Es restringeix el trànsit d’accés a Barcelona per reduir la contaminació

Des del passat 1 de desembre els dies en què hi hagi un episodi de pol•lució, els vehicles més contaminants no podran entrar a la ciutat de Barcelona. És una prova pilot que s’anirà ampliant en els propers anys i a partir del 2020, la limitació serà permanent. La mesura vol començar a posar solucions a l’alta contaminació de l’àrea metropolitana que provoca 3.000 morts a l’any. Els afectats per la limitació de circulació reclamen solucions pactades i que s’apliquin millores al transport públic perquè sigui una alternativa atractiva i la població abandoni l’hàbit de desplaçar-se amb el vehicle privat.

Escolta el reportatge 

Al desembre ha entrat en vigor una nova mesura per intentar reduir els nivells de contaminació a l’àrea metropolitana de Barcelona. De moment, els dies en que la Generalitat de Catalunya decreti un episodi de contaminació ambiental per diòxid de nitrogen (NO2) es restringirà l’accés a Barcelona als vehicles més contaminants, es a dir, els que no disposin de l’etiqueta que expedeix la DGT. Aquesta mesura s’aplicarà, de mitjana, entre 2 i 3 cops l’any durant un període d’uns 2 o 3 dies aproximadament. A partir de l’any 2020 aquestes limitacions ja seran permanents a tota la ciutat de Barcelona i a alguns municipis de l’àrea metropolitana i es preveu, si no hi ha canvis, que l’any 2025, els vehicles més contaminants no puguin circular a cap dels municipis que conformen la rodalia de Barcelona. Aquesta mesura, a la pràctica, afecta un 14% del parc de vehicles que es mouen habitualment per l’àrea de Barcelona, uns 114.000, i el 2020 acabarà afectant, segons les previsions, un 20% dels automòbils. La restricció s’aplicarà entre les 7 del matí i les 8 del vespre els dies laborables de dilluns a divendres i no inclou, de moment, als camions. En queden exempts els vehicles d’emergències, transport i per a persones amb mobilitat reduïda.
Arran d’aquesta decisió, sorgeixen moltes preguntes: Quins són els vehicles afectats? Què passarà amb aquests vehicles quan entrin en vigor les restriccions permanents? Qui té un vehicle antic, se n’haurà de comprar un de nou? Hi haurà ajudes? Hi ha alternatives efectives a l’ús del vehicle privat? Es reduirà realment la contaminació?
Marc Iglesias és responsable de projectes sobre mobilitat neta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) explica els motius pels quals s’ha pres aquesta mesura: “hi ha un problema urgent que és la contaminació i afecta directament a la salut de la gent queviu a l’àrea metropolitana de Barcelona i la mesura que cal adoptar és posar en funcionament la zona de baixes emissions”.

La restricció afecta, de moment, l'accés a la ciutat de Barcelona i les rondes que l'envolten.

Com es classifica els vehicles

En principi, els vehicles que no podran accedir a la ciutat de Barcelona en cas que es declari un episodi de contaminació seran els que no duguin l’etiqueta que la Direcció General de Trànsit hauria d’haver enviat als propietaris dels vehicles. El sistema de qualificació ambiental és el següent:
ETIQUETA B
L’han d’haver rebut tots els propietaris de turismes i furgonetes lleugeres de benzina matriculades a partir del gener del 2000 i de dièsel a partir del 2006, vehicles de més de 8 places i de transport de mercaderies matriculats a partir del 2005.
ETIQUETA C
Per a turismes i furgonetes lleugeres de gasolina matriculades a partir del gener del 2006 i dièsel a partir de 2014, vehicles de mes de 8 places i de transport de mercaderies matriculats a partir del 2014
ETIQUETA ECO
Haurien de tenir aquest distintiu tots els vehicles híbrids endollables de menys de 40 km d’autonomia i els no endollables o propulsats per gas natural o gas liquat derivat del petroli
ETIQUETA ZERO
Per a vehicles elèctrics de bateria amb autonomia estesa o híbrids endollables amb una autonomia mínima de 40km o vehicles de pila de combustible.
El problema és que no tothom a qui li correspondria una d’aquestes etiquetes l’ha rebut. Què podeu fer si el vostre vehicle compleix les característiques però no us han enviat l’etiqueta?
• Consulteu al web de la DGT amb la vostra matrícula, quina etiqueta us pertany
• Truqueu al telèfon de la DGT 060 i informeu-vos
• O aneu a l’oficina de correus més propera, en aquest cas la de Molins de Rei amb el vostre permís de conduir, dni i el número de matricula del vehicle i “compreu” l’etiqueta a un preu de 8 euros. Aquesta darrera mesura crea un greuge entre els propietaris a qui els l’han enviat de forma gratuïta i els que, per motius que es desconeixen, no l’han rebut i ara es troben amb aquestes mesures restrictives i la necessiten.

Es farà una campanya informativa pels conductors, sobretot els dies previs a un episodi de contaminació que restringirà l'accés a Barcelona

Quines limitacions hi ha i quines alternatives tenim?
Ara posem-nos en el cas que el vostre vehicle no compleix les característiques per tenir una etiqueta ambiental, i per tant no pot circular per la ciutat de Barcelona els dies en que s’activin les restriccions i de forma permanent a partir del 2020. Quines alternatives hi ha? Marc Iglesias de AMB explica que “des de l’AMB s’ha endegat el nou títol T-Verda, que suposa que per desballestar el vehicle i no comprar-ne un de nou, tens el transport públic gratuït durant tres anys. Quan hi hagi episodis de contaminació es reforçarà el transport públic i hi haurà més freqüència de pas”.
El transport públic és el que, des de les diferents institucions, es proposa com una de les alternatives, però, realment ho és?
Hem fet uns càlculs, molt genèrics, sobre diferents itineraris i hem comparat el temps que es trigaria a realitzar-los amb vehicle privat i amb transport públic. Els itineraris que hem triat, són precisament de difícil combinació entre els municipis d’origen i les destinacions finals si utilitzem el transport públic.
Per anar fins un centre comercial de la Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat, des de Molins de Rei, Corbera, El Papiol, Torrelles de Llobregat o Mollet del Vallès, de mitjana, es triga entre 2 i 3 vegades més en transport públic. Per anar des dels mateixos llocs a Sant Adrià del Besòs, s’ha d’emprar una mitjana 2 vegades i mitja superior usant el transport públic.
Pel que fa al cost, el transport públic surt lleugerament més econòmic que el vehicle privat per trajecte si tenim en compte els viatges nets, sense retencions, temps per aparcar, cost de l’aparcament, ni els costos de mantenir i reparar un vehicle, si sumem aquests costos secundaris, el vehicle privat surt molt més car que el transport públic.
I la contaminació? Els estudis diuen que cada autobús de combustible dièsel estalvia les emissions de 50 vehicles privats, en el cas del metro, un sol comboi estalvia la contaminació que produirien 400 vehicles privats.

Cal canviar de mentalitat”

Queda clar que el transport públic és més econòmic i contamina menys que el vehicle privat, però, sobretot en poblacions sense tren ni metro, suspèn en el temps que triga. Ricard Riol, president de la Plataforma de Promoció del Transport Públic (PTP) ens fa una reflexió: “cal canviar la mentalitat. En lloc d’agafar el cotxe, agafem el transport públic i veiem què podem fer amb un temps determinat i amb un transport públic concret. Si no, no es justificarà mai l areducció del trànsit, darrera del qual hi ha 3.000 morts anuals.” I també cal fer accions perquè el transport públic sigui més ràpid, apunta Ricard Riol: “una mesura permanent és que el carril esquerre en direcció Barcelona sigui Bus-VAO (per autobusos i vehicles d’alta ocupació. També cal obrir més parades de metro, millorar la connexió del tramvia, millorar rodalies o reforçar els busos metropolitans”
Precisament, una de les mesures, que de moment seran eventuals, els dies en que s’activi aquesta restricció, serà habilitar el carril esquerra de la B-23 per a autobusos, entre la última entrada a l’autopista des de Molins de Rei i l’avinguda Diagonal.

El transport públic és l'alternativa que es proposa a l'ús del vehicle privat

Una mesura puntual que s’anirà ampliant
Marc Iglesias, tècnic de l’AMB, posa de manifest que “la zona de baixes emissions ara és puntual, és una prova pilot, però el 2020 serà permanent. La B23 haurà de reconvertir-se i tenir un carril bus”
Des del gener de 2017, un grup de conductors de cotxes considerats contaminants, es va agrupar i va crear la PARC, la Plataforma d’Afectats per les Restriccions de Circulació. Es tracta d’una associació sense ànim de lucre que actualment consta d’uns 300 socis col•laboradors amb gairebé uns 4000 seguidors a les xarxes socials.
La PARC considera que aquestes mesures perjudiquen greument als conductors que no tenen alternatives efectives per arribar als seus llocs de treball o destinacions. Denuncien que es veuen privats del seu dret a utilitzar un vehicle que passa regularment les inspeccions tècniques obligatòries.
David Llor és un dels integrants de la PARC i explica que “estem d’acord que es prenguin mesures, però demanem polítiques i solucions més equitatives. Això afectarà el 20% de les persones que circulen per la zona i a partir del 2019 en seran més, i el 2020 ja tindran veto absolut. És injust, a més, hi ha gent que es voldria canviar el cotxe però no pot”. Des d’aquesta plataforma d’afectats per les restriccions de circulació, creuen que aquesta mesura s’ha pres de forma precipitada i sense asseure’s a la taula amb les diferents associacions d’automobilistes afectats: “Volem buscar solucions i parlar-ho amb l’Ajuntament i poder fer les nostres propostes”, apunta Llor.
Molts dels seguidors i socis de la PARC els reclamen mesures de pressió, com talls a les rondes o marxes lentes; des de la junta, de moment, se’ls demana paciència i recorden que encara tenen temps fins el 2020 per intentar dialogar amb les administracions i arribar a algun acord.

A la B-23 es crearà un carril pels busos i els vehicles d'alta ocupació 

Barcelona, zona d’alta contaminació
El que ningú nega és que la contaminació és un problema real i greu. Des d’Europa es pressiona a les ciutats més contaminades amb sancions si no s’apliquen mesures pal•liatives. Barcelona és la cinquena ciutat més contaminada d'Europa,només per darrere de dues ciutats de Macedònia, Torí, i Kíev. A títol comparatiu París ocupa el lloc 10 de la llista, Madrid el 24 i Londres el 25.
Des del CEPA, el centre d’ecologia i Projectes Alternatius, celebren que s’hagi pres aquesta mesura. Roger Lloret és membre d’aquesta organització ecologista i afirma que és “una decisió difícil perquè afecta a molta gent. Si s’hagués fet una previsió de creixement de la ciutat, si s’haguessin reservat espais perifèrics per a grans aparcaments seria més fàcil. I el transport públic tampoc està preparat”.
Per decidir quins són els vehicles més contaminants, Europa es basa en una sèrie de normes establertes, que van de l’euro 1 a l’euro 6 per a vehicles privats i la mateixa numeració però en caràcters romans per a vehicles Industrials. Quan més alta és la qualificació, menys diòxid de nitrogen emeten els nostres cotxes.

I si la DGT us ha assignat una etiqueta inferior a la que us pertocaria o directament no us assigna cap etiqueta? Teniu alguna manera de demanar l’etiqueta que us correspon segons les dades del fabricant del vehicle? Marc Iglesias, de l’AMB, explica que “s’ha d’anar a la DGT si creieu que no li correspon l’etiqueta que us han donat, amb els papers del cotxe podeu demanar-ho”.
Com a conductors, us podeu fer també la pregunta: si jo passo la inspecció tècnica, on també es mesuren els gasos expulsats, per quin motiu em poden prohibir circular? Això és perquè a les inspeccions tècniques obligatòries, el que es mesura és el diòxid de carboni (CO2) que expulsa el nostre vehicle, i no pas l’NO2 que és el que serveix per establir els índex de contaminació per partícules de l’aire. Així doncs, caldrà canviar els mesuraments que es fan a les ITV’S dels vehicles? Marc Iglesias explica que “la ITV valida que els vehicles compleixen les normes tècniques, certifica que un vehicle pot circular, no fa una validació ambiental”.

I què en pensen els usuaris de vehicles afectats? Hem recollit dos testimonis representatius. El primer és el Gabriel, un treballador a qui, aquesta mesura afecta de forma directa: “jo tinc un Mondeo des de fa 19 anys, que ja està pagat, al corrent de la ITV i d’impostos. Està en regla i porta catalitzador i filtres. Tot i així, jo no podré circular, la situació, per tant, a mi m’està afectant i reprimint”.
I el segon és el Gustavo, un ciutadà que té un vehicle clàssic: “tinc un diesel clàssic de l’any 1975, catalogat com a històric. A partir del 2024 l’area de restricció s’amplia a 40 municipis més. Si un viu als afores no afecta, però els dies d’episodis si vius a les rondes no podràs circular amb un vehicle clàssic”.

Les dades apunten a que un 70% de la contaminació per diòxid de nitrogen prové dels vehicles. Ens cal un canvi de xip? Es necessari el cotxe per anar o venir de les grans ciutats? Hem de cedir part del nostre temps i comoditat en benefici d’un aire més net? Està preparat el transport públic per ser una alternativa al vehicle privat?
Respirem 10.000 cops cada dia. Les institucions que vetllen per la nostra salut tenen davant el repte i la obligació d’aplicar mesures per rebaixar els nivells de contaminació i fer de Barcelona i l’àrea metropolitana una zona més saludable. Seran efectives aquestes mesures? El temps ho dirà.