memòria. No tenim memòria. Això de tirar de l'hemeroteca estaria molt bé, però l'hemeroteca pròpia, no? És a dir, hi ha molt poca gent que comenci creient en un partit, que canviï i passa en un altre des d'un punt de vista racional. Tot és a cops d'emoció, no? O sigui, jo tinc amics, per exemple, que l'altre dia, un amic, em vaig quedar parat, putaria a Vox. Hosti, amb la vida m'hauria imaginat jo que aquella persona putaria a Vox. I t'ho va confirmar, eh? Sí, i viu a Vox perquè viu a Salt i està envoltada d'immigrants i té una visió de la immigració absolutament nefasta I s'ha passat a Vox. Com és possible que una persona independentista passi a ser a Vox? Què ens passa al CAP? Quins referents tenim? Cap, els polítics, saben dir en tot moment el que vols escoltar i com atraure masses. I què passa? Aquests sí que marquen les tendències i que hi ha estudis del que la gent pensa, del que ve, del que no ven. Si tu analitzes bé tots els partits, en el fons, teòricament, hauria de ser molt fàcil. Tothom parla de llibertat. Tothom parla de democràcia. Tothom vol donar drets. Tothom vol defensar el treballador. Tothom vol ser just. Si estan d'acord amb aquests punts, per què hi ha tants partits diferents? Perquè la forma és la forma d'enfocar-ho o la manera de fer. Per tant, tots els discursos... Jo he fet diverses campanyes polítiques, eh? És a dir, mireu, i molt ràpidament, el John Fitzgerald Kennedy, el JFK, és un producte del màrqueting. Sí, sí, sí. Absolutament. Un pare irlandès, amb molts calés, trets precisament de traficar l'època de la llei seca. Una mica feixista. Una mica no. Déu-n'hi-do. Volia fer president el fill gran. Correcte. El fill gran es mata amb un accident d'avió i agafa el... El John. El John, que era Jack, però bueno. El agafen i fan un autèntic... Per exemple, una de les coses més ràpides... 15 segons, sisplau. Totes aquelles fotos meravelloses del president al que s'ho val amb el nen petit i tot allò. Tot allò era muntat. No era natural. No. Què vull dir? Que ens en passem moltes coses i quan vulguem rascar dintre, ¿sabes què passa? És que tampoc ens deixen. Ho deixarem aquí. Mengeu molts panellets. Amb pinyons d'aquí. Amb pinyons d'aquí. Com a mínim tenen sabor. Gràcies, Elisenda, Paco, Xavi i Josep. Que vagi molt bé. Bona castellana. Adéu-siau. Bon dia i bona hora. Gràcies. Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Hem mobilitat reoberta ja a la 14 entre el Menai i el Guaire després de retirar el camió que va volcair carregat de porcs. A més, també retencions a la P7 de Montmeló a Barberà i de Sant Cugat a Cerdanyola. També afectacions a la 2 i la B23 a Pallejar, a la C32 a Viladecans, a la C58 a Terrassa, a la C33 a Moncada i també retencions habituals a la B10 i la B20. Pel que fa al servei ferroviari, retards de més de 30 minuts en alguns trens de les línies R1, R2 Nord i també de l'R16 de Rodalies i també suprimits alguns trens de l'R2, l'R2 Sud i l'R7. I membres del col·lectiu Pagès han protestat aquest matí davant d'oficines comarcals del Departament d'Agricultura a diverses ciutats amb ales de palla, pintades i també cartells amb els lemes Tic Tac i Revolta Pagès en resposta a la gestió de la dermatosi nodular contagiosa. El gremi de la pagesia ha donat un ultimàtum de 10 dies a la Generalitat, Estat i Comissió Europea per tal d'aplicar mesures immediates incluent la revisió dels buits sanitaris, la gestió directa i accelerada de la vacunació i la definició dels imports d'indemnització i ha anunciat també que les accions reivindicatives s'intensificaran si no s'aconsegueixen els resultats esperats. I també el sindicat d'estudiants de Catalunya crida la vaga avui contra l'assetjament escolar. El detonant per la protesta ha estat el suïcidi d'un altre menor de 14 anys, víctima de bullying a Sevilla. Els convocants reclamen que es visibilitzi el problema i s'activin els protocols necessaris. El psicòleg i president de SOS Bullying, Ferran Barri, es felicitava per que la protesta l'encapçalin els propis estudiants, però també insistia en la necessitat de treballar els mecanismes de prevenció i detecció. Ho ha dit avui al Notícies en Xarxa. El que hauríem de treballar és en la prevenció i sobretot en la detecció precoç, abans que això es detapi. Perquè aquests casos de bullying, quan es posen de manifest, realment potser ja porten setmanes i fins i tot mesos enquistats. I per tant nosaltres focalitzem l'atenció en el que seria la prevenció, en l'educació emocional, educació amb valors, sentiments i emocions, I, per una altra banda, també la detecció de cos des de l'aula, perquè els docents no estan entrenats d'una manera específica per detectar aquestes situacions. S'han convocat diverses mobilitzacions arreu de tot l'estat espanyol. I, pel que fa al temps, el matí serà majoritàriament assolellat a tot el país, tot i que hem tingut algunes veïres matinals a la depressió central. De cara a la tarda arribaran també núvols alts i prims per l'oest, però no s'espera cap precipitació. Pel que fa a les temperatures, ja hem notat aquest descens de les mínimes amb valors entre els 5 i els 13 graus i fins i tot l'estat del Pirineu i les màximes arribaran avui entre els 17 i els 22 graus i fins i tot els 23 en alguns punts de pont. Informació local. Repassem les diferents propostes de celebració de la castanyada o Halloween aquí a la vila per aquests propers dies. Per una banda, l'agrupament Jaume Vicenç Vives al cau. Els reiers del cau estaran a les escales del mercat venent castanyes a partir de dijous. Dijous i divendres a la tarda i dissabte al matí. Dijous de dos quarts de cinc a nou, divendres de dos quarts de cinc a dos quarts de deu i dissabte al matí de deu a dos quarts D'una a les escales del mercat, doncs Caustanyada, amb el cau que vendrà castanyes. I l'Espla i la grupa també estaran, en aquest cas, a la plaça de la Creu, venent castanyes divendres, dissabte i diumenge, de 9 del matí a 9 del vespre, castanyes i muniats, a la plaça de la Creu. I pel que fa a les festes i celebracions, l'AFA de l'escola Madurell farà cinema a Madurell Halloween el divendres 31 d'octubre des de les 8 del vespre. Si voleu anar-hi, heu de recollir les entrades avui, dimarts, demà, dimecres i també dijous. De un quart de 5 a un quart de 6 estaran donant entrades als socis de l'associació de famílies de l'AFA Madurell i pels que no siguin socis hauran de pagar dos euros i mig. I al barri del Canal, l'Associació de Veïns també celebra el Halloween amb una festa infantil, caramels i diversió, el divendres 31 d'octubre, local de l'Associació de Veïns del Canal, de 6 a 7 de la tarda. I a les Guardioles, l'Associació de Veïns celebra, en aquest cas, la Castauín. Celebraran la castanyada i el Halloween el divendres de dos quarts de sis a set. Hi haurà xocolatada, tallers, pit de cares, si voleu. Diuen, podeu anar-hi disfressats. I és una activitat gratuïta pels socis i sòcies de l'entitat veïnal. Val tres euros pels no associats i un euro pel got de xocolata desfeta. I també la Teneu Moley farà la seva castanyada popular al pati de la Penny. A les sis de la tarda, després, amb música ambient i barra, a dos quarts de nou, sopada graallada. Danses tradicionals a dos quarts de deu i a partir de les onze i fins la una de la matinada, música amb punxadiscos al Pati de la Peni, la castanyada popular de l'Ateneu Moley. Acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui és la Codina, que està a l'Avinguda Mancomunitat, número 18. Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte. També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà. Saps l'Olivi, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. Aquí diu que la prenscripció és de l'1 al 8 de setembre. I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat 0 i 12, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Els dilluns a la Penya Blaurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació. La Penya Braurana us ofereix classes d'iniciació als escals per tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951. Som la Penya, som esport, som cultura. Us hi esperem! García. Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots, vols dir que són repetitius i pesats i avorrits i fastigosos? Ai, Fullet. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí. Doncs quin programa més meravellós, de veritat. Un estil, una elegància, un port d'unes veus. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu Senyor. Reobrim els diumenges, amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores, i el fullet, els diumenges a les 11 del matí, a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora. Les 10 del matí i 9 minuts seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora, a la sintonia de Ràdio Monitza-Rei, de seguida fent l'espai de preguntes a Esquerra Republicana de Catalunya, amb la regidora Portaveu, Marta Espona. A dos quarts d'onze parlarem del Renaixement amb el Damià Martínez, director del Museu del Renaixement. Avui no pot ser aquí amb nosaltres, però ens ha deixat una píndola on reflexiona sobre la seguretat dels museus, arran de l'episodi que va viure i patir el Museu del Louvre a París. I a tres quarts tocats d'onze, dexifrant el món amb el David Lloberes, que avui ens vol parlar dels models econòmics cainasians d'Amèrica Llatina. Ja sabeu que parlem de política internacional, fem l'anàlisi de diversos aspectes i el David ens acompanya cada setmana per fer-ho. De 3 quarts d'11 fins arribar a les 11 del matí. Salutem a aquesta hora la regidora portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, Marta Espona, bon dia. Hola, bon dia. I bona hora. I bona hora, i bona fresqueta. Sí. Ja s'agraeix, també. Què et sembla, aquests... no? Moltes festes, molts esdeveniments que ja qualifiquen de Castelluin, la celebració. Ha, ha, ha. Aquesta pregunta si jo no l'esperava. Donaria per molt, eh, això? Dona per molt, sí, esclar. A veure, de vegades tenim la sensació que estem lluitant contra els elements, no? I aquells que segurament defensem la castanyada, doncs cada vegada potser en som menys, no? Lluitar contra les influències exteriors, contra les modes, contra també d'alguna manera el consumisme del tipus que sigui és molt difícil, però sí, jo continuaria trencant una llança en favor de mantenir les nostres tradicions. I és probable que aquesta invenció del Catawin, o Casta, perdó, Catawin, sigui precisament una mica allò de dir tots hi cabem, no? I que cadascú celebri una mica com vulgui aquesta tradició. Però els temps són els que són. Correcte. Bé, centrem-nos en clau política perquè recordeu que el dijous vàrem tenir el debat de les ordenances fiscals, ordenances que van ser aprovades, com dèiem, amb els vots a favor dels partits de l'equip de govern i l'abstenció dels partits de l'oposició. Aquí en aquest espai ja la Marta ens apuntava les propostes que havíeu fet al govern municipal, Quina valoració d'entrada inferior des d'Esquerra del debat i tot el que va passar el dijous en aquest ple de una hora i deu minuts de durada? Doncs precisament per la durada també ja es pot interpretar una mica el tipus de ple que va ser, no?, crec que no va ser un ple polèmic, sinó un ple en el qual es va reconèixer, certament, aquest esforç de l'equip de govern per no augmentar els impostos llevat de la taxa d'escombraries, no augmentar els impostos més enllà de l'IPC català, per una qüestió també d'entorn general, I per tant no hi va haver gaires discrepàncies. Potser la discrepància la vam posar nosaltres sobre la taula respecte a la taxa d'escombraries en la part variable que s'apuja un 14,2%. i en tot cas la nostra interpretació era que, tenint en compte que el servei de recollida i separació de residus no acaba de funcionar o no li acabem de veure també una proposta futura per endreçar tot aquest àmbit, doncs em semblava que, a més a més, apujar-hi fer-hi una puja d'aquest tipus del 14,2% em semblava bastant excessiva i, per tant, nosaltres amb això no hi podíem votar a favor de cap de les maneres. El que sí que vàrem fer va ser aconseguir aquest compromís de l'equip de govern de crear de redactar, elaborar aquest reglament, un nou reglament de la deixalleria que inclogués, a part del funcionament i de la revisió també de com està tot plegat a la deixalleria, sí que convenia també revisar-hi les bonificacions que els usuaris podem tenir. I aquí tornàvem a insistir, ja ho vaig comentar els altres dies, en el fet que em sembla que no es tracta de la quantitat de vegades, sinó en tot cas la diversitat i la quantitat de coses que portes. I per tant, esperem que aquest reglament realment incorpori aquest aspecte pel qual nosaltres estem insistint des de fa molts anys. L'altra qüestió que també es va acceptar és que en cas que s'hagin de pujar impostos, perquè tampoc es tracta de pujar per a pujar, sinó en cas que s'hagin de pujar, que realment es faci un exercici de contenció i, per tant, que la puja sigui, el màxim de puja que es plantegi, estigui d'acord amb l'IPC català que hi hagi en aquell moment, si és que cal pujar. I l'altra qüestió que també vàrem aconseguir va ser la bonificació per les entitats en el moment de col·locar barres... de barra, òbviament, en activitats festives, perquè ja vam explicar el nostre posicionament, que no es tracta d'un negoci, sinó de procurar que les entitats puguin disposar de més recursos per tirar endavant amb les seves activitats i, per tant, que això també reverteixi en la ciutadania. Tenint en compte aquest punt de partida, em semblava que provocar aquesta bonificació per les entitats també era una bona mesura, així la vàrem proposar i així també va ser acceptada. I per últim, la quarta cosa que vàrem aconseguir va ser que... passi a anunciar, com si diguéssim, que en el debat del pressupost per al 2026, el nostre grup, com a mínim, aquí vindran les negociacions també, però en tot cas, com a mínim, sí que plantejarà en la línia d'aquest suport que creiem que s'ha de donar a les entitats i a les activitats que elles generen, el que volem proposar és un augment de les subvencions que rebin les entitats. De manera que el resum nostre va ser que una de les mesures que vàrem aconseguir sí que anava directament, revertia directament en les ordenances, com era aquesta taxa a costa bonificació de la taxa per les entitats, i les altres dues més eren unes actuacions futures perquè depenen, d'una banda, del reglament de la deixalleria i, per altra banda, de si cal apujar impostos, quin és el topall que haurà de tenir. i, per últim, aquest anunci del pressupost. Aquestes van ser les quatre aportacions nostres. Per tant, valoreu bé que hagin estat escoltades? Valorem realment la bona predisposició que hi va haver en tot moment per escoltar-nos i per entendre també el nostre posicionament i, per tant, finalment per acceptar el que nosaltres posàvem, òbviament. Molt bé, doncs això va passar el dijous passat. Sí, i ara som-hi. I ara som-hi demà passat, amb el ple del mes d'octubre. Exacte. Amb 17 punts a l'hora del dia. Sí. Ara comentàvem fora el micròfon, un dels més destacats seria l'aprovació inicial de l'ordenança municipal reguladora de les autoritzacions de terrasses. del municipi. Segurament un dels temes també més controvertits. Sí, un tema que també ha portat feina. Tot això també és a partir d'un reglament. Aquí s'hi han introduït millores. En el cas d'Esquerra vam demanar que tinguessin en compte que les terrasses també les poden demanar als establiments de restauració i no només als bars i, per tant, que s'estudien les situacions de tothom. Això va quedar inclòs. Es va fer també una proposta perquè les terrasses, entenent que la nostra vida social també es fa molt en el carrer, incorporessin aquells que volguessin, evidentment, però que poguessin incorporar aquelles estufes que ens ajuden a tenir una... una situació més confortable quan estem en una terrassa a l'hivern, i després també mesures de repartiment de l'espai i de dignificació una mica de l'espai urbà també a partir de les terrasses. L'exemple el posem en la plaça de l'Ajuntament, que en segons quins moments del dia intenta estravessar-les, si tots els bars que hi ha han col·locat les seves taules a les terrasses que els correspon, que és obvi, perquè aquí sí que hi ha un negoci i, per tant, intenten treure'n el màxim profit. Nosaltres creiem que el que sí que li correspon a l'administració és delimitar aquests espais i, per tant, recordar que l'espai públic també és pels vianants, també han de tenir un lloc clar per on passar, no entre mig de taules i de cadires, I per tant, dignificar també aquestes separacions entre els uns i els altres creiem que també és una bona mesura per incorporar dintre d'aquest reglament. La resta hi ha qüestions bastant més tècniques. El que sí que ens agradaria insistir és en el fet que elaborar uns reglaments porta una feina, debatre'ls porta una feina, però després hi ha la feina consegüent, que és portar-los a la pràctica i, per tant, realment comprovar que els espais que s'han sol·licitat per tenir com a terrassa siguin els que toquen, que realment estiguin col·locats allà on toquen i no de qualsevol de les maneres. És a dir, que tots plegats tinguem en compte que els reglaments estan per complir-los i aquí hi ha hagut una feina Interpreto que també d'acord amb tot el sector de la restauració per posar-se també una mica d'acord, de manera que ara el que queda és seguir-lo, implantar-lo i per tant actuar també en coherència amb aquest reglament. Molt bé, de la resta de punts del ple, algun altre aspecte que vulguis comentar? Bé, me n'aniria els decrets, al principi de tot, perquè hi ha un decret en el qual s'informa, perquè els donar comptes del principi del ple són només informatius, aquí no votem res. I n'hi ha un que parla de la remodelació del Cartipàs i en aquest apareix la creació de la regidoria de polítiques lingüístiques, efectivament en plural, i recull els objectius i la feina que es planteja aquesta regidoria. Jo la qualificaria de molt ambiciosa en l'aspecte que realment aquí hi ha molta feina a fer, això ho sabem tots a nivell de carrer com si haguéssim, però plasmat en el paper, en els objectius que han recollit que ha de seguir aquesta regidoria, realment hi ha moltes coses a fer. Des de treballar transversalment a elaborar un pla de foment i de promoció del català. Per tant, El que nosaltres creiem, i esperem que ens ho puguin explicar en algun moment, és que aquesta regidoria estigui dotada també de recursos, tant personals com econòmics, per poder dur a terme totes les actuacions que es planteja, perquè fins i tot hi ha un punt molt genèric que diu altres actuacions. És a dir, que aquí hi caben moltíssimes coses, fins i tot es recull la possibilitat que puguis fer arribar la teva queixa si els teus drets lingüístics han estat vulnerats, això està molt bé. Tots tenim uns drets lingüístics, però tots, i per tant aquí ens podem trobar també que hi hagi moltes sorpreses. De manera que celebrem que aquesta regidoria s'hagi creat, Està bé que pengi també, creiem que està bé que pengi d'alcaldia, que pengi vull dir que depengui d'alcaldia, perquè això significa que realment tot el que impulses s'ha de treballar des de dalt de tot fins a baix de tot i per tant ha d'arribar a tot el personal, a totes les actuacions municipals, tothom ha de tenir clar en quin vaixell som i cap a on remem. Però la incògnita la tenim en el fet de saber amb quins recursos es disposarà per poder tirar endavant amb tot aquest ambiciós projecte que hi ha. Anem amb la moció que presenta Ara Molins, que ja ha transcendit perquè fa uns dies el regidor Joan Albert Fabra ja va publicar un article referent a aquesta moció. El viu Molins de Reicà fa referència a la recuperació de la possessió i rehabilitació de la Torre Ferniani com a, ells proposen, casal de joves municipal. Explica en aquest article que el que volen és que es recuperi immediatament la possessió de la Torre Ferniani que es comenci ja la seva rehabilitació integral i es destini a un ús públic i social. I ells proposen un casal jove municipal. Creiem, diuen, que la joventut molinenca mereix un espai digne, obert i participatiu, on poder crear, trobar-se i fer comunitat. I no hi ha millor lloc per fer-ho que un edifici emblemàtic com aquest. Aquesta Torre Ferniani no és només qüestió de patrimoni, afegeix, sinó també de responsabilitat democràtica i justícia social. Rehabilitar-la és creure en el futur de Molins de Reí, en el seu jovent i en el seu patrimoni. Què us sembla que ara Molins presenti aquesta moció? Una sorpresa. Sí, t'ha generat sorpresa. Sí, perquè en tot cas diu moltes coses aquesta emoció. Sí, sí, aviam, és que era llarga. I precisament toca un tema que no és fàcil de resoldre perquè hi ha un litigi, hi ha un contenciós i per tant aquesta immediatesa que planteja ara Molins no sabem ben bé què és el que això significa. per tant també ens ho haurien d'aclarir. Les mocions estan molt bé perquè són declaracions d'intencions d'un grup polític determinat, per tant ara aquí planteja la seva preocupació per un patrimoni i per altra banda per la situació dels joves. Res a dir, en cap de les dues bandes, realment el patrimoni que tenim hem de lluitar per no perdre'l i realment la joventut de Molins de Rei es mereix un espai per poder fer les seves activitats el que nosaltres creiem és que en format d'emoció treballar un tema tan complex treballar entomar un tema tan complex com és el de la Torra Ferniani i decidir ràpidament en un ple com es desenvolupa com realment agafem aquest toro per les banyes i ens hi posem creiem que és una mica complicat. És a dir, nosaltres potser hauríem trobat més encertat que a través del canal que fos s'hagués demanat per crear una comissió especial que es dediqués a treballar la situació actual de la Torre Ferniani des de tots els punts de vista. Perquè ja, per una banda, el que ells demanen en el primer punt i és que realment quedi registrada com una propietat de l'Ajuntament. L'Ajuntament és propietari d'aquest edifici, però no consta com a propietari d'aquest edifici. Per tant, ells demanen un primer fet, que és que es registi aquesta propietat. Fins aquí, res a dir. Hi ha un termini per fer-ho, si no recordo malament, aquest termini és de temps per fer aquest reconeixement fins a l'any 28, Per tant, molt bé, fem-ho. El que passa és que el següent punt ja diu precisament el que has llegit, aquesta intervenció immediata. Nosaltres no sabem què és el que vol dir aquesta intervenció immediata. Si aquesta intervenció immediata significa tirar pel dret, i tirar pel dret suposo que tothom ja m'està entenent amb el que vull dir, doncs nosaltres no ho veiem així. Nosaltres creiem que en aquest aspecte hi ha d'haver una feina de mediació, hi ha d'haver una feina... Per això proposem aquesta comissió, perquè realment aquí hi ha una feina molt... Una feina que s'ha de fer amb molta paciència, és a dir, aquí hi ha una situació en la qual hi ha un edifici que està ocupat i, per tant, cal resoldre aquesta situació. La immediatesa, nosaltres creiem que no és el camí millor per fer-ho i que, en canvi, sí que pot aconseguir més fruits una mediació... realment asseure's i mirar tots els passos legals que es poden tirar endavant, demanar consell o demanar intermediació a aquelles entitats socials que avui dia ja han intervingut en molts processos de desnonaments, tant de particulars com d'equipaments, i em refereixo al sindicat de llogateres, o em refereixo a l'Hàbitat 3, per exemple. És a dir, potser no tenim prou experiència per... amb aquesta immediatesa que demana ara, agafar un tema de la magnitud com la situació de la Torre Ferniani. Perquè, entre altres coses, com que l'Ajuntament no hi ha pogut entrar en cap moment, no sap en quin estat es troba aquest edifici. De manera que... Està clar que s'haurà de fer un projecte de rehabilitació, que s'haurà de fer unes propostes. Una proposta pot ser un casal de joves, però potser també hi poden haver altres propostes. Això no es farà immediatament. Per tant, potser hem de tenir... una visió de futur i pensar bé, doncs això en futur, doncs quantes necessitats tenim, si aquestes necessitats poden realment unificar-se en un sol edifici i veure quin és el millor profit que li podem treure a aquest patrimoni del qual ja n'és propietat l'Ajuntament ni que sigui en un primer pas. Per tant, creiem que posar sobre la taula una necessitat o una situació com la que viu Torreferniani està molt bé, tot i que aquesta necessitat ja l'havíem estat parlant per diferents canals i en diferents moments, però està bé provocar-la, provocant doncs ens movem, cap problema, però que haguem de decidir tantes coses com demana aquesta moció en un sol ple, a nosaltres potser no ens sembla que sigui el procediment més adequat o més encertat. Tot i així, arribats al moment, ja veurem quin és el debat que es produeix. Però creiem que la paciència, el bon plantejament, l'anar pam a pam en aquest tema realment ho hem de tenir molt en compte, perquè tirar pel dret no sé si ens pot donar els fruits que nosaltres desitgem. Molt bé, això serà aquesta moció presentada per Ara Molins, que es debatrà en aquest ple, on també hi haurà l'adhesió, com sempre, i ara anticipant-se els dies en qüestió, el Dia Mundial de la Infància, que és el 20 de novembre, i el manifest també pel 25 de novembre, Dia Internacional de l'Eradicació de la Violència contra les Dones i les Nenes. Sí, són declaracions que ja ens les han plantejat redactades. I que sempre demanàveu que es portessin... Que es fessin, evidentment, en temps abans de la celebració del dia. Per tant, ja anem bé en aquest cas. Bé, el que passa és que les declaracions estan molt bé, però després igualment hem d'actuar. Per tant, després pensem també què fem en relació als infants i joves, en aquest cas, o als infants més en concret, què és el que podem fer com a vila per realment donar-los resposta a les necessitats o interessos que ells puguin tenir. I després també tenim el 25e, el dia de contra la violència masclista, i per tant també quines són aquelles mesures que podem implantar per lluitar contra el que s'ha batejat com una xacra, que òbviament ho és, perquè lamentablement cada dos per tres tenim la mala notícia de saber que una altra dona ha mort en mans de la seva parella, exparella o del tipus que sigui. I aquí inclouríem qualsevol tipus de violència, la vicària respecte dels fills també, etcètera. És a dir que endavant amb les declaracions, que sempre tenen molt bones intencions, però després el que cal és que ens arremenguem i ens posem a fer feina. Dijous, a les 6 de la tarda, el podreu seguir en directe també per la ràdio, el ple ordinari del mes d'octubre. Marta Espona, moltes gràcies. A vosaltres, molt bon dimarts a tothom. Bona setmana, bona castanyada. Gràcies, igualment. Anem directes a l'espai del Parlem del Renaixement quan passa un minut de dos quarts d'onze del matí. Parlem del Renaixement, és un espai que fem els dimarts d'aquesta temporada, a aquesta hora, amb el Damià Martínez, que és el director del Museu del Renaixement, que avui no ens pot acompanyar aquí a l'estudi, però sí que ens ha deixat una píndola, unes reflexions, que vol compartir amb tots els oients del Bon Dia i Bon Hora, i per tant, sense més preàmbuls, els saludem. Què tal, Damià, com estàs? Bon dia i bona hora. Bon dia, Oriol. Sí, em sap molt de greu no poder-vos acompanyar avui a l'estudi, però tenia cita al metge i no me l'he pogut saltar. Però en qualsevol cas, jo crec que, si et sembla, podem parlar d'un tema que està ben d'actualitat. aquests dies que no és altre que la seguretat als museus. Malauradament és un tema que ja ho hem vist aquests dies per les notícies amb aquest robatori espectacular, però jo diria espectacularment senzill, cosa que encara el fa més increïble de joies al Museu del Louvre i que ha portat a la primera línia de l'actualitat tot el tema de la seguretat dels museus. Bé, de fet, quan vaig sentir que havien robat de seguida vaig pensar, ostres, que no hagin robat el retrat aquell de la Isabel de Regasens. del Rafael, que jo vols que m'agafaria un cobriment de cor, però no, no, en fi, efectivament aquesta pintura no l'han robat i el que han robat són joies. I això també té una explicació molt raonable. Les obres d'art són... menys atractives de robar perquè difícilment es poden convertir en diner no es poden vendre fàcilment una obra d'art precisament i més si està en un museu són obres que estan ben documentades i que tenen una traçabilitat i llavors és molt difícil que surtin al mercat perquè les probabilitats que acabin enxampant el lladre són molt altes. Tot i així, i per això de quan en quant se'n roben, també en el que se'n diu robatoris per encàrrec. De vegades hi ha rics col·leccionistes que tenen una debilitat, una falera per una obra X i la volen tenir, tant sí o com sí, i poden arribar a orquestar aquestes operacions de robatori d'obres per encàrrec perquè llavors ja no surten al mercat ja directament les roben i se les queden diguéssim en col·leccions privades però també és una cosa complicada i amb un risc elevat perquè després si tu tens aquesta obra a casa teva tard o d'hora és possible que algú te l'acabi veient i te l'acabi associant amb aquest robatori per tant Els rodatoris de les obres d'art no són tan habituals. En canvi, els rodatoris de joies, doncs sí, perquè justament allò que les fa valuoses a banda del seu valor històric i patrimonial és el seu valor material. I aquest és el gran problema, el gran drama. en el cas del Louvre, perquè molta gent pensa, molta gent pensem que difícilment tornarem a veure aquestes joies. Tot i si han enxampat a dos dels que estaven segurament implicats en l'operació, però és probable que aquestes peces, si se'ls ha perdut la pista, acabin primerament desmembrades tot el que són brillants i pedres precioses tot això de seguida surt al mercat i es pot vendre de manera ja no lligada a les joies originals, però tot allò que és fer és or o plata, en aquest cas plata gairebé pràcticament no hi havia res, però tot el que sigui or també s'acaba fonent, llavors també té un destí per desgràcia molt fàcil de preveure. De totes maneres no perdem l'esperança perquè són joies importants aquesta en aquesta època de Renapolió i que estaria molt bé que es poguessin recuperar però llavors aquesta altra cosa que et volia plantejar els museus normalment tenen més usats de seguretat en tenen moltes i podem comentar algunes perquè el que ha passat a l'Ubre és una cosa excepcional, l'obre per descomptat, clar que té mesures de seguretat, però normalment els lladres on van és a detectar aquells punts febles on hi ha menys seguretat o no hi ha seguretat. En aquest cas, a més, ha sigut d'una manera espectacular i gairebé un punt ridícul, perquè una operació feta així amb un elevador entrant per la finestra, trencant un vidre i fins i tot en horari d'obertura de museu i amb unes armilles com d'operaris, una cosa realment estrambòtica que és difícil, a molts ens resultava difícil de poder imaginar una cosa d'aquest tipus. Però quines són? Perquè potser als nostres oients els pot interessar saber quines són les mides de seguretat que normalment tenen els museus. Algunes hi ha pràcticament marcades per llei. Per exemple, la primera de totes és la vigilància humana. Les persones que vigilen les obres, tots estem acostumats a l'haver dit a museus i trobar persones que estan a les sales fent aquesta tasca de vigilància, diguéssim, suau. No són vigilants, sinó pròpiament dits, però sí que són persones que estan comprovant que tot funcioni correctament, que ningú toqui les peces i, evidentment, que ningú les pugui agafar. Però després, a banda d'aquesta vigilància del factor humà, l'altre, que és molt important, és la vigilància amb càmeres de televisió. Gairebé tots els museus tenen circuits tancats de televisió que, a més a més, graven durant cicles de 24 hores, fins i tot de nit, quan no passa ningú, estan gravant contínuament. i que normalment han d'estar ubicades en llocs que són difícilment sabotejables. Llavors, sempre es pot accedir a recuperar parts d'aquestes imatges per comprovar que tot s'ha fet. Si hi ha hagut algun problema o si hi ha hagut alguna violació de les mesures de seguretat, es pot... mirar de reconstruir per què ha sigut. Tot el tema de la vigilància amb càmeres és molt important, però n'hi ha molts altres. Per exemple, tots els mecanismes per defensar el museu d'intrusions no volgudes. Per exemple, els vidres de les sinestres normalment tenen detectors de trencament de vidres. Són detectors que, en cas que es trenquin, emeten un avís. O també detectors de presència, que se'n diuen els volumètrics, que si... el museu està tancat i les alarmes estan activades, doncs, si passa algú per davant, aquella alarma s'activa. Tot aquest sistema d'alarmes dels museus, a més a més, i això ho dic, ho conec bé, perquè al Museu del Renasciment tot això ho tenim definit així i funciona així, tot això està connectat amb una central, que se'n diu la central receptora d'alarmes, que aquesta central, les 24 hores del dia, està en operatiu. Llavors, qualsevol avís que en vés els arriba... de seguida ens truquen i diuen, escolta, ha saltat aquesta alarma, no sé què, ens hem de preocupar, s'accedeix a les càmeres, es comprova que no hi ha cap problema, és a dir, hi ha molta seguretat a aquest nivell de dispositius electrònics que estan lligats entre ells i coordinats entre ells i amb una central que sempre avisa, en aquest cas, el director del museu si hi ha algun problema o alguna anomalia detectada. Però a més a més, per si aquestes coses fanyen, després les pròpies obres d'art tenen mecanismes de subjecció o d'encoratge que asseguren que no puguin ser sostretes. És a dir, per exemple, Tu no pots anar a un museu, no ho proveu, perquè us podrien renyar, però no pots anar a un museu i intentar despenjar una obra perquè no és com a casa teva que la tens agafada amb una alcallata o amb un cargol i surt la peça fàcilment, sinó que tenen uns dispositius especials que relliguen l'obra amb el seu sistema de subjecció de manera que no se'n pugui despendre sense una manipulació autoritzada. Per exemple, quan dic manipulació utilitzada, què vull dir amb això? Això és molt curiós, eh? Hi ha alguns museus, els grans museus, que tenen... Nosaltres estem acostumats, per exemple, als tornavisos, un tornavis d'estrella i un tornavis d'aquests d'espasa, que són els universals. Els grans museus tenen algunes eines... que estan dissenyades a la seva... que són exclusives, només dissenyades per ells. Llavors, aquells cargols només es poden descargolar amb l'eina que té aquell museu, amb la qual cosa això és una mesura de seguretat adicional i molt important. Evidentment, al Museu del Renaixement aquesta eina pròpia nosaltres no la tenim, però sí que tenim altres sistemes que fan que si algú intenta despenjar la peça es troba que no pot, perquè té un sistema per darrere... que la fixa a la paret i que només es pot alliberar coneixent el procediment i la manera correcta de fer-ho. Què més coses podem explicar de la seguretat així a nivell de curiositat que jo crec que poden ser interessants? Perquè a més aquesta té un punt inclús d'humor, de les portes d'emergència. Evidentment un museu, com tots els edificis, té sortides d'emergència. Però una sortida d'emergència per què serveix? Doncs evidentment perquè quan hi ha una emergència la gent pugui sortir per allà corrents. Doncs fa uns anys va passar, per exemple a Suècia, també va passar amb un robatori molt famós que a vegades la gent aconseguia, per la manera que fos, sostreure una peça, però llavors sortien corrents per la sortida d'emergència. Llavors, clar, sortien per allà i ja els havies vist prou, perquè ja desapareixien del mapa. Des d'allà fa molts anys, els museus que tenen un sistema així d'alarma centralitzat, tenen unes portes d'emergència que estan bloquejades. És a dir, per exemple, al Museu del Renaixement, si tu intentes obrir una porta d'emergència per sortir corrents cap al carrer, per exemple, cap al racó dels gegants vells, que seria una de les sortides, et trobes que no ho podràs. i diràs, ostres, això és una sortida d'emergència i no puc sortir. Llavors, jo t'hauria de dir, és que no és una emergència. És a dir, aquestes portes estan sempre bloquejades però es desbloqueixen automàticament en cas que hi hagi una alarma d'incendi o una alarma d'aquest tipus, llavors sí que es desboquegen. I justament està fet per això, per evitar que una persona pugui despenjar una obra i sortir corrents per un lloc que no és l'entrada principal que ja s'ha donat el cas en algun robatori d'aquests il·lustres. Evidentment, tot això no són més unes aïllades, sinó que estan totes articulades i recollides en un document que se'n diu el Pla de Seguretat del Museu i el Protocol d'Actuació en Cas d'Emergència amb les Obres d'Art. En tots els museus tenim aquest document que permet saber com s'ha d'actuar i de quina manera s'han de protegir les obres. sempre, evidentment, mitjant per l'integritat de les persones, com us deia, si hi ha un incendi, doncs les portes d'emergència s'han de poder desboquejar, però per, diguéssim, poder organitzar tot el tema de la seguretat de la millor manera possible. Són documents complexos, però són molt útils, perquè aquí a Catalunya i a Espanya crec que tenim uns nivells de qualitat en la seguretat dels museus alt, de fet molt alt, i l'altra llegia, que el director, em sembla, del Museu Tissen de Madrid es va oferir, no fa gaire, a principis d'any, justament al Louvre, per assessorar-los en el tema de la seguretat, tal com ho tenien plantejat ells al Tissen de Madrid, perquè tenen una seguretat molt avançada. I, a veure, sembla que no li van fer gaire cas, però suposo que ara s'ho replantejaran. I un altre dia, perquè ja em sembla que ara ens acabem una mica el temps, però també podríem parlar d'uns documents que són interessantíssims, que aquests són les famoses llistes vermelles de l'ICOM, que l'ICOM és l'International Council of Museums, que és l'organisme internacional que organitza i aplega tots els museus, que té unes llistes vermelles, que no són llistes vermelles d'obres robades, però són llistes vermelles que, d'alguna manera, impedeixen o volen posar obstacle al possible expoli, robatori, tràfic il·legal d'obres d'art, moltes vegades objectes arqueològics, sobretot en diversos països del món. Hi ha moltíssimes d'aquestes llistes vermelles, cada any s'actualitzen, i això ho podeu trobar fàcilment per internet, és una curiositat de dir, per exemple... obres patrimonials i obres d'art en perill a la zona de Perú. Llavors, tens un document on estan llistades totes aquelles peces que d'alguna manera s'ha identificat que tenen un cert risc perquè són fàcils de robar en excavacions o el que sigui, però fent aquesta tasca d'incorporar-les en una llista vermella, d'alguna manera ja es dificulta més el tràfic il·legal d'aquestes obres d'art, perquè la veritat és que aquí no ens hem de guanyar hi ha molta demanda, hi ha molta gent que li agradaria comprar obres antigues, originals i a sobre estan disposades a pagar un preu amb el qual això és molt perillós perquè en zones on per exemple hi ha conflictes hi ha guerres a l'Afganistan durant molt de temps tot el patrimoni d'allà ha tingut molt risc justament en allò que els museus sempre volen fer que és evitar que les coses es perdin, que es puguin conservar que es puguin gaudir i que es puguin posar a disposició de la gent en museus o en recintes monumentals. Bé, aquesta volia ser la meva reflexió una miqueta llarga avui sobre el tema de la seguretat als museus. Espero que us hagi interessat i ens parlem de nou la setmana que ve. Una abraçada. Ah, i se m'oblitava, que sempre parlem una miqueta de l'actualitat del museu. Justament ahir, dilluns, vam fer la primera de les dues visites que tenim programades per la gent gran. Aquest projecte que fem amb col·laboració amb l'Ajuntament, que es diu El museu amb les persones grans. Aquesta primera visita la vaig fer jo, la següent la farem el 24 novembre, també la faré jo. i va venir un grup força nombrós, gairebé 20 persones, totes elles de Molins de Rei, cosa que em va fer molta il·lusió, molt interessats en el museu, els hi vaig poder explicar el museu, però a més a més ho vam fer d'una manera també accessible, posant moltes cadires al llarg del recorregut del museu, el museu estava tancat al públic, amb el qual vam tenir el museu tot per nosaltres, vam posar cadires al davant del tapís, cadires a la primera planta, en diversos llocs, amb els bastons també que tenim, amb la idea que pugui ser una visita còmode i confortable per la gent de més edat, tot i que molts d'ells encara potser no ho necessiten, com va ser el cas ahir, que molts no necessitaven aquests recursos, els bastons, etcètera, però bé, va estar una visita que va anar molt bé, i la següent la farem el dia 24 de novembre, i properament també penjarem ja uns cartells perquè la gent es pugui començar a apuntar. Fantàstic, Damià, doncs escolta, moltes gràcies per haver-nos compartit aquestes reflexions al voltant de la seguretat dels museus i celebrem que hagués anat molt bé també aquesta jornada ahir al Museu del Renaixement, jornada excepcional perquè habitualment no obre al museu en dilluns, però també es va fer aquesta visita excepcional per la gent gran, com ja havíem anunciat. Bé, farem una pausa musical abans de sala del David Lloberes. La Mar Pujol i el poni pissador ens canten Pometes té el pomer. I de seguida parlem d'economia. 5-5-5-5-5-5-5-5-5-5-5 Mareu com dansar el pomer, quatre pometes té el pomer, de 4-1, de 4-1. Quatre pometes té el pomer, de 4-1 ni em caigué, si mireu el vent d'on ve. Fins demà! com dansa el pomer. Dues pometes té el pomer, de dues unes, de dues unes. Dues pometes té el pomer, de dues unes i em caigué. Si mireu el vent d'on ve, veureu el pomer com dansa. Si mireu el vent d'on ve, veureu com dansa el pomer. Una pometa té el pomer d'una unes. Si mireu el vent d'on ve, veureu el pomer com dança. Si mireu el vent d'on ve, veureu com dança el pomer. La Mar Pujol i el poni pissador cantant-nos aquest clàssic Pomet Estel Pomer. 10 minuts i les 11 del matí. Seguim. Desxifrant el món és aquest espai que compartim per parlar de temes de política internacional amb el David Lloberes, que avui ja ens ha avançat, que vol parlar d'economia. Atenció, dels models econòmics keynesians d'Amèrica Llatina. Què tal, David? Bon dia i bona hora. Bon dia. Per tant, avui em portes aquest economista britànic, eh?, de John Maynard Keynes, eh? Exactament. Molt bé. No portarem tant l'aproximació teòrica que va fer... Un dia, si vols, en podem parlar d'això, eh? Sí, sí, parlarem més de l'aplicació del keynesianisme a diferents realitats llatinoamericanes i hispanoamericanes en aquest cas, però crec que és interessant fer una repesca i explicar als nostres oients, en el cas que no ho sàpiguen, què és el keynesianisme. Molt bé. Bé, doncs el keynesianisme és la política econòmica a la que estem més acostumats en aquest hemisferi, concretament Europa, ja que sovint la socialdemocràcia es basa en el keynesianisme o la construcció de l'estat del benestar es basa en el keynesianisme. En l'economia clàssica, podríem dir, hi ha dues escoles. L'escola liberal, que és l'escola fundada pels clàssics de finals del segle XVIII, que defensaven que el mercat es regulava sol i que l'estat havia de tenir un paper circumstancial, que havia tan sols de vetllar Ja no pel funcionament del mercat, sinó per la protecció dels agents que participaven del mercat. I llavors tenien una concepció de l'Estat, l'escola liberal té una concepció de l'Estat minimalista de l'Estat. que és la que s'aplica actualment i porta aplicant-se des de fa unes dècades als Estats Units, i que els mateixos Estats Units, durant el llarg del segle XX, concretament des de la seva primacia geopolítica a partir del triomf que tenen a la Segona Guerra Mundial, doncs és un model econòmic que han anat imposant a la resta del continent americà. Tot i que això no sempre havia sigut així. Això no sempre havia sigut així, ja que en el període d'entreguerres, diferents estats d'Europa i, sobretot, Estats Units, agafa un model keynesià en el període d'entreguerres. I el model keynesià consisteix, al contrari del model liberal, a no creure que l'Estat ha de tenir tan sols un paper d'arbitratge sobre el mercat i un paper de protecció dels agents que participen d'aquest mercat. a través de l'exèrcit, l'embolcany repressiu de l'Estat. No. Keynes i el keynesianisme defensen que, dins d'evidentment, perquè estem parlant de l'escola... de l'escola clàssica d'economia, no estem parlant d'una escola marxista d'economia. Evidentment, dins d'un marc capitalista i d'economia de mercat, defensen que l'Estat no només ha de tenir un rol regulador, sinó que té dret a influir sobre el mercat en moments de desequilibri i com també una cosa que ens hem adonat al llarg del temps és que de moments d'equilibri en el mercat utilitzant polítiques neoliberals, bé, liberals en aquest cas i neoliberals és la seva actualització contemporània, n'hi ha pocs. Hi ha pocs moments d'equilibri. Per tant, sovint... Els estats europeus han fet servir aquest mecanisme de keynesianisme com a eina de reequilibri de les desviacions que inevitablement. es creen aplicant receptes liberals, perquè evidentment això que diuen que el mercat regula sol evidentment que no funciona i no només no funciona pel propi mercat, sinó que genera unes desigualtats tan grans que representaria un perill pel propi sistema. Per tant, el keynesianisme és fins i tot una protecció del propi sistema mitjançant la conciliació de classes socials a través d'aquesta intervenció activa de l'Estat sobre l'economia. I tindríem alguns exemples d'aquesta intervenció estatal sobre l'economia per exemple, a través de la creació d'empreses estatals o de la participació estatal d'algunes empreses privades. I, suposadament, l'Estat, a través d'aquesta intervenció indirecta, hauria de conduir el mercat cap a posicions més estables, cap a posicions més racionals i planificades i cap a posicions... i sí que em fa una mica de gràcia, però bé, aquesta és la teoria keynesiana, cap a posicions de major justícia social, és a dir, de reequilibri social per garantir aquesta pau social. I aquesta política a la que nosaltres estem acostumats, a Europa, perquè porta implantant-se des del final de la Segona Guerra Mundial durant els 30 gloriosos, que és el període que s'anomena des del final de la Segona Guerra Mundial, el 45, fins a la crisi del petroli el 73-75 i l'inici del període neoliberal, amb les privatitzacions de Reagan, Thatcher, etcètera. Aquí a la península ibèrica va arribar una mica més tard, va arribar als anys 90 a través d'Aznar i Cavaco Silva a Portugal. Per tant, el període aquest de keynesianisme o de mesures més o menys socialdemòcrates es va allargar uns 15 anys, 20 anys. Per tant, podríem dir que estem acostumats. I també les receptes keynesianes també s'han aplicat en paradigmes en els que es venia de polítiques neoliberals. Per exemple, en el nostre cas, durant la crisi es van aplicar mesures neoliberals, però amb l'entrada de governs progressistes a... el 2015 a Portugal, a la península ibèrica, espanyol el 2018, amb l'entrada de Pedro Sánchez, doncs per sortir o per recuperar-nos de la crisi es comencen a aplicar mesures keynesianes. I això és una cosa... que no era comuna a Amèrica Llatina i que s'està començant a aplicar a Mèxic, s'està començant a aplicar a Colòmbia, és a dir, s'està començant a aplicar a llocs que portaven gairebé 40 anys ininterromputs de política neoliberal, però també s'està aplicant en altres llocs on sí que estan més acostumats a aquest keynesianisme, a aquesta intervenció de l'estat sobre l'economia, com per exemple a Argentina, fins fa dos anys que va entrar Milei intentant canviar totalment de paradigma i imposar un paradigma ultracapitalista que és en el que se sustenta el neoliberalisme econòmic però també polític, perquè és una proposta integral de total desmantellament no només de l'estructura econòmica de l'estat, la que té Milei, sinó un total desmantellament també de l'estat del benestar i una... dinamitar totalment el model que havia funcionat durant molts anys a Argentina o que almenys havia garantit alguna protecció social sobre els treballadors. Molt bé, Déu-n'hi-do, és un tema que dona per molt, i si et sembla, doncs, algun altre dia també parlem de la figura de Keynes, més històricament, però ho hem de deixar aquí. David, que vagi molt bé. Molt bé. Que tinguis bona castanyada, o Castaway o Halloween, eh? No, no, castanyada. Castanyada, castanyada. Que vagi bé, bona setmana. Vinga. A reveure. Adéu-siau. Arribem a les 11. Ens aturem uns minuts per escoltar les notícies. De seguida tornem amb l'última hora del programa per parlar-vos del cicle de músiques al museu amb l'Arlet Valls per parlar del concert del dijous. Atindem també les veus de la vida i gastronomia Molins. Notícies en xarxa Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. En mobilitat es va normalitzar la circulació reoberta ja a la 14 entre el Mena i el Guaire. Després de retirar-les el camió que va volcar ahir carregat de ports. A més, també es normalitzen les afectacions a l'AP-7, a Montmeló, a Bàrbera, i també les de Sant Cugat, a Cerdanyola, i també les de la C58 de Terrassa a Sant Quirs i també a Montcada. Pel que fa al servei ferroviari, retards de més de 30 minuts en alguns trens de l'R1, l'R2 Nord i també l'R17 de Rodalies i també s'han suprimit alguns trens de l'R2, l'R2 Sud i l'R7. A banda també mobilitats, fins al 4 de desembre els vehicles que circulin de nit per la C31 entre Castelldefels i Gama no podran superar els 70 km per hora com a prova pilot per reduir la contaminació acústica. La mesura s'aplicarà entre les 10 i les 7 del matí i s'han instal·lat sonòmetres per monitoritzar el soroll i també es faran controls per tal de garantir el compliment de la velocitat. I membres del col·lectiu Pagès han protestat aquest matí davant d'oficines comarcals del Departament d'Agricultura, diverses ciutats amb vales de palla, pintades i també cartells amb els lemes Tic Tac i Revolta Pagès en resposta a la gestió de la dermatosi nodular contagiosa. El gremi de la pagesia ha donat un ultimàtum de 10 dies a la Generalitat, a l'Estat i a la Comissió Europea per tal d'aplicar mesures immediates. A banda, també han anunciat que les accions reivindicatives s'intensificaran en cas que no s'aconsegueixin els resultats esperats. I el sindicat d'estudiants de Catalunya crida la vaga avui contra l'assetjament escolar. El detonant per la protesta ha estat el suïcidi d'un altre menor de 14 anys víctima de bullying a Sevilla. Els convoquen, reclamen que es visibilitzi el problema i s'activin tots els protocols necessaris. El psicòleg i president de SOS Bullying, Ferran Barri, es felicitava que la protesta l'encapçalin els propis estudiants, però també insistia en la necessitat de treballar els mecanismes de prevenció i detecció. Ho ha dit avui al Notícies en Xarxa. El que hauríem de treballar és en la prevenció i sobretot en la detecció precoç, abans que això es detapi. Perquè aquests casos de bullying, quan es posen de manifest, realment potser ja porten setmanes i fins i tot mesos enquistats. I per tant, nosaltres focalitzem l'atenció amb el que seria la prevenció, amb l'educació emocional, educació amb valors, sentiments i emocions, i per una altra banda també en la detecció precoç des de l'aula, perquè els docents no estan entrenats d'una manera específica per detectar aquestes situacions. S'han convocat mobilitzacions arreu de tot l'estat espanyol i a Catalunya tindrà lloc a les capitals de província, concretament a les 12 del migdia. I acaba sense acord també la reunió de mediació del Departament de Treball per intentar assolir un acord per al nou conveni del sector metal i els sindicats criden a la vaga de 180.000 treballadors demà, dimecres i el dijous a tota Barcelona. Informació local. Aquesta tarda la Coral Cordona farà un concert al Casal 1 de maig, al Casal d'Avis 1 de maig, al barri del Canal, concert de la Coral, a dos quarts de set de la tarda, avui dimarts. També avui dimarts el SEM organitza una xerrada per parlar de l'alta muntanya. Per això hem convidat a Genís Zapater, que és alpinista. Ella explicarà la seva experiència en curses de muntanya. La xerrada es fa avui a les vuit del vespre al local del SEM. Aquest dijous es presenta el llibre Per sempre, mai més, de Francesc Borrell-Ros, editat per la Magrana. La presentació es fa a la llibreria Cent Vides al carrer Verdaguer i l'autor conversarà amb el Molinenc Cetzi Arroyo el dijous a dos quarts de vuit del vespre a la llibreria Cent Vides al carrer Verdaguer 98. També el dijous, els Amics del Museu organitzen una nova activitat dins el cicle Músiques al Museu, amb Arlet Valls. Músiques al Museu presenta Arlet Valls i Mariona Font, que oferiran un repertori titulat Eclipse, que recull diferents cançons i, a més, presentaran tres temes del seu últim treball del disc Eclipse. Arlet Valls, que és una jove actriu, cantant i compositora aquest dijous, a dos quarts de vuit del vespre, a la seu del Museu Municipal, al carrer Pintor Fortuny. És una activitat gratuïta, per tant, entrada gratuïta a aquest concert de músiques al museu. I aquest diumenge, 12 de novembre, a Dià de Matossera, a Cercavila, a les 11 del Pilar Quínder, a les 11 de la Federació Obrera, descobriran el casteller i castellera, sorpresa, i a les 12 del migdia... Actuació castellera, la plaça de la Vila amb les colles, els castellers de Lluçanès, la colla jove de l'Hospitalet, els castellers d'Esparreguera i, evidentment, els matussers de Molins de Rei. I el Foment, que fa tres propostes pel cap de setmana. Divendres, espectacle d'improvisació a les 9 del vespre amb Planeta Impro i l'espectacle Impro Show Horror. Dissabte, a les 9 del vespre, David Guapo presenta el seu espectacle i diumenge a les 6 de la tarda, teatre amb l'obra Un Déu Salvatge, amb Pere Arquilloé, Maria Rivera, Ivan Benet i Laura Auberg. El Foment. Propostes, doncs, divendres, dissabte i diumenge. Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui és la Codina, que està a l'Avinguda Mancomunitat, número 18. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TV3 després de mort a l'Eloy Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones amb bona letjar que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar el dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla. Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molint de Rei. Que al Molí Jove ja tenim una nova assessoria sobre sexualitat i efectivitat. Ah, sí? El primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8 de la tarda. I serem nosaltres, l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer. Un espai còmodo i confidencial, per parlar de tot allò que et preocupa o et genera curiositat sobre sexualitat i relacions. Vine, xerrem, i si vols apunta't al taller obert que farem cada mes. T'esperem al Molí Jove. Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or. L'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma. Els divendres, Faves Tendres. Música a la carta. Gloria, alzas en el aire. Com una ola. Un dia que me quieras. Debemos separarnos, no me preguntes qué. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves Tendres. Te la busca, te la troba i te la posa. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora. Les 11 del matí i 8 minuts. Seguim en directe el bon dia i bona hora d'aquest dimarts 28 d'octubre, última hora del programa. Seguim resseguint l'actualitat local i el que farem a continuació és parlar-vos del concert que tenim demà passat al Museu Municipal. Músiques al museu. Torna aquest cicle amb una bona amiga d'aquesta casa, que és l'Arlet Valls. Ara ho comentem tot plegat. A dos quarts de dotze farem l'espai mensual Veus de la Vida amb la gent que forma part del Fòrum de l'Envelliment Actiu de Molins de Reí. I a la recta final del programa parlarem de gastronomia. Gastronomia Molins amb el company Jordi Beumada. Tot això des d'ara i fins a les 12 del migdia. 11 del matí i 9 minuts. Sempre amb pressa, tu m'hi pots quedar. Quan seré jo la teva prioritat? Vam quedar l'any passat i el gelatge se m'ha caducat. El teu món t'amaga la veritat i tu tan cega que t'has estancat. No em preguntis, jo ja m'he cansat. Si has trucat a un missatge, arribes tard. Però com dir-te que estic farta d'esperar? Molt cool i espavilatjar. A mi no vinguis a plorar, no em demanar. Doncs aquest dijous, dia 30 d'octubre, dos quarts de vuit del vespre, torna el cicle de músiques al museu, al museu municipal del carrer Pinto Fortuny número 55. I ho fa amb l'actuació de la convilatana Arlet Valls, col·laboradora d'aquesta casa amb el programa Fora Clitxers. Ella és actriu, cantant i compositora i presentarà el seu primer EP que porta per nom Eclipse i que va sortir a la passada primavera. Hola, Arlet, bon dia i bona hora. Hola, bon dia, Oriol. Molt benvinguda. Gràcies. Com estàs? Molt bé. Sí? Sí. Molt bé, escolta, et dèiem, la passada primavera publicaves aquest EP, 4 cançons. 4 cançons. Explica'm què ha representat per tu el fet de publicar-lo i sobretot el fet de composar aquestes 4 cançons, tot el procés que ha generat aquest eclipse. Uau, ha sigut intens. Ha sigut molt intens. Molt, molt, molt intens. I ha sigut un procés llarg, però crec que les coses que duren són les coses que es fan amb el cor i es fan, doncs, millor. A vegades, millor que passi el temps i que siguin molts més mesos que no fer-ho ràpid i que ho recuita. O sigui, la veritat, amb això estic molt contenta. Amb el resultat, vull dir. Què dir-te? No sé, moltes coses. És un disc que parla... És molt personal. Molt personal, exacte. És el meu primer disc. Ha sigut una mica complex i no sabia que jo podria compondre, perquè jo soc actriu i cantant, però en ningú moment m'havia posat en ment de fer això, no? I no sé si ha sigut com de cop i volta em va passar una cosa, vaig canviar de xip, vaig dir, doncs faig això, ho he fet, he tirat endavant i m'ha sortit aquesta jolleta que a mi m'encanta, estic molt contenta. I res, amb un disc on hi ha quatre estils de música diferent. Quatre cançons? Hi ha reggaeton disco, reggaeton, hi ha... Aquesta que escoltem ara és la primera que vas publicar, eh? Sí. N'ha de anar. Sí, i és en català, igual que hi ha dos en català i dos en castellà. Sí. Perquè volia provar, ha sigut el primer disc que jo volia tantar al terreny, no? per veure cap a un futur, cap a on anar com a artista. I estilísticament és molt eclèctic, vull dir, amb molta diversitat musical. Ha fet expressament, eh? Sí, sí, perquè no sabia quin estil... Perquè a mi m'agrada molt la música, m'agrada tota la música. L'únic que potser no et faig és el flamenc, per exemple. No conec-ho tant, però tot m'agrada, fins i tot el rock, el blues, tot això m'encanta, tota la música. I clar, vaig dir què faig, no? Què faig? Llavors vaig fer quatre cançons de quatre estils que en aquell moment a mi em tocaven molt, que és el pop... El reggaetón, així per ballar, reggaetón disco. Que seria aquesta de Nadena? Nadena és reggaetón, sí. Després l'última, la de modelo de revista, és reggaetón disco. És així, una mica més així, així. La podem escoltar, si vols. Escoltem-la, escoltem-la. El modelo de revista és la cançó que escoltarem de l'Arlet, que forma part també d'aquest disc Eclipse. Me muevo smooth, no necesito a nadie, yo soy la luz. Fins demà! Modelo de revista. Sí. Sí? Reivindicant... Sí, bueno, després de tot el procés negatiu, no?, que jo he pogut tenir amb una experiència personal, doncs és el moment de descobrir-se un mateix, no?, i estar còmode i dir jo soc així, soc qui soc, gràcies al que he viscut, i estic molt feliç i contenta d'haver arribat aquí. Llavors, Modelo de revista és una mica de surt, balla, passeu bé, fes el que vulguis i ningú et jutjarà per fer-ho. Molt bé. reforçant l'autoestiva, doncs. Sí, 100%. Això cal. Amb aquestes cançons. Però això sempre cal, eh? Per què eclipsia el disc? El nom del disc, vaja. Mira, primer li volia dir Deliri. Sí? Ah, està bé. Sí, però tinc un company que tenia un disc que es deia Deliri, de fet vaig participar. Llavors vaig dir, no. No seria molt... No està bé. Vaig dir, no és molt ètic, exacte. Llavors vaig estar pensant en què em portava tot aquest procés de fer el disc d'aquestes relacions tòxiques que no van enlloc i que fan molt mal i que consumeixen i que al final el millor surti d'allà, no? I vaig pensar, ostres, un eclipse, no? Allò que al final la llum arriba i després de tota la foscor i d'estar tot opacat, de cop i volta es vol la llum i és com... Molt bé. Molt bonic. De fet, has fet un merxandatge i tot, veig. Sí, sí, sí. Portes una samarreta del disc. Perquè tinc un equip meravellós. Això és el que et volia dir, perquè t'has envoltat de gent que t'ha sumat molt. Increïble, gent jove i molt bona gent i, de veritat, superfeliç de l'equip. Sí, sí, sí. Bueno, si vols, te'ls presento. No hi són aquí a l'estudi. No hi són. Un dia, si voleu, ho fem tots. Però, mira, començarem pel Rai, que està amb nosaltres i que farà algun programa d'invitat amb nosaltres. I el Rai... Bueno, fora clichés, vull dir. El Rai... El Rai ha sigut el meu estilista maquillador, de portades i de concerts i tot, i la veritat és que és meravellós, és una persona a deu i és de veritat. És que no puc dir res. Molt bé. Increïble. Després hi ha la Laura, la Laura Sagristà, que també la vaig conèixer a Pastorets i és una persona meravellosa i ella m'ha fet les fotografies i m'ha fet sessió i tot i em va deixar, vamos, increïble. I de fet la foto que podeu veure a la portada del museu, del concert del museu o del meu disc, totes les fotos me les va fer ella. Sí, molt bé. Així que, Laura, moltes gràcies també. De fet, hi ha el Joel, que el Joel és meravellós, que és el meu dissenyador gràfic, i que ell fa que les portades tinguin aquesta essència final. Perquè per cada cançó has anat fent un tractament diferent, diguem, no? Exacte. Jo vaig fer un brainstorming, que es diu ara Avui dia vaig fer com un mood board d'aquests documents, aquestes paraules noves. Vaig fer com un document per ensenyar-li al meu equip què és el que volia fer, per on volia tirar, quin color volia fer servir, quin estil d'imatge. I llavors els vaig juntar tots i els vaig dir vull fer això. Llavors ells cada una em van anar innovant amb cada part que els tocava. I no em deixaré la Neus... perquè la Neus és la meva mànager, així. Atenció, eh? Atenció. I, doncs, ella ho dirigia una mica tot i ella feia que tot allò també fes el seu efecte. I molta més gent, però, bueno, que jo aquí no em quedaré aquí una hora parlant de tota la gent. No, escoltem, més cançons del disc, no? Tens una que es diu Qui ho diria, que també és molt maca, oi? Qui ho diria? Que aquesta sí, de fet la vaig escriure pel meu pare i molt bonica, sí. Son així. I ho diria, jo no sabia que et trobaria aquí després de tants anys. I aquell dia només volia que veiessis com per fi m'he fet gran. No saps com t'he esperat. mil cops m'havia imaginat asseguda a l'escala aleshores sempre em passava en ella em deia que no arribaries mai però avui no em sento sola tu vas ficar jo vaig obrir la porta i si ja formes pas Una cançó dedicada al teu pare, que fins i tot canta, fa chorus, no? Sí, fals qui ho diria amb mi. Increïble, preciós, el meu pare. Tenies ganes de dedicar-li una cançó? Tenia moltíssimes ganes. De fet, és la cançó més positiva venent de relacions de les que parla el disc, vull dir. Llavors és meravellosa. Acústica, en aquest cas? Acústica. Totalment diferent, eh? Sí. A les altres que hem escoltat fa un moment. I sí, sí, amb molts detalls i fet amb molt d'amor. Molt bé. I ens queda una cançó per repassar, no? Sí, que és la de Abuelo. Sí? Sí. Que ara escoltarem... Estupendo. I que sona així. Si quisieras entender, hice mi camino. Dime quién quiere volver, dónde ya has sufrido. No quise desaparecer, pero esta vez salté del precipicio y me salvé. Y después de tantos años, tiempo perdido, me di cuenta de tu engaño y con qué sentido. Conexión, luché por ti y el miedo nos ganó. Yo ahora sé quién soy, buscar culpables fue un error, ya soy fuerte y aquí estoy. Porque llorar me dio el valor, me sanó mi corazón y sin ti vuelo. Bueno. Sí, sí. Deixar volar les coses dolentes i que passi el temps, tu. Aquesta seria la més pop del disc? Pop total, sí, sí, sí. I només en tenies quatre? Quatre. Ho vas tallar aquí? Sí, sí, sí, perquè era el primer projecte, no sabia com aniria tot... I vaig dir, faig quatre, les faig bé, i ja si en un futur... Ho vas cuidar molt a les xarxes socials, que vas explicar moltes coses aquells dies. Sí, sí, sí, sí. Vaig ficar molt en les xarxes. Oi? Són importants, no? Sí, i si trec un disc més endavant, això ajudarà també les xarxes al procés que estic fent en un futur, no? La gent que vulgui escolta aquestes cançons, les tens penjades a les plataformes? Les tinc penjades, sí, a moltes plataformes, però les més conegudes és Spotify i YouTube. Molt bé. I ara, feta aquesta radiografia del disc, que va sortir, com dèiem, a la primavera, no? A finals de primavera? Sí, des de març fins a juny. Cada mes va sortir una. Sí, que això es fa molt ara, es va penjant les cançons. Dèiem, la gent escoltarà això, la gent que vingui al museu el dijous, escoltarà totes aquestes bases pregravades, si hi haurà tanta moguda? Molt bona pregunta. O per presentar aquestes cançons també tens un format més acústic? Les cançons, de fet, originàriament són acústiques. Jo les vaig fer amb la Mariona, que és la guitarrista, que també no l'he nombrat abans, fallo. És increïble i gràcies també a Mariona. Amb ella vam escriure tot i vam compondre les cançons en acústic. Llavors, en realitat, originàriament són en acústic. En el museu les cantaré en acústic, però hi ha una que no faré, que és modelo de revista, perquè hi ha temes, hi ha paraules que faig servir que en aquest espai jo crec que no és idoni. Estem parlant, però, de les altres tres cançons, sí, però clar, un concert amb tres cançons penso que no serà. No, no, no, faré més repertori. Com serà el repertori en línia general del concert d'aquest dijous? Doncs remarquen també una mica l'eclipse que he fet amb el disc. Són cançons que parlen també del procés que jo he viscut. i que no són meves, òbviament. Hi ha algunes versionades que no són exactament originals, però jo les vaig escollir perquè a mi en aquell moment on vaig viure tot allò que per alguna cosa vaig fer l'eclipse, el disc, em van remoure molt i aquestes cançons formaven part del meu procés. Llavors, en certa manera, les he escollit perquè hi formin part també i no deixar apartada aquesta cosa de jo he fet un disc però hi ha moltes més cançons que m'han acompanyat. I això, llavors, faig cançons en català i en castellà típiques de tota la vida o d'algunes menys conegudes i faig una barreja així de tot una mica. Per tant, hi haurà versions per entendre'ns. Sí, sí, sí. Tu, acompanyada... De la Mariona. De la Mariona Font a la guitarra. Exacte. Mariona Font-Rosinyol, sí. La Mariona Font-Rosinyol i la Red Balls, eh? Sí. Molt bé. Això serà al museu, recordeu, a dos quarts de vuit del vespre, amb un concert que la gent et pot haver vist ja, perquè vas tocar allà en un espai de la plaça de l'1 d'Octubre. Bastant curiós. Bastant curiós, molt a prop de l'entrada a la biblioteca. Sí. Quan va ser allò? De dia, vols dir? Això va ser el 20 de setembre, si no m'equivoco. Ah, el setembre. El cap de setmana abans de festa major. És veritat, en el marc de la festa major, el primer cap de setmana. Exacte, el primer cap de setmana. Però tot i així, tota aquella ubicació, ja tenies gent, no? No, no, sí, sí. Estàs contenta. Estic molt contenta. Era la primera presentació que feia? Sí, sí, del disc, sí. O sigui, era la primera presentació que feia i sí, sí. I la idea és que podia fer més concerts? Sí, sí, de fet, he fet el de Molins, però després vaig anar a Bell Romanes, la següent setmana, que és on jo vaig néixer. Sí, al poble on vas néixer? Sí, vaig anar, no sé, em van escriure per Instagram i em van dir, escolta, això sonaria molt ben directe, i justament em va donar la casualitat que havia d'actuar el dissabte següent, el dia 20, que és el que vaig fer a Molins. Ara m'ha sortit museu i ara estic buscant també altres llocs per fer-ho. Per anar presentant aquest format acústic, eh? Exacte, el meu objectiu és no parar. Seguir, seguir. anar fent, anar picant. Però deies, abans has citat si vull publicar un disc, vol dir que estàs fent més cançons? Estic treballant. Sí, està treballant. Sí, estic treballant. Estic fent cosetes i quan pugui i ho vegi molt clar, que jo crec que d'aquí a poquet, podré anar donant notícies. Amb la mateixa idea de varietat d'estils o hi ha per anar enfocant? Per anar enfocant. Ara ja sí, eh? Sí, sí, sí, 100%. Per anar enfocant, òbviament, m'agrada molt treballar molts estils i potser no serà tot d'un estil. El disc, i a més faré un petit spoiler, el disc que faré segurament serà gran. No serà de quatre cançons, sinó que anirem a deu. Llavors, pot ser que si el meu estil que jo escollo és un, potser hi ha alguna variació en algun moment. Així que això. Perquè quines referències tens a l'hora de composar, de cantar? Tens molta varietat? M'agrada molt, molta música. Llavors, jo em fico molta música. A mi m'agrada crear molt a través de jo escriure. M'agrada molt escriure a mi, des de sempre. I a mi el que m'agrada fer és escriure un poema, perquè m'encanta escriure poemes, a través del que jo vull parlar, no? Llavors començo a escriure poemes i poemes i poemes, llavors després escollo què és el que em fa fer aquest disc. I aquests poemes jo els passo a l'ordinador i vaig mirant, llavors després els torno a escriure, faig un procés de selecció. Però normalment no ho escollo 100% per la música, ho escollo per la lletra i per el que vull transmetre. I a partir d'allà jo després dic, vale, vull aquesta música. O sigui, va per la lletra, que és el missatge. Tens aquesta vessant més profunda, però també hi ha una vessant bastant còmica d'Arlet Valls. Sí, sí, ui, sí. Que has decidit ara ser bastant persistent a les xarxes socials. Sí, molt persistent. Això, com va venir? És a dir, si aneu a l'Instagram de l'Arlet, Arlet Valls, doncs veureu una píndola, potser diària. Sí, sí, diària. De l'Arlet fent una varietat important de personatges. Sí, sí. Comèdia, 100%. Bàsicament comèdia. Això... Perquè un dia et vas llevar i dic, bé, a partir d'aquí ara farem aquests vídeos o què? No, de fet, jo vaig entrar a xarxes per promocionar el disc. Sí, i estaves bastant insistent en això. Exacte. Però després vaig descobrir, calla, que sóc actriu també, i m'agrada molt fer el tonto, i m'agrada molt riure i fer riure la gent i fer comèdia. I van anar apareixent personatges, no sé per què, però van anar apareixent, I ara vull fer com un perfil de xarxes on jo pugui fer la meva comèdia i la meva part més d'actriu, no? I després també l'altra part de música. Llavors aniré, doncs, vaig variant, aniré penjant coses, però clar, ara necessito crear més coses per poder ficar més coses de música, també. Molt bé. Si voleu veure l'Arlet, doncs aquest dijous, demà passat, al dos quarts de vuit del vespre, al Museu Municipal, dins el Cicle de Músiques al Museu, al carrer Pinto Fortuny, obriran la porta 15 minuts abans de l'activitat, i l'activitat és gratuïta. Hi ha places limitades. Hi ha places limitades, a 60 persones. Si voleu venir, ja podeu córrer. Hi haurà parada de merxandatge, també. No ho he pensat, crec que no, perquè no dono més a la vida, perquè tinc molta feina, gràcies a Déu. Tens molta feina, fas classes, a més a més, no? Faig classes, sí. Com a professora de cant i de tot en general. I no sé si em donarà temps, però sí que em va sobrar merchandising del concert a Molins i potser proposo fer un stand amb això, amb el material. L'Arlet, juntament amb la Neus, que vau dirigir els Pastorets, dos anys han sigut? Sí, dos anys, i després dos anys amb el Marc i el Sergi, que estàvem amagades, allà rascant, ajudant. Però sí, dos anys. I ara descansada, aquesta experiència. Sí, però ho trobem a faltar, això ja ho hem parlat. Aquelles tardes, vespre, diàries, cap a... L'energia familiar que es crea. Sí, es troba a faltar. Qui ho diria? Molt bé, alguna cosa més, Arlet, que vulguis afegir? Jo crec que això estaria. De les quatre cançons, quina triaries per acabar? T'ho deixem triar, vinga. Ara costarà això, eh? Costa molt, però escolliré que ho diria, perquè és molt positiva i és una cançó que parla... I que parla d'estar amb la gent que realment t'estima i trobar una persona que feia molt que no veies. Sí, molt bé, doncs Roger posarem el qui ho diria per acabar Arlet Valls, moltes gràcies No, gràcies a tu Si voleu escoltar-la, recordeu a través de l'Spotify i altres plataformes hi ha aquestes quatre cançons penjades i si la voleu escoltar en directe, que és quan veus millor l'artista evidentment, doncs aquest dijous a dos quarts de vuit al Museu Municipal Que vagi molt bé Gràcies, igualment Qui ho diria I ho diria, jo no sabia que et trobaria aquí després de tants anys. Aquell dia només volia que veiessis com per fi m'he fet gran. No saps com t'he esperat, mil cops m'havia imaginat asseguda a l'escala. Aleshores sempre em passava en ella, em deia que no arribaries mai, però avui... No em sento sola, t'ho vas ficar, jo vaig obrir la porta i sí, ja formes part de mi. Admiro els ulls, els teus em miran, després somrius, quina alegria. Entra dins que jo et convido a passar, no tinguis por de parlar, que t'he trobat a faltar. Tantes coses encara has d'explicar, on has anat a parar, vine que et vull abraçar. I avui no em sento sola, tu vas ficar, jo vaig obrir la porta i sí, ja formes part de mi. Tu i jo xerrant, recuperant el temps amb tu, passar volant. No has de marxar, no fugim més. És el moment de connectar. I avui no em sento sola. Tu vas picar, jo vaig obrir la porta. I sí, ja forma es parla. I avui el cos... Jo vaig obrir la porta i si ja formes part a mi. Veus de la vida és aquest espai que compartim de forma mensual, periodicitat mensual, amb la gent que conforma el Fòrum de l'Envelliment Actiu de Molins de Rei, que està molt actiu, valgui la redundància, i avui ens acompanyen dues persones que ja ho van fer el mes passat i una persona que és el primer cop que ho fa en aquest espai, que és la Carme Benet. Què tal, Carme? Molt bé. Bon dia, bona hora, com vas? Com anem? Doncs molt bé, de moment anem tirant. Anem tirant, eh? Home, amb forces activitats pel que et diguis. Déu-m'hi-do, Déu-m'hi-do. No pares. Molt bé, això està bé. El Vicenç, Vicenç Amat, què tal, Vicenç? Bé, bé. Bon dia, bona hora. Ha passat un mes. Ha passat un mes ja, eh? Passa el temps, noia? Però bé, bé, tranquils. Molt bé. I el Manel Ferrer. Manel, què tal? Hola, què tal? Com estàs? Bon dia i bona hora. Bé? Anar passejant, eh, també? Sí, però com que tinc un os trencat de l'espinada... És com ha vingut ara, amb els 85 anys. Sí, mira, allò que ve als 85, eh. I tinc un os aquí de l'espinada. I llavors no pots caminar tant, ja? No puc caminar tant, però trio un i hi ha bancs. Sort que hi ha bancs, sí. De tant en tant se m'asseca. Avui us proposàvem també, entre altres coses, parlar de tradicions, perquè estem en una setmana marcada per la castanyada, tot i que cada vegada, ja ho hem anat explicant, conviuen més el Halloween i la castanyada. I la Carme em deia, tinc ganes de parlar d'èpoques passades de la castanyada. És una festa que us agrada? Sí. Sí, Carme? Jo de la castanyada... Sí, sí, i tant, i tant. Jo de la castanyada tinc molt bon record que el meu avi posava amb el foc a terra, encenia les brases, i llavors fèiem les castanyes, menjaven panellets, i després tinc molt bon record, a part que el meu avi era sereno, estava a l'Ajuntament, i bueno, ja saps tu que a casa... Deien que l'Enterremor són persones de tota la vida, avis, les avis. Estava el meu pare a la funerària. Llavors venien els serenos, que me'n recordo que era el Baliarda, el Padilla, el Givert, i tots venien, i a casa el meu avi tenia un porronet de mosquatell i les castanyes del foc i els panellets, i feien una mica de xerradeta, i era una estona molt... Ara tot ha canviat molt. Ja ho sé que ens hem d'adaptar pels nens que tenim i totes les... Ara que sí Calo i que sí jo, però per mi la castanyada té un valor i té uns records i no ho sé, les vivències de la infància és molt diferent d'ara. Ha canviat molt això, eh? Ha canviat molt, sí. Molt bé. I el Vicenç, què recorda de les castanyades? Sí, jo la castanyada trobo que és una cosa... Única familiar, que no té una expressió per dir, explicar més coses, sinó que és casa per casa. Cada casa feia la castanyada com podia i com deixava. Jo recordo de petit que ja a final d'octobre les castanyeres ja anaven pel carrer i per una passeta et donaven deu castanyes. I sortíem del col·legi i anàvem a buscar la castellana i tal. I després a casa, el clàssic, un sopar normal, i llavors venien els panellets, les castanyes, els moniatos... i un porret de vi mosquatell. Perquè és clàssic el vi mosquatell, però a casa era amb porró, no? I això, com jo, m'imagino que l'ho veia de dalt, de sota, l'altre, tots feien la seva castanyada. És una cosa individual i familiar. No pots donar més... Ara, estic molt satisfet i bons records... de... de lo que era la família en aquell moment i... i bueno... Molt bé. No hi ha més a dir que era la castanyada, és això. És això. Família. Sí, i el Manel què recorda de les castanyades? Ja sóc de Súria. Ets de Súria, sí. Sóc de Súria i recordo feia d'Escolar i feia de... Sí, després vaig canviar molt. Sí. I recordo que, no sé, es feien les coses de l'església i està per allà. I en quant a les castanyes, tenim una castanyera allà al carrer principal de Súria, que les feia molt bé perquè aquells aparells que tenien, no?, aquells que estorraven les castanyes molt bé. I els comprava, no?, aquelles amb paperines de paper, quan les castanyes hi eren molt bones, molt bones, recordo, molt bones. No vinc preparat per la qüestió, perquè si que s'ha sabut el tema, potser hauria hagut d'escriure alguna coseta. Home! Perquè ara... De vivències. Sí. Segurament feia més fred que cara, no? I tant, i tant. I a Súria s'obria més. A Súria apretava més, eh? Tenim el riu allò al costat. Clar. Sí, sí. Deies, Carme, també, que volies afegir. Jo recordo de la castanya, allà a l'alambra, on ara és la caixa, doncs allà, que ja li deien el castanyer i la castanyera, dues persones que, bueno, com si les estiguis veient, i allà, fregant-se les mans i tots tapats... i a buscar el que diu ell, el Manel, amb paperines, ja et posaven les castanyes. Ara compres castanyes, no sé què passa, molta estona, les poses en remull, els hi fas el tall, fas tot. Que l'Anna de les palmerines, una mica m'ho va explicar, molt bona clienta d'ella, i no queden, no són les castanyes que menjàvem abans, o no en sabem, o les castanyes que són de Galícia, que són d'aquí i d'allà, però no surten, i les paguem, les paguem, eh? Però no és les castanyes que jo he menjat abans. No. Les sobres, la meitat et surten malament i no sé què passa. I no, i no totes les castanyeres ho feien tan bé. Hi havia unes que t'ho donaven molt cremades i altres que te les donaven perfectes, no? I te les menjaves. Tu eres petit i... I això venia molt de gust, no? T'escalfaves les mans. Jo parlo de finals d'octubre, quan realment llavors començàvem els col·legis, que es començava primers d'octubre, ja anàvem abrigats, vull dir, a pella fresca. Sí. I jo estava apartat, jo estava a Barcelona i tenia que agafar un autobús i el tramvia per anar cap a la Barcelona Nova. Però vull dir que se celebrava, això. Se celebrava. Se celebrava. Molt bé. Però, el que dic... Dies dies, Manel. No, allà a Súria, que els comprava amb una castanyera d'allà, molt famosa, tot Súria, i t'escalfaves les mans, perquè anaves molta estona amb la paperina, i si es cremaven, a mi m'agradaven aquelles que es cremaven una mica, perquè quedaven molt dures... I tenia un altre gust que de les ben fetes, no? Però sí, les castanyes eren bonicions. I de panellets, en fèieu o no? Panellets. I moniatos, moniatos. Bé, aviam. Jo panellets aquest diumenge, ja per avançar. Ah, i ara has fet? Ni fet. Doncs mira, me n'han sortit 88. Jo el vaig contar i tot. Haurem de venir, doncs, eh? I una mica m'ha ajudat la meva neta, que al final ja ha fet les boletes i tal, però que porten feina, és un cop a l'any i ho fas per tradició. Però vaig començar a les 10 del dematí i vaig acabar a la una, un quart de dues, tres hores... allà fent boletes, perquè el meu net i la Carla em van ajudar allò cap al final, els pinyons els enganxes i et cauen, els tornes a enganxar una hora per fer-los de pinyons i els altres, i no, no, han quedat bé, però és un cop a l'any. I de quants? Diferents? Quatre classes. N'he fet de pinyons, de coco, d'ametlla i d'ametlla... Ah, i de manbrillo una miqueta. Home, un clàssic, sí. I tallar torcets de manbrillo i ja està, de quatre classes. Si tu és manbrillo, ja ho veuràs. 4 hores a la buina, Déu mi do, fent panellets Us agraden per això els panellets? Sí, molt, molt, són boníssims, són boníssims, boníssims Suposo que la gent que no els coneix, si els proven s'hi veixen d'altres barris I n'hi ha que no poden, pel sucre o per problemes de salut, que això és un altre tema A mi m'agradaven els de pinyons Els de pinyons, eh? Els que tenien més atxits de pinyons Sí, sí, sí, molt bé Escolta, i això amb la irrupció del Halloween i aquestes tradicions de fora, teniu por que s'arribi a perdre aquesta tradició de la castanyada? No ho sé. Mira, em sembla que hem d'anar conservant i transmetre aquelles coses que hem viscut i també ens hem d'adaptar una mica a entendre que ara tot va d'una altra manera. La canalla es deu disfressar, no? Sí, sí, sí. Molta canalla es disfressa. I al càmping, al meu fill, fan no sé què, com una d'allò de terror, saps? Com un camí. I la tenia a demanar coses antigues meves, que dic, pobre de tu que se't perdin, eh? Perquè eren del meu avi, que si una creu, que si... No sé què volen fer, i jo dic, sobretot, eh? Vull que torni a casa, eh? Per fer la celebració del Halloween, el túnel del terror i tot això. Sí, per fer el túnel del terror. M'ha demanat coses que jo, al tant, te les deixo, però que tornen. Però que siguin de tornada. No, jo del Halloween no. No, eh? No en parlo, no en tinc ni idea, no en tinc ni idea ni coneixement, perquè a casa mai es havia pensat. Clar. Per tant, ni jo, els meus fills, ni hem parlat del Halloween, perquè és una cosa que... Ha nascut fa quatre dies, ens l'han importat, i ho tenim aquí. Sí. Però no és una cosa nostra per poder dir, mira que és distret, no? És pantapajos, no? No és, no és... Però bueno, es fa, jo que vulgui fer que ho faci, i ja està. Deixo cadascú al seu gust... Home, si la canalla encara va fent panellets, no? A l'escola, a casa, doncs això, la tradició es manté, eh? Tot i que els pinyons van cars, eh?, llegia avui. Home, ja ho sé, ja. Sempre, eh?, l'emmetlla de pinyons, sí, sí. Escolio, sí. S'encareix. I fent-los, potser fa de mal dir, però vas deixar 50 euros, eh?, només en material, i després 4 hores de feina. Clar. No sé què dir-te. Sí. Però bueno, de pinyons, de pinyons, emmengen un parell i en tens prou, eh? Sí, sí. A tipa molt, amb bafa, diguem, el panellet. Sí, amb bafa bastant. Jo, com no sóc menjador, vull dir, amb poca cosa ja passo. També era tradició per la castanyera del Tenorio, no? L'obra de teatre. Ah, ja, el Tenorio, sí. No es feia el Tenorio. No, eh? No, això on ha de ser és els col·legis. Els col·legis han de mantenir... La tradició. La tradició i ensenyar-los amb els nens. que els nens no veuen, els farà més gràcia ara el Halloween i això, que el que és en si la castanyada. Clar, m'he equivocat, sí que feien la televisió. A la Súria sí que el feien? Sí que el feien, sí. Sí, sí, sí. Hi havia uns actors allà esplèndids, no? Hi havia actors que, bueno, que eren admirats en tot Súria. I sí, sí, feien el Tenorio, sí. No és verdad, Ángel de Amor, que n'està apartada. No és verdad, Ángel de Amor, eh? Sí, però sempre aquesta frase sempre l'arreglen i té un altre sentit, no? Sí. N'està apartada allà, no sé. Bé, és igual, no recordo. Molt bé. A els 85 anys no recordo res, o sigui. No, eh? És terrible, és espantós. Més enllà de la castanyada, alguna activitat que heu fet que vulgueu compartir també, recentment? Activitats, bueno, jo activitats en faig, eh? Bé, moltes, ens ha explicat que moltes... A la Carme moltes, eh? Jo no, home, jo no surto de casa. El Manel no surt de casa. Jo vaig els dilluns a Contri a la piscina, fa molts anys que hi vaig, i jo faig Ignasi. Faig Contri, després vaig al casal 1 de maig, i allà els dilluns fem de 6 a 8 balls en línia, que no pareu, amb un noi que ho fa molt bé, que es diu Fernando, després el dimarts fem una hora de gimnàs de 6 a 7, I després de 7 a 2 quarts de 8, que això sí que mai dic que no, sardanes, amb la Josefina, que ens ensenya i ens quedem allà a sardanes. I el dimecres també una altra hora de gimnàs, però més relaxat. I venim d'allà dalt, dues o tres veïnes, anem fins allà i tornem a peu. Al barri del Canal, eh? Al barri a l'1 de maig. A l'1 de maig, al Casal Davis, sí. Però jo vinc del Bonavista, vaig al Canal, i del Canal al Bonavista. Que avui va a l'actuació de la Coral Cordona. Sí, sí, sí, ho tinc en compte. No hi faltarem. Molt bé. I em preguntava si havíeu anat en un acte que també hi va haver... No sé si a la Riera Bonet. Ara no sé si tinc... Però no sé que n'hi va haver-hi una. Sí, amb la Brigita Lamur. Ah, hi veu anar? Sí, atenció que la Carme es posa les mans al cap, eh? No, de la Carme. Aviam, el meu cosí, el fill de la meva... el net de la meva cosina... Ah, va ser el primer de maig, no? Perdó, passava que l'arriba bonic, disculpeu. Em va trucar dient... Vam quedar per anar a berenar allò que anem el divendres a ballar. Allà va berenar una mica allà la FEDE, la Federació Obrera, i llavors em truca que el John... no ho sé, és el net d'ella, Cosimeu, que era el tema de llums, de so, i això... Ah, el John, sí. La seva mare és benet, és cosina, germana meva. La mare, la iaia del John, o la besàvia, era germana del meu pare. Molt bé. Llavors ens truca, i havíem quedat amb una cosa, amb la Marissa i dos o tres més, anirem a berenar a la set. I ens truca la meva cosina, que el John, allà, ja entens, trucant a la Carme Ortuño, trucant a la Marissa, que venia de la Rierada, quedem a la plaça dels Coyuts, total, que en mitja hora ho hem solucionat tot. Molt bé. Ens trobem allà i vam anar allà, i ens ho hem passat molt bé, eh? Perquè va ser una cosa molt... Cadascú té les seves creències i això s'ha de respectar. I abans tot era un tabú. Aquest, l'altre, que si és gay, que si... No, que no es diu gay, es diu gai. I qui és? I ens va fer un... Com se diu ara? Aviam, digueu-ho vosaltres. Trans, no? llavors ens fa explicar el que és gay cada inicial de l'LGTBI molt bé cada lletra L-G-T-B-I lletra per lletra molt ben explicat jo era una persona superintel·ligenta que ho explicava molt bé de veritat després vam parlar amb ell ens vam fer fotos ens va fer una mica la punyeta amb bromes ens ho vam passar molt bé el Vicenç també hi vas anar? tu vas passar bé també o no? home, em va suspendre però ella era ella era molt agradable no? molt agradable i començava amb coses que si tu portessis el bigoti aquí i estava per dir home, el bigoti no n'he portat però si mirem més avall potser sí que tinc encara bigoti però coses d'aquestes i Sobretot, ell anava vestida, el seu vestit era de la bandera que tenen els de... Sí, de l'arc iris. L'arc iris, aquest. I feia res bequen. Al final la veies vestida i no pensava que és la bandera bequen. Però, bueno, ho va saber que portava molt bé. I es va tocar temes molt suaves. Molt bé. Jo l'únic que vaig interpretar una miqueta més vaig dir, escolta'm, que en aquell temps hi havia una sala de festes que feien tot d'espectacles, que ho veies tot. No només hi havia això, sinó que l'actuació era real, real, i ho veies en situ, no? I bueno, però va estar, crec que molt bé, i Molt bé. I bueno, que tothom sàpiga que existeix aquesta cosa, que és veritat, que no es pot negar. Vull dir, a Daniela vam tenir dos fills, Caín i Abel. On és el... I van tenir tot el món. Com va ser? Van tenir tants fills que el món es va omplir. Com va ser? Com es va fer, no? Sí, a més, amb un germà amb qui? Un germà amb la mare o va ser un munt d'això? Bé. Perquè estaven sols. Anirem acabant. Volies afegir alguna cosa més, Carme? Bueno, que va ser una estoneta bé i s'ha de respectar les decisions de la gent i els seus... No ho sé, la seva manera de ser de cada un. Ràpidament, sí. És que ja ara s'ha posat molt de moda que com Franco vivíem millor. Mhm. I això és un absurd que diguin. Déu meu, jo tenia 5 anys i sort de tindre un altre lloc de racionament que teníem que anar a buscar perquè l'àvia havia mort. Portàvem una de més perquè teníem una barreta de complement. Pels anys 45, a Barcelona, el que no passava gana era perquè era... Gràcies. Era d'en Franco i després, sobretot, es va anar matant. Després van venir més assassinats que no quan la guerra. Perquè l'enveja. Si jo... Aquest no em havia caigut bé, avisava una mica, em l'havien a buscar i el pelaven. I això és la meva joventut. L'únic que dic és que he parlat el català sempre a casa, hem parlat, però... Els que ho van passar són els meus pares, i jo vaig veure això que no es repeteixi. Ara que diuen que tal, que si aquesta dreta, que aquesta dreta... Està tornant, està tornant. No tenen ni idea, és que no tenen ni idea de lo que és una dictadura. Aquí saben que una dictadura és... Déu meu, que no vingui. Bé, quedem-nos amb això. I gràcies. Ho hem de deixar aquí. Bona castanyada tingueu. Gràcies. Carme Benet, Vicenç Amat i el Manel Ferrer avui. Gràcies. I moltes gràcies per venir. A vosaltres, sempre per venir. Gràcies. Molt bé. Que vagi bé. Vuit minuts i les dotze. Seguim recte final del bon dia i bona hora d'aquest dimarts, acompanyats del Jordi Veumala i el seu espai Gastronomia Molins. Què tal, Jordi? Bon dia. Hola, què tal? Molt bon dia a tothom, com anem? Avui no estàs en trànsit, eh? Avui no, avui tinc el cul a la cadira. Molt bé. Va anar bé pel Palau d'Anglesola, sí, eh? Va anar bé, va anar bé, sí, sí, avui, però ja queda molt lluny. Queda molt lluny. Ai, i per cert, i la T-CAM, el TAS, va anar bé també el dijous? Doncs va anar molt millor del que podien imaginar. Jo vaig quedar molt sorprès, tothom va quedar molt content i amb ganes de repetir, i amb ganes de conèixer les receptes, i amb ganes de xerrar-ne, i molt bé, jo estic molt content. Molt bé, veus, doncs ha anat perfecte amb aquesta setmana. Home, hem de parlar de la castanyada, potser Jordi Beaumala. Hem de parlar de la castanyada, potser? Sí, i dels plats i de coses que podem fer a casa. Dels panallets, dels munyatos... Tu fas servir la castanya per algun plat, més enllà de la castanyada pròpiament? Doncs sí, mira, precisament vaig fer una coca de munyato, bolets i castanya, una coca salada, com qui fa una quiche, una mica cosina germana, diferent, però fent servir aquests productes especialment de tardor, que tant ens agraden i que tant ens anuncien l'estació de l'any aquesta que ens agrada tant. Que bé, perfecte, doncs la castanya és un producte a tenir en compte i també dèiem l'altre dia el moniato, que deies i reivindicaves que efectivament s'està tenint sortides des de xips de moniato amb altres productes que últimament s'està veient més el moniato que abans, eh? Sí, correcte. Doncs aquí el tenim. Aquí el tenim. No ens n'hi recrearem molt, perquè ja vam parlar l'altre dia. Però és versàtil. És versàtil perquè en el fons és un tubercle, és una mica com la pastanaga, és que pot fer-la servir de qualsevol manera. Sí. Bullit, fregit, al forn, i a més a més amb qualsevol cosa, des d'una crema fins a uns nyoquis, o pasta, arròs, fins i tot amb un arròs a la cassola, per dir alguna cosa. Mhm. O sigui que sí, molt fans del munyato, tant sigui dolç com salat. Aquesta doble vessant. El que no és molt fan el Jordi és del dolç i per tant dels panellets, però en faràs de panellets? Sempre en cau, eh? Sempre en cau algun, eh? Jo allò de... Jo necessito una excusa per beure una mica per tirar avall, per tant t'has de tapar una mica, has de fer una bona pasta i després fer el xarrub de mistela, mosquatell, ratafia o qualsevol beuratxa d'aquests que ens agrada acompanyar. Llegíem avui, que és un clàssic del gremi de pastissers, que fa una mica d'actualització quan venen festes, que les comandes sortiran entre un 3 i un 6% més cares, per un clàssic, que és l'augment del preu del pinyó i l'ametlla, que cada any ho llegim, això, eh? Sempre estem igual. Sempre estem igual. Sempre estem igual. Doncs... Sí, el que passa és que... Si us fem a casa, es pot comprar... Si compres bé, tampoc és una ruïna. No sé si m'esperes. Clar. Tampoc que fas... panellets per tot el barri, fas uns quants, fas uns 10 o 12, i al fons és el postre de la tarda de tots sants, per dir-ho d'alguna manera. És més un esdeveniment que un aliment de primera necessitat. Com a tal, quan arriben les mones, que també pots fer el teu pa de pessic a casa amb tota l'acta del món, o pots anar a comprar-lo a pastisseria, Doncs, bueno, cadascú que escolli el seu model, jo som molt fan de fer jo mateix les coses, perquè en el procés ja comença l'aventura, ja no és només menjar-t'ho, sinó que ja és tot el ritual, a mi m'agrada més, però després la gent també el pot comparar, i sí, el... trobarem aquest encariment segurament si el comprem. Sí. De l'altra forma, doncs, va, ja es pot allargar una mica aquesta càrrega tan apocalíptica que a vegades ens venen. Correcte. Pinyó, doncs, són dels més venuts, amb el de coco, l'ametlla, el de xocolata i els ossos de sant, diu. i que ara podem trobar panellets en forma de carbassa o fantasma. Ja anem amb les innovacions. No em parles dels fantasmes, no em parles de les carbasses... Uf, és que m'estresso molt. Bé, però carbassa sí que és un bon aliment de tardor, eh? Això... No, no, totalment. Com a aliment, i tant, només faltaria. I, a més a més, també la faig anar molt en aquesta temporada, especialment amb cremes, però, mira, l'altre dia em tenia una gegant, gegant vull dir de molt gran, devia fer un parell de quilos, i tal com me la van donar així a pèl·lo va anar al forn sense més i durant una estoneta i tal com la vaig treure ja va sortir estobadeta, la vaig pelar sola, vull dir que només mirant-la com qui diu ja vaig poder treure tota la pell amb els dos ditets. I allò amb la seva, com que no perd l'aigua quan està al forn, perquè queda hermètica, sí que deixa anar una mica quan s'esquerda, però no perd l'aigua, doncs allò ja ho poses directament a la gasola o tritures i a més es tritura amb la seva pròpia aigua sense necessitat d'afegir-li aigua, caldo o llet, com fa molta gent. De manera que el gust de carbassa és estratosfèric, excepcional, boníssim. I, a més a més, si a sobre salteges uns camagrocs o uns rossinyols o qualsevol cosa que hagis trobat, o bé, doncs li tiris una mica de ceba, allò, puxadeta. Hi ha moltes maneres de complementar-ho, una mica de perniudol, aïssalat, allò amb virutilles... Doncs tens una crema de carbassa espectacular i t'ha portat la feina zero de posar-la al forn i triturar-la. De fet, hi ha molta gent que la tritura amb pell i tot, perquè un cop surt del forn, o un cop bullida, que hi ha gent que la vull, doncs la pell aquesta que ens sembla tan dura i tan difícil de pelar cedeix d'una forma màgica a la temperatura i a l'escalfor i es torna plastelina. És res, és un... És un filet que es pot triturar superbé i, a més a més, queda superintegrat, no em molesta gens ni mica. Si, a més a més, veu-ho mai com a més espacida, una mica de patata... El que passa és que no li cal, perquè ja queda bastant lligadeta. Molt bé, doncs, aliments de tardor i, sobretot, amb l'horitzó de la castanyada, hem fet aquesta pinzellada. Jordi, els millors desitjos, que t'ho passis molt bé per la castanyada, facis el que facis, eh? Igualment per tu, per l'aquí i per tothom que ets d'escolta. Una abraçada ben forta, que vagi molt bé. Va, una altra a reveure. Gràcies, a reveure. Doncs ho deixem aquí. Gràcies per seguir-nos un dia més. Us deixem ara amb la sèrie i l'informatiu bonitzar-hi al dia. El programa Picama, dos quarts d'una a la una a la remissió de l'Aventura de Cuina i la resta de programació d'aquesta casa. Que acabi d'anar bé el dimarts. Tornem demà a les 8 en punt del matí. Adéu-siau. Són les 12. Bon dia, dijous que ve. Torna a haver-hi ple, en aquest cas, el que toca a l'ordinari d'aquest mes d'octubre.